Prevenció de conductes negatives i construcció de la cultura de la … benestar a laula... · –...

Maria Carme BoquéMireia Codó

Margarita Escoll

Educar per a la convivènciaés un dels pilars en els qualses fonamenta l'educació i queha de comprometre total'escola. Fer-ho de forma propositiva i estimulant suposadesenvolupar en els nostresalumnes les competències ihabilitats per viure de formapositiva i en pau.

Aquest llibre, del mateix equipque va publicar Prevenció delsmaltractaments a l'escola, ésel segon volum dedicat a treballar els fonaments per a lacultura de pau, tot oferint unrecull d'activitats per a l'acciótutorial a secundària.

EL BENESTAR A L'AULAEINES PER A L'ACCIÓ TUTORIAL (2)

Prevenció de conductesnegatives i construcció de

la cultura de la pau

EL BENESTAR A L'AULAEINES PER A L'ACCIÓ TUTORIAL (2)

Prevenció de conductesnegatives i construcció de

la cultura de la pau

5

7

7

8

12

17

20

29

29

30

32

36

37

41

52

Índex

© del text: Maria Carme Boqué, Mireia Codó, Margarita Escoll, 2008© de les fotos: Chopo Garcia-Die i Jordi Longàs (pàg. 40)© de l’edició: Prevenció Risc Escolar S.L.Mallorca 303, 2-208037 Barcelonawww.assegurancesescolars.comwww.prevencio.cat

Edició produïda i coordinada per la Fundació Blanquerna Assistencial i de Serveis(Universitat Ramon Llull).

1ª Edició: març de 2008

Disseny gràfic: Clara GassiotImpressió: Martín Arts Gráfiques, S.L. - 08030 BarcelonaDipòsit legal: ????

Presentació

1 Prevenció de conductes negatives

1.1 L'espai comú

1.2 Per què és necessari cohesionar el grup?

1.3 Activitats per cohesionar el grup

1.4 Quin és el sentit de les normes de convivència?

1.5 Activitats per treballar les normes

2 Cultura de la pau

2.1 El dret a la diferència

2.2 Què significa conviure en pau?

2.3 Activitats per promoure els Drets Humans

2.4 Què s'entén per violència?

2.5 Activitats per sensibilitzar sobre els diferentstipus de violència

Material per a les activitats

Bibliografia

4 5Presentació

PRESENTACIÓ

La construcció d’un clima de convivència positiu a l’aula, més enllà de contribuiral benestar d’alumnes i docents, assenta les bases per a una cultura de pau al món.

En el dia a dia de l’aula es creen vincles d’amistat, respecte i cordialitat que fan quela labor educativa es desenvolupi de manera eficient, segura i saludable.

En aquest document es proposen diferents possibilitats d’acció en vista a la prevencióde conductes negatives, per crear un espai comú que sigui, alhora, acollidor iprotector. També es fa referència a la cultura de pau com a marc integrador de lagestió positiva dels conflictes i l’educació per a la convivència.

Les activitats que es proposen pretenen afavorir les relacions interpersonals, pertant, impliquen el treball en parella o en grup. Tot i que estan pensades per a l’ESOsón fàcilment adaptables a d’altres etapes educatives. Generalment es planteja unasituació o dinàmica inicial i, a continuació, s’obre un debat en què es poden repartirrols o definir posicions a favor i en contra. Cal deixar clar que l’objectiu d’un veritabledebat no és mai convèncer els altres o guanyar-los mitjançant els arguments, sinóaprendre més i aprofundir sobre la temàtica que es tracta.

El paper del tutor o tutora consisteix en plantejar l’activitat i organitzar el grup demanera que la sessió resulti productiva, pautant el temps per a desenvolupar laproposta i valorant-ne el procés i el resultat. En cap cas l’adult opina en el debatdecantant-lo cap a una banda o l’altra, sinó que, de tant en tant, hi introdueix nousinterrogants que obliguen a aprofundir les primeres respostes.

També pot resultar interessant modificar la proposta per tal que resulti especialmentsignificativa per al grup, utilitzant exemples de situacions viscudes o retalls depremsa.

A l’hora d’avaluar, es pot partir d’una pauta d’observació de l’alumnat on s’hi anoti,per exemple: la implicació en la tasca, les aportacions de cada membre al grup, lescapacitats de diàleg i escolta, la coherència en l’exposició d’idees, els efectes quecada activitat té en la vida del grup i l’aplicació a noves circumstàncies (transferènciai generalització).

71 # Prevenció de conductes negatives

1. PREVENCIÓ DE CONDUCTES NEGATIVES

La millor manera de prevenir conductes negatives, és sens dubte, invertir esforçosper tal que no es produeixin. D’entrada cal desenvolupar una clara consciènciaque, en el centre, l’espai és compartit i públic, de manera que tothom hi ha detenir cabuda i, alhora, ha de fer lloc als altres. És per això que parlarem d’acollidai cohesió de grup, d’una banda, i de normes de convivència, de l’altra.

1.1. L'espai comú

L’espai de l’aula i del centre ha de deixar marge per a la privacitat i singularitatde cada persona, però també cal organitzar la vida en comú. És imprescindibleque qualsevol persona, en el moment que entra al centre, prengui consciènciaque es troba en un espai compartit, on cal tenir presents les necessitats de totesles persones i no només les pròpies.

A l’hora d’organitzar l’espai comú hi ha alguns elements a tenir en compte:

– Rols i rituals: els rituals i l’atribució de rols contribueixen a que l’espai comúsigui fàcilment intel·ligible, les salutacions, fórmules de cortesia, llenguatgecorporal... comuniquen clarament què s’espera de cadascú i quina és la funcióque representa. Evidentment l’atribució de rols no pot crear situacions injusteso educativament incoherents.

– Diferenciació d’espais i temps: els diferents usos de l’espai i la maneradistribuir el temps estructuren l’activitat del centre, per tant és important fixarcertes rutines d’ordre pràctic que serveixin de base al quefer diari. A banda,cal buscar moments “informals” per a la distensió i la relació relaxada, per tantmereix la pena disposar d’espais agradables que convidin al descans i a latranquil·litat. Són considerats moments o zones de risc: els temps morts quehi ha entre classes, les entrades i les sortides, els patis, els passadissos, elmenjador... i aquí és on la presència d’un adult pot contribuir a ordenar l’entorn.

– Coneixement grupal i individual: els nois i noies acostumen a adoptardeterminats rols dins el grup (comediant, gandul, provocador, líder positiu...)

6

81 # Prevenció de conductes negatives 91 # Prevenció de conductes negatives

que marquen, en bona mesura, el posicionament de la classe enfrontl’aprenentatge. L’observació sistemàtica és una eina fonamental en vista aesbrinar les circumstàncies de cada persona i comprendre-la.

– Imatge docent: un altre element a explorar és la imatge que de cada professori professora es formen els alumnes (impuntual, savi, comprensiu, inexpert...),ja que la relació es basarà, en bona part, en aquest biaix.

– Respecte: sota qualsevol circumstància ha de primar el respecte mutu; comsabem, l’autoritat del docent reposa en el respecte i en una actuació que noresulti mai humiliant per ningú.

– Punt de vista positiu: per complicat que sigui el tracte amb un grup determinatd’alumnes no s’ha de caure mai en el desànim, ja que part de la feina deldocent és mantenir expectatives positives envers els nois i noies.

– Codi d’actuació: quan es produeix un conflicte cal evitar una respostaimprovisada, perquè la reacció a cop calent acostuma a ser menys encertadaque l’aplicació d’una pauta prevista i establerta a priori.

1.2. Per què és necessari cohesionar el grup?

Els nois i noies que eduquem es relacionen amb els companys i també ambaltres persones en el seu entorn familiar i social. Aquestes relacions posen enjoc els valors comuns a la societat i, en part, els familiars i els personals. Per altrabanda, la necessitat de ser acceptat en diferents entorns és ben evident enl’adolescència, si bé ja existia en les etapes anteriors i persisteix en els adults.

Alguns dels trets que defineixen un grup són:

– Necessitat de socialització: totes les persones formem part de diferentsgrups, perquè conviure amb els altres és una necessitat humana. La socialitzacióprimària es fa a la família i la secundària a l’escola i a l’entorn.

– Objectiu comú: entenem el grup com un conjunt de persones que es defineixena l’entorn d’un objectiu comú.

– Pertinença: el grup és el marc de pertinença des d’on créixer i progressar, sensmenyspreu de la persona en tant que individu.

– Identitat: l’autoimatge de tots i cadascun de nosaltres ve definida, en bona part,per la imatge que els diferents grups ens retornen de nosaltres mateixos.

– Construcció de valors: en el si del grup es viuen unes formes de relació, méso menys intenses segons les persones, que posen de manifest un determinatjoc de valors i actituds.

– Pautes de comportament: quan i com s’estabilitza el grup? pel fet d’estar juntsdia rere dia i compartir experiències? proporciona als nois i noies pautes decomportament social, indicant-los des de la forma de vestir i moure’s, fins a allòque es considera moralment “correcte”.

La pertinença a un grup, per tant, contribueix a forjar la pròpia identitat i marcaamb força les pautes d’actuació individual. Seria un absurd deixar en mans del’atzar la constitució del grup-classe, ja que no tots els grups creen vincles relacionalssaludables. També existeixen situacions de domini i submissió, menyspreu i rebuig,amenaça i violència... que després són molt difícils de trencar. Es tracta de construirgrups on el lema que prima és “pensar en els altres” abans de dir o fer quelcom.

Tanmateix, pel simple fet de trobar-se els uns al costat dels altres, els alumnes nosón automàticament capaços de treballar i conviure plegats. Primer cal poder-seexpressar lliurement, confiar en els companys i sentir-se un membre valuós degrup i, per això, primer cal conèixer-se i apreciar-se.

La creació de grup passa per diferents fases: presentació, coneixement, afirmació,confiança, comunicació, cooperació i elaboració dels conflictes. No es tracta, però,de calaixos estancs sinó que hi ha interdependència, de manera que al treballaruna fase posem en joc elements de les altres.


6. COOPERACIÓCooperar implica establir relacions basades en la capacitat de compartir i decol·laborar per satisfer les necessitats de tots. La cooperació permet assolirobjectius que individualment no estarien al nostre abast.

7. ELABORACIÓ DELS CONFLICTESEl xoc d’interessos forma part de la quotidianitat, això no significa que lessituacions conflictives hagin de derivar, forçosament, en violència o distanciament.Ben al contrari, quan el grup està ben cohesionat els conflictes són el motorde canvi que ajuda a revisar objectius i pautes instaurades.

LES SET FASES DE CREACIÓ DEL GRUP

1. PRESENTACIÓPresentar-se és un costum socialment establert que ens permet identificar-nos i diferenciar-nos els uns dels altres. Afavoreix el “reconeixement” de l’altrapersona a qui ja ens podem adreçar pel nom propi creant, a partir d’aquí, unprimer vincle. Quan volem molestar o menysprear algú el primer que fem ésnegar-li el nom: “aquell no m’agrada”; “aquella és una creguda”, o inventar-liun malnom.

2. CONEIXEMENTQuan ens coneixem prenem consciència de les característiques pròpies i deles dels companys. A partir d’aquí és possible respectar la persona i la sevaforma particular de ser, trencant estereotips i prejudicis que ens poden portara actuar de forma excloent.

3. AFIRMACIÓPer a un desenvolupament integral de la persona cal una autoestima adequada.Necessitem sentir-nos persones vàlides i integrants del grup, mereixedoresde respecte a les pròpies opinions, sentiments, formes d’actuar... El grup ensha d’ajudar a conèixer millor les pròpies qualitats i limitacions i nosaltres hemd’aprendre a apreciar les diferències en les altres persones.

4. CONFIANÇALa creació d’un clima favorable en què poder expressar-se obertament requereixconfiar en els companys (no tenir por de mostrar les nostres opinions, interessos,necessitats i sentiments). Tenir algú en qui confiar és fonamental en moltsmoments de la vida.

5. COMUNICACIÓEn general, hem de millorar les habilitats de comunicació, tant verbal com noverbal. De vegades allò que es diu no és el que volíem dir, o ens diuen queno sabem escoltar. Ser una persona competent a l’hora de comunicar-seimplica saber mostrar empatia i practicar l’escolta activa.


fotoPRESENTACIÓ: ELS POETES NOVELLS

Descripció de l’activitatActivitat per parelles o trios. L’objectiu de l’activitat és conèixer els noms de tots elsintegrants del grup. Per això ens ajuntarem per parelles i cadascun dels nois/es faràun rodolí amb el nom de l’altre. En el cas de fer-ho en grups de tres, dos faran elrodolí amb el nom del tercer company/a.

Cal vetllar perquè no siguin comentaris despectius. La persona que ha estat objectedel rodolí ha de dir si l’accepta o no.

Recollirem tots els rodolins i els guardarem. Es pot tornar a fer l’activitat en grupsmés grans a finals de curs i posar un rodolí al costat de l’altre fent un petit regal pera cadascun dels nois i noies. Una orla ben diferent.

Tema per al debatEstà bé posar sobrenoms als companys i companyes?

1.3. Activitats per cohesionar el grup

Objectius• Oferir al grup un espai on tothom tingui ocasions de donar-se a conèixer i de

conèixer els altres.• Donar l’oportunitat a tots els nois i noies d’afirmar-se personalment i de valorar

la importància de la confiança en els altres, la comunicació i la cooperació.• Facilitar als alumnes un espai on poder afrontar els conflictes de forma constructiva.

Malgrat és possible que els alumnes es coneguin d’anys d’anar junts a classe,moltes de les activitats de cohesió de grup causen sorpresa, en el sentit en quedesvetllen facetes desconegudes i creen interessos nous.

Cal que al llarg del curs es vagin desenvolupant activitats que afavoreixin cadascundels moments de creació de grup, preferiblement seguint l’ordre lògic de les fasesja enunciades (coneixement, afirmació, confiança, comunicació, cooperació ielaboració dels conflictes).

CONEIXEMENT: LES TARGES DE VISITA

Descripció de l’activitatL’activitat consisteix en l’elaboració d’unes targes de visita una mica especials.Es reparteixen unes cartolines A-6 (una quarta part d’A-4) on cadascun delsalumnes estamparà la seva tarja personal.

Cal, però, que abans de començar el disseny i l’elaboració de les targes ensposem d’acord en la informació que han de contenir. Hi ha una informació mínimaquè és el nom (amb el que ens agradaria que els companys i els professors se’nsadrecessin) i, una altra que hem de definir: què volem que els altres sàpiguende nosaltres?, què és allò que ens defineix com a persones?, i allò que ensdistingeix dins del grup?...

Podem fer-hi constar, per exemple:

- Una activitat predilecta (un hobbie, ocupació del temps lliure...)- El personatge de pel·lícula o còmic preferit, el programa de la TV que més

ens agrada...- Allò que compraríem amb 10€

En finalitzar les targes de visita cal utilitzar-les. Cadascun dels nois/es haurà detrobar un company amb qui comparteixi: un hobbie, els agradi el mateix personatgeo programa de TV i un altre que compraria el mateix que ell/a amb 10€ (o elspunts que s’hagin acordat). Mentre es busquen les coincidències es va compartintinformació amb tothom.

MaterialUna cartolina A-6 per alumne, com a mínim.

Tema per al debatS’ha d’explicar tot o s’ha de saber guardar secrets?. Podem traspassar la intimitato s’han de marcar límits?.



CONFIANÇA: UN AMIC O AMIGA ÍNTIMS

Descripció de l’activitatCal que cadascun imagini que ha explicat un secret al seu millor amic o amiga, enqui confia plenament, però aquest amic íntim ho ha xerrat i, finalment, se n’haassabentat tota la classe.

Deixem un temps perquè puguin pensar. Cal que deixem clar que no l’hauran derevelar “el secret”.

Demanarem als nois i noies que divideixin en tres parts un full en blanc. En la primerade les divisions hauran de descriure la reacció que imaginen dels seus companysquan ell/a els ha revelat el seu secret. En la segona secció del paper hauran d’explicarquina reacció els hagués agradat per part dels seus companys. I per finalitzar, enl’última secció del full exposaran què poden fer cadascun d’ells perquè els seuscompanys puguin sentir-se lliures per dir el què pensen.

Com t’imagines que reaccionaran els teus companys en conèixer “el teusecret”?

Quina reacció t’hagués agradat que tinguessin? (o quina reacció dels teuscompanys creus que t’hagués ajudat a sentir-te millor)

Com es genera un clima de confiança? Què podem fer?

En acabar, farem una lectura de l’últim punt. Es pot fer un recull de les actituds,comportaments... que afavoreixen la confiança i deixar-lo en un lloc visible de l’aula.

MaterialFull fotocopiable (1)

Tema per al debatPodem seguir sent amics després que traeixin la nostra confiança?. Sentiments,reaccions, accions de reparació...

COMUNICACIÓ: LES PARAULES PROHIBIDES

Descripció de l’activitatAbans d’iniciar l’activitat, el professor triarà quatre paraules que formin part del’argot del grup (exemple: tio, ratllar – no em ratllis...) L’activitat es desenvolupaamb tot el grup i consisteix a establir un diàleg sobre on resultaria inapropiat l’úsde les paraules seleccionades.

Un dels alumnes se situa en el centre del grup i els altres li van fent preguntes, elltambé pot preguntar als seus companys allò que consideri oportú. L’objectiu d’unsi altres és que l’interlocutor digui una de les paraules prohibides. El primer quedigui una d’aquestes paraules (prèviament s’hauran comunicat al grup) passa aocupar el lloc central. Si és la mateixa persona continuarà ocupant aquesta posiciófins que un altre company digui una de les paraules prohibides.Si volem fer-homés difícil afegirem a les paraules prohibides els monosíl·labs “sí” i “no”.

En l’apartat de debat es parla d’insults i malnoms i s’anima als alumnes a valorarla ferida que deixa un insult genèric (tonto, etc.) i un insult personalitzat (orellut,Dumbo).

Tema per al debatHi ha paraules que fereixen més que altres?

COOPERACIÓ: I ARA! QUÈ HA PASSAT?

Descripció de l’activitatLa professora planteja una situació hipotètica, per exemple: un home en obrir laporta del carrer de casa seva sent una forta frenada de cotxe. Llavors, un alumnepensa una possible explicació a la situació descrita i l’escriu en un paper (o l’explicaen secret a un altre company).

La resta d’alumnes han de descobrir què ha passat fent preguntes al companyque ha pensat l’explicació a la situació. La resposta que doni a aquestes preguntestan sols pot ser “sí” o “no”. La informació que s’obté és compartida per tot el grup


i la pregunta que cadascú fa ajuda a tothom a recopilar dades. No oblideu donarla solució a l’enigma! Quan s'endevina podem mirar de descobrir l'explicació queha donat un altre.

Tema per al debatCooperar té més avantatges que inconvenients?

ELABORACIÓ DELS CONFLICTES: EL ROBATORI

Descripció de l’activitatEl mestre o professor triarà o inventarà algun conflicte que s’hagi produït en elcentre, com per exemple un robatori entre companys.

Activitat per parelles: un dels membres de cada parella surt fora. El professorcomunica a la meitat de la classe (els membres de la parella que han quedat al’aula) que hi ha hagut un robatori i que l’altre membre de la parella n’ha estat elresponsable. A l’altra meitat de la classe se’ls comenta que hi ha hagut un robatorique ha alterat la convivència a l’aula, però que no se’n coneix el responsable. Estanpreocupats ja que el professor ha comunicat que aplicarà una sanció col·lectivasi el responsable no accepta els fets. Per descomptat que ells/elles són innocents.

Aquestes comunicacions es poden fer verbalment o a traves de targes (en aquestcas no cal que els alumnes surtin fora, però sí que mantinguin en secret el contingutde la seva tarja).

L’activitat consisteix en que l’alumne que creu que el seu company és el responsablel’ha d’acusar i l’altre ha de fer allò que consideri oportú. Deixem un temps prudencial(10 minuts) per a que entre les parelles hi hagi un diàleg. L’objectiu és poder aclarirl’incident.

Posteriorment posem en comú els sentiments que ha generat la discussió i tambéles diferents alternatives d’actuació de cadascun dels personatges.

Tema per al debatÉs lícit acusar un company?, en quines circumstàncies?

1.4. Quin és el sentit de les normes de convivència?

Les normes defineixen el funcionament de qualsevol grup humà. La manca denormes o la seva deficient elaboració i/o aplicació pot comportar situacionsd’indefensió.

Les finalitats últimes de les normes de convivència són:

– Ajudar el grup a aconseguir els seus objectius.– Contribuir a que es respectin els drets de totes les persones.

Entenem una norma com una regla de funcionament que estableix allò quetothom es compromet a fer i que marca els límits entre conductes acceptablesi inacceptables.

A més, les normes s’anticipen a la indisciplina fixant les actuacions a emprendrea l’hora de regular la convivència a l’aula. El fet de saber què passarà si escompleixen o si s’incompleixen les normes, en realitat, tranquil·litza.


Les normes poden presentar-se de diferents maneres:

– Normes prefixades: en aquest cas, el centre o el mateix professor traslladena l’aula un paquet de normes de convivència sovint acompanyades deconductes considerades negatives i sancions tipificades. Es tracta de normessobre el paper que han d’explicar-se molt bé si es pretén que l’alumnat lesaccepti i compleixi.

– Normes progressives: el professor o professora deixa clar que a l’aula hi haconductes positives que s’esperen de tothom, i conductes negatives que noes poden produir, i fixa tan sols unes primeres pautes de sentit comú. Amesura que apareix una conducta no desitjada, l’analitza amb el grup ipregunta: què farem per tal que no torni a succeir? D’aquesta manera tothoms’implica en posar ordre en la vida en comú.

– Normes negociades: la participació de l’alumnat en l’elaboració de normesacostuma a donar molt bons resultats i, a més, expressa l’esperit democràticdel centre. Elaborar la “constitució” de l’aula promou la participació i la implicaciódels nois i noies, però cal que el professor/a estigui obert a negociar i a rebredemandes, és a dir, a que apareguin normes també per al professorat.

– Normes implícites: en tots els grups humans gran part del comportamentestà regulat per rutines no escrites. Quan un comportament negatiu arrela enel grup mitjançant una norma implícita caldrà fer-la explícita per poder abordarla situació i regular-la clarament.

– Normes proactives: la regulació de la convivència ha de fer-se en positiu, ésa dir, amb l’ànim de promoure un clima relacional constructiu i desitjable. Lesnormes reactives, en general, se centren en el passat i busquen sancionarallò que ja ha succeït i la seva estratègia de prevenció és la por al càstig. Encanvi, les normes proactives parteixen dels errors i fomenten la reparació dedanys i la reconciliació les persones. De manera que la prevenció se sustentaen l’aprenentatge i la corresponsabilitat.

– Superabundància de normes: hi ha sistemes normatius que descriuen unallarga casuística de conductes i la manera de fer-hi front. Amb tot, el dia a diamostra la impossibilitat de regular tot el ventall d’actuacions humanes i, pertant, la mateixa exhaustivitat acaba invalidant el reglament. Les millors normessón les que es basen en el sentit comú i faciliten la convivència, no l’entorpeixen.

– Normes basades en drets i deures: en el rerafons de tot reglament perpromoure un clima de convivència positiu hi trobem el reconeixement delsdrets i deures de les persones. Mai no s’ha de renunciar a un tracte just iigualitari i, per això, cal creure en la importància de les normes i presentar-lesde manera que els nois i noies n’esdevinguin promotors.

Característiques d’un bon sistema normatiu

1. Les normes han de ser poques i han de poder ser respectades fàcilment.Si no aboquem els nostres alumnes a la sanció contínua i, per tant, pocefectiva.

2. Han de ser controlables: si no podem controlar el seu compliment, calcercar una altra fórmula. No podem oblidar el paper del reforç altern enuna conducta.

3. Han de ser raonables i les conseqüències del seu incompliment han de serlògiques, no hi pot haver arbitrarietat entre la infracció, la norma i la mesuracorrectora.

4. Han de partir d’una anàlisi de les necessitats de convivència del grup i hande recollir allò que ja funciona.

5. Han de ser coherents amb el projecte educatiu del centre.

6. Han de ser formulades en positiu i en un llenguatge comprensible per atots els membres de la comunitat educativa.

7. Han de ser revisables. En un món caracteritzat pels ràpids canvis, caldràtambé comprovar, de tant en tant, que les normes formulades encara sónútils.



A continuació, proposem una sèrie d’activitats orientades a la formulació d’objectiuscomuns (cooperació) així com a l’establiment i revisió de normes de convivència.

LA MITJANA D’EDAT

Descripció de l’activitatUn cop el grup s’ha col·locat en cercle se’ls planteja la tasca a realitzar: s’hande posar d’acord en la mitjana d’edat del grup. La resposta l’han de donar enanys, mesos i dies. Només s’admet una única resposta.

El professor ha de tenir la mitjana d’edat del grup calculada prèviament i enfinalitzar l’activitat la revelarà.

Tema per al debatQuan el grup aconsegueix posar-se d’acord s’inicia un debat sobre diferentsmaneres d’arribar al consens on es poden abordar:

- Problemes que han sorgit per organitzar-se- Forma d’elecció de la resposta final- La responsabilitat de cadascú en el procés i el resultat final- Altres formes d’aconseguir l’objectiu


1.5. Activitats per treballar les normes

Objectius• Fer conscients els alumnes de què les normes serveixen per a la consecució

d’uns objectius.• Oferir un espai de debat sobre la normativa del centre.• Facilitar espais on els nois i noies puguin fer aportacions a la normativa.• Brindar als alumnes un espai de reflexió sobre la necessitat de compliment

de la normativa i les conseqüències del seu incompliment.

La coherència dels adults és segurament una de les millors formes d’oferir alsnois i noies un espai educatiu i normatiu que els permeti avançar en el seuprocés d’autonomia. S’entén com a persona autònoma aquella que és capaçde prendre les pròpies decisions, fent respectar els seus drets i els dels altresi assumint les pròpies responsabilitats.

Que els nois i noies puguin preveure les conseqüències de les pròpies accionsés un dels pilars per poder valorar diferents alternatives a l’hora d’actuar i, pertant, de prendre decisions.

Per tal de preveure les conseqüències d’una acció cal que la normativa delcentre sigui clara i coneguda per tots. Els nois i les noies han de saber quanel seu comportament serà reprovable i/o sancionable, el per què i el com. Ferrecordatoris de les normes, aplicar-les amb coherència... són eines educativesque tots tenim a l’abast.

Per altra banda, no podem oblidar que tot el treball sobre la normativa ha d’anaracompanyat d’una anàlisi de possibles alternatives d’actuació. La sanció derivadade l’incompliment d’una norma tan sols posa barreres a un comportamentindesitjable, i si no s’acompanya de models positius o es desenvolupen recursospersonals, difícilment podrà canviar-se la conducta.

Per acabar, es demana al grup que formuli una norma que permeti la consecuciód’aquest objectiu. Es fa un recull d’aquestes normes o orientacions i es pot fer uncartell recordatori per col·locar en un lloc visible de l’aula.

MaterialHauran de portar un barret de casa. Es pot preveure disposar a l’aula de gorres,mocadors... en el seu defecte.

Tema per al debatTotes les normes possibiliten la consecució d’objectius? Hi ha normes absurdes?

SI JO FOS EL TUTOR... DEFINIM ELS OBJECTIUS DE L’HORA DE TUTORIA

Descripció de l’activitat (1a. sessió)L’inici de l’activitat estarà al càrrec del docent qui exposarà breument en quèconsisteix, els objectius generals... de l’espai de tutoria.

L’objectiu de l’activitat és fixar els objectius de la classe de tutoria, però com queel grup el formem tots, aquests objectius es decidiran conjuntament. Cal que quediestablert el nombre d’objectius que consensuarem.

A continuació es demanarà als nois i les noies que, de manera individual, escriguinun objectiu per a la classe de tutoria (el professor pot recollir els fulls, si vol).

Seguidament, es formen grups de quatre. El treball a realitzar serà posar-se d’acorden dos objectius per a la classe de tutoria. Han de nomenar un representant queserà qui defensarà l’establiment d’aquests objectius en el debat posterior. Elsarguments a favor han de sortir de la discussió del grup.

Quan existeix acord en el si dels grups passem a la següent fase de l’activitat:posada en comú dels objectius consensuats i elaboració d’un llistat que es col·locaràen un lloc visible.

S’HI VAL O NO S’HI VAL? CLARIFIQUEM LA NORMATIVA DEL CENTRE

Descripció de l’activitatMalgrat s’hagi fet en sessions de presentació del curs és important fer un repàsa les normes del centre i a les conseqüències del seu incompliment.

Per parelles elaboraran i presentaran un breu recull d’aquesta normativa. La formade presentació és lliure: un tríptic, una auca, una cançó, una representació, unreportatge audiovisual, un espot publicitari...

Es poden recollir les diferents aportacions i elaborar un dossier que es lliurarà acadascun dels alumnes.

Tema per al debatSón necessàries les normes?. Drets i deures en relació a la normativa. Vigènciade les normes.

NORMES ABSURDES

Descripció de l’activitatS’explica a la classe que per tal d’afavorir la comunicació a l’aula hauran de portarun barret. Cada cop que vulguin parlar s’hauran de posar drets, a peu coix i posar-se el barret.

Cal esperar les respostes de la classe, possiblement passin per la queixa, permanifestar que és una pressa de pèl...

Un cop s’han recollit les queixes a aquesta norma es demana al grup que expliquinquè passaria si es posés en pràctica (previsió de conseqüències). En finalitzaraquesta exposició es pregunta a la classe si la norma que s’ha marcat (cada copque vulguin parlar posar-se un barret i a peu coix) permet la consecució del’objectiu: afavorir la comunicació.



D’aquest llistat, el professor n’elimina els que no són acceptables (per normativade l’escola, perquè no són operatius...) i n’explicita el motiu. Els objectius repetitstambé cal eliminar-los o reformular-los.

Quan tenim el llistat provisional dels objectius es demana a cadascun delsalumnes que en triï tres per ordre de prioritat. Al més important li assignaràtres punts, dos al següent en valor i, al de menor importància, li donarà unpunt. Es pot fer en votació secreta per evitar coaccions, aliances... i per facilitarque el resultat respongui a les necessitats del grup.

Un cop feta la votació cal fer el recompte de punts i els objectius que obtinguinmajor puntuació es convertiran en els objectius de la classe de tutoria.

Per finalitzar l’activitat, proposarem als alumnes una breu reflexió escrita ones faci explícit que pot fer ell/a per a que es compleixin els objectius recentmenttriats. El professor també farà el recull de les conductes, actituds... queafavoriran la consecució dels objectius.

Descripció de l’activitat (2a. sessió)Treball en petit grup. A partir del recull de comportaments, actituds... que afavoriranla consecució dels objectius de la classe de tutoria redactarem les normes de laclasse. Aquestes normes no poden contradir la normativa de l’escola.

Posarem en comú les normes redactades. Si n’hi ha alguna que ja està contempladaa la normativa de l’escola quedarà automàticament aprovada. Si no estàcontemplada en la normativa serà sotmesa a valoració i votació. Si és acceptadaper majoria passarà a formar part de la normativa especial de l’aula.

Elements per valorar la norma:- Facilita la consecució de l’objectiu?- Es correspon amb els comportaments, actituds... que hem fixat?- Com ens ajudarà a aconseguir l’objectiu?

La resposta a les preguntes ha de ser majoritàriament afirmativa. Finalment, esfarà un redactat de les normes de convivència consensuades a la classe.

Descripció de l’activitat (3a. sessió)Treball en petits grups. Elaborarem les conseqüències de l’incompliment de lesnormes de convivència consensuades a la classe.

Per fer aquest treball caldrà tenir en compte:- El redactat dels objectius de la classe de tutoria- El recull dels comportaments, actituds... que poden afavorir la consecució

d’aquests objectius- El redactat de les normes de convivència consensuades a l’aula- La normativa de l’escola

Seguidament es posen en comú i es procedeix igual que en el consens delsobjectius:

- Si una norma ja està contemplada en la normativa del centre, les conseqüènciesdel seu incompliment seran les que estableixi el RRI

- S’eliminaran les conseqüències que entrin en contradicció amb la normativadel centre

- La resta de conseqüències se sotmetran a valoració i a votació

Valoració de les conseqüències:- Són moralment acceptables per a tots?- És possible dur-les a la pràctica?- Tenen relació amb la norma que s’ha transgredit?- Permeten la consecució de l’objectiu que va inspirar la norma?

S’afegeix el recull de les conseqüències per l’incompliment de la normativa dela classe de tutoria als altres documents elaborats a l’aula.



Abans de fer extensiva aquesta normativa a la resta de matèries, cal fer-ne partícipa l’equip docent i fixar els mecanismes per tal que els respectius professors hipuguin dir la seva.

Tema per al debatSón arbitràries les normes? (al llarg de l’activitat hi ha molts moments per al debat:exposicions, moments de valoració, per arribar a un consens...)

MILLORANT LA NORMATIVA

Descripció de l’activitatSe selecciona un extracte de la normativa del centre en relació als deures delsalumnes i al seu comportament (faltes lleus, greus, molt greus). Han de ser pocspunts (cinc o menys segons la dinàmica de treball del grup).

L’activitat consisteix en:

1. S’enumeren els punts triats de la normativa i es pregunta al grup la raó de serde cadascun d’ells. Per exemple: per què cal respectar l’horari d’entrada al’aula?

2. Cada alumne ha de donar una resposta a la pregunta formulada

3. Es fa una anàlisi de la norma, consistent en respondre les preguntes:- És una norma vàlida (en funció del seu objectiu)?- Ha de posar-se en pràctica d’aquesta forma (tal i com es fa actualment)?- Hi ha altres formes de posar-la en pràctica?

4. Es fa un recull escrit amb les millores suggerides en relació a les diferents normes

5. Les aportacions de la classe es comuniquen, pels canals establerts (a travésdel delegat...) al cap d’estudis

Si alguna d’aquestes propostes són viables és important que es puguin dur a lapràctica encara que sigui en un temps i en un espai reduït.

Si no hi ha propostes de millora, també cal fer un recull (pot ser a mode detancament de l’activitat) sobre la utilitat de les normes.

Tema per al debatLa figura del delegat o delegada de classe és útil? Per a què?


28 292 # Cultura de la pau

2. CULTURA DE PAU

La construcció d’una cultura de pau es relaciona estretament amb els següentsobjectius:

– Apreciar el món plural i divers on vivim.– Superar els prejudicis i estereotips que segreguen i separen les persones.– Establir relacions basades en la cooperació i la participació democràtica,

neutralitzant la competitivitat i el marcat individualisme de les nostres societats.– Desenvolupar habilitats necessàries per comunicar-se lliurement.– Fomentar el respecte als Drets Humans.– Formar en i per a la resolució noviolenta dels conflictes.– Promoure una actitud crítica amb el que succeeix al nostre entorn.

Hi ha autors que en el context escolar assenyalen tres grans principis generals:

– La participació i l’educació són elements que es complementen.– L’educació és un procés participatiu i la participació és una forma d’educació.– L’autonomia dels centres educatius es basa en la participació, justificada per

un model educatiu de corresponsabilitat, a través del qual diferents sectorsde la comunitat educativa han de posar-se d’acord.

La cultura de pau en el segle XXI té la missió de fomentar la pràctica quotidianade la pau, lluny d’utopies i amb la implicació de tots els éssers humans.

2.1. El dret a la diferència

Al document conegut com a Informe Delors, elaborat l’any 1996 a petició del’UNESCO, s’explicita que un dels quatre pilars de l’educació és “aprendre a viurejunts”. Segons l’informe, aquest objectiu s’aconseguirà quan aprenguem adescobrir l’altre, valorant tant les semblances com les diferències en tant que fontd’enriquiment personal i col·lectiu.

A l’hora de promoure el dret a la diferència cal:

– Partir de l’autoconeixement per arribar a l’empatia: per fer el pas dedescobrir l’altre, hem de partir de l’autoconeixement i, des d’aquí, practicarl’empatia (entendre que l’altre pot pensar diferent de mi, que té raons perargumentar i defensar els seus punts de vista, encara que no els compartim).

– Conèixer les persones que són diferents a nosaltres: apropar-nos alsaltres ens ajuda a comprendre’ls i valorar-los; no podem deixar de banda quesom éssers interdependents, depenem els uns dels altres.

– Superar prejudicis, estereotips i discriminació: un context que valora ladiversitat ajuda a entendre què són i com s’originen els prejudicis, els estereotipsi la discriminació. Un estereotip és la imatge mental que afecta tot un grup,sense considerar les diferències individuals. Mentre que un prejudici és unjudici negatiu, o bé una opinió sobre un grup formada sense coneixement deI discriminar és portar a la pràctica els prejudicis i estereotips, tractant lespersones d’una manera menys favorable, només perquè pertanyen a un grupparticular.

– Valorar les altres persones: la superació dels estereotips o dels prejudicistindrà lloc a partir de la valoració dels altres, sense distincions, com ainterlocutors vàlids i amb dret a una vida digna i plena.

2.2. Què significa conviure en pau?

Preparar-se per afrontar els conflictes constructivament és preparar-se per ala vida i per a la pau. Per tant, un dels reptes fonamentals que planteja l’educacióper a la pau és educar en i per al conflicte que, a grans trets es concreta entemes que ja han anat apareixent al llarg d’aquest document, com són:

– L’orientació positiva vers el conflicte: consistent en percebre els conflictescom una oportunitat per créixer, desenvolupar-se i aprendre a construir altresmodels relacionals. Es tracta d’un aprenentatge per a la vida que capacitaper manejar situacions complexes des de l’autonomia i la responsabilitat, totfent valer els propis drets d’una manera no violenta.

– Aprendre a analitzar els conflictes per descobrir-ne la seva complexitat:així mateix, conèixer els components que conformen el conflictes: el problema,la persona i el procés (les 3 Ps). El problema és l’assumpte concret, elstemes, fets i qüestions que marquen distància entre les persones o grups.La persona fa referència als aspectes subjectius, les percepcions diferenciadesi les emocions de les parts en conflicte. El procés fa referència a les pautesde desenvolupament del conflicte.

– Apostar per solucions on les dues parts hi surtin guanyant: cal que totspuguin satisfer els seus interessos i necessitats.

– Lluitar pacíficament contra les injustícies: avui en dia la pau s’identificaamb justícia social, per tant, és important preparar els nois i noies perquèno es pleguin de braços davant les injustícies. Més que lluitar contra personesdiferents, les noves generacions han lluitar contra qualsevol mena de violènciaamb mitjans pacífics.

302 # Cultura de la pau 312 # Cultura de la pau

2.3. Activitats per promoure els drets humans

Objectius • Aprendre a valorar l’altre com a interlocutor vàlid. • Reflexionar sobre els articles que apareixen en la Declaració Universal dels

Drets Humans. • Mostrar l’existència de prejudicis i estereotips que condueixen a la discriminació

entre les persones.

Per tal d’assegurar uns drets i unes llibertats inherents a la condició humana,l’any 1948 es promulga la Declaració Universal dels Drets Humans. És d’aplicacióuniversal i, per tant, inclou totes les persones independentment de la seva raça,color, sexe o riquesa. Amb aquests principis mínims i consensuats, s’obre laporta vers la comprensió de maneres de pensar, sentir i fer d’altres persones icultures.

La convivència entre les persones es basa, com hem dit, en valors i en l’apreciacióde la diversitat. En aquest sentit, l’escola esdevé un entorn privilegiat, perquèacull la diversitat a les seves aules i en pot fer un tractament acord amb el respectei el reconeixement de totes les persones.

Ensenyar i aprendre a viure i conviure és un element que reverteix positivamenten la resta d’activitats del centre.

L’AUTOANÀLISI

Descripció de l’activitatUn pas previ al coneixement i l’anàlisi dels drets humans consisteix a reflexionarsobre les percepcions que tenim de l’altre i contrastar-les amb les dels companys.

Amb aquest objectiu demanarem als alumnes que completin les frases següentsde forma totalment anònima perquè no ens interessa saber qui ha escrit què:

– Els estrangers són...................................................................................

– Les noies no poden.................................................................................

– Els nois no poden....................................................................................

– Que hi hagi estrangers al meu barri és.....................................................

perquè......................................................................................................

– La gent gran.............................................................................................

– Els andalusos són molt............................................................................

mentre que els catalans són....................................................................

– Les persones negres són.........................................................................

– Les persones amb alguna discapacitat normalment són.........................

– La gent rica és..........................................................................................

– La gent pobra és......................................................................................

– Jo sóc.......................................................................................................

– Els homosexuals......................................................................................

– Les persones grasses..............................................................................

– Els bons alumnes són..............................................................................

– Els professors són....................................................................................

– Els drogodependents són.........................................................................

A continuació, penjarem cartolines de diferents colors a la paret i escriurem l’inicide les frases i el que han dit els participants. Es deixa penjat a la paret per a quètothom ho pugui llegir. No entrarem a jutjar si determinades expressions estan béo malament, perquè només volem saber les diferents percepcions que tenim del’altre.

MaterialFotocopiable de les frases per a cada participant (2). Cartolines de colors i retoladors.

Tema per al debatTots tenim prejudicis?


352 # Cultura de la pau

LA FAMÍLIA HUMANA

Descripció de l’activitatA partir dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) esdemanarà als alumnes que posin exemples de situacions on es vulneren.Variació: podem partir d’un conte popular (L’aneguet lleig?), de notícies de premsa...

MaterialFotocòpia del recull d’articles de la DUDH (3).

Tema per al debatEls infants i els joves poden fer res perquè hi hagi pau al món?

MOBILITZEM-NOS!

Descripció de l’activitatOrganitzats en petits grups (4 o 5 persones), es distribueixen unes targes on esplantegen situacions de nois i noies que volen matricular-se en una escola però,que tenen alguna dificultat. La tasca del grup consisteix a posar-se en la pell delnoi/a per escriure una carta al director de l’escola on s’argumenti per què té dret aassistir al centre educatiu i com se’l pot ajudar.

Les targes podrien descriure situacions com: noi/a que viu lluny de l’escola i queno disposa d’una bona xarxa de mitjans de transport; noi/a amb discapacitat; noi/aamb situació socioeconòmica desafavorida; noi/a amb una malaltia que requereixhospitalitzacions periòdiques...

MaterialTarges amb les situacions.

Tema per al debatTothom té el mateix dret a l’escolarització? I a una bona escola?


ANEM DE VIATGE?

Descripció de l’activitatRepartirem les targes i tothom les mirarà en secret. Seguidament, comentaremque la nostra classe ha guanyat un concurs organitzat per una entitat financeradel barri. El premi és un viatge a Mallorca, però l’entitat ha decidit posar unescondicions per poder gaudir-ne. Així, si duus ulleres o lents de contacte no hi potsanar, tampoc si vas amb cadira de rodes, si ets una noia, si ets negre/a, sinormalment portes calçat esportiu... (al final no queda ningú).

MaterialLa professora prepara targes de l’estil: vas en cadira de rodes; ets una noia; duusulleres; duus lents de contacte; ets negre/a; normalment portes calçat esportiu...

Tema per al debatQuins sentiments generen les situacions de discriminació? Algú s’ha sentit maidiscriminat o discriminada?

EL LLENGUATGE ENS JUGA MALES PASSADES

Descripció de l’activitatEls alumnes, dividits en grups de 4 o 5, hauran d’escriure en un paper expressionsque continguin les paraules: negre/a, blanc, gitano, xinès, indi... Després de ferla llista hauran d’afegir un signe + quan la connotació de l’expressió és positiva,un – quan és negativa i un 0 quan és neutra.

Tots els grups posaran en comú les expressions trobades i s’escriuran en unacartolina juntament amb les connotacions que tenen. Exemple: “m’han enredatcom un xino”, “estic negre”, “para de fer l’indi”...

Tema per al debatSón justificables les expressions populars que falten al respecte a les persones?

respondre als sentiments de frustració?, i al dolor?, i a la sensació d’amenaça?.El cert és que la violència i les seves diverses manifestacions s’aprenen. Enrealitat, podem afirmar que hi ha violència, sempre que es posen traves aldesenvolupament de les potencialitats d’un ésser humà. Hi ha tres formes deviolència: directa (crits, cops, maltractaments psicològics...), estructural (normesi lleis discriminadores) i cultural (tradicions injustes).

Pels nois i noies és fàcil legitimar l’ús de certs tipus de violència per:– L’exposició repetida a conductes violentes: (en els mitjans de comunicació,

telefilms, videojocs...). Aquesta sobreexposició també actua com a elevadordel llindar tolerat socialment i, per altra banda, sovint transmet el missatge quel’ús d’algunes conductes violentes és legítim si el fi és moralment acceptable.

– La debilitat dels valors: costa acceptar les pròpies responsabilitats (és mésfàcil dipositar-les en els altres), tolerar les frustracions (en una societatcaracteritzada per la immediatesa), respectar les regles socials (front la satisfacciódels propis desigs)...

– La manca de models sòlids: les generacions adultes relativitzen la pròpiaconducta moral i es prima el tenir per sobre del ser. Vivim en una societat lighti poc compromesa que deseduca infants i joves, perquè ella mateixa volmantenir-se permanentment jove.

2.5. Activitats per sensibilitzar sobre els diferents tipus deviolència

Objectius• Brindar espais de reflexió i debat sobre la presència de diferents conductes

violentes en la nostra societat.• Sensibilitzar els nois i les noies davant agressions que poden ser tolerades

socialment (insults, malnoms, desqualificacions...)• Obrir espais on prendre consciència de la importància de les pròpies formes

d’actuar.

CANÇONS

Descripció de l’activitatEls alumnes escoltaran alguna de les cançons proposades (“Maria se bebe lascalles” de Pasión Vega, “Una fiblada a la pell” d’Els Pets, “Desaparecido” deManá o “Las manos del mundo” de Andy&Lucas) o d’altres amb un contingutque permeti fer referència als drets de les persones. Organitzats en grups dequatre o cinc, hauran de respondre les següents preguntes:

– Quins sentiments us ha generat la música?– Què creieu que vol transmetre l’autor?– Esteu d’acord amb el missatge?– Amb quins articles de la DUDH ho relacioneu?– Coneixeu alguna situació similar?

Se’ls demanarà que cerquin cançons que transmetin valors negatius o contrarisa aquests i que investiguin els contextos que n’afavoreixen la seva creació idifusió (si es considera convenient).

MaterialCD amb les cançons.

Tema per al debatQuè en penseu dels matractaments a les dones? Què és la violència de gènere?

2.4. Què s'entén per violència?

De forma intuïtiva podem dir que la violència implica un abús de força. Qui noha sentit alguna vegada l’argumentació que en la naturalesa humana hi ha unsubstrat psicològic violent?. Aquestes idees relacionen la violència amb l’instintde supervivència que s’activa davant d’una amenaça. Però, podem oblidar lanaturalesa social de l’ésser humà?, és imprescindible actuar violentament per



S’han descrit diferents factors determinats del comportament violent: biològics(l’edat, el nivell d’activació hormonal...), lligats a la personalitat (intraversió,extraversió...), familiars (pautes educatives dels pares, models d’interacciófamiliar...), socials (rol de cada individu en els diferents grups socials als quepertany...), cognitius (experiències viscudes...) o ambientals (exposició a conductesviolentes en mitjans de comunicació...), però cap d’aquests factors resultadeterminant, de manera que el marge per a l’educació és realment ampli.

EL NOTICIARI

Descripció de l’activitatCadascun dels alumnes ha de portar 2 ó 3 notícies extretes dels diaris o delsespais de notícies de la TV (en aquest cas les hauran de redactar mínimament).

Un cop les tenim totes, les llegim una a una i en fem una catalogació per tipusde conducta violenta. És important observar en quins àmbits se centren: relacionsinternacionals, violència domèstica, violència en l’esport, agressions entrepersones... i també el tipus de violència: agressió física, agressió verbal,incompliment d’una llei...

Tema per al debatLes notícies violentes fan que es produeixi més o menys violència?

UNA FALCA RADIOFÒNICA

Descripció de l’activitatActivitat en petits grups. Cadascun dels grups haurà de triar una situació deviolència (poden ser de les descrites en altres activitats o no). El treball consisteixen imaginar com s’ha arribat a aquesta situació i explicar l’escalada conflictiva ila situació actual, tot en forma de relat.

Un cop tenim el relat cal que dissenyem entre 5 i 10 accions que haguessin pogutaturar les manifestacions violentes. Cal que tant el relat com les passes s’expliquinde forma concisa, ja que l’objectiu és elaborar una falca radiofònica

Tema per al debatPer què costa tant aturar una escalada conflictiva?

LA PREMSA DEL COR

Descripció de l’activitatA partir de l’enregistrament en vídeo d’un programa de premsa del cor analitzaremel discurs d’un i altre personatge, periodista... L’objectiu és veure les vegades quealgú es pot sentir atacat pel discurs del seu interlocutor. Analitzarem tant el discurscom els gestos d’uns i altres.

Tema per al debatFa menys qüestionable o acceptable una conducta el fet que es produeixifreqüentment?

EL MENYSPREU

Descripció de l’activitatEn començar la classe repartirem una consigna a cadascun dels alumnes, recalcantque no poden compartir-la amb cap company, ja que es tracta d’un experiment nousobre la comunicació. La majoria dels nois i noies rebran la indicació de no saludarcap dels companys que s’adreci a ells. Pocs (3/4 alumnes) tindran la consignacontrària, intentar establir una conversa amb els seus companys, quants més millor.

Donarem el tret de sortida i deixarem uns 10 minuts per què es desenvolupi l’acció.

Tema per al debatQuines formes de violència fan més mal?


40 41Material fotocopiable

MATERIAL FOTOCOPIABLEPER A LES ACTIVITATS

CONFIANÇA: UN AMIC O AMIGA ÍNTIMS

• Com t’imagines que reaccionaran els teus companys en conèixer 'el teusecret'?

• Quina reacció t’hagués agradat que tinguessin els teus companys?• Quina reacció creus que t’hagués ajudat a sentir-te millor?

• Com es genera un clima de confiança?• Què hi podem fer?

L'AUTOANÀLISI

Completa les frases següents:

– Els estrangers són.......................................................................................................

– Les noies no poden.....................................................................................................

– Els nois no poden........................................................................................................

– Que hi hagi estrangers al meu barri és.......................................................................

perquè..........................................................................................................................

– La gent gran................................................................................................................

– Els andalusos són molt...............................................................................................

mentre que els catalans són........................................................................................

– Les persones negres són............................................................................................

– Les persones amb alguna discapacitat normalment són............................................

– La gent rica és.............................................................................................................

– La gent pobra és..........................................................................................................

– Jo sóc..........................................................................................................................

– Els homosexuals..........................................................................................................

– Les persones grasses..................................................................................................

– Els bons alumnes són..................................................................................................

– Els professors són.......................................................................................................

– Els drogodependents són............................................................................................

42Material fotocopiable 43Material fotocopiable

453 # La família humana443 # La família humana

LA FAMÍLIA HUMANA. DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS

Preàmbul

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la famíliahumana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament dela llibertat, de la justícia i de la pau del món;

Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'handerivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i quel'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de lamisèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiracióhumana;

Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dreta fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tiraniai l'opressió;

Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacionsamistoses entre les nacions;

Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamatllur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de lapersona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostratdisposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vidadins d'una més gran llibertat;

Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperacióamb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu delsdrets humans, de les llibertats fonamentals;

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertatsés de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,

Article 6Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contraqualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació auna tal discriminació.

Article 8Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccionsnacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts perla constitució o la llei.

Article 9Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.

Article 10Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portadaequitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qualdecidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonamentde tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 111. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la

seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic,en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estatassegurades.

2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan forencomeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional.Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'actedelictiu fou comès.

Article 12Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la

L’Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú quetots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgansde la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcina promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançantl'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacionali internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per partdels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotatsde raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats queaquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, dellengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, defortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc capdistinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del paíso territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un paíso territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònomo que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Article 4Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràficd'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumanso degradants.

463 # La família humana 473 # La família humana

de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptatscontra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la lleicontra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 131. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior

d'un estat.2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-

hi.

Article 141. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en

d'altres països.2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment

en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les NacionsUnides.

Article 151. Tot individu té dret a una nacionalitat.2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a

canviar de nacionalitat.

Article 161. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça,

nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdóstenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la sevadissolució.

2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futursesposos.

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la proteccióde la societat i de l'estat.

Article 171. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.

2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió;aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la demanifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançantl'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Article 19Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a noésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre lesinformacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració defronteres.

Article 201. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 211. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país,

sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions

d'igualtat.3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta

voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrarperiòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procedimentequivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té lafacultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensablesa la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforçnacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos decada país.

483 # La família humana 493 # La família humana

Article 231. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció

contra la desocupació.2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que

asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitathumana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.

4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hiper a la defensa dels propis interessos.

Article 24Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonablede la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 251. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu

benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit,a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota personaté dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat,vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causade circumstàncies independents de la seva voluntat.

2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials.Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.

Article 261. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el

grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal quel'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothoml'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció almèrit de cadascú.

2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humanai al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals.Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i

tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les NacionsUnides per al manteniment de la pau.

3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació dellurs fills.

Article 271. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat,

a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que enresultin.

2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materialsderivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què siguiautor.

Article 28Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre quepermeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquestadeclaració.

Article 291. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li

és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó

a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar elreconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisferles justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general enuna societat democràtica.

3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra elsfins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit queun estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometreun acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

3 # La família humana503 # La família humana 51

Johnson, D.W.; Johnson, R.T. i Holubec, J. (1999). El aprendizaje cooperativoen el aula. Buenos Aires: Paidós.

Morin, E. (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro.Barcelona: Paidós Ibérica.

Ortega, R. i Gómez, P. (2002). Estrategias educativas para la prevención de laviolencia. Mediación y diálogo. Madrid: Cruz Roja Juventud.

Tuvilla Rayo, J. (1998). Educación en derechos humanos: hacia una perspectivaglobal. Bilbao: Desclée de Brouwer.

Tuvilla Rayo, J. (2004). Cultura de paz. Fundamentos y claves educativas. Bilbao:Desclée de Borwer.

BIBLIOGRAFIA

AMANI (1995). Educación intercultural. Análisis y resolución de conflictos. Madrid:Consejería de Educación y Cultura, Dirección General de Juventud.

Antúnez, S.; Boqué, M.C.; Casamayor, G. et al. (2000). Disciplina y convivenciaen la institución escolar. Barcelona: Graó.

Boqué, M.C. (2002). Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats,etapes primària i secundària. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Boqué, M.C.; Corominas, Y.; Escolll, M. i Espert, M. (2005). Fem les paus.Mediació 3-6. Proposta de gestió constructiva, cooperativa i crítica dels conflictes.Barcelona: CEAC.

Boqué, M.C. (2005). Temps de mediació. Barcelona: CEAC.

Cascón, P. i Beristáin, C. M. (1986). La alternativa del juego I. Juegos y dinámicasen educación para la paz. Madrid: La Catarata.

Díaz-Aguado, M. J. (1996). Programas de educación para la tolerancia y prevenciónde la violencia en los jóvenes. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales.

Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos. Elclima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea.

Fernández, I.; Villaoslada, E.; Funes, S. (2002). Conflicto en el centro escolar. Elmodelo del alumno ayudante como estrategia de intervención educativa. Madrid:Catarata.

Gómez Masdevall, M. T.; Mir Costa, V. i Serrats Paredes, M. G. (1993). Propuestasde intervención en el aula. Técnicas para lograr un clima favorable en la clase.Madrid: Narcea.

52Bibliografia 53Bibliografia

Prevenció de conductes negatives i construcció de la cultura de la … benestar a laula... · –...

Documents

Transcript of Prevenció de conductes negatives i construcció de la cultura de la … benestar a laula... · –...