4 La contra

Àngels Mach

Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències (SAC)

Àngel Casals, Professor d’història de la Universitat de Barcelona

Fa 600 anys del Compro-mís de Casp. Per què ha passat tan desaparcebut l’aniversari?No ho sé. Sabem que a nivell espanyol sí que es commemora. El juny es va fer a Saragossa un con-grés internacional però en l’àmbit català no s’ha fet pràcticament res. Suposo que, en part, respon al fet que el Compromís de Casp encara ara està massa ca-rregat de tòpics. I crec que és un error, perquè si algu-na cosa demostra és que, sovint, les decisions es prenen més per interessos de grup que per interessos de país. Quins tòpics?La idea que es té és que al Compromís de Casp s’enfronten un candidat ca-talà, Jaume d’Urgell, con-tra un de castellà, Ferran d’Antequera, i que el que guanya és el castellà. Per la historiografia catalana, aquesta victòria de Ferran d’Antequera és una mena de traïció dels aragonesos i dels valencians envers els catalans. Però avui en dia els historiadors tenim clar que si Jaume d’Urgell és derrotat a Casp no és per cap conxorxa aragonesa sinó perquè un sector im-portant de la classe diri-gent catalana no volia tenir un rei català. Per què?No ho sabem ben bé, però

en tenim alguns indicis. Per la classe oligàrqui-ca barcelonina, Jaume d’Urgell és un represen-tant de l’alta i rància aris-tocràcia del país amb uns interessos que s’enfronten als interessos urbans de l’elit barcelonina. I en se-gon lloc, Jaume d’Urgell té moltes enemistats en la pròpia noblesa catalana. Tot i això, Jaume d’Urgell, quan es produeix la mort del rei Martí el 1410, és considerat majoritàriament com el candidat ideal. Per això el procés dura tant: s’allarga dos anys per po-der canviar les majories i evitar que guanyi el comte Jaume d’Urgell.

Ferran era més ‘modern’?A ulls de la gent de l’època és possible que sí. Possi-blement tenia una pàtina cultural més humanísti-ca. Però hi ha un element de pes que al final ho va trinxar tot: Jaume d’Urgell estava criat en la cultura política catalana i Ferran d’Antequera, no. Això pro-vocarà greus conflictes per-què a Ferran li costarà molt d’entendre com es governa la Corona d’Aragó. Quan es troba amb les Corts Ca-talanes i veu les condicions que li imposen, hi ha un moment que se li escapa de dir que allò sembla més un negociat que no pas un regne. J.V.

Àngel Casals és professor d’Història a la Universitat de Barcelona i coordinador del curs Sis-cents anys del Compromís de Casp. Monarquies i dinasties a la història catalana, que se celebra en el marc de l’UCE 2012.

Ja fa vint-i-cinc anys de la primera Jornada Andorrana a l’UCE, i Àngels Mach és una de les persones que ho ha fet possible: “És impor-tant que els territoris veïns de parla catalana puguin descobrir què és Andorra al marge dels estereotips. I és que Andorra és molt més que comerç i esquí. Primer s’ha d’aprofundir, i un cop ja se’n té una idea, es de-bat amb més coneixença. D’aquesta manera es pot donar a conèixer el país amb informació vàlida i de primera mà”.

Gràcies a aquestes jor-nades temes tan rellevants com l’economia o la ges-tió de l’aigua són divulgats any rere any. “Una reflexió sobre els diferents aspectes del país que ens interessa apropar als participants”, diu Mach. A les jornades hi assistiran els ministres d’Afers Exteriors i d’Eco-nomia i Ordenament Terri-torial, que formaran part de la presentació del llibre An-dorra i els seus ciutadans. L’aigua i Andorra.

De 9 a 12 del migdia. CIÈNCIES DE LA NATURA: Vint anys després de Rio, on som i cap on anem – El paper de les universitats (de 9 a 2/4 d’11); El territori balear (de 2/4 d’11 a 12). CIÈNCIES DE LA SALUT: La salut en temps de crisi. – La Bíblia i la medicina (de 9 a 10); La medici-na en la pintura i l’escultura (de 10 a 11); Contribució del Col·legi de Met-ges a la cultura històrica (d’11 a 12). ECONOMIA: El futur econòmic dels PPCC – Balanç econòmic de la inde-pendència (de 9 a 12). PENSAMENT: La mesura del temps i els calendaris (de 9 a 12). HISTÒRIA: Sis-cents anys del Compromís de Casp. Monar-quies i dinasties – El papa Benet XIII i la situació de l’església de la Corona d’Aragó (de 9 a 10); El Compromís de Casp (de 10 a 11); Les dones que van perdre a Casp (d’11 a 12). LLEN-GUA: La llengua catalana a la casa global del multilingüisme. CINEMA: El cinema de Jean Vigo. FORMACIÓ CULTURAL: «El català a Catalunya Nord: rèquiem per la llengua?» La situació del català (II) (de 10 a 12) – Curs de llengua catalana, nivell mitjà (de 9 a 2/4 d’11); Grup de conversa (d’11 a 12); Curs de llenguatge i gra-màtica (de 9 a 2/4 d’11) – Iniciació als PPCC, Les Illes (de 10 a 12). JOR-NADES: XXV Jornada Andorrana(de 2/4 de 10 a 2/4 d’1) – XVII Jornada d’Agricultura a Prada – XIII Jornades Cap a un espai per damunt de la fronte-ra dels estats (de 9 a 12)A les 12 del migdia. ACTE: El País Valencià avui: 50 anys de la publicació “Nosaltres els valencians”A les 3 de la tarda. TALLERS: Vins dels PPCC – Fotografia digital – Sar-danes – Cançons populars – Esports – Muntanyisme. JORNADES: Canigó Bàsquet Camp – XXV Jornada An-dorrana (de 2/4 de 4 a les 7) – XVII Jornada d’Agricultura a Prada (de 2/4 de 3 a 6) – III Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE – II Jornades de les Àrees Protegides – Jornada Sàpiens (de 4 a 8).A les 5 de la tarda. COMMEMORA-CIÓ: L’exili a Prada. En record d’He-ribert Barrera(2/4 de 8 del vespre). ESPECTACLES (MÚSICA): Concert de Salvador Pané.A les 9 del vespre. ESPECTACLES (MÚSICA): La Canya d’Or. ANI-MACIÓ ALS POBLES: Crescendo – Els Mariners del Canigó – Blues de Picolat.A les 11 de la nit. ESPECTACLES (CINEMA): Gazta zati bat (‘Un tros de formatge’)

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera.Fotografia: Josep M. Montaner.

Ajudant de redacció: Clara Montaner i Violant Maluquer.Assessorament informàtic: www.catux.org

Edita: equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

“El Compromís de Casp ara està massa carregat de tòpics”

L’entrevista

Tornaveu.Diari de Prada Dissabte, 18 d’agost del 2012

Gent de l’UCE

L’UCE AL DIAL’exili a Prada

Avui a les 5 de la tarda, s’homenatjarà Heribert Barrera i els exiliats a Prada. Algunes de les personalitats catalanes que van haver de creuar els Pirineus l’any 39 van es-tablir-se a la capital del Conflent, al peu del Canigó.

A les fotografies podem veure tres moments de l’exili: l’enterrament de Pompeu Fabra a Prada, amb Víctor Torres i Heribert Barrera portant el taüt en presència de Martí Barrera i Julià Gual; Pau Casals amb un joveníssim Macià Alavedra a la Caba-nassa el 1947 i Pompeu Fabra, Carola Fabra i els néts del geni ordenador de la llen-gua catalana: Rosa, Joan, Carles i Mercè, a Prada l’any 1947.

Diari de PradaTORNAVEU Dissabte, 18 d’agost del 2012

Jau

me

Lla

dó

Tir

all

on

ga

L’UCE als mitjansde comunicació

Com interpreta la pro-posta del president del CONCA de replantejar-se la inclusió de la llengua espanyola com a cultura catalana?És una solemne ximpleria, i m’estranya que algú que té una responsabilitat cultural com és la presidència del CONCA, una de les tasques del qual és inspirar políti-ques culturals, faci aquests plantejaments. Literatura espanyola però cultura ca-talana, aquest sandvitx no es pot fer enlloc.

Què representa l’UCE? A banda de la tasca acadè-mica, que sempre és molt interessant, destacaria dos aspectes: el debat candent de cada any del naciona-lisme que ve a debatre els seus conflictes i la comunió entre la gent dels diversos Països Catalans. Amdues coses jo crec que són molt positives. Ens de Comunicació

Gazta zati bat (‘A Piece of cheese’, ‘Un tros de format-ge’), és un documental de Jon Maya amb el suport de la plataforma social Nazioen Mundua. El film, que es presenta als Països Catalans en exclusiva en el marc de l’UCE, presenta Euskadi com una part del món repre-sentada en quelcom tan típic com un formatge que surt d’un poble plenament identificat amb la nació basca com és Idiazabal. Un món del qual Euskal Herria és un tros, com la resta de països: trossos d’un mateix for-matge, amb els mateixos drets i reclamant la mateixa igualtat. Aquest documental ja omple les sales munici-pals de tot Euskal Herria.

Blues de Picolat Euskadi, un petit formatge

A les 11 de la nit Al cinema Lido

El hashtag per les piulades sobre l’UCE és #ucestiu

Boi Ruiz aposta per la convivèn-cia entre els que volen el pacte fiscal i els que busquen “anar més enllà”.Ara (17-08-12)

L’UCE estudiarà el procés inde-pendentista escocès i els reptes municipals.3/24.cat (17-08-12)

Per la crisi s’espera per a l’edició de 2012, entre 300 i 400 estu-diants cada dia (contra 600 el 2011).L’Indépendant (17-08-2012)

BombersIndependència @ANC_Bombers Avui a l’UCE de Prada de Conflent, ens hem trobat amb John Duffy, secretari del Sindicat de Bombers d’Escò-cia, també independentistes.

@elpaiscatalunya Boi Ruiz creu que els catalans prefereixen la indepèndencia al pacte fiscal, per @maiolrogerEl País Catalunya

La Canya d’Or, formació de grallers, neix a Reus a finals del 1997, amb la unió de quatre músics i amics provinents d’altres formacions, amb l’objectiu de divertir-se al màxim tocant la gralla. Han treballat tant a nivell pedagògic com a nivell de recerca, recuperant part d’un repertori perdut (època d’or de la gralla, finals del s.XIX). Un repertori escrit per a 3 gralles i timbal, utilitzant la gralla baixa, un instrument fins ara també perdut. No hi falten les possibilitats d’aquest instrument pel que fa a un reperto-ri més modern i contemporani, fent arranjaments de versions de molts estils diferents i incorporant, en ocasions puntuals, d’altres instruments (tuba, piano i acordió)

Tradicionament el ball de gralles s’ha associat a les músiques vuitcentistes (valsos, balls, jotes, americanes, xotis…), tanmateix en els darrers deu anys i sobretot a partir de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, el ball de gralles ha incorporat altres mú-siques i ritmes més moderns, adaptant-se als nous temps i rejovenint el seu públic de manera molt sensible. L’actuació que avui ens oferiran ( 21:00h a la plaça de la Vila), amb una formació de tres gralles i dues percussions, anirà des de les versions vuicen-tistes, amb balls de parella, valsets, xotis, pasdobles, americanes... fins a versions més discotequeres que de segur no ens deixaran indiferents. Ens de Comunicació

Dels balls vuicentistes a la música discotequera

Des de fa gairebé dues dècades, Blues de Picolat afirma la seva identitat catalana mitjançant un blues amb arran-jaments per quatre veus que li donen unes sonoritats soul, jazz o fins i tot gospel. En directe, és l’emoció, la sinceritat i la complicitat amb el públic que han estat so-vint remarcades. Blues de Picolat utilitza textos d’autors d’alguns joves escriptors de la literatura nord- catala-na, en ple renaixament. Els seus continguts, a banda d’abordar temes clàssics del blues, es preocupen sobre-tot de la seva especificitat nord-catalana, però també de plantejaments sobre la societat i el món actual, en una mescla de sentiments, de revoltes, de tarannà i d’humor.

2 Viu l’UCE 3 Viu l’UCE

EL RACÓ DE LA CULTURA POPULAR

Mercè Rodoreda

En aquest fragment de La plaça del Diamant, la Co-lometa és la Sra. Natàlia però la noia de Gràcia en-cara hi és. Rodoreda fins i tot volia donar el seu nom a la novel·la. Demà en lle-girem els motius.

“Vaig deixar el ganivet da-munt de la consola i vaig començar a despullar-me. Abans vaig tancar els fi-nestrons i per la mica d’es-cletxa entrava claror de sol i vaig anar cap al llit. [...]

El llit estava calent com la panxa d’un gafarró però l’Antoni tremolava. Li sentia petar les dents, les de dalt contra les de baix o a l’inrevés. [...]

I li vaig començar a pas-sar la mà poc a poc pel ventre perquè era el meu esguerradet i amb el cap contra la seva esquena vaig pensar que no volia que se’m morís i li volia dir tot el que pensava, que pensava més del que dic, i coses que no es poden dir, i no vaig dir res i els peus se m’anaven escalfant i ens vam adormir així i, abans d’adormir-me, mentre li passava la mà pel vendre, vaig topar amb el melic i li vaig ficar el dit a dintre per tapar-l’hi, perquè no se’m buidés tot per allí...”

La plaça del Diamant. Capítol XLIX

LA HISTÒRIA DE L’UCE EN IMATGES

El camió de la Ràdio

Durant uns quants anys, la presència de Catalunya Ràdio a la Universitat Ca-talana d’Estiu era totalment

LLETRES

Tornaveu.Diari de Prada Dissabte, 18 d’agost del 2012 Tornaveu.Diari de Prada Dissabte, 18 d’agost del 2012

MÚSICA I CINEMA, LES PROPOSTES D’AVUI

A les 9 de la nit A Vilafranca

DIUEN...

l’interior del camió també s’hi feia un ta-ller de ràdio.

Durant més de deu anys, aquest emble-màtic camió va veu-re passar multitud d’alumnes pel taller radiofònic. Per a la majoria, es tractava de la seva primera, i única, experiència radiofònica. D’altres, en canvi, han arribat a ser habituals dels mitjans de comuni-cació.

visible per als participants i visitants. La ràdio nacional de Catalunya instal·lava un camió al campus. A banda de la tasca professional del corresponsal a l’UCE, a

A la fotografia hi trobem una imatge ben curiosa: l’alumne Albert Om entre-vista Josep-Lluís Carod-Rovira sota la supervisió de la mestra Sílvia Cóppulo.

2 PREGUNTES

Patrícia Gabancho, periodista

Del catalanisme al sobiranisme La periodista Patrícia Gabancho va fer la lliçó inaugu-ral, acompanyada del conseller Boi Ruiz, el rector de l’UCE, Jordi Sales, el conseller general dels Pirineus Orientals Marcel Mateu, i el regidor de Prada Iu Delcor.

“El catalanisme polític ha mort. Ara toca sobiranis-me i independència”. Amb aquesta contundència co-mençava la lliçó inaugu-ral la periodista Patrícia Gabancho, que va expli-car que el catalanisme ha fracassat en tots els seus objectius. El conseller Boi Ruiz també va reconèixer que “ara la societat cata-

lana ens demana anar per altres camins, a banda del pacte fiscal”. En aquest sentit, el conseller català va fer una crida a tots els par-tits per “la unitat del catala-nisme”. El rector de l’UCE, Jordi Sales, va remarcar que “tenint en compte que no som un país de continu-ïtats, és un èxit que l’UCE sumi una nova edició”.