Poble de Catalunya! · Poble de Catalunya! A les vostres mans teniu el text de l'Estatut...

Poble de Catalunya!

A les vostres mans teniu el text de l'Estatut d'Auto-nomia del 1932, la lectura del qual us recomanem ambespecial interès.Abans, però, ens plau de fer algunes observacionsper tal de situar-vos en el context històric de la sevagestació i aprovació per part de les Corts Consti-tuents de la República Espanyola, i en el contingutpolític, per entendre el seu significat avui.

HISTÒRIA _________________________________________

Com a conseqüència del resultat d'unes eleccionsmunicipals celebrades a tot l 'Estat espanyol el dia12 d'abril del 1931, resultat que fou favorable als re-gidors republicans, Francesc Macià proclamava eldia 14 d'abril l'Estat Català dins la Federació de Re-públiques Ibèriques, unes hores abans, per cert, quefos proclamada la República Espanyola.

® KETRES, produccióDipòsit legal: B. 8083-1977Impremta Juvenil, S. A. - Maracaibo, 11 - Barcelona-16

La Generalitat

Tanmateix, i malgrat que existia un acord tàcit ambrepublicans de la resta de l'Estat espanyol respecteals drets de Catalunya (Pacte de Sant Sebastià, el17 d'agost del 1930), aquells no es mostraren satis-fets amb la proclamació de l'Estat Cata là, s inó total contrari: s'alarmaren i ràpidament desplaçaren aBarcelona, tres ministres del govern espanyol, Mar-cel·lí Domingo, Nicolau d 'Olwer i Fernando de los

Ríos, perquè fessin reconsiderar als catalans la sevadecisió. En efecte, el 18 d'abril el flamant Estat Ca-talà fou convertit en la Generalitat de Catalunya, re-cuperant el nom de les institucions històriques d'auto-govern. Aquesta renúncia provocà les següents ma-nifestacions de Macià: «Avui faig el sacrifici més grande la meva vida, però el faig sabent l'abast i la neces-sitat de realitzar-lo.»El 9 de maig sortí un decret del govern espanyol re-gulant les seves relacions amb la Generalitat de Ca-talunya i establint que s'elaborés un avantprojected'Estatut d'Autonomia, que hauria de ser aprovat perles Corts Constituents de la República Espanyola ambla qual cosa s'interferia en la voluntat sobirana delpoble català.

L'Estatut de Núria: El plebiscit

Malgrat tot, la Generalitat no defalleix. Deu diesdesprés de la seva existència havia ja creat el seugovern provisional. El 25 de maig fou elegida l'As-semblea de representants dels municipis, anomenadaDiputació Provisional de la Generalitat, la qual de-signà una ponència per preparar l'avantprojecte del'Estatut i que fou integrada per Jaume Carner, PereCoromines, Josep Dencàs, Martí Esteve, Antoni Xi-rau i Rafael Campalans.Els membres de la ponència es reuniren a Núria, iredactaren el projecte que fou aprovat, en un dobleplebiscit, el dia 2 d'agost del 1931: 1.063 Ajuntamentsl'aprovaren (només 5 no enviaren les actes); quanta la votació popular, d'un cens de 792.574 persones,votaren a favor 595.205, i sols 3.286 en contra. Caldestacar el vot massiu de la població de Catalunya,autòctona i immigrada a favor de l'Estatut, però tambéles iniciatives d'aquells que no podien votar oficial-ment. Així, es recolliren més de 300.000 signatures dedones favorables a l'Estatut (la dona no gaudí del dretde vot fins a l'aprovació de la Constitució de la Re-

IV

pública del 9 de desembre del 1931). També es reco-lliren milers de signatures proestatut entre els quialeshores eren anomenats com «germans d'Iberia»,és a dir, els immigrats que, vivint des de feia poctemps a Catalunya, no hi tenien residència legal enca-ra, i per tant no podien votar. Aquest Estatut, votatmassivament pel poble català, fou presentat pel pre-sident Macià, el dia 14 d'agost de 1931, al presidentde la República Espanyola, Sr. Alcalà Zamora. Tanma-teix, la Comissió parlamentària, que ja d'entrada haviafet diverses retallades, no lliurà el dictamen a lesCorts de la República fins el 9 d 'abril del 1932. El15 de setembre de 1932, el president de la República,Alcalà Zamora, signava a Sant Sebastià la promulga-ció de l'Estatut.

CONTINGUT POLÍTICO-JURIDIC ___________________

Les diferències principals entre l'Estatut de Núria il'Estatut de 1932 és que el primer partia d'un principifederal i l'altre d'un principi autonòmic. A l'Estatut de1931 la sobirania política pertanyia al poble deCatalunya i, per tant, organitzava tota la vida públicafins i tot les seves relacions amb la resta de l'Estatespanyol. Catalunya decidia sobre l'oficialitat de lallengua, sobre l'ensenyament, sobre els impostos i elseu ús per a pagaments de la Generalitat o del'Estat. El problema político-jurídic sorgia del fet quel'Estatut de 1931 fou aprovat i plebiscitat a Catalunyaquan encara no s'havia decidit la forma d'Estat. És adir, la peça petita (l'Estatut) fou elaborada prèviamenta la peça grossa (la Constitució Republicana), onhavia d'encaixar.Les Corts Constituents decidiren que la Constitucióde la II República seria una constitució unitària d'Es-tat integral, no pas federal: només hi havia una sobi-rania, l'espanyola, la de l'Estat-Nació espanyol, i dinsaquest marc serien possibles les autonomies re-gionals.

V

L'Estatut de 1932

És per això que l'Estatut del 1932 parteix de la sobi-rania política a nivell d'Estat i l'ordenació de les auto-nomies des de les Corts Constituents republicanes.Conseqüentment, l'Estatut de 1931, plebiscitat pel po-ble de Catalunya en un acte de sobirania, entrava ales Corts Republicanes com un projecte legislatiu. Eltext aprovat, l'Estatut de 1932, és regulat en tots elsseus aspectes sobre aquesta idea. L'Estat decideix lacooficialitat del català i castellà, l'ensenyament i elsimpostos, per exemple.Avui reivindiquem els principis i institucions de l'Es-tatut del 1932 perquè són principis democràtics i ins-titucions autonòmiques, però d'autonomia política, nopas de mera descentralització.La descentralització —per exemple, la fórmula dels«Regímenes Especiales»— no és més que la raciona-lització de la burocràcia estatal. És una reforma delcentralisme, però mantenint tot el poder de l'aparellcentral de l'Estat.

AUTONOMIA POLÍTICA. INSTITUCIONS _____________

Les institucions de l'Estatut del 1932 són institucionsde poder polític. Aquestes institucions són:

El Parlament de Catalunya

El Parlament és elegit pel poble de Catalunya per su-fragi universal, directe i secret, per un termini queno passi dels cinc anys, art. 14. El Parlament exer-ceix les funcions legislatives sobre les matèries enun-ciades als articles 10, 11, 12.El primer acte legislatiu del Parlament de Catalunyafou l'aprovació de l'Estatut de Règim Interior de Ca-talunya, el 25 de maig de 1933. Aquest Estatut era la

Constitució Interna de Catalunya. L'Estatut d'Autono-mia de 1932 regulava les relacions entre Catalunyai l'aparell de l'Estat, mentre que l'Estatut Interior de1933 regulava tots els aspectes de la vida públicacatalana, començant per les relacions entre el poderlegislatiu (Parlament) i l'executiu (Presidència de laGeneralitat, Consell Executiu o Govern). L'EstatutInterior quedà proclamat amb caràcter constitucional.Així diu: «El poble de Catalunya, en recobrar la sevapersonalitat i constituir-se en poder autònom, estableixper la potestat del seu Parlament la següent Lleifonamental.»Altres matèries sobre les quals es legislà foren, atall d'exemple: la normativa sobre els drets de la dona(igualtat jurídica amb l'home, decret sobre avorta-ment, etc.), la majoria d'edat als 21 anys, la proteccióde l'atur forçós, les cooperatives, la propietat de laterra, etc.

La Presidència de la Generalitat iel Consell Executiu o Govern

El Parlament de Catalunya elegeix el President de laGeneralitat i aquest té funcions executives i repre-sentatives, art. 14. El President junt amb el seu Go-vern o Consell Executiu, anomenat per ell, respon deles seves accions davant del Parlament. LaPresidència i el Consell tenen la capacitat per aexecutar i administrar, per a dur a terme els progra-mes legislatius, siguin de l 'Estat, arts. 5 i 6, siguindel Parlament de Catalunya, art. 11. Totes les atribu-cions de la Generalitat de Catalunya (Presidència,Consell i Parlament) són contingudes al Títol II. Podemcitar com a exemples històrics d'actes executius de laGeneralitat de Catalunya els següents: la políticad'ensenyament (Escola Normal, Institut-Escola,Patronat, Universitat Autònoma, etc.), la políticasanitària (xarxa hospitalària comarcal), el pla d'or-denació territorial de Catalunya, etc.

VI VII

El Tribunal de Cassació

La Generalitat organitzà l'administració de justícia entotes les jurisdiccions, excepte en la militar, art. 12.Així es creà el Tribunal de Cassació de Catalunya queté jurisdicció sobre les matèries civils i administra-tives, la legislació de les quals és atribuïda a laGeneralitat.El Tribunal de Cassació va actuar preferentment so-bre matèries de Dret Civil.

CONCLUSIÓ ______________________________________

L'Estatut del 1932, malgrat totes les vicissituds, té afavor seu unes circumstàncies tant importants com:

1. Que va tenir vigència.2. Que va demostrar la seva potencialitat: ens va

permetre, als catalans i per tant al govern de Ca-talunya, de fer moltes coses importants, conden-sades en un miler de Decrets.

3. Que va demostrar el seu funcionalisme i la sevacapacitat d'adaptació, amb la qual cosa es comprovà que no era un cos jurídic encarcarat, sinótotalment practicable.

4. Que finalment, fou aprovat per les Corts Consti-tuents de la República Espanyola, compromís queencara resta vigent.

ESTATVT DECATALVNYA

APROVAT PER LESCORTS CONSTITUYENTS

CATALANS! No oblidem els esforços i els sa-crificis dels nostres governants de la Catalunyadel 1931 per assolir aquell Estatut del 1932, quereivindiquem ara, com a punt d'arrencada, en larepresa de la nostra trajectòria política i de la llui-ta per les llibertats nacionals del nostre poble.

VIII

ESTATVT DE CATALVNYA 3

TÍTOL IDISPOSICIONS GENERALS

ARTICLE lr. Catalunya es constitueixen regió autònoma, dins de l'Estat es-panyol, d'acord amb la Constitució dela Rep úbli ca i al p resent Est atut .El seu òrgan representatiu és la Gene-ralitat i comprèn el territori de les pro-víncies de Barcelona, Girona, Lleida iTarragona en el moment de promulgar-se aquest Estatut.

ART. 2- L'idioma català és, com elcastellà, llengua oficial a Catalunya.Per a les relacions oficials de Catalu-nya amb la resta d'Espanya, així comper a la comunicació de les autoritatsde l'Estat amb les de Catalunya, lallengua oficial serà el castellà.

Tota disposició o resolució oficialdictada dins de Catalunya, haurà d'ésserpublicada en els dos idiomes. La noti-ficació es farà també en la mateixaforma, cas de sol·licitar-ho part interes-sada.

Dins del territori català, els ciuta-dans, qualsevol que sigui llur llenguamaterna, tindran dret a elegir l'idiomaoficial que prefereixin en les seves re-lacions amb els Tribunals, autoritats ifuncionaris de totes classes, tant de laGeneralitat com de la República.

4 E S T A T V T DE CATALVNYA

A cada escrit o document judicial quees presenti davant dels Tribunals deJustícia, redactat en llengua catalana,haurà d'adjuntar-se la seva corresponenttraducció castellana, si així ho sol·licitaalguna de les parts.

Els documents públics autoritzatspels fedataris a Catalunya, podran re-dactar-se indistintament en castellà oen català, i obligadament en una o altrallengua a petició de part interessada.En tots els casos, els respectius feda-taris públics expediran en castellà lescòpies que hagin de tenir efecte foradel territori català.

ART. 3cr. Els drets individuals són elsfixats en la Constitució de la Repúbli-ca espanyola. La Generalitat de Cata-lunya no podrà regular cap matèria ambdiferència de tracte entre els naturalsdel país i els altres espanyols. Aquestsno tindran mai a Catalunya menys dretsque els que tinguin els catalans a laresta del territori de la República.

ART. 4rt. Als efectes del règim autò-nom d'aquest Estatut, gaudiran de lacondició de catalans:

Primer.—Els que ho siguin per natu-ralesa i no hagin adquirit veïnatge ad-ministratiu fora de Catalunya.

,


Segon.—Els altres espanyols que haginadquirit veïnatge dins de Catalunya.TÍTOL IIATRIBUCIONS DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYAART. 5è. D'acord amb el que es pre-

veu en l 'article 11 de la Constitució,la Generalitat executarà la legislació del'Estat en les següents matèries:

1a Eficàcia dels comunicats oficialsi documents públics.

2a Pesos i mesures.3.a Règim miner i bases mínimes sobre

Monts, Agricultura i Ramaderia enquant afecti la defensa de la riquesai la coordinació de l'economia nacio-nal.

4.a Ferrocarrils, carreteres, canals,telèfons i ports que siguin d'interès ge-neral, fent la salvetat per a l'Estat, lareversió i policia dels ferrocarrils i delstelèfons i l'execució directa que es pu-gui reservar de tots aquests serveis.

5.a Bases mínimes de la legislaciósanitària interior.

6.a Règim d'assegurances generals isocials, sotmeses aquestes últimes a lainspecció que preceptua l'article sisè.

7.a Aigües, caca i pesca fluvial, senseperjudici del disposat en l'article 14 de

6 ESTATVT DE CATALVNYA

la Constitució. Les mancomunitats hi-drogràfiques, el radi d'acció de les qualss’estén a territoris situats fora de Cata-lunya, mentre conservin el veïnatge iautonomia actuals, dependran exclusi-vament de l'Estat.

8.a Règim de Premsa, associacions,reunions i espectacles públics.

9.a Dret d'expropiació, salvant sem-pre la facultat de l'Estat per a execu-tar per si les seves obres peculiars.

10. Socialització de riqueses natu-rals i empreses econòmiques, delimi-tant-se per a la legislació de la propie-tat i les facultats de l'Estat i de les re-gions autònomes.

11. Serveis d'aviació civil i radiodi-fusió, exceptuant el dret de l'Estat acoordinar els mitjans de comunicació entot el país.

L'Estat podrà instal·lar serveis propisde radiodifusió i exercirà la inspecciódels que funcionin per concessió de laGeneralitat.

ART. 6è. La Generalitat organitzaràtots els serveis que la legislació socialde l'Estat hagi establert o estableixi pera l'execució dels seus preceptes.

L'aplicació de les lleis socials seràsotmesa a la inspecció del Govern per a


garantitzar directament el seu estrictecompliment i el dels Tribunals interna-cionals que afectin la matèria.

En relació amb les facultats atribuï-des en l'article anterior, l'Estat podràdesignar en qualsevol moment els dele-gats que cregui necessaris per a vetllarper l'execució de les lleis. La Genera-litat està obligada a subsanar, a reque-riment del Govern de la República, lesdeficiències que s'observin en l'execuciód'aquelles lleis; però si la Generalitatcregués injustificada la reclamació, seràsotmesa la divergència al fall del Tri-bunal de Garanties constitucionals, d'a-cord amb l'article 121 de la Constitu-ció. El Tribunal de Garanties constitu-cionals, si ho creu precís, podrà suspen-dre l'execució dels actes o acords a quees refereixi la discrepància, mentre res-solgui definitivament.

ART. 7". La Generalitat de Catalu-nya podrà crear i sostenir els centresd'ensenyament, en tots els graus i or-dres que cregui oportuns, sempre d'a-cord amb el que es disposa en l'article50 de la Constitució, amb independènciade les institucions docents i culturals del'Estat i amb els recursos de la Hisenda


de la Generalitat, dotada per aquest Es-tatut.

La Generalitat s'encarregarà dels ser-veis de Belles Arts, Museus, Bibliote-ques, conservació de Monuments i Ar-xius, menys el de la Corona d'Aragó.

Si la Generalitat ho proposa, el Go-vern de la República podrà atorgar ala Universitat de Barcelona un règimd'autonomia; en tal cas, aquesta s'orga-nitzarà com a Universitat única, regidaper un Patronat que ofereixi a les llen-gües i a les cultures castellana i cata-lana les garanties recíproques de con-vivència, en igualtat de drets, per aprofessors i alumnes.

Les proves i requisits que d'acordamb l'article 49 de la Constitució esta-bleixi l’Estat per a l'expedició de títols,regiran amb caràcter general per a totsels alumnes procedents dels establi-ments docents de l'Estat i de la Gene-ralitat.

ART. 8è. En matèria d'ordre públicqueda reservat a l'Estat, d'acord amb elque es disposa en els números 4, 10 i16 de l'article 14 de la Constitució, totsels serveis de seguretat pública a Cata-lunya, mentre siguin de caràcter extra-regional, la policia de fronteres, immi-


gració, emigració, estrangeria i règimd'extradició i expulsió. Correspondrana la Generalitat tots els altres serveisde policia i ordre interiors de Cata-lunya.

Per a la coordinació permanentd'ambdues classes de serveis, mutus au-xilis, ajut i informació i traspàs delsque corresponguin a la Generalitat, escrearà a Catalunya, tenint en comptel'ordenat en l'article 20 de la Consti-tució, una Junta de seguretat, formadaper representants del Govern de la Re-pública i de la Generalitat i per lesautoritats superiors, que dependent d'uni altra prestin servei en el territori re-gional, la qual Junta entendrà en totesles qüestions de regulació de serveis,allotjament de forces i nomenament iseparació de personal.

Aquesta Junta, el reglament de laqual ordenarà la seva organització i elseu funcionament d'acord amb el con-tingut d'aquest article, tindrà una funcióinformativa; però la Generalitat nepodrà procedir contra els seus dictà-mens que tinguin relació amb els ser-veis coordinats.

Quant al personal de Policia i d'or-dre interior de Catalunya i de la Gene-ralitat, els nomenaments seran a pro-

10 ESTATVT DE CATALVNYAposta dels representants dins la Junta,sense perjudici del disposat en el pa-ràgraf anterior.

ART. 9è. El Govern de la República,en ús de la seva facultat i en exercicide la seva funció constitucional, podràassumir la direcció dels serveis com-presos en l'article anterior i interveniren el manteniment de l'ordre interior aCatalunya, en els següents casos:

Primer.—A requeriment de la Gene-ralitat.

Segon.—Per pròpia iniciativa, quancregui compromesos els interessos ge-nerals de l'Estat o la seva seguretat.

En ambdós casos serà escoltada laJunta de Seguretat de Catalunya, per adonar per acabada la intervenció delGovern de la República.

Per a la declaració de l'estat de guer-ra, així com per al manteniment, sus-pensió o restabliment dels drets i ga-ranties constitucionals, s'aplicarà la lleid'ordre públic, que regirà a Catalunyacom en tot el territori de la República.

També regiran a Catalunya les dis-posicions de l'Estat espanyol sobre fa-bricació, venda, tenència i ús d'armesi explosius.

ART. 10. Correspondrà a la Genera-litat de Catalunya la legislació sobre el


règim local, que reconeixerà als Ajun-taments i restants Corporacions admi-nistratives que creï, plena autoritzacióper al govern i direcció dels seus inte-ressos peculiars, i els concedirà re-cursos propis per a atendre els serveisde la seva competència. Aquesta legis-lació no podrà reduir l'autonomia mu-nicipal a límits menors dels que senya-la la llei general de l'Estat.

Per al compliment dels seus fins laGeneralitat podrà establir dins de Cata-lunya les demarcacions territorials quecregui convenients.

ART. 11. Correspondrà a la Genera-litat de Catalunya la legislació exclusi-va i execució directa en les funcionssegüents:

a) Ferrocarrils, camins, canals, portsi restants obres públiques de Catalunya,exceptuant el què es disposa en l'article15 de la Constitució.

b) Serveis forestals, agronomies i pe-cuaris, sindicats i cooperatives agríco-les i política d'acció social agrària, ex-ceptuant-se el que es disposa en el pa-ràgraf cinquè de l'art. 15 de la Consti-tució i les reserves de les lleis socialsconsignades en el número primer delmateix article.

c) Beneficència.


d) Sanitat interior, exceptuant elque es disposa en el número setè del'article 15 de la Constitució.

e) Establiment i ordenació de cen-tres de contractació de mercaderies i va-lors segons les normes generals delCodi del Comerç.

f) Cooperatives, mutualitats dipòsits,amb les salvetats respecte de les lleissocials, fetes en el paràgraf primerde l'article 11 de la Constitució.

ART. 12. Correspon a la Generalitatla legislació exclusiva en matèria civil,exceptuant el que es disposa en l'article15, número primer de la Constitució, il'administrativa que li és plenamentatribuïda en aquest Estatut.

La Generalitat organitzarà l'adminis-tració de Justícia en totes les jurisdic-cions, excepte en la militar i de l'Ar-mada, segons els preceptes de la Cons-titució i les lleis processals i orgàni-ques de l'Estat.

La Generalitat nomenarà els jutges imagistrats amb jurisdicció a Catalunya,mitjançant concurs entre els compresosen l'escalafó general de l'Estat.

El nomenament dels magistrats delTribunal de Cassació de Catalunya, cor-respondrà a la Generalitat d'acord amb


les normes que el seu Parlament de-termini.

L'organització i funcionament del mi-nisteri fiscal, correspon íntegrament al'Estat, d'acord amb les lleis generals.

Els funcionaris de la justícia muni-cipal seran designats per la Generali-tat, segons el règim que s'estableixi.

Els nomenaments de secretaris judi-cials i personal auxiliar de l'adminis-tració de justícia, es farà per la Gene-ralitat, d'acord amb les lleis de l'Estat.

El Tribunal de Cassació de Catalu-nya tindrà jurisdicció pròpia sobre lesmatèries civils i administratives, lalegislació exclusiva de les quals siguiatribuïda a la Generalitat.

Coneixerà, demés, el Tribunal de Cas-sació de Catalunya en els recursos so-bre qualificació de documents referentsal dret privatiu català que donin mo-tiu a inscripció en els registres de lapropietat.

Així mateix resoldrà els conflictesde competència i jurisdicció entre lesautoritats judicials de Catalunya.

En les altres matèries es podrà in-terposar recurs de cassació davant elTribunal Suprem de la República, o elque calgui, segons les lleis de l'Estat.

El Tribunal Suprem de la República,


resoldrà també els conflictes de com-petència i jurisdicció entre els tribu-nals de Catalunya i els altres d'Espa-nya.

Els registradors de la propietat serannomenats per l'Estat.

Els notaris els designarà la Generalitat,mitjançant oposició o concurs, queconvocarà ella mateixa, segons les lleisde l'Estat.

Quan, d'acord amb aquestes, s'haginde proveir les Notaries vacants per con-curs o oposició, entre tots els notarisd'Espanya, hauran d'admetre's amb elsmateixos drets els notaris de l'Estat iels de la Generalitat.

En tots els concursos que convoqui laGeneralitat, serà condició precisa el co-neixement de la llengua i dret catalans,fent que, en cap cas, es pugui establirl'excepció de naturalesa o veïnatge.

Els fiscals i registradors designatsper a Catalunya, hauran de conèixer lallengua i el dret catalans.

ART. 13. La Generalitat de Catalu-nya prendrà les mesures necessàries pera l'execució dels tractats i convenis querecaiguin sobre matèries, atribuïdes to-talment o parcialment, a la competèn-cia regional, pel present Estatut.

Si no ho fes en temps oportú, cor-


respondrà adoptar les dites mesures alGovern de la República, que per teniral seu càrrec la totalitat de les relacionsanteriors, exercirà sempre l'alta inspeccióen el compliment dels referits tractats iconvenis i en l'observància dels principisdel dret de gents.Tots els assumptes que revesteixinaquest caràcter, com la participació ofi-cial en Exposicions o Congressos inter-nacionals, les relacions amb els espa-nyols residents a l'estranger o qualse-vol altre anàleg, seran de d’exclusivacompetència de l'Estat.

TÍTOL IIIDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

ART. 14. La Generalitat estarà inte-grada pel Parlament, el President de laGeneralitat i el Consell executiu.

Les lleis interiors de Catalunya orde-naran el funcionament d'aquests orga-nismes, d'acord amb l'Estat i la Consti-tució.

El Parlament, que exercirà les fun-cions legislatives, serà elegit per untermini que no passi dels cinc anys, persufragi universal, directe, igual i secret.

Els diputats del Parlament de Cata-lunya seran inviolables pels vots i opi-nions que emetin en l'exercici de llurcàrrec.


El President de la Generalitat assu-meix la representació de Catalunya.Així mateix representa la regió en lesseves relacions amb la República i l’Es-tat i en les funcions l'execució directade les quals sigui reservada al Podercentral.

El President de la Generalitat seràelegit pel Parlament de Catalunya, ipodrà delegar temporalment les sevesfuncions executives, però no les repre-sentatives, en un dels consellers.

El President i els consellers de la Ge-neralitat exerciran les funcions execu-tives, hauran de dimitir els seus càrrecsen cas que el Parlament els neguésd'una manera explícita la confiança.Un i altres són individualment respon-sables davant el Tribunal de Garantiesen l'ordre civil i en el criminal, per lesinfraccions de la Constitució, de l'Esta-tut i de les lleis.

ART. 15. Totes les qüestions de com-petència que es suscitin entre les auto-ritats de la República i de la Generali-tat o entre les jurisdiccions de llursrespectius organismes, seran resoltespel Tribunal de Garanties Constitucio-nals, el qual tindrà, d'acord amb l'article121 de la Constitució, la mateixa exten-


sió de competència a Catalunya que ala resta de la República. TÍTOL IV

DE LA HISENDA

ART. 16. La Hisenda de la Generali-tat de Catalunya es constitueix:

a) Amb el producte dels impostosque l'Estat cedeix a la Generalitat.

b) Amb un tant per cent en deter-minats impostos dels no cedits per l'Es-tat.

c) Amb els impostos, drets i taxesde les antigues diputacions provincialsde Catalunya i amb els que estableixila Generalitat.

Els recursos de la Hisenda de la Ge-neralitat es xifraran amb subjecció a lessegüents regles:

l.a El cost dels serveis cedits perl'Estat.

2.a Un tant per cent sobre la quantiaque resulti d'aplicar la regla anteriorper raó de les despeses imputables aserveis que es transfereixin i que,tenint consignació en el pressupost del'Estat, no produeixin pagaments aCatalunya o els produeixin en quantitatinferior a l'import dels serveis.

3.a Una suma igual al coeficientd'augment que experimentin en el suc-cessiu les despeses dels pressupostos fu-


turs de la República en els serveis cor-responents als que es transfereixen ala Generalitat de Catalunya.

Per a cobrir els totals que resultind'aplicar les regles anteriors, segons elcàlcul que realitzarà la Comissió mixtacreada en l'article 19 d'aquest Estatut ique es sotmetrà a l'aprovació del Con-sell de ministres, l'Estat cedeix a laGeneralitat:

I.—La contribució territorial, rústicai urbana, amb els recàrrecs establertssobre la mateixa, havent d'abonar alsAjuntaments les participacions que elscorresponguin.

II.—L'impost sobre els drets reals,les persones jurídiques i les transmis-sions de béns amb els seus recàrrecs iamb l'obligació d'aplicar els mateixostipus contributius establerts en les lleisde l'Estat.

III.—El 20 per 100 de propis, el 10per 100 de pesos i mesures, el 10 per100 d'aprofitaments forestals, el pro-ducte del cànon de superfície i l'impostsobre les explotacions mineres.

IV.—Una participació en les sumesque produeixin a Catalunya les contri-bucions industrial i d'utilitats, igual ala diferència entre la quantia de les con-tribucions amb els seus recàrrecs que


es cedeixin en virtut de les tres reglesanteriors i el cost total dels serveis quel’Estat transfereix a la regió autònoma,tot això esmentat en el moment de latransmissió. Si amb una participació del20 per 100 no es cobreix la dita dife-rència, s'abonarà la resta, en forma departicipació en l'impost del Timbre enla proporció necessària.

Cada cinc anys es procedirà per unaComissió de tècnics nomenats pel mi-nistre d'Hisenda de la República i perla Generalitat, a la revisió de les con-cessions fetes en aquest article. Tant elsimpostos cedits com els serveis que estransfereixin a la Generalitat, seran cal-culats amb un augment o amb una re-baixa igual a la que hagin experimentatuns i altres en la Hisenda de la Repú-blica. La proposta d'aquesta Comissióserà elevada a l'aprovació del Consellde ministres.

En qualsevol moment, el ministred'Hisenda de la República, podrà feruna revisió extraordinària en el règimd'Hisenda del present títol, de comúacord amb la Generalitat, i si això nofos possible, haurà de sotmetre's la re-forma a l'aprovació de les Corts, essentprecís el vot favorable de la majoriaabsoluta del Congrés.


ART. 17. La Hisenda de la Repúbli-ca respectarà els actuals ingressos deles Hisendes locals de Catalunya, sensegravar amb noves contribucions les ba-ses de tributació d'aquelles. La Genera-litat podrà crear noves contribucions,que no s'apliquin a les mateixes matè-ries que ja tributi Catalunya a la Re-pública, i podrà donar una nova orde-nació als seus ingressos.

Els nous tributs que estableixi la Ge-neralitat no podran ésser obstacle a lesnoves imposicions que amb caràcter ge-neral creï l'Estat, i en cas d'incompa-tibilitat, aquells tributs quedaran ab-sorbits pels de l'Estat, amb la compen-sació que correspongui. En cap cas,l'ordenació tributària de la Generalitatno podrà destorbar la implantació i des-enrotllament de l'impost sobre la renda,que serà tribut de l'Estat.

La Hisenda de la Generalitat podràcontinuar recaptant per delegació de laHisenda de la República, i amb el pre-mi que aquesta tingui consignat enpressuposts, les contribucions, impostosi arbitris que l'Estat ha de percebre aCatalunya, amb excepció dels monopolisi de les Duanes amb els seus annexes.No obstant, l 'Estat es reserva el dretde rescatar la recaptació dels seus tri-


buts i gravàmens en el territori catalài d'ordenar-la lliurament.

La Generalitat podrà emetre Deuteinterior; però ni la Generalitat ni lesseves Corporacions locals, no podranapel·lar al crèdit estranger sense autorit-zació de les Corts de la República. Uncop emès el Deute, el producte del quals'hagi d'invertir totalment o parcial-ment, en la creació o millorament deserveis, que en quant a Catalunya haginestat transferits a la Generalitat, aquestafixarà les obres i serveis de la mateixanaturalesa que es proposi realitzar,amb la participació que le li atorgui enl'emprèstit, dins d'un límit que nopodrà excedir d'una part proporcional ala població de Catalunya amb respectea la població d'Espanya.

Els drets de l'Estat en territori cata-là, relatius a mines, aigües, caça i pes-ca, els béns d'ús públic i els que, senseésser d'ús comú pertanyin privativa-ment a l'Estat i siguin destinats a al-gun servei públic o al foment de la ri-quesa nacional, es transfereixen a laGeneralitat, excepte els que es trobinafectes a funcions, els serveis delsquals s'hagi reservat el Govern de laRepública. Dits béns i drets no podranésser alienats, gravats ni destinats a

22 ESTATVT UE CATALVNYA

fins de caràcter particular, sense auto-rització de l'Estat. El règim de les con-cessions de mines potàssiques i delspossibles jaciments de petroli, segui-ran regint-se per les disposicions vi-gents, mentre l'Estat no dicti nova le-gislació sobre aquestes matèries.

El Tribunal de Comptes de la Repú-blica, fiscalitzarà anualment la gestió dela Generalitat en el que es refereix ala recaptació d'impostos que li està atri-buïda per delegació de la Hisenda dela República i a l'execució de serveisper encàrrec d'aquesta, sempre que estracti de serveis que tinguin la sevaconsignació especial en els pressupostosde l'Estat.

TÍTOL VREFORMA DE L'ESTATUT

ART. 18. Aquest Estatut podrà ésserreformat:

a) Per iniciativa de la Generalitat,mitjançant referèndum dels Ajunta-ments i aprovació del Parlament de Ca-talunya.

b) Per iniciativa del Govern de laRepública i a proposta de la quartapart dels vots de les Corts.

En un i altre cas caldrà per a l'a-provació definitiva de la llei de re-forma de l 'Estatut, les dues terceres


parts de vots de les Corts. Si l'acordde les Corts de la República fos refu-sat pel referèndum de Catalunya, serànecessari, perquè prosperi la reforma,la ratificació de les Corts ordinàriessubsegüents a les que ho hagin acordat.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

ARTICLE ÚNIC. El Govern de la Re-pública queda facultat per a fixar, dinsdels dos mesos següents a la promulgaciód'aquest Estatut, les normes per al'adaptació dels serveis que passin a lacompetència de la Generalitat,encarregant l'execució de les dites nor-mes a una Comissió mixta que designinmeitat el Consell de ministres i el Go-vern de la Generalitat, la qual Comis-sió haurà de prendre els seus acordspel vot de les dues terceres parts delsseus membres, com a mínim, sotmetent-se, en cas necessari, les diferències a laresolució del president de les Corts dela República.

Previ acord amb el Govern, la Gene-ralitat fixarà la data per a l'elecció delprimer Parlament de Catalunya, seguintel mateix procediment de les eleccionsa Corts Constituents.

Per a les eleccions a què es refereixel paràgraf anterior, el territori de Ca-


talunya es dividirà en les circumscrip-cions següents: Barcelona (ciutat), Bar-celona (circumscripció), Girona, Lleidai Tarragona.

Les circumscripcions votaran un di-putat per cada 40.000 habitants, amb unmínim de 14 diputats per circumscrip-ció.

Mentre la Generalitat no legisli so-bre matèries de la seva competència,continuaran en vigor les lleis actuals del'Estat que a les dites matèries es re-fereixen, corresponent llur aplicació ales autoritats i organismes de la Gene-ralitat, amb les facultats consignadesactualment a les de l ’Estat.

Palau de les Corts, 9 setembre 1932.

Poble de Catalunya! · Poble de Catalunya! A les vostres mans teniu el text de l'Estatut...

Documents

Transcript of Poble de Catalunya! · Poble de Catalunya! A les vostres mans teniu el text de l'Estatut...