És un metall de transició de color blanc platejat, conductor de l'electricitat i de la calor, és dúctil i mal·leable pel que es pot laminar, polir i forjar fàcilment, i presenta cert ferromagnetisme. Es troba en distints minerals, en meteorits (aliat amb ferro) i, en principi, hi ha níquel en l'interior de la Terra.És resistent a la corrosió i se sol utilitzar com a recobriment, per mitjà de electrodeposició. El metall i algun dels seus aliatges, com el metall Monel, s'utilitzen per a manejar el fluor i alguns fluorurs pel fet que reacciona amb dificultat amb aquests productes.

En la naturalesa es troben 5 isòtops estables: Ni-58, Ni-60, Ni-61, Ni-62 i Ni-64.S'han caracteritzat a més 8 isòtops radioactius dels que els més estables són el Ni-59, el Ni-63 i el Ni-56 amb períodes de semidesintegració de 76.000 anys, 100,1 anys i 6,077 dies respectivament. Els altres radioisòtops, amb masses atòmiques des de 52 uma (Ni-52) a 74 Uma. (Ni-74), tenen períodes de semidesintegració inferiors a 60 hores i la majoria no arriben els 30 segons. El níquel té a més un estat metaestable.

L'ús del níquel es remunta aproximadament al segle IV aC generalment junt amb el coure ja que apareix ben sovint en els minerals d'aquest metall. Manuscrits xinesos suggerien que el «coure blanc» s'utilitzava a Orient cap a 1400-1700 aC, no obstant la facilitat de confondre les menes de níquel amb les de plata indueix a pensar que en realitat l'ús del níquel va ser posterior, cap al segle IV aC.

El 1751 Axel Frederik Cronstedt, intentant extraure coure de la niquelina, va obtindre un metall blanc que va anomenar níquel, ja que els miners de Hartz atribuïen al «vell Nick» (el diable) el que alguns minerals de coure no pogueren ser treballats i el metall responsable d'això va resultar ser el descobert per Cronstedt en la niquelina, diable del coure, com s'anomenava i s'anomena encara al mineral.

La primera moneda de níquel pur s'encunyà el 1881. 

El níquel s’utilitza com a revestiment ornamental del metalls; en especial de els que són susceptibles a la corrosió com el ferro i l’acer. La placa de níquel es diposita per electròlisi de una solució de níquel. El níquel s’utilitza principalment en aleacions i aporta duresa i resistència a la corrosió en l’acer. L’acer de níquel , s’utilitza en peces de automòbils , com eixos , engranatges , claus, en respostos de maquinaria i plaques per a blindatge. Les monedes de níquel son un aleacio de 25% de níquel i 75% coure.

Els dipòsits més grans de níquel es troben a Canada i s’han descobert rics jaciments en el nord de Quebec l’any 1957. El segueixen en importància com productors de níquel , Cuba , Puerto Rico, la antiga URSS , China i Australia. La producció mundial de níquel en el 1991 va abrivar a unes 923.000 tones.Aproximadament el 65% del níquel consumit s'empra en la fabricació d'acer inoxidable austenític i un altre 12% en superaliatges de níquel. El restant 23% es reparteix entre altres aliatges, bateries recarregables, catàlisi, encunyació de moneda, recobriments metàl·lics .

El níquel és un metall dur, mal·leable i dúctil. Pot presentar una intensa brillantor. Te propietats magnètiques per sota de 345ºC. El níquel metàl·lic no es molt actiu químicament: es soluble en àcid nítric diluït i es converteix en passiu(no reactiu) en àcid nítric concentrat. No reacciona amb els alcalins. - Radi iònic(estat d’oxidació) 0,78(+2)- Nombre atòmic 28- Radi atòmic 1,24- Valencia 2,3 - Configuració electrònica [Ar]3d84s2

- Electronegativitat 1,8 - Primer potencial de ionització 7,68- Massa atòmica(g/mol) 58,71- Radi covalent 1,21- Densitat(g/ml) 8,9- Punt ebullició 2730ºC- Punt de fusió 1453ºC