DIUMENGE · 7 d’abril del 2019. Any XLIV. Núm. 14961 - AVUI / Any XLI. Núm. 13831 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui 1161

19-1

2035

61L

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’lAvui, a partirde les 14.00 h

1372

77-1

1272

58w

SÁNCHEZ · “Ja sap què ha de fer perguanyar-se el nostre suport. S’ha acabatl’època del xec en blanc o pagar per avançat”

Jordi TurullCap de llista de JxCat a Lleida el 28-A

“Si aprofitem lesurnes, culminarem elque vam començar”

P14,15

Els gols de Suárez i Messi a l’Atlético (2-0) deixen el títol a tocar

L’ESPORTIU

El Barça acarona la lligaMalcom i Suárez celebrant el gol de l’uruguaià, que encarrilava la victòria dels blaugrana ahir a la nit al Camp Nou ■ EFE

Manifestacióa Barcelonacontra elslloguersabusiusClam per un milloraccés a l’habitatge

NACIONAL P20,21

Lucía Delgado Portaveu de la PAH

“No pot ser haverrescatat els bancssense capcontraprestació”

Celestino CorbachoNúmero 3 de Cs a Barcelona el 26-M P16,17

“Si el PSC no optapel tripartit, podemfer Valls alcalde”

Crida de les entitatsd’afectats a regularl’eutanàsia a l’EstatTres malalts gironins demaneninformació per posar fi a la seva vida

Nacional P15

Fins a 15 llisteses presentena les generals

Nacional P6,7

Pablo Iglesias reivindicaCuixart i Junquerasa l’Hospitalet

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 2019

ulian Barnes hatornat a Barcelona

en ocasió de les tra-duccions al català i alcastellà de la seva dar-rera novel·la, L’única

història. En una conversa amb els seusdevots lectors, Barnes, sempre suau enles formes i penetrant en les idees, varecordar les curioses discrepàncies queell i el seu germà mantenien sobre latècnica contundent amb la qual el seuavi decapitava els pollastres. L’avi utilit-zava una sola tècnica, però els nets enfeien descripcions ben diferents. A lesdarreres novel·les, Julian Barnes donavoltes a la qüestió de la memòria i la ve-ritat. En aquest cas, en relació amb l’ex-periència de l’amor. Les primeres im-pressions es compliquen quan s’haacumulat experiència en la meteorolo-gia variable del cor. El protagonista es-criu en un dietari que “És millor haverestimat i perdut, que no pas no haverestimat mai” (un eco del protagonistad’Els morts de James Joyce), però des-prés ho ratlla, i passen anys i ho torna aescriure, i passa més temps i ho tornar

a ratllar. El dilema és recurrent i es potplantejar en aquests termes: “Què pre-feriríeu: estimar molt i patir molt, o esti-mar poc i patir poc?” Costa fer balançde la pròpia vida quan ja no té remei.Les indagacions de Barnes apuntensempre a les interconnexions entretemps, memòria i identitat. Amb elsanys, un accepta aquesta afirmació in-quietant: els joves imaginen futurs queno seran i els vells imaginen passatsque no van ser. L’obra de Barnes sugge-reix que el temps no és un fixador. Eltemps, si de cas, és un dissolvent. ABarcelona, l’escriptor va recordar que,de jove, donava per fet que la memòriaera una calaixera. Quan volia acudir a unrecord el treia del calaix i ja està. Ara,obre el calaix i se’l troba buit o alarmant-ment desordenat. En un conte seu, Ho-menatge a Hemingway, el narrador –unprofessor de literatura– fa aquesta afir-mació: “Els grans escriptors entenen lesdebilitats.” Julian Barnes té aquestacompetència demostrada. La força de laseva narrativa rau en la manera doloro-sa i tendra amb què sap portar-la a lapràctica en cada nova entrega.

J

Keep calmMiquel Berga

Memòria

La força de la narrativa deJulian Barnes rau en lamanera dolorosa i tendra deportar-la a la pràctica encada nova entrega

m trobava llegint Creix un arbrea Brooklyn, una novel·la fantàs-tica, quan vaig sentir uns copets.

Vaig alçar el cap per saber-ne l’origen.Potser un estremiment dels radiadorsde la calefacció? A la primavera lespersones no sabem si sortir al carreramb abric o sense i els radiadors, obe-int el termòstat indecís, no saben siengegar-se o apagar-se. Vaig tornar a lanovel·la. És de Betty Smith, una auto-ra americana de principi del XX de laqual no havia sentit parlar. La mevacultura novel·lística és molt limitada.És la història de superació d’una nenapobra i raonablement feliç al sector deNova York on creix. AbandonaràBrooklyn al final? Vol i dol. Queda enuna incògnita. Els copets es van tornara sentir. Aquesta vegada em vaig alçartot jo. Un pardal que s’havia situat enun llistó de la porta del balcó que desde la meva posició no podia veure feiapercudir el bec en el vidre. Me’l vaigquedar mirant. Era molt petit. Diriaque acabat de sortir del niu. De quinniu? Com que no se sabia girar, prete-nia travessar vidre que no comprenia.Què havia de fer, jo? La porta té dos

E

batents. Obrir-ne un perquè s’espantési fugís? Agafar-lo amb la mà i dirigir-locap a la posició correcta? Com s’agafaun pardal? Vaig quedar aclaparat. Nosabria agafar un pardal. Ni un pardalni cap ocell. Era un pardal? El senyorBatlle, un amic que ja ho havia estatdel pare –una amistat heretada, endic–, i que ara està molt immobilitzata casa perquè va cap als cent anys,sempre trobava un dia de primaveraper venir-me a anunciar que havien ar-ribat les orenetes. M’agafava i em con-duïa al davant d’una casa de tres car-rers més amunt al ràfec de la qual pen-java un niu que acabava de rebre els

inquilins. El meu ocell no era una ore-neta. Tampoc un estornell. Els plàtansdel meu carrer –divendres els en parla-va– havien acollit molts estornells totl’any. Són grossos, sorollosos, negres ibruts. Es van convertir en una plagainsalubre i l’Ajuntament va actuar es-porgant cada tardor els branquillonson es posaven. El vespre de l’esporgadaarribaven en massa, i quan veien des-apareguts els branquillons giraven cuaxisclant com desesperats. Els primersanys, tornaven quan els arbres havientret fulla. Cansats, però, de veure’sdesnonats amb insistència periòdicavan decidir buscar arbres llunyansmés acollidors.

M’havien explicat que abans dels es-tornells els arbres del carrer eren enexclusiva dels pardals. Els estornellsels van fer fora. Aquest pardal de lameva finestra –era un pardal–, venia aveure si podia tornar a la llar ances-tral? Van esporgar els arbres fa unmes. Ara els esporguen a l’hivern, i en-darrereixen la primavera. No hi habranquillons per a cap volador en totl’any. El pardal que em va interromprela lectura va poder girar-se i anar-se’n.

“Es va posaren un llistó de lafinestra i percudiael vidre amb el bec

Vuits i nous

Un pardalManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 2019

om que estem tots tan pendentsdel judici de l’1-O (i no podria serd’una altra manera), a mi em

sembla que, poc o molt, ens estem per-dent tot un altre capítol, probable-ment tant o més interessant, que éstot aquest embolic que hi ha a Espa-nya amb la policia política, que ja sa-ben vostès que és aquesta policia quetothom diu que no existeix però de laqual tots n’anem sabent coses. Ja envàrem sentir a parlar, i molt, quanFernández Díaz era el ministre de l’In-terior. Se’n recorden, d’aquella ditaoperació Catalunya? Se’n recorden,d’aquelles reunions enregistrades en-tre el cap de l’Oficina Antifrau, Danielde Alfonso, i el ministre FernándezDíaz? Sembla que hagi passat unaeternitat, però estem parlant de totjust fa tres o quatre anys, quan s’haviade combatre, fos com fos, l’indepen-dentisme català. Les clavegueres del’Estat es van posar en marxa (si és

C “El tuf del’operació Catalunyaara li arriba aIglesias i sen’escandalitza.Acabarà en res

que s’han estat mai quietes) i en vamveure i sentir de l’alçada d’un campa-nar. I el cognom Villarejo va passar aformar part del nostre imaginari col-lectiu amb una normalitat esgarrifosa.Com va acabar tot plegat? En res. Queés com probablement acabarà tot elnou serial que estem sentint aquestsdies sobre la policia política i l’espio-natge que van fer en temps de Rajoy al

líder de Podemos. Es tractava, fos comfos, de desprestigiar (i ensorrar, ésclar) la nova formació política queamenaçava l’hegemonia bipartidistaespanyola. Les converses que algunsdigitals estan deixant anar aquestsdies són esgarrifoses. Policies espa-nyols negociant amb exministres ve-neçolans perquè impliquessin Iglesiasi donant-los a entendre clarament quecomptaven amb el suport tant del mi-nistre de l’Interior com del presidentRajoy. Vaja, espiant Podemos amb elpermís de l’Estat. O encara pitjor, perencàrrec de l’Estat. Pudor. Una pudorinsuportable de clavegueres. Iglesiasse n’escandalitza. I té raó. Benvingutal club. Iglesias s’escandalitza (l’inde-pendentisme si no ho fa més és perquèja hi ha posat pell morta) i el PP xiula imira cap a un altre costat. Acabarà enres. Com l’operació Catalunya. Peròque acabi en res no vol dir que no siguicert. I que no sigui una vergonya.

La pudor de les clavegueresXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La caiguda del president d’Al-gèria, Abdelaziz Bouteflika,

és sens dubte una victòria de l’opo-sició i dels nous moviments juvenilsque han liderat les protestes contraaquest cabdill, que durant dues dè-cades ha dirigit amb mà de ferro elpaís magrebí. Ancorat en el podermitjançant eleccions fraudulentes,les importants mobilitzacions final-ment han forçat la retirada de Bou-teflika. Però a ningú se li escapa quesi el president ha transigit ha estatper la pressió de l’exèrcit, que, en unmoviment lampedusià, ha deciditcanviar Bouteflika perquè en reali-tat res canviï a Algèria en els reduïtscercles de poder que controlen elpaís de manera antidemocràtica.Amb la qual cosa Algèria pot entraren un escenari caòtic.

Algèria és un país estratègicper ubicació i recursos naturals. Pe-rò arrossega una convulsa històriaen què diversos països europeustenen una responsabilitat conside-rable. Per començar França com aexpotència colonial que va deixaruna salvatge petjada de terror icrim en la guerra de la independèn-cia. Després de fer fora els france-sos, el Front d’Alliberament Nacio-nal va acabar convertint una opor-tunitat històrica de modernització ibenestar en un pou de corrupció icaciquisme. I va orquestrar el copmilitar de 1991, que va frustrar leseleccions guanyades en primeravolta pel Front Islàmic de Salvació.Un cop avalat per les potències eu-ropees que va provocar una sag-nant guerra civil i la radicalitzacióde l’islamisme polític amb derivescap al terrorisme. Ara Algèria tél’oportunitat d’obrir una nova eta-pa. Europa faria bé de pensarmenys en els interessos materials imés a apuntalar processos demo-cràtics en un país que ha de posar fia l’autoritarisme militar sense cau-re en el fanatisme religiós.

Bouteflika ila convulsaAlgèria

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La presidenta de la Federació Euromediterràniacontra les Desaparicions Forçoses (Femed) haparticipat en una trobada d’entitats d’aquestàmbit, organitzada per Sodepau, a Celrà. En unaentrevista amb El Punt Avui ha mostrat la sevaesperança en un canvi de règim a Algèria.

PORTAVEU DE LA PAH A BARCELONA

La lluita algeriana

Una quarantena d’entitats van convocar ahirles manifestacions de Barcelona i d’altres ciutatscontra el preu abusiu dels lloguers. L’incrementde preus minimitza els intents de les administra-cions de fer l’habitatge més assequible, malgratque ha deixat de ser un dret.

-+=

-+=

Legislar l’eutanàsiaIsabel Alonso Dávila

L’habitatge és un dretLucía Delgado

-+=

Nassera Dutour

L’entitat que reclama el dret a morir amb dignitatha muntat aquest cap de setmana un seguitd’actes per recordar la falta de legislació estatalsobre l’eutanàsia, en una setmana en què els par-tits majoritaris estatals han decidit, un cop més,ajornar-ne el debat.

PRESIDENTA DRET A MORIR DIGNAMENT CATALUNYA

PRESIDENTA DE LA FEMED

http://epa.cat/c/ouykiz

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

Nasrin i ladama cega

n la imatge d’Amnistia Internacional se la veusomrient i destapada mentre sosté la dama cega

amb la seva balança de l’equilibri. Però per a ella, per al’advocada iraniana Nasrin Sotoudeh, la persistentdefensa de la justícia com a valor universal que inclou eldret de les dones a la seva llibertat, li està sortint moltcara: 38 anys de presó i 148 exemplars fuetades és lacruel condemna imposada per un tribunal del seu país. Eldelicte? Propaganda contra el sistema i incitació a lacorrupció, a la prostitució i a altres pecats contra la moral.

Les proves incriminatòries?Aparèixer en públic sense hijab,representar les activistes arrestadesper oposar-se al seu ús obligat,parlar amb els mitjans decomunicació. El seu compromís?Lluitar de manera pacífica contra lapena de mort –que podria seraplicada als homosexuals–, els

càstigs degradants i la teocràcia que col·loca la dona sotala tutela de l’home i li nega l’aire que respira. AmnistiaInternacional està promovent una campanya per al seualliberament immediat (recollida de firmes:www.es.amnesty.org) i l’anul·lació de la sentència que ellaper dignitat no pensa recórrer. Nasrin Sotoudeh, que el2012 va compartir amb el cineasta Jafar Panahi el premiSàkharov a la llibertat de consciència, no ha de rebre ni unsol cop. A cara descoberta està donant la cara pels dretshumans, que el nostre silenci –ni espuris interessospolítics i geoestratègics– no contribueixin a sepultar-la.

E

Condemnadaa 38 anys depresó i a 148fuetades perdefensar elsdrets humans

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Carles Puigdemont recupera lallibertat, demana diàleg idenuncia la “vergonya” queexisteixin presos polítics aEuropa.

10anys

20anys

Un fort sisme a només centquilòmetres de Roma destrueixla ciutat medieval i universitàriade L’Aquila. Causa 150 morts ala capital dels Abruços.

L’OTAN rebutja l’alto el focestablert unilateralment perMilosevic a Kosova. Consideraque la proposta és insuficient imanté els atacs aeris.

En llibertat Nou sisme Rebuig de l’OTANTal diacomavui fa...

scriu en XavierGraset: “Manuel

Cuyàs és pura vida. Ellmateix és una crònicaviva.” Són les dues pri-meres frases d’un

pròleg elogiós de Sota el barret, el re-cull d’articles d’en Cuyàs que Pòrtic haeditat amb 101 columnes publicades aEl Punt Avui. Dit això que escriu tan béen Graset, gairebé podríem acabar lacolumna, perquè poc s’hi pot afegir.Però vull fer-ho, perquè aquesta reco-manació que els faig, que comprin elllibre i, sobretot, el llegeixin, no és no-més per amistat amb l’autor, que tam-bé, sinó perquè és una petita joia queels incondicionals d’en Cuyàs, aquellsque no se’l perden al diari, agrairan ique, als que no ho són tant, d’incondi-cionals, els permetrà descobrir un arti-culista de primera, un home que parlade dimarts a diumenge del que li pas-sa, que és el que ens passa a tots. He-reu dels gran articulistes, en Cuyàs,amb barret, cigarret i mirada sorne-guera a la portada del llibre, ens expli-ca el país amb la seva mirada encurio-

sida, xafardera a voltes, culta sempre,fent veure que parla de quatre collona-des, que diria l’escriptor de Palafrugell.Però no és així, en Cuyàs parla de cosesmolt serioses encara que sempre ensho disfressa d’alguna troballa costu-mista, d’algun episodi viscut, d’algunaocurrència que ha sentit. En Cuyàs faperiodisme i fent periodisme fa literatu-ra. Suposo que rondinarà una mica lle-gint això, perquè és una mica rondinai-re i per això és tan bon tertulià, perquèsempre sap trobar allò diferent per fer-se escoltar. Quan escriu, també. El vaigdescobrir quan signava Emmanuel, pe-rò vaig trigar uns anys a fer-hi amistat.Podem estar tres mesos sense veu-re’ns però la conversa flueix immedia-tament, com si no hagués passat ni undia. Afortunadament no sempre estemd’acord, però sempre m’interessa elque escriu i diu. I per això aquesta reco-pilació encertadíssima d’en Pere Guixàés una joia. Aquests vuit anys de co-lumna diària d’en Cuyàs són de les mi-llors coses que li han passat al meu dia-ri. Per molts anys, Cuyàs!

E

Full de rutaJordi Grau

L’home ambbarret i cigarret

Hereu dels grans articulistes,en Manuel Cuyàs ens explicael dia a dia d’aquest nostrepaís amb la seva miradaencuriosida, xafarderaa voltes, culta sempre

ra que ve Sant Jordi i es reinicia el ci-cle anual de maquillatge culturald’aquest país, convé fer algunes refle-

xions. Quan Gabriel Ferrater es va suïcidar,el 1972, estàvem encara en el franquisme, ieren vius Joan Fuster, Vicent Andrés Este-llés, Josep Pla, Joan Brossa, Pere Quart, Sal-vador Espriu, J.V. Foix, Mercè Rodoreda,etc. Malgrat l’obscurantisme franquista, la li-teratura tenia un nivell molt alt. Recordemque llavors a Barcelona hi havia la generaciócastellana dels 50, Biedma, Barral, Goytiso-lo, i també Marsé i Montalbán, entre d’altres.I just en aquell moment teníem aquí el boomsud-americà. Un literat omplia aforamentsara insospitats. Què ha passat, gairebé cin-quanta anys després?

PER RESPONDRE AIXÒ cal una nova reflexió.Escriure, i pensar, ara i avui, és un assumptedificilíssim. Per una banda, gairebé està totfet i tot dit, dins la nostra visió del món. Perl’altra, la comercialitat ho ha engolit tot. I untercer factor, el saber, abans objecte anhelat,ara és menyspreat. Vull dir el saber de gruix,conscient i treballat. Estem en l’era de les su-perficialitats i les immediateses. Resultat detot plegat? Igual que a les escoles, instituts i

A universitats, avui, el nivell cultural s’ha des-plomat. És més, sostinc que de manera cons-cient i volguda. Els nous temps no volen com-plexitats. Per què? Perquè havíem assolit, aoccident, un màxim reflexiu, que amb laperspectiva racionalista humanista de sem-pre, no es podia superar. Els estructuralis-mes són precisament la degradació i nihilit-zació final d’aquest pensar. Sense un salt enla consciència dels humans, que ens faci ado-nar de la nostra més absoluta ignorància còs-mica, que ens ressituï metafísicament i ensfaci evident la necessitat d’una ètica impeca-ble, la decadència està assegurada. Aquesttreball, però, no es veu enlloc.

ARA ESTEM DESTRUINT globalment el plane-ta, i l’alta cultura també perquè ens fa nosa.Això ens porta a una certa barbarització so-cial. Tornem a Catalunya. Com que som lasocietat del “fer veure que”, aquí fem veureque continuem essent un poble molt cultu-ral, sense adonar-nos que a les tribunes, alspremis, a les edicions i a les vendes literàriesja no hi ha una generació d’homenots i dono-tes, que diria Pla, o sigui, gent d’una consis-tència intel·lectual i artística gruixuda, sinóuna generació no pas d’epígons, sinó de pa-

llassets literaris, gent que ens omple eltemps, molts d’ells molt brillants com a en-tertainer, alguns autèntics humoristes, laqual cosa no treu pas ni gràcia ni veritat niqualitat a les seves obres literàries (la majorpart de les quals neixen del periodisme o delsgèneres periodístics), però que ens indica lasituació present. Quan de l’àgora n’han mar-xat els cínics autèntics, els escèptics autèn-tics, els epicuris autèntics, els hedonistes au-tèntics, els estoics autèntics, i als platònicsels han agafat a tots per pederastes, nomésqueden els imitadors sense res a dir. MiquelBauçà ho va entendre perfectament, i peraixò és va tancar en un pis de l’Eixample, perpoder pensar. Hi ha gent que creu que la lite-ratura és escriure bé i entretenir-nos; si fosaixò, em permeto recomanar passejar i con-versar, que són coses molt més profitoses.El dia de Sant Jordi és només un dia comer-cial. Posats a demanar, agrairia que no esparlés de literatura, sinó de llibres i d’autorsa pes. Sobretot van a pes els novel·listes.Sembla mentida la notable presumpció demolts d’ells comparat amb la repetició delseu missatge literari. Mira que és fàcil, deiaAntonio Machado, no escriure una obra deteatre en cinc actes!

Josep Maria Uyà. Doctor en filologia i ensenyant

Pallassets literarisTribuna

Una veu del poble

b La “guerra” que pateix Ca-talunya implica lliurar tres ba-talles. La primera és interna(unió). La segona és Espanya(conscienciació de referèn-dum). I la tercera és Europa(presentació-acceptació).Hi ha una quarta batalla,però és de cadascú. Per la ter-ra, per la llengua, per la famí-lia, per la cultura... per Catalu-nya!JAUME ENRICH MASFERRERArbúcies (Selva)

Els “taurons”en la políticab Quan s’analitza el que estàocorrent en la política espa-nyola en l’actualitat, em recor-da el que va ocórrer al Japó.Uns vaixells pesquers que espassaven mesos pescant enalta mar dipositaven els pei-xos en piscines i els alimenta-ven durant el trajecte, fins aarribar a port, però els peixos

no tenien ni el sabor ni la qua-litat necessària per a la sevavenda. Per a això van idearuna solució: col·locar uns tau-rons a les piscines per tenir-los actius i així tornar a la qua-litat pretesa. Això va durar poctemps, ja que, als taurons, elsera difícil en aquestes cir-cumstàncies alimentar-sedels peixos i els taurons vandecidir atacar-se entre ells,per la qual cosa els peixos vanquedar sorpresos del que es-tava ocorrent.

Doncs bé, en la política es-panyola està ocorrent una co-sa similar. Els nous líders quetenim en l’actualitat, veientcom n’és, de difícil, convèncerels ciutadans que els votin itambé sabent que ningú escreu les seves promeses, jaque durant dècades les hanincomplit, han decidit atacar-se entre ells amb insults idesqualificacions, intentantconvèncer els ciutadans queels que venen seran millorsque els que hi havia abans. Si

analitzem les seves vides la-borals, tots veurem que pocacosa han realitzat més quemilitar en un partit polític.S’han dedicat a crear tanteslleis innecessàries i contradic-tòries que han servit per amolt poc.

En vista d’aquestes pers-pectives, només ens quedal’oportunitat de votar elmenys dolent, ja que s’hanencarregat de canviar les ca-res de les llistes electorals, pe-rò els ciutadans sabem quetornen els mateixos.JOSEP MEGÍAS VERGESSant Adrià de Besos (Barcelonès)

Vox = ViolènciaOdi Xenofòbiab Les ideologies són com unbisturí; en funció de la sevainstrumentalització poden re-parar o danyar. Vox sol apos-tar sempre per la segona op-ció i, en aquest sentit, la sevaproposta d’il·legalització –par-cial– de Podem suposa el

súmmum de la barra i el cinis-me elevats a la màxima po-tència. Perquè, a sobre quehem d’empassar-nos la legali-tat d’un partit feixistoide quees dedica a envilir tota la sin-gularitat diferencial (dones,homosexuals, immigrants,republicans, catalanistes,animals...), hem de tolerarcom aquesta colla d’ultrespresenten l’erradicació departits molt més legítims queel seu.

Vox s’aplica radicalment(i ridículament) –no sabenfer cap altra cosa– la famosadita consistent a “veure lapalla als ulls aliens i no veurela biga als propis”, de talmanera que hom no sap siriure o plorar amb la seva es-tultícia.

Per cert, si Vox fos unacrònim: s’imaginen les pa-raules que podrien configurar-lo? Jo sí: Violència Odi Xeno-fòbia. ÒSCAR PUJOL ESCANERO Badalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 2019

SísifJordiSoler

Marcel Mauri, VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Jutgen la ciutadania que defensa els drets, que no vol quehi hagi repressió ni vulneració de drets fonamentals”

La frase del dia

“A nosaltres avuiens han prohibit elgroc, el blanc ipotser aviatprohibiran el verdFairy, però trobaremla manera deportar-los posats

quests darrers temps he llegitmolt sobre la conquesta de l’im-peri mexicà per documentar-me

per a una novel·la. He llegit llibres pu-blicats a l’Estat espanyol, amb una vi-sió ortodoxa, la de la història que totshem estudiat fins ara; llibres publicatsa Catalunya, incompresos i criticatsper defensar una visió heterodoxa, per-què provoca un gran malestar renun-ciar al que sempre has pensat que era laveritat; llibres publicats a Mèxic, ambuna visió de la conquesta o el que ellsanomenen ocupació que no té res a veu-re amb el que nosaltres acceptem comuna veritat indiscutible i, finalment, lli-bres publicats a França i als EstatsUnits que em van acabar d’obrir els ullsa la gran manipulació de la història o elque alguns anomenen històries de des-trucció massiva, perquè el relat, si ésfals i esbiaixat, pot arribar a ser una po-tent arma de destrucció.

ELS HISTORIADORS ESTRANGERS coinci-deixen amb l’Institut Nova Història so-bre la falsificació del relat, la destruc-ció d’originals a mans de la Inquisició ila invenció d’autors clarament demos-trada. Quan alguns historiadors orto-doxos llegeixen una referència a l’Insti-tut Nova Història es posen molt nervio-sos perquè és molt més còmode i con-fortable creure’s la història oficial, mal-grat la sospita, que escoltar els argu-ments dels que tenen la valentia deqüestionar-la.

QUE ESPANYA ES NEGUI a demanar dis-culpes a Mèxic com li demana el seupresident, López Obrador, i que l’ac-tual ministre d’Afers Exteriors, JosepBorrell, negui un genocidi reconegutper tot el món, demostra que la culturade l’imperi continua molt viva. La re-ivindicació del paper civilitzador delsimperis ja no s’aguanta i cada vegada ésmés clar que perquè la cultura imperia-lista desaparegui definitivament cal

A que desapareguin les estructures queva crear, entre altres, els estats tal comels coneixem avui, que d’altra banda te-nen molt menys poder del que ells espensen. El veritable poder, avui, no és ales mans dels estats, és a les mans deles grans multinacionals amb uns inte-ressos i una manera de fer que no tenenres a veure amb els imperis políticsclàssics.

CADA DIA VEIEM i vivim exemples de lamanipulació del relat, des d’exemplessubtils, pocs, fins a nombrosos exem-ples barroers a mitjans de comunicacióo al Tribunal Suprem. Només cal agafarla darrera setmana com a exemple i lle-gir com el cap de la brigada d’informa-ció de la Prefectura Superior de Policiade Catalunya, Manuel Quintela, parlade l’ambient prerevolucionari provocatper l’ocupació dels col·legis abans delreferèndum amb activitats com festesde música, festes pijama i xocolatadesnocturnes (cito literalment), activitatsque van provocar un clima de descon-

fiança tan gran que la policia espanyolano va gosar tancar els col·legis sedicio-sos, tement rebre algun cop de coixí,perquè tots sabem que això és el quepassa en les festes pijama, i va decidiractuar per sobre dels Mossos, no fos casque en fossin còmplices. Un relat queparla de les masses llançant avions depaper, flors o Fairy, posant cara d’odi ifent muralles humanes, perquè d’aixòels catalans en sabem molt, acostu-mats a fer castells. Un relat que provo-ca que els ajuntaments pengin pancar-tes que parlen de Peixos Pacífics o Pè-sols Prolífics, una televisió, la pèrfidaTV3, que fa el hashtag #FAQSprisispi-liticsTV3 per esquivar la prohibiciófent servir l’argot de les xarxes quan estracta de posar algú en evidència, ocom ha proposat en Màrius Serraque tots plegats parlem de servidorspúblics encarcerats i expatriats. Totplegat em fa pensar que ha tornat la fe-ra ferotge, la gallina que diu que no ol’estaca, entre tantes d’altres! Coms’inspiraria l’enyorat Perich davant detot això i amb quanta imaginació ho de-nunciaria!

AQUESTS DIES HA CORREGUT per les xar-xes aquell poema de Miquel Martí i Polque diu que la remor que se sent no ésde la pluja, ni del vent, ni de paraules opensaments, perquè els han prohibit, itanmateix la remor persisteix. A nosal-tres avui ens han prohibit el groc, elblanc i potser aviat prohibiran el verdFairy, però trobarem la manera de por-tar-los posats.

EN FI, LA HISTÒRIA ÚNICA no existeix per-què per fer-la única s’ha de manipular. Ijo només he volgut escriure una novel-la sobre una filla de l’emperador Mocte-zuma que a principis del segle XVI vaanar a parar al Pirineu i que m’ha pro-vocat un paral·lelisme inesperat entrela seva història i la nostra, entre el seutemps i el que vivim avui.

Imma Tubella. Catedràtica de comunicació

La fera ferotgeTribuna

a estat notícial’entrevista de

Jordi Évole al papaFrancesc, potser notant pel que va dir si-nó pel mateix fet de

l’entrevista. No és gaire usual editaruna entrevista amb el bisbe de Roma,quan els caps de l’Església són reti-cents al format, però s’ha aconseguit,segurament després de pactar una ba-teria de preguntes de perfil baix pas-sant suaument per les qüestions con-flictives. Amb tot, monsenyor Bergo-glio va acreditar ser el gran referentètic del segle.

Mai no he amagat la meva condicióde cristià, enamorat de la figura histò-rica del revolucionari extravagant queva trepitjar la terra palestina fa uns dosmil anys. Em considero practicant delque crec, mai suficient però amb vo-luntat de millora. Amb tot, no crec gai-re en els capellans... i molt menys enels bisbes.

A què ve tot això? Doncs al fet queel secretari de la Conferència Episco-pal Espanyola Luis Argüello, bisbe au-xiliar de Valladolid, ha donat instruc-cions al ramat (ell és pastor) per aju-dar-lo a emetre el vot en el reguitzelld’eleccions que venen. Encomanant elvot a la Immaculada Concepció i al’apòstol Santiago, el bisbe castellàdescriu deu punts a considerar abansde triar la papereta. Res de nou: prio-ritzar l’ensenyament de l’Església, fa-mília fonamentada en la relació home-dona, respecte a tota forma de vida,model educatiu lliure, i una nova refle-xió sobre el problema migratori.

El punt sisè, la gran novetat: “tant enel camp de la identitat nacional com enla personal, l’anomenat dret a decidir noés moralment legítim”. No cal ser tantcontingut com el papa Francesc. La veude l’episcopat: clara i contundent. Araels piolins ja poden acompanyar les pro-cessons del Crist Crucificat.

H

De set en setJaume Oliveras i Costa

Doctrina

Èxit de participacióen la concentracióde diverses ciutatscontra l’especulacióimmobiliària

“Deu mil pisossolucionarien méscoses que el 30%de reserva socialde Colau”

Entrevistaa CelestinoCorbacho,ara a Cs

Manifestaciócontra elspreus delslloguersNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 20196 |

Quinze candidatures espresentaran a les elec-cions del 28-A al Congrés ala demarcació de Tarrago-na, que és la que oferirà alselectors més varietat d’op-cions de tot l’Estat es-panyol. A Barcelona i Giro-na se n’acabaran presen-tant catorze, mentre que aLleida n’hi haurà tretze.En Comú Podem, ERC, elPSC, JxCat, el PP i Ciuta-dans presenten candida-tura a les quatre circums-cripcions, juntament ambel Front Republicà, la llistad’Albano Dante Fachinque ha impulsat el sectorPoble Lliure de la CUP encontra de la decisió de lamateixa formació.

Però hi ha vuit partitsmés, sense representacióparlamentària a Catalu-nya, que tindran pape-retes als col·legis electo-rals catalans el diumenge28. Només cinc d’aquestsgrups han pogut tancarllistes a les quatre demar-cacions catalanes. N’és unel sempre present PartitContra el MaltractamentAnimal (Pacma), que enles dues últimes eleccionsestatals s’ha situat al llin-dar dels 50.000 vots.

El partit d’ultradretaVox té totes les esperan-ces posades en aquests co-micis després d’haver ir-romput al Parlament an-dalús i haver gaudit d’untractament de primer or-dre en mitjans i televisionsde tot l’Estat. L’odontòlegIgnacio Garriga, portaveudel comitè executiu delpartit, encapçala la llistabarcelonina acompanyat

de l’advocat Juan José Aiz-corbe, que va defensarels hereus del dictadorFranco en un litigi contral’Ajuntament de Santiagode Compostel·la. Aizcorbeva portar als tribunals leslleis lingüístiques de la Ge-neralitat als anys vuitantai ha estat conseller delegatdel grup de comunicacióIntereconomía. També vaestar al PP català durantl’època d’Aleix Vidal-Qua-dras. El tercer candidatdels ultradretans és el jo-ve torero Serafín Marín,l’últim a torejar a la Mo-numental i cara conegudade la lluita taurina queno va poder evitar la pro-hibició de les curses debraus adoptada per lagran majoria dels dipu-tats del Parlament.

Esquerra en PositiuTambé es presenta a totCatalunya Esquerra enPositiu, una formació an-tinacionalista catalanaque té entre els seus pa-drins Paco Frutos, ex-se-cretari general del PCE iexcandidat d’IU a La Mon-cloa, que ha fet encesosdiscursos en manifesta-cions convocades per l’es-panyolista Societat CivilCatalana. Esquerra en Po-sitiu afirma en el seu pro-grama que les esquerresespanyola i catalana estansubordinades als “dogmesmés reaccionaris i insoli-daris” dels nacionalismesbasc i català.

El comunisme interna-cionalista està represen-tat per dos partits que sónl’un escissió de l’altre. ElPartit Comunista del Po-ble de Catalunya (PCPC)ha pogut presentar llistes

a les quatre demarca-cions. Marxista leninista,té relació amb el Partit Co-munista dels Pobles d’Es-panya (PCPE).

Una escissió seva és elPartit Comunista delsTreballadors de Catalunya(PCTC), que no ha pogutformalitzar llista a Lleida,

però que sí que tindrà pa-peretes a les altres tresdemarcacions.

És el mateix cas de Con-vergents, el partit impul-sat per l’exconseller Ger-mà Gordó, que vol atraureel vot de l’electorat conver-gent desencisat amb el girindependentista de l’espai

que avui ocupen el PDe-CAT i JxCat. La llista deBarcelona l’encapçala Síl-via Requena, que haviadisputat les primàries al’exconseller FrancescHoms per a la darrera llis-ta que CDC va presentaral Congrés, el 2016. L’his-tòric alcalde convergentde Móra d’Ebre SantiagoCampos és el cap de llistatarragoní i la formaciópresenta al Senat l’alcaldede Sant Jaume dels Do-menys, Magí Pallarès.L’exalcalde de Torroellade Montgrí Jordi Cordón,actual regidor, és el cap dellista a Girona.

Retallades Zero-GrupVerd és el cinquè dels par-

tits sense representacióque tindran llista a les qua-tre demarcacions. Psicò-legs de l’entitat mèdicacontra les socioaddiccionsAIS han advertit queaquest partit forma partde les organitzacions ambcomportaments de sectaa l’Estat espanyol.

La candidatura Per unMón Més Just (PUM+J)només tindrà paperetesa Lleida i Tarragona i espresenta com una inicia-tiva de professionals i ac-tivistes de la cooperacióinternacional que formenpart d’un moviment globalper erradicar la pobresa,fita que consideren “unadecisió política”. ■

Fins a quinze llistes eleEXTRAPARLAMENTARIS Vuit partitssense representació a Catalunya sesumen a les llistes dels parlamentarisper al 28-A NOMS El Pacma torna arreu,Convergents no serà a Lleida i Vox porta untorero de número tres a la llista barcelonina

Xavier MiróBARCELONA

Candidatures de partits sense representació a Catalunya5 es presenten a les quatre demarcacions

1 es presenta a Tarragona iLleida

3 candidaturesno proclamadesfinalment per lajunta electoral

2 es presenten a Barcelona, Girona i Tarragona

a rona

Partit contra el Maltractament Animal (PACMA)

Partit Comunistadel Poble deCatalunya (PCPC)

Partit Comunistadels Treballadors de Catalunya (PCTC)

Izquierdaen Positivo

Partit Família iVida Escons en blanc

Retallades Zero-Grup Verd

Per un Món més Just (PUM+J)

Vox Convergents

Actúa

1

2 3

4

1

1

25

1 32

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Tres partits amb les llistes in-closes en la resolució provi-sional de la Junta Electoral noes presentaran. N’és un Ac-tua, el partit impulsat per l’ex-jutge Garzón, encapçalat aMadrid per Gaspar Llamaza-

res i que havia de tenir aBarcelona l’advocada femi-nista Núria González de capde llista. Tampoc han estatproclamades finalment lesllistes d’Escons en Blanc nidel Partit Família i Vida.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El partit de l’exjutge Garzón, fora

Salvem el llogaterL’APUNT seria ja el torn de salvar les persones, i no mirar de ga-

rantir només els interessos de les corporacions ban-càries que van acumular massa inversions en el totxo.Allargar els terminis dels contractes de lloguer li hacostat Déu i ajuda a Sánchez, i això que ho va propo-sar des del primer dia. Limitar els preus ja hauria es-tat massa agosarat per a l’Íbex.Carles Sabaté

El preu del lloguer de l’habitatge va treure ahir milersde persones al carrer. No estranya, perquè Catalunyalidera els desnonaments a l’Estat, amb 55 cada dia.La majoria són per impagaments de lloguers, no paspel fet de no poder pagar hipoteques, sinó simplementperquè la precarietat laboral empeny les persones ano poder pagar. Salvats els bancs amb fons públics,

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 2019 | Nacional | 7

ectorals

117084-1207729Q

Catalunya, en el centre deldebat preelectoral. El can-didat del PP a la presidèn-cia, Pablo Casado, va la-mentar ahir que PedroSánchez no digui que noindultarà els “presos col-pistes”, en referència alspresos polítics, ni neguiuna “consulta d’autode-terminació”. Casado vafurgar en les declaracionsdel líder del PSC, MiquelIceta, que va suggerir ques’hauria de trobar una so-lució si el 65% dels cata-

lans volgués la indepen-dència, per argumentarque hi haurà una majoriaindependentista si el go-vern espanyol no fa “resperquè les escoles seguei-xin adoctrinant”. En un

acte a Salamanca, va re-cordar que el PP ha dema-nat una modificació de lallei de finançament delspartits polítics perquè“qualsevol partit o orga-nització processada per

rebel·lió o sedició no tinguini un euro de subvenció”.

En aquest context, elcandidat popular es va re-ferir a la manifestació in-dependentista a la plaçade Cibeles de Madrid i a lapresència, al costat delpresident de la Generali-tat, Quim Torra, de CarlesSastre, líder del sindicatIntersindical CSC, a qui varesponsabilitzar dels “cur-sos d’educació per expli-car als nens a les escoles deCatalunya què és això de laindependència”.

El president espanyol,Pedro Sánchez, va assegu-rar a Sevilla que tant els lí-ders independentistescom la dreta espanyolasón conscients que la inde-pendència de Catalunyano es produirà, “no nomésperquè la Constitució noho permet i perquè la co-munitat internacional elsha donat l’esquena, sinóperquè els catalans no vo-len la independència d’Es-panya”, parlant en nomdels catalans. “El proble-ma a Catalunya no és la in-dependència, sinó la con-vivència, i això es resol desdel diàleg dins la Constitu-ció, no des de la confronta-ció”, va insistir.

El candidat del PSOE vaassegurar que els indepen-dentistes prefereixen ungovern del PP a Madridque un del PSOE perquèbusquen la confrontació, iels va instar a ser valents ireconèixer als catalansque els han mentit i que laindependència no és pos-sible. ■

Casado insta Sánchez amullar-se pels indultsa El líder del PSOE creu que els catalans no volen la independènciai que hi ha un problema de convivència dins de Catalunya

RedaccióBARCELONA

“S’ha acabat jugaramb els nostres fillsamb projectesideològics sectaris”

Pablo CasadoCANDIDAT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Dretes iindependentistessaben que no hi hauràindependència”

Pedro SánchezCANDIDAT DEL PSOE

El candidat del PP, ahir, en un míting a Salamanca ■ EFE / J.M. GARCÍA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 20198 | Nacional |

La llengua, l’escola i la Cor-poració Catalana de Mit-jans Audiovisuals (CCMA)seran línies vermelles al’hora de negociar unaeventual investidura dePedro Sánchez com a pre-sident per a Junts per Ca-talunya (JxCat), junta-ment amb el mandat del’1-O, segons va traçar lanúmero 2 de la candidatu-ra de Jordi Sànchez, Lau-ra Borràs, ahir a Bellater-ra en la presentació en so-cietat del programa elec-toral. “Establim una sèriede línies vermelles que pera nosaltres són consensosde país que no poden con-tinuar sent posats en risc:la llengua és una d’aques-tes línies, no es toca; l’es-cola tampoc no es toca; elsnostres mitjans públics,tampoc. Per a nosaltres elque no es toca és la volun-tat sorgida de l’1-O”, va re-marcar l’exconsellera deCultura. Borràs va recor-dar que el 155 va venir permitjà del PP i Ciutadans,però també del PSOE. “De-nunciem el conjunt d’in-compliments sistemàtics,mesures recentralitzado-res i retallades pressupos-tàries per limitar el creixe-ment i el benestar que Ca-talunya necessita”, va ex-posar la candidata.

El programa conté un

bloc sobre la situació d’ex-cepcionalitat democràticaper l’onada de repressióque denuncia la limitacióde drets fonamentals,l’ofegament econòmic i fi-nancer, la judicialitzacióde la política, els efectesdel 155 i un memorial degreuges amb l’Estat que esva ampliant. Al llarg de

més de 100 pàgines i 500propostes electorals, l’es-pai postconvergent apostaper incrementar el salarimínim interprofessional,el desmantellament de laLomqe, la rebaixa de l’IVAcultural, el retorn dels Pa-pers de Salamanca i lesobres de Sixena, el corre-dor mediterrani i una llei

contra la morositat.“L’Estat espanyol ha estatincapaç de presentar capprojecte viable per a Ca-talunya. Ignorar Catalu-nya passa factura a Espa-nya, i fa Espanya encaramés ingovernable”, va ad-vertir la número 3 de lallista i vicepresidenta delPDeCAT, Míriam Nogue-ras.

En relació amb qües-tions d’actualitat com aral’eutanàsia, Borràs va as-segurar que Catalunya jatindria una legislació enaquesta matèria si no fosper l’Estat espanyol. SergiMiquel, que fa tàndemamb Jaume Alonso-Cuevi-llas a Girona, va recordarque al Congrés l’eutanàsiano ha tirat endavant pelbloqueig de Ciutadans i elPP a la mesa. I, sobre ges-tació subrogada, que lide-ra Ciutadans, Miquel vaapostar per debatre-ho enun context postelectoral,“sense lemes i amb pro-postes concretes”, i va cri-ticar que ho instrumenta-litzin “partits que es consi-deren liberals per desmar-car-se de partits conserva-dors amb què compartei-xen fotografies”, com en lamanifestació de la plaça deColón de Madrid.

D’altra banda, la Joven-tut Nacionalista de Cata-lunya (JNC) defensa quel’exconsellera de CulturaClara Ponsatí i l’excap delDepartament de Salut To-ni Comín s’afegeixin a lallista de JxCat en les elec-cions europees del 26 demaig. En declaracions al’ACN, la nova secretàriageneral de l’organitzaciójuvenil vinculada al PDe-CAT, Judith Toronjo, vasubratllar que “seria unabona fórmula” que figures-sin en la candidatura queencapçala Carles Puigde-mont. ■

Emili BellaCERDANYOLA DEL VALLÈS

JxCat situa 1-O, llengua, escolai CCMA com a línies vermellesa Borràs presenta el programa electoral, que posa l’accent en la situació d’excepcionalitat per larepressió a La JNC aposta perquè Ponsatí i Comín s’afegeixin a la llista de Puigdemont per a Europa

“Per a nosaltresel que no es tocaés la voluntatsorgida de l’1-O”

Laura BorràsNÚMERO 2 PER BARCELONA DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Ignorar Catalunyapassa factura aEspanya, i fa Espanyaencara mésingovernable”

Míriam NoguerasNÚMERO 3 PER BARCELONA DE JXCAT

Borràs, Nogueras i Miquel, amb la consellera Àngels Chacón i el senador Josep Lluís Cleries, ahir a Bellaterra ■ JOSEP LOSADA

Esquerra Republicana de-manarà reobrir la comis-sió d’investigació de les“clavegueres de l’Estat” irepta Pedro Sánchez per-què “no veti” Villarejo enuna compareixença. Elcandidat al Congrés delsDiputat pels republicans

Gabriel Rufián va tornar alamentar ahir que la co-missió es va “tancar enfals”. ERC proposarà tor-nar-la a posar en marxa “elprimer dia” de legislatura.Rufián va lamentar ahirles informacions que s’es-tan sabent sobre les inves-tigacions a Podem i al seulíder, Pablo Iglesias. Enaquest sentit, el diputat

“comparteix el patiment”del líder de la formaciómorada, però recorda queel partit “callava en moltesocasions” quan les clave-gueres de l’Estat actuavencontra l’independentis-me.

Rufián va assegurarahir que, malgrat el que di-gui el govern espanyol, “lesclavegueres continuen

existint”. “Si sembla unànec, camina com un àneci neda com un ànec, és quepotser és un ànec.” Ambaquest símil va definir elcolíder dels republicans alCongrés el que continuensent les clavegueres del’Estat i la gestió fosca delscomissaris del Ministeride l’Interior, que no dubta-ven a inventar acusacions

contra Iglesias pagant di-ners a policies de Veneçue-la. Així va definir GabrielRufián el fet que per a ell és“evident”, que hi continuahavent “clavegueres del’Estat”.

El número dos d’ERC alCongrés ha demanat a Pe-dro Sánchez i MeritxellBatet que no vetin la pre-sència de l’antic comissaride la policia espanyola Jo-sé Manuel Villarejo. “Avuiaquí preguntem a Sán-chez i a Batet què faran”,va insistir ahir en un actede presentació de candi-datures municipals a Giro-na. ■

ERC proposa reobrir la comissióde les “clavegueres de l’Estat”RedaccióGIRONA

Gabriel Rufián, ahir en unacte de precampanya ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 201910 | Nacional |

La candidatura de JaumeAsens al Congrés dels Di-putats va entrar ahir deple en la precampanyaelectoral amb el primergran acte, a La Farga del’Hospitalet, on el cap dellista de Barcelona per EnComú Podem va presen-tar el seu candidat a ocu-par la presidència del go-vern d’Espanya, PabloIglesias, com l’únic que“representa” la possibili-tat de fer evolucionar l’Es-panya monolítica per“crear un país de països”.Asens i Iglesias van esceni-ficar a l’Hospitalet l’equili-bri entre la sensibilitat es-panyola i la catalana de laseva formació reivindi-cant, tots dos, els presospolítics, citant Junqueras iCuixart, i apostant peruna solució al conflicte ca-talà que només podràaconseguir-se “dialogant,dialogant i dialogant”, se-gons va proclamar el líder

de la formació morada.L’acte d’ahir no va ser

dels més multitudinarisd’Iglesias a Barcelona, jaque els comuns no van om-plir l’espai que se’ls haviareservat –una tercera partde l’immens recinte de LaFarga–, però va tornar aposar de manifest la deter-minació de la formació defer front “als poderosos”,impulsant “la justícia so-cial” i apostant per la “plu-rinacionalitat d’Espanya”,segons va subratllar Igle-sias.

Aquest objectiu d’un es-tat que reconegui la diver-sitat serà un dels fona-ments que regiran el dis-

curs de Jaume Asens, talcom va demostrar ahirquan va assegurar que laformació morada perse-gueix l’objectiu de fer“canviar Espanya per fercanviar Catalunya”.Aquest afany transforma-dor té, per Iglesias, el límitde la integritat territorial iahir va repetir una vegadamés que la seva formacióvol aportar solucions peròa la vegada no vol que “Ca-talunya marxi d’Espa-nya”. Ara bé, va deixar clarque la situació política nos’arregla ni amb l’ús de laforça ni amb la justícia peratacar el que al seu enten-dre va ser un acte de “des-obediència”.

Els discursos d’ahird’Iglesias i Asens van estarmarcats pel tema que haincidit de ple en la precam-panya de Podem, que no éscap altre que les revela-cions sobre el joc brut deles clavegueres de l’Estat,actuant de bracet de grupsmediàtics, per despresti-giar Podem amb notícies

falses. Els dos líders vanparlar de “vergonya” iAsens va considerar inde-cent que mentre JordiCuixart és a la presó “el pe-riodista Eduardo Indacontinuï anant de plató enplató de televisió”. Inda ésel director d’OK Diario, aqui Iglesias va acusar di-rectament de “fabricar no-tícies falses” per evitar queel seu partit arribés al go-vern d’Espanya.

La denúncia a les clave-gueres de l’Estat va anartambé per l’actual governsocialista, a qui JaumeAsens va desautoritzar re-cordant els escàndols pas-sats del POSE en la guerrabruta contra ETA. “PedroSánchez no té credibili-tat”, va assegurar. La llistasocialista va ser l’objectede la majoria de crítiquesen l’acte d’ahir i Asens vafer una crida al vot útild’esquerres assegurantque “Pedro Sánchez no ésde fiar i hi ha el risc quepacti amb els de Ciuta-dans”. ■

a El líder de Podem reivindica Cuixart i Junqueras i aposta per “diàleg, diàleg idiàleg” per solucionar el conflicte a Crítiques al joc brut desplegat per l’Estat

Jordi PanyellaBARCELONA

Asens presenta Iglesiascom el polític que pot ferreal un “país de països”

“És una vergonyaque mentre Cuixart ésa la presó Inda puguianar de plató enplató”Jaume AsensCANDIDAT D’EN COMÚ PODEM A LESGENERALS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frase

Jaume Asens parlant ahir al públic que va assistir al míting des de l’escenari central a La Farga de l’Hospitalet ■ JOSEP LOSADA

La número u del PSC perBarcelona en les eleccionsgenerals del 28 d’abril, Me-ritxell Batet, va afirmarahir que, en vista de la “in-volució” que proposa ladreta i el “bloqueig” i la“confrontació estèril” queproposen els independen-tistes, l’únic vot “per avan-çar” és al PSC. Durant la

seva intervenció en el con-sell nacional del PSC, Ba-tet va insistir que l’únicvot que garanteix una Es-panya justa, unida, quelluita contra la precarie-tat, garanteix i reforçal’autogovern, avança en laigualtat i fa front als reptesde futur és el vot als socia-listes de Catalunya.

En l’atac als seus rivalsen les eleccions, la candi-data del PSC va assegurarque el PP i Ciutadans “uti-litzen la unitat d’Espanyaper tapar la involució,igual que Torra utilitza labandera per tapar la sevaabsoluta inacció”. ■

Batet s’ofereixcom l’opció“per avançar”

RedaccióBARCELONA

a La candidatasocialista posa almateix sac el PP, Cs iels independentistes

Meritxell Batet, ahir, en l’acte de presentació del cartellelectoral que farà servir en la campanya ■ ACN

L’exdiputat de la CUPQuim Arrufat ha renun-ciat a repetir en les llistes al’alcaldia del seu poble, Vi-lanova i la Geltrú , una de-cisió que, segons argu-menta, no ha pres per dis-crepàncies amb el projec-te de Capgirem Vilanova-CUP, sinó perquè necessi-ta parar i dedicar temps ala feina i la família. Arrufatva anunciar el mes de ge-

ner passat que es presen-tava a les eleccions muni-cipals del 26 de maig, peròen l’últim moment, i “des-prés de molt pensar-ho”,ha canviat d’opinió i ha de-cidit deixar la política acti-va després d’un últim cicleque “ha estat molt intens iesgotador”.

Quim Arrufat va co-mençar la seva trajectòriapolítica com a regidor deVilanova amb 26 anys idesprés va ser també dipu-tat de la CUP al Parla-ment, responsable del’àrea internacional i por-taveu nacional i membredel secretariat nacional dela formació anticapitalis-ta. ■ REDACCIÓ

RedaccióBARCELONA

Quim Arrufatanuncia que deixala política activa

a L’exdiputat cupairerenuncia a liderarla candidatura perVilanova i la Geltrú

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 201912 | Nacional |

antiago Abascal arrencarà laprimera campanya per aunes generals com a cap dellista de Vox amb l’ofrena flo-

ral a la Verge a Covadonga, peròabans ha plasmat l’ideari a Españavertebrada (Planeta), un llibre en-trevista amb Fernando SánchezDragó. En el seu diàleg amb SánchezDragó, Abascal aprofundeix en unade les mesures estel·lars amb quèVox vol donar un cop de puny al tau-lell: la supressió de les autonomies.Tot i que Vox ja entra en contradic-ció amb l’ideari ocupant cada dia elsescons al Parlament andalús i no re-nunciant al sou dels parlamentaris,Abascal abraça la realpolitik i admetque no creu en la seva posició de mà-xims perquè el que vol en realitat éspartir d’un sostre si ha de negociaramb Pablo Casado un eventualacord de govern que porti a La Mon-cloa la fórmula andalusa de les tresdretes. “Per aconseguir la recupera-ció de competències, algú haurà dedefensar, com fem nosaltres, posi-cions maximalistes –la de suprimirper complet les autonomies– queforçaran els altres partits a acceptarles minimalistes. I en aquest estira-i-arronsa acabaran per admetre,com a mínim, la recuperació d’edu-cació, sanitat, justícia i interior”,confessa Abascal.

El líder de Vox manté un vinclefreudià amb les autonomies: si bé elles presenta ara amb una aurèolad’outsider de la política i de crític fu-ribund del que despectivament ano-mena “chiringuitos”, a l’hora de laveritat és un autonomista de factoque ha gaudit tots els esglaons delsistema amb el PP: regidor a Llodio,

S

procurador a les Juntes Generalsd’Àlaba i diputat al Parlament basc. Itot sense criticar mai el concert.

L’abandó del PP per la pretesa te-bior de Mariano Rajoy li va obrir lla-vors la porta de l’autonomisme ma-drileny, on Esperanza Aguirre el vacatapultar a organismes que ella ma-teixa denigraria més tard ambl’apel·latiu “mamandurrias”. El pri-mer va ser el càrrec de president del’Agència de Protecció de Dades de lacomunitat, on el 2010 Abascal relle-vava l’independent Antonio Tronco-so. Tot i suprimir l’agència el 2012,Aguirre va trobar un destí al protegiti el va nomenar director gerent de laFundació per al Mecenatge amb un

sou de 82.491 euros bruts anuals.Que Aguirre sempre va cuidar elsingressos d’Abascal ho prova el pres-supost de la comunitat de Madriddel 2008, del 2009 i del 2010: els ma-drilenys –a través de la conselleriade Presidència, Justícia i Interior deFrancisco Granados– van entregar100.000 euros, 90.000 euros i57.375 euros, respectivament, al’Associació per a la Defensa de laNació Espanyola (Denaes) que Abas-cal presidia abans de fundar Vox.Aguirre va tenir amb Abascal la ma-teixa atenció que amb Nerea Alzola,que del PP basc va saltar a Madridel 2011 i ara és cap de llista de Voxper Biscaia. Alzola va ser col·locada

per Aguirre com a directora generalde l’empresa pública Gedesma–amb un sou de 90.000 euros– id’allà va saltar més tard al Centred’Assumptes Taurins i a assessorarconselleries.

Tot i l’evident contradicció entredenunciar chiringuitos i alimentarel compte bancari gràcies a ells finsa l’última nòmina, Sánchez Dragóli augura un èxit fulgurant a Vox:“Vaig clavar els 12 a Andalusia i araen vaticino 60 en les generals.”“Un dels encerts de Vox és no res-pectar cap dels tabús sorgits a l’es-calfor de la correcció política”, sostéAbascal al llibre. Tampoc el tabú detenir memòria. ■

FI · El líder de Vox admet que defensa la fi de les comunitats sense creure-hi i que és l’aposta de màxims per arrencar al PP elrescat estatal almenys d’educació, sanitat, justícia i interior JOC· Ell i Alzola critiquen els ‘chiringuitos’ tot i cobrar dels d’Aguirre

David PortabellaMADRID

82.491euros era el sou brutque Abascal va cobrarcom a director gerentde la Fundació per alMecenatge, uns ens dela comunitat de Ma-drid que va crear Es-peranza Aguirre.

Abascal i el bluf autonòmic

Santiago Abascal plasma el seu ideari com a líder de Vox, entrevistat per Fernando Sánchez Dragó, al llibre ‘España vertebrada’ ■ KIKO HUESCA / EFE

PLACES DISPONIBLES TANT DE RESIDÈNCIA COM DE CENTRE DE DIA. On som?

La residència està situada al centre del poble, a on es troben els comerços, just al costat de l’església.

Què oferim?Totes les instal·lacions de la Residència i el Centre de dia ofereixen el màxim confort i qualitat als residents. Cal Botó és una

antiga casa pairal remodelada i la casa adjacent, can Serra, és una casa moderna que ha estat construïda recentmentamb els estàndards més alts del mercat.

Disposem d’un gran equip de professionalsMetge, Infermera, Fisioterapeuta, Educador social, Psicòloga, Treballadora social, Auxiliars de geriatria, Cuiners i equip

de mantenimentDisposem de places de centre de dia lliures i properament amb servei de transport.

Per a més informació:Plaça de Dalt, 1 - 43365 Alforja – Tel. 977 81 60 21

www.casalavisalforja.org i Facebook: Fundació Casal dels Avis d’Alforja

FUNDACIÓ PRIVADA CASALDELS AVIS D’ALFORJA

De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones gransamb excel·lència, millorant cada dia.

FUNDACIÓ PRIVADA CASALDELS AVIS D’ALFORJA

De 1990 a 2015, 25 anys cuidant les persones gransamb excel·lència, millorant cada dia.

1788

01-1

2071

73Q

8594

32-1

2055

59Q

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 201914 | Nacional |

Laia BrugueraBARCELONA

ordi Turull respon aquesta entre-vista, feta mitjançant un qüestio-nari per escrit enviat als seus col-laboradors, des de la cel·la, a la

nit, quan arriba del judici. “Amb el sorolla baix volum de la televisió, que ajuda atrencar el sonor silenci i la solitud” reg-nant. Explica que la de Soto del Real és lapresó “més ronyosa i vella” de les tres onhan fet “estada llarga” però la millor perescriure, ja que té el taulell més ample iestà de cara a la finestra.

Per què es presenta com a candidat alCongrés?Està en joc el nivell i el llegat de democrà-cia i de drets i de llibertats que volemavui, i que deixarem per a tothom i perals ciutadans de Catalunya. El momentés transcendent i, si algú es pensava queamb la presó renunciaríem al nostrecompromís i conviccions, vull deixar clarque no és així. Sempre he dit que estic adisposició a les verdes i a les madures perajudar i no per fer nosa. Se m’ha dema-nat i soc aquí.

No ha estat possible una candidatura uni-tària de les forces independentistes perles tensions i la diferència de criteris exis-tents entre ERC i Junts per Catalunya so-bre els pròxims passos a seguir?No és moment de retrets, no ajudaria i se-ria contradictori amb l’íntim i intens de-sig i compromís per la unitat que semprehe defensat. Tinc molt clar qui són elsmeus adversaris en aquestes eleccions:tots aquells que han atiat la repressió i laretallada de drets i llibertats que es viu aCatalunya, o han mirat cap a un altrecantó. Altrament dits els del 155.

Les forces independentistes continuenparlant de la implementació de la Repú-blica tot i haver-se constatat la dificul-tat per fer-la efectiva. Què diria a la gentque està desencantada amb aquestspartits perquè no es va aconseguir anarmés enllà?El que veig és molta gent compromesa iactiva que és conscient de les dificultatsperò que sap que serà a còpia d’anar al’una, de ser persistents i perseverants,ferms i determinats, actius i pacíficscom sempre, que, tot i que costarà, al fi-nal ho aconseguirem. Si hi som, si aprofi-tem cada cop que hi ha urnes, al final cul-minarem allò que vam començar. És in-

J

VALOR · “En un repte democràtic i gegantí com aquest, tenim el més important, el compromísactiu de milions de catalans” RESPOSTA · “L’Estat no convenç i ha de recórrer a togues i presons”META · “Si aprofitem cada cop que hi ha urnes, al final culminarem allò que vam començar”

A ningú se li escapa que la foto d’aquestaentrevista té, com a mínim, més d’un any, jaque Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) es-tà empresonat de manera ininterrompudades del 23 de març del 2018. Concretament,aquesta instantània va ser feta quan eraconseller de la Presidència, càrrec que, jun-tament amb el de portaveu del govern deCarles Puigdemont, va perdre quan va sercessat pel 155. La presó li va impedir partici-par, després del 21-D, en la segona fase perser investit president de la Generalitat.

Més d’un any de presópreventiva

Cap de llista de JuntsxCat per Lleida per al 28-A

Jordi Turull

“Cap xec en blanc:s’ha acabat pagarper avançat”

JUANMA RAMOS

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 2019

evitable i imparable. Em quedo amb elque em diuen milers i milers de personesamb les seves cartes tan plenes de senti-ment i compromís actiu. Són aquesta ac-titud i aquesta gent les que faran possi-ble assolir l’objectiu.

Hi ha gent, però, que no acaba d’enten-dre quina és la solució que ara proposenles forces independentistes. En el seucas, per què lluitarà Junts per Catalunyaal Congrés, en l’àmbit nacional?Anem al Congrés a fer política, en majús-cules. El moment i l’objectiu s’ho valencom mai. El moment és el de la confron-tació dels que volen guanyar a base de to-gues i presons i els que tot ho volem asso-lir a base d’urnes. El nostre objectiu derepública catalana continua intacte. Enaquest context i objectiu cal aprofitartots els espais de decisió.

Per què candidat per Lleida?M’ho va demanar molta gent de Lleidaque sap la meva vinculació des de ben pe-tit amb aquesta terra, i és tot un honor.Treballarem de manera insistent temescom ara el de les comunicacions, en quèés especialment greu la deixadesa del’Estat. També insistirem en la millora dela xarxa ferroviària, amb un exemple es-candalós: una línia Lleida-Manresa quetarda gairebé quatre hores a unir Lleida i

Barcelona. I, naturalment, l’aposta ques’ha de fer per part de l’Estat per la terri-torialització de la PAC per adaptar-la ales diferents realitats tant ramaderescom agrícoles.

Si els independentistes tenen la clau dela governabilitat, en aquestes eleccions,com la faran servir?Primer ha de parlar la gent a les urnes i,a partir del seu veredicte, la situació seràuna o una altra i actuarem. Com més ple-nes estiguin les urnes de vot indepen-dentista més força i legitimitat tindrem.Concentrem-nos doncs ara en el 28-A ino tant en l’endemà, no fos que hi arri-béssim sense la força necessària i claupel moment que vivim.

Donaria suport el seu partit a PedroSánchez? A canvi de què?Ell sap perfectament què volem per a Ca-talunya. Ho hem dit i repetit. I sap comproposem solucionar-ho. Diàleg efectiu iurnes. Fins ara ell, en canvi, al matí esvesteix de persona dialogant i a la tarda,de 155, mai fins ara s’ha vestit i ha ac-tuat encara d’estadista. A partir d’aquíell sap què ha de fer per guanyar-se el su-port. De xec en blanc, cap, i l’època de pa-gar per avançat per part nostra s’ha aca-bat. Han enredat i han embolicat la trocamassa cops.

De tota manera, hi ha veus dins el PSOE,com ara la del ministre de Foment, JoséLuis Ábalos, que ja han dit que preferei-xen un pacte amb Ciutadans abans queamb els independentistes. Tem un Sán-chez endurit?No vull gastar energies sobre la base d’es-peculacions de resultats que no s’hanproduït. Més que pensar què farà Sán-chez i amb qui, pensem i gastem tot eltemps i les energies a ser nosaltres el mà-xim de forts a les urnes, perquè això síque és determinant de cara al que po-drem o no fer de manera efectiva. Dit ai-xò, ell sabrà si vol actuar i passar per ungestor o per un estadista, si vol ajudar aresoldre democràticament la qüestió ca-talana o a complicar-la més.

Que s’hagin hagut de retirar els llaçosgrocs tot i assegurar que no es faria potfer la sensació que actualment els inde-pendentistes no tenen cap marge demaniobra?Tenim el més important que es pot teniren un repte democràtic i gegantí com ésel que volem culminar, que és el compro-mís actiu de milions de catalans. L’Estatno convenç i ha de recórrer a togues ipresons. És clar que sabem que el camíés ple de dificultats, i més ara que hemtastat com les gasta l’Estat, capaç de tot.Per això, i perquè l’objectiu s’ho val cada

dia més, concentrem-nos a superar lesdificultats i no pas a recrear-nos-hi.

En el judici, com viuen el fet que les pro-ves aportades fins al moment de violèn-cia siguin impressions personals de por,policies parlant de suposades caresd’odi i el Fairy del senyor Millo? Amb estupefacció, lògicament, i mésquan cada dia tornes cap a la presó, queés la nostra realitat diària per culpad’aquests relats que en algun episodi vo-regen el ridícul.

Pensava abans del judici que la sentèn-cia estava escrita?Moltes coses ho indicaven abans del judi-ci, sobretot el fet de mantenir-nos la pre-só provisional tant temps i pels motiusque al·legaven. Tot i això no hi hem anatni hi anem amb l’actitud dels vençuts,tot al contrari. Malgrat tantes adversi-tats i mal que els pesi, a alguns, ni resig-nació, ni renúncia, ni rendició.

I ara? Què pensa de la sentència? Estàescrita?Ara no hi penso. Estic concentrat a po-sar-ho molt difícil perquè es pugui man-tenir una sentència d’acord amb un relatforçat que és l’oficial de l’Estat i no el realdel que vam fer, vam defensar i com hovam defensar.

❝Si algú es pensava queamb la presó renunciaríemal nostre compromís iconviccions, vull deixarclar que no és així

El nostre objectiu derepública catalana continuaintacte: en aquest contexti objectiu cal aprofitartots els espais de decisió

❝l suïcidi a Madrid de María JoséCarrasco, una malalta terminalassistida pel seu marit, que vaser detingut i posteriorment

alliberat, ha tornat a situar l’eutanàsiacom un dels temes candents en la cam-panya electoral. Els partits polítics evi-dencien en els seus missatges la dispa-ritat que, de fet, durant la darrera le-gislatura ja ha impedit l’aprovació de lallei del PSOE per regular el dret a unamort digna. Ciutadans i el Partit Popu-lar van bloquejar la iniciativa legal ambla seva majoria absoluta al Congrés,sense parar atenció a una majoria so-cial que, d’acord amb algunes enques-tes, situa el 80% de la població en posi-cions proclius a la despenalització.

“No podem esperar més. Els partitspolítics s’han de posar d’acord, fer unaproposta unitària i pensar en el dolor ila llibertat dels ciutadans”, afirma lapresidenta de Dret a Morir Dignament(DMD) a Catalunya, Isabel Alonso. Elfet que l’eutanàsia no estigui legalitza-da no vol dir que no existeixi, i Alonsososté que si els partits no ho solucionense seguirà practicant en la clandestini-tat per evitar el patiment dels malaltssense que els casos surtin a la llum. “Hiha molts casos que no es fan públics.Sabem que hi ha eutanàsia clandesti-na, hi ha ajuda clandestina. No tothomés tan valent o vol fer aquest favor a lasocietat d’obligar-nos a denunciar-hopúblicament”, indica Alonso.

De fet, tres malalts de les comarquesde Girona que pateixen malalties neu-rodegeneratives incurables han dema-nat en les darreres setmanes assesso-

Erament a DMD per comprar un còctelde medicaments, per quan vulguin po-sar fi a la seva vida. L’associació aténaquestes persones explicant com po-den fer el document de voluntats anti-cipades (DVA) i, en casos concrets comaquests tres, recomanant pàgines d’in-ternet “segures” on obtenir aquestsfàrmacs il·legals. La representant deDMD a les comarques gironines, Cristi-na Vallès, deixa clar que treballen sem-pre “dins de la legalitat”. “Només infor-mem perquè algunes pàgines d’inter-net no són segures i es poden trobaramb enganyifes”, assenyala, abans delamentar que hagin de ser ells qui in-formin els malalts. DMD demana queaquesta feina es faci des de les adminis-tracions amb metges i professionals,emparats per una llei de l’eutanàsia.“Resulta indignant que a més d’estarmalalt i patint, hagis de moure’t encamps il·legals”, remarca Vallès.

La consellera de Salut, Alba Vergés,admet que el debat sobre l’eutanàsia“s’ha de donar ara” encara que a Cata-lunya, segons el seu parer, s’ha “avan-çat molt” des que el juny del 2002 es vainstaurar el document de voluntats an-ticipades. Des de llavors i fins al 2018,més de 93.000 persones n’han fet úsper deixar per escrit quina mena detractament assistencial es vol rebre enel tram final de la vida. Actualment,aquest registre rep uns 25 formularisal dia i en la majoria de casos el presen-ten dones (un 62%) enfront d’un 38%d’homes. Algunes de les peticions méshabituals solen ser que no se’ls prolon-gui la vida de forma artificial, no rebretractaments de suport ni teràpies poccontrastades, o ser a casa en l’últimtram de la seva vida. ■

Més eutanàsiaclandestina

Xavi AguilarBARCELONA

LLEI · Clam per obtenir una regulació sobre la mort dignaque eviti actuar de manera furtiva MÉS · Tres malaltsgironins demanen informació per posar fi a la seva vida

Una infermera prenent les constants vitals a un pacient ■ BANC D’IMATGES D’INFERMERES

l 28 de febrer Ma-nuel Valls va anun-ciar el seu fitxat-ge. Aquell dia, va

dir que tornava a la pri-mera línia perquè la pro-posta de Valls l’havia con-vençut. Encara ho pensa?Estic molt a gust. Els queportem la política a dinsmai la deixem. Els meusamics em pregunten: “I,en aquest moment, perquè et compliques la vi-da?” Doncs perquè aixòho portes dins. El que emmotiva més és tornar a lapolítica de proximitat, lalocal. I hi ha un altre ele-ment, l’atracció de Barce-lona. Jo soc un enamoratde Barcelona. És una ciu-tat de grans reptes, i aixòem motiva.

Del PSC a una plataformaque impulsa Ciutadans.Què ha passat per haverpres aquesta decisió?Jo no parlaré mai mala-ment del PSC perquè haestat casa meva durantmolts anys, amb mo-ments de moltes alegries.Però aquests anys el queha passat a Catalunya ensha interpel·lat a tots. I,des del meu punt de vista,la resposta del PSC aaquesta interpel·lació vaser molt ambigua, fet queens va crear una certa in-comoditat a moltes perso-nes. Quan això passa, elmés honest és deixar-ho.Jo sempre he entès queun partit és una eina, noestàs obligat a una devo-ció per a tota la vida, iquan arribes a la conclu-sió que aquesta eina ja noconnecta amb el que tucreus, doncs... Jo no cen-suro els partits; en una so-cietat els partits són bons,i com més forts siguin,millor. Jo aplaudeixo que

EJoan RuedaBARCELONA

la gent militi, però tambéhe de dir que hi ha vidadesprés dels partits.

Valls ha dit que, si gover-na, vostè serà una espè-cie de ministre de l’àreametropolitana. Ha estatben tractada en aquestsanys aquesta àrea?No. Barcelona no ha lide-rat l’àrea. I si l’alcaldessa,Ada Colau, s’hagués cen-trat en Barcelona per re-soldre els seus problemes,tindria disculpa. El pro-blema és que l’alcaldessaColau ha actuat amb dei-xadesa en la seva respon-sabilitat dins de la ciutat i,a més, Barcelona ha per-dut pes en l’àrea metropo-litana. Històricament,Barcelona hi ha estat im-plicada, ha tingut compli-citat amb allò que hi pas-sa, perquè la política al’àrea metropolitana hade ser compartida, peròtambé has de tenir relat ilideratge. I, durantaquests quatre anys, Co-lau no s’ha implicat, mésenllà d’anar als consells,cosa que podria fer unfuncionari, ni ha lideratres.

I quins són els grans rep-tes d’aquesta àrea?D’entrada, s’ha de teniren compte que cada ciu-tat té, i ha de tenir, la sevaidentitat pròpia. Això éspositiu: jo vaig lluitar du-rant 14 anys perquèl’Hospitalet tingués la se-va. Ara, després, què hi fala gent en aquest territo-ri? Hi vol treballar. Hi volviure. I necessita una mo-bilitat sostenible. La polí-tica per aconseguir tot ai-xò ha de ser global. Non’hi pot haver 36. Si par-lem d’habitatge, no po-dem afrontar la respostamirant només què passa al’Eixample, perquè aques-ta resposta serà coixa.

Les polítiques, doncs, hande passar de ser barcelo-nines a metropolitanes?Algunes sí. Per exemple,la mobilitat. De fet, la mo-bilitat s’ha d’abordar enclau de regió metropolita-na, ja no d’àrea. Hemd’aconseguir que la gentpugui entrar i sortir deBarcelona sense usar elcotxe. A la regió, Barcelo-

na ha d’anar de bracet dela Generalitat per resol-dre els problemes.

Posi-me’n exemples.El servei de Rodalies.Aquest no és pas un pro-blema barceloní. Peròafecta Barcelona, l’àrea ila regió. Rodalies té tresgrans problemes: la fre-qüència de pas, la veloci-tat comercial i el desastredels aparcaments dissua-sius. Barcelona, que ésqui rep la majoria de gentque agafa Rodalies, ha dereclamar a la Generalitatla seva competència i had’anar de bracet d’ella perreclamar on calgui. Barce-lona ha de liderar.Peròsobre quines polítiquescal incidir, doncs?Sobre les de prestació deserveis. El ciutadà vol unbon servei, eficient, eficaçi, si pot ser, barat.

Un exemple, sisplau.Els residus. A mi no m’in-teressa quin escut portael camió. M’interessa quefuncioni la recollida, el re-ciclatge, el tractament ique el preu de la taxa siguicorrecte. En la promocióeconòmica, igual. Abanssegregàvem l’habitatge del’activitat econòmica. Araja no passa, la indústriaestà canviant, molta partja no és incompatible.

Proposen fer 10.000 ha-bitatges a Barcelona i10.000 més a l’àrea me-tropolitana. On?Barcelona té capacitatper fer-ho i té zones con-cretes amb moltes possi-bilitats. Per exemple, desde Montjuïc cap a l’Hospi-talet, hi ha una zona entransformació on cabenset mil o vuit mil habitat-ges. El 22@ tenia un apro-fitament mitjà del 10%,ara, 19 anys després, aixòes pot revisar. La Sagreran’és un altre punt. El po-tencial a Barcelona perfer habitatge superaaquesta xifra però creienque 10.000 en vuit anysés raonable. I a l’àrea hi hasòl suficient per a 10.000més. Si dotem Barcelona ila seva àrea de 20.000 ha-bitatges, el gruix majori-tari en règim de lloguerprotegit... no dic que re-solguem el problema del’habitatge al 100%, peròel millorem, segur. No po-dem esperar que el mer-cat resolgui el problema,ni tampoc mesures depancarta com ara el 30%de Colau ni el decret de laGeneralitat. El mercat esmou per l’oferta i la de-

Candidat independent a la llista de Manuel Valls i Cs el 26-M

Celestino Corbacho

“Abans passar fred que seral govern gràcies a Vox”GUANYAR · “Si el PSC no opta pel tripartit amb els comuns i ERC, en primera volta pot tenirl’alcaldia en ser els més votats” REPTE · “Barcelona ha de tornar a liderar l’àrea metropolitana”

ORIOL DURAN

El millor, l’alcaldiaManuel Valls l’ha tret del seu retir a Coma-ruga per tornara la primera línia política com a número 3 de la candidatu-ra Barcelona pel Canvi, que impulsa Ciutadans i lidera laplataforma de l’ex-primer ministre francès. Corbacho vaser, entre molts altres càrrecs en el PSC, alcalde de l’Hos-pitalet, entre els anys 1994 i 2008; president de la Diputa-ció de Barcelona, entre el 2004 i el 2008, i ministre de Tre-ball i Immigració, entre el 2008 i el 2010. Ell, que va tren-car el carnet socialista, ho té clar: “El millor, l’alcaldia.”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 201916 | Nacional |

manda i, per tant, col·lo-car 20.000 habitatge almercat sí que ajudarà.

L’ideòleg de plaça Euro-pa, en veu alguna enaquests punts de desen-volupament que identifi-ca?I tant. La veig com a con-tinuació de l’actual plaçaEuropa. On acaba la plaçaEuropa avui comença unespai d’horitzontalitat,des del punt de vista d’ha-bitatge, que es podriatrencar per crear algunasingularitat. El model dela plaça Europa, a més,porta implícit que el 50%sigui habitatge i l’altre, ac-tivitat econòmica. Cal duraquest model fins a la Zo-na Franca.

Què s’ha de fer per acon-seguir que l’Estat com-pleixi els seus compromi-sos, al port o a l’aero-port?En la meva etapa d’alcal-de parlàvem amb el de-partament corresponent iarribàvem a acords. Unexemple: l’estació de

Sants existeix perquè elsajuntaments de Barcelo-na i l’Hospitalet i la Gene-ralitat ens vam posard’acord per anar a recla-mar aquesta estació i nodur el TAV directament al’estació de França comvolia Álvarez Cascos. Calfer això: parlar-ne i treba-llar conjuntament. I,quan el responsable ésl’Estat, s’ha d’anar de bra-cet a reclamar-l’hi a ell.

Totes les enquestes au-guren uns resultats moltajustats. Amb qui li agra-daria governar?D’entrada, dir que calanar cap a una cultura delpacte, i que això no had’angoixar. En aquestacursa, cap partit aspira ala majoria absoluta; al queaspirem és a guanyar leseleccions. I a partir que si-guem primers, veiem difí-cil que ningú pugui pactaren primera volta... bé...

Sí?

Hi ha una opció en prime-ra volta... la suma dels co-muns amb ERC i el PSC.Si el PSC aposta per untripartit, pot sumar. Si elPSC no vol un tripartit,en segona volta serà alcal-de qui tingui més vots icrec que serem nosaltres.

Però s’ha de governar.I Colau ho ha fet amb 11regidors, però no és desit-jable... Haurem d’esperara veure els resultats per

veure si ens podem enten-dre amb aquelles forma-cions més properes.

Com el PSC?És clar que en la situacióactual no hi haurà capacord amb cap força inde-pendentista, encara queideològicament, en algunaspecte, jo hi pugui estarmés proper. Però la situa-ció a Catalunya ho fa in-viable. A partir d’aquí, elnostre espai de referència

és el constitucional, i josuposo que el PSC és enaquest espai.

I el PP.Sí, mentre els pactes vin-guin determinats pel pro-cés, sí. Catalunya està di-vidida en dues meitats, el50% de la població està enel constitucionalisme i el50% en el sobiranisme.Això és bo? No, és el pitjorque li ha passat a Catalu-nya en els darrers 40

anys, però és una realitatinnegable. Ideològica-ment potser estic méslluny del PP, però...

I si Vox entrés a l’Ajunta-ment i el seu vot poguésdonar l’alcaldia a Valls?Llavors Valls i jo hem deconcloure que és molt dig-ne estar a l’oposició.

I si passa com a Andalu-sia?La nostra línia és molt cla-

ra. La situació actualm’impedeix arribar a capacord amb els indepen-dentistes però, de la ma-teixa manera, jo no tincres a veure amb Vox, nopodem anar 50 anys enre-re... Jo no puc estar nego-ciant cada dia amb Vox.Diuen que a l’oposició famolt de fred, però prefe-reixo comprar-me unabric que ser al govern sihe de dependre dels votsde Vox. ■

10.000 pisossolucionen mésque mesures depancarta com arael 30% de Colau

❝

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 7 D’ABRIL DEL 2019

8478

95-1

2062

46Q