www.vicensvives.com

POLIS 2

Ciències socials, geografia i història

Segon curs

POLIS 2

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05

Orígens i expansió de la Corona de Castella06

07

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08

L’Islam i Al-Andalus01

L’Europa feudal02

La ciutat medieval03

Els orígens de Catalunya04

Els grans descobriments geogràfics09

L’Imperi dels Habsburg10

El segle del Barroc11

Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12

Els habitants del planeta13

La població d’Espanya i la de Catalunya14

La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma

Les societats humanes16

POLIS 2

Orígens i expansió de la Corona de Castella

1. L’origen dels regnes cantàbrics

2. L’expansió territorial dels segles XI i XII

3. La gran expansió del segle XIII

4. El regne de Castella: economia i societat

5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval

06

6. L’art romànic a la Corona de Castella

7. L’art gòtic a la Corona de Castella

POLIS 2

Introducció

• A la mateixa època de la creació dels comtats catalans i

aragonesos i el regne de Pamplona als Pirineus, a la serralada

Cantàbrica s’hi va formar el regne d’Astúries.

• Més endavant es va convertir en el regne de Lleó.

• La unificació definitiva del regne de Castella i del de Lleó al

segle XIII, amb el nom de Corona de Castella, va permetre a

aquest regne dur a terme l’ocupació militar de la majoria dels

territoris musulmans peninsulars.

06

POLIS 2

1. L’origen dels regnes cantàbrics

1.1. El regne d’Astúries

1.2. El regne de Lleó

• Els regnes cristians occidentals (mapa)

1.3. La formació del regne de Castella

1.4. Els primers repoblaments

06

POLIS 2

1.1. El regne d’Astúries

• En aquest territori s’hi van refugiar alguns nobles visigots. Un

d’ells, Pelagi, obtingué una primera victòria sobre els

musulmans prop de Covadonga (722).

• Aquest fet ha estat considerat l’inici de la Reconquesta, és a

dir, la conquesta per part dels regnes cristians de les terres que

ocupaven els musulmans.

• Els successors de Pelagi, Alfons I i Alfons II, van crear un

regne al voltant d’Oviedo, conegut com a regne d’Astúries,

que es va independitzar de l’emirat de Còrdova.

06

POLIS 2

1.2. El regne de Lleó

• A la segona meitat del segle IX Alfons III (866-910) va

aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos i ocupà els territoris

des de la serralada Cantàbrica fins al riu Duero.

• Per controlar millor les noves terres i protegir els pagesos

repobladors, la capital es va traslladar a Lleó i va prendre el

nom de regne de Lleó.

• Durant el segle X, amb la proclamació del califat, Al-Andalus

va incrementar la força militar i va organitzar diverses

expedicions militars.

• Les ràtzies encapçalades per Almansor van saquejar i destruir

nombroses ciutats lleoneses.

06

POLIS 2

Els regnes cristians occidentals

06

POLIS 2

1.3. La formació del regne de Castella

• A l’origen Castella era la frontera oriental del regne de Lleó,

una zona poc poblada i molt exposada als atacs musulmans.

• Alfons III va fortificar aquest territori amb la construcció de

nombrosos castells i hi va fundar la ciutat de Burgos.

• Aquesta zona va rebre el nom de comtat de Castella i fou

governada per comtes.

• Un dels comtes, Ferran I aconseguí independitzar-se i

transmetre en herència el comtat de Castella al seu fill.

06

POLIS 2

1.4. Els primers repoblaments

• A partir de mitjan segle IX es va fer el primer repoblament en

massa de la vall del Duero.

• En aquestes zones s’hi van formar comunitats de pagesos lliures

que tenien petites parcel·les de terra (alous) i vivien en petites

cases aïllades però properes entre si, formant una vila.

• Els habitants de les viles es reunien en un consell, que decidia els

afers d’interès col·lectiu.

• Els repobladors procedien dels primers nuclis cristians, però

també hi havia molts cristians mossàrabs.

06

POLIS 2

2. L’expansió territorial dels segles XI i XII

2.1. La conquesta de la vall del Tajo

2.2. La creació de Portugal

2.3. L’arribada dels almoràvits

• La reconquesta als segles XI-XII (mapa)

2.4. Els repoblaments comunals

06

POLIS 2

2.1. La conquesta de la vall del Tajo

• Ferran I de Castella va ocupar i va repoblar els territoris

despoblats al sud del Duero i arribà fins a Àvila.

• També va conquerir Coïmbra i va obligar els musulmans de

Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-li tributs.

• Llavors Castella es va convertir en un Estat fort i va passar a

prendre la iniciativa en l’ofensiva contra Al-Andalus.

• El seu fill, Alfons VI, va continuar l’expansió i va aconseguir

ocupar Toledo (1085), l’antiga capital visigòtica.

06

POLIS 2

2.2. La creació de Portugal

• El testament d’Alfons VI (1109) va deixar com a hereva dels

regnes de Lleó i de Castella la seva filla Urraca.

• A la seva altra filla, Teresa, li va deixar el comtat de Portugal.

• L’any 1128 Alfons Henriques, fill de la comtessa Teresa, es va

proclamar rei de Portugal. A partir d’aleshores, Portugal va ser

un regne independent.

06

POLIS 2

2.3. L’arribada dels almoràvits

• L’agressivitat dels reis cristians va atemorir els monarques

islàmics. Per defensar-se, van demanar auxili als guerrers d’un

imperi islàmic del nord d’Àfrica, els almoràvits.

• Els almoràvits van aconseguir deturar l’avanç dels regnes

cristians del nord a finals del segle XI.

• Els reis cristians van poder conservar la ciutat de Toledo, però

van haver d’abandonar València, que havia estat ocupada l’any

1092 per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.

06

POLIS 2

La reconquesta als segles XI i XII

06

POLIS 2

2.4. Els repoblaments comunals

• A partir del segle XI la necessitat de defensar els territoris dels

atacs musulmans va enfortir els nobles i els monjos, que tenien

castells i monestirs emmurallats.

• Per tal de protegir-se, molts pagesos lliures es van posar sota la

protecció d’un senyor; així van perdre el domini de les terres i

es van convertir en serfs.

• A partir del segle XII, en què els reis cristians van conquerir

territoris molt poblats per musulmans es va aturar el

repoblament espontani i els reis van organitzar el repoblament

de les ciutats frontereres (repoblament comunal).

06

POLIS 2

3. La gran expansió del segle XIII

3.1. La unió de Castella i Lleó

3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa

• La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus (mapa)

3.3. L’avanç cap al sud

3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir

06

POLIS 2

3.1. La unió de Castella i Lleó

• Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i

es van separar diverses vegades per motius hereditaris o

matrimonials.

• Ferran I va unir el seu regne al de Lleó (1037) i va aconseguir

la primera unificació d’ambdós regnes. Després de la seva mort

el regne es tornà a dividir per qüestions d’herència.

• La reunificació definitiva es va fer el 1230, en què Ferran III va

heretar el regne de Castella de la seva mare i el de Lleó del seu

pare.

• De la unió d’aquests dos regnes en va néixer la Corona de

Castella.

06

POLIS 2

3.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa

• Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians

s’enfrontaren a la invasió almohade, un nou imperi islàmic que

ocupà la Península.

• Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar contra

els almohades per les terres situades entre el Tajo i Sierra

Morena.

• Aquests van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa

(1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó.

06

POLIS 2

La frontera entre els regnes cristians i Al-Andalus

06

POLIS 2

3.3. L’avanç cap al sud

• Els reis cristians van emprendre l’avanç cap al sud després de la derrota almohade.

• El regne de Lleó ocupà les terres extremenyes actuals (1230) i, després de la unió amb Castella, la força d’ambdós regnes va permetre a Ferran III donar un impuls decisiu a la Reconquesta.

• Ferran III començà la conquesta de la vall del Guadalquivir i conquerí Còrdova i Sevilla. El seu fill, Alfons X, va arribar a Cadis i Múrcia.

• El regne de Portugal va completar la conquesta del seu territori actual amb l’ocupació de Faro el 1249.

• Al final del segle XIII només quedava a la Península un regne musulmà: el regne nassarita de Granada.

06

POLIS 2

3.4. La repoblació de la vall del Guadalquivir

• Als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del

Guadalquivir, es van ocupar territoris molt poblats i amb una

activitat econòmica important.

• A les terres ocupades al sud del Tajo molts musulmans en van

fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord d’Àfrica.

• Una bona part del territori va ser repartit en forma de grans

latifundis als nobles, als clergues i als ordes militars que havien

participat en les campanyes.

06

POLIS 2

4. El regne de Castella: economia i societat

4.1. El predomini de la ramaderia

4.2. Les rutes de la llana

4.3. El poder de la noblesa

06

POLIS 2

4.1. El predomini de la ramaderia

• La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de

cereals o de productes per a l’exportació (vi i oli).

• La base de l’economia era la ramaderia ovina, sobretot de raça

merina, que produïa llana abundant de gran qualitat i es

destinava a l’exportació.

• La ramaderia pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana,

que a fi de defensar els seus interessos, va fundar l’Honrado

Concejo de la Mesta (1237).

06

POLIS 2

4.2. Les rutes de la llana

• Una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats.

• Una part important s’exportava a les ciutats tèxtils dels Països Baixos, sobretot Bruges, on la filaven, la teixien i en feien confecció.

• El comerç de la llana es concentrava a Burgos, i des d’allà anava als ports del mar Cantàbric per fer-la arribar a Flandes per via marítima.

• Els mariners bascos i càntabres transportaven la llana, que sortia dels ports càntabres i bascos.

• Al segle XIII els mariners bascos i càntabres van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla.

06

POLIS 2

4.3. El poder de la noblesa

• El progrés de la Reconquesta comportà que els reis concedissin

enormes extensions de terra als nobles, amb les quals crearen

grans senyories.

• Els beneficis de l’exportació de la llana es van concentrar en

mans de la noblesa i de l’alt clero, que es consolidaren com els

grups socials més rics i poderosos de Castella.

• A Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia

haver enriquit amb la manufactura i amb el comerç.

06

POLIS 2

5. Les institucions de govern i la crisi baixmedieval

5.1. Les institucions de la Corona de Castella

5.2. La crisi a Castella

06

POLIS 2

5.1. Les institucions de la Corona de Castella

• La monarquia. A Castella la Corona tenia uns poders més

amplis que altres regnes hispànics. Al segle XIII els nobles

castellans s’enfrontaren a l’autoritat del monarca.

• Les Corts. Les Corts de Lleó es crearen l’any 1188 i van ser les

primeres que es van reunir a la Península. Des del segle XIV la

unió de les Corts de Castella i les de Lleó donaren lloc a les

Corts de Castella i Lleó.

• Els municipis. Tenien una certa autonomia i jurisdicció pròpia.

A Castella els consells oberts a tota la població van ser

substituïts pels capítols. Més endavant aparegué la figura del

corregidor, representant del poder reial a les ciutats.

06

POLIS 2

5.2. La crisi a Castella

• La crisi del segle XIV no va ser tan intensa a Castella. De tota

manera, la Corona de Castella es va veure afectada per

rebel·lions nobiliàries i per guerres civils.

• La guerra civil. Pere I de Castella (1350-1369) va voler imposar

el seu poder sobre els nobles, desenvolupar l’economia de les

ciutats i afavorir els artesans del sector tèxtil.

• L’alta noblesa i l’Església s’hi van enfrontar i proposaren com

a rei el seu germanastre Enric. Després d’anys de guerra civil,

Enric de Trastàmara fou proclamat rei.

• La nova dinastia dels Trastàmara. Va estar en mans de l’alta

noblesa.

06

POLIS 2

6. L’art romànic a la Corona de Castella

6.1. L’arquitectura

6.2. L’escultura i la pintura

06

POLIS 2

6.1. L’arquitectura

• L’art romànic es va introduir a la Península Ibèrica a través dels

nous camins de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, que en

català es coneixia com a Sant Jaume de Galícia.

• Els edificis romànics més importants al regne de Lleó i de

Castella que acolliren un gran nombre de fidels són:

• Les catedrals de Santiago de Compostel·la, Zamora i

Salamanca.

• Les esglésies de San Isidoro de Lleó, San Martín de Frómista.

• El monestir de Santo Domingo de Silos.

06

POLIS 2

6.2. L’escultura i la pintura

• L’escultura romànica es mostra essencialment a les façanes i als

capitells dels claustres. Les temàtiques habituals són escenes

bíbliques, de l’Antic i el Nou Testament.

• Pel que fa a la pintura, la tècnica més característica era el fresc.

Pel que fa a l’estil, destaquen les influències mossaràbiga i

mudèjar.

06

POLIS 2

7. L’art gòtic a la Corona de Castella

7.1. L’arquitectura

7.2. L’escultura i la pintura

06

POLIS 2

7.1. L’arquitectura

• La Corona de Castella rebé la influència dels models del gòtic

francès, caracteritzat per la verticalitat i per l’ornamentació.

• L’estil gòtic fou predominant al segle XIII en la construcció

d’un gran nombre de catedrals.

• Al segle XV l’arribada d’arquitectes centreeuropeus va importar

el gust per l’ornamentació molt recarregada.

• L’arquitectura civil gòtica va deixar edificis importants a

Castella, com el castell de Peñafiel, a Valladolid, i el Palacio

del Infantado a Guadalajara.

06

POLIS 2

7.2. L’escultura i la pintura

• L’escultura gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament.

Una mostra n’és la Puerta del Sarmental de la catedral de

Burgos i la Virgen Blanca de la catedral de Lleó.

• Als segles XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu, que

queda palès al sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Siloé.

• Durant el segle XIII la pintura gòtica va estar dominada a

Castella i Lleó per l’art de la miniatura.

• Al segle XV els retaules van esdevenir el mitjà d’expressió

pictòrica principal.

06