Programa EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT · 2009/2010 i a portar a terme la formació esmentada durant...

Programa

L’EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT

Índex

1. INTRODUCCIÓ: NECESSITAT D’AQUEST PROGRAMA

2. EL MÓN INTERIOR: CONCEPTE I EVOLUCIÓ PER ETAPES

3. PRIORITATS: EDUCAR EN EL SILENCI I LA CONSCIÈNCIA CORPORAL

4. PLA COMÚ PER A TOTES LES ESCOLES DE LA PROVÍNCIA

5. AVALUACIÓ DEL PLA

6. BANC DE RECURSOS

03

05

08

21

22

22

EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT | 3

1. INTRODUCCIÓ: NECESSITAT D’AQUEST PROGRAMA

a) Context sociocultural.

Les societats avançades canvien cada cop a més velocitat. Les noves tecnologies, les telecomuni-cacions o els transports són alguns exemples de la velocitat a què estem sotmesos com a éssers vius. L’assossec i la calma queden reduïts a espais cada cop més marginals, són considerats avorrits i arcaics.

Aquest vertigen dificulta ser-hi amb nosaltres mateixos, dins el nostre espai interior. Vivim excèn-trics, fora de nosaltres mateixos, cercant en els altres, en el diner, la fama o el poder, la felicitat que no sabem trobar dins nostre.

Aquest context destorba molt l’autoconeixement i la maduració personal, l’educació de la voluntat i la llibertat i la pressa de decisions, l’opció d’una escala de valors coherents i la consciència de l’íntima dignitat. En definitiva, sense espai interior, no hi ha lloc per a la transcendència, perquè “Déu és més íntim a mi que jo mateix”(Sant Agustí).

b) Influència en la tasca educativa.

Els centres educatius no vivim aliens al context cultural, ben al contrari, els alumnes, des dels més petits als més grans, venen a l’escola amb les seves vivències de la família, la televisió, el carrer... Com espai de trobada entre iguals, aquestes experiències es comparteixen, es difonen i es conso-liden a les escoles. Si no s’exerceix una acció directa i conscient, l’educació de la interioritat no sorgeix de manera espontània.

L’educació té com objectiu ajudar a què els infants i els joves creixin com a persones. Per ser-ho, cal conrear la pròpia identitat, viure’ns diferents dels altres; per ser persones necessitem conèixer-nos, desenvolupar les nostres capacitats i destreses, donar resposta als nostres interrogants, tenir les nostres metes, escollir i desenvolupar els nostres valors... Per ser persones hem de viure’ns des del nostre espai interior de forma inevitable.

4 | PROGRAMA ESCOLÀPIES

c) Opció provincial.

Durant el curs 2008/2009 es va redactar a la Província el Pla Estratègic de Pastoral Provincial. Per redactar-lo es va consultar a totes les escoles i comunitats religioses de la Província Religiosa Escolàpia de Catalunya. Un dels problemes que vam detectar i percebre com urgents va ser que als nostres alumnes els falta desenvolupar la seva capacitat d’interiorització i els oferim poques experiències de silenci. Per tot això, vam establir com objectiu dintre la segona línia estratègica del Pla de Pastoral el següent:

“Dissenyar i implantar un Programa d’Educació de la Interioritat, per a totes les escoles de la Província.” (L2, obj1)

Això ens va portar a dissenyar un pla de formació per educadors dels nostres centres durant el curs 2009/2010 i a portar a terme la formació esmentada durant els cursos 2010/2011 i 2011/2012. Al mateix temps, vam començar a redactar i implantar aquest programa, que és el que ara tens a les teves mans.

Fundació Escolàpies, quan assumeix la titularitat de les escoles d’Escolàpies de la Província re-ligiosa de Catalunya, fa seu aquest programa i continua oferint formació en interioritat tant als educadors que es van incorporant als centres com als que no han pogut realitzar-la.

Gràcies a una sana fantasia espontània, creativa, alegre i positiva, l’infant covarà futures creences i s’assegurarà un espai de solució dels seus conflictes reals.


2. EL MÓN INTERIOR: CONCEPTE I EVOLUCIÓ PER ETAPES

a) A què anomenem Interioritat?

L’interior és “el que està dintre”. Per interioritat entenem un espai personal i íntim, únic, que ens defineix i identifica. Quins elements formen l’espai interior?

» L’element més bàsic del món interior són les sensacions internes. Quelcom s’hi mou en el meu cos i puc adonar-me’n: dolor, vibració, plaer, calor…

» A partir de les sensacions corporals puc accedir al món emocional. Per emocions entenem les ressonàncies personals i subjectives que experimentem respecte dels esdeveniments que vivim, tant fora com dins nostre. Totes les emocions, en la seva àmplia gama, em defineixen i em mouen a l’acció.

» La fantasia és un altre dels components del món interior i reflecteix simbòlicament allò que em passa en etapes més profundes. De vegades, però, la fantasia és més aviat l’expressió del desig d’allò que no tinc i no sóc i, en aquest sentit és més aviat part del món exterior.

» Les idees, creences, valors…, fruits de l’intel·lecte i la voluntat, PODEN formar part del meu món interior o no. En principi provenen del món exterior, fonamentalment de la pròpia família; més endavant també provindran de les amistats, l’educació i la societat, però per tal que formin part de mi les haig de tenir interioritzades, és a dir, assumides individualment, més enllà del món exterior. Cal assumir, per tant, la capacitat de dissentir amb l’entorn i la família. Aquest procés es pot donar a partir de l’adolescència (però això no sempre passa).

b) El món interior de la 1a Infància: 0 – 6 anys.

Els nounats no distingeixen entre el propi cos i l’entorn. Ha de passar el primer any de vida per tal que sorgeixi clarament un límit entre el propi cos i l’exterior. D’alguna manera, neixem sense un món interior definit. És un espai difús, sense límits precisos.

Quan l’infant es socialitza a l’escola, cap als 3 anys, ens adonem que persisteix encara una absència de límits, percebent amb la mateixa entitat realitat i fantasia. Aquesta indefinició de l’espai mental i el real és quelcom més que una característica sorprenent i divertida dels més petits, ja que gràcies a una sana fantasia espontània, creativa, alegre i positiva, l’infant covarà futures creences i s’asse-gurarà un espai de solució dels seus conflictes reals.

Objectius generals d’etapa

1. AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA IDENTITAT CORPORAL.

2. CULTIVAR UNA FANTASIA SALUDABLE i CREATIVA.

3. INICIAR LA GESTIÓ DE LES EMOCIONS MÉS BÀSIQUES.


c) El món interior de la Infància adulta: 6 – 12 anys.

Amb 6/7 anys i l’adquisició d’habilitats de lecto-escriptura, s’inicia una nova etapa de desenvolupa-ment de l’infant i, per tant, de la seva interioritat. Aquestes habilitats acabades d’estrenar són viscudes amb gran il·lusió pels més petits, que gaudeixen aprenent coses. La intel·ligència d’aquesta etapa és concreta i es va desplegant progressivament al llarg d’aquests anys fins madurar a l’adolescència.

La infància sana gaudeix del contacte amb el propi cos i el seu creixement el desplega en diverses formes d’activitat, especialment mitjançant el joc. Aquest espai de socialització els permet aprendre normes i límits. Gaudeixen, a més, del seu espai interior, que ja distingeixen de la fantasia i que expressen amb naturalitat, tant de forma directa com a través de símbols.

Viuen en referència al món dels adults i busquen la seva aprovació, sobre tot la dels pares i altres figures rellevants, com els mestres. Són complaents, fan allò que els grans aproven i eviten fer allò que castiguen. Necessiten sentir-se segurs i s’obren a experiències que els fan patir, com la soledat i l’abandonament: i si moren els pares? i si em deixen sol?


1. DESENVOLUPAR LES CAPACITATS D’ATENCIÓ, ESCOLTA i SILENCI.

2. GENERAR HÀBITS D’EXPRESSIÓ DELS PROPIS SENTIMENTS.

3. CUIDAR L’AMBIENT DE SEGURETAT AFECTIVA.

4. ACOMPANYAR EN EL DESENVOLUPAMENT DEL COS PER DESCOBRIR I EXPLORAR LES SEVES CAPACITATS.

d) La interioritat durant l’adolescència: 13 – 18 anys.

Amb el desenvolupament de la pubertat i l’instint sexual s’obre una etapa molt complexa des del punt de vista de la interioritat, tant des d’ells como des de la perspectiva de l’educador. L’adolescent viu amb les emocions a flor de pell , al mateix temps, les ignora, perquè intenta evitar-les, ja que són desagradables: por al refús, dubtes sobre sí mateix, ràbia envers el món dels adults i, com tot ésser humà, intenta evitar entrar en contacte amb les emocions desagradables.

Durant aquests anys es desenvolupa també la intel·ligència abstracta. És una època durant la qual molts joves gaudeixen amb el joc mental; d’altres, però, el pateixen, ja que, en tenir una capacitat d’il-lació lògica més gran, són capaços de perllongar el discurs interior fins arribar a un gran aïllament.

És tan difícil per als adolescents entrar dintre d’ells mateixos en aquest moment que prefereixen escampar-se cap enfora; són els moments dels conflictes de relacions, del desig exacerbat d’inclusió (pel qual em mimetitzo amb el grup), de l’aparença externa (penso que sóc així perquè vesteixo així), de les mogudes nocturnes (corro per no aturar-me a sentir), de les fugides, o de les drogues.

No és d’estranyar que hom visqui un acusat sentiment de vergonya (crec que no sóc bo, valuós, maco… i m’amago), que es nota, fins i tot, en comportaments descarats i d’exhibicionisme, a la fi una màscara que oculta la veritable realitat.



1. RESPECTAR ESPAIS DE SILENCI i TREBALL PERSONAL.

2. ACOMPANYAR EN EL DESCOBRIMIENT DELS SEUS CANVIS EN EL COS i EL DESPERTAR SEXUAL.

3. CUIDAR ESPAIS DE SEGURETAT PER A L’EXPRESSIÓ DELS PROPIS CONFLICTES PERSONALS.

4. AFAVORIR L’ AUTOCONEIXEMENT FINS ASSOLIR CONSCIÈNCIA DE LA PRÒPIA IDENTITAT.

L’adolescent viu amb les emocions a flor de pell, al mateix temps, les ignora, perquè intenta evitar-les, ja que són desagradables.


3. PRIORITATS: EDUCAR EN EL SILENCI I LA CONSCIÈNCIA CORPORAL

a) Justificació.

Durant la formació rebuda el febrer de 2012 ens vam plantejar per on havíem de començar a tre-ballar als nostres centres el tema de l’educació en la interioritat. Després d’un treball en grups per etapes, on hi va haver representants de totes les escoles, vam decidir que el millor era començar per aquestes dues prioritats:

» Educar en el silenci

» Educar la Consciència Corporal

Aquestes dues dimensions estan contribuint al treball de la Competència espiritual (de fet, n’hi formen part). Ens assembla una bona definició de CE la següent:

“Conjunt d’habilitats i destreses, que integren el coneixement de sí mateix i el sentit de la vida amb el compromís en el món, entès aquest com la comunitat de persones valuoses i lloc de trobada, acollida, humanització i diàleg”.

Per poder programar i avaluar activitats que ens ajudaran a treballar en aquesta línia, hem definit els trets i acompliments que considerem que defineixen aquestes dues prioritats i que volem tre-ballar amb els/les nostres alumnes. Som conscients que no som rigoroses pel que fa a la utilització del vocabulari específic de competències, però considerem que és el millor camí per ajudar a totes les escoles (estiguin treballant per competències o no) a desenvolupar aquest programa.

b) Trets o descriptors.

Un cop escollida la competència que volem desenvolupar, la concretem en els elements següents: 1. Escoltar els altres i a sí mateix.2. Ser-hi present i connectat amb la realitat.3. Estar atent i saber concentrar-se.4. Estar relaxat i serè.5. Percebre el que sent el seu cos i interpretar el que està passant.6. Comunicar corporalment els sentiments.7. Tenir cura de l’equilibri del propi cos.


SILE

NCI

I CO

NSC

IÈN

CIA

CORP

ORAL

1Es

colta

els

altr

es i

a sí

mat

eix/

a

12

34

Sile

nci e

xter

ior

No a

cons

egue

ix m

ante

nir e

l si

lenc

i ext

erio

r, pa

rla i

es m

ou.

Li c

osta

mol

t de

tem

ps

acon

segu

ir el

sile

nci e

xter

ior i

xi

uxiu

eja

així

que

ho

pot f

er.

Acon

segu

eix

el s

ilenc

i ext

erio

r am

b ce

rta

rapi

desa

, per

ò es

di

stre

u m

olt d

e te

mps

mira

nt e

ls

altr

es.

Acon

segu

eix

ràpi

dam

ent e

l si

lenc

i ext

erio

r i c

entr

a la

m

irada

en

allò

que

requ

erei

x l’a

ctiv

itat.

Sati

sfac

ció

Man

ifest

a re

fús

per l

es a

ctiv

itats

qu

e re

quer

eixe

n si

lenc

i i

expr

essa

el s

eu d

esgr

at.

Norm

alm

ent m

anife

sta

refú

s pe

r le

s ac

tivita

ts q

ue re

quer

eixe

n si

lenc

i, pe

rò le

s fa

.

Té u

na b

ona

pred

ispo

sici

ó en

vers

les

activ

itats

que

re

quer

eixe

n si

lenc

i, s’h

i im

plic

a, pe

rò n

o ex

pres

sa s

i li a

grad

en

o no

.

Té u

na b

ona

pred

ispo

sici

ó en

vers

les

activ

itats

que

re

quer

eixe

n si

lenc

i, s’h

i im

plic

a i

expr

essa

que

li a

grad

en.

Tran

smis

sió

de

mis

satg

e

No é

s ca

paç

de re

prod

uir e

l m

issa

tge

dels

seu

s co

mpa

nys,

o ho

fa d

e m

aner

a in

cohe

rent

.

Repr

odue

ix e

ls m

issa

tges

del

s se

us c

ompa

nys,

però

am

b in

cohe

rènc

ies

i obl

idan

t det

alls

im

port

ants

.

Repr

odue

ix e

ls m

issa

tges

de

ls s

eus

com

pany

s de

form

a co

here

nt, p

erò

oblid

a al

guns

de

talls

.

Repr

odue

ix a

mb

fidel

itat i

de

man

era

cohe

rent

els

mis

satg

es

dels

seu

s co

mpa

nys.

Ate

nció

No e

scol

ta n

i rea

litza

allò

que

se

li pr

opos

a.Al

guns

cop

s es

colta

i re

alitz

a al

lò q

ue s

e li

prop

osa.

Norm

alm

ent e

scol

ta i

real

itza

el

que

se li

pro

posa

, mal

grat

que

, de

veg

ades

, no

real

itza

tote

s le

s pr

opos

tes,

o en

real

itza

d’al

tres

.

Esco

lta i

real

itza

tot e

l que

se

li pr

opos

a.

Com

unic

ació

de

sent

imen

ts

Norm

alm

ent n

o ex

pres

sa e

ls

seus

sen

timen

ts, o

ho

fa d

e m

aner

a to

talm

ent i

ncoh

eren

t am

b el

seu

llen

guat

ge n

o ve

rbal

.

De v

egad

es e

xpre

ssa

els

seus

se

ntim

ents

en

cohe

rènc

ia a

mb

el s

eu ll

engu

atge

no

verb

al,

però

de

form

a ge

nèric

a (b

é, m

alam

ent…

).

Norm

alm

ent e

xpre

ssa

els

seus

se

ntim

ents

en

cohe

rènc

ia a

mb

el s

eu ll

engu

atge

, per

ò no

ho

fa

de fo

rma

deta

llada

.

Expr

essa

els

seu

s se

ntim

ents

i vi

vènc

ies

de m

aner

a de

talla

da

i en

cohe

rènc

ia a

mb

el s

eu

lleng

uatg

e no

ver

bal.

Ada

ptac

ió a

l ri

tme

Inte

rrom

p co

ntín

uam

ent l

es

expl

icac

ions

am

b ap

orta

cion

s o

preg

unte

s.

Norm

alm

ent i

nter

rom

p le

s ex

plic

acio

ns, p

erò

de v

egad

es

sap

cont

enir

les

seve

s pr

egun

tes

i apo

rtac

ions

fins

a la

fi.

Norm

alm

ent e

scol

ta le

s ex

plic

acio

ns fi

ns a

la fi

, per

ò al

gun

cop

inte

rrom

p am

b pr

egun

tes

o ap

orta

cion

s.

Esco

lta fi

ns a

la fi

les

expl

icac

ions

i al

esho

res

preg

unta

, si t

é al

gun

dubt

e o

fa

les

seve

s ap

orta

cion

s.


SILE

NCI

I CO

NSC

IÈN

CIA

CORP

ORAL

2Es

tà p

rese

nt i

conn

ecta

t am

b la

real

itat.

12

34

Ate

nció

No e

scol

ta n

i rea

litza

allò

que

se

li pr

opos

a. De

veg

ades

esc

olta

i re

alitz

a al

lò

que

se li

pro

posa

.

Norm

alm

ent e

scol

ta i

real

itza

allò

que

se

li pr

opos

a, pe

rò d

e ve

gade

s no

real

itza

tote

s le

s pr

opos

tes

o en

fa d

’altr

es.

Esco

lta i

real

itza

tot e

l que

se

li pr

opos

a.

Tran

smis

sió

de

mis

satg

e

No é

s ca

paç

de re

prod

uir e

l m

issa

tge

dels

seu

s co

mpa

nys,

o ho

fa d

e m

aner

a in

cohe

rent

.

Repr

odue

ix e

ls m

issa

tges

del

s se

us c

ompa

nys,

però

am

b in

cohe

rènc

ies

i obl

idan

t det

alls

im

port

ants

.

Repr

odue

ix e

ls m

issa

tges

de

ls s

eus

com

pany

s de

form

a co

here

nt, p

erò

oblid

a al

guns

de

talls

.

Repr

odue

ix a

mb

fidel

itat i

de

man

era

cohe

rent

els

mis

satg

es

dels

seu

s co

mpa

nys.

Com

unic

ació

de

sen

tim

ents

, pe

nsam

ents

i vi

vènc

ies

Norm

alm

ent n

o ex

pres

sa e

ls

seus

sen

timen

ts, o

ho

fa d

e m

aner

a to

talm

ent i

ncoh

eren

t am

b el

seu

llen

guat

ge n

o ve

rbal

.

De v

egad

es e

xpre

ssa

els

seus

se

ntim

ents

en

cohe

rènc

ia a

mb

el

seu

lleng

uatg

e no

ver

bal,

però

de

form

a ge

nèric

a (b

é, m

alam

ent…

).

Norm

alm

ent e

xpre

ssa

els

seus

se

ntim

ents

en

cohe

rènc

ia a

mb

el

seu

lleng

uatg

e, pe

rò n

o ho

fa d

e fo

rma

deta

llada

.

Expr

essa

els

seu

s se

ntim

ents

i vi

vènc

ies

de m

aner

a de

talla

da

i en

cohe

rènc

ia a

mb

el s

eu

lleng

uatg

e no

ver

bal.

Empa

tia

dava

nt

dife

rent

s re

alit

ats

Man

ifest

a in

dife

rènc

ia o

m

enys

preu

dav

ant s

ituac

ions

de

les

altr

es p

erso

nes

i/o d

e la

so

ciet

at.

De v

egad

es e

xpre

ssa

inte

rès

o co

mpr

ensi

ó en

vers

situ

acio

ns

de le

s al

tres

per

sone

s i/o

de

la

soci

etat

.

Norm

alm

ent e

xpre

ssa

inte

rès

o co

mpr

ensi

ó en

vers

situ

acio

ns

de le

s al

tres

per

sone

s i/o

de

la s

ocie

tat,

però

en

algu

nes

ocas

ions

es

mos

tra

indi

fere

nt.

Expr

essa

inte

rès

o co

mpr

ensi

ó en

vers

situ

acio

ns d

e le

s al

tres

pe

rson

es i/

o de

la s

ocie

tat.


SILE

NCI

I CO

NSC

IÈN

CIA

CORP

ORAL

3Es

tà a

tent

i sa

p co

ncen

trar

-se.

12

34

Ate

nció

No e

scol

ta n

i rea

litza

allò

que

se

li pr

opos

a. De

veg

ades

esc

olta

i re

alitz

a al

lò

que

se li

pro

posa

.

Norm

alm

ent e

scol

ta i

real

itza

allò

que

se

li pr

opos

a, pe

rò d

e ve

gade

s no

real

itza

tote

s le

s pr

opos

tes

o en

fa d

’altr

es.

Esco

lta i

real

itza

tot e

l que

se

li pr

opos

a.

Aut

onom

ia

No re

alitz

a el

seu

treb

all d

e m

aner

a au

tòno

ma,

cont

ínua

men

t ne

cess

ita m

irar e

l tre

ball

dels

se

us c

ompa

nys.

Mira

con

stan

tmen

t el t

reba

ll de

ls s

eus

com

pany

s, pe

rò, d

e ta

nt e

n ta

nt, t

reba

lla d

e m

aner

a au

tòno

ma.

Norm

alm

ent t

reba

lla d

e m

aner

a au

tòno

ma,

mal

grat

mira

r el

treb

all d

els

seus

com

pany

s al

gun

cop.

Real

itza

el s

eu tr

ebal

l de

man

era

autò

nom

a se

nse

nece

ssita

t de

mira

r els

seu

s co

mpa

nys.

Sile

nci e

xter

ior

No a

cons

egue

ix m

ante

nir e

l si

lenc

i ext

erio

r, pa

rla i

es m

ou.

Li c

osta

mol

t de

tem

ps

acon

segu

ir el

sile

nci e

xter

ior i

xi

uxiu

eja

així

que

ho

pot f

er.

Acon

segu

eix

el s

ilenc

i ext

erio

r am

b ce

rta

rapi

desa

, per

ò es

di

stre

u m

olt d

e te

mps

mira

nt e

ls

altr

es.

Acon

segu

eix

ràpi

dam

ent e

l si

lenc

i ext

erio

r i c

entr

a la

mira

da

en a

llò q

ue re

quer

eix

l’act

ivita

t.


SILE

NCI

I CO

NSC

IÈN

CIA

CORP

ORAL

4Es

tà re

laxa

t i s

erè.

12

34

Sile

nci e

xter

ior

No a

cons

egue

ix m

ante

nir e

l si

lenc

i ext

erio

r, pa

rla i

es m

ou.

Li c

osta

mol

t de

tem

ps

acon

segu

ir el

sile

nci e

xter

ior i

xi

uxiu

eja

així

que

ho

pot f

er.

Acon

segu

eix

el s

ilenc

i ext

erio

r am

b ce

rta

rapi

desa

, per

ò es

di

stre

u m

olt d

e te

mps

mira

nt e

ls

altr

es.

Acon

segu

eix

ràpi

dam

ent e

l si

lenc

i ext

erio

r i c

entr

a la

mira

da

en a

llò q

ue re

quer

eix

l’act

ivita

t.

Resp

irac

ió

El s

eu ri

tme

resp

irato

ri no

és

apro

piat

al m

omen

t (hi

perv

entil

a en

mom

ents

de

rela

xaci

ó, re

spira

de

man

era

sono

ra p

er c

ridar

l’a

tenc

ió…)

.

Norm

alm

ent e

l seu

ritm

e re

spira

tori

no é

s ap

ropi

at a

l m

omen

t, pe

rò a

lgun

s co

ps

l’ade

qua.

Norm

alm

ent m

anté

un

ritm

e de

resp

iraci

ó es

caie

nt p

er

cada

mom

ent,

però

de

vega

des

hipe

rven

tila

o re

spira

de

man

era

sono

ra e

n m

omen

ts d

e re

laxa

ció.

Man

té u

n rit

me

de re

spira

ció

adeq

uat p

er c

ada

mom

ent.

Man

ifes

taci

ó co

rpor

al d

e la

re

laxa

ció

Es m

ou c

ontín

uam

ent i

, si r

esta

qu

iet,

el s

eu c

os e

stà

tens

.

Norm

alm

ent e

s m

ou, p

erò,

qua

n re

sta

quie

t, el

seu

cos

est

à re

laxa

t.

Norm

alm

ent e

stà

quie

t i e

l seu

co

s es

tà re

laxa

t, pe

rò d

e ve

gade

s té

tens

ions

mus

cula

rs v

isib

les.

El s

eu c

os e

stà

serè

i re

laxa

t, se

nse

tens

ions

mus

cula

rs

visi

bles

.

Ada

ptac

ió a

l ri

tme

Inte

rrom

p co

ntín

uam

ent l

es

expl

icac

ions

am

b ap

orta

cion

s o

preg

unte

s.

Norm

alm

ent i

nter

rom

p le

s ex

plic

acio

ns, p

erò

de v

egad

es

sap

cont

enir

les

seve

s pr

egun

tes

i apo

rtac

ions

fins

a la

fi.

Norm

alm

ent e

scol

ta le

s ex

plic

acio

ns fi

ns a

la fi

, per

ò al

gun

cop

inte

rrom

p am

b pr

egun

tes

o ap

orta

cion

s.

Esco

lta fi

ns a

la fi

les

expl

icac

ions

i al

esho

res

preg

unta

, si t

é al

gun

dubt

e o

fa

les

seve

s ap

orta

cion

s.


SILE

NCI

I CO

NSC

IÈN

CIA

CORP

ORAL

5Pe

rcep

el q

ue s

ent e

n el

seu

cos

i i

nter

pret

a el

que

li e

stà

pass

ant

12

34

Com

unic

ació

de

sent

imen

ts

Norm

alm

ent n

o ex

pres

sa e

ls

seus

sen

timen

ts, o

ho

fa d

e m

aner

a to

talm

ent i

ncoh

eren

t am

b el

seu

llen

guat

ge n

o ve

rbal

.

De v

egad

es e

xpre

ssa

els

seus

se

ntim

ents

en

cohe

rènc

ia a

mb

el

seu

lleng

uatg

e no

ver

bal,

però

de

form

a ge

nèric

a (b

é, m

alam

ent…

).

Norm

alm

ent e

xpre

ssa

els

seus

se

ntim

ents

en

cohe

rènc

ia a

mb

el

seu

lleng

uatg

e, pe

rò n

o ho

fa d

e fo

rma

deta

llada

.

Expr

essa

els

seu

s se

ntim

ents

i vi

vènc

ies

de m

aner

a de

talla

da

i en

cohe

rènc

ia a

mb

el s

eu

lleng

uatg

e no

ver

bal.

Inte

rpre

ta e

l qu

e li

està

pa

ssan

t

No tr

oba

cap

rela

ció

entr

e le

s se

nsac

ions

que

el s

eu c

os li

tr

ansm

et i

l’est

at d

’ànim

o la

si

tuac

ió q

ue e

stà

vivi

nt; o

, si

la tr

oba,

no e

stà

ajus

tada

a la

re

alita

t.

Norm

alm

ent n

o as

soci

a le

s se

ves

sens

acio

ns c

orpo

rals

am

b el

se

u es

tat d

’ànim

o s

ituac

ió v

ital,

però

alg

un c

op d

esco

brei

x la

ca

usa

d’aq

uest

es s

ensa

cion

s.

Norm

alm

ent r

elac

iona

les

seve

s se

nsac

ions

cor

pora

ls a

mb

els

seus

est

ats

d’àn

im, o

situ

acio

ns

vita

ls, p

erò

algu

n co

p no

trob

a un

a ca

usa

per l

es s

ensa

cion

s es

men

tade

s.

Rela

cion

a le

s se

ves

sens

acio

ns

corp

oral

s am

b el

s se

us e

stat

s d’

ànim

, o s

ituac

ions

vita

ls.


SILE

NCI

I CO

NSC

IÈN

CIA

CORP

ORAL

6Co

mun

ica

corp

oral

men

t el q

ue s

ent

12

34

Com

unic

ació

de

sen

tim

ents

, pe

nsam

ents

i vi

vènc

ies

Norm

alm

ent n

o ex

pres

sa e

ls s

eus

sent

imen

ts, o

ho

fa d

e m

aner

a to

talm

ent i

ncoh

eren

t am

b el

seu

lle

ngua

tge

no v

erba

l.

De v

egad

es e

xpre

ssa

els

seus

se

ntim

ents

en

cohe

rènc

ia a

mb

el

seu

lleng

uatg

e no

ver

bal,

però

de

form

a ge

nèric

a (b

é, m

alam

ent…

).

Norm

alm

ent e

xpre

ssa

els

seus

se

ntim

ents

en

cohe

rènc

ia a

mb

el

seu

lleng

uatg

e, pe

rò n

o ho

fa d

e fo

rma

deta

llada

.

Expr

essa

els

seu

s se

ntim

ents

i vi

vènc

ies

de m

aner

a de

talla

da i

en

cohe

rènc

ia a

mb

el s

eu ll

engu

atge

no

ver

bal.

Llen

guat

ge n

o ve

rbal

coh

eren

tEl

seu

llen

guat

ge v

erba

l i e

l no

verb

al n

o co

inci

deix

en.

Norm

alm

ent e

l seu

llen

guat

ge

verb

al i

el n

o ve

rbal

no

coin

cide

ixen

, per

ò al

gun

cop

són

cohe

rent

s.

Norm

alm

ent e

l seu

llen

guat

ge

verb

al i

el n

o ve

rbal

són

coh

eren

ts,

però

alg

un c

op n

o co

inci

deix

en.

Els

seus

llen

guat

ges

verb

al i

no

verb

al s

ón to

talm

ent c

oher

ents

.

Expr

essi

ó co

rpor

al

Mol

t poq

ues

vega

des

utili

tza

el s

eu

cos

per e

xpre

ssar

-se

(nor

mal

men

t es

tà rí

gid

o ap

àtic

).

Norm

alm

ent n

o ut

ilitz

a el

seu

cos

pe

r exp

ress

ar-s

e, pe

rò a

lgun

cop

re

alitz

a al

guna

exp

ress

ió c

orpo

ral

(ria

lla, p

lor,

abra

çada

…).

Norm

alm

ent u

tilitz

a el

seu

cos

per

ex

pres

sar-

se, p

erò

algu

n co

p es

m

anife

sta

rígid

o a

pàtic

.

Utili

tza

el s

eu c

os p

er e

xpre

ssar

el

s se

us s

entim

ents

, est

ats

d’àn

im,

vivè

ncie

s…


SILE

NCI

I CO

NSC

IÈN

CIA

CORP

ORAL

7Cu

ida

l’equ

ilibr

i del

seu

cos

12

34

Endr

eça

pers

onal

En a

llò q

ue d

’ell/

a de

pèn

(car

a, m

ans,

cabe

ll, ro

ba...)

va

brut

o

port

a la

roba

bru

ta. V

este

ix d

e fo

rma

inad

equa

da.

En a

llò q

ue d

’ell/

a de

pèn

(car

a, m

ans,

cabe

ll, ro

ba...)

nor

mal

men

t va

bru

t, po

rta

la ro

ba b

ruta

i ve

stei

x de

form

a in

adeq

uada

, pe

rò a

lgun

dia

ve

net,

polit

i ve

stit

adeq

uada

men

t.

Norm

alm

ent t

é un

a hi

gien

e pe

rson

al a

dequ

ada,

però

alg

un

dia

ha v

ingu

t bru

t, de

ixat

/da

o ve

stei

x de

man

era

poc

adie

nt.

Té u

na h

igie

ne p

erso

nal

adeq

uada

i sa

p ve

stir

de m

aner

a ad

equa

da p

er a

cad

a si

tuac

ió.

Cont

rol c

orpo

ral

No a

dopt

a la

pos

tura

ade

quad

a pe

r a c

ada

situ

ació

(es

mou

co

ntín

uam

ent,

seu

mal

amen

t…).

Norm

alm

ent n

o ad

opta

la

post

ura

corr

ecta

per

a c

ada

situ

ació

, per

ò, s

i l’av

isen

sap

ad

opta

r-la

.

Norm

alm

ent a

dopt

a la

pos

tura

ad

equa

da p

er a

cad

a si

tuac

ió,

però

alg

un c

op c

al a

visa

r-lo

per

ta

l que

l’ad

opti.

Adop

ta la

pos

tura

i el

ges

t co

rrec

te p

er a

cad

a si

tuac

ió

sens

e ne

cess

itat d

e qu

è se

l’ha

gi

d’av

isar

.


c) Èxits a entrenar:

Silenci exterior: el silenci exterior és una condició favorable per a l’atenció i el silenci interior. És aconsellable que certes activitats que requereixen concentració es facin en silenci: lectura, resolució de problemes, estudi… Mai no deu ser un càstig.

» Àmbit: classes d’Educació Infantil a Batxillerat. » Avaluació: Observació del professor.

Satisfacció en l’escolta: per aconseguir que l’alumnat estigui content en la pràctica del silenci, cal iniciar-los en ell i reforçar els avantatges personals i educatius de fer coses en silenci, com un benestar més gran, millor comprensió, aprofitament del temps…

» Àmbit: Tutories i Educació Física per fer exercicis de silenci, a partir dels cicles mitjà i superior de Primària; en totes les aules des de Primària per al reforç positiu del treball en silenci. » Avaluació: Autoavaluació dels alumnes i observació del professor.

Coherència i fidelitat en la transmissió d’un missatge: és necessari comprovar que la comu-nicació està essent eficaç. Per això cal preguntar, intervenir… aquesta avaluació és molt important en la resolució de conflictes a l’aula, però tota la vida escolar és un acte de comunicació. Són molt útils les tècniques de l’escolta activa, como ara la repetició i el parafraseig.

» Àmbit: per a la intervenció, l’aula en totes les edats; per formar en l’escolta activa, la tutoria des de Primària. » Avaluació: el diàleg o l’escriptura són necessaris per comprovar si la reproducció del missatge és

coherent i fidel.

Atenció: parteix del nivell més bàsic, l’atenció sensorial (visual, auditiva…), en la que cal entrenar als alumnes més petits i arriba als nivells emocional i cognitiu. Dificulten l’atenció, els sorolls, l’excessiva informació i dificultats de l’individu: discapacitats sensorials no detectades, hiperacti-vitat, ansietat i estrès…

» Àmbit: es pot entrenar en l’atenció des de l’Educació Infantil. Per atendre les dificultats de l’alumne és necessària una intervenció tutorial i/o del Departament d’Orientació. » Avaluació: observació a l’aula; eines específiques del Departament d’Orientació.

Adaptació al ritme de l’aula: és educable des dels nivells més bàsics del procés educatiu. Pot estar impedida per disfuncions específiques de l’alumne, que exigeixen un tractament adequat.

» Àmbit: per educar, l’aula des d’Infantil; per intervenir en trastorns, la tutoria i el Departament d’Orientació. » Avaluació: observació a l’aula; eines específiques del Departament d’Orientació.

Comunicació de sentiments, pensaments i vivències: per poder expressar-se emocionalment és necessari tenir consciència del propi estat interior, comptar amb recursos lingüístics i un espai segur per fer-ho. Es necessita una educació prèvia de consciència corporal i de semàntica emo-cional: la relaxació i elaborar un diccionari d’emocions poden ajudar a expressar-les correctament. L’activitat de Teatre pot servir per saber expressar emocions correctament. La comunicació perso-nal és molt favorable en l’espai tutorial, però afecta a tota la vida educativa.


» Àmbit: la vida a l’aula, des d’Educació Infantil. Per educar destreses emocionals, la tutoria és més oportuna. » Avaluació: autoavaluació, especialment de la confiança per expressar-se i del nivell de comunicació

del grup; observació a l’aula; eines d’expressió corporal i verbal (oral i escrita).

Empatia davant diferents realitats socials: l’empatia és la capacitat per sentir amb l’altre. Per viure l’empatia davant diferents realitats cal conèixer-les, directament o indirecta. L’empatia, a més, s’afavoreix amb la proximitat personal; el voluntariat, en els alumnes més grans, pot ser una valuosa oportunitat per adquirir-la. El contacte amb realitats socials més dures, s’ha d’iniciar pro-gressivament, acompanyant com adults els joves i adolescents.

» Àmbit: l’aula, des d’Educació Primària. Per fer experiències específiques, la tutoria o activitats de Pastoral. El voluntariat, per llei, no es pot fer abans del Batxillerat. » Avaluació: l’observació, tant de la convivència com d’àrees específiques: Coneixement del Medi,

Història, Religió, Ètica…

Responsabilitat per l’ordre i la bellesa de l’entorn (aula, centre, ciutat, naturalesa): és un acompliment ambiental, és a dir, proposar unes normes i aplicar-les. Algunes conductes només poden ser observades en un lloc concret: sortides culturals i a la natura.

» Àmbit: tota la vida escolar, des de l’aula, als patis, fins el menjador; a les sortides, als departaments específics, tutories, Pastoral... » Avaluació: Observació i autoavaluació personal i de grup.

Autonomia: és la conseqüència de la confiança en las pròpies capacitats. S’aconsegueix mit-jançant la repetició de tasques, en primer lloc de forma assistida i, posteriorment, deixant oca-sions per aconseguir l’èxit sense cap tipus d’ajut.

» Àmbit: l’aula i totes les àrees, des d’Educació Infantil. » Avaluació: observació de la conducta.

Respiració adequada: s’educa a través de diverses tècniques i de manera progressiva. És impor-tant quan hi ha exercici físic.

» Àmbit: Educació Física i Tutoria, a partir d’Educació Infantil. » Avaluació: observació de la realització d’activitat física, a l’aula, o en la realització d’exercicis de

respiració.

Manifestació corporal de relaxació: la quietud corporal és un símptoma de la tranquil·litat interior. Cal buscar la relaxació interior que afavoreixi la serenitat exterior. Les mateixes tècniques de respiració són vàlides. Cal tenir en compte que alguns conflictes personals impedeixen la re-laxació interior i cal comunicar aquests per fer minvar la tensió.

» Àmbit: per a les tècniques de relaxació, des d’Infantil, però especialment des de Primària; per atendre els conflictes de caràcter personal, tutories i Departament d’Orientació. » Avaluació: L’observació a l’aula.

Interpretació de les sensacions corporals: el coneixement del propi cos s’aconsegueix a par-tir d’espais de relaxació i silenci i de l’expressió i el diàleg. En edats més avançades, es pot intro-duir a l’aula informació sobre les somatitzacions més habituals.


» Àmbit: a l’aula, per a totes les edats. Quan són més grans, és competència de les tutories i algunes àrees específiques, com Educació Física o Coneixement del Medi. » Avaluació: l’autoavaluació a través del diàleg. L’observació.

Llenguatge no verbal coherent: és una tasca que implica l’acció educativa en totes les seves expressions. S’educa a partir de la confrontació amb l’educador/a: “No veig coherència entre el que estàs dient i el que diu el teu cos”. Hi ha formació específica sobre llenguatge no verbal que és aplicable des d’Educació Primària.

» Àmbit: Des d’Educació Primària i a tots els àmbits. La formació específica es pot impartir a les tutories. » Avaluació: mitjançant l’observació i seguiment dels alumnes.

Expressió corporal: l’ús del cos com eina d’expressió pot enriquir la proposta educativa i, sobre tot, a les àrees més específiques de la comunicació: Llengua i Literatura, Coneixement del Medi... Educar en la dramatització potencia l’autoconeixement, afavoreix l’autoconfiança i educa en l’empatia.

» Àmbit: des d’Educació Infantil, en àrees d’expressió. La dramatització, el teatre, es pot emprar també fora de les activitats curriculars. » Avaluació: seguiment personal i observació de conductes.

Higiene personal: malgrat ser familiar, el centre realitza tasques formatives, especialment per aconseguir un major grau d’autonomia per part dels alumnes més petits, Educació Infantil, i en moments concrets de canvi, com la pubertat i l’adolescència. En alguns casos pot justificar una intervenció en la família.

» Àmbit: les aules i les tutories, en Ed. Infantil i ESO. » Avaluació: per observació i seguiment d’alguns casos.

Higiene postural: és una manera de cuidar el nostre cos dins l’àmbit educatiu. Implica una breu introducció i un seguiment.

» Àmbit: Afecta a tot l’alumnat i a totes les àrees. » Avaluació: l’observació de la conducta a l’aula.

Alimentació sana: igual que la neteja personal, és una responsabilitat familiar, però la presèn-cia del menjador escolar dóna l’oportunitat d’educar hàbits d’alimentació. Cal donar la infor-mació escaient, apropiada a les diferents edats; aquesta informació ha d’incloure els trastorns d’alimentació.

» Àmbit: menjador escolar, tutories i àrea de Coneixement del Medi. En algun cas, si s’observa algun trastorn o desequilibri en l’alimentació, pot suposar una intervenció del Departament d’Orientació. » Avaluació: per observació de conductes; per autoavaluació a l’aula.

Exercici físic adequat: és important tenir cura de l’àrea d’Educació Física i l’Esport, a més però, es poden fomentar hàbits saludables, com caminar, pujar i baixar escales… i realitzar activitats físiques com sortides al camp, o a la platja (passejades, senderisme...), o campaments i aules de natura.


» Àmbit: Educació Física, Activitats extraescolars i Departament de Pastoral. » Avaluació: observació de conductes.

Abstinència de substàncies nocives (alcohol, drogues…): de la mateixa manera que en altres acompliments, el centre educatiu va assumint responsabilitats de sensibilització i intervenció en aquesta matèria. La informació s’ha de donar des de petits: cicle superior de Primària; aquesta formació ha de ser objecte de seguiment per part de les tutories, dintre de l’Educació del Lleure.

» Àmbit: tutories des del 3r cicle de Primària. En alguns casos cal fer una intervenció des de la Tutoria o el Departament d’Orientació. » Avaluació: seguiment individualitzat.

d) Per etapes educatives:

Tret SILENCI I CONSCIÈNCIA CORPORAL

Acompliments i èxits

1.- ESCOLTA ELS ALTRES I A SÍ MATEIX.

2.- ESTÀ PRESENT I CONNECTAT AMB LA REALITAT.

3.- ESTÀ ATENT/A I ES SAP CONCENTRAR.

4.- ESTÀ RELAXAT/DA I SERÈ/NA.

5.- PERCEP EL QUE SENT EL SEU COS I INTERPRETA EL QUE LI ESTÀ PASSANT.

6.- COMUNICA CORPORALMENT ALLÒ QUE SENT.

7.– TÉ CURA DE L’EQUILIBRI DEL PROPI COS.


INFANTIL PRIMÀRIA ESO BTXP3 P4 P5 CI CM CS

1.- ESCOLTA ELS ALTRES I A SÍ MATEIX

SILENCI EXTERIOR

SATISFACCIÓ

TRANSMISSIÓ DE MISSATGE

ATENCIÓ

COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS

ADAPTACIÓ AL RITME

2.- ESTÀ PRESENT I CONNECTAT AMB LA REALITAT

ATENCIÓ

TRANSMISSIÓ DE MISSATGE

COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS, PENSAMENTS I VIVÈNCIES

EMPATIA DAVANT DIFERENTS REALITATS

3.- ESTÀ ATENT/A I ES SAP CONCENTRAR

ATENCIÓ

AUTONOMIA

SILENCI EXTERIOR

4.- ESTÀ RELAXAT/DA I SERÈ/NA

SILENCI EXTERIOR

RESPIRACIÓ

MANIFESTACIÓ CORPORAL DE LA RELAXACIÓ

ADAPTACIÓ AL RITME

5.- PERCEP EL QUE SENT EL SEU COS I INTERPRETA EL QUE LI ESTÀ PASSANT

COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS

INTERPRETA

6.- COMUNICA CORPORALMENT ALLÒ QUE SENT

COMUNICACIÓ DE SENTIMENTS, PENSAMENTS I VIVÈNCIES

LLENGUATGE NO VERBAL COHERENT

EXPRESSIÓ CORPORAL

7. - TÉ CURA DE L’EQUILIBRI DEL PROPI COS

NETEDAT PERSONAL

CONTROL CORPORAL


4. PLA COMÚ PER A TOTES LES ESCOLES DE LA PROVÍNCIA

a) Planificació general.

Com a tot l’àmbit educatiu, la generació d’hàbits i la constància són dos factors fonamentals que donen solidesa als petits objectius que anem proposant i treballant amb els nostres alumnes. Per això, en la posada en pràctica d’aquest programa, cada alumn@ realitzarà una activitat diària. Poden ser activitats breus, d’uns minuts de durada, en començar qualsevol classe, o activitats més llar-gues, en algun moment més específic, com a l’hora de Tutoria, o en alguna assignatura amb la qual s’hi pugui relacionar pels seus continguts, o bé en alguna altra activitat escolar que hom consideri apropiada.

Es tracta, a més, d’anar adquirint recursos com educadors que ens ajudin a assolir un estil docent que ens porti a entrenar els acompliments proposats. Aquest tarannà ens hauria de portar a poder emprar els recursos esmentats en el moment que els viéssim necessaris: resolució de conflictes, epi-sodis de nerviosisme dels nostres alumnes, moments en què necessiten una especial concentració...

b) Responsables.

Educar en la interioritat és responsabilitat de tots els educadors de les nostres escoles. Al principi, especialment, és important que tots comencem desenvolupant activitats que puguem realitzar amb solvència, que tinguem clars els objectius que volem aconseguir i que tinguem una competència suficient en aquest àmbit (no cal saber-ne molt, més aviat tenir algunes destreses bàsiques). Seria convenient que altres professors poguessin veure la realització d’algunes d’aquestes activitats, o que col·laboressin en la seva programació i/o realització, per tal que aquest programa pogués inse-rir-se cada cop més en la dinàmica habitual dels educadors.

c) Temporalització.

En un primer moment es demana que cada centre faci una activitat diària d’interioritat breu, en una franja horària diferent a l’oració del matí. Amb això es pretén generar un hàbit tant en els i les alumnes com en els educadors i educadores.

Un segon moment consistiria en realitzar una activitat setmanal més llarga (sense deixar de rea-litzar l’activitat diària). Aquesta activitat no ha de realitzar-se sempre en la mateixa matèria, cada setmana es pot realitzar en una matèria diferent i així es pot treballar de manera transversal.

L’objectiu final és que, com dèiem en l’apartat anterior, educar en la interioritat sigui una dinàmica habitual en els educadors i educadores.

Cada escola tria la franja horària i programa les activitats segons la seva realitat per arribar a aquest objectiu. Les activitats estarien recollides en un document annex.


5. AVALUACIÓ DEL PLA

L’ha de decidir l’equip de pastoral de cada escola: Cal definir quan, qui i com s’avaluarà.

6. BANC DE RECURSOS

Al bloc de pastoral provincial disposarem d’un banc de recursos que anirem creant entre tots; no seran activitats ja dissenyades i tancades, sinó recursos a la nostra disposició, que tindran com a finalitat dissenyar activitats pròpies basades en els objectius que jo vulgui aconseguir amb els meus alumnes. Podreu trobar contes, vídeos, imatges, música etc.

PROGRAMA EDUCACIÓN INTERIORIDADPROGRAMA EDUCACIÓ INTERIORITAT

Programa EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT · 2009/2010 i a portar a terme la formació esmentada durant...

Documents

Transcript of Programa EDUCACIÓ EN LA INTERIORITAT · 2009/2010 i a portar a terme la formació esmentada durant...