COORDINACIÓ <

Olga Terrasa

EQUIP DE REDACCIÓ <

Dolors Matas

Pilar Tous

Bartomeu Garau

Magdalena Sastre

Olga Terrasa

COL·LABORADORS <

Xisca Arbós

Raquel Ardid

Antoni Aulí

Marià Jose Bordoy

M. Teresa Comas

Escola de música i dansa

M. Antònia Font

Bartomeu Garau

Antoni Martí

Policia Local

Jaume Pou

Cristina Rubio

Joan Salom

S’Estol d’Esporles

Escoleta Municipal

ONG Esporles al Món

FOTO DE PORTADA <

JOAN MATAS

DISSENY I MAQUETACIÓ <

Inrevés

EDITA <

Regidoria de Cultura,

Esports i Temps Lliure

Dipòsit legal: PM 920-2004 · Imprès en paper reciclat C <

(Els articles publicats a aquesta

revista expressen únicament

l’opinió dels seus autors.)

SUM

ARI

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

SUMARI

11

> ESPAI D’OPINIÓ 2Esporles opina / El que ens agrada i el que no / Cartes dels ciutadans

> PARLEM DE. . . CULTURA 4Mercat artesà d’Esporles / Beneïdes de Sant Antoni / Passejada de Na-

dal / L’Escola de música i dansa a la revista / Xeremiers esporlerins /

S’Estol d’Esporles després de 15 anys /Esporlerins de vocació / Joan

Salom Avella, coordinador cultural /Inauguració del monòlit / Carta

d’una amiga / La font d’en Baster / Restauració del Sant Crist de la

Capelleta

> PARLEM DE. . . EDUCACIÓ 11I després de Nadal. . .?

> ENTREVISTA. 12Parlem de. . . Antònia Mir Vila

> PARLEM DE. . . SALUT 13Donació de sang

> BIBLIOTECA 14Tertúlies literàries / Què hem fet els últims mesos. . . / Properes acti-

vitats / Lliurament de premis nadalencs a la Biblioteca / Novetats

> ACCIÓ SOCIAL 17Centre d’estades diürnes

> NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA 18Decàleg del catalanoparlant / Cursos de català

> AJUNTAMENT 19La nostra població / La policia local recorda / Adéu! / Duatló a Cala

San Vicens / Reforma al carrer Quarter / Resum de les actes

> SOLIDARITAT 23Comunicat d’agraïment a tots els veïns d’Esporles de l’ONG Esporles al

món

> JOVENTUT 23Cursa popular d’aventura a n’es Burotell

> CULTURA, COSADETOTS 24Coneixes el teu poble? / Test esporlerí / Saps on és? / Saps qui és / Em-

barbussaments / Endevinalles / Dites / Solucions del número anterior

> PASSATEMPS 26

> ENTRAM A LA CUINA DE. . . 26Na Catalina Llinàs

> MIRADA ENRERE 27

> AGENDA 28

> LA FOTO contraportada

Primer de tot, vull exposar que estic totalment d’acordamb l’adopció de mesures que incitin als conductors arespectar els límits de velocitat dins els trams urbans,i també que aquestes siguin efectives, òbviament.

La instal·lació dels darrers provocadors de sotracs, bas-tant més agressius que els anteriors, a part d’indignarels conductors i els veïnats que suporten el renou nit idia, no tan sols no solucionen res, sinó que produeixenefectes contraris que fins i tot poden ser motiu d’altresaccidents, m’explicaré. Si us hi fixau, podreu compro-var que la majoria de conductors redueixen velocitat enpassar-hi per damunt, però acceleren més si cal tanaviat els han sobrepassat.També molts de conductors,sobretot motoristes i ciclistes, per tal d’evitar parcial ototalment els sotracs, passen pel mig de la calçada ifins i tot alguns envaeixen totalment el sentit contrari.

Per altra banda, m’agradaria que el responsable de ferposar aquests impediments ens explicàs quins criteriss’han adoptat per a situar-los on són, ja que a la dretanomés hi ha el paretó i el torrent, i no hi ha cap perillimminent d’atropellament de vianants… Tal vegada no-més interessi reduir la velocitat dels que pugen. Es po-dria pensar que els que hi ha situats abans del pont deFusta són per la sortida d’infants de l’escola, però si fosaixí, per què no n’hi ha en sentit contrari?… i per quèels impediments les 24 hores, nit i dia, quan la soluciómés segura i eficaç és posar un guàrdia mitja horaabans i després de cada entrada i sortida dels nins?…per la sortida de vehicles del pont, tampoc no ho és jaque fa temps que el carrer és només d’entrada.

La pregunta que em faig al principi ve motivada perquèsi la instal·lació d’aquestes franges sotraquejadores ésuna norma del Departament de Carreteres del Consellde Mallorca, … per què no se n’han posades a la ma-teixa carretera a l’entrada d’Establiments? …o a qual-sevol entrada dels pobles de l’entorn, … per cert, a Cos-titx, poble de la molt honorable presidenta del Consell,tampoc no n’hi ha. La qual cosa em fa pensar que elnostre batle hi tengui qualque cosa a veure, si és així,només li vull recordar que hi ha d’altres maneres de ferrespectar el límit de velocitat dels vehicles que són bas-tant més eficaces i silencioses, com per exemple els se-màfors activats per radar, les multes, els passos de via-nants més elevats i amb rampa i fins i tot les mateixesfranges, però de goma que fan reduir la velocitat senseser tan agressives.

Per acabar, senyor batle, si després d’aquestes refle-xions segueix pensant que aquests impediments físicssón la millor solució per fer reduir la velocitat, li reco-manaria posar-ne per tots els carrers, però se m’acabad’ocórrer que no faria falta, bastaria deixar els clots quehabitualment es produeixen, tanmateix, si ho miram bé,fa el mateix efecte un clot que un bony.

El Bonjesus

He fotografiat quatrecarrers del nostre po-ble, com podeu veureno tots es netegen ambla mateixa regularitat.A què es degut? Hi hacarrers més importantsque altres? No tots pa-gam els mateixos im-postos?

Baltasar Bosch

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

3

– Què li sembla el nou aspecte de la Placeta des Jardinet?

PEP BERNAT MARGALIDA GOST FRANCISCA ROSSELLÓ

(ESTELINA)

> Esporles opina

> El que ens agrada i el que no

232

Té pros i contres, d’unabanda la capelleta eraun element característicd’Esporles i sap greuque l’hagin llevada; pe-rò de l’altra, és veritatque darrerament l’únicque es feia era embru-tar-la. A més ara hi hamés espai per activi-tats.

No m’he fet unaopinió, la veritat ésque no m’ha afec-tat el més mínimque hagin tomat lacapelleta. D’unabanda pens que lidonava un cert ca-ràcter, però és unespai que així espot aprofitar millor.

Em sembla bé. Avuidia hi ha moltsd’al·lots i allò no te-nia cap funció. Aixíhi ha més lloc perfer-hi coses.

Les llargues esperes que han de sofrirels usuaris del nou servei de recollidade trastos i restes de jardí. Des deque l’ajuntament no es fa càrrec d’a-quest tipus de recollides, l’empresaadjudicatària del servei, dóna data derecollida per a dos mesos més tarddel dia de la trucada als veïns que hosol·liciten.

ÉS DE LAMENTAR

ESPAI D

’OPIN

IÓ

La iniciativa d’alguns joves delpoble de posar en marxa una pà-gina web com a punt de trobada,d’intercanvi d’opinions i d’expe-riències. Desitjam un llarg i profi-tós futur a la pàgina www.joven-tesporleri.com i molt d’ànim alseu impulsor Pep Bernat.

ÉS D ’ADMIRAR

> Cartes del ciutadans

JERONI CALAFELL

Som creient i practicant, i hevist la capelleta a dos llocsde la plaça, però ara era undesastre i una porqueria. Ésmillor que l’hagin llevada.Això de posar-hi la placa re-cordant que era un cemen-tiri, no sé si hi diu molt. Jafa molt de temps d’allò iara és un espai pels infantsi pels joves.

ESPAI D’OPINIÓ

44

PARLEM

DE C

ULT

URA

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

> Mercat artesà d’Esporles.

Dissabte 5 de febrer

EL PASSAT DISSABTE 5 DE FEBRER ES VA DUR A TERME EL TERCER MERCAT ARTESÀ D’AQUESTA NOVA TEMPORADA. VAREN PARTI-

CIPAR-HI MÉS DE SEIXANTA ARTESANS VINGUTS DE DIFERENTS INDRETS DE MALLORCA, TOT I QUE GAIREBÉ LA MEITAT EREN D’ES-

PORLES. L’OFERTA LÚDICA ES VA COMPLETAR AMB EL TALLER INFANTIL DEDICAT AL CARNESTOLTES, EL TALLER DE CASTELLERS PER A

INFANTS DE 6 A 12 ANYS I LA MOSTRA EN DIRECTE DE DIBUIXOS ORIGINALS (GRÀCIES A LA DESINTERESSADA COL·LABORACIÓ DE SO-

LEDAD JUÁREZ, ELS CASTELLERS DE MALLORCA I RAFEL RUIZ RESPECTIVAMENT).

El públic hi trobà, a més de bon ambient, artesanies di-verses com: exquisits menjars dolços i salats, productesbiològics, filigranes de vidre, bijuteria de macramé i pe-dreria, pintures sobre tela, fotografies, gravats, articles depell, mandales, titelles de paper maixé o goma escuma,brodats, articles de regal, ceràmica, objectes de metall, re-producció de façanes en miniatura, reproducció de vaixellsi molins, fones i gaiates, quadres d’arena, prestatgeries deroure, puntes de coixí, teules pintades, licors i confitures,cossiols de fusta, llànties de filferro...

El principal requisit per exposar i vendre és oferir produc-tes de manera artesanal i aquest fet ha suposat que Es-porles s’hagi convertit en l’únic punt de trobada, molt res-pectat, de l’artesania a Mallorca. La salut d’aquesta acti-

vitat mensual és de ferro, perquè cada vegada tenim méspeticions d’artistes particulars per considerar i perquè re-bem més lloances de diferents àmbits.

La Mancomunitat de Tramuntana té la necessitat de pro-mocionar-ne els artesans i, alhora, de reconèixer-ne la tas-ca; cosa que pensam que hem aconseguit al poble d’Es-porles, que és situat de manera física i estratègica al cen-tre geogràfic de la Mancomunitat. D’això, n’estam ben or-gullosos!

Finalment, voldríem agrair la col·laboració de totes aquellespersones, professionals, comerços, mitjans de comunicació,institucions, etc. que ens han atès de manera meravellosa idesinteressada des del començament. Enhorabona!

55

PARLEM DE CULTURA>

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

Són aquelles que, any rere any, i sem-pre a les mateixes dates celebram: elsdarrers dies, Pasqua, Sant Pere, lesfestes de sa Vilanova, Nadal, etc., itambé d’altres de més particulars imés prosaiques, si voleu, però que sóncompartides per molta de gent: salarles olives, sembrar –per exemple, araels placers ja duen arbres per plantar,quan escrivim aquest text de ben segurque ja hi ha grups de persones quepreparen les disfresses, etc.

Moltes d’aquestes celebracions sónatàviques, i d’altres s’han consolidatde mica en mica els darrers anys. Unad’aquestes –i aquest és el motiu delnostre escrit– és lacantada de can-çons de Nadal quefan les diferentscorals de l’Escolade Música i Dansad’Esporles. El con-cert de Nadal ésuna cita anual perals qui els agradaaquesta mena demúsica i per a lesmares i els paresque tenim els fills iles filles cantaires.

Enguany, volem dirdia 17 de desem-bre passat, el con-cert ha estat espe-cial, diferent al dels altres anys, per-què no s’ha fet davall l’arbre de CanTerreta, sinó a la plaça de l’Ajunta-ment i, a més, s’ha estrenat una can-tata, en forma de collage, composta idirigida per na Pilar Noguera tituladaPassejada de Nadal. Es tracta d’unahistòria en què el fil narratiu és unpersonatge que fa una volta per al-guns dels llocs més emblemàticsd’Esporles, com ara la font de SonTries, la Granja, Can Verd, el camí deSon Mas, el pont de Fusta, la Berna-deta, el comellar dels Ossos, el camí

de Son Simonet o la cova del Monjo.Aquesta veu narrativa va anar a càrrecde Mateu Perelló que, amb la sevaveu potent, amb bona dicció i amb laseva interpretació dramàtica, va ferforça entenedora la història. Al llargd’aquest recorregut per la vila, aquestpersonatge va trobant i veient tot unseguit de persones i de situacions quel’autora de la cantata va relacionaramb cançons de Nadal de procedèn-cies diverses i, fins i tot, de nova com-posició. Alhora, aquestes peces per-tanyen a registres ben diferents; n’hihavia d’emotives com Lluna de Nadal,d’iròniques com el Blues de les com-pres de Nadal, etc. Les cançons foren

interpretades amb l’acompanyamenta la guitarra de Pep Lluís Cádiz i lapercussió de Xavier Font; també hiparticiparen Tomeu Aulí, gràcies alqual fou possible el concert, i els seuscol·laboradors.

El cor dels petits, que tenen de 4 a 7anys, cantaren peces com Ara ve Na-dal, Jo som un pastoret i Cocoleoco;el cor dels mitjans, que tenen a l’en-torn dels 8 anys, cantaren On anaupastorets, Aquesta nit i Siyahamba; iel cor dels joves, de 9 a 18 anys, in-

terpretà Roseret, Bona nit blanca ro-seta, El cant dels ocells, el Blues deles compres de Nadal, etc. Val a dirque moltes de les cançons anarenacompanyades de moviment, de rit-me, d’una senzilla coreografia amb elcos, amb els braços, etc.

És d’esmentar que quan el protagonis-ta de la passejada veu l’arbre de CanTerreta des del comellar dels Ossosserveix de motiu perquè les mares i elspares dels joves cantaires se sumin ales corals per cantar plegats L’arbreencantat, una cançó que, sense serpròpiament de Nadal, pel missatged’optimisme i de sinceritat, ha estat

incorporat al re-pertori nadalenc.

I així, de cançó encançó, la cantataacaba amb la visióde la lluna –repre-sentada per unquadre fet expres-sament per naLourdes Noguera–,la qual cosa fa quetots els tres corscantin una peça ti-tulada Lluna deNadal, amb elsllums apagats il’encesa de benga-les blanques darre-re dels cantaires.

Per acabar, volem dir que les perso-nes que escoltàrem la Passejada deNadal ens adonàrem que aquellamitja hora i escaig de concert era elresum, o si voleu la part visible, demoltes hores de treball de tota mena:des de l’elaboració de la idea, finsals assajos de les diferents corals,provatures amb els músics, la inter-pretació de la narració, aspectesd’organització, etc. En definitiva, hihavia l’esforç d’un bon grup de per-sones per fer poble.

El passat dia 15 de gener, la Confraria deSant Pere d’Esporles va organitzar, un anymés, les Beneïdes. Varen ser molts els qui esvaren atracar al portal lateral de l’esglésiaper beneir els seus animalets o, senzilla-ment, per veure’n tota una desfilada. Grans,petits, joves... tots varen engalanar la sevamascota. N’hi havia de tot tipus, cans de to-tes les races, moixos, cavalls, cabretes, co-loms, canaris... i fins i tot un boc, el de la Vi-lanova, del qual, malgrat la mica de por queens va fer a tots pel seu tamany, n’hem dedonar l’enhorabona als seus creadors.

I ara ja tenim beneïts els animals d’Espor-les i fins l’any que ve!

UNA DE LES COSES QUE FAN POBLE, ÉS A DIR, QUE AJUNTEN LA GENT I FAN

QUE, A BANDA D’IDEOLOGIES I CREENCES, HOM SENTI QUE PERTANY A UNA

COL·LECTIVITAT DE PERSONES, SÓN LES FESTES RELACIONADES AMB EL CICLE DE L’ANY.

Un grup de mares i pares

Gener 2005

Coordinació CulturalÀrea de Cultura de l’Ajuntament d’Esporles

Tel.: 971 610 752

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

6 76 7

Els qui ara us parlen som enPep Lluís Cádiz (professor deguitarra clàssica) i Xavier Font(professor de piano i llenguatgemusical).

Enguany, i com cada any, hemfet el tradicional concert deNadal que han realitzat elsalumnes d’aquesta escola, enel qual quedà reflectit la granvarietat d’instruments de quèdisposam a l’escola. L’èxit d’a-quest concert es consolida anyrere any amb una gran assis-tència del públic esporlerí. Aixímateix ens agradaria un aug-ment d’aquest públic als nos-tres concerts. També realitzamaudicions monogràfiques d’unsol instrument a l’aula de mú-sica de l’escola, prova d’això ésla que realitzaren els alumnesde flauta travessera i la sevamestra Teresa Miquel a mitjansnovembre.

Aquest curs el nombre d’alum-nes ha superat els dos-cents,repartits en les diferents espe-cialitats: instrument, llenguat-ge musical i dansa. Els instru-ments que els alumnes podenescollir són: percussió, bateria,guitarra clàssica, guitarra elèc-trica, baix elèctric, piano, flau-ta travessera, clarinet, saxo,trompeta, trombó, trompa, ibombardí; a més, enguany hemincorporat el contrabaix com anou instrument. Així mateix aprincipi de curs vàrem oferir ungrup de dansa per a adults, queno es va dur a terme per faltade matriculats.

També us volem parlar de l’en-senyança reglada que s’impar-teix a l’escola; és a dir, des defa dos anys l’escola ofereix lapossibilitat d’obtenir el grauelemental de la carrera de mú-

sica de qualsevol de les es-pecialitats esmentades,sense necessitat de despla-çar-se al Conservatori demúsica i dansa de les IllesBalears. De fet uns quantsalumnes ja han obtingutaquesta titulació. Entreells: Toni Asensio (guitarra),Maria Alemany (saxo),Neus Alemany (trompeta),Maria Romero (flauta tra-vessera), etc.

Així i tot també preparamalumnes per accedir als di-ferents graus de la carreraal conservatori, com va feramb gran èxit, el nostrealumne de percussió JaumePortas.

Per a qualsevol dubte enspodeu trobar els horabaixesdes de les 16.30 h fins a les20 h a l’aula de música, quecompartim amb la Banda Li-ra Esporlerina. Aquesta rela-ció és des de fa molts anysprou beneficiosa ja quemolts d’alumnes s’han inte-ressat per accedir a la ban-da, ampliant així els seusconeixements musicals.

Ja per acomiadar-nos us di-rem que la segona setmanade maig durem a terme unasetmana cultural, a on esrealitzaran diverses activi-tats musicals molt variadesobertes a tot el poble.

Us informam també delspropers concerts que se-ran els dies 16 i 17 demarç al centre de dia,ambdós a les 18 hores.

Sense res més per dir-vos,ens acomiadam i esperampoder-vos contar moltesmés coses al pròxim núme-ro de la revista.

>

BENVOLGUTS LECTORS, AMB AQUEST ARTICLE ENS VOLEM DONAR A CONÈIXER, MITJANÇANT LA

REVISTA, A TOTS VOSALTRES. AIXÍ, A PARTIR D’ARA CONEIXEREU PERIÒDICAMENT TOTES LES AC-

TIVITATS QUE ES DUEN A TERME A L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA I DANSA D’ESPORLES.

> XEREMIERS ESPORLERINS

El passat dia 4 de desembre, Toni Bauçà i el seu fill Jo-an, alegraren els carrers de la vila amb la música de lesseves xeremies. Aquesta colla de xeremiers “esporle-rins”, la primera que tenim al poble, volgué fer el seuprimer acte a Esporles. Realitzà un cercavila que animài engrescà a tots els que gaudien del Mercat artesà orga-nitzat per la regidoria de Cultura.

En nom de l’Ajuntament i com a representant del con-sistori, vull expressar des d’aquí el meu agraïment peraquesta iniciativa que sens dubte va ser del grat de moltsesporlerins.

L’Estol d’Esporles? Segur que per moltsde vosaltres, els més jovenets, aquestnom no us diu res però, si fem memò-ria, segur que alguns recordaran que vaser una agrupació de balls mallorquinsd’Esporles. Diem que era, perquè ja faquinze d’anys que es dissolgué.

Però, a la fi, el proppassat 11 de desem-bre de 2004 ens vàrem tornar a reunir:un pa amb oli fou l’excusa per tornar-nosa veure i recordar aquells anys d’inten-ses ballades, viatges, actuacions peraquí i per allà…

El sopar va començar amb el ball ambquè sempre solíem iniciar qualsevol ac-tuació: la jota de Sant Joan. Vàrem se-guir amb un bolero mallorquí, el Paradode Valldemossa, les Vermadores i algu-na jota més; malgrat els ànims que dú-iem no vàrem gosar amb aquells ballsmés ràpids (recordau L’hort d’en Boi-ra?)… Quinze anys són molts i no hanpassat de bades: qui més qui manco ja

té un o dos fills (alguns d’aquests jasón petits balladors), també molts hemagafat un parell de quilos… però l’es-perit el mantenim encara ben viu!

El més important és com ens ho varempassar de bé: xerrant, ballant, rient, mi-rant fotos i el vídeo, i recordant aquellsdies tan llunyans en el temps, però tanpresents d’altra banda…

No ens vàrem cansar de repetir aque-lles anècdotes que ens refrescàvem elsuns als altres: —Ves-ne, recordau quanli varen caure les faldes de pagesa ana…?, quan podíem ballar tres balls se-guits sense treure la llengua?, quan enspassàrem tot un estiu viatjant per ba-llar? dels guirigalls que muntàvem per-què no volíem actuacions en dissabte?,del que passava quan a un instrumentse li trencava una corda?…

Somriures i també rialles pels recordsque anaven sorgint arran d’aquelles pe-

tites anècdotes que fan part de la nos-tra particular història. I a la vegada, esva fer palès un sentiment de nostàlgiaenvers el temps en què l’Estol era unapart essencial de les nostres vides.

Doncs sí, l’Estol d’Esporles va ser du-rant alguns anys una agrupació culturalimportant de la nostra vila: érem mésde trenta persones que compartíem iteníem una mateixa inquietud: la pas-sió pel ball mallorquí.

És ben cert que els anys no retornen,tampoc ho pretenem, però teníem pen-dent un petit homenatge; també éscert que ningú mai no ens podrà pren-dre tot quant compartírem ballant,cantant i sonant… d’això, en podeu es-tar segurs! Tant de bo no hagin de pas-sar quinze anys més per a què ens tor-nem a trobar per parlar, riure... o, vesa saber, per ventura també per tornar aballar!

Jaume Pou Reynés, batle d’Esporles

PARLEM

DE C

ULT

URA

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

PARLEM

DE C

ULT

URA

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

8 98 9

De la turbulència de Belfast a la calma d’EsporlesTothom coneix en Miquel i na Debrade Moneries, i pocs són els que noes deixen seduir pel seu caràcterplàcid i la seva simpatia, i s’aturena petar la xerrada davant la botigaquan passen pel carrer Coliseu.

En Michael –com segurament no-mia abans de decidir ser mallorquí–és originari d’una altra illa més alnord, més grossa, més verda i mésfreda, però on la gent té merescudafama d’afable i acollidora. És irlan-dès, malgrat que als seus docu-ments hagi de figurar com de na-cionalitat anglesa; ja que va néixera Belfast, una ciutat que pertany altristament famós territori de l’illad’Irlanda, annexionat per la força al’Imperi britànic. Però ell i el seullinatge, McArdle, parlen ben clardel seu origen.

Com molts d’altres compatriotes, deben jovenet, als 15 anys, va optarper emigrar d’un país sotmès, a larecerca de llibertat i d’un milloravenir.

Londres va ser el seu primer destí iallà va viure durant 11 anys realit-zant diverses feines. Començà coma bateria en un grup, i més tard se-guí dins el món de la música treba-llant per a la firma Virgin de Ri-chard Branson, de qui en guardamolt bon record. D’allà anà a Liver-pool i després a Canadà, a EstatsUnits, viatjant per molts d’altres in-drets.

Durant la seva estada a Londres,conegué un argentí que festejavauna al·lota mallorquina, i uns anysmés tard, a mitjans dels vuitanta,quan era a Amèrica, rebé una invi-tació per assistir a les noces delsseus amics, a Mallorca. Va venir peruna setmana i li va agradar tant,que ell i na Debra van decidir que-dar-s’hi. Confessa que havia sentitparlar d’Eivissa, però que de Ma-llorca en tenia ben poques referèn-cies.

Abans de venir a Esporles, visqué itreballà a Algaida dins el món del’artesania, però ben aviat començàa dedicar-se a la importació d’ob-jectes d’Àsia relacionats amb la de-coració. Avui en dia encara ésaquesta la seva feina principal. Labotiga, diu que és més cosa de naDebra, però que a ell no li quedamés remei que fer-hi guàrdia algundia.

Ja duen dotze anys a Esporles i con-fessa que des de sempre, ha estatel seu poble preferit de l’illa, no sapben bé perquè, però la mescla degent i el seu tarannà li encanta. Queenlloc no s’havia trobat tan còmodecom a Esporles, que ho considera elseu poble i és aquí on vol que repo-sin els seus ossos quan es mori.

A més d’un irlandès amb el conflic-te al cor, en Miquel és republicà,vegetarià, bon conversador i amantdels animals. I tant ell com na De-bra són gent alegre i, sens dubte,esporlerins de vocació.

> JOAN SALOM AVELLA,

COORDINADOR CULTURAL

Entrevista: Maria Martínez

Monitora Cultural

El meu coordi-nador culturalés marratxiner ien aquest mo-ment es trobaestudiant Edu-cació Social. Laseva vida labo-ral té molt aveure amb elcamp del lleure i com a mostra el tenimfent de formador a l’Escola de tempslliure de la Creu Roja Joventut. És es-pecialment sensible a tots els temesque es refereixen a l’associacionismeinfantil i juvenil i a les diferents ex-pressions culturals.

Diu que els seus hobbies són la músi-ca, el cine i les rutes de muntanya. Liagrada molt en general la cuina mallor-quina, i en quant als esports practical’esquaix i el ciclisme de muntanya. Lidedica moltes hores a: la conservaciód’espècies autòctones, la restauracióde la casa familiar a Sa Cabaneta i alsamics. Quan té temps i diners sufi-cients treu un passatge a qualsevol in-dret...

En Joan ens explica que “han passatnou anys del campament que Sa Ca-dernera va fer a Son Perdut, el mateixtemps que no veia als joves d’Esporles,manco un parell de torrades i festivals,ara com a coordinador cultural he tor-nat a reviure totes aquelles sensacionsque guardava en el record. Tant de bopugui estar entre vosaltres, lectors deSportulis, molt mesos més!! (sobretotperquè hi ha molt per fer i perquè vol-dria prendre part dels esdevenimets fu-turs)”.

En Joan creu que les seves principalsvirtuts són la paciència i la constància.Els principals valors per a ell són l’a-mistat i l’amor (i jo afegiria el com-panyerisme) i es manifesta molt orgullósde viure i de fer viure a la gent que elrodeja. No hi ha cap frase en especialamb què li agradaria que el recordes-sin.

I sí, aquest és Joan Salom l’actual co-ordinador de cultura.

>

AQUESTA SECCIÓ QUE ENCETAM ENGUANY, PRETÉN FER-SE RESSÒ DEL SENTIR DE

MOLTS VEÏNS QUE HI HA AL POBLE, PERÒ QUE TENEN UN ORIGEN LLUNYÀ. MÉS

QUE ESPORLERINS D’ADOPCIÓ, COM ÉS CORRENT QUALIFICAR-LOS, ENS AGRADA MÉS ACO-

LLIR-LOS COM A ESPORLERINS DE VOCACIÓ. JA QUE EN LA MAJORIA DE CASOS ÉS REAL-

MENT EL QUE SÓN I COM SE SENTEN.

> INAUGURACIÓ DEL MONÒLIT

> CARTA A UNA AMIGA

El passat diumenge 23 de gener s’inaugurà el monòlit ins-tal·lat a la Placeta del Jardinet en memòria de l’antic ce-menteri d’Esporles.

Estimada Xisca, sembla que l’estiu jaens ha dit adéu. Com et trobes amb lanova estrenada tardor? Per Esporles ala tardor, li solíem dir primavera d’hi-vern, i efectivament ja hi som. A més,passat demà celebrarem Tot Sants.

Per aquest temps a molta gent li entratristor, però a mi, des que som a Es-porles no em passa això. Si un ho sapveure a través del canvi de la naturaés un temps meravellós. Tot es trans-forma, els camps groguencs de l’estiuesdevenen verds per les noves pluges,els roserets boscans esdeve-nen rojos, com les arboces iels fruits de les mates, les fi-gueres encara serven algunesfigues, si l’aigua no les haobertes, etc. Bé que t’he dedir, som a Tot Sants... Quetambé ha canviat un poc desque érem joves.

Llavors tots els esporlerinsque vivien a Ciutat venienper anar al cementeri. Allà esformava una festa que no ve-gis. Qui més qui menys teniaalgun avantpassat enterrat i es veientots amb un poc de nostàlgia de la in-fantesa perduda comprovant, a més,que encara n’hi havia molts de vius.

Jo no he estat mai molt aficionada avisitar els cementeris. Sempre he pen-sat que és millor fer cas quan encarasón vives les persones perquè quansón mortes, no sabem si se n’adonen.Perdona’m amiga si et torn a contarels mateixos coverbos, tu això ja hosaps i estàs d’acord amb mi... o no?Mira, per no fer-me pesada avui etcontaré com passàvem Tots Sants a ca

nostra. Veníem de Ciutat amb el cotxed’en Gomes, mon pare, ma mare i lameva germana. Baixàvem al cementeri(no hi havia cotxes com ara). Fèiem elrecorregut per les tombes dels parents,mon pare saludava els vells amics iabans d’arribar a la vila vella anàvem aveure el meu padrí. El trobàvem quevenia de l’ofici. Ell era un cantador desempre. Una tia nostra, monja, sempreem contava que el meu padrí cantavamolt bé, tenia una veu de baix molt bo-na i una vegada havent visitat l’esglé-sia uns senyors estrangers li havien

proposat cantar òpera, però ell els vacontestar que no podia deixar els seusfills que eren orfes de mare. El record,com un home no molt alt, senzill, moltpoc comunicatiu. Mai no el vaig veurefer cap exclamació ni de ràbia ni dejoia, a mi em feia molt de respecte. Elveia ja vell amb un gaiato, amb lesmans aspres i molt nuoses, amb unvestit ben planxat i amb un corbatí im-pecable. De tota la casa inclosos els ho-mes, en tenia cura la seva filla. Mon pa-re amb els ulls ens feia senya i corríemcap a ell, dient al mateix temps que liagafàvem la mà que ell ens allargava,

“deixau-nos les mans besar”. Quanvenia a ca nostra, després de l’ofici i,mentre esperava el dinar i treia unallibreta de tapa dura i es posava acantussejar, jo des d’un racó l’escol-tava encativada i record que un diaen acabar vaig córrer cap a ell i livaig fer una besada a la cara, ell nova dir res, només em va respondreamb un somriure.

Per això, per aquests records el meupadrí roman viu dins el meu cor i su-pòs que dins els de molta altra gent

que el va conèixer. Pens queal meu padrí com a moltespersones estimades els re-cordam per l’empremta queens han deixat de bonhomiai altres virtuts. Crec que peravui ja t’he contat moltes co-ses, i trob que ja és hora d’a-comiadar-nos “compàs i viu-ràs”, ho deia el meu padríFrancesc, com també soliadir “totes ses masses fanmal”.

M’oblidava recordar-te lesescoltes que es feien a l’església.Enguany tots els al·lots del poble elvespre de Tot Sants es disfressarende bruixots i bruixotes i anaren pelscarrers celebrant el halloween. I quèés això? (la globalització, filla meva).Ja som tots americans.

Una forta abraçada.

Maria

Francesca Balaguer

Idò després de Nadal, pareix que ens encalcen.

Fins desembre, les activitats de l’escoleta són molt mésrelaxades, sempre tenint en compte el període d’adap-tació que els nins i també els pares han de passar i quealgú a hores d’ara encara no ha superat del tot.

Però després de vacances pareix que no hem de tenirtemps de fer totes les activitats abans d’acabar el curs.I la primera setmana tot són reunions, preparació, pro-gramació…

Perquè la segona setmana ja tenim la festa deSant Antoni, just després el període de Carnavali tot seguit, perquè enguany Pasqua és moltmés prest, ja començam la Quaresma, caracte-ritzada a l’escoleta amb la nostra particularJaia.

I a més, entre tantes festes i celebracions,ens anam al Teatre!, aquest món meravellós decontes, històries, música, màgia… El teatre englo-ba totes aquelles coses que es tenen sempre encompte a l’Escoleta: l’art, l’expressió, el dibuix, els co-lors, el llenguatge i tot el vocabulari que ens aporta,l’experimentació sensorial per mitjà de la música i el

contacte directe amb els personatges de la història, eljoc, i posteriorment a la sortida, el joc motriu, la mani-pulació i la pintura.

Així que ja us conta-rem les sensacionsviscudes pels infants icom no, també pelsadults, com també leshistòries del Follet iel Sabater.

> I DESPRÉS DE NADAL. . .?

PARLEM D’EDUCACIÓ

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

L’Escoleta

10 1110 11

Té un cabal aproximat d’1,8 hm3 anuals,que s’aprofitaven i encara s’aprofiten perregar l’Horta d’Amunt, al terme de Pal-ma. Està situada dins els límits de lapossessió de Son Quint, en el quilòmetre3,9 de la carretera de s’Esgleieta a Es-porles, rodejada d’una alta paret ambuna entrada on hi ha l’escut de l’Ajunta-ment de Palma. La síquia, que connectael ramal de la font amb la ciutat de Pal-ma, es divideix a l’altura de Son Ripolleten dues ramificacions, una que desem-boca a la font de la Vila i contribueix alproveïment de Palma, i l’altra que es di-rigeix a Son Sardina, on es ramifica finsa arribar al Secar de la Real i Son Llo-renç. La síquia té el seu ori-gen a l’època islàmica enquè donava abast a la ciutatde Madina Mayurqa. Durantla conquesta de Mallorca lestropes del rei En Jaume Iacamparen a prop d’unaqüeducte que entrava a laciutat; aquesta fràgil síquia,que en els primers dies decampament va servir per se-parar catalans i aragonesosen prevenció de baralles,seria la clau de la victòriacristiana, entrant finalmenta la ciutat de Mallorca eldia 31 de desembre de1229, per la Porta de Beb-al-Kofol dels musulmans,anomenada, des del segle XIII, Porta del’Esvaïdor, és a dir, “de l’anihilador”, deJaume I com a vencedor de l’enemic, i,des del segle XIV, Porta Pintada, anome-nada així per unes creus que s’hi pinta-ren a l’època medieval. En el Llibre delRepartiment rep el nom de font de Caneti la seva aigua movia 32 molins.

Tres dies abans dels idus de juny de1247 el rei Jaume I, estant a València,atorgà a Guillem Baster la propietat detotes les aigües de Canet, Esporles,Bunyolí i Puigpunyent, com també la pro-pietat de l’aigua que a l’època islàmicaacostumaven a utilitzar els seus molins, iuna quarterada de terra entorn a cadas-cun d’ells. Guillem Baster estava casatamb dona Caterina, que a l’any 1265, jaessent viuda de Guillem Baster, sabemque era propietària d’un molí a la síquiad’en Baster. Dia 9 de novembre d’aquest

mateix any, Berenguer Vedell i la sevamuller Guillema, filla i hereva de GuillemBaster, estableix a Ramon de Sant Hilariel molí que l’esmentat Baster tenia propde la porta de l’Esvaïdor, sobre el qual elRei rep la meitat dels blats, farina i di-ners. Dia 2 de setembre de 1297 Guille-ma (viuda de Berenguer Vedell, notari),ven a Pere de Montelar 15 quarteres deblat censals que rep sobre diversos mo-lins situats en la síquia anomenada vul-garment “sèquia d’en Baster”, els qualsforen construïts pel seu pare, i són en elterme de la Ciutat de Mallorca, pel preude 65 lliures, salvats els drets i fadiga delRei pel qual ella ho té segons carta de

donació feta pel rei En Jaume al seu pa-re, de dita síquia i aigües d’Esporles, deCanet i de Bunyolí.

A l’any 1821 s’aprovà el règim de dis-tribució de les aigües, pel sistema detrabuc, amb 28 tandes (mesura detemps equivalent a 12 hores), cada ca-torze dies, de les quals se subhastaren25. La comunitat de regants tindria dreten aquestes tandes entre el 16 de fe-brer i el 16 de novembre, mentre que laresta de l’any l’aigua seria propietat del’Ajuntament de Palma, per a l’abasta-ment de la ciutat. La comunitat de re-gants creà un sindicat (òrgan de go-vern). Estava format per un president,un vicepresident, un dipositari compta-dor, quatre vocals, en representació dela comunitat de regants, i dos vocalsmés, que havien d’esser regidors de l’A-juntament de Palma.

El 1968, es decidí, per unanimitat,l’entubament de la síquia i el novembrede 1987 s’aprovaren definitivament elsactuals estatuts de la Comunitat de Re-gants, d’acord amb la llei d’aigües de1985. El 1989 hi havia 93 propietarisamb dret d’aigua, dels quals els majori-taris eren els de sa Cimentera de Canet,l’Hort de Canet, So na Jaume, Cas Gui-xer, Son Ripoll, Son Ripollet, Son Ponsde la Terra, Can Calca, Son Espases, laReal, Son Cabrer i Son Serra Parera,d’entre d’altres que en fan una vintena.

A l’any 2002 al carrer Francesc de Bor-ja Moll de Palma durantunes excavacions es troba-ren les restes de dos arcsde la síquia d’en Baster.

A la reunió del passat 21de maig de 2004, la Co-missió Insular d’Ordenaciódel Territori, Urbanisme iPatrimoni Històric, acordàper unanimitat, incoar ex-pedient de declaració deBé d’Interès Cultural, ambcategoria de monument afavor del sistema hidràulicde la font d’en Baster. Almateix temps suspendre latramitació de les llicènciesmunicipals de parcel·lació,

d’edificació o per esbucar a les zonesafectades per aquesta incoació. L’acordde declaració s’haurà d’adoptar en untermini màxim de vint mesos a partir dela data d’inici del procediment.

> LA FONT D’EN BASTER

EL NOM MÉS CONEGUT ENTRE ELS ESPORLERINS ÉS LA FONT DE S’ULLAL, TOT I QUE TAM-

BÉ SE L’A NOMENA D’ALTRES MANERES COM FONT DE NA BASTERA O DE SA PASTERA.

Bartomeu Garau Moranta

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA

• La Ciutat de Mallorca després dela conquista de 1229 de RamonRosselló Vaquer. Ed. Roig i Mont-serrat. Palma, 2004.

• Revista Horizontes, any II, núm.20, desembre 1947, pàg. 3.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol.2, pàg. 38.

• L’Estendard, la festa nacional mésantiga d’Europa d’Antoni I. Alo-mar. Ed. Documenta Balear. Pal-ma, 1998.

• Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 207,divendres 27 d’agost de 2004.

PARLEM

D’E

DUCACIÓ

> Restauració del quadre

de la Capelleta

El passat mes de gener l’Ajuntament d’Esporles va ferles primeres passes per dur a terme la recuperació delquadre del Crist que es trobava a la Capelleta. Des-prés d’un primer contacte amb el Departament de Pa-trimoni del Consell de Mallorca, dos restauradors fe-ren els primers reconeixements i proves a l’obra perpoder determinar quin tipus de restauració serà ne-cessària per a què el quadre recuperi l’aspecte origi-nal. La feina serà complicada perquè l’obra està moltmalmesa.

1212

VA NÉIXER A ESPORLES, L’ANY 1948 A LA BARRIADA DE SON

TORRAT, DE LA QUAL GUARDA UN RECORD ENTRANYABLE.

A. Aulí G. / A. Martí M.

ENTREVISTA> Antònia Mir Vila

Cursà els seus primers estudis a l’esco-la de les Germanes de la Caritat d’Es-porles fins els deu anys. Després va ferl’ingrés, els quatre cursos de batxiller ila revàlida per lliure. La prepararen elsmestres Miquel Cabot, Francisco Rome-ro i el seu pare Toni Mir. Aquests mes-tres, que exercien a l’escola públicad’Esporles, guanyaven d’aquesta mane-ra uns diners extres per poder viure (re-cordau la cèlebre frase: “passes mésfam que un mestre d’escola”).

Després va estudiar magisteri oficial aPalma. L’any 1968 es va presentar perprimera vegada a les oposicions i les vaaprovar. Des d’aquest any fins el 1975 vapassar per moltes de destinacions ambuna situació laboral equivalent a l’actualde funcionària en pràctiques. Entreaquestes destinacions podem destacar:l’oficina de la delegació del MEC, Algaida,Son Ferriol, Esporles, Son Canals, etc...

La primera plaça definitiva va ser saMurtera de Manacor. Era una escola ru-ral. Estava un poc apartada i no hi po-dien arribar en cotxe. Només tenia qua-tre alumnes. Aquest destinació no liagradava gaire perquè el trobava trist jaque hi havia pocs alumnes, de diferentsedats, i per aquest motiu no estaven gai-re integrats. Aleshores, na “Tonyita” varecomanar els pares que duguessin elsal·lots a una escola de Manacor perquèpoguessin estar amb altres nins i ninesde la seva edat. Després el MEC va deci-dir suprimir l’escola. La segona destina-ció definitiva va ser a Formentera, enca-ra que no s’hi arribà a incorporar. A con-tinuació va exercir a l’escola del Secarde la Real i finalment, l’any 1975 arribàa l’escola d’Esporles, on encara hi fa fei-na. Durant aquests trenta anys ha ocupatels càrrecs de secretària i de represen-tant de l’Escola en el Patronat Municipalde Cultura d’Esporles.

P: Per què vares decidir ser mestra?

R: Des de molt petita vaig veure common pare feia classes particulars a canostra. De fet hi ha molta de gent un pocmajor que jo que encara em recorda comm’encalçava i jugava amb mi per dins canostra quan esperaven per assistir a lesclasses del meu pare. Així, des de moltjoveneta ja vaig decidir que m’agradariafer aquesta feina.

P: Quins canvis s’han produïta l’Escola d’Esporles des quecomençares?

R: El canvi ha estat molt im-portant perquè quan vaig co-mençar només érem sis pro-fessors i ara som trenta-sis.Abans teníem dos cursosjunts i fèiem de tot des dematemàtiques fins a religió oeducació física. Ara només tenim ungrup cada professor i comptam amb elsuport de professors especialistes i amés a més tenim molts de recursos ma-terials. De tota manera he de dir queaquests canvis no els he notat de formasignificativa perquè han succeït a poc apoc i jo hi he estat present en el momenten què s’han produït.

P: Com ha canviat l’alumnat durant aquesttemps?

R: Els alumnes continuen essent nins inines com abans, el que ha canviat ésl’entorn social. On més es veu això ésen les activitats que fan fora de l’esco-la. Abans els alumnes anaven a caçar oamb els seus pares a la rota, jugavenmés al carrer i avui dia estan enganxatsa les noves tecnologies i fan moltes ac-tivitats extraescolars.

P: Quina opinió tens sobre l’actual plad’estudis?

R: Amb els alumnes que no tenen proble-mes d’aprenentatge, tots els plans sónbons. Ara bé, amb els alumnes que tenenmés dificultats crec que tenien més pos-sibilitats amb el pla antic perquè a cator-ze anys ja obtenien un títol i després po-dien triar l’opció de continuar estudiant oanar-se’n a fer feina. Amb el pla actual,quan acaben l’ensenyança primària enca-ra han de cursar quatre anys d’ESO, queper a aquests alumnes amb dificultatseducatives, es fa molt difícil. Amb això novull dir que aquesta reforma hagi estat do-lenta, però consider que si s’hagués po-tenciat la formació professional en el sis-tema antic hauria estat suficient.

P: Com se sent una mestra que exerceixen el seu poble?

R: En el meu cas molt bé. Mai no m’hesentit incòmoda. La gent sap separar

perfectament ambdues coses. Mai nohe tengut cap problema amb els veï-nats, ni ha vengut ningú mai a ca nos-tra a parlar de problemes escolars.

P: Quins són els millors i els pitjors re-cords que guardes d’aquests trenta anys?

R: Els millors són quan trob gent pelcarrer que em saluda i em recorda quealgun dia va ser alumne meu. De la ma-teixa manera quan veig pares a l’escolaque han estat alumnes meus i que araacompanyen els seus fills. Els pitjors, lamort d’alguns alumnes i d’algun profes-sor.

P: Com et sents després de més de trentaanys de feina com a mestra?

R: Molt satisfeta i orgullosa. De fet, fauns anys una inspectora quan va saberque feia més de trenta anys que estavaen actiu em va demanar: –no estàs avo-rrida?– Aquesta pregunta de tot d’unaem va fer ràbia, però després em va re-portar molta alegria, perquè vaig pensar:–fa trenta-set anys que som mestra itenc la mateixa il·lusió que el primer dia.Però quan es publiquen cartes com la deXisca Sastre em sent molt malament.

P: Ens hem deixat alguna cosa?

R: M’agradaria destacar que l’Escolad’Esporles funciona molt bé. Això ésgràcies a que hi ha un bon equip direc-tiu i un bon equip de mestres. Hi hamolts de professors que fa molts d’anysque són aquí. Els mestres joves quearriben s’integren molt bé pel fet que ésuna escola molt ben estructurada peròque a la vegada accepta noves aporta-cions o noves idees. L’Associació de Pa-res i Mares també funciona molt bé. Amés a més, comptam amb la col·labo-ració de l’Ajuntament i la bona aporta-ció del conserge.

PERSON

ATGES IL·L

USTRES D

’ESPORLES

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

14 1514 15

EL PASSAT DIVENDRES, 13 DE DESEMBRE, A LES 17.00

HORES, ES LLIURAREN ELS PREMIS ALS GUANYADORS

DELS CONCURSOS NADALENCS QUE VA ORGANITZAR LA BI-

BLIOTECA MUNICIPAL.

El concurs infantil de postals, contes ipoemes tingué una molt bona partici-pació i comptà amb el suport del C.P. Gabriel Comes i Ribes.

Tots els participants gaudiren d’unobsequi consistent en llibres, ce-des i material d’oficina aportatsper diferents entitats i comerçoscol·laboradors, així com un pre-mi especial pels guanyadors de

cada modalitat. Volem do-nar les gràcies a totes lesentitats i comerços que fe-ren aportacions per poderrealitzar els lots de regals.

A la categoria de postals, re-sultaren guanyadors CarmeRomero, Mar Talens i JaumeDietrich. A la de contes i poe-mes, Laura Pons, Ernest Ruiz iJoan Reynés.

D’altra banda, també s’entre-garen els premis als millorslectors de l’any 2004.Aquest guardó també s’es-tructurà en diferents cate-gories segons l’edat dels

premiats. De zero a sisanys, els premis van ser perCarme Romero, Maria Nadal i Jan Oro; deset a deu anys, per Aina Barreda, Andreu Se-guí i Aina Pons; d’onze a tretze, per JúliaCosta, Llúcia Moll i Laura Reynés; de tretzea setze, Margalida Martí, Marta Martínez iLaura Reynés. Dins la categoria d’adults re-sultaren premiats Xisco Bonet, Carles Díaz,Pere Fonolleras, Jordi López i Marga Palmer.

En aquest número de la revista podeu lle-gir el conte i els poemes guanyadors iveure una imatge d’alguns dels premiats.

Després de la posada en funcionament de les tertú-lies literàries, el mes d’abril de l’any passat, i la sa-tisfacció que ha suposat aquest fet, tant per als quitreballam a la biblioteca com per als tertulians, hemprevist repetir l’experiència enguany. Per als qui en-cara no en coneixeu la dinàmica, el club de lecturareuneix un grup de persones per llegir i comentar unmateix llibre; en el nostre cas som una trentena i ens

reunim cada mes i mig per comentar diversos aspec-tes de l’obra.

El passat 1 de febrer ens reunírem per parlar del primerllibre que hem llegit enguany: Cap d’Hornos de NeusCanyelles (la biblioteca obsequià tots els participantsamb un exemplar del llibre). Hem d’agrair la visita del’autora, que va acceptar la proposta d’acompanyar-nos-hi i va compartir l’experiència amb nosaltres.

> Properes activitats

Olga Terrasa · Bibliotecària Municipal

BIBLIOTECA> Tertúlies literàries

Per celebrar el dia de la donadia 8 de març estam prepa-rant, conjuntament amb l’à-rea de Serveis Socials, diver-ses activitats que es duran aterme durant tota la setmana:cinema fòrum, una tertúlia li-terària, una lectura poètica,diverses xerrades i un sopar.D’aquesta manera volem ferun petit homenatge a totesles dones que fan feina i llui-ten per aconseguir una igual-tat real i total. Hi esperam to-thom, per a què hi participi idoni sentit a tots els actes!

Pel proper mes d’abril tambéestam programant la setmanadel llibre que coincidirà ambla diada de Sant Jordi, dia 23d’abril. Pensam que la popu-laritat d’aquest dia ha de ser-vir a les biblioteques per pro-pagar la cultura, per impulsarla lectura i per animar tothoma entrar a les biblioteques,agafar un llibre i deixar-se se-duir per les històries i perso-natges que s’hi troben.

Si teniu alguna idea, suggeri-ment, proposta... o ens voleuajudar d’alguna manera po-deu passar per la biblioteca icontar-nos-ho.

TERTÚLIESL’HORA DEL CONTETALLERSXERRADESBIBLIOMERCAT

I MOLTES COSES MÉS!

EL NINOT DE NEU

LAURA PONS (8 ANYS). CONTE GUANYADOR DEL

CONCURS LITERARI DE NADAL DE LA BIBLIOTECA.

El nen de neu és un ninot de neu. Hi ha-via una vegada un nin anomenat: Joan ila seva germana Anna. Un dia d’hivernmolt refredat i passa un minut i plaf!.

I n’Anna diu: – Què és aixó?I en Joan contesta: -Això és un llamp!La mare d’ells els diu: – Au, al llit queés molt tard, ja són les dotze i mitja.I n’Anna diu: – Joan, venga que s’aturat de ploure!– Sí, sí, ja venc!– Mira quanta neu que hi ha enterra! A nevat molt! Podrem ferun ninot de neu.– Com! Si no tenim pastenaga– Per què la necessitam?– Per fer el nas!– Podem emplear un pal!

I el final acaba que els dos germans fan un nen de neu molt bo-nic, molt alt i un capell de flors.

I l’endemà fa molta calor, en Joan mira per la finestra, l’Anna fael mateix i tots dos diuen: – El nen es fondrà! I ara que farem?– Jo no ho sé!

I el nen es fon però per art de màgia el nen comença a parlar iels diu:-A l’hivern que ve els reis os duran molts de regals per haver fetun ninot amb tanta delicadesa.

FIERNEST RUIZ I JOAN REYNÉS (9 ANYS). POEMES GUANYA-

DORS DEL CONCURS LITERARI DE NADAL DE LA BIBLIOTECA

ERNEST RUIZ

El Nadal ha arribat,arriben les festes i els Reis Mags,que venen d’Orient, tots sonrientsduen regals a tots els nens,els carrers adornats amb llumetsque llueixen de valent.

Feim l’arbre de Nadal,feim el Betlem.I si us duen carbó,que no és gens bo,ja sabeu perquè ésUs desitjo un Bon Nadal!

JOAN REYNÉS

Nadal, Nadal, què me duràs enguany?Duguis el que duguis, jo t’estaré esperant.Baix l’arbre tot m’ho deixaràs.Què puc demanar més a part de pau i felicitat?

BIB

LIO

TECA

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

1717

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

1616

AQUÍ TENIU ALGUNS DELS TÍTOLS MÉS ATRACTIUS:

> Novetats

NOVEL·LA

CARTAS DESDE EL INFIERNO. J. L. SampedroCORAZÓN DE TINTA. Cornelia FunkeLA ETERNIDAD DEL INSTANTE. Zoe valdés. Plaza y JanésEL ORIGEN PERDIDO. Matilde asensi. PlanetaEL BOSQUE DE LOS PIGMEOS. Allende. Plaza y JanésEL RIO DE LA DESOLACIÓN. Pérez-Reverte. Plaza y JanésUN MILAGRO EN EQUILIBRIO. Etxebarria. PlanetaLA VIDA EN EL ABISMO. Ferran Torrent. PlanetaMEMORIAS DE MIS PUTAS TRISTES. García-MárquezNADIE VALE MÁS QUE OTRO. Dario SilvaLAS SOMBRAS DE LA CAVERNA. J. Carazo. AlfaguaraCABO TRAFALGAR. Arturo Pérez-ReverteEL FILL DE L’ACORDIONISTA. Bernardo Atxaga

INFANTIL

A LA CUINA AMB LES TRES BESSONES. Roser CapdevilaQUÉ HORROR SER UNA MOMIA EGIPCIA. David StewartVALTER O EL VIAJE ALUCINANTE. Jesús Ferrero

HISTÒRIA I ART

L’EDAT MITJANA. Émilie BeaumontMIRAR CON LUPA LAS GRANDES OBRAS MAESTRAS DE LA PINTURA OCCIDENTAL. C. Harcourt

ALTRES

EL GRAN LLIBRE DELS NOMS. J. M. AlbaigésEL GRAN LIBRO DE LOS REFRANES. MANUAL DE SUPERVIVENCIA EN EL MAR. Chris Beeson

DVD

MYSTIC RIVER. Clint EastwoodEN CARNE VIVATERRIFIC.TricicleCUANDO MENOS TE LO ESPERAS. Nancy MeyersGOOD BYE LENIN! Wolfgang Becker

MÚSICA

BAPTISM. Lenny kravitzEN AQUESTA ILLA TAN POBRA. UCACCENTUATE THE POSITIVE. Al JarrreuJOANA LLUNA. Joan BibiloniL'ENYOR DEL PARADÍS. Tomeu PlanellsCANÇONS D'EIVISSA. UCZUCCHERO & CO. ZuccheroLA GUITARRA ESPAÑOLA. Ernesto BitettiCANÇONS PER A TÚ. Toni MorlàSORT. Xaloc MúsicaSWING ON. Vella Dixieland5 COMPOSITORES CONTEMPORÀNIES. Joana Maria LLabres MunarEL CANT DEL LLAURADOR. Francesca Canyelles

AQUÍ TENS ALGUNS DELS DARRERS TÍTOLS QUE HEM REBUT A LA BIBLIOTECA, SEGUR QUE N’HI HA ALGUN QUE

ET FA GANES! ANIMA’T A PASSAR PER LA BIBLIOTECA I PODRÀS CONSULTAR EL LLISTAT COMPLET DE NOVE-

TATS, O BÉ EL POTS DEMANAR PER CORREU ELECTRÒNIC A LA NOSTRA ADREÇA: biblioteca@ajesporles.net EL CENTRE D’ESTADES DIÜRNES ÉS UN SERVEI DIRIGIT A PERSONES MAJORS DE 60 ANYS AMB LIMITACIONS PER REALITZAR LES

ACTIVITATS DE LA VIDA QUOTIDIANA. AJUDA ALS MAJORS A MANTENIR LES SEVES RELACIONS SOCIALS I ELS PERMET REINTEGRAR-

SE DINS GRUPS I AMBIENTS ESPECÍFICS, A MÉS DE REALITZAR UN PROGRAMA INDIVIDUAL DE REHABILITACIÓ I TERÀPIA OCUPACIONAL.

Aquest projecte d’estades diürnespermet als familiars/cuidadors, peruna part, temps per atendre les sevespròpies activitats laborals i de respir.

El Centre d’estades diürnes d’Espor-les gaudeix de: servei d’higiene perso-nal, servei de rehabilitació individual igrupal, seguiment mèdic, menjadorsocial i tallers.

Un dels tallers més habituals és el ta-ller de manualitats, a on els nostresmajors fan activitats senzilles de pin-tura, modelatge i, fins i tot, algunscostura. Després de veure com ho fande bé, vàrem voler que tot el poble hopogués admirar i, per tant, tot el ma-terial es va exposar al Mercat Artesàde dia 4 de desembre.

Com a novetat, també podem desta-car el taller cultural. No només és untaller per als usuaris del centre, sinóque és obert a tota la població de gentgran que estigui interessada en prac-ticar lectoescriptura i càlcul.

D’aquesta forma volem aconseguirque la població d’Esporles es relacio-ni i gaudeixi una estona amb els nos-tres usuaris, per reconduir els prejudi-cis que tenguin respecte als majorsdel centre.

Tots aquests serveis que aporta elCentre d’estades diürnes als nostresmajors no són coneguts pel poble.Pensam que és a causa de falta d’in-formació i, per això, es va organitzaruna Jornada de portes obertes el dia 17de novembre de 2004.

El que podem anunciar com a mésdestacable és que els usuaris delcentre gaudiren, de forma activa,d’un dia molt diferent i amb diversesactivitats. Entre aquestes: una taulagimnàstica (dirigida pel fisiotera-

peuta, Lluís Salvà), gloses en bocade l’Estelina, un petit berenar i unaxerrada informativa sociosanitària,feta a càrrec dels professionals delCentre de Salut.

La gent major és part important en lanostra societat, la nostra cultura i l’e-ducació es basa en la seves vivències,per tant, podem aprendre molt d’ells.És important que els facem partícipsde la nostra vida quotidiana. Peraquesta raó, vàrem voler compartir unhorabaixa amb els més petits, i quemillor que participar en el conta con-tes que organitza la Biblioteca!!! Và-rem poder gaudir d’un horabaixa moltentretingut amb gent de totes lesedats. Tant grans com petits ens hovàrem passar molt bé!!!

Hem de recordar l’allargament de l’ho-rari fins a les 19 hores. Aquest horarinomés és provisional i de prova.

Ara que ha començat un any nou se-guirem fent activitats i us convidam aparticipar-hi en totes. Us animam avenir-nos a veure algun dia i conèixerels serveis que us ofereix el centre.

US ESPERAM!!!

> CENTRE D’ESTADES DIÜRNES

ACCIÓ SOCIAL

Coord. del Centre i Coord. Social.

ACCIÓ

SOCIA

L

1. Parlau lavostra llenguasempre que po-gueu, especial-ment amb la famí-lia i els amics iconeguts. Feis-vosel propòsit de par-lar en català alsqui sabeu que vosentenen, encaraque fins ara elshàgiu parlat encastellà.

2. Sigau res-pectuós amb to-thom que parla

una altra llengua pero exigíu queels altres siguin respectuosos ambla vostra.

3. Adreçau-vos en català a to-thom; al carrer, per telèfon, al tre-ball, etc. Si us entenen, conti-nueu parlant-los en català, encaraque vos contestin en un altre idio-ma.

4. Als coneguts vostres que en-cara no comprenen bé el català,animau-los a provar de compren-dre’l, parleu-hi a poc a poc i ex-plicau-los de tant en tant algunesparaules.

5. Si veis algú que s’esforça aparlar en català, ajudau-lo. I de-mostrau-li que valorau el seu es-forç.

6. Deixau de corregir qui no vul-gui ser corregit, però donau l’e-xemple de demanar a persones o aentitats autoritzades quines ex-pressions incorrectes cal substi-

tuir. Ajudem-nos els uns als altresa mantenir un català viu i sa.

7. Respectau les diferències regio-nals del català. Parlau amb menor-quins, valencians, barcelonins, rosse-llonesos, etc. i anau coneixent els ac-cents i les paraules diferents que te-nim tots. Aquesta és la riquesa del ca-talà, com de totes les llengües cultes.

8. Feis-vos subscriptor de diaris irevistes en català. I que siguin enla nostra llengua les lectures quefaceu, la televisió que mireu, elsprogrames de ràdio que escolteu,els espectacles a què assistiu. Fa-cem allò que havia estat prohibitdurant tants d’anys.

9. Preneu la decisió d’escriure to-tes les cartes i notes en català. A par-tir d’avui posau sempre el vostre nomen català. Ompliu-hi els talons. Feiscanviar els vostres papers impresos,els rètols, etc. Seria ben trist que perestalviar despeses deixéssim de do-nar testimoni de mallorquinitat.

10. Exigiu de tothom, fins i totde les institucions més rutinàries,que vos escriguin en català. Feu-hoamablement. No volgueu perdretemps i nirvis lluitant contra elsenemics declarats de la llengua delpaís. Deixau-los de banda. Totapersona que defensa la seva pròpiallengua sense agredir ningú, té eldret al seu costat.

AJUNTAMENT

AJU

NTAM

ENT

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

18 1918 19

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Un any més l’ajuntament haorganitzat cursos de catalàper a adults. Aquests cursoss’han destinat a la preparacióde les proves per als certifi-cats B i C de la Junta Avalua-dora de Català que s’han rea-litzat el mes de gener.

Aquests cursos intensius co-mençaren a principis d’octu-bre amb la finalitat d’haveracabat tot el temari abansdels exàmens. Per això, elsalumnes s’han hagut d’esfor-çar molt a les classes i a ca-sa.

D’altra banda, també s’ha fetel II curs de català per a es-trangers com a continuaciódel que es va fer en el mes desetembre.

Des d’aquí volem agrair a tothomel seu esforç i dedicació enaquests cursos i esperam quel’any que ve continuem totsplegats amb les mateixes ga-nes d’aprendre.

> Decàleg del catalanoparlant

> Cursos de català

NAIXEMENTS 20

Juliol· Alba Ramis Cervera· Maria del Mar Colom Comas

Agost· Ariadna Iboleón Homs· Isabel Genovart Castell

Setembre· Marc Alex Russon Sáez· Elvira Rios de la Cruz· Leone Di Bella Mulachie· Mireia Salido Mas

Octubre· Nídia Roig Rosselló· Joan Vidal Bosch

Novembre· Rosa Matas Torres· Albert Loyza Calvo· Felix Vicent Rinck· Bernat Busquets Martorell· Sofia Alma Filipponi Selo· Lluis Bosch Nadal· Isabel Cossatti Mayor

Desembre· Carme Calafell Segura

DEFUNCIONS 11

MATRIMONIS 24

Maria del Mar Colom ComasAlba Ramis Cervera

Pel professor dr. Tilbert D. Stegmann, de l'Institut Für Romanische Sprachen

und Literaturen der J. W. Goethe-Universität. Frankfurt am main. Alemanya

Mostrau aquest escrit als amics, alscompanys de feina, a la família.

Feis-ne còpies i repartiu-Ies. Així fa-rem, tots plegats, una Mallorca millor.

Un punt de trobada: www.araisempre.org

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

Marc Alex Russon Sáez

Mireia Salido Mas

Felix Vicent Rinck Lluis Bosch NadalRosa Matas Torres

Ariadna Iboleón

Nídia Roig Rosselló Joan Vidal Bosch

Elvira Rios de la Cruz

Que en el BOIB núm. 82 de data 29.06.1995, es va publicar per part d’aquest Ajuntament, l’Orde-nança municipal reguladora de la publicitat estàtica i els cartells informatius al municipi d’ Esporles.

Que dita ordenança especifica que està prohibit penjar qualsevol tipus de cartells informatiuso de qualsevol altre qüestió sense autorització municipal.

Que les infraccions en aquesta ordenança són denunciables per part d’aquest Ajuntament.

La policia local recorda:

Plaça d’Espanya, 2 · Tels. 971 61 00 02 – 971 61 91 21 · Fax 971 61 04 45 · 07190 Esporles (Illes Balears)policia@ajesporles.net

> Sessió extraordinària de dia

29 de juliol de 2004

CONVENI CONSELLERIA ECONOMIA HI-SENDA EXECUTIVA MULTES TRÀFIC.- S’a-prova per unanimitat el text del conve-ni de col·laboració entre la ComunitatAutònoma de les Illes Balears i l’Ajun-tament d’Esporles per a la gestió d’ex-pedients sancionadors en matèria detrànsit i seguretat vial.

CREACIÓ COS DE POLICIA LOCAL.- S’a-prova per unanimitat la creació delCos de Policia Local com a institutarmat de naturalesa civil i la modifi-cació de la plantilla de l’Ajuntamentd’Esporles en el sentit de crear unmínim de quatre places (tres de la ca-tegoria de policia i una d’oficial). Esconvocarà un cocurs opsició per co-brir aquestes places de les quals hihaurà reserva per cobrir-les interina-ment pels aux. de policia. També s’a-prova el nomenament del Sr. Jose An-tonio Alvarez Garcia com a oficial in-terí del Cos de Policia local d’aquestmunicipi.

JUTGE DE PAU.- L’elecció del nou Jutgede Pau es fa mitjançant votació secre-ta i queda elegit, amb la majoria abso-luta del membres de la Corporació, elSr. Sebastian Trias Tugores.

S’aprova per unanimitat que les fes-tes locals per a l’any 2005 siguin:

• Sant Pere, dia 29 de juny (dime-cres).

• Segona festa de Pasqua, dia 28 demarç.

COMISSIÓ SEGUIMENT INSTITUT.- S’a-prova per unanimitat, d’acord amb laclàusula sisena del conveni signat peraquest Ajuntament i la CAIB per a laconstrucció de l’IES, nomenar com amembres de la comissió paritària elsSrs.:

• Batle o persona en qui delegui.• Sebatian Coll Jaume (PSOE).• Antonia Vidal Matas (PAS-PSM).

> Sessió extraordinària de

dia 18 d’agost de 2004

PROPOSTA CAMP DE FUTBOL.- Es propo-sa crear una comissió d’investigació dela contractació efectuada, i crear-neuna altra pel seguiment de les obres.També autoritzar per seguir amb lesobres contractades amb l’empresa Po-ligras.

S’aprova amb el següent resultat:• Cinc (5) vots a favor, quatre (4) PP i

un (1) UM.• Quatre (4) vots en contra del PAS-

PSM.• Dues (2) abstencions del PSOE.

> Sessió extraordinària de

dia 28 de setembre de

2004

MOCIO PAS-PSM. Selecció CoordinadorEsportiu.- Es proposa rebutjar l’actua-ció del Batle en el procediment de con-tractació de la plaça de coordinador es-portiu i que el Batle anul·li tot el pro-cés de convocatòria i contractació d’a-questa plaça i que en realitzi una denova la qual respecti els principis d’i-gualtat, mèrit, capacitat i publicitat.S’afegí l’esmena de no fer-se cap pa-gament en aquest sentit fins que s’a-torgués la plaça correctament.Moció i esmena s’aproven amb el se-guent resultat:• Sis (6) vots a favor, quatre (4) PAS-

PSM i dos (2) PSOE.• Cinc (5) vots en contra, quatre (4)

PP i un (1) UM.

CONVOCATÒRIA POS 2005.- S’aprovenper unanimitat les diferents propostesper a ser incluïdes en el Pla d’Obres iServeis 2005.

Primera proposta:Aprovar l’expedient de sol·licitud de fi-nançament al CIM per a l’obra “PISCI-NA MUNICIPAL D’ESPORLES I FASE”a Ca l’Amet, amb un pressupost d’exe-cució per contracte de 783.398,79 Û .Sol·licitar l’ajuda pels honoraris tèc-nics per un import de 27.283,89 Û .

Segona proposta:Aprovar l’expedient de sol·licitud de fi-nançament al CIM per a l’obra “ADE-QUACIÓ INSTAL·LACIÓ CLIMATITZA-CIÓ DEL CENTRE DE DIA PER PERSO-NES MAJORS I ACTIVITATS SOCIALS”amb un pressupost d’execució per con-tracte de 24.091,34 Û . Sol·licitar l’aju-da per a la redacció del projecte per unimport de 2.040 Û .

Tercera Proposta:Aprovar l’expedient de sol·licitud de fi-nançament al CIM per l’obra “PAVIMEN-TACIÓ I DOTACIÓ DE SERVEIS CARRERCOLISEU”, amb un pressupost d’execu-ció per contracte de 63.069,09 Û .Sol·licitar l’ajuda per a la redacció delprojecte per un import de mil sis-centsquinze euros amb vint cèntims(1.615,20), i per honoraris de direccióde l’obra per un import de dos mil vuit-cents vint-i-sis euros amb seixanta cèn-tims (2.826,60).

SUPLEMENT DE CRÈDIT 2/04.- S’aprovaper unanimitat el següent suplement:

PARTIDES A SUPLEMENTARCompra immobles 155.000 Û .

FINANÇAMENTPoliesportiu Son Quint 155.000 Û .

PLEC NEGOCIAT PER A LA COMPRA D’IM-MOBLES.- S’aprova per unanimitat apro-var el Plec de clàusules particulars per al’adjudicació de la compra d’un immo-ble situat dins la zona de la Pl. Espanyad’Esporles, veí de les Oficines Munici-pals, destinat a informació turística iequipament turístic i cultural i amplia-ció de dependències municipals, proce-diment negociat sense publicitat i habi-litar la partida corresponent per fer fronta la despesa.

> Sessió extraordinària i ur-

gent de dia 27 d’octubre de

2004

COMPRA BÉNS IMMOBLES.- S’aprova perunanimitat la compra de:

AJU

NTAM

ENT

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

20 2120 21

> Resum de les actesAra fa un any publicàvem aquesta matei-xa fotografia per celebrar els 101 anys deMaria Galmés Font, na Maria de Miralles.Li desitjàvem, amb alegria i esperança,corda per a molts anys, però, només perun dia, no va poder arribar als 102 anys.

Tanta sort poguéssim arribar tots a aques-ta edat i amb aquestes condicions!!

ADÉU, MARIA!!

> Adéu!

El passat mes d’octubre es va celebrar un duatló depolicies i bombers a Pollença, concretament a la Ca-la San Vicens, i els nostres policies varen tenir unamolt bona actuació fent els millors registres en la

prova d’atletisme i ciclisme per se-parat i en la general quedant primeri tercer de les seves categories.

Enhorabona a tots!!

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

> La policia local d’Esporles informa:

Pròximament tenim previst fer una reforma circulatò-ria als voltants des carrer des Quarter.Aquesta reforma consistirà en convertir quasi tots elscarrers en una sola direcció.Des d’aquesta revista convidam a tots els veïnatsd’Esporles a fer els seus suggeriments i donar el seupunt de vista per si troben que es poden fer millores.

Gràcies per la vostra participació

policia@ajesporles.net

JOVENTUT

Tots els membres de l’organització no governamental Esporlesal Món volem agrair de tot cor l’entusiasme i l’excel·lent parti-cipació a tots els actes que durant l’any passat hem organitzatper aconseguir el finançament del projecte d’educació integralde les escoles de San Ramon, al departament de Matagalpa, aNicaragua. Gràcies a totes les persones que varen col·laborar alsopar de presentació de l’ONG, a les tómboles de les festes deSant Pere i de la Vilanova, a les bunyolades i la rebosteria ca-solana de la placeta del Jardinet i a la subhasta solidària queva ser un èxit absolut gràcies als artistes que cediren de mane-ra totalment desinteressada les seves fantàstiques obres, al pú-blic assistent que va licitar i als il·lusionats compradors.

Ja hem ingressat al compte del Fons Mallorquí de Solidaritat

i Col·laboració l’import total del projecte –6.621,37 e– quehem aconseguit amb el desglossament que us presentam:

sopar de presentació 2.188 e

tómboles 472 e

bunyolades 1.245 e

quotes i donacions 426,37 e

subhasta solidària 2.450,50 e

Amb els 160,50 euros sobrants podrem continuar treballant iorganitzant més actes dins el camp de la cooperació interna-cional.

ELS PASSATS 27 I 28 DE NOVEMBRE ES VA DUR A TERME LA SE-

GONA CURSA POPULAR D’AVENTURA ON VAREN PARTICIPAR 3 GRUPS

FORMATS PER TRES COMPONENTS D’ESPORLES.

En arribar al Burotell ens varen donar una motxilla on hi ha-via un buf, una cantimplora i una cinta per penjar-nos el dor-sal (número de l’equip); seguidament es varen llegir les nor-mes de comportament i es varen explicar les activitats queduríem a terme durant tot el dia.

A les 12 h va començar la primera prova: consistia a anar cer-cant les balises que hi havia a diferents llocs. T’havies deguiar amb la brúixola i havies de seguir les indicacions per

trobar-ne les següents, quan les tenies totes anaves a la casai allà acabava la primera part i ja podies dinar dels entrepansque et donaven. Després, tenies una estona per descansarfins a les 17 h.

La segona prova també consistia a trobar les balises, peròaquesta vegada era per camins plans i fent una aturada perfer escalada i ràpel.

Una vegada havies trobat totes les balises podies tornar a lacasa, dutxar-te i preparar-te per anar a sopar (se servia a les21 h).

El diumenge l’esmorzar era a les 8 h i a les 9 h ja hi haviados components de cada equip que anàvem amb un monitorcap a un punt determinat on vindria l’altre company, amb bi-cicleta, i ens donaria el relleu per poder seguir la cursa i anarcorrent fins al punt on es feia escalada i, posteriorment, anarfins a la casa i fer tir amb arc.

Devers la 13 h vàrem dinar tots junts de torrada i després esvaren mencionar els guanyadors d’aquella cursa que haurand’anar a la final.

El resultat del cap de setmana ens guardava una agradosasorpresa: tant els primers (Joan Tomàs, Jaume Pou, JuanjoGarrofé), com els segons (Raquel Ardid, Alfonso Huélano, Mi-quel Expòsit) com el grup més característic (Eva María Soto,Curro Soto, Amador Riera) varen ser d’Esporles.

SOLIDARITAT> Comunicat d’agraïment a tots els veïns

d’Esporles de l’ONG Esporles al Món

Un magatzem situat al C/ Ramon Llullnúm. 3 d’Esporles, superfície del soldel qual és de 342 m2 i en el qual estroba una construcció de 456 m2.Un habitatge situat a la Plaça d’Espanyanúm. 3 d’Esporles, la superficie del soldel qual és de 147 m2 i amb una su-perficie construida 366 m2, repartidaen tres plantes: Planta Baixa: 75 m2;1r pis: 122 m2; i 2n pis: 122 m2.

> Sessió extraordinària de dia

28 d’octubre de 2004

CONVENI CARNET JOVE.- Es proposa lasignatura de l’acord de col·laboració en-tre la Conselleria de Presidència i Es-ports del Govern de les Illes Balerasi l’A-juntament d’Esporles per a la campanyadel carnet jove amb el qual els jovestendran accés als avantatges i beneficisque ofereix qualsevol Carnet Jove, sensetenir en compte el país o regió on s’ha-gin emès aquests carnets.

CONVENI CONSUM.- S’aprova per unani-mitat l’adhesió de l’Ajuntament d’Es-porles al conveni de col·laboració entrela Conselleria de Salut i Consum de laComunitat Autònoma de les Illes Bale-ars en matèria de reclamacions de con-sum (Consum a ca teva), finalitat cab-dal del qual és ampliar els llocs de pre-sentació de reclamacions dels consu-midors a les oficines municipals la fa-cilitació d’organització d’actes divulga-tius en matèria de consum i defensadels consumidors i usuaris en el muni-cipi d’Esporles.

MOCIO PAS-PSM a favor d’una IB3 enllengua catalana i a la recepció de TV3,CANAL 33, PUNT 2 i Catalunya Cultura.S’aprova per unanimitat la proposta delPAS-PSM de donar suport a la creaciód’una televisió pública de les Illes Ba-lears en llengua catalana que garantei-xi la qualitat, l’objectivitat i la plurali-tat en els seus continguts, i l’esmenafeta pel PSOE per exigir al Govern deles Illes Balears el compliment de lallei de normalització lingüística, queestableix com a deure del Govern faci-litar als ciutadans de les Illes Balears

la recepció de les emissions de televi-sió en llengua catalana dependentsd’altres comunitats autònomes i que,en conseqüència, no adopti cap mesu-ra que dificulti la seva recepció actual,ans al contrari, que procuri millorar larecepció a tots els indrets de les IllesBalears.

> Sessió ordinària de dia 25

de novembre de 2004

RECURS MOCIÓ COORDINADOR ESPOR-TIU.- El batle presenta un recurs de re-posició a l’acord de ple que es va pren-dre el 28 de setembre de 2004, el qualrebutjava la forma d’actuar del batle entot el procediment de contractació dela plaça de Coordinador Esportiu, i lidemanava que s’anul·làs tot el procésde convocatòria i es realitzàs una novaconvocatòria respectant els principisconstitucionals d’igualtat, etc. S’apro-và també l’esmena de demanar a la in-terventora que no fes cap altre paga-ment per aquest concepte.

En aquest ple, s’aprova (amb sis vots afavor -quatre del PAS-PSM i dos delPSOE-, i quatre abstencions del PP) re-tirar l’esmena que feia referència al pa-gament, però no s’aprova (amb sis votsen contra -quatre del PAS-PSM i dosdel PSOE-, i quatre vots a favor del PP)acceptar el recurs presentat, en aques-ta sessió, pel batle.

SUPLEMENT DE CRÈDIT.- S’aprova perunanimitat el suplement de crèdit 3/04:

PARTIDES A SUPLEMENTAR1 62212 Compra immobles

25.852 e

FINANÇAMENT:43-62210 Poliesportiu Son Quint

25.852 e

MOCIÓ PAS-PSM. Nou hospital de refe-rència a Palma.- Es proposa que l’A-juntament d’Esporles insti l’Ajunta-ment de Palma per tal de no fer malbél’indret on s’ha de construir el nou hos-pital de referència de Mallorca. També

s’ha d’instar el Govern de les Illes Ba-lears per a que executi de manera im-mediata el projecte de reforma de SonDureta.

Se sotmet a votació la proposta i ésaprovada amb el següent resultat:

• Sis (6) vots a favor, quatre (4) PAS-PSM i dos (2) PSOE.

• Quatre (4) vots en contra PP.

MOCIÓ PAS-PSM. Proposta de normativad’ús Centre de Dia.- S’aprova per unani-mitat que en un període de tres mesoses redacti una proposta de normativad’ús dels locals del Centre de Dia o dela Casa del Poble i de les instal·lacionsesportives de Son Quint i del CP GabrielComas i Ribas per dur-la al ple de l’A-juntament per a la seva aprovació.

MOCIÓ PAS-PSM. Regulació trànsit entra-des Centre de Dia.- S’aprova per unani-mitat la col·locació immediata de duesreserves d’estacionament a la vora delCentre d’Estades Diürnes (c. Canonge J.Garau), amb un màxim de deu minutsper vehicle i només en horari del mateixcentre, per tal de facilitar l’acompanya-ment i recollida d’usuaris per part delsseus familiars; una reserva d’estaciona-ment per a ambulàncies allà mateix; i laprohibició d’estacionament davant laporta d’accés al local d’activitats socio-culturals del centre (c. Cotoner).

MOCIÓ PAS-PSM. Jornades d’EstudisLocals.- S’aprova la promoció de lesJornades d’Estudis Locals a Esporlesde forma estable i constituir una co-missió especial per a aquestes Jorna-des; la participació de l’Ajuntament,en qualsevol cas, serà la de promoure iajudar amb recursos (de personal, d’in-fraestructures, econòmics...).

Moció PAS-PSM. Neteja Torrent.- S’a-prova per unanimitat demanar a laConselleria de Medi Ambient la netejaurgent dels següents trams del torrent:• Del torrent de na Sastre, del Pont de

Sa Creu cap amunt.• I des del carrer Major fins a Son Da-

meto.

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

SOLID

ARIT

ATsportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

22 2322 23

ONG Esporles al Món

CIJ Esporles

Raquel Ardid

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

CULT

URA, C

OSA D

E T

OTS

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

24 2524 25

CULTURA, COSA DE TOTS

1. De quina manera va estar lligatMiguel Picornell Gornals al nostrepoble?

a. Va ésser el metgeb. Va ésser l’apotecaric. Va ésser el rector de la parrò-quia

2. Quins municipis envolten Espor-les?

a. Puigpunyent, Palma, Vallde-mossa i Banyalbufarb. Palma, Banyalbufar, Bunyola iPuigpunyentc. Palma, Banyalbufar i Vallde-mossa

3. Quan es va construir l’Ermita deMaristel·la?

a. Principi s. XIXb. Principi s. XXc. Finals s. XIX

4. Quin any feren la carretera d’Es-porles a Banyalbufar?

a. 1851b. 1857c. 1901

5. Quan es realitzà la darrera refor-ma de l’Ajuntament d’Esporles?

a. 1999b. 1985c. 1991

6. Quants de fills il·lustres té Es-porles?

a. 3b. 7c. 4

7. Quants de quilòmetres quadratsté el municipi d’Esporles?

a. 35,73 km2

b. 40, 68 km2

c. 29,89 km2

> Coneixes el teu poble?

Un de llarguerutdos de més baixetsun de prim i curti un altre grosset.Què és?

Sense maleta ni bastó; de vega-des sembla un formatge i d’al-tres una tallada de meló. Quisóc?

Plana com la mà, blanca com laneu, parla sense boca i caminasense peus. Qui és?

Paula, Paula para la taulaPara-la bé que el pare ja veQue la pari en Pere que a mi noem va bé!

En cap cap hi cap que déu endeu deu.

Tinc una gana, una son i unaset,que no menjo, ni dormo, ni bec,si menjava, dormia i bevia,la gana, la son i la set em passa-rien,però com que no menjo, ni dor-mo, ni bec,no em passa ni la gana, ni lason, ni la set.

(la mà)

(la lluna)

(la carta)

Pistes: simpàtica, sem-pre va de trot, tres fills

> Solucions del número anterior

MarçMarç ventós, abril plujós.La lluna vella de març no marxa sense glaç.Març, marçot, mata la vella i la jove si pot.Aigua de març, herba als sembrats.Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fer-mós.

AbrilAbril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós. Per l’abril, arrenca un card i en neixeran mil. Per Sant Just i Pastor, tenen les nous ja sabor. Si l’abril fa llot, no es perdrà tot. Si el tres d’abril el puput no ha cantat, o és muto és enterrat. Per l’abril no et lleves fil. Pel maig ja vaig com vaig.Pel juny vaig com vull, i pel juliol, la figa al vol. Per Sant Jordi, espiga l’ordi. Per Sant Marc, es-piga el blat. Per Sant Francesc sembra el blat, sino el tenies sembrat.

MaigAl maig, conforme vaig.Pel maig cada dia un raig.Aigua de maig fa créixer el cabell i no fa mal.Maig humit, fa al llaurador ric.

1. b2. a 3. c4. a5. c6. c7. a

Solucions al test d’aquest número

Llorenç Homar

Personatge misteriós

Saps on és?

La baula està al carrer Francesc de Borja i Mollcantonada amb el carrer de Sant Pere. L’aspecte està un poc canviat perquè en aquest momentestan fent obra.

PUBLICITAT

Na Martina, propietària del ne-

goci, es troba molt satisfeta per

la bona acollida que ha tengut

la botiga amb les “mamàs” del

poble i especialment sorpresa

per la gran quantitat de gent de

fora vila que ja visita la botiga

de forma habitual.

Tel.: 971 610 376

Elpassat mes de setembre, es va obrir aEsporles una nova botiga de roba d’in-

fants al carrer de la Casa del Poble, núm. 3.

Es tracta d’una tenda especialitzada en vestir al·lotsdes de 0 a 16 anys, on s’hi pot trobar tot tipus de pe-ces de temporada, pràcticament en exclusiva, de lamarca Name it i Exit, a més de dissenys i complementsde Tuc Tuc, Cri Cri, Alphabet i Noa Noa, entre d’altres.

Dosmons alterna tot tipusde roba de la màxima qualitat,còmoda i divertida, i té preusper a totes les butxaques.

> Les 7 diferències

LLOM AMB PINYA

ELABORACIÓ

Agafau el llom i adobau-lo amb sal i pebre bo, tot seguit feu-li devers quatre o cinc tallssense acabar de tallar-lo del tot (que quedi obert). Dins cada tall, primer untau-hi foiegras i després ficau-hi el cuixot dolç i una tallada de pinya tropical. Fermau-lo perquèno s’obri (però cal que no quedi massa estret), untau la palangana amb un poc d’oli osaïm i posau-hi el pastanagó i la ceba tallada fina. Llavors ficau-lo dins el forn aproxi-madament durant mitja hora.Ara posau les patates i el bròquil a bullir al vapor, que ens serviran d’acompanyament.Agafau el suc que ha fet la carn, afegiu-liel suc de la pinya i posau-ho tot plegat abullir. Després afegiu-hi dues culleradesde farina de blat (Maizena) fins que queditot ben homogeni i quan hi estigui passau-ho pel passapuré.Agafau la carn, pintau-la amb el vermelld’ou i posau-la a daurar, quan estigui li ti-rau una grapada de pinyons.Ara ja està tot, la salsa la hi podeu posarper damunt o a part.

Na Catalina ens ha dit que, si volem, també hi podem posar albercocssecs, per acompanyar-ho, i que és molt important que tots els pro-ductes que fem servir siguin frescs!

Bon profit!

> Na Catalina Llinàs

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d

’Esporle

s · H

ivern 2

005

2727

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

2626

PASSATEMPS MIRADA ENRERE

ENTRAM A LA CUINA DE. . . Ara que tenim fresca la nevada d’enguany hem cercat dues imatges del poble nevat, concretament, la primera fo-tografia mostra el Coliseu ben blanc l’any 1956, i la segona fotografia, jovenetes jugant amb la neu el mateix any.

> Foto cedida per Antònia Mir

MIR

ADA E

NRERE

INGREDIENTS:

1 kg de llom (tot un tros)1 llauna de foie gras200 g de cuixot dolç

1 pot de pinya tropicalOli i saïm

Sal i pebre boPastanagó

CebaFarina de blat (Maizena)

PatatesBròquil

Vermell d’ouPinyons

> Foto cedida per l ’Ajuntament d’Esporles

> GRUP EXCURSIONISTA

D’ESPORLES

TEMPORADA 2004-2005

EXCURSIONS

6 de març, Penyal del Migdia***20 de març, Planícia**

3 d’abril, Massanella per Caimari****17 d’abril, Galatzó per ses Planes***1 de maig, Ermita de Sant Salvador**

15 de maig, Es Caló de s’Art**30 de maig, Torrent de s’Arboceret****12 de juny, Torrent de Pareis****

26 de juliol, dinar*

* Molt fàcil** Fàcil

*** Dificultat mitjana**** Difícil

***** Molt difícil

ALTRES ACTIVITATS

Pasqua 2005, de Lluc a Esporles per la Serra

EXCURSIONS FAMILIARS (dates a determinar)

Na ForadadaCamí dels PintorsErmita VellaPuig de BonanyEn tren fins a Petra

Més informació: www.xmassoft.com

sportu

lis · R

evis

ta M

unic

ipal d’E

sporles · H

ivern 2

005

2828

AGENDA

de dilluns a divendres de 9,00 a 13,00 hores i de17,00 a 20,00 hores. Dissabtes de 9,00 a 13,00hores. Festius de 10,00 a 12,00 hores

de dilluns a divendres de 8,00 a 14,15 hores i di-marts i dijous de 18,00 a 20,00 hores

de dilluns a dijous de 16,30 a 19,30 hores i dis-sabtes de 10,00 a 12,00 hores

de dilluns a divendres de 17,00 a 21,00 hores idimarts i dijous de 10,00 a 13,00 hores

De dilluns a dissabte de 6,30 a 21,00 hores

PARRÒQUIA SANT PERE: dimecres i divendres a les19,00 hores. Dissabte a les 19,30. Diumenge ales 9,30 (Vilanova) i a les 12,00 (Vilavella).ESGLEIETA: dissabtes a les 18,30 hores

de dilluns a divendres de 8,00 a 13,00 hores.Dissabtes de 8,00 a 11,30 hores

de dilluns a divendres de 8,00 a 19,00 hores

dilluns i dimecres de 9,00 a 13,00 hores. Di-marts i dijous de 16,00 a 19,00 hores

> Horari Punt d’Informació Juvenil i Laboral 971 610 752

> Horari Biblioteca Municipal 971 611 000

> Horari Benzinera 971 610 191

> Horari misses 971 610 205

> Horari correus 971 619 137

> Horari centre de dia 971 611 804

> Horari Serveis Socials 971 611 804

> Horari oficines Ajuntament 971 610 002

> Horari apotecaria 971 610 179

> BIBLIOTECA

L’HORA DEL CONTE

Cada dijous a les 17 h a la Biblioteca Municipal

d’Esporles.

TERTÚLIES LITERÀRIES

Dimarts 8 de març, La voz dormida de Dulce Chacón

Dimarts 19 d’abril, La noia de la perla de Tracy Che-

valier

PRÉSTEC A DOMICILI

Per gaudir d’aquest servei us heu de posar en con-

tacte amb la Biblioteca a través del telèfon, correu o

correu electrònic.

Malgrat ja n’havia estatprotagonista en una altra ocasióla capelleta ocupa “La foto”d’aquest número d’Sportulis.Aquest darrer Nadal ha passattan a esser història com a esserpart de la història d’Esporles.Un bon dia ja, simplement, nohi era.

És d’esperar que hi hagi hagutreaccions de tot tipus, per a totsels gustos. Uns pensen quemillor així perquè la plaça deljardinet queda molt més grossa;altres que s’ha eliminat unsímbol del poble, un referent;també tots aquells que sí, peròtransportar-la a una altrabanda... En fi, els esporlerins iesporlerines no ens hem quedatsense opinar. El que és ben certi segur és que a ningú deixaindiferent. Així mateix, quantesvegades hi haurem passat perdevora i ni ens hi hem fixat; ifins i tot ara, després de lasorpresa inicial, ningú ja tansols hi pensa (si més no qualquevegada, però més bé poques).

Un cop passat el primer ensurtnomés ens queda pensar en quèva significar per a nosaltres:està clar que per uns més quepels altres i records detemàtiques prou diferenciades.Resta també contar als quivendran que en aquell lloc hiroman un tros de la història delpoble, un tros de la nostrahistòria. De nosaltres depèn quees recordi i no es perdi en eltemps.

Magdalena Sastre

> LA FOTO