PLAERDEMAVIDA - 50Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell

ESTIU 2015

Opini

Histria Local

Notcies dac i dall

Club de lectura

Notcies Macarella

Recomanacions

Medi ambient

Contes i poemes

www.macarella.org

Hem fet el Plaerdemavida- 50Textos: Llus Antol, Carme Borrs, Llus Brines, Jordi Cervera, Andreu Escriv,

Miquel Esteve, Albert Ferrer, Pau Marqus, Teresa Monz, Raquel Muoz, Alexandre Ros, Santiago Ros, Roser Santolria, Empar Serrano i Josep Manuel

Domnech. Coordinaci de contiguts: Rosella Antol i A. Ros.

Correcci lingustica: A. Ros. Muntatge i maquetaci: R.Antol i Tamara Folguer.

Illustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros. Fotografies: Llus M. Antol, Patricia Ramos i A. Ros.

Logotip 15 anys Associaci Cultural Macarella: Boro Albiach. Imprimeix: Grfiques Bolea de Meliana.

Edita: Associaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell. Dipsit legal: V-2407-2004

Collabora

Contam Musa, les accions daquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, desprs dhaver destrut la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conixer la seua manera de ser.

Homer(Comenament de LOdissea)

Escriure en valenci

Plaerdemavida cinquanta,una constncia important.La nostra revista t molts anys de vida i afanys.Les persones que amb amorescriuen per la revista,vos ofereixen cada anytres ocasions de llegirun grapat darticles breussobre temes molt diversos.Lobjectiu s expressar-nosi escrivint, comunicarel que pensem i sentimde tot el que va passant.Amb els dibuixos i fotos que acompanyen els escrits els nostres artistes grfics,ens animen a llegir.Tot a s Plaerdemavida, un producte cultural escrit en la nostra llenguaa la qual hi ha que estimar.Llarga vida a la revista i a lescriure en valenci.

LAIXETA LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI

LYRICS TRAINING. Jo cante, tu cantes, ell canta nosaltres aprenem cantant! www.lyricstraining.com

Sempre han dit que com millor saprenen les llenges s jugant, heus ac que vos presentem un web que ens proposa jugar amb canons. Jugar a aprendren la lletra o aprendre a escriure-la i, fins i tot, cantar la can com si fos un karaoke. s un web gratut i s molt fcil de jugar-hi: noms cal que ens registrem amb un nick i el nostre correu electrnic i triar lidioma en qu volem escoltar la can. Hi ha molts per escollir: catal, angls, francs, itali, portu-gus, holands, alemany, japons o, fins i tot, turc.

En la nostra llengua podem trobar canons de La Trinca, Jaume Sisa, Els Pets, Antnia Font, Els Catarres, Atversaris o Obrint Pas... per s sobretot en angls on trobarem milers de canons antigues i noves amb qu podrem exer-citar la nostra oda per desxifrar la lletra de les canons. No dubteu de provar-ho, s molt divertit descobrir com ens inventem les lletres de les canons que ens agraden!

DIMONIS DE LAVERN. La Fera Ferotge fa 10 anys! www.correfoc.cat Abans que us despisteu, no estem parlant del primer disc del gran Ovidi

Montllor, que fa quasi quaranta anys que es va publicar, sin de limpressionant drac dels Dimonis de lAvern dAlboraia que durant aquest 2015 compleix 10 anys. Un decenni en qu la criatura no ha deixat mai de treure foc pels queixals en les moltes actuacions fetes arreu del Pas. Si encara no lheu vist i en teniu ganes, no-ms heu de visitar la nova pgina web dels Dimonis de lAvern on trobareu una pro-gramaci cultural per al mes de juny en qu els correfocs es completen amb tallers de muixeranga i de danses tradicionals, concerts de rock de bandes de la comarca i sopars a la fresca. Cultura, festa i foc a la barraca!!!

EL PICUT. Noticiari setmanal de les rdios lliures del Pas Valenci. Dilluns de 16 a 17h a R-dio Klara (en el 104.4 de la FM) i els divendres de 14 a 15h en Rdio Malva (al 105.0 de la FM). www.radioslliures.wordpress.com

Una rdio lliure s una emissora que no depn de cap govern, partit poltic ni organisme i que, per tant, es caracteritza per la seua llibertat i auto-nomia, tant a nivell econmic com ideolgic. s tamb aquella emissora que no t nim de lucre i la programaci de la qual selabora de forma collectiva. Tot i laven dInternet i el monopoli que exerceixen els mass media, encara so-breviuen rdios lliures que es poden escoltar a travs dels nostres transistors. Vos presentem el programa elaborat i difs conjuntament per les rdios lliures del pas i que en lltim programa ens informa sobre el deute illegtim contret pels poderosos i les malifetes electorals que han fet arreu del Pas Valenci, la censura patida en loperaci Aranya o un reportatge sobre la concentraci feta en contra del copagament de serveis sanitaris. Si ests fart de les estridncies de la tele, sintonitza amb la informaci ms lliure de les ones!!

192

50 AIXETES

@ la rateta digitalwww.elcaudeloroneta.blog.cat

Mirar enrere per poder mirar cap endavant s un exercici que esdev necessari per no per-dre lorientaci, com a individus, tamb com a collectivitat. Sovint volem fer net i comenar cada dia, fins i tot cada moment, com si dun quadern nou es tracts, i perdem la necessria perspectiva per entendrens, per comprendre all que vivim.

La liquidesa que caracteritza els temps actuals ens porta a voler tallar els dbils lligams amb el mn que ens envolta, la prdua de referncies ens deixa ferits per donar passes amb certes possibi-litats darribar a algun lloc. Semblem haver renun-

ciat a saber qui som, qui volem ser, les grans preguntes personals es redueixen a all de: com em guanyar la vida?

Donar sentit, omplir de significat una data, una festa, una celebraci s un dels grans reptes de lsser hum, sovint castigat per les demandes dentreteniment duna societat clara-ment estabornida pels colps dels mitjans de comunicaci, de les tecnologies dltima genera-ci, doportunistes i estafadors de tota mena. Viure amb alegria, goig, plenitud demana duna conscincia que sens furta descaradament per mltiples agents desvergonyits.

Ser ms que un nmero, una lletra, una professi, un salari deuria aparixer als nostres programes personals com una prioritat, des de la constataci de la grandesa de lexistncia de cadasc. Tenir en ment aqueixes premisses de ben segur ens pot portar a abastar les coor-denades dall que alguns anomenen felicitat o, com a mnim, acostar-nos-hi.

Quan sobri el temps primaveral, quan dia rere dia la claror senyoreja els nostres espais, al nostre temps la perspectiva de plenitud es torna a fer present, es planta davant nostre com quelcom irrenunciable, necessari. A alguns els vnen les ganes dencetar a o all altre, de reprendre, daprofundir, dobrir una aixeta, algunes, totes, de tancar-ne una altra, algunes, to-tes.

Abandonada la foscor dels dies curts, els freds del nostre hivern suau, tornem al mn exterior per reconixer-nos en el paisatge, per tornar a formar part dell. La devastaci que trobarem no ser fcil de pair, la capacitat crtica ens alertar de certes prdues irreparables. Sospita un la capacitat de somniar restar malmesa. Aleshores caldr ser fort, agafar-se a un poema, a una can, cercar la conversa reparadora, mirar als ulls daquells en qui es confia.

Encendrem una foguera per cremar velles andrmines, direm sobre el paper, caminarem el pas, ens projectarem en el treball per bastir un mn ms habitable. Tant de bo algunes de les nostres accions puguen fer nixer espurnes que, en ser portades pels vents favorables de la vida, illuminen esguards perduts, fiten momentniament els vells camins abandonats.

3Quasi sempre fidel a la cita, faig memria, ara i ac, de la secci El planeta dels simis al llarg dels primers 50 nmeros de la revista Plaerdemavida. La revista publica el seu primer nmero en febrer de 1992 i aquesta secci sinicia amb un avorrit i esps article sobre Lart valenci en el segle XVIII...

A partir dac, aquesta secci maltracta, sempre amb el mxim rigor i la mnima fiabili-tat, tota una srie de temes i qestions fins al dia davui: Jeroni el darrer combatent apatxe, la crnica de la invasi dels mosquits durant el mes de juny de 1993, lensenyament i ls del valenci, la Manifestaci del 9 doctubre de lany 1977, lalberg de Sot de Chera, el cineasta sovitic Eisenstein, la informaci i la manipulaci amb especial atenci al cas de Canal 9, el cinema de romans, els tresos i les trilogies cinematogrfiques, la poltica grega i la Repblica Romana i la Generalitat Valenciana, les geografies personals, lespai valencianista, les abre-viatures i les sigles, el primer ministre britnic Winston Churchill, Tarzan i Jane i Boy i la mona Xita, lheroi dArbia Thomas Edward Lawrence, els cantautors Pete Seeger i Paco Muoz, la Batalla dAlmansa de lany 1707, lestiu de 2007, una nit a la pres, la Batalla de lEbre de lany 1938, lExpulsi dels Moriscos de lany 1609, viatges i viatgers segons la televisi, la Valentia romana i la Valncia actual, la pellcula Juli Csar de 1953, la pellcula Lawrence dArbia de 1962, el western mediterrani, el western nord-americ, la pellcula Lor de Mackenna de 1968, la pellcula Ulisses de 1954, la pellcula Hrcules de 1958, Ramon Pons lactor de les Cases de Brcena i CIFESA el Hollywood valenci.

La magnfica pellcula Ro Bravo, un western nord-americ de lany 1959, ens parla de la importncia de sumar les forces de totes les persones de bona voluntat per a aconseguir la victria de la llei i de la justcia sobre la barbrie i els dolents. El director s el solvent Howard Hawks (El somni etern, Riu Roig, Terra de faraons, Hatari!). La msica, excellent, s obra del compositor Dimitri Tiomkin. Compta amb un actor secundari de luxe, Walter Brennan, en el paper del vell Stumpy. Vegeu-la el ms aviat possible, us agradar!

Llarga vida a la revista Plaerdemavida, per molts anys! Lloren dArbia

ANTOLOGIA PLANETRIA

EL PLANETA DELS SIMISEL POALET DE LA CINCIA

18

s possible que els gestors que hem tin-gut fins ara hagen sigut nefastos, que la seua cos-movisi siga la duna eruga que sha construt un confortable capoll daplaudiments cmplices al voltant, que les seues poltiques de curt termini siguen les menys indicades, per no podem ob-viar que la societat pareix tindre els ulls embe-nats. Ens deixem portar per aquesta allau i s difcil resistir-se, especialment donades les cir-cumstncies- i el medi ambient, aquell concepte dctil que serveix igual per a inaugurar una depu-

radora daiges residuals com per a atreure turistes a platges de postal, tan sols preocupa al 0,4 % dels valencians segons el CIS. Zero coma quatre: noms quatre de cada mil habitants daquest xicotet pas mediterrani creu que sha de preocupar per all que xafa cada dia, per laire que respira, per laigua que beu o pels passeigs que gaudeix en cap de setmana. Zero coma quatre: ja ho saben vosts, de totes les proclames que llegisquen cada 5 de juny i els dies subsegents, nhauran de destriar unes quantes, per hipcrites i interessades. Incloent aquest text, bviament.

Andreu Escvrivwww.cienciaipolitica.com

Si vols participar com a voluntari/ria en el Projecte Emys 2015

dAcci Ecologista Agr al Barranc de Carraixet posat en contacte amb

acmacarella@gmail.com i tavisarem de quan comencem les activitats de seguiment de tortugues

autctones

4OPINI EL POALET DE LA CINCIA

17

No tinc cap mena de dubte que pel cervell de molts conciutadans so-brevolar la certesa que som sin lltima s una de les darreres baules de lestat actual de les autonomies en el conjunt de lEstat espanyol. No es tracta que ens ho haguem guanyat o no a pols, que tamb, sin sobretot del perqu daquest estat dagonia perptua a qu ens han condemnat des del palau de la Generalitat, les Corts, els ajuntaments ms senyers del Pas Valenci i les diputacions dAlacant, Castell i Valncia, no diguem la repre-sentaci casolana en el Senat i el Congrs madrilenys.

La postraci del poble valenci, genricament parlant, s tan evident i palmria que a hores dara so-bra tot comentari, doncs en la histria recent cal esforar-se per a trobar un moment tan delicat com aquest desprs que els uns hagen practicat fins a la sacietat i lextenuaci la poltica de terra cremada i els altres, tret dhonorables excepcions, ho hagen perms malgrat no tindre la majoria. La gravetat de la situaci denunciada recurrentment- s tal que comence a tindre seriosos dubtes que es puga revertir polticament en un parell de legislatures almenys, especialment quan la manca de li-quiditat i linfra-finanament sn alarmants i no hi ha qui es mulle i puga pronosticar quan seixir del forat sempre que no siga, clar est, a molt llarg termini. Per a major desgrcia, portem tant de temps amb cortines de fum dall ms atapedes i del color que ens volem fer creure que tenen en cada moment, que hem perdut potser el nord: els grans esdeveniments i construccions pbliques/privades innecessries que, maledes mil i una voltes, han propiciat una escalada de la corrupci i una bombolla immobiliria sense precedents; el marejol a propsit dels smbols que ens haurien dunir i significar en el context espanyol que no hi ha forma ni manera de superar, com tampoc de consensuar des de la intelligncia, el trellat i el benefici comunitari; el totalitarisme practicat sense pudor tot i aprofitant-se duna democrcia, que hauria de ser la seua anttesi i eina profilctica, com la censura i el retall lamentable de la prpia llibertat per mig del control/liquidaci de determinats mitjans de comunicaci i el reforament de la coerci policial; la liquidaci de les entitats finan-ceres ac arrelades i la falta de personalitat dun collectiu com lempresarial, panxacontent quan les coses anaven a favor del vent i disminut quan van francament mal; les retallades incessants en els serveis pblics bsics com leducaci, la sanitat i el benestar social; latur desbordant, la inestabilitat laboral i la precarietat salarial que condemna milers i milers de famlies a la pobresa; les flagrants contradiccions i lentitud duna justcia que sembla no existir per als lladres de guant blanc... Tot i aix, com sol passar en aquest indret, sempre es pot fer una pirueta ms impossible que lanterior sense xarxa i, apellant a lespanyolitat dels valencians i al seu anticatalanisme de soca-rel, el Con-sell ms papista que el Papa, que a aix no li guanya ning- atorga les seues distincions tant al nou Borb entronitzat (com ads al seu egregi pare), a Adolfo Surez (ja finat, quan hi hagu temps mentre estava viu, conscient o convalescent) i a la RACV. Xe, la quadratura del cercle! No cap dubte que ms valencians o pro-valencians que aquests premiats no els hi ha enlloc que cal buscar-los al centre de lEstat, confessos ells pels seus actes i fets, o entre els secessionistes ms combatius i recalcitrants. Un cop ms, i en van tants que s difcil mantenir-los en la memria, aquests messies del no res, parapetats en els seus crrecs, no donen treva als seus deliris de grandesa ftua, tergiversen la Diada amb lnic objectiu de contraposar-nos maquiavllicament als nostres vens del nord i, de passada, ser lexemple (la rialla, afegeix un servidor) de la resta de lEstat. En compte de mirar cap endins ho fan cap els voltants per all dobtenir una credibilitat que ni s ni sespera ni dins ni tampoc fora. De fet, si continuaren en el po-der passat el maig vinent, satrevirien no els cpiga cap dubte- a guardonar en un dia com aquest al propi Rajoy i al mateix Montoro, per all que la poltica valenciana hi ha que entendre-la fins ara com una mena de carrera partidista amb els ulls posats a Madrid i no com una reafirmaci de les nostres senyes didentitat. Una autntica vergonya i esperpent que ens hauria de sensibilitzar duna vegada perqu, desprs de fer-los fora civilitzadament i democrticament, no tornaren durant dcades a utilitzar-nos com ho han fet durant vint anys per a benefici propi i exclusiu. Del nou arquebisbe, actor dels principals durant el Te Deum acostumat, qu podem dir que no ens sorprenga a hores dara. Sent valenci, posem en dubte que exercisca veritablement com a tal. No t edat per a desdir-se dels seus pensaments i actes, per consegent millor no insistir quan incls des del Vatic renovat del Papa Francesc saben massa b que els valencians som els ms molls.

VALENCIANS: ELS MS MOLLS

Albert Ferrer Orts

Un any ms, un juny ms, hem tornat a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, una daquelles dates marcades en roig (o en verd, que ven ms) al calendari, un dia al qual tothom explicita les seues bones intencions i dediquem uns minuts a vore imatges colpidores del nostre medi natural, a bastir nous propsits que dem oblidarem. Tot i aix, aquest any, com els ltims, la cosa lefemride- ha estat encara ms esqui-fida, una retafila de llocs comuns daquells danar per casa, reflexions fetes amb xancles i refregint escrits, ecologisme amb data de caducitat, res-

calfat al microones, sense convenciment, ni espurna, ni ganxo. Si dic tot aix s perqu i no s cap novetat- la crisi tot ho arrabassa, tot ho esmicola, i simposa com el relat nic i demo-lidor de la nostra poca: finances, atur, crdit. La realitat que consumim compulsivament en pndoles o cabassos informatius sha escindit per complet de lentorn: ja no parlem de PAIs, de desenvolupament, dinfraestructures amb quins diners?-, de ciutats, de projectes. El dia a dia es farceix dndexs borsaris, de grfiques inintelligibles, de conceptes nous i punyents, de desnonaments, de falses recuperacions i la quita de les preferents. Si la llum al final del tnel s Eurovegas, el Parc Ferrari o ms ciment, all que hi anirem, embolicats de fum redemptor i hedonisme prefabricat, empaquetat amb paper de colors i neons enlluernadors.

I el cas, per, s que all fora el cam cap al collapse segueix immutable. Un collapse irre-llevant a nivell biolgic i geolgic, per que sacse-jar la civilitzaci occidental (i no em circumscric a lmbit geogrfic). Sen diu canvi climtic, per tamb (i haurem de comenar a fer-ho) canvi glo-bal. I a casa nostra, no parlem ja del petroli en tot cas, tan sols del preu de la gasolina,i prou-, tampoc no hi ha manifestacions pel territori, el bosc es marceix per una combinaci explosiva de deixadesa i gesti vuitcentista, les entranyes de les muntanyes seran subhastades, hem aprimat la lnia de costa i leficincia energtica s tan sols una etiqueta prescindible i incmoda que cal posar-li a la rajola.

El Medi Ambient s, altra vegada si s que alguna ho deix de ser-, quelcom molest, prescindible, irritant. s car, o aix ens volen fer creure, i per aix mateix li podem aplicar no un, sin dos Expedients de Regulaci dOcupaci (primer, a VAERSA, desprs al CEAM), retallar i posposar-ho per a ms endavant, fent una pilota com vulgars escarabats- que difcilment ens podrem empassar en un futur gens lluny. Els diners llueixen ms a altres indrets i partides pressupostries.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT, UN OBLIT PERMANENT

OPINIRAC POTIC

16 5

Bonrepostins i Mirambellanes, Mirambellans i Bonrepostines, Ma-carelleres i Macarellers totes i tots plegats... En nom del poble de Mas-sarrojos i de la seua Colla Ecologista i Cultural, us done lenhorabona i us dic: Felicitats! Felicitats pels cinquanta nmeros del Plaerdemavida, que s una fita ben bonica i ben gran i enhorabona perqu certament no s gens fcil mantindre una publicaci peridica en el temps, persistir en la illusi, la qualitat, la varietat, la cura i la sensibilitat amb qu ho feu, i garantir la constncia en el treball, la composici dun equip mnim, el comproms dels collaboradors i lesfor per millorar. El secret, clar est, sn les persones i la seua voluntat de fer coses per la societat a la qual pertanyen, mogudes per lestima al seu poble, al patrimoni, la cultura i la llengua que hem heretat i tenim lobligaci de llegar, i encoratjades per les seues ganes de comunicar, expressar, di-vulgar, proposar i incitar al coneixement i al pensament. Persones amb

cara, cos, extremitats, cervell, cor, nima i nom, que a Massarrojos coneixem i estimem des de fa molts anys. Persones com lex (que per a nosaltres s el Josep Pla de lHorta), escriptor, poeta, amic i flegmtic company de lluites; com Rosella, la grandssima candidata a lalcaldia de Bonreps i Mirambell, amiga i companya dexperincies inoblidables; com Santi, el nostre fantstic Lloren dArbia, que amb els seus coneixements cinematogrfics i les seues ressenyes podrem dir que s el Terenci Moix del Carraixet; o com els nostres admirats Llus i Roser, que com a colossos que sn de lHorta i del pas, ja fa temps que mereixen tindre un monument, com a mnim a lentrada del seu carrer. I, per descomptat, persones com vosaltres que ara llegiu a, a qui tamb coneixem i estimem per que no anomenarem duna en una per no deixar-nos-en cap i dadobar-ho malament. Daltra banda i, evidentment, no li he fet cas al vostre president (de Macarella, vull dir) en la pretensi que, en lloc da, escriguera un relat truculent a lestil de la novella negra nrdica, de la mediterrnia de Ferran Torrent, o duna barreja dambdues ensems. Perqu, quin sentit podria tindre aix ara, si la nostra realitat ha deixat en el ms espants ridcul la ficci? Per si hi ha llibres del gnere que al costat del que est passant semblen contes de fades i princeses! En lloc daix, accepteu aquestes humils paraules de congratulaci i dagrament pel vostre treball i perqu, com sempre, sou lespill en qu mirar-nos i lassociaci de referncia per a fer algu-nes de les nostres activitats. s el cas, per exemple, de la celebraci del Dia del Llibre, que us hem copiat i que, desprs de dos anys, sentim que s una de les activitats ms entranyables, boniques i amb ms xit que fem. I tant de bo algun dia ens atrevrem a llanar un recital de poesia per Nadal o a encetar al nostre poble qualsevol de les moltes coses interessants que oferiu i que ens agradaria imitar i potenciar. Dit aix, sembla clar que haurem de signar el nostre comproms formal, emparellar-nos en unes noces oficials i crear un esdeveniment pic que recordara, mostrara i demostrara que entre Bonreps, Massarrojos i Mirambell hi ha un trio amors slid, estable, consolidat i perdurable en el temps. O siga, que estaria molt b forjar i signar una aliana que representara i escenificara lestima que ens tenim i que, rememorada i celebrada anualment, fra un pol de concentraci comarcal i una fervorosa manifestaci de la fe que tenim en all que creguem. No cal, per, que li pegueu voltes a qu podria ser, perqu el vostre president i un servidor ja ho hem pensat i ho tenim clar: lesdeveniment que ens manca i que haurem dinstaurar s una romeria que anara de Massarrojos a Bonreps i Mirambell. Ho vrem vore clar fent la de Cat a Sant Pere de Castellfort, en un recorregut que a mi em va deixar unes butllofes en els peus que semblava que mhavien eixit garrofons als talons i a ell li va deixar les ungles pintades cadascuna dun color...

DES DE LALTRA BANDA DEL BARRANC, FELICITATS!

PLAERDEMAVIDAs el plaer de ma vida

com ma vida s del plaer.

I els teus ulls miratges de calma,espill de la tempesta

Esguards que sobrin amb la llum de la carn,amb els silencis de besos prohibits.

s el plaer de ma vidacom ma vida s del plaer.

s plaer de les paraules,el plaer de lobra,

el pecat de lomissi

s el turment ple dombres,s el plaer de ma vida,

com ma vida s del plaer.

Raquel Muoz

PER SEMPRE OVIDIVint anys de vacances

A meitat dels 70 del segle passat, un grup de joves del nostre poble, comenrem a respirar llibertat.Entre prohibicions, censures i moltes man-cances frem actuacions de gent que ens contagiava llibertat, democrcia i moltes es-perances.Vingueren al nostre poble grups de teatre com Comediants, Pluja i maginfics can-tautors com Raimon, Luis Pastor, Enrique Morente, Rafa Xamb, Cuixa, Carraixet i tamb, lOvidi, el dAlcoi.LOvidi Montllor seria desprs un dels refe-rents dun Pas Valenci, un pas que repre-nem, i ens record amb el seu dol i la seua ni-ca, trencada i poderosa veu, que volem el pa sencerque ja no ens alimentaven mollesque la fera ferotge era dels nostresque tots estimvem Teresa republicana i reprimida per la dictaduraque s senyor, recontra s senyor, que sen-yor.

Grcies Ovidi per ensenyar-nos tant i recor-dar-nos don venem i on hem daplegar.

Miquel Esteve i Teresa Monz

156

UNA DE CONTESOPINI

UN DIA AL REVS

Carme Borrs Hurtado

Tot va comenar un mat normal i corrent.Jo dormia tan tranquilla.Vaig pegar un bot al llit en sentir el despertador. Vaig obrir els ulls A que no sabeu el que passava?El meu coix estava als peus i portava els calcetins a les ore-lles Per qu estava passant?Vaig anar a la cuina i la taula tamb estava del revs! Ma mare em va dir que anara a sopar, i jo em vaig preguntar: Quina hora s? Per si eren les huit del mat! Qu estava dient?Mon pare engolia el caf pel nas. Les cadires damunt de la taula i mon pare en la cadira del revs. Ni vaig sopar, em vaig vestir, vaig agafar la motxilla i men vaig anar. La gent caminava cap arrere i jo no sabia qu fer Vaig vore fins un colom amb el bec al cul!La meua amiga portava una cua al nas! Els meus amics porta-ven les sabates del revs!Va sonar la campana de lescola:

RRRRRRRRRRRIIIIIIIIIIIIIINNNNNNNNNN!Corria cap a la meua classe. Per per qu tots corrien al revs?Una altra vegada les cadires i les taules estaven del revs.La mestra va dir: no tragueu els deures.Tots van traure els deures i va dir: Molt b. Jo em vaig quedar de pedra. Per com podia ser aix?La mestra ho deia tot al revs i semblava que tots lentenien.El director va entrar a la classe i va dir: Bona nit. Espere que no vos porteu b.Tots van dir: Ens portarem molt malament, senyor director. El director va entrar i es va posar a parlar amb la mestra. Quan va acabar va dir: Hola. I va tancar la porta.Quan es va acabar lltima classe men vaig anar a casa. Desprs, quan vaig arribar a casa, ma mare em va dir: No si-gues benvingut.Jo vaig entrar i no volia ms que anar a dormir, estava marejat i no podia ms, aix que em vaig ficar al llit.Em vaig despertar a les set de la vesprada i vaig dir: No tinc ganes de que tot estiga al revs. Ja comenava a cansar-meVaig anar a la cuina i tot era normal. Menys mal.Fi.

Carme Borrs Hurtado t 10 anys i va escriure aquest conte per presentar-lo al concurs literari Sambori, impulsat per Escola Valenciana i que s el concurs literari amb ms participants dEuropa. Aquest conte, junt amb altres dos escrits tamb per xiquetes de Bonreps i Mirambell, va ser un dels relats guanyadors de la comarca de lHorta Nord. Ella en concret va guanyar el corresponent al 3r cicle de primria.Els altres els publicarem en els segents nmeros de la revista, perqu no cal dir que aquestes xicotetes escriptores ens omplin dalegria. Enhorabona a les 3 i als mestres del CEIP Mare de Du del Pilar.

No obstant aix, malgrat les nafres, les fiblades, les ungles tintades i haver acabat amb els peus com botifarres, lexperincia va estar colpidora, intensa i privilegiada. Quines comarques tan boniques tenim! Quins pobles! Quins paisatges! Quines muntanyes! Quins marges! Quina vegeta-ci! Quins arbres! Quins paratges! Quines ermites! Quina llengua! Quines tradicions! Quina gent! Aix que, meravellats per la ruta, la natura, lexperincia, el misticisme, la mgia, el pelegri-natge, les pregries i els cants que encara ressonen en les nostres ments, pensem que seria bona idea trasplantar tot aix als camins i ermites de lHorta, per visitar els nostres pobles i pregar perqu la nostra identitat romanga en el temps. En les nostres mans queda. Ara caldria dissenyar el reco-rregut i posar-nos a assajar els precs, els cntics i les cerimnies que farem. Rumieu-ho!

Josep Manuel Domnech

Una de les millors coses que hi ha a aquest poble s la revista cultural de lAssociaci Cultural la Macarella: Plaerdemavida. En ella destaca la cultura, les opinions , les reflexions, la histria, etc... Una for-ma de transmetre cultura al poble. Moltes grcies per fer-la possible. Ens ajuda a ser millors persones. Una meravella.

LOPINI DELS LECTORS I LECTORES

Jordi Cervera Trenco

Jo, que vaig nixer a Bonreps i Miram-bell, hi he viscut sempre i ja tinc una edat, llegint la revista Plaerdemavida he descobert aspec-tes de la histria i la geografia del poble que no sabia. Daltra banda, he de dir que faig molt de cas de les crtiques i les ressenyes dels llibres que apareixen a la revista. Els llibres magraden molt. Tamb trobe molt originals les crtiques so-bre cinema que fa Lloren dArbia i, sobretot, magraden les poesies sobre temes dactualitat de la contraportada. Empar Serrano CamposUna de les coses que ms magrada de la revis-ta Plaerdemavida s que tracta temes de la his-tria del poble. Tamb magrada que ens parlen dassumptes de Valncia i dels valencians. Altra cosa que minteressa molt s la crtica de llibres. Voldria dir que hauria dhaver una secci sobre personatges famosos del poble, per de la cul-tura popular; sobre fets i dites que facen riure, com les ancdotes de Quique dAndreu...

Paco Len Picola i Pilar Belver

714

NOTCIES DE MACARELLAEL RODER DE BENIMACLET

NOTCIES DE MACARELLA Hem de dir que les activitats de Macarella continuen conforme al calendari que aprovrem en lassemblea.

El 27 de febrer, primera sessi del Club de Lec-tura. El llibre que comentrem va ser Els somriures de la pena de Manel Alonso. Una srie de relats ambientats en un poble, Pouet, la geografia del qual ens result molt prxima a la de Puol, vila entranyable de lHorta Nord, el poble de Manel Alonso. La presncia de lautor en la reuni va ser molt interessant, ell i nosaltres gaudrem dall ms de la conversa sobre el llibre.

El 5 de mar, Cinema . Amb motiu de la setmana de les dones, la nostra collaboraci amb lAssociaci de Dones de Bonreps i Mirambell va ser la projecci i comentari de la pellcula de Ken Loach Pan y Rosas. Ens va resultar molt interessant reflexionar sobre la lluita de les treballadores de la neteja , moltes delles immigrants, per un salari digne i per unes condicions de treball millors.

El 13 dabril, Pasqua al Barranc. Com sempre hi hagu el taller de catxerulos que enguany va ser molt concorregut. En frem uns 60 catxerulos, molts dells seguint un model hexagonal, que ens havia ensenyat el senyor Clemente un magnfic artes de milotxes que, juntament amb el seu ger-m bess, sentret empinant el catxerulo les vesprades que fa ventet en una explanada dels afores dAlmssera. De vesprada a menjar la mona i a gaudir dels jocs tradicionals de Pasqua al barranc de Carraixet.

Del 22 al 25 dabril, Setmana Cultural. Tenem dos per-sonatges a qui homenatjar: Carles Salvador , mor en 1955, i Ovidi Montllor, mor el 1995, 20 anys sense Ovidi. El 22 frem lhomenatge a lOvidi amb un mural fet de retalls de premsa i un article fet per Teresa i Miquel, que reprodum. Cantrem en companyia dels msics Manel , Domnec i Vicent, tres

canons de lOvidi, i veirem el documental Ovidi per Ovidi. El 23 frem la lectura continuada del Dia del Llibre amb textos de Carles Salvador, a qui tamb dedicrem un mural, precis, fet per Joan i Alfonso sobre el mur de lantic parc militar que dna al carrer Gabriel Esteve. Tamb anrem, el dia 25, dexcursi a Godella, on visitrem el mercat de productes ecolgics de lHorta, i els horts urbans que ha promogut lajuntament en benefici dels habitants del poble. Joan Cardo ens feu de guia de Godella i vam apreciar les restes histriques del poble: molt interessant. De vesprada va ser la manifestaci del 25 dabril a Valncia, ms concorreguda que altres anys.

El 5 de juny, hem tingut Club de Lectura. Hem comentat Em dic Vermell del premi Nobel Orhan Pamuk. Un llibre que conjuga aspectes religiosos, artstics, amorosos i culturals en un clima de misteri i suspens especial.

7 de juny Passejada pel barranc del Palmaret. Com cada any, des de fa ja 9, hem fet la pas-sejada pels voltants del barranc del Palmaret. La visita al poblat iber del Tos pelat i al riurau del Mas del Fondo,es complementa amb la visita a la pedrera antiga del Tos Pelat i a les snies i canals daigua, caleres i casetes de pedra seca, que trobem pel cam. Tamb hem de destacar les garroferes grosses, les oliveres, els pins i les herbes de Sant Joan que ens acompanyen tot el temps i que alegren la nostra vista.

EL RETROBAMENT DE DOS LLAURADORS Hi havia una volta dos llauradors que feia temps que no es veien. Els dos provenien de comarques allunyades. Un era de lHorta de Valncia, del poble de Bonreps i Mirambell. Tenia 6 fanecades duna horta molt rica i variada: tarongerar, fresons (els fresons valencians no els de Huelva), hortalisses...LHorta de Valncia sempre s rica i generosa, i no patia necessitat. Per els comerciants i intermediaris sempre intentaven pagar poc pels productes que els llauradors amb tant desfor cultivaven. Amb molt desfor i dedicaci enllest la carrera de dret, i es dedic a de-fensar els pobres dels abusos dels poderosos. Per aix no dna mai rendiment, i fins i tot fa que hom estiga mal vist. Aix que passat un temps torn al camp per ajudar a la seua famlia de laboriosos llauradors de lHorta.

Laltre llaurador provenia de les fronteres de la comarca de la Safor amb la Costera i la Ribera, del poblet de Simat de la Valldigna. Aquest poblet havia tingut una gran riquesa amb les taronges i tamb amb els fresons valencians, per els dos productes acabaren per donar poc rendiment. Aix unit al fet que aquest llaurador sols tenia una fanecada de cada producte (dos en total), feren que, amb molta tristor, haguera de deixar la terra que els seus avantpassats amb dedicaci havien conreat, i sen vinguera a Valncia a provar fortuna. A Valncia les coses no foren fcils per a ell, i un dia a conseqncia duna discussi, i degut al seu carcter abraonat, fu una cosa que no devia dhaver fet i se nan al poble de Benimaclet, fugint de la justcia. Com no tenia per a viure, exerc lofici de roder, assaltant pels camins de lHorta per a poder viure, per no indis-criminadament, i sols quan tenia realment necessitat. I sempre procurava repartir part del seu bot entre la gent necessitada que tenia al voltant, que era molta. Com tenia la base a Benimaclet, era conegut com el Roder de Benimaclet. Durant un temps foren amics el Llicenciat de Bonreps i el Roder de Benimaclet, per per avatars de la vida estigueren molts anys sense veures.

Laltre dia hi hagu una revolta generalitzada en la comarca de lHorta: els cacics i senyorets volien arrabassar la terra als llauradors per a destruir lHorta i fer-se rics a costa seua. I all era intolerable. Tota lHorta de Valncia sal en peu de guerra i ocuparen el centre de la ciutat de Valncia. Sacostaren a on resideixen els poderosos per a mostrar-los el seu malestar.

El Llicenciat de Bonreps i el Roder de Benimaclet llavors es trobaren, desprs de tants i tants anys, i fou un retrobament emotiu. Se contaren tot el que havien fet al llarg dels anys que no shavien vist, i estigueren un bon temps, ja que la marxa dels llauradors fou ms llarga del previst, i voltaren per molts carrers i carrerons del centre de Valncia i el barri antic.

Al final sacomiadaren i quedaren que tornarien a fer coses en com per a defensar linters com dels llauradors. El Llicenciat de Bonreps, perqu la seua famlia encara shi dedicava, i el Roder de Benimaclet, perqu la seua famlia i els seus avantpassats shi havien dedicat tota la vida, tot i que ell, pe circumstncies de la vida ara no ho fera.

I en aix estan.

138

HISTRIA LOCALNOTCIES DAC I DALL

BONES NOTCIES I MEMRIA HISTRICA Dues bones notcies. La primera es pot resumir dient que hem triomfant presentant tantes allegacions, ms de 20.000, de les quals ms de 300 arreplegades per lassociaci Macarella, contra la proposta de lAjuntament de Valncia de revisi del PGOU, que comportava la desaparici de ms de 400 hectrees dhorta. La contundncia de la reacci contra la destrucci de lhorta, feu recular lajuntament , presidit per Rita Barber i es feu pblica la suspensi de la revisi del PGOU. El dia 16 de maig, una manifestaci multitudinria, convocada per la plataforma Hortasfutur, recorria el centre histric de la ciutat i culminava en un ferm propsit de defensa de lhorta amb tots els mitjans, que garantesca el seu futur que s el nostre futur, tamb.

La segona notcia s tamb alegre i esperanadora: lentrada, com a resultat de les eleccions del dia 24 de maig proppassat, de forces progressistes i valencianes al govern de molts pobles i ciutats on governava el PP, ens fa pensar que les lluites, tants anys viscudes a favor de la nostra llengua, a favor de lescola pblica valenciana, a favor de lHorta, pel Xquer viu i lAlbufera, pel Cabanyal, per la igualtat de drets entre totes les persones, contra les retallades en els serveis pblics, contra la corrupci, lobscurantisme i el despotisme dels governants... lluites que topetaven sempre contra el mur de lautoritarisme i el menyspreu, ara els moviments i plataformes reivindicatives, tindran governants que escoltaran i que es comprometran amb les causes justes, que convenen a tots, els que vivim ara i els que vindran desprs.

Dues commemoracions de fets histrics trgics. El 2015 s el centenari de lextermini armeni. El poble armeni, s un poble que ha patit invasions, repressions i deportacions quasi constants infligides pels estats imperialistes que els dominaven: lEstat turc i lEstat rus. Les du-res repressions patides durant la primera meitat del segle XX han estat considerades un genocidi i la data de la seua commemoraci s el 24 dabril de 1915. Eixe dia sinicia la detenci massiva de civils armenis, membres de la comunitat dIstambul, per les autoritats turques. En dies suc-cessius, van continuar les detencions i la deportaci de tota la poblaci armnia, una marxa dun centenar de quilmetres a travs de paratges desrtics, sense menjar, sense aigua. Molts dells, milers, moriren, daltres van ser assassinats. Aquest genocidi s reconegut per molts pasos com a semblant a lHolocaust, extermini de jueus i dissidents que va perpetrar el nazisme de Hitler. Sn moments terribles de la Humanitat que cal recordar amb horror, perqu no es tornen a repetir.

El dia 24 de maig de 1941 va ser afusellat a Paterna el Doctor Joan Peset Aleixandre. Met-ge prestigis, Rector de la Universitat de Valncia. Persona bona i comprensiva que va decidir presentar-se com a diputat en febrer de 1936, en les eleccions que va guanyar el Front Popular desquerres. Va ser el diputat ms votat: amb ms de 80.000 vots. Desprs dun judici infame, com eren els judicis del franquisme triomfant, va ser condemnat a mort i desprs assassinat a Paterna, on tots els anys saplega un grup nombrs de persones a retre-li homenatge. El dia 24 del maig proppassat feia 74 anys daquella horrorosa mort, una de les centenars de milers que es perpe-traren pel franquisme . Hi ha un llibre que ens esgarrifa: El Genocidi Franquista a Valncia. Cal recordar, condemnar i exigir reparaci. Perqu no torne a passar.

UN POBLE 100 ARTICLES (1982-2002) Recull darticles sobre Bonreps i Mirambell segona part-

La primera part daquest recull fon publicada al nmero 46 de Plaerdemavida, pgina 10.

16.-03-01-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Un grupo de penados reali-zar trabajos gratuitos para su rehabilitacin17.-11-01-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, La Generalitat destina 500 millones al instituto de ESO de Tavernes Blanques que ocupar 15.000m218.-04-1997, El Peridic, no em consta la pgina, Alexandre Ros, Bonreps i Mirambell celebra una nova edici del Festival Coral19.-30-05-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, J.C.M., Los renovadores del PSPV de LHorta Nord confan en ganar el congreso de restos20.-15-06-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El ayuntamiento presentar un recurso contra el Consell Metropolit21.-21-06-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El polgono industrial com-pensa al ayuntamiento con 31 millones22.-13-09-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Un estudio advierte del ries-go de crisis en la estructura industrial de Alfara y Foios23.-03-10-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Jess Belea, Vecinos de Bonreps pro-testan por un acto judicial de cierre del nico estanco24.-04-10-1997, Levante-emv, pgina 54, J.M.V., El 9 dOctubre toda la gente est en la calle25.-04-10-1997, Levante-emv, pgina 54, J.M.V., Rafelbunyol, El Puig y la banda local actuan en el festival de msica26.-25-10-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, J.C.M., El CMH no recoger las basuras de Bonreps si no paga la deuda27.-14-02-1998, Levante-emv, pgina 36, J.S., El Grupo Militar de Mantenimiento abandona el cuartel de Bonreps28.-04-1998, El Peridic, pgina 13, El Peridic, El Tribunal Suprem anulla les obres de la cana-litzaci del Carraixet29.-10-10-1998, Levante-emv, no tinc la referncia de la pgina, Paco beda, Las festeras de la Inmaculada celebran la semana grande de Bonreps30.-14-11-1998, Levante-emv, pgina 60, Paco D. Ausina, Vinalesa y Bonreps i Mirambell acu-den al festival musical de Rafelbunyol(continuar) A. Ros

23 de juny: Foguera de sant Joan. 27 de juny: Presentaci nmero 50 de la revista Plaerdemavida i concert VerdCel.

28 de juny: Excursi a Culla i Benassal.18 i 19 de setembre: Festa de la Cultura Popular i Sopar Estells.

2 doctubre: Club de lectura amb lautora. 9 doctubre: Homenatge al rei En Jaume

Properes activitats de Macarella

9HISTRIA LOCAL

AGERMANAMENT Estic convenut que som un pas poc co-negut a peu de carrer, fora dels mbits ms estrictament administratius. Quant de temps fa que la gent de Catalunya no fa una volteta per terra de valencians? Quants valencians coneixen de la Catalunya administrativa ms que Barcelona o les destinacions ms tursti-ques? Qui diu que els valencians som noms conflictes i festa, o que a Catalunya hi ha un rere pas amb molt valenci, o una Valncia molt lleidatana? Hi ha una excessiva identificaci Catalunya-Barcelona. Per un altre costat, els valencians necessitarem algun temps per mostrar que no

som cau de conflictes i meninfots, que ens estimem la llengua i el territori, que sent zona de fron-tera hem hagut de patir molt. Sovint, uns i altres funcionem amb el tpics de sempre. Tenim tendncia a interpretar la cultura amb les grans manifestacions o no valorem de ma-nera suficient la vida del poble, la vitalitat de les petites associacions culturals i la gent que anem fent. s una sort viure a lHorta de Valncia i viatjar a les hortes de la Femosa vora la ciutat de Lleida, llegir lEstells i el Mrius Torres, el Joan Fuster o el Josep Vallverd. Aix em permet gaudir de dos cares senzilles del pas. Sempre que he pujat a Artesa he estat ben acollit per la gent de la Femosa, i sc lector, des de fa ms anys que no voldria comptar, de la revista que amb envejable tossudesa tiren endavant. Per altra part, forme part de la gent de Macarella, una associaci cultu-ral de Bonreps i Mirambell, un poble menut prop de la ciutat de Valncia, com passa a Artesa que s a prop de la ciutat de Lleida. Ambdues associacions La Femosa i Macarella fan cam, fan cultura, fan pas. A ms tenen en com la gent, al meu parer amb grans semblances sociolgiques. I encara publiquen sengles revistes.

Per qu no ens agermanem? Un primer pas seria fer un intercanvi de revistes. Cosa feta. Ms endavant, les associacions podrem compartir activitats o tirar endavant projectes. Heus ac alguns: fem actes o excursions que es repeteixen en dates fixes cada any: convidem-nos! Ser una manera de descobrir des de dins els nostres pobles i les nostres comarques. Gustosament serem amfitrions uns dels altres. Seria una manera intensa de viatjar a lantiga: anar a trobar els parents. I encara podrem fer un gran viatge dintercanvi. Omplim un autobs i anem cap all. El programa s cosa dels amfitrions, els detalls (allotjament en cases o en hotels...) sn coses que sempre es poden tractar. Les dates, igualment. Les primeres falles duna Valncia nova desprs deleccions poden ser ms que un bon motiu. A Lleida al maig mai no hi falten ocasions de fer festa ni excuses per menjar caragols. Tenim tant per descobrir i sorpendrens!

Som tamb els nostres projectes: fem-ne bandera!

LLETRA DE CONVITper a un agermanament entre les Associacions Culturals

LA FEMOSA i MACARELLA

Pau Marqus

AGERMANAMENT

12

Histria de la casa. Ja sabem que es va construir el 1900. Potser hi havia una casa abadia ms vella o potser els rectors del poble no vivien al poble o no hi estaven empa-dronats. El ben cert s que hem trobat, al cens de 1900, al carrer Esglsia, nmero 6, Jos Sempere Masi, de 40 anys, cura prroco, que viu amb la seua germana, Manuela Sempere de 28 anys. Desprs, al cens de 1920 trobem, al carrer Esglsia, nmero 6, Eugenio Len Ci-vera, presbtero, natural de Carpesa.

Agraments

Agram a Rafa Bartual les seues valuoses informa-cions i al senyor rector don Manuel la seua amabilitat, infor-mant-nos i ensenyant-nos la casa Abadia.

Roser Santolria - maig 2015

Fes s de la teua virtut amb nosaltres que tan humilment et supliquem, i que no et moga a crueltat la tirnica cobdcia que posseu tu i els teus. Per la gran esperana que tens dobtenir victria sobre aquesta msera ciutat, et suplique que cesse lodi. Taconselle que ac signem la pau i que penses en els perills futurs, perqu no s bo guerrejar amb donze-lles.

Plaerdemavida a Tirant. Captol, 30, Tirant troba i allibera Plaerdemavida.

Tirant lo Blanch- fragment

11

HISTRIA LOCAL

LES CASES ANTIGUES DE BONREPS I MIRAMBELL5 Captol

HISTRIA LOCAL

10

La casa del carrer Mare de Du del Pilar nmero 25. Casa de Rafa Bartual Raga

Descripci de la casa. Aquesta casa t faana de rajola cara-vista , molt semblant a les descrites del carrer Major. Sn faanes on domina la simetria: una porta gran al centre i dues finestres iguals, una a cada costat. En el cas que ens ocupa, la finestra de la dreta ha esdevingut porta de lescala que dna accs a la pri-mera planta, convertida en vivenda. El color rogenc de la terra cuita , els ornaments que presenten els marcs de les finestres i les portes ens mostren, quan mirem aquesta faana, tant cuidada, una sensaci de bellesa senzilla que els mestres dobres de lpoca crearen per a la nostra admiraci. Veiem, en la plata baixa, la porta gran central emmarcada en pedra, amb arc obert a la

part superior, columnes falses als costats que superen larc per dalt i acaben, per la part infe-rior, al rastell de la vorera, en dos salva-rodes de pedra treballada.

Un balc central a la primera planta, amb dues finestres, amb balconets, una a cada costat, que segueixen la lnia de les finestres de la planta baixa. La rajola forma una sanefa en relleu amb una tirera de mig rombes que remata la faana, just davall del rfec de la teu-lada. Els arcs oberts que emmarquen les finestres, sn en doble relleu, amb una falsa colum-na que baixa en vertical fins a trobar el scol. Encara trobem un refinament ms: una tirera dhexaedres en el front de la porta , tot just davall del balc, i tamb als frontals triangulars que coronen les tres finestres de la primera planta. Destaquem tamb la senzilla factura dels ferros del balc i de les finestres, ferros de farga, molt semblants als utilitzats en totes les cases estudiades, construdes abans de lany 1900 o al voltant daqueixa data.

Histria de la casa. La data de construcci daquesta casa i la del Forn de Sant Josep s lany 1900. Al cens de 1897 trobem al carrer de lEsglsia nmero 18 que hi viuen Vicente-Raga Sancho de 57 anys, nascut a Russafa ( Valncia), forner de professi, amb Maria Monz Falaguera de 47 anys, la seua esposa, nascuda a Alboraia. Els seus 3 fills tamb treballen de forners: Josep Maria Raga Monz, de 17 anys, Remigi Raga Monz, de 15 anys, Joan Bap-tiste Raga Monz de 13 anys. Tamb cita una filla, Ana Maria Raga Monz de 8 anys , escolar. Apareix tamb Teresa Raga Palanca, de 29 anys, filla, segons sembla, del pare de famlia, Vi-cent Raga. Per al cens de 1900 al carrer Mirambell nmero 21, o siga, al lloc on est ara el forn i la casa contigua, es construren dues grans cases grans i noves. Al 1910 apareixen al nmero 23 del carrer Mirambell, dues famlies: la primera encapa-lada per la vdua, Maria Monz Falaguera de 60 anys, Teresa Raga Palanca de 41 anys, fillas-tra, Remigi Raga Monz de 27 anys i Joan Baptista Raga Monz de 25 anys; Virtudes Pardo Alam, nascuda el 1887 a Vinalesa, els fa de serventa.

Diu Rafa Bartual que el seu besavi compr els camps i constru les cases: una per a vivenda i forn i laltra noms per a vivenda, que s on ara viu ell. Mirem-ho: al cens de 1900 apareixen com a vens del carrer Mirambell , nmero 21, Vicent Raga Sancho de 60 anys, amb la seua esposa Maria Monz Falaguera de 50 anys i els seus fills: Josep, Remi-gi, Joan, Ana Maria i Teresa, aquesta ltima de noms 3 anys.

Al Cens de 1910, al mateix nmero 23, a laltra vivenda, hi viuen Josep Maria Raga Monz de 30 anys cap de famlia i forner i Virtudes Pardo Alam de 23 anys amb un fill de 12 dies, anomenat Josep Maria

Raga Pardo. Al cens de 1924, al carrer Mirambell nmero 25 trobem la famlia de forners Jos Mara Raga Monz, nascut a Bonreps i Mirambell el 1880, i lesposa Virtudes Pardo Alam, nascuda a Vinalesa el 1887, amb 4 fills: Josep Maria Raga Pardo, Vicent Raga Pardo, Virtudes Raga Pardo i Dionisio Raga Pardo. Al mateix nmero, a laltra casa, viuen Remigi Raga Monz, forner, i la seua germana de pare Teresa Raga Palanca.

La senyora Virtudes Raga Pardo es cas amb Rafel Bartual Panach que eren els pares de Rafa i ocuparen la casa on vivia el seu oncle Remigi i la germana dell, Teresa, que potser eren fadrins. El forn dels Raga, anomenat Forn de Sant Josep , construt en 1900 pel senyor Vicent Raga, que vingu de Russafa , encara est regentat per un membre de la famlia, Xavier Raga Guanter.

La casa Abadia. Carrer Major 2

Descripci. La casa del rector del poble tamb va ser construda el 1900, segons la ins-cripci que trobem al pis de lentrada, feta amb mosaic de la fbrica de Nolla de Meliana. La faana de rajola cara-vista t com a elements caracterstics: per una part els respiradors de la cambra fets en cermica artstica i la reixa del despatx parroquial, una reixa gran que arriba a nivell de la vorera del carrer.

El rector actual, don Manuel, ens ha en-senyat molt amablement la casa i ens ha perms fer les fotografies dels elements que es consi-deren antics, els que es conserven de lpoca, lany 1900: les portes altes i grans, les bigues del sostre, els altarets buidats, en lenv que se-para lentrada del menjador, i potser el pouet del jard. Per cert, un jard molt bonic i molt ben cui-dat.

11

HISTRIA LOCAL

LES CASES ANTIGUES DE BONREPS I MIRAMBELL5 Captol

HISTRIA LOCAL

10

La casa del carrer Mare de Du del Pilar nmero 25. Casa de Rafa Bartual Raga

Descripci de la casa. Aquesta casa t faana de rajola cara-vista , molt semblant a les descrites del carrer Major. Sn faanes on domina la simetria: una porta gran al centre i dues finestres iguals, una a cada costat. En el cas que ens ocupa, la finestra de la dreta ha esdevingut porta de lescala que dna accs a la pri-mera planta, convertida en vivenda. El color rogenc de la terra cuita , els ornaments que presenten els marcs de les finestres i les portes ens mostren, quan mirem aquesta faana, tant cuidada, una sensaci de bellesa senzilla que els mestres dobres de lpoca crearen per a la nostra admiraci. Veiem, en la plata baixa, la porta gran central emmarcada en pedra, amb arc obert a la

part superior, columnes falses als costats que superen larc per dalt i acaben, per la part infe-rior, al rastell de la vorera, en dos salva-rodes de pedra treballada.

Un balc central a la primera planta, amb dues finestres, amb balconets, una a cada costat, que segueixen la lnia de les finestres de la planta baixa. La rajola forma una sanefa en relleu amb una tirera de mig rombes que remata la faana, just davall del rfec de la teu-lada. Els arcs oberts que emmarquen les finestres, sn en doble relleu, amb una falsa colum-na que baixa en vertical fins a trobar el scol. Encara trobem un refinament ms: una tirera dhexaedres en el front de la porta , tot just davall del balc, i tamb als frontals triangulars que coronen les tres finestres de la primera planta. Destaquem tamb la senzilla factura dels ferros del balc i de les finestres, ferros de farga, molt semblants als utilitzats en totes les cases estudiades, construdes abans de lany 1900 o al voltant daqueixa data.

Histria de la casa. La data de construcci daquesta casa i la del Forn de Sant Josep s lany 1900. Al cens de 1897 trobem al carrer de lEsglsia nmero 18 que hi viuen Vicente-Raga Sancho de 57 anys, nascut a Russafa ( Valncia), forner de professi, amb Maria Monz Falaguera de 47 anys, la seua esposa, nascuda a Alboraia. Els seus 3 fills tamb treballen de forners: Josep Maria Raga Monz, de 17 anys, Remigi Raga Monz, de 15 anys, Joan Bap-tiste Raga Monz de 13 anys. Tamb cita una filla, Ana Maria Raga Monz de 8 anys , escolar. Apareix tamb Teresa Raga Palanca, de 29 anys, filla, segons sembla, del pare de famlia, Vi-cent Raga. Per al cens de 1900 al carrer Mirambell nmero 21, o siga, al lloc on est ara el forn i la casa contigua, es construren dues grans cases grans i noves. Al 1910 apareixen al nmero 23 del carrer Mirambell, dues famlies: la primera encapa-lada per la vdua, Maria Monz Falaguera de 60 anys, Teresa Raga Palanca de 41 anys, fillas-tra, Remigi Raga Monz de 27 anys i Joan Baptista Raga Monz de 25 anys; Virtudes Pardo Alam, nascuda el 1887 a Vinalesa, els fa de serventa.

Diu Rafa Bartual que el seu besavi compr els camps i constru les cases: una per a vivenda i forn i laltra noms per a vivenda, que s on ara viu ell. Mirem-ho: al cens de 1900 apareixen com a vens del carrer Mirambell , nmero 21, Vicent Raga Sancho de 60 anys, amb la seua esposa Maria Monz Falaguera de 50 anys i els seus fills: Josep, Remi-gi, Joan, Ana Maria i Teresa, aquesta ltima de noms 3 anys.

Al Cens de 1910, al mateix nmero 23, a laltra vivenda, hi viuen Josep Maria Raga Monz de 30 anys cap de famlia i forner i Virtudes Pardo Alam de 23 anys amb un fill de 12 dies, anomenat Josep Maria

Raga Pardo. Al cens de 1924, al carrer Mirambell nmero 25 trobem la famlia de forners Jos Mara Raga Monz, nascut a Bonreps i Mirambell el 1880, i lesposa Virtudes Pardo Alam, nascuda a Vinalesa el 1887, amb 4 fills: Josep Maria Raga Pardo, Vicent Raga Pardo, Virtudes Raga Pardo i Dionisio Raga Pardo. Al mateix nmero, a laltra casa, viuen Remigi Raga Monz, forner, i la seua germana de pare Teresa Raga Palanca.

La senyora Virtudes Raga Pardo es cas amb Rafel Bartual Panach que eren els pares de Rafa i ocuparen la casa on vivia el seu oncle Remigi i la germana dell, Teresa, que potser eren fadrins. El forn dels Raga, anomenat Forn de Sant Josep , construt en 1900 pel senyor Vicent Raga, que vingu de Russafa , encara est regentat per un membre de la famlia, Xavier Raga Guanter.

La casa Abadia. Carrer Major 2

Descripci. La casa del rector del poble tamb va ser construda el 1900, segons la ins-cripci que trobem al pis de lentrada, feta amb mosaic de la fbrica de Nolla de Meliana. La faana de rajola cara-vista t com a elements caracterstics: per una part els respiradors de la cambra fets en cermica artstica i la reixa del despatx parroquial, una reixa gran que arriba a nivell de la vorera del carrer.

El rector actual, don Manuel, ens ha en-senyat molt amablement la casa i ens ha perms fer les fotografies dels elements que es consi-deren antics, els que es conserven de lpoca, lany 1900: les portes altes i grans, les bigues del sostre, els altarets buidats, en lenv que se-para lentrada del menjador, i potser el pouet del jard. Per cert, un jard molt bonic i molt ben cui-dat.

9HISTRIA LOCAL

AGERMANAMENT Estic convenut que som un pas poc co-negut a peu de carrer, fora dels mbits ms estrictament administratius. Quant de temps fa que la gent de Catalunya no fa una volteta per terra de valencians? Quants valencians coneixen de la Catalunya administrativa ms que Barcelona o les destinacions ms tursti-ques? Qui diu que els valencians som noms conflictes i festa, o que a Catalunya hi ha un rere pas amb molt valenci, o una Valncia molt lleidatana? Hi ha una excessiva identificaci Catalunya-Barcelona. Per un altre costat, els valencians necessitarem algun temps per mostrar que no

som cau de conflictes i meninfots, que ens estimem la llengua i el territori, que sent zona de fron-tera hem hagut de patir molt. Sovint, uns i altres funcionem amb el tpics de sempre. Tenim tendncia a interpretar la cultura amb les grans manifestacions o no valorem de ma-nera suficient la vida del poble, la vitalitat de les petites associacions culturals i la gent que anem fent. s una sort viure a lHorta de Valncia i viatjar a les hortes de la Femosa vora la ciutat de Lleida, llegir lEstells i el Mrius Torres, el Joan Fuster o el Josep Vallverd. Aix em permet gaudir de dos cares senzilles del pas. Sempre que he pujat a Artesa he estat ben acollit per la gent de la Femosa, i sc lector, des de fa ms anys que no voldria comptar, de la revista que amb envejable tossudesa tiren endavant. Per altra part, forme part de la gent de Macarella, una associaci cultu-ral de Bonreps i Mirambell, un poble menut prop de la ciutat de Valncia, com passa a Artesa que s a prop de la ciutat de Lleida. Ambdues associacions La Femosa i Macarella fan cam, fan cultura, fan pas. A ms tenen en com la gent, al meu parer amb grans semblances sociolgiques. I encara publiquen sengles revistes.

Per qu no ens agermanem? Un primer pas seria fer un intercanvi de revistes. Cosa feta. Ms endavant, les associacions podrem compartir activitats o tirar endavant projectes. Heus ac alguns: fem actes o excursions que es repeteixen en dates fixes cada any: convidem-nos! Ser una manera de descobrir des de dins els nostres pobles i les nostres comarques. Gustosament serem amfitrions uns dels altres. Seria una manera intensa de viatjar a lantiga: anar a trobar els parents. I encara podrem fer un gran viatge dintercanvi. Omplim un autobs i anem cap all. El programa s cosa dels amfitrions, els detalls (allotjament en cases o en hotels...) sn coses que sempre es poden tractar. Les dates, igualment. Les primeres falles duna Valncia nova desprs deleccions poden ser ms que un bon motiu. A Lleida al maig mai no hi falten ocasions de fer festa ni excuses per menjar caragols. Tenim tant per descobrir i sorpendrens!

Som tamb els nostres projectes: fem-ne bandera!

LLETRA DE CONVITper a un agermanament entre les Associacions Culturals

LA FEMOSA i MACARELLA

Pau Marqus

AGERMANAMENT

12

Histria de la casa. Ja sabem que es va construir el 1900. Potser hi havia una casa abadia ms vella o potser els rectors del poble no vivien al poble o no hi estaven empa-dronats. El ben cert s que hem trobat, al cens de 1900, al carrer Esglsia, nmero 6, Jos Sempere Masi, de 40 anys, cura prroco, que viu amb la seua germana, Manuela Sempere de 28 anys. Desprs, al cens de 1920 trobem, al carrer Esglsia, nmero 6, Eugenio Len Ci-vera, presbtero, natural de Carpesa.

Agraments

Agram a Rafa Bartual les seues valuoses informa-cions i al senyor rector don Manuel la seua amabilitat, infor-mant-nos i ensenyant-nos la casa Abadia.

Roser Santolria - maig 2015

Fes s de la teua virtut amb nosaltres que tan humilment et supliquem, i que no et moga a crueltat la tirnica cobdcia que posseu tu i els teus. Per la gran esperana que tens dobtenir victria sobre aquesta msera ciutat, et suplique que cesse lodi. Taconselle que ac signem la pau i que penses en els perills futurs, perqu no s bo guerrejar amb donze-lles.

Plaerdemavida a Tirant. Captol, 30, Tirant troba i allibera Plaerdemavida.

Tirant lo Blanch- fragment

138

HISTRIA LOCALNOTCIES DAC I DALL

BONES NOTCIES I MEMRIA HISTRICA Dues bones notcies. La primera es pot resumir dient que hem triomfant presentant tantes allegacions, ms de 20.000, de les quals ms de 300 arreplegades per lassociaci Macarella, contra la proposta de lAjuntament de Valncia de revisi del PGOU, que comportava la desaparici de ms de 400 hectrees dhorta. La contundncia de la reacci contra la destrucci de lhorta, feu recular lajuntament , presidit per Rita Barber i es feu pblica la suspensi de la revisi del PGOU. El dia 16 de maig, una manifestaci multitudinria, convocada per la plataforma Hortasfutur, recorria el centre histric de la ciutat i culminava en un ferm propsit de defensa de lhorta amb tots els mitjans, que garantesca el seu futur que s el nostre futur, tamb.

La segona notcia s tamb alegre i esperanadora: lentrada, com a resultat de les eleccions del dia 24 de maig proppassat, de forces progressistes i valencianes al govern de molts pobles i ciutats on governava el PP, ens fa pensar que les lluites, tants anys viscudes a favor de la nostra llengua, a favor de lescola pblica valenciana, a favor de lHorta, pel Xquer viu i lAlbufera, pel Cabanyal, per la igualtat de drets entre totes les persones, contra les retallades en els serveis pblics, contra la corrupci, lobscurantisme i el despotisme dels governants... lluites que topetaven sempre contra el mur de lautoritarisme i el menyspreu, ara els moviments i plataformes reivindicatives, tindran governants que escoltaran i que es comprometran amb les causes justes, que convenen a tots, els que vivim ara i els que vindran desprs.

Dues commemoracions de fets histrics trgics. El 2015 s el centenari de lextermini armeni. El poble armeni, s un poble que ha patit invasions, repressions i deportacions quasi constants infligides pels estats imperialistes que els dominaven: lEstat turc i lEstat rus. Les du-res repressions patides durant la primera meitat del segle XX han estat considerades un genocidi i la data de la seua commemoraci s el 24 dabril de 1915. Eixe dia sinicia la detenci massiva de civils armenis, membres de la comunitat dIstambul, per les autoritats turques. En dies suc-cessius, van continuar les detencions i la deportaci de tota la poblaci armnia, una marxa dun centenar de quilmetres a travs de paratges desrtics, sense menjar, sense aigua. Molts dells, milers, moriren, daltres van ser assassinats. Aquest genocidi s reconegut per molts pasos com a semblant a lHolocaust, extermini de jueus i dissidents que va perpetrar el nazisme de Hitler. Sn moments terribles de la Humanitat que cal recordar amb horror, perqu no es tornen a repetir.

El dia 24 de maig de 1941 va ser afusellat a Paterna el Doctor Joan Peset Aleixandre. Met-ge prestigis, Rector de la Universitat de Valncia. Persona bona i comprensiva que va decidir presentar-se com a diputat en febrer de 1936, en les eleccions que va guanyar el Front Popular desquerres. Va ser el diputat ms votat: amb ms de 80.000 vots. Desprs dun judici infame, com eren els judicis del franquisme triomfant, va ser condemnat a mort i desprs assassinat a Paterna, on tots els anys saplega un grup nombrs de persones a retre-li homenatge. El dia 24 del maig proppassat feia 74 anys daquella horrorosa mort, una de les centenars de milers que es perpe-traren pel franquisme . Hi ha un llibre que ens esgarrifa: El Genocidi Franquista a Valncia. Cal recordar, condemnar i exigir reparaci. Perqu no torne a passar.

UN POBLE 100 ARTICLES (1982-2002) Recull darticles sobre Bonreps i Mirambell segona part-

La primera part daquest recull fon publicada al nmero 46 de Plaerdemavida, pgina 10.

16.-03-01-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Un grupo de penados reali-zar trabajos gratuitos para su rehabilitacin17.-11-01-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, La Generalitat destina 500 millones al instituto de ESO de Tavernes Blanques que ocupar 15.000m218.-04-1997, El Peridic, no em consta la pgina, Alexandre Ros, Bonreps i Mirambell celebra una nova edici del Festival Coral19.-30-05-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, J.C.M., Los renovadores del PSPV de LHorta Nord confan en ganar el congreso de restos20.-15-06-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El ayuntamiento presentar un recurso contra el Consell Metropolit21.-21-06-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, El polgono industrial com-pensa al ayuntamiento con 31 millones22.-13-09-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Ana Gimeno, Un estudio advierte del ries-go de crisis en la estructura industrial de Alfara y Foios23.-03-10-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, Jess Belea, Vecinos de Bonreps pro-testan por un acto judicial de cierre del nico estanco24.-04-10-1997, Levante-emv, pgina 54, J.M.V., El 9 dOctubre toda la gente est en la calle25.-04-10-1997, Levante-emv, pgina 54, J.M.V., Rafelbunyol, El Puig y la banda local actuan en el festival de msica26.-25-10-1997, Levante-emv, no em consta la pgina, J.C.M., El CMH no recoger las basuras de Bonreps si no paga la deuda27.-14-02-1998, Levante-emv, pgina 36, J.S., El Grupo Militar de Mantenimiento abandona el cuartel de Bonreps28.-04-1998, El Peridic, pgina 13, El Peridic, El Tribunal Suprem anulla les obres de la cana-litzaci del Carraixet29.-10-10-1998, Levante-emv, no tinc la referncia de la pgina, Paco beda, Las festeras de la Inmaculada celebran la semana grande de Bonreps30.-14-11-1998, Levante-emv, pgina 60, Paco D. Ausina, Vinalesa y Bonreps i Mirambell acu-den al festival musical de Rafelbunyol(continuar) A. Ros

23 de juny: Foguera de sant Joan. 27 de juny: Presentaci nmero 50 de la revista Plaerdemavida i concert VerdCel.

28 de juny: Excursi a Culla i Benassal.18 i 19 de setembre: Festa de la Cultura Popular i Sopar Estells.

2 doctubre: Club de lectura amb lautora. 9 doctubre: Homenatge al rei En Jaume

Properes activitats de Macarella

714

NOTCIES DE MACARELLAEL RODER DE BENIMACLET

NOTCIES DE MACARELLA Hem de dir que les activitats de Macarella continuen conforme al calendari que aprovrem en lassemblea.

El 27 de febrer, primera sessi del Club de Lec-tura. El llibre que comentrem va ser Els somriures de la pena de Manel Alonso. Una srie de relats ambientats en un poble, Pouet, la geografia del qual ens result molt prxima a la de Puol, vila entranyable de lHorta Nord, el poble de Manel Alonso. La presncia de lautor en la reuni va ser molt interessant, ell i nosaltres gaudrem dall ms de la conversa sobre el llibre.

El 5 de mar, Cinema . Amb motiu de la setmana de les dones, la nostra collaboraci amb lAssociaci de Dones de Bonreps i Mirambell va ser la projecci i comentari de la pellcula de Ken Loach Pan y Rosas. Ens va resultar molt interessant reflexionar sobre la lluita de les treballadores de la neteja , moltes delles immigrants, per un salari digne i per unes condicions de treball millors.

El 13 dabril, Pasqua al Barranc. Com sempre hi hagu el taller de catxerulos que enguany va ser molt concorregut. En frem uns 60 catxerulos, molts dells seguint un model hexagonal, que ens havia ensenyat el senyor Clemente un magnfic artes de milotxes que, juntament amb el seu ger-m bess, sentret empinant el catxerulo les vesprades que fa ventet en una explanada dels afores dAlmssera. De vesprada a menjar la mona i a gaudir dels jocs tradicionals de Pasqua al barranc de Carraixet.

Del 22 al 25 dabril, Setmana Cultural. Tenem dos per-sonatges a qui homenatjar: Carles Salvador , mor en 1955, i Ovidi Montllor, mor el 1995, 20 anys sense Ovidi. El 22 frem lhomenatge a lOvidi amb un mural fet de retalls de premsa i un article fet per Teresa i Miquel, que reprodum. Cantrem en companyia dels msics Manel , Domnec i Vicent, tres

canons de lOvidi, i veirem el documental Ovidi per Ovidi. El 23 frem la lectura continuada del Dia del Llibre amb textos de Carles Salvador, a qui tamb dedicrem un mural, precis, fet per Joan i Alfonso sobre el mur de lantic parc militar que dna al carrer Gabriel Esteve. Tamb anrem, el dia 25, dexcursi a Godella, on visitrem el mercat de productes ecolgics de lHorta, i els horts urbans que ha promogut lajuntament en benefici dels habitants del poble. Joan Cardo ens feu de guia de Godella i vam apreciar les restes histriques del poble: molt interessant. De vesprada va ser la manifestaci del 25 dabril a Valncia, ms concorreguda que altres anys.

El 5 de juny, hem tingut Club de Lectura. Hem comentat Em dic Vermell del premi Nobel Orhan Pamuk. Un llibre que conjuga aspectes religiosos, artstics, amorosos i culturals en un clima de misteri i suspens especial.

7 de juny Passejada pel barranc del Palmaret. Com cada any, des de fa ja 9, hem fet la pas-sejada pels voltants del barranc del Palmaret. La visita al poblat iber del Tos pelat i al riurau del Mas del Fondo,es complementa amb la visita a la pedrera antiga del Tos Pelat i a les snies i canals daigua, caleres i casetes de pedra seca, que trobem pel cam. Tamb hem de destacar les garroferes grosses, les oliveres, els pins i les herbes de Sant Joan que ens acompanyen tot el temps i que alegren la nostra vista.

EL RETROBAMENT DE DOS LLAURADORS Hi havia una volta dos llauradors que feia temps que no es veien. Els dos provenien de comarques allunyades. Un era de lHorta de Valncia, del poble de Bonreps i Mirambell. Tenia 6 fanecades duna horta molt rica i variada: tarongerar, fresons (els fresons valencians no els de Huelva), hortalisses...LHorta de Valncia sempre s rica i generosa, i no patia necessitat. Per els comerciants i intermediaris sempre intentaven pagar poc pels productes que els llauradors amb tant desfor cultivaven. Amb molt desfor i dedicaci enllest la carrera de dret, i es dedic a de-fensar els pobres dels abusos dels poderosos. Per aix no dna mai rendiment, i fins i tot fa que hom estiga mal vist. Aix que passat un temps torn al camp per ajudar a la seua famlia de laboriosos llauradors de lHorta.

Laltre llaurador provenia de les fronteres de la comarca de la Safor amb la Costera i la Ribera, del poblet de Simat de la Valldigna. Aquest poblet havia tingut una gran riquesa amb les taronges i tamb amb els fresons valencians, per els dos productes acabaren per donar poc rendiment. Aix unit al fet que aquest llaurador sols tenia una fanecada de cada producte (dos en total), feren que, amb molta tristor, haguera de deixar la terra que els seus avantpassats amb dedicaci havien conreat, i sen vinguera a Valncia a provar fortuna. A Valncia les coses no foren fcils per a ell, i un dia a conseqncia duna discussi, i degut al seu carcter abraonat, fu una cosa que no devia dhaver fet i se nan al poble de Benimaclet, fugint de la justcia. Com no tenia per a viure, exerc lofici de roder, assaltant pels camins de lHorta per a poder viure, per no indis-criminadament, i sols quan tenia realment necessitat. I sempre procurava repartir part del seu bot entre la gent necessitada que tenia al voltant, que era molta. Com tenia la base a Benimaclet, era conegut com el Roder de Benimaclet. Durant un temps foren amics el Llicenciat de Bonreps i el Roder de Benimaclet, per per avatars de la vida estigueren molts anys sense veures.

Laltre dia hi hagu una revolta generalitzada en la comarca de lHorta: els cacics i senyorets volien arrabassar la terra als llauradors per a destruir lHorta i fer-se rics a costa seua. I all era intolerable. Tota lHorta de Valncia sal en peu de guerra i ocuparen el centre de la ciutat de Valncia. Sacostaren a on resideixen els poderosos per a mostrar-los el seu malestar.

El Llicenciat de Bonreps i el Roder de Benimaclet llavors es trobaren, desprs de tants i tants anys, i fou un retrobament emotiu. Se contaren tot el que havien fet al llarg dels anys que no shavien vist, i estigueren un bon temps, ja que la marxa dels llauradors fou ms llarga del previst, i voltaren per molts carrers i carrerons del centre de Valncia i el barri antic.

Al final sacomiadaren i quedaren que tornarien a fer coses en com per a defensar linters com dels llauradors. El Llicenciat de Bonreps, perqu la seua famlia encara shi dedicava, i el Roder de Benimaclet, perqu la seua famlia i els seus avantpassats shi havien dedicat tota la vida, tot i que ell, pe circumstncies de la vida ara no ho fera.

I en aix estan.

156

UNA DE CONTESOPINI

UN DIA AL REVS

Carme Borrs Hurtado

Tot va comenar un mat normal i corrent.Jo dormia tan tranquilla.Vaig pegar un bot al llit en sentir el despertador. Vaig obrir els ulls A que no sabeu el que passava?El meu coix estava als peus i portava els calcetins a les ore-lles Per qu estava passant?Vaig anar a la cuina i la taula tamb estava del revs! Ma mare em va dir que anara a sopar, i jo em vaig preguntar: Quina hora s? Per si eren les huit del mat! Qu estava dient?Mon pare engolia el caf pel nas. Les cadires damunt de la taula i mon pare en la cadira del revs. Ni vaig sopar, em vaig vestir, vaig agafar la motxilla i men vaig anar. La gent caminava cap arrere i jo no sabia qu fer Vaig vore fins un colom amb el bec al cul!La meua amiga portava una cua al nas! Els meus amics porta-ven les sabates del revs!Va sonar la campana de lescola:

RRRRRRRRRRRIIIIIIIIIIIIIINNNNNNNNNN!Corria cap a la meua classe. Per per qu tots corrien al revs?Una altra vegada les cadires i les taules estaven del revs.La mestra va dir: no tragueu els deures.Tots van traure els deures i va dir: Molt b. Jo em vaig quedar de pedra. Per com podia ser aix?La mestra ho deia tot al revs i semblava que tots lentenien.El director va entrar a la classe i va dir: Bona nit. Espere que no vos porteu b.Tots van dir: Ens portarem molt malament, senyor director. El director va entrar i es va posar a parlar amb la mestra. Quan va acabar va dir: Hola. I va tancar la porta.Quan es va acabar lltima classe men vaig anar a casa. Desprs, quan vaig arribar a casa, ma mare em va dir: No si-gues benvingut.Jo vaig entrar i no volia ms que anar a dormir, estava marejat i no podia ms, aix que em vaig ficar al llit.Em vaig despertar a les set de la vesprada i vaig dir: No tinc ganes de que tot estiga al revs. Ja comenava a cansar-meVaig anar a la cuina i tot era normal. Menys mal.Fi.

Carme Borrs Hurtado t 10 anys i va escriure aquest conte per presentar-lo al concurs literari Sambori, impulsat per Escola Valenciana i que s el concurs literari amb ms participants dEuropa. Aquest conte, junt amb altres dos escrits tamb per xiquetes de Bonreps i Mirambell, va ser un dels relats guanyadors de la comarca de lHorta Nord. Ella en concret va guanyar el corresponent al 3r cicle de primria.Els altres els publicarem en els segents nmeros de la revista, perqu no cal dir que aquestes xicotetes escriptores ens omplin dalegria. Enhorabona a les 3 i als mestres del CEIP Mare de Du del Pilar.

No obstant aix, malgrat les nafres, les fiblades, les ungles tintades i haver acabat amb els peus com botifarres, lexperincia va estar colpidora, intensa i privilegiada. Quines comarques tan boniques tenim! Quins pobles! Quins paisatges! Quines muntanyes! Quins marges! Quina vegeta-ci! Quins arbres! Quins paratges! Quines ermites! Quina llengua! Quines tradicions! Quina gent! Aix que, meravellats per la ruta, la natura, lexperincia, el misticisme, la mgia, el pelegri-natge, les pregries i els cants que encara ressonen en les nostres ments, pensem que seria bona idea trasplantar tot aix als camins i ermites de lHorta, per visitar els nostres pobles i pregar perqu la nostra identitat romanga en el temps. En les nostres mans queda. Ara caldria dissenyar el reco-rregut i posar-nos a assajar els precs, els cntics i les cerimnies que farem. Rumieu-ho!

Josep Manuel Domnech

Una de les millors coses que hi ha a aquest poble s la revista cultural de lAssociaci Cultural la Macarella: Plaerdemavida. En ella destaca la cultura, les opinions , les reflexions, la histria, etc... Una for-ma de transmetre cultura al poble. Moltes grcies per fer-la possible. Ens ajuda a ser millors persones. Una meravella.

LOPINI DELS LECTORS I LECTORES

Jordi Cervera Trenco

Jo, que vaig nixer a Bonreps i Miram-bell, hi he viscut sempre i ja tinc una edat, llegint la revista Plaerdemavida he descobert aspec-tes de la histria i la geografia del poble que no sabia. Daltra banda, he de dir que faig molt de cas de les crtiques i les ressenyes dels llibres que apareixen a la revista. Els llibres magraden molt. Tamb trobe molt originals les crtiques so-bre cinema que fa Lloren dArbia i, sobretot, magraden les poesies sobre temes dactualitat de la contraportada. Empar Serrano CamposUna de les coses que ms magrada de la revis-ta Plaerdemavida s que tracta temes de la his-tria del poble. Tamb magrada que ens parlen dassumptes de Valncia i dels valencians. Altra cosa que minteressa molt s la crtica de llibres. Voldria dir que hauria dhaver una secci sobre personatges famosos del poble, per de la cul-tura popular; sobre fets i dites que facen riure, com les ancdotes de Quique dAndreu...

Paco Len Picola i Pilar Belver

OPINIRAC POTIC

16 5

Bonrepostins i Mirambellanes, Mirambellans i Bonrepostines, Ma-carelleres i Macarellers totes i tots plegats... En nom del poble de Mas-sarrojos i de la seua Colla Ecologista i Cultural, us done lenhorabona i us dic: Felicitats! Felicitats pels cinquanta nmeros del Plaerdemavida, que s una fita ben bonica i ben gran i enhorabona perqu certament no s gens fcil mantindre una publicaci peridica en el temps, persistir en la illusi, la qualitat, la varietat, la cura i la sensibilitat amb qu ho feu, i garantir la constncia en el treball, la composici dun equip mnim, el comproms dels collaboradors i lesfor per millorar. El secret, clar est, sn les persones i la seua voluntat de fer coses per la societat a la qual pertanyen, mogudes per lestima al seu poble, al patrimoni, la cultura i la llengua que hem heretat i tenim lobligaci de llegar, i encoratjades per les seues ganes de comunicar, expressar, di-vulgar, proposar i incitar al coneixement i al pensament. Persones amb

cara, cos, extremitats, cervell, cor, nima i nom, que a Massarrojos coneixem i estimem des de fa molts anys. Persones com lex (que per a nosaltres s el Josep Pla de lHorta), escriptor, poeta, amic i flegmtic company de lluites; com Rosella, la grandssima candidata a lalcaldia de Bonreps i Mirambell, amiga i companya dexperincies inoblidables; com Santi, el nostre fantstic Lloren dArbia, que amb els seus coneixements cinematogrfics i les seues ressenyes podrem dir que s el Terenci Moix del Carraixet; o com els nostres admirats Llus i Roser, que com a colossos que sn de lHorta i del pas, ja fa temps que mereixen tindre un monument, com a mnim a lentrada del seu carrer. I, per descomptat, persones com vosaltres que ara llegiu a, a qui tamb coneixem i estimem per que no anomenarem duna en una per no deixar-nos-en cap i dadobar-ho malament. Daltra banda i, evidentment, no li he fet cas al vostre president (de Macarella, vull dir) en la pretensi que, en lloc da, escriguera un relat truculent a lestil de la novella negra nrdica, de la mediterrnia de Ferran Torrent, o duna barreja dambdues ensems. Perqu, quin sentit podria tindre aix ara, si la nostra realitat ha deixat en el ms espants ridcul la ficci? Per si hi ha llibres del gnere que al costat del que est passant semblen contes de fades i princeses! En lloc daix, accepteu aquestes humils paraules de congratulaci i dagrament pel vostre treball i perqu, com sempre, sou lespill en qu mirar-nos i lassociaci de referncia per a fer algu-nes de les nostres activitats. s el cas, per exemple, de la celebraci del Dia del Llibre, que us hem copiat i que, desprs de dos anys, sentim que s una de les activitats ms entranyables, boniques i amb ms xit que fem. I tant de bo algun dia ens atrevrem a llanar un recital de poesia per Nadal o a encetar al nostre poble qualsevol de les moltes coses interessants que oferiu i que ens agradaria imitar i potenciar. Dit aix, sembla clar que haurem de signar el nostre comproms formal, emparellar-nos en unes noces oficials i crear un esdeveniment pic que recordara, mostrara i demostrara que entre Bonreps, Massarrojos i Mirambell hi ha un trio amors slid, estable, consolidat i perdurable en el temps. O siga, que estaria molt b forjar i signar una aliana que representara i escenificara lestima que ens tenim i que, rememorada i celebrada anualment, fra un pol de concentraci comarcal i una fervorosa manifestaci de la fe que tenim en all que creguem. No cal, per, que li pegueu voltes a qu podria ser, perqu el vostre president i un servidor ja ho hem pensat i ho tenim clar: lesdeveniment que ens manca i que haurem dinstaurar s una romeria que anara de Massarrojos a Bonreps i Mirambell. Ho vrem vore clar fent la de Cat a Sant Pere de Castellfort, en un recorregut que a mi em va deixar unes butllofes en els peus que semblava que mhavien eixit garrofons als talons i a ell li va deixar les ungles pintades cadascuna dun color...

DES DE LALTRA BANDA DEL BARRANC, FELICITATS!

PLAERDEMAVIDAs el plaer de ma vida

com ma vida s del plaer.

I els teus ulls miratges de calma,espill de la tempesta

Esguards que sobrin amb la llum de la carn,amb els silencis de besos prohibits.

s el plaer de ma vidacom ma vida s del plaer.

s plaer de les paraules,el plaer de lobra,

el pecat de lomissi

s el turment ple dombres,s el plaer de ma vida,

com ma vida s del plaer.

Raquel Muoz

PER SEMPRE OVIDIVint anys de vacances

A meitat dels 70 del segle passat, un grup de joves del nostre poble, comenrem a respirar llibertat.Entre prohibicions, censures i moltes man-cances frem actuacions de gent que ens contagiava llibertat, democrcia i moltes es-perances.Vingueren al nostre poble grups de teatre com Comediants, Pluja i maginfics can-tautors com Raimon, Luis Pastor, Enrique Morente, Rafa Xamb, Cuixa, Carraixet i tamb, lOvidi, el dAlcoi.LOvidi Montllor seria desprs un dels refe-rents dun Pas Valenci, un pas que repre-nem, i ens record amb el seu dol i la seua ni-ca, trencada i poderosa veu, que volem el pa sencerque ja no ens alimentaven mollesque la fera ferotge era dels nostresque tots estimvem Teresa republicana i reprimida per la dictaduraque s senyor, recontra s senyor, que sen-yor.

Grcies Ovidi per ensenyar-nos tant i recor-dar-nos don venem i on hem daplegar.

Miquel Esteve i Teresa Monz

4OPINI EL POALET DE LA CINCIA

17

No tinc cap mena de dubte que pel cervell de molts conciutadans so-brevolar la certesa que som sin lltima s una de les darreres baules de lestat actual de les autonomies en el conjunt de lEstat espanyol. No es tracta que ens ho haguem guanyat o no a pols, que tamb, sin sobretot del perqu daquest estat dagonia perptua a qu ens han condemnat des del palau de la Generalitat, les Corts, els ajuntaments ms senyers del Pas Valenci i les diputacions dAlacant, Castell i Valncia, no diguem la repre-sentaci casolana en el Senat i el Congrs madrilenys.

La postraci del poble valenci, genricament parlant, s tan evident i palmria que a hores dara so-bra tot comentari, doncs en la histria recent cal esforar-se per a trobar un moment tan delicat com aquest desprs que els uns hagen practicat fins a la sacietat i lextenuaci la poltica de terra cremada i els altres, tret dhonorables excepcions, ho hagen perms malgrat no tindre la majoria. La gravetat de la situaci denunciada recurrentment- s tal que comence a tindre seriosos dubtes que es puga revertir polticament en un parell de legislatures almenys, especialment quan la manca de li-quiditat i linfra-finanament sn alarmants i no hi ha qui es mulle i puga pronosticar quan seixir del forat sempre que no siga, clar est, a molt llarg termini. Per a major desgrcia, portem tant de temps amb cortines de fum dall ms atapedes i del color que ens volem fer creure que tenen en cada moment, que hem perdut potser el nord: els grans esdeveniments i construccions pbliques/privades innecessries que, maledes mil i una voltes, han propiciat una escalada de la corrupci i una bombolla immobiliria sense precedents; el marejol a propsit dels smbols que ens haurien dunir i significar en el context espanyol que no hi ha forma ni manera de superar, com tampoc de consensuar des de la intelligncia, el trellat i el benefici comunitari; el totalitarisme practicat sense pudor tot i aprofitant-se duna democrcia, que hauria de ser la seua anttesi i eina profilctica, com la censura i el retall lamentable de la prpia llibertat per mig del control/liquidaci de determinats mitjans de comunicaci i el reforament de la coerci policial; la liquidaci de les entitats finan-ceres ac arrelades i la falta de personalitat dun collectiu com lempresarial, panxacontent quan les coses anaven a favor del vent i disminut quan van francament mal; les retallades incessants en els serveis pblics bsics com leducaci, la sanitat i el benestar social; latur desbordant, la inestabilitat laboral i la precarietat salarial que condemna milers i milers de famlies a la pobresa; les flagrants contradiccions i lentitud duna justcia que sembla no existir per als lladres de guant blanc... Tot i aix, com sol passar en aquest indret, sempre es pot fer una pirueta ms impossible que lanterior sense xarxa i, apellant a lespanyolitat dels valencians i al seu anticatalanisme de soca-rel, el Con-sell ms papista que el Papa, que a aix no li guanya ning- atorga les seues distincions tant al nou Borb entronitzat (com ads al seu egregi pare), a Adolfo Surez (ja finat, quan hi hagu temps mentre estava viu, conscient o convalescent) i a la RACV. Xe, la quadratura del cercle! No cap dubte que ms valencians o pro-valencians que aquests premiats no els hi ha enlloc que cal buscar-los al centre de lEstat, confessos ells pels seus actes i fets, o entre els secessionistes ms combatius i recalcitrants. Un cop ms, i en van tants que s difcil mantenir-los en la memria, aquests messies del no res, parapetats en els seus crrecs, no donen treva als seus deliris de grandesa ftua, tergiversen la Diada amb lnic objectiu de contraposar-nos maquiavllicament als nostres vens del nord i, de passada, ser lexemple (la rialla, afegeix un servidor) de la resta de lEstat. En compte de mirar cap endins ho fan cap els voltants per all dobtenir una credibilitat que ni s ni sespera ni dins ni tampoc fora. De fet, si continuaren en el po-der passat el maig vinent, satrevirien no els cpiga cap dubte- a guardonar en un dia com aquest al propi Rajoy i al mateix Montoro, per all que la poltica valenciana hi ha que entendre-la fins ara com una mena de carrera partidista amb els ulls posats a Madrid i no com una reafirmaci de les nostres senyes didentitat. Una autntica vergonya i esperpent que ens hauria de sensibilitzar duna vegada perqu, desprs de fer-los fora civilitzadament i democrticament, no tornaren durant dcades a utilitzar-nos com ho han fet durant vint anys per a benefici propi i exclusiu. Del nou arquebisbe, actor dels principals durant el Te Deum acostumat, qu podem dir que no ens sorprenga a hores dara. Sent valenci, posem en dubte que exercisca veritablement com a tal. No t edat per a desdir-se dels seus pensaments i actes, per consegent millor no insistir quan incls des del Vatic renovat del Papa Francesc saben massa b que els valencians som els ms molls.

VALENCIANS: ELS MS MOLLS

Albert Ferrer Orts

Un any ms, un juny ms, hem tornat a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, una daquelles dates marcades en roig (o en verd, que ven ms) al calendari, un dia al qual tothom explicita les seues bones intencions i dediquem uns minuts a vore imatges colpidores del nostre medi natural, a bastir nous propsits que dem oblidarem. Tot i aix, aquest any, com els ltims, la cosa lefemride- ha estat encara ms esqui-fida, una retafila de llocs comuns daquells danar per casa, reflexions fetes amb xancles i refregint escrits, ecologisme amb data de caducitat, res-

calfat al microones, sense convenciment, ni espurna, ni ganxo. Si dic tot aix s perqu i no s cap novetat- la crisi tot ho arrabassa, tot ho esmicola, i simposa com el relat nic i demo-lidor de la nostra poca: finances, atur, crdit. La realitat que consumim compulsivament en pndoles o cabassos informatius sha escindit per complet de lentorn: ja no parlem de PAIs, de desenvolupament, dinfraestructures amb quins diners?-, de ciutats, de projectes. El dia a dia es farceix dndexs borsaris, de grfiques inintelligibles, de conceptes nous i punyents, de desnonaments, de falses recuperacions i la quita de les preferents. Si la llum al final del tnel s Eurovegas, el Parc Ferrari o ms ciment, all que hi anirem, embolicats de fum redemptor i hedonisme prefabricat, empaquetat amb paper de colors i neons enlluernadors.

I el cas, per, s que all fora el cam cap al collapse segueix immutable. Un collapse irre-llevant a nivell biolgic i geolgic, per que sacse-jar la civilitzaci occidental (i no em circumscric a lmbit geogrfic). Sen diu canvi climtic, per tamb (i haurem de comenar a fer-ho) canvi glo-bal. I a casa nostra, no parlem ja del petroli en tot cas, tan sols d