PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA...

IES MADINA MAYURQA

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE

LLENGUA CATALANA

CURS 2019-2020

2

Índex

ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT 4

Composició del departament i assignació de matèries i cursos 5

PROGRAMACIÓ D'ESO 7

Matèria: _ Objectius 1r d’ESO 10

Objectius 2n d’ESO

Objectius 3r i 4t d’ESO

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels cursos de l'ESO 18

1r d’ESO 18

Projecte 1r d’ESO 66

2n d’ESO 75

Projectes 2n d’ESO 96

3r d’ESO 100

3

Projectes 3r d’ESO 1138

4t d’ESO Procediments i instruments d'avaluació Criteris de qualificació que s'aplicaran 164

Programació PALIC 169

Programació Arts escèniques i dansa 4t ESO 183

Materials, recursos didàctics i llibres de text 213

Estratègies d’animació a la lectura i desenvolupament de l’expressió oral i escrita 216

Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars 217

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) 219

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries 219

Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent 219

PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT

Matèria: Llengua catalana i literatura Objectius 223

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria de 1r de Batxillerat 228

1

4

Procediments i instruments d'avaluació Optativa Literatura Universal 274

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria de 2n de Batxillerat 293

Procediments i instruments d'avaluació 293

Criteris de qualificació que s'aplicaran 293

Metodologia 235

Materials, recursos didàctics i llibres de text 306

Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita 309

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) 309

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries 310

Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent 310

Activitats complementàries i extraescolars organitzades pel departament 311

ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT

Composició del departament i assignació de matèries i cursos

Professorat Matèria/es impartides Curs i grup

Cap del departament:

Margalida A. Mas Barceló

Llengua catalana i literatura ESO

Reforç ESO i batxillerat

4A/d

1A

Benet Gallostra Gornés

Llengua catalana i literatura ESO

Literatura universal primer de batxillerat

Llengua catalana i literatura segon batxillerat

Llengua catalana i literatura primer de batxillerat

PMAR 3ESO

1C Batxillerat

2Batxillerat

B/D

1C

Antònia Maria Andreu Llengua catalana i literatura ESO

Projectes 1r ESO C i D

Pablo Hernández Surós Llengua catalana i literatura. 2n ESO

Llengua catalana i literatura. Projecte 2n ESO

Llengua catalana i literatura. 3r ESO

Llengua catalana i literatura. Projecte 3r ESO

2n B, C, D

2n B, C, D

3r B

3r B

Joaquim Berntsson

Llengua catalana i literatura. Projecte. 1r ESO (2 Grups)

Llengua catalana i literatura. Projecte. 2n ESO (1 Grup)

Llengua catalana i literatura. Projecte. 3r ESO (1 Grup)

1r ESO A/B

2n ESO A

3r ESO B

Magdalena Serra Capó

Llengua catalana i literatura 2n BATX (2 grups)

Llengua catalana i literatura 4t ESO (2 grups))

2n BAT A/C

4t ESO B/C

Arts escèniques i dansa 4t

Joan-Ferran Llorens López Llengua catalana i literatura tercer d’ESO

Projecte tercer d’ESO

Llengua i literatura catalana primer de batxillerat

Desdoblament batxillerat

Teatre 4t ESO

3r ESO C

(tutor) i 3r ESO

A

1r batxillerat B

i D

4t ESOA

PROGRAMACIÓ D'ESO

Matèria: Llengua catalana i literatura

Objectius primer d’ESO

1 Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crítica, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es

produeixen.

2 Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus discurs.

3 Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments i controlar la pròpia conducta.

4 Interpretar i emprar la lectura i l'escriptura com a fonts de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement del món i consolidar hàbits lectors mitjançant textos

adequats.

5 Reflexionar sobre els elements formats i els mecanismes de la llengua en els nivells fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i valorar les condicions

de producció i recepció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.

6 Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la importància en les manifestacions culturals,

contemporànies, amb la finalitat d'ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.

7 Utilitzar les llengües com a instruments per a l'adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l'anàlisi de la realitat, per a la fixació i el

desenvolupament del pensament per a la regulació de la pròpia activitat.

8 Utilitzar les llengües eficaçment en l'activitat escolar per cercar, seleccionar i processar informació i per redactar textos propis de l'àmbit acadèmic.

9 Analitzar els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

10 Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.

11 Reconèixer els gèneres i les formes de la tradició literària i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni.

12 Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics.

Apreciar les possibilitats comunicatives d'aquests per a la millora de la producció personal.

13 Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l'individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon

gust estètic, i són un mitjà d'arrelament, de participació en la cultura pròpia i de relació amb els altres pobles.

14 Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de les Illes Balears, de l'Estat espanyol i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les

diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.

15 Reconèixer el fet que la relació de pertinença a les Illes Balears implica l'aprenentatge i la capacitat d'ús de la llengua catalana.

16 Produir texts d’intenció o d’observació literària i valorar la creativitat i la innovació.

17 Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor i

prejudicis de tot tipus, especialment classistes, racistes i sexistes.

18 Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de la nostra societat balear i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses

situacions que plantegen les llengües en contacte

2.OBJECTIUS DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA DE SEGON D’ESO

1. Comprendre i produir missatges orals i escrits per comunicar-se i organitzar el pensament; reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge

i reconèixer les diferents llengües que es parlen a l’Estat espanyol i a les Illes. 2. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor

i prejudicis de tot tipus, especialment classistes, racistes i sexistes. 3. Utilitzar els mitjans d’expressió verbal, corporal, plàstica i musical en els contextos de comunicació propis, explotant les possibilitats creatives que

poden oferir les relacions entre aquests mitjans. 4. Emprar les dues llengües de les Illes per a expressar-se oralment i per escrit, fixant-se en l’estructura que presenten, els elements que tenen en comú i

els que els diferencien, produint missatges que tinguin sentit i que resultin entenedors i capaços de transmetre informació i sentiments. 5. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, reconeixent i valorant críticament les

diferències i rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, de sexe, de creences o de classe social. 6. Emprar la llengua com a mitjà privilegiat de comunicació humana, adaptant-la a les diverses situacions i contextos en què ens trobem, i mostrant

sempre respecte i capacitat de comprensió cap als problemes del proïsme. 7. Entendre i fer servir la llengua per expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i

cultural, adaptant els missatges al context i al tipus de persona amb què parlem i reconeixent a la vegada en els missatges dels altres marcadors en aquest

sentit. 8. Comprendre i analitzar texts literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària

i els recursos estilístics. Observar en els texts l’existència i el tractament de temes recurrents, i també les diferents maneres en què es manifesten depenent del

context històric, social i cultural de la literatura.

9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i humanístic que s’ha produït al llarg de la història com també la incidència en el medi

físic i social i en el pensament de l’ésser humà, caracteritzat en aquest cas com a pertanyent a la cultura occidental. 10. Emprar la llengua amb coherència, cohesió, propietat i correcció, aplicant els criteris que estableix la gramàtica per a cada cas, i fent ús d’una

ortografia correcta. 11. Fer servir la llengua per expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural,

per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per controlar la conducta de cadascú. 12. Utilitzar amb autonomia i amb esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar

informacions de diversos tipus i opinions diferents. 13. Utilitzar estratègies pròpies de l’aprenentatge i la resolució de problemes a partir de procediments diversos de reconeixement, planificació, realització

i avaluació d’una situació, fent servir en aquests casos les dues llengües cooficials. 14. Aprendre a gestionar la informació (cerca, selecció i organització de les dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica, i transmetre-la als altres de

manera organitzada i intel·ligible. 15. Utilitzar estratègies d’identificació i de resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la

formulació i la contrastació d’hipòtesis. 16. Fer servir les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades, la presentació de treballs i d’informes. 17. Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus i participar activament en el procés de normalització lingüística del

català. 18. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, lingüístic, històric i artístic de casa nostra i valorar la necessitat de participar de manera activa en la

seva protecció i conservació per assegurar-ne la sostenibilitat i el traspàs a les futures generacions. 19. Reafirmar la pròpia identitat a partir del sentiment de pertinença a les Illes i a través del coneixement de la seva història i de l’àmbit natural, social i

cultural propi. 20. Conèixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de

cada època. 21. Desenvolupar la sensibilitat estètica a fi de poder valorar manifestacions artístiques del patrimoni cultural i gaudir-ne, i també de la producció d’obres

pròpies. 22. Saber interpretar i produir missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics a fi d’enriquir les possibilitats de comunicació de manera precisa i

creativa. 23. Valorar la diversitat lingüística de l’Estat espanyol, com un dels factors que en constitueixen la identitat, contribuint des de les nostres actituds

lingüístiques a valorar-la i a potenciar-la. 24. Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans i de les ciutadanes, preparant-se per l’exercici dels primers i per l’acompliment dels segons.

OBJECTIUS DE QUART CURS

1. Conèixer les característiques estructurals dels diversos tipus de text, detectant la finalitat a què està adscrit cadascun d’ells, i les situacions per a les

quals són escaients.

2. Comprendre i analitzar textos de caràcter narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu, conversacional i directiu.

3. Comprendre i analitzar textos periodístics, publicitaris, jurídics i administratius.

4. Fer servir la llengua per a expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural, per

a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la conducta de cadascú.

5. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les diferents situacions i funcions, adoptant una actitud respectuosa i de

cooperació.

6. Aplicar els coneixements lingüístics a la interpretació i a la producció de textos orals i escrits.

7. Valorar l’escriptura de textos, com una utilització eficaç de la llengua en l’àmbit escolar.

8. Participar en la preparació, aplicació i producció de missatges preparats individualment i en grup i elaborar altres textos dins el marc tant de la conversa

formal com informal.

9. Fer un esquema de textos creatius de producció personal, i preveure l’ús dels recursos literaris propis de cada gènere segons els models treballats.

10. Intervenir en la representació de textos literaris o de situacions preparades prèviament.

11. Emetre judicis personals raonats en relació amb els textos, discutint allò en què no estem d’acord i argumentant les causes de la nostra opinió.

12. Identificar les idees essencials d’un text de qualsevol tipus i les relacions que s’estableixen entre elles en l’interior del text, tot establint l’estructura del

text.

13. Distingir entre els diversos nivells d’estudi de la llengua, i les regles que són aplicables a cadascun, usant-les amb precisió i coneixement.

14. Conèixer els elements que formen el sistema lingüístic, fent referència especialment als aspectes formals i funcionals.

15. Conèixer l’estructura dels mitjans de comunicació social, les seves classes, el llenguatge que fan servir i les tipologies de programes, i saber-los valorar

sempre amb esperit crític i amb la voluntat de treure’n informació.

16. Valorar el llenguatge i la seva concreció en la llengua com a mitjà de comunicació, adquisició de coneixements i comprensió de la realitat.

17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control

i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.

18. Emprar autònomament estratègies d’organització per al treball individual o de grup i tècniques d’estudi, investigació i recollida de dades com la consulta

de diccionaris i enciclopèdies, el maneig i la creació de fitxes i fitxers, el subratllat de textos, la confecció d’esquemes i resums, i també iniciar-se en el

coneixement de recursos per a l’aprenentatge i l’estudi que ofereixen les noves tecnologies (especialment Internet).

19. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per a detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor i

prejudicis de tota mena, especialment classistes, racistes o sexistes.

20. Estructurar la informació obtinguda de fonts diverses en esquemes característics, quadres, mapes conceptuals... utilitzant els procediments tradicionals i

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels

cursos de l'ESO

Primer d'ESO

Títol: Sa verema.

La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que

inclouen el seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i

col·lectives que s’hi associen. (Primera avaluació)

Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i

tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques

(CSC), sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge

avaluables CC

- Lectura i comprensió

d’un text narratiu.

- Reconeixement dels

elements de la

1. Llegir i comprendre

un text narratiu amb

fluïdesa i entonació

adequades.

1.1. Llegeix la narració i la

resta de textos de la

unitat amb una

pronúncia, una

entonació i un ritme

CCL

CEC

comunicació.

- Coneixement dels

orígens de les llengües,

de les famílies

lingüístiques i, entre

aquestes, de

l’indoeuropeu on

s’inclou el català.

- Reflexió sobre la

correspondència entre

sons i grafies.

- Definició del concepte

de dígraf i aplicació a

la pràctica ortogràfica.

- Coneixement de la

pronúncia de les

vocals, amb cinc

grafies per a vuit sons

vocàlics, i de

l’escriptura correcta de

la a, la e, la o i la u,

amb les seves

divergències

vocàliques.

- Reflexió sobre el plaer

de la lectura.

- Coneixement de les

característiques

bàsiques del llenguatge

literari i distinció de

textos literaris i no

literaris.

- Ús i ampliació del

vocabulari referit als

aliments.

- Reflexió i avaluació

sobre el procés

d’aprenentatge propi.

adequats.

1.2. Comprèn el text escrit i

identifica la seva forma

i estructura.

CCL

CEC

2. Reconèixer els

elements de la

comunicació.

2.1. Reconeix els elements

de la comunicació. CCL

3. Conèixer els orígens

de les llengües, les

famílies lingüístiques

i, entre aquestes, la

família indoeuropea a

la qual pertany el

català.

3.1. Comprèn el concepte

de família lingüística.

CCL

CEC

3.2. Identifica el català dins

de la família lingüística

indoeuropea.

CCL

CEC

4. Reflexionar sobre la


sons i grafies.

4.1. Reflexiona sobre la


sons i grafies.

CCL

5. Definir el concepte de

dígraf i aplicar-lo a la

pràctica ortogràfica.

5.1. Defineix el concepte de

dígraf i és capaç

d’aplicar-lo a la

pràctica ortogràfica.

CCL

6. Conèixer la pronuncia

de les vocals i

escriure-les de manera

correcta.

6.1. Coneix la pronúncia de

les vocals en català. CCL

6.2. Representa gràficament

de manera correcta els

sons vocàlics del català.

CCL

7. Reflexionar sobre el

plaer de la lectura.

7.1. Reflexiona sobre el

plaer de la lectura.

CCL

CEC

8. Conèixer les

característiques

bàsiques dels

llenguatge literari i

distingir textos

literaris i no literaris.

8.1. Coneix les

característiques

bàsiques dels

llenguatge literari.

CCL

CEC

8.2. Distingeix textos

literaris i no literaris.

CCL

CEC

9. Usar i ampliar el


aliments.

9.1. Usa el vocabulari

referit als aliments.

CCL

SIEP

9.2. És capaç d’ampliar el


aliments.

CCL

SIEP

10. Conèixer i usar de

forma responsable les

TIC, usar estratègies

per tractar la

informació, convertir-

la en coneixement

propi i aplicar-la a

diferents contextos i

participar activament

en el procés

d’aprenentatge.

10.1. Obté i organitza

informació i usa els

recursos digitals amb

interès i responsabilitat.

CD

11. Mostrar iniciativa i

perseverància a l’hora

d’afrontar els

problemes i de

defensar opinions, i

desenvolupament

d’actituds de respecte i

col·laboració en el

treball en grup.

11.1. Mostra una actitud

emprenedora, accepta

les errades quan

s’autoavalua, persevera

en les tasques de

recuperació i participa

en les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 2

Títol: Rosaris de sucre

La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu

desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen. (primera

avaluació)


avaluables CC

- Llegir i comprendre un

text narratiu.

- La comunicació oral i la

comunicació escrita.

- La història de

l’escriptura.

- Aprendre a llegir i a

escriure.

- Les llengües

romàniques.

- Els diftongs, els triftongs

i els hiats.

- La separació sil·làbica

ortogràfica.

- La partició de paraules al

final de línia.

- Els signes de puntuació.

- Orígens i funcions de la

literatura infantil i

juvenil.

- Característiques de la

literatura infantil i

juvenil en la novel·la, la

poesia i el teatre.

- Lèxic de la família.


sobre el procés


- Coneixement i ús

responsable de les TIC a

l’hora de cercar

informació sobre

diverses qüestions al

voltant d’Internet.

- Ús d’estratègies per

tractar la informació i

convertir-la en

coneixement propi i


un text narratiu en


adequades.


resta de textos de la unitat

amb una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC


identifica la seva forma i

estructura.

CCL

CEC

2. Conèixer quan es

va inventar

l’escriptura i

comprendre la seva

importància per a la

humanitat;

identificar i

enumerar

situacions on

s’empra la

comunicació oral i

la comunicació

escrita.

2.1. Coneix quan es va

inventar l’escriptura.

CEC

CMC

T

2.2. Comprèn la importància

de l’escriptura per a la

humanitat.

CCL

CEC

2.3. Enumera situacions en què

s’empra la comunicació

oral i d’altres en què

s’empra la comunicació

escrita.

CCL

CMC

T

3. Elaborar textos,

orals i escrits,

d’acord amb la

situació de

comunicació.

3.1. Elabora textos orals i

escrits adequats a la

situació de comunicació. CCL

SIEP

4. Conèixer la

formació de les

llengües

romàniques, quines

són i diferenciar-les

de la resta.

4.1. Comprèn el concepte de

romanització. CCL

CEC

4.2. Coneix quines són les

llengües romàniques. CCL

CEC

4.3. Diferencia les llengües

romàniques. CCL

CEC

5. Conèixer els aplecs

vocàlics; saber

quan formen

diftongs i els seus

tipus, quan formen

triftongs i quan

formen hiats;

aplicar les normes

de partició de

paraules al final de

línia.

5.1. Identifica i diferencia

diftongs, triftongs o hiats.

CCL

CM

5.2. Separa correctament les

síl·labes d’una paraula.

CCL

CM

5.3. Parteix les paraules al final

de línia correctament. CCL

CM

6. Conèixer els signes

de puntuació.

6.1. Utilitza correctament els

signes de puntuació. CCL

7. Conèixer com va

néixer la literatura

infantil i juvenil i

quins autors la van

impulsar i de quins

textos partiren;

comprendre la seva

funció en

l’aprenentatge a

l’escola; diferenciar

els seus trets

principals en la

novel·la, la poesia i

el teatre.

7.1. Coneix quin va ser

l’origen de la literatura

infantil i juvenil.

CEC

7.2. Comprèn la importància

de la literatura infantil i

juvenil en l’aprenentatge a

l’escola.

CAA

7.3. Diferencia les

característiques d’aquest

tipus de literatura en la

novel·la (temes,

ambientació, tècniques,...),

la poesia (mètrica,

recursos estilístics,...) i el

teatre (relats orals

tradicionals, titelles,...).

CEC

8. Emprar i ampliar el

vocabulari referit a

la família.

8.1. Empra el vocabulari referit

a la família. CCL

8.2. És capaç d’ampliar el

vocabulari referit a la

família.

CMC

T


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos

i participar

activament en el

procés

d’aprenentatge.





CD

10. Mostrar iniciativa

i perseverància a

l’hora d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup.


emprenedora, accepta les

errades quan s’autoavalua,

perservera en les tasques

de recuperació i participa

en les activitats

d’aprenentatge cooperatiu.

SIEP

Unitat 3

Títol: L'estendard

La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el

seu desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi

associen. (primera avaluació)


avaluables CC

- Llegir i comprendre els

diferents tipus de text.


tipus de text: narratiu,

conversacional,

expositiu, descriptiu,

predictiu, argumentatiu i

instructiu.


llengües de l’Estat

espanyol.


classes de paraules:

variables: (nom, pronom,

adjectiu, determinant i

verb) i invariables

(adverbi, preposició i

conjunció).


normes d’accentuació i

identificació de la

síl·laba tònica i àtona,

les paraules agudes,

planes i esdrúixoles.

- Identificació dels

diferents gèneres

literaris: narrativa, teatre,

poesia i assaig.

- Ús i ampliació del lèxic

sobre la població.


sobre el procés


- Coneixement i ús


els diferents tipus

de text amb


adequades.

1.1. Llegeix els diferents tipus

de textos de la unitat amb

una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC

2. Conèixer i

identificar els

diferents tipus de

text atenent a la

intenció del parlant

i les seves

característiques i

ser capaç de

redactar-ne un de

determinat.



estructura.

CCL

CEC

2.2. Coneix les característiques

dels diferents tipus de text.

CEC

CCL

2.3. Identifica els diferents

tipus de text.

CEC

CCL

2.4. És capaç de redactar un

text argumentatiu a partir

de les característiques

estudiades i una

descripció.

CCL

SIEP

3. Conèixer les

llengües de l’Estat

espanyol, el domini

lingüístic de la

llengua catalana i la

variació geogràfica

del català.

3.1. Coneix les llengües

oficials que es parlen a

l’Estat espanyol.

CCL

CSC

3.2. Comprèn la variació

lingüística del català. CCL

CSC

4. Conèixer les

classes de paraules:

variables i

invariables;

identificar-les i

classificar-les.

4.1. Coneix les paraules

variables i invariables. CCL

4.2. Identifica i classifica

diferents classes de

paraules.

CCL

CMCT

SIEP

5. Comprendre quan

una síl·laba és

tònica o àtona;

saber quan una

paraula és aguda,

plana o esdrúixola;

usar l’accent

diacrític quan

calgui.

5.1. Comprèn què son les

síl·labes tòniques i àtones. CCL

5.2. Sap quan una paraula és

aguda, plana o esdrúixola i

accentua correctament. CCL

5.3. Utilitza l’accent diacrític

quan cal. CCL

6. Comprendre com

és un text narratiu i

reproduir-ne un.

6.1. Identifica els trets

característics d’un text

narratiu.

CCL

CEC

6.2. És capaç de reproduir un

text narratiu. CCL

CEC

SIEP

7. Comprendre un text

teatral; representar

una escena d’un

text teatral.

7.1. Identifica els trets d’un

text teatral. CCL

CEC

7.2. Representa una escena

d’un text teatral. CEC

SIEP

CCL

8. Comprendre un text

poètic.


text poètic. CCL

CEC

9. Comprendre un

assaig; definir

l’aforisme.


assaig. CCL

CEC

9.2. Defineix què és un

aforisme. CCL

CEC

10. Conèixer el lèxic

relacionat amb la

població.

10.1. Coneix el lèxic relacionat

amb la població, els

edificis públics i el

mobiliari urbà. CCL

CSC


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos

i participació activa

en el procés

d’aprenentatge.





CD

CCL

SIEP


perseverància a


problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup




persevera en les tasques de

recuperació i participa en

les activitats


SIEP

Unitat 4

Títol: La nit bruixa



associen. (Segona avaluació)


avaluables CC




elements de la

comunicació.


característiques dels

textos instructius.

- Comprensió del

concepte de prejudici

lingüístic.

- El nom i les seves

classes.

- Coneixement de

l’expressió del gènere i

del nombre.

- La dièresi.

- Elements formals

bàsics de la poesia

(mètrica i rima).

- Ampliació del



un text en fluïdesa i

entonació adequades;

identificar la seva

forma i estructura.

1.1. Llegeix els textos de la

unitat amb una

pronúncia, una entonació

i un ritme adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

2. Conèixer les


textos instructius;

identificar-los i

reproduir-los.

2.1. Coneix les


textos instructius.

CEC

CCL

2.2. Identifica un text

instructiu i el diferencia

d’un text expositiu.

CCL

CEC

2.3. Redacta un text

instructiu.

CCL

SIEP

3. Comprendre que són

els prejudicis

lingüístics; identificar

i evitar afirmacions

que siguin prejudicis.

3.1. Comprèn que són els

prejudicis lingüístics. CCL

CSC

3.2. Identifica i evita

expressar prejudicis

lingüistics.

CCL

SIEP

CSC

4. Reconèixer que són

els noms i les seves

classes, Ies normes de

la formació del gènere

i el nombre.

4.1. Reconeix els noms i les

seves classes. CCL

CM

4.2. Coneix les normes de la

formació del gènere i el

nombre.

CCL

5. Conèixer les normes

d’ús de la dièresi,

escriure-la on calgui i

pronunciar-la

correctament.

5.1 Escriu correctament

paraules amb dièresi. CCL

5.2. Pronuncia correctament

paraules amb dièresi. CCL

6. Conèixer els trets

característics de la

poesia; mesurar els

versos i identificar la

rima.

6.1. Coneix les


textos poètics.

CEC

CCL

6.2. Mesura els versos

comptant-ne les síl·labes

i tenint en compte les

sinalefes i els hiats.

CMCT

CCL

CEC

6.3. Identifica la rima

consonant i assonant. CCL

CEC

7. Ampliar i usar el


foguerons, les gloses i

altres elements de les

festes populars.

7.1. Amplia i usa el


foguerons, les gloses i

altres elements de les

festes populars.

CCL

CEC

SIEP

CSC

8. Saber elaborar una

fitxa de lectura amb

les idees principals i

valorar la seva utilitat.

8.1. Elabora una fitxa de

lectura amb les idees

principals.

CCL

CEC

CMCT

SIEP

8.2. Valora la utilitat de la

fitxa de lectura.

CCL

CEC

CMCT


forma responsable les

TIC, usar estratègies

per tractar la

informació, convertir-

la en coneixement

propi i aplicar-la a

diferents contextos i

participació activa en

el procés

d’aprenentatge.

9.1. Obté, organitza




CD



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament



treball en grup.



errades quan


en les tasques de


les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 5

Títol: Els darrers dies





avaluables CC



- Reconeixement de les

modalitats oracionals

segons la intenció del

parlant: enunciatives,

interrogatives,

exclamatives,

imperatives, dubitatives i

desideratives.

- Aprofundiment en

l’anàlisi textual a partir

del treball sobre les

modalitats oracionals i

identificació en un text o

en una situació

comunicativa donada.

- Comprensió dels

conceptes de sinonímia i

d’antonímia i

identificació dels

sinònims i antònims en

un text.


mecanismes morfològics

per a la formació

d’antònims.

- Definició de l’adjectiu i

distinció entre adjectius


un text narratiu

amb fluïdesa i

entonació

adequades.





adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

2. Reconèixer les

modalitats

oracionals;

identificar les

modalitats que

predominen en un

text o en una

situació

comunicativa

atenent a la

intenció del parlant.


de les modalitats

oracionals.

CCL

2.2. Identifica les modalitats

oracionals predominants

en el diàleg que ha escrit. CCL

SIEP

3. Comprendre els

conceptes de

sinonímia i

d’antonímia i

identificar els

sinònims i

antònims en un

text; conèixer els

mecanismes

morfològics per a

3.1. Comprèn els conceptes de

sinonímia i d’antonímia. CCL

CMCT

3.2. Identifica els sinònims i

antònims en un text. CCL

CMCT

3.3. Coneix els mecanismes

morfològics per a la

formació d’antònims. CCL

variables dels

invariables.

- Aplicació dels

aprenentatges sobre

morfologia de les unitats

anteriors al cas de

l’adjectiu.

- Reconeixement del so de

la erra muda i de les

lletres ll, l·l, g, j, tg i tj.

- Coneixement i

identificació en un

poema de les figures

retòriques: comparació,

metàfora, hipèrbaton,

personificació i

al·literació.


vocabulari sobre les

festes populars.

- Coneixement dels passos

per llegir un poema en

veu alta.


sobre el procés


- Coneixement i ús


l’hora de cercar

informació sobre

diverses qüestions

plantejades al llarg de la

unitat.


cercar la informació i

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a diferents

la formació

d’antònims.

4. Conèixer la

definició d’adjectiu

i distingir la forma

dels adjectius:

variables i

invariables i el seu

grau; comprendre i

aplicar la seva

concordança en

gènere i nombre.

4.1. Defineix els adjectius. CCL

4.2. Distingeix els adjectius

variables i invariables.

CMCT

CCL

4.3. Identifica els adjectius en

un text i el seu grau. CCL

4.4. Aplica correctament la

concordança de l’adjectiu

en gènere i nombre.

CCL

5. Aprendre les

normes d’escriptura

de la r muda, la ll,

l·l, g, j, tg i tj.

5.1. Escriu correctament

paraules amb r muda, ll i

l·l. CCL


paraules amb g, j, tg i tj. CCL

6. Conèixer les

figures retòriques

de la comparació,

metàfora,

hipèrbaton,

personificació i

al·literació;

identificar les

figures retòriques

en un poema.

6.1. Coneix les principals

figures retòriques. CEC

CCL

6.2. Identifica les figures

retòriques en un poema.

CEC

CCL


vocabulari sobre les

festes populars.

7.1. Usa amb propietat el

vocabulari sobre festes

populars.

CCL

CSC

SIEP

8. Conèixer els passos

per llegir un poema

en veu alta i de

recitar-lo amb una

entonació, una

pronuncia i un

ritme adequats.

8.1. Coneix els passos per

llegir correctament un

poema en veu alta.

CCL

CEC

8.2. Recita, de manera acurada,

un poema en veu alta. CCL

CEC

SIEP


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.




interès i responsabilitat

CD


perseverància a


problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup.






en les activitats


SIEP

Unitat 6

Títol: Ball pagès






- Identificació de les

característiques

principals dels textos

narratius.

- Reconeixement de

l’estructura dels textos

narratius.



narradors i la seva

importància.

- Reproducció d’un text

narratiu en redaccions

pautades.

- Comprensió dels

conceptes de barbarisme

i vulgarisme.


contextos en què solen

aparèixer barbarismes i

vulgarismes i utilització

de les paraules més

adequades i ajustades a

la norma.

- Definició dels conceptes

de determinant i pronom

i reconeixement de les

diferents classes.


diferents formes dels

pronoms febles segons si

van davant o darrere del

verb.

- Comprensió de les

normes sobre


els diferents tipus

de text amb


adequades





adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

2. Identificar les

característiques

dels textos

narratius;

reconèixer la seva

estructura;

identificar les

classes de narradors

i la seva

importància i

redactar un text

narratiu.

2.1. Identifica les

característiques dels textos

narratius.

CCL

2.2. Reconeix l’estructura d’un

text narratiu

CCL

CEC

2.3. Identifica les diferents

classes de narradors i la

seva importància

CCL

CEC


text narratiu seguint les

pautes.

CCL

CEC

SIEP

3. Comprendre els

conceptes de

barbarisme i

vulgarisme;

reconèixer els

contextos en què

solen aparèixer i

utilitzar les

paraules més

ajustades a la

norma.

3.1. Coneix els conceptes de

barbarisme i vulgarisme i

els contextos en què solen

aparèixer.

CCL

CSC

3.2. Utilitza les paraules més

adequades i ajustades a la

norma. CCL

CSC

SIEP

4. Definir els

conceptes de

determinant i

pronom i les seves

classes i conèixer

les diferents formes

dels pronoms

febles.

4.1. Defineix els conceptes de

determinant i pronom i les

seves classes.

CCL

4.2. Coneix i classfica les

diferents formes dels

pronoms febles. CCL

CMCT

5. Comprendre les

normes de

l’apostrofació i la

contracció i usar

amb correcció

l’apòstrof i la

contracció.

5.1. Comprèn les normes de

l’apostrofació i la

contracció.

CCL

5.2. Usa amb correcció

l’apòstrof i la contracció. CCL

6. Aplicar la

caracterització dels

textos narratius a la

narració literària;

diferenciar entre

conte i novel·la i

identificar els

personatges

protagonistes,

antagonistes i

secundaris d’una

història.

6.1. Aplica la caracterització

dels textos narratius a la

narració literària.

CCL

CEC

CAA

6.2. Diferencia entre conte i

novel·la. CCL

CEC

6.3. Identifica els personatges

protagonistes, antagonistes

i secundaris d’una història CCL

CEC


vocabulari referit al

ball pagès.

7.1. Usa i amplia el vocabulari

referit al ball pagès.

CEC

CCL

CSC

SIEP

8. Conèixer què és un

mapa conceptual i

com s’estructura i

elaborar-ne un

8.1. Coneix què és un mapa

conceptual i com

s’estructura.

CAA

CCL

CMCT

8.2. Elabora un mapa

conceptual.

CAA

CCL

CMCT

SIEP


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.





CD


perseverància a


problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup




persevera en les tasques de


les activitats


SIEP

Unitat 7

Títol: Excursions



associen. (Tercera avaluació)

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CC

avaluables




característiques

principals i l’estructura

dels textos descriptius.



textos descriptius de

persones, llocs i

objectes.

- Valoració del sentit

lingüístic de les frases

fetes i investigació del

significat de les frases

que no coneix.


conjugacions verbals i

dels morfemes verbals i

reconeixement de la

informació que aporten

(persona, temps i mode).


formes no personals del

verb (infinitiu, gerundi i

participi).

- Diferenciació entre

temps simples, temps

compostos i el passat

perifràstic; verbs

regulars i verbs

irregulars.

- Reconeixement i

valoració de la diferència

de pronuncia de la essa

sonora i la essa sorda.


els diferents tipus

de text amb


adequades

1.1. Llegeix el text narratiu i la




adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

2. Identificar les

característiques

dels textos

descriptius;

reconèixer la seva

estructura; escriure

la descripció d’una

persona, d’un

objecte i d’un lloc.

2.1. Identifica les


descriptius.

CCL


text descriptiu.

CCL

CEC


dels textos descriptius de

persones, de llocs i

d’objectes.

CCL

CEC

2.4. Descriu una persona, un

objecte imaginari i un

paisatge.

CCL

CEC

SIEP

3. Valorar el sentit

lingüístic de les

frases fetes;

investigar el

significat de les

frases fetes que no

coneix.

3.1. Valora el sentit lingüístic

de les frases fetes.

CCL

CSC

CEC

3.2. Investiga el significat de

les frases fetes que no

coneix.

SIEP

CCL

4. Identificar les

conjugacions

verbals i els

morfemes verbals i

reconèixer la

informació que

aporten (persona,

temps i mode);

conèixer les formes

no personals del

verb; diferenciar

entre temps

simples, compostos

i el passat

perifràstic i

identificar els verbs

regulars i

irregulars.

4.1. Identifica les conjugacions

verbals i els morfemes

verbals i reconeix la

informació que aporten

persona, temps i mode).

CCL

4.2. Coneix les formes no

personals del verb. CCL

4.3. Diferencia entre temps

simples, compostos i el

passat perifràstic.

CCL

4.4. Identifica els verbs

regulars i irregulars.

CCL

5. Reconèixer la

diferència de

pronúncia de la

essa sonora i la

essa sorda; aplicar

les normes

ortogràfiques que

regulen l’ús de la

essa sonora i

pronunciar-la

correctament.

5.1. Reconeix la diferència de

pronúncia entre la essa


CCL

5.2. Aplica les normes

ortogràfiques que regulen

l’ús de les grafies que

reprensenten la essa

sonora.

CCL


paraules amb essa sonora.

CCL

SIEP

6. Reconèixer la

construcció de

l’espai i el temps en

els textos narratius;

identificar i l’estil

directe i indirecte

en els textos

narratius.

6.1. Reconeix si l’espai dels

textos narratius és real o

imaginari i si el temps és

lineal o retrospectiu.

CCL

CEC

6.2. Identifica l’ús de l’estil

directe i indirecte en els

textos narratius.

CCL

CEC



relleu i els

accidents

geogràfics.


referit al relleu i els

accidents geogràfics.

CCL

SIEP

CMC

T


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.





CD


perseverància a


problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup.






en les activitats


SIEP

Unitat 8

Títol: Sant Joan


desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen. (Tercera

avaluació)


d’un text teatral.


característiques

principals dels textos

conversacionals: orals,

escrits, preparats,

espontanis, informals o

formals.


estructures

conversacionals i

reproducció d’aquestes.

- Diferenciació entre el

lexema i el morfema

d’una paraula (prefixos i

sufixos).

- Coneixement del

procediment de la

derivació per crear

paraules.

- Creació de paraules

derivades.

- Identificació dels temps

simples i dels temps

compostos

- Conjugació correcta de

les formes donades d’un

verb.


temps del mode indicatiu

i els temps del mode

subjuntiu.

- Reconeixement del so de

la essa sorda i aplicació

de les regles que en


els diferents tipus

de text amb


adequades.

1.1. Llegeix el text teatral i la




adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

2. Identificar les

característiques

dels diferents tipus

de textos

conversacionals;

reconèixer les

estructures

conversacionals i

reproduir-les.

2.1. Identifica les


diferents tipus de textos

conversacionals.

CCL

CEC


text conversacional.

CCL

CEC

2.3. Reprodueix un text

conversacional.

CCL

CEC

3. Diferenciar el

lexema i el

morfema d’una

paraula.

3.1. Diferencia entre el lexema

i el morfema d’una

paraula.

CCL

CMCT

4. Conèixer el

procediment de la

derivació per crear

paraules.

4.1. Coneix el procediment de

la derivació per crear

paraules.

CCL

4.2. Crea paraules derivades

afegint morfemes. CCL

5. Identificar els

temps simples i

compostos;

conjugar

correctament les

formes donades

d’un verb;

reconèixer els

temps del mode

indicatiu i

subjuntiu.

5.1. Identifica els temps

simples i compostos. CCL

5.2. Conjuga correctament les

formes donades d’un verb. CCL

5.3. Reconeix els temps del

mode indicatiu i subjuntiu.

CCL

6. Reconèixer el so de

la essa sorda;

aplicar les regles

que en regulen

l’escriptura.

6.1. Reconeix el so de la essa

sorda. CCL


paraules amb essa sorda. CCL

SIEP

7. Identificar les

característiques

dels textos teatrals;

diferenciar entre

text i representació.

7.1. Identifica les


teatrals.

CCL

CEC

7.2. Diferencia entre text i

representació.

CCL

CEC



les professions.


referit a les professions. CSC

SIEP


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.





CD


perseverància a


problemes i de


desenvolupament

d’actituds de

respecte i


treball en grup.






en les activitats


SIEP

Unitat 9

Les vacances



associen. (Tercera avaluació)


dels diferents tipus de

text.


característiques i


expositius.

- Creació de paraules

compostes de manera

correcta.

- Reconeixement de

l’oració i dels seus

constituents bàsic,

subjecte i predicat i

aplicació de les normes

de concordança entre el

subjecte i el verb;

l’oració simple,

composta i els

complements verbals.

- Reconeixement dels sons

representats per les

lletres p, b, t, d, c, g a

final de paraula i

aplicació correcta de les

normes ortogràfiques

que en regulen l’ús.

- Reconeixement i


els diferents tipus

de text amb


adequades.

1.1. Llegeix els diferents tipus

de textos de la unitat amb

una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC



estructura.

CCL

CEC

2. Identificar les

característiques i

l’estructura dels

textos expositius;

redactar un text

expositiu.

2.1. Identifica les

característiques i


expositius.

CEC

CCL


text expositiu.

CCL

CEC

SIEP

3. Conèixer el procés

de composició de

paraules; crear

paraules

compostes.

3.1. Coneix el procés de

creació de paraules

compostes i en crea de

noves.

CCL

SIEP

4. Identificar els

constituents bàsics

de l’oració, el

subjecte i el

predicat; aplicar la

concordança entre

4.1. Identifica el subjecte i el

predicat. CCL

4.2. Aplica les normes de

concordança entre el

subjecte i el verb.

CCL

valoració de la diferència

entre els sons

representats per les

lletres b i v.

- Aplicació de les normes

ortogràfiques que

regulen l’ús de la b i la v.

- Comprensió de les

característiques de

l’assaig i de les seves

formes, com ara el diari

personal o el diccionari.



mitjans de transport.

- Elaboració d’una

exposició amb

informació de lloc on viu

amb suport en paper o

informàtic.

- Coneixement i ús


l’hora de cercar

informació sobre

diverses qüestions de la

unitat.


tractar la informació i

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a diferents

contextos i participació

activa en el procés

d’aprenentatge.


sobre el procés


- Iniciativa i perseverància

el subjecte i el

verb; reconèixer el

subjecte el·líptic i

els verbs

impersonals;

diferenciar entre

oració simple,

oració composta i

identificar els

complements

verbals.

4.3. Reconeix el subjecte

el·líptic i els verbs

impersonals.

CCL

4.4. Diferencia l’oració simple

de la composta i identifica

els complements verbals.

CCL

5. Reconèixer el sons

representants per

les lletres p, b, t, d,

c, g a final de

paraula i aplicar

correctament les

normes

ortogràfiques que

en regulen l’ús.

5.1. Reconeix el sons

representants per les

lletres p, b, t, d, c, g a final

de paraula.

CCL



l’ús de les oclusives finals.

CCL

6. Reconèixer la

diferència entre els

sons representats

per les lletres b i v;

aplicar les normes

ortogràfiques que

regulen l’ús de la b

i la v;.



l’ús de la b i la v.

CCL

6.2. Pronuncia correctament la

v. CCL

7.1. Comprèn les


l’assaig.

CCL

CEC

7. Comprendre les


l’assaig; conèixer

les seves diverses

formes i escriure un

assaig en forma de

diari personal.

7.2. Coneix les diverses formes

d’assaig. CCL

CEC

7.3. Escriu un text en forma

d’assaig. CCL

CEC

SIEP

8.1. Fa servir el vocabulari

referit als mitjans de

transport.

CCL

CSC


vocabulari referit

als mitjans de

transport.

8.2. Consulta el diccionari per

ampliar el vocabulari

sobre els mitjans de

transport.

CCL

SIEP

CAA

9.1. Elabora un exposició amb

informació del lloc on viu

amb recursos en format

paper o digital.

CD

SIEP

CSC

9. Elaborar una

exposició amb

informació de lloc

on viu amb suport

en paper (mural) o

digital.




interès i responsabilitat. CD


forma responsable

les TIC, usar

estratègies per

tractar la

informació,

convertir-la en

coneixement propi i

aplicar-la a

diferents contextos


en el procés

d’aprenentatge.






en les activitats

d’aprenentatge cooperatiu. SIEP

PROJECTE LLENGUA CATALANA

1r d'ESO, CURS 2019-20

Professors: Antònia M. Andreu, Joaquim Berntsson (Dep.Llengua Catalana)

RONDALLES MALLORQUINES I D’ARREU DEL MÓN

Justificació del projecte

Sovint, en plantejar estratègies per a la difusió de la lectura entre nins i joves no es té en

compte que per a la majoria el simple objecte del llibre resulta quelcom pràcticament

desconegut. No obstant, tots sabem que a l’escola s’hauria d’estar impulsant un

apropament crític a la lectura que permetés a l’alumne discernir més enllà del “m’agrada o

no m’agrada el que he llegit”.

Els professors en canvi hem d’enfrontar-nos a la crua resposta que normalment rebem dels

alumnes: “No m’agrada llegir”. Si els pares no s’han preocupat d’envoltar els seus fills amb

llibres senzills però que hagin estimulat almenys una curiositat per la lectura, molts nins

arriben a l’institut i veuen els llibres com unes coses estranyes que representen un deure

desagradable, que s’ha de complir en contra de la pròpia voluntat. Aquest rebuig genera una

sensació d’impotència difícilment reversible en anys posteriors, ja que es creu que allò que

ja no s’ha entès a una determinada etapa ja no es pot recuperar, situació que s’evitaria si des

d’un principi el nin es familiaritzàs amb els mecanismes que el text literari posa en joc.

Ho podem comparar amb la suposada habilitat que els joves d’avui tenen per a les noves

tecnologies. On s’origina la misteriosa habilitat?, d’una modificació genètica? No. Si els

joves demostren ara més aptituds que generacions anteriors per al maneig dels mitjans

tecnològics (ordinadors, tablets, mòbils, etc.) és perquè han crescut envoltats per

nombrosos estímuls audiovisuals que, d’alguna manera, els han preparat per al maneig

d’un sistema que bàsicament funciona de manera similar; mentre que per a alguns de

nosaltres els multimèdia són amb prou feines una difusa abstracció, per a ells són una

manera d’actuar en el món.

Malgrat que falti millorar el rendiment dels programes d’alfabetització corrents, en

l’actualitat el baix índex de lectura entre els joves estudiants no implica tant un problema de

logística com d’afinitat.Un cop que se’ls ha ensenyat a llegir, un cop que s’han fet vistoses

edicions, continua mancant el convenciment que la lectura té un valor per si mateixa i fins i

tot pot ser entretinguda. És a dir, es pot ensenyar a llegir, es poden fer fantàstiques

campanyes per a promoure el llibre, però mentre el nin o la nina no estiguin convençuts del

valor que la lectura té en si mateixa, tot serà inútil.

Una activitat que permet a qualsevol jove familiaritzar-se amb la lectura i fer-la una

activitat plaent i voluntària, és l’organització d’un Taller de lectura a la mateixa aula .

Així com hem enfocat aquest taller, no només es fomentarà l'habilitat de llegir ; també la

d'escoltar, interpretar o dramatitzar, crear i desenvolupar l'esperit crític.

Independentment que aquesta tasca pugui enfortir els hàbits de lectura i comprensió,

proposa una dinàmica formativa de compromís cooperatiu, en posar en joc diferents

capacitats individuals a favor d’un projecte compartit. Si no aconseguim lectors acostumats

a la lectura, almenys engrandirem la cultura de respecte al llibre, guany important, si

recordam moltes de les atrocitats que a la història humana han començat amb la crema de

llibres.

Organització

Enguany el taller tendrà com a centre d'interès la rondalla tradicional oral focalitzat en el

nostre entorn i la nostra cultura i, concretament, en les rondalles compilades per Antoni

M.Alcover. També farem feina amb les rondalles d’arreu del món.

Recursos didàctics

Treballarem amb material fotocopiat que lliurarem als alumnes i, en la mesura que sigui

possible, intentarem que sigui aprofitable per més d’un grup si la matèria s’imparteix en

horari diferent.

Objectius

Fomentar l'ús i l'estimació per la llengua catalana

Conèixer la literatura oral tradicional de Mallorca, a través de la compilació feta per

Antoni M. Alcover i, a la vegada, les rondalles d'arreu del món, a través de textos

publicats per diferents editorials.

Treballar la lectura en veu alta (expressió, entonació, respiració, etc.)

Treballar l'expressió i comprensió oral i la lectura dramatitzada.

Conèixer expressions i frases fetes pròpies de les rondalles.

Treballar els personatges segons la tipificació de Vladimir Propp (funció,

característiques,etc.)

Treballar l'estructura del conte (plantejament, nus i desenllaç) i altres aspectes

propis d'aquest gènere: el narrador, l'espai, el temps, etc.

Extreure un ensenyament moral derivat de l'argument de les rondalles.

Temporització

En principi es treballarà una rondalla cada dues sessions, incloent la lectura, les tasques

proposades per assolir els objectius esmentats més amunt i la dramatització. En començar el

mes de febrer, els grups s’invertiran.

Criteris d'avaluació

La nota del Projecte s'inclou dins l'apartat de feina que computa un total del 20%, tal com

consta a la programació del Departament de Llengua Catalana del curs 2019-20.S’ha de

tenir en compte, però, que fins al final de curs no es podrà avaluar aquesta matèria, ja que

durant tot l’any s’haurà desdoblat amb l’assignatura de Projectes de Matemàtiques.


1r ESO A/ B

Professor: J. Berntsson

El nostre hàbitat.


La finalitat d’aquest projecte és que els alumnes s’apropin a la problemàtica ecològica i

climàtica en què vivim (contaminació de fums, llums i renous, tractament de residus del

productes que consumim: la reutilització i el reciclatge, l’estalvi del consum i energia,

contaminació històrica, conscienciació de la importància de la responsabilitat de la cura de

tot l’entorn…), a la vegada que realitzen treballs en grup, tot emprant també les noves

tecnologies per fer tasques de recerca i tractament de la informació en l’entorn virtual.

Ús de la informació en format llibre, cartells, publicitat...

En darrer lloc, es treballen les presentacions orals formals a l’aula: presentació de treballs

en grup, debats, etc., de manera que poden aprendre a expressar-se correctament i presentar

el resultat de la seva feina en un entorn formal.

Organització

Aquest projecte es du a terme en els grups de 1r d’ESO A/B durant mig curs. La meitat de

cada grup d’ESO el fa entre setembre i febrer, mentre que l’altra meitat el comença pel

febrer i el treballa fins al final del curs.

Recursos didàctics

La tasca es du a terme emprant recursos audiovisuals: projector i ordinador de l’aula,

vídeos, a més de material aportats pel professor com comprensions lectores, textos

divulgatius, publicitaris...

Objectius

· Realitzar un apropament de l’entorn per prendre consciència de la protecció i respecte.

· Realitzar treballs en grup emprant en alguns casos les noves tecnologies per fer

tasques de recerca i tractament de la informació en l’entorn virtual.

· Aprendre a distingir quines són les fonts més fiables a la xarxa.

· Aprendre a seleccionar les dades rellevants i confegir treballs de recerca senzills en

suports digitals

· Expressar-se correctament i presentar el resultat de la seva feina en un entorn

formal.

· Fomentar l’ús de la llengua oral.

Temporització

El projecte compta amb una hora setmanal, per tant per a cada quadrimestre hi ha setze

sessions.

Treballs en equip mantenint la temàtica ambiental combinats amb debats, recerca

d’informació,

lectures i composició d’espots publicitaris (escrits i orals) per informar, recordar i

conscienciar de la cura de

l’ambient.

Criteris d’avaluació

La nota del Projecte serà un 10% de la nota de la 3a avaluació, tal com consta a la

programació del Departament de Llengua Catalana del curs 2019-2020.

Segon d'ESO

Llengua catalana i literatura


tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques

(CSC), sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).

Unit

at

Títol i continguts

Criteris d'avaluació Estàndards avaluables Te

mp

orit

zac

ió

1

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els hippies a

Eivissa i Formentera.

2. Vocabulari. La roba.

3. Comunicació. Internet i les xarxes socials.

4. Lèxic. La polisèmia i l’homonímia.

5. Gramàtica. Text, paràgraf, oració i paraula.

6. Taller de llengua. Els signes de puntuació.

7. Literatura. Llengua, literatura i societat.

8. Competència per aprendre a aprendre:

tècniques per prendre apunts.

o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes

de comprensió corresponents.

o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a la roba.

o 2.2. És capaç de descriure la roba que duen uns

personatges concrets.

o 3.1. Coneix el concepte d’Internet.

o 3.2. Sap les funcions més importants d’Internet i

les xarxes socials.

o 3.3. Identifica els perills de les xarxes socials i

d’Internet.

o 4.1. Comprèn els conceptes d’homonímia i de

polisèmia.

o 4.2. Identifica els mots que són polisèmics.

o 4.3. Reconeix els mots que són homònims.

o 5.1. Identifica la forma i la funció dels sintagmes,

les oracions, els paràgrafs i els textos.

o 5.2. Reconeix i diferencia: nom, pronom, adjectiu,

determinant, verb, adverbi, preposició i conjunció.

- Usar i ampliar el


la roba.

- Conèixer les

característiques i els

usos bàsics

d’Internet.

- Comprendre i

diferenciar els

conceptes

d’homonímia i de

polisèmia.

- Conèixer la divisió

en paràgrafs,

oracions i sintagmes

d’un text.

- Identificar les

categories

gramaticals dins una

oració.

1a

ava

lua

ció

o 6.1. Escriu adequadament els signes de puntuació

en un text.

o 7.1. Reconeix el paper de la literatura com a retrat

de la societat.

o 7.2. Identifica la funció expressiva del llenguatge

literari.

o 8.1. Coneix i aplica tècniques per prendre apunts

d’una manera eficaç.

- Comprendre la

funció de la

literatura en la

societat.

- Distingir els textos

literaris i els no

literaris.

2 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La festa de

les Verges.

2. Vocabulari. Estris de cuina.

3. Comunicació. Les funcions del llenguatge.

4. Lèxic. La sinonímia i l’antonímia.

5. Gramàtica. El nom i l’adjectiu. Gènere i

nombre.

6. Taller de llengua. Les vocals.

7. Literatura. Els temes literaris.


l’esquema.

o 1.1. Comprèn el text inicial i respon les

preguntes de comprensió corresponents.

o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als estris

de cuina.

o 2.2. Fa servir expressions i frases fetes

relacionades amb l’entorn de de cuina.

o 3.1. Coneix i identifica els elements de la

comunicació en situacions concretes.

o 3.2. Sap quines són les funcions del llenguatge

i les identifica en situacions concretes.

o 4.1. Comprèn els conceptes de sinonímia i

antonímia.

o 4.2. Distingeix entre sinonímia absoluta i

sinonímia parcial.

o 4.3. Diferencia entre antònims lèxics i antònims

gramaticals.

o 5.1. Classifica els noms en propis o comuns,

concrets o abstractes, individuals o col·lectius.

o 5.2. Fa la flexió de gènere i nombre dels noms

de manera correcta.

o 6.1. Identifica els graus dels adjectius.

o 6.2. Forma el gènere i el nombre dels adjectius

de manera correcta.

- Usar i ampliar el


estris de cuina.

- Identificar els

elements de la

comunicació i les

funcions del

llenguatge.

- Comprendre els

conceptes de

sinonímia i

antonímia.

- Classificar els noms

i identificar els

graus dels adjectius.

- Formar el gènere i el

nombre dels nom i

dels adjectius.

- Identificar i escriure

paraules amb

confusions

vocàliques en

1a

ava

lua

ció

7.1. Identifica i escriu correctament paraules que

tenen a i e en posició àtona.

posició àtona.

- Conèixer els temes

més habituals

tractats en la

literatura.

- Realitzar esquemes

senzills.

3 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Neules,

coques i caramels.

2. Vocabulari. Nadal.

3. Comunicació. Els textos expositius.

4. Lèxic. La precisió lèxica.

5. Gramàtica. Els determinants.

6. Taller de llengua. La síl·laba.

7. Literatura. La poesia. Elements formals.

8. Competència digital: recursos lingüístics en

línia.



o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les

festes de Nadal.

o 2.2. Coneix i usa frases fetes relacionades amb

el Nadal.

o 3.1. Identifica les característiques i l’estructura

dels textos expositius.

o 3.2. És capaç d’elaborar textos expositius.

o 4.1. Tria la paraula adequada segons el context.

o 5.1. Identifica les diferents classes de

determinants.

o 5.2. Usa els determinants amb correcció.

o 6.1. Reconeix els diftongs i els hiats.

o 7.1. Separa de manera correcta paraules en

síl·labes.

o 7.2. Coneix les normes de partició de dígrafs.

o 8.1. Identifica la rima assonant, la consonant o

- Usar i ampliar el


les festes de Nadal.

- Reconèixer les

característiques

bàsiques i

l’estructura de

textos expositius.

- Triar la paraula

adequada segons el

context.

- Diferenciar les

classes de

determinants.

- Identificar els

diftongs i els hiats.

1a

ava

lua

ció

els versos lliures d’un poema.

o 8.2. Diferencia la mètrica i el ritme d’uns

poemes donats.

o 9.1. Sap utilitzar i cercar informació en els

diferents recursos lingüístics en línia.

- Separar

correctament els

dígrafs dels mots.

- Evitar l’ús del lo

neutre.

- Reconèixer els

elements formals

dels poemes.

- Conèixer alguns

recursos lingüístics

en línia.

4

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Sant Sebastià.

2. Vocabulari. Foguerons i gloses.

3. Comunicació. Els textos narratius.

4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (I).

5. Gramàtica. Els pronoms.

6. Taller de llengua. L’accentuació i la dièresi.

7. Literatura. La poesia visual.

8. Competència cultural i artística i social i

ciutadana: cream un poema visual.



o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als

foguerons i les gloses.

o 3.1. Identifica les característiques d’un text

narratiu.

o 3.2. Distingeix les parts d’una notícia i d’una

carta.

o 3.3. Crea textos narratius: cartes i notícies.

o 4.1. Coneix la diversitat lingüística d’Europa.

o 5.1. Identifica els pronoms.

o 5.2. Substitueix paraules i sintagmes per

pronoms.

o 6.1. Usa amb correcció les formes enclítiques i

proclítiques dels pronoms febles.

o 7.1. Coneix i aplica les normes d’accentuació.

o 7.2. Discrimina els casos que tenen accent

diacrític.

o 7.3. Escriu la dièresi en els casos on correspon.

o 8.1. Coneix formes noves d’expressió poètica i

- Usar i ampliar el


foguerons i les

gloses.

- Conèixer les


textos narratius: la

notícia i la carta.

- Familiaritzar-se amb

la diversitat

lingüística

d’Europa.

- Identificar i

classificar els

pronoms.

- Aplicar

correctament les

regles d’accentuació

i dièresi.

2a

ava

lua

ció

les compara amb les formes tradicionals.

o 8.2. Interpreta i valora cal·ligrames i poemes

visuals.

o 9.1. Segueix les passes proposades per crear un

poema visual.

- Diferenciar els casos

d’accent diacrític.

- Familiaritzar-se amb

les formes noves

d’expressió poètica.

5

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Matances.

2. Vocabulari. Embotits illencs.

3. Comunicació. Els textos argumentatius.

4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (II).

5. Gramàtica. Adverbis, preposicions i

conjuncions.

6. Taller de llengua. L’apòstrof i les contraccions.

El guionet.

7. Literatura. El gènere narratiu.

8. Competència cultural i artística: miram un

quadre.

1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes


o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als

embotits illencs.


dels textos argumentatius.

o 3.2. Planifica i elabora textos argumentatius.

o 4.1. Coneix la realitat plurilingüe de l’Estat

espanyol.

o 5.1. Fa servir correctament adverbis,

preposicions i conjuncions.

o 5.2. Discrimina entre conjuncions coordinades i

subordinades.

o 5.3. Diferencia entre les preposicions àtones i les

tòniques.

o 5.4. Coneix els diferents tipus d’informació que

aporten els adverbis.

o 6.1. Apostrofa seguint les regles ortogràfiques.

o 6.2. Usa correctament la contracció de

preposicions amb articles.

o 7.1. Coneix i aplica les normes d’escriptura del

guionet.

o 8.1. Coneix les característiques i els elements que

conformen un text narratiu.

- Usar i ampliar el


embotits illencs.

- Identificar les

característiques

bàsiques i

l’estructura dels

textos

argumentatius.

- Respectar i valorar

la diversitat

lingüística de l’Estat

espanyol.

- Usar correctament

els adverbis, les

preposicions i les

conjuncions.

- Seguir les normes

ortogràfiques de

l’apòstrof, les

contraccions i el

2a

ava

lua

ció

o 9.1. Observa i analitza els diferents aspectes d’un

quadre.

o 9.2. Valora i mostra interès per les aportacions de

les obres pictòriques a la nostra cultura.

guionet

- Conèixer les


elements propis dels

textos narratius.

6

1. Lectura «Tradicions i paraules»: El dia

d’enganar.

2. Vocabulari. El vocabulari de les

rondalles.

3. Comunicació. Els textos conversacionals.

4. Llengua i societat. La situació actual del

català.

5. Gramàtica. Les conjugacions verbals.

Verbs regulars i irregulars.

6. Taller de llengua. P, b, t, d, c, g. La b i la

v.

7. Literatura. La narrativa de tradició oral:

llegendes i rondalles.

8. Competència per a aprendre a

aprendre: elaboram una sol·licitud.

o



o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les

rondalles.

o 3.1. Identifica les característiques principals

dels textos conversacionals.

o 3.2. Diferencia entre una conversa formal i una

altra de col·loquial.

o 4.1. Reconeix la diferència entre els conceptes

de llengua oficial i pròpia.

o 4.2. Coneix les diferències d’estatus de la

llengua catalana en el seu domini lingüístic.

o 5.1. Identifica i utilitza correctament els verbs

segons el temps, el mode, el nombre i la persona

d’un verb.

o 6.1. Coneix els verbs que són regulars i els que

són irregulars i els conjuga de manera correcta.

o 7.1. Classifica els verbs en personals,

impersonals, copulatius, transitius, intransitius,

reflexius, pronominals o auxiliars.

o 8.1. Discrimina les normes d’escriptura de les

- Usar i ampliar el


les rondalles.

- Identificar les

característiques

principals i

l’estructura dels

textos

conversacionals.

- Analitzar la situació

sociolingüística

actual del català.

- Conèixer els

diversos aspectes

dels verbs: temps,

persona, nombre i

mode.

- Diferenciar els verbs

regulars i els

irregulars.

2a

ava

lua

ció

oclusives a final de paraula.

o 9.1. Pronuncia i coneix les normes d’escriptura

de b i v.

o 10.1. Identifica les característiques dels gèneres

de narrativa oral.

o 10.2. Diferencia entre llegenda i rondalla.

o 11.1. Aprèn les característiques d’una sol·licitud

n’elabora una.

- Conèixer la

classificació dels

verbs.

- Pronunciar i escriure

de manera correcta

paraules amb

oclusives finals i la

b i la v.

- Conèixer les


gèneres de narrativa

oral.

7

1. Lectura «Tradicions i paraules»: La

flama del Canigó.

2. Vocabulari. Excursionisme.

3. Comunicació: Els textos descriptius.

4. Llengua i societat: El conflicte lingüístic.

5. Gramàtica: Formes verbals. Perífrasis

verbals.

6. Taller de llengua: Essa sonora i essa

sorda.

7. Literatura: El teatre i la representació

teatral.

8. Competència cultural i artística:



o 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a

l’excursionisme.



o 3.2. Diferencia els elements descriptius segons

que es tracti d’una descripció de persones,

d’espais, d’objectes i el nivell de subjectivitat

amb què es fa el text.

- Usar i ampliar el


l’excursionisme.

- Reconèixer les

característiques

bàsiques i les


textos descriptius.

- Comprendre la

importància de

3a

ava

lua

ció

Sexisme en el llenguatge.

o 3.3. És capaç d’elaborar textos descriptius.

o 4.1. Coneix les situacions de conflicte que

genera el contacte entre llengües.

o 5.1. Identifica les diferents formes verbals del

temps passat, present i futur.

o 6.1. Coneix els tipus de perífrasis verbals.

o 6.2. Usa les perífrasis verbals de manera

correcta.

o 7.1. Pronuncia correctament paraules que

presenten els sons de la essa sonora i la sorda.

o 7.2. Aplica les regles d’ortografia relacionades

amb la essa sonora i la essa sorda.

o 8.1. Reconeix les característiques d’un text

teatral.

o 9.1. Diferencia els elements que intervenen en

una representació teatral.

o 10.1 Identifica els casos de llenguatge sexista i

coneix recursos per evitar-lo.

respectar i valorar la

diversitat

lingüística.

- Identificar el temps

verbal i conèixer

l’ús de les perífrasis

verbals.

- Aplicar les regles

d’escriptura de la

essa sonora i la essa

sorda.

- Pronunciar

correctament les

paraules que

presenten el so de la

essa sonora i la essa

sorda.

- Conèixer les

característiques

pròpies dels textos

teatrals.

8

1. Lectura «Tradicions i paraules»: La fira de

Tàrrega.

2. Vocabulari. El teatre.

1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes de

comprensió corresponents.

2.1. Usa i amplia el vocabulari referit al teatre.

2.2. Fa ús d’expressions i frases fetes relacionades amb

el teatre.

- Usar i ampliar el


teatre.

- Identificar textos

predictius i textos

3a

ava

lua

ció

3. Comunicació. Els textos predictius i els textos

instructius.

4. Llengua i societat. La variació lingüística.

5. Gramàtica. L’oració (I). Classes de sintagma. El

subjecte

6. Taller de llengua. G, j, tg i tj. X, ix, ig i ig.

7. Literatura. Gèneres teatrals.

8. Competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic: elaboram un itinerari.

3.1. Llegeix un text predictiu i en reconeix les

característiques.

3.2. Identifica els diversos tipus de textos predictius.

3.3. Comenta i elabora textos predictius.

4.1. Llegeix un text instructiu i en reconeix les

característiques.

4.2. Identifica els diversos tipus de textos instructius.

4.3. Comenta i elabora textos instructius.

5.1. Comprèn el concepte de variació lingüística.

5.2. Classifica els textos proposats segons les classes de

variació lingüística a què pertanyen.

6.1. Identifica el subjecte i el predicat d’una oració.

6.2. Coneix els tipus de sintagmes oracionals i les

funcions que desenvolupen.

6.3. Analitza els components del sintagma nominal

subjecte.

7.1. Classifica les oracions en enunciatives,

interrogatives, exclamatives i exhortatives.

8.1. Pronuncia i representa correctament les consonants

palatals amb les grafies o els dígrafs corresponents.

9.1. Coneix les característiques a grans trets de la

comèdia, la tragèdia i el drama. 10.1. Consulta les pàgines proposades per realitzar un itinerari

cultural i un d’esportiu.

instructius.

- Entendre el concepte

de variació

lingüística.

- Identificar el

subjecte i el predicat

d’una oració.

- Classificar les

oracions segons la

intenció

comunicativa.

- Pronunciar i escriure

amb la grafia

correcta les

consonants palatals.

- Diferenciar els tres

gèneres teatrals:

comèdia, tragèdia i

drama.

9 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els

castellers.

2. Vocabulari. Castells.

3. Comunicació. Els textos periodístics.

4. Lèxic. La correcció en el lèxic.

5. Gramàtica. L’oració (II). El predicat.

Oració simple i composta

6. Taller de llengua. La l·l, les consonants

mudes i les consonants nasals.

7. Literatura. L’assaig.

– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les preguntes


– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als castells

i els castellers.

– 2.2. Coneix i usa expressions relacionades amb

els castells.

– 3.1. Identifica les característiques principals dels

textos periodístics en general.

– 3.2. Diferència entre els gèneres informatius i els

- Usar i ampliar el


castells i els

castellers.

- Identificar les

característiques

principals i

l’estructura dels

textos periodístics.

- Diferenciar entre

3a

ava

lua

ció

8. Tractament de la informació:

contrastam informacions.

gèneres d’opinió.

– 3.3. Identifica la temàtica de les notícies d’un

periòdic i en crea una.

– 3.4. Elabora una notícia a partir d’un tema donat.

– 4.1. Distingeix entre els préstecs i els

barbarismes.

– 4.2. Discrimina els barbarismes i els substitueix

per les formes correctes.

– 5.1. Identifica i corregeix els casos de

vulgarismes.

– 6.1. Sap la diferència entre predicat verbal i

nominal.

– 6.2. Reconeix els diferents complements del

predicat.

– 7.1. Distingeix les oracions simples de les

compostes.

– 7.2. Coneix i identifica els diferents tipus

d’oracions compostes.

– 8.1. Escriu de manera correcta paraules amb ela

geminada.

– 8.2. Escriu de manera correcta paraules amb

consonants nasals.

– 8.3. Escriu de manera correcta paraules amb

consonants mudes.

– 9.1. Reconeix les característiques més importants

dels textos assagístics.

– 9.2. Comprèn el significat d’aforismes senzills.

– 10.1. Sap seleccionar la informació que és

pertinent d’una font o d’un text.

– 10.2. Realitza un treball de recerca.

préstecs i

barbarismes.

- Conèixer el

concepte de

vulgarisme.

- Identificar els tipus

de predicat i els

complements que

l’acompanyen.

- Distingir entre

oració simple i

oració composta.

- Escriure

correctament les

consonants mudes,

les nasals i la ela

geminada.

- Conèixer les


textos assagístics.


2n d’ESO, CURS 2019-20

Professors: J. Berntsson, P. Hernández

FEM UNA RECERCA EN LA NOSTRA HISTÒRIA


La finalitat d’aquest projecte és que els alumnes s’apropin als fets històrics més rellevants

del seu entorn, Mallorca i les Illes Balears (successos històrics, importància d’alguns

monuments, principals personatges de la nostra història, característiques de la ciutat

medieval...), a la vegada que realitzen treballs en grup, tot emprant les noves tecnologies

per fer tasques de recerca i tractament de la informació en l’entorn virtual.

És molt important que aprenguin a distingir quines són les fonts més fiables a la xarxa. Que

sàpiguen seleccionar les dades rellevants i que aprenguin a confegir treballs de recerca

senzills en suports digitals (ppt, Word, etc.).

En darrer lloc, es treballen les presentacions orals formals a l’aula: presentació de treballs

en grup, debats, etc., de manera que poden aprendre a expressar-se correctament i presentar

el resultat de la seva feina en un entorn formal.

Organització

Aquest projecte es du a terme en tots els grups de 2n d’ESO durant mig curs. La meitat de

cada grup d’ESO el fa entre setembre i febrer, mentre que l’altra meitat el comença pel

febrer i el treballa fins al final del curs.

Recursos didàctics

La tasca es du a terme emprant recursos audiovisuals: projector i ordinador de l’aula, ppt i

vídeos, per part del professor. Els alumnes empren els chromebooks i la xarxa d’Internet del

centre per dur a terme les tasques de recerca i elaboració els diferents treballs, a l’aula.

Objectius

· Realitzar un apropament als fets històrics més rellevants del seu entorn, Mallorca i

les Illes Balears (successos històrics, importància d’alguns monuments, principals

personatges de la nostra història, característiques de la ciutat medieval...).

· Realitzar treballs en grup, tot emprant les noves tecnologies per fer tasques de

recerca i tractament de la informació en l’entorn virtual.

· Aprendre a distingir quines són les fonts més fiables a la xarxa.

· Aprendre a seleccionar les dades rellevants i confegir treballs de recerca senzills en

suports digitals (ppt, Word, etc.).

· Aprendre a expressar-se correctament i presentar el resultat de la seva feina en un

entorn formal.

· Fomentar l’ús de la llengua oral.

Temporització

El projecte compta amb una hora setmanal, per tant per a cada quadrimestre hi ha setze

sessions.

Treballs en equip mantenint la temàtica històrica i patrimonial combinats amb debats,

recerca d’informació històrica i de curiositats,

lectures i actualitzacions de textos medievals.

Criteris d’avaluació

La nota del Projecte serà un 10% de la nota de la 3a avaluació, tal com consta a la

programació del Departament de Llengua Catalana del curs 2019-2020.

PROJECTE DE LLENGUA CATALANA 2n curs d’ ESO, 2019-20

Requisits: Un quadrimestre. 15 alumnes. Desdoblament amb un professor del

Departament de Llengua Catalana.

Títol: La publicitat

Departaments implicats:

El grup de referència (A,B,C i D) es dividirà en dos, de tal manera que un grup

desdoblat de 15 alumnes treballaran el taller del Departament d'Orientació fins la

primera setmana de febrer, mentre que l'altre grup assistirà al projecte del

Departament de Llengua Catalana fins a la mateixa data. En el segon quadrimestre el

grup desdoblat s'intercanviarà.

El grup dirigit pel Departament d'Orientació estarà format per l’especialista de

Pedagogia Terapèutica.

Justificació:

El missatge publicitari està constantment present a les nostres vides: crea i fomenta

hàbits, modela actituds i quasi sempre deforma la realitat.

La influència de la publicitat sobre l’individu en una societat de consum està fora de

cap dubte, sobretot quan es tracte de persones en edat de formació per això, ho

treballarem a 2n d’ESO. Aquests alumnes es troben en plena adolescència, etapa en la

que es produeix el coneixement del propi individu i la valoració positiva o negativa del

mateix. Per tant, és important que el procés d’ensenyament aprenentatge reculli

activitats que promoguin l’autoconeixement i l’autoestima, factors que determinen en

ocasions el grau de desenvolupament escolar i de la pròpia personalitat. A més, la

publicitat és un contingut molt pròxim als seus interessos i permet fomentar l’esperit

crític.

Objectius:

●

Interpretar adequadament els missatges publicitaris.

● Valorar el treball cooperatiu com a eina útil per a l'adquisició de

coneixement.

● Afavorir les actituds de respecte, la cooperació i l’interès cap als

demés.

● Promoure la comunicació i les relacions interpersonals entre

l’alumne.

● Reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius.

● Motivar l’alumne perquè es converteixi en el vertader protagonista

del seu aprenentatge.

● Fomentar la responsabilitat personal per complir amb els

compromisos adquirits.

● Treballar l’educació afectiva-sexual per educar en contra de la

violència de gènere.

Continguts:

●

Característiques de la publicitat.

● L’anunci publicitari. Imatge, eslògan, text verbal, logotip.

● Anàlisi de texts publicitaris.

● Reconeixement de recursos publicitaris de persuasió.

● Actitud crítica davant els suggeriments i valoracions ideològiques dels

anuncis publicitaris i els mecanismes de persuasió.

Competències:

A partir de les activitats proposades es desenvoluparan les següents competències

bàsiques pròpies del nostre currículum:

●

Comunicació lingüística

● Competència social i ciutadana

● Competència cultural i artística.

● Competència digital

● Aprendre a aprendre

Criteris d’avaluació:

●

Reconèixer els elements propis del texts publicitaris.

● Reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius.

● Mostrar consciència crítica davant els missatges publicitaris.

● Crear missatges publicitaris adequats, coherents i ben cohesionats.

Mesures d’atenció a la diversitat: Treball cooperatiu.

Activitats d’aprenentatge:

Sessió

Activitats

1

Presentació del projecte. Formació de grups (4 alumnes

per grup) Repartiment de rols.

2,3,4

Informació inicial:

●

Què penses que és la publicitat?

● Perquè serveix?

Referent a les marques

●

Tu vas de marca?

● Què és una marca?

● Fes una llista d’aquelles coses que

fas servir diàriament i que són

productes de marca.

Objectius de la publicitat

5,6,7

Anàlisi i reflexió sobre la publicitat ( Mostrar una

sèrie d’anuncis)

●

Què es veu?

● Què ens volen vendre?

● De quina manera ens presenten les

qualitats del producte?

● Quins instints ens desperta?

De conservació

(estabilitat, seguretat, joventut)

Gregaris (fer com

tots o el contrari).

Paternal, maternal (amor,

pietat, tendresa).

Sexual (erotisme)

Dominació.

Diversió.

●

Valors que podem atribuir a

aquest anunci.

Publicitaris: visibilitat,

fàcil d’entendre, fàcil de memoritzar //Estètics:

imatge delicada o vulgar, abstracte,

graciós, inesperat...

//El text: avorrit,

divertit, excitant...

Morals: Autenticitat del

missatge, és veritat el que s’enuncia?

Instints nobles, mediocres o

animals.

Creus que és bo fer publicitat de

productes perjudicials (tabac...)?

8 i 9

Debat: aporta alguna cosa la publicitat? Ajuda la

publicitat a conèixer millor la llengua?

●

Aspectes positius i negatius

Estereotips (mostrar un anunci)

Resumir el contingut de l’anunci, quin estereotip

representa el protagonista masculí, i la protagonista

10

femenina? Estau d’acord? Justificar la resposta.

11 i 12

Elaboració de dossier.

Inventar un anunci amb un eslògan.

13,14 i

1

5

Presentació

Autoavaluació i coavaluació del treball en equip

Tercer d'ESO

Unitat 1

Títol: A cavall


desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi

associen.(Primera avaluació)


tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSC), sentit

d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).


avaluables CC


dels textos divulgatius.

- Redacció d’un text

divulgatiu.

- Conèixer les

característiques de la

descripció científica.

- Comprensió del procés

de la derivació de

paraules, amb prefixos

i sufixos.


un text divulgatiu en


adequades i descobrir

la seva forma i

estructura.

1.1. Llegeix el text

divulgatiu i la resta de

textos de la unitat amb

una pronúncia, una


adequats i descobreix la

seva forma i estructura.

CCL

CEC

2. Reconèixer les


textos divulgatius;

identificar les

descripcions

2.1. Reconeix les


textos divulgatius. CCL

CMCT

- Comprensió del procés

de composició de

paraules amb

estructures diverses.


classes de paraules.


paraules variables i

invariables.


sintagmes.


funcions sintàctiques

dels sintagmes en

l’oració.

- Ús correcte del signes

de puntuació.

- Coneixement la

societat, la cultura i

l’art medieval.

- Ampliar el lèxic sobre

els arbres i els fruits.

- Preparar una exposició

sobre la història de la

localitat on vivim.

científiques que

contenen molts textos

divulgatius.

2.2. Identifica les

descripcions

científiques que

contenen molts textos

divulgatius.

CCL

CMCT

3. Redactar un text

divulgatiu.

3.1. Redacta un text

divulgatiu. CCL

4. Comprendre el procés

de derivació de

paraules; derivar

paraules amb sufixos

o amb prefixos.

4.1. Comprèn el procés de

derivació de paraules. CCL

4.2. Deriva paraules amb

sufixos i amb prefixos. CCL

5. Comprendre el procés

de composició de

paraules; compondre

paraules amb


5.1. Comprèn el procés de

composició de paraules. CCL

5.2. Crea paraules per

composició amb


CCL

6. Reconèixer les classes

de paraules.

6.1. Reconeix les classes de

paraules. CCL

7. Reconèixer els

sintagmes; identificar

les funcions

sintàctiques dels

sintagmes en l’oració.

7.1. Reconeix els diferents

tipus de sintagmes. CCL

7.2. Escriu sintagmes. CCL

8. Utilitzar amb

correcció els signes de

puntuació.

8.1. Utilitza correctament

els signes de puntuació. CCL

9. Conèixer la societat, la

cultura i l’art

medieval.

9.1. Coneix la societat, la

cultura i l’art medieval. CCL

CEC

10. Ampliar el lèxic sobre


10.1. Amplia el lèxic sobre


CCL

11. Preparar una exposició

amb la història de la

localitat on vivim,

cercar informació en

arxius i biblioteques,

recórrer els carrers, ...

11.1. Cerca informació sobre

la història de la localitat

en arxius i biblioteques,

places, carrers, etc.

CCL

CEC

CD

SIEP

CAA

11.2. Prepara una exposició

de la història de la

localitat amb textos,

fotografies i altres

materials.

CCL

CEC

SIEP

Unitat 2

Títol:

Els ciclistes


desenvolupament i la realització de les tasques individualcol·lectives que s’hi



avaluables CC


dels textos expositius i

de la resta de textos de

la unitat.



textos expositius.

- Escriptura d’un text

expositiu.


camps semàntics i dels

associatius.

- Identificació de

l’estructura del

sintagma nominal.

- Diferenciació de les

classes de

determinants.

- Coneixement de la

flexió de gènere i

nombre del nom.

- Identificació del grau

d’intensitat de

l’adjectiu.

- Coneixement dels


un text expositiu en


adequades.

1.1. Llegeix i comprèn

l’estructura d’un text

expositiu i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

2. Reconèixer les

característiques i


expositius;

diferenciar-los d’altres

i escriure’n un.

2.1. Reconeix les

característiques i


expositius.

CCL

2.2. Diferencia els textos

expositius dels d’altres

tipus.

CCL

2.3. Escriu un text

expositiu. CCL

3. Reconèixer el camp

semàntic i el camps

associatius.

3.1. Diferencia entre camp

semàntic i camp

associatiu.

CCL

3.2. Reconeix l’hiperònim i

l’hipònim d’un camp

semàntic.

CCL

4. Identificar l’estructura

del sintagma nominal.

4.1. Analitza l’estructura

dels sintagmes

nominals.

CCL

CMCT

5. Diferenciar les classes

de determinants.

5.1. Identifica les classes de

determinants.

CCL

CMCT

6. Conèixer la flexió de

gènere i nombre del

nom.

6.1. Canvia el gènere i el

nombre dels noms i

sintagmes nominals.

CCL

7. Identificació del grau

d’intensitat dels

adjectiu.

7.1. Canvia el grau

d’intensitat dels

adjectius.

CCL

8. Conjugar el present

d’indicatiu i de

subjuntiu de la segona

conjugació.

8.1. Conjuga correctament

el present d’indicatiu i

de subjuntiu de la

segona conjugació.

CCL

9. Conèixer el sistema

vocàlic de les illes

Balears, el vocalisme

tònic i àton, i el

fenomen fonètic de

l’elisió.

9.1. Coneix el vocalisme de

les illes Balears, tònic i

àton i el fenomen

fonètic de l’elisió.

CCL

10. Conèixer les normes

d’escriptura de la a i la

e i de la o i la u en

posició àtona.

10.1. Escriu correctament a/e

en posició àtona i o/u

en posició àtona. CCL

11. Reconèixer i

comprendre de les

característiques, els

temes i els gèneres de

la lírica medieval.

11.1. Identifica les

característiques, els

temes i els gèneres de

la lírica medieval.

CEC

CCL


les bicicletes.


les bicicletes. CCL

13. Crear un wiki. 13.1. Crea un wiki. CD

CCL

SIEP



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupar actituds

de respecte i


treball en grup.



les errades quan

s’autoavalua,

perservera en les

tasques de recuperació i

participa en les

activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 3

Títol

Arquitectures




Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge CC

avaluables


d’un text expositiu.



l’exposició oral i

preparació d’una

exposició sobre un

tema.


neologismes.

- Identificació del

sintagma nominal

subjecte (a més del

subjecte el·líptic i les

oracions impersonals),

el sintagma verbal o

predicat i el predicat

nominal i l’atribut.

- Coneixement de la

conjugació del present

d’indicatiu i de

subjuntiu irregulars.

- Aplicació de les

normes de

l’accentuació.


normes de la dièresi.



prosa i el teatre

medieval.

- Ampliació del lèxic


un text expositiu amb


adequades.



expositiu i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

2. Reconèixer les


l’exposició oral i

preparar-ne una.

2.1. Reconeix les


l’exposició oral.

CCL

2.2. Fa una exposició oral

d’un tema amb

correcció.

CCL

SIEP

3. Reconèixer els

neologismes i

identificar la seva

procedència.

3.1. Reconeix els

neologismes. CCL

CMCT

3.2. Identifica la

procedència dels

neologismes.

CCL

4. Identificar el sintagma

nominal subjecte, el


oracions impersonals;

el sintagma verbal o

predicat i el predicat

nominal i l’atribut.

4.1. Identifica el sintagma

nominal subjecte, el


oracions impersonals.

CCL

4.2. Identifica el sintagma

verbal. CCL

4.3. Identifica el predicat

nominal i l’atribut. CCL

5. Conèixer la

conjugació del present

d’indicatiu i de

subjuntiu irregulars


el present d’indicatiu i

de subjuntiu irregulars. CCL

6. Aplicar les normes de

l’accentuació i

conèixer les normes de

la dièresi.

6.1. Posa l’accent gràfic

quan cal. CCL

6.2. Usa la dièresi amb

correcció. CCL

7. Comprendre les


prosa i el teatre

medieval.

7.1. Comprèn les


prosa medieval i del

Llibre dels fets.

CCL

CEC

Unitat 4

Títol:Puig de Randa



associen.(Segona avaluació)


avaluables CC


de textos instructius.

- Redacció de

recomanacions i regles.

- Coneixement de la

història de l’origen de


un text instructiu amb


adequades.



instructiu i la resta de


una pronúncia, una


CCL

CSC

la llengua.

- Reconeixement del

predicat verbal i el

complement directe.

- La conjugació verbal:

la formació de

l’imperatiu.

- Coneixement de la

pronúncia i escriptura

de la essa sonora.

- Coneixement de la

prosa medieval i de la

figura de Ramón Llull.


sobre les creences i

religions.

- Valoració dels clàssics.

- Utilització de diferents

TIC per investigar i

ampliar coneixements.

- Adquisició de

vocabulari específic

sobre els continguts de

la unitat per tal

d’expressar

coneixements de forma

oral i escrita sobre

aquests.

adequats.

2. Redactar

recomanacions i

regles.

2.1. Escriu un text

instructiu. CCL

CSC

3. Conèixer l’origen de

la llengua; reconèixer

la base del llatí clàssic

que evolucionà en les

llengües romàniques i

la influència d’altres

llengües.

3.1. Reconeix la base de

llatí clàssic i la

influència d’altres

llengües.

CCL

CEC

3.2. Sap què son les

llengües romàniques. CCL

CEC

4. Reconèixer el predicat

verbal i els seus

complements (directe,

indirecte, de règim i

circumstancial);

reconèixer el

complement directe i

realitzar la

pronominalització

quan cal.

4.1. Reconeix el predicat

verbal. CCL

4.2. Identifica les classes de

complement verbal. CCL

4.3. Reconeix el

complement directe i

realitza la

pronominalització quan

cal.

CCL

5. Formar l’imperatiu. 5.1. Forma l’imperatiu. CCL

6. Conèixer la pronúncia

de la essa sonora.


la essa sonora. CCL

7. Emprar correctament

les grafies que

representen el so de la

essa sonora.


paraules amb essa

sonora. CCL

8. Comprendre les


prosa medieval i

conèixer la figura de

Ramon Llull.

8.1. Comprèn les


prosa medieval.

CCL

CEC

8.2. Coneix la importància

de la figura de Ramon

Llull.

CCL

CEC

CCL

Unitat 5

Títol: Formentor La temporització assignada a aquesta unitat serà de tres setmanes i mitja, que inclouen el seu




avaluables CC





textos descriptius.


descripcions objectives

i subjectives.


tipus de descripció de

persones, espais i

objectes.

- Coneixement de

l’època d’esplendor de

la llengua amb

l’expansió mediterrània

i la llengua en

l’administració i la

cultura.


complements verbals

indirecte, predicatiu, de

règim verbal i

circumstancial.


un text descriptiu en


adequades.



descriptiu i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC

2. Reconèixer les

descripcions

objectives i

subjectives i descriure

persones, espais i

objectes.

2.1. Reconeix les

descripcions objectives

i subjectives.

CCL

CEC

2.2. Descriu persones,

espais i objectes. CCL

CEC

3. Conèixer l’època

d’esplendor de la

llengua amb

l’expansió

mediterrània i la

importància de la

Cancelleria Reial.

3.1. Coneix l’època

d’esplendor i expansió

de la llengua.

3.2. Reconeix la importància

de la Cancelleria Reial.

CCL

CEC

4. Identificar els

complements verbals

indirecte, predicatiu,

de règim verbal i

circumstancial i

conèixer la substitució

pronominal del

complement de règim

verbal i del

circumstancial.

4.1. Identifica el

complement indirecte. CCL

4.2. Identifica el

complement predicatiu. CCL

4.3. Identifica el

complement de règim

verbal

CCL

4.4. Identifica el

complement

circumstancial.

CCL

4.5. Substitueix per un

pronom el complement

de règim i el

circumstancial quan es

pot.

CCL

5. Conjugar l’imperfet

d’indicatiu.


l’imperfet d’indicatiu. CCL

6. Conèixer l’escriptura

de la essa sorda i la

pronúncia de la essa

sorda i la essa sonora.

6.1. Coneix les grafies que

representen en cada cas

la essa sorda.

CCL

6.2. Sap pronunciar la essa

sorda i la essa sonora. CCL

7. Conèixer

l’Humanisme, els

escriptors del segle

d’or de les lletres

catalanes i la figura de

Bernat Metge.

7.1. Coneix l’Humanisme i

la figura de Bernat

Metge.

7.2. Coneix els autors del

segle d’or de les lletres

catalanes.

CCL

CEC


espais naturals.


espais naturals.

CCL

CSC

9. Conèixer el

funcionament de la

biblioteca pública.

9.1. Coneix el funcionament

de la biblioteca pública. CCL

CSC

10. Utilització de diferents

TIC per investigar i

ampliar coneixements.

10.1. Utilitzar diferents TIC

per investigar i ampliar

coneixements.

CD

11. Adquirir vocabulari

específic sobre els

continguts de la unitat

per tal d’expressar

coneixements de

forma oral i escrita

sobre aquests.

11.1. Adquireix vocabulari






aquests.

CCL



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament



treball en grup.



les errades quan


en les tasques de


en les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 6

Títol: Parlament





avaluables CC


dels textos narratius i la


unitat.

- Coneixement de la

funció social de la

premsa, del seu valor

en una societat

democràtica i la seva

classificació.


gèneres periodístics

segons la seva finalitat.

- Reconeixement de

l’estructura de la

notícia.

- Redacció d’una notícia.

- Coneixement de

l’evolució de la llengua

en els segles XVI, XVII i

XVIII amb la unió

d’Aragó i de Castella i

els decrets de Nova

Planta.


un text narratiu i la


unitat en fluïdesa i

entonació adequades.



narratiu i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

CEC

2. Identificar els gèneres

periodístics segons la

seva finalitat en

informatius,

interpretatius o

d’opinió.

2.1. Diferencia els gèneres

informatius dels

gèneres d’opinió i dels

interpretatius.

CCL

CSC

3. Reconèixer

l’estructura de la

notícia; redactar una

notícia.

3.1. Reconeix l’estructura

de la notícia. CCL

3.2. Redacta correctament

una notícia.

CCL

SIEP

4. Conèixer l’evolució de

la llengua en els segles

XVI, XVII i XVIII amb la

unió d’Aragó i de

Castella i els decrets

de Nova Planta.

4.1. Coneix la repercussió

de la unió d’Aragó i de

Castella i dels decrets

de Nova Planta per a la

nostra llengua.

CCL

CEC

5. Conèixer els pronoms

febles i la seva forma i

combinació.

5.1. Combina els pronoms

febles canviant la

posició.

CCL

6. Reconèixer les

perífrasis verbals

d’obligació i

probabilitat.

6.1. Reconeix les perífrasis

verbals d’obligació i

probabilitat. CCL

7. Conjugar els verbs

pronominals.

7.1. Conjuga els verbs

pronominals. CCL

8. Conèixer els sons de

la x i l’escriptura de

x,ix, tx i ig.

8.1. Coneix els diferents

sons de la x. CCL

8.2. Usa de manera correcta

la grafia x i els dígrafs

ix, tx i ig.

CCL

9. Conèixer l’estil i

l’obra d’Ausiàs

March.

9.1. Reconeix l’estil

d’Ausiàs March en els

seus textos.

CCL

CSC

Unitat 7

Títol: Llibres


desenvolupament i la realització de les tasques individuals i col·lectives que s’hi associen.


avaluables CC


dels textos periodístics

i la resta de textos de la

unitat.


característiques del

reportatge.



crònica.

- Reconeixement de la

funció i l’estructura

dels titulars.


plurilingüisme,

bilingüisme, diglòssia i

interferències

lingüístiques.


preposicions i

locucions prepositives.

- Coneixement dels

connectors.

- Conjugació del futur i

el condicional.


un text periodístic i la






periodístic i la resta de


una pronúncia, una


adequats.

CCL

CSC

2. Conèixer les


reportatge.

2.1. Reconeix les


reportatge.

CCL

CSC

3. Conèixer les


crònica.

3.1. Reconeix les


crònica.

CCL

CSC

4. Reconèixer la funció i

estructura dels titulars.

4.1. Reconeix l’estructura

dels titulars. CCL

CEC

5. Diferenciar entre

plurilingüisme,

bilingüisme, diglòssia

i interferències

lingüístiques.

5.1. Diferencia entre

plurilingüisme,

bilingüisme, diglòssia i

interferències

lingüístiques.

CCL

CSC

6. Conèixer les

preposicions i

locucions prepositives

i els connectors.

6.1. Coneix les preposicions

i locucions

prepositives.

CCL

6.2. Coneix els connectors. CCL

- L’escriptura i la

pronúncia de g, j, tg i tj.


característiques,

l’estructura i

l’argument de Tirant lo

Blanc.


sobre les aficions.

- Valoració de la

importància de

l’etiqueta en Internet i

d’altres mesures de

seguretat.

- Utilització de les

diferents TIC per

investigar i ampliar

coneixements.

- Adquisició de

vocabulari específic

sobre els continguts de

la unitat per tal

d’expressar



aquests.

CMCT

7. Conjugar el futur i el

condicional.

7.1. Conjuga el futur i el

condicional. CCL

8. Conèixer l’escriptura i

la pronúncia de g, j, tg

i tj.

8.1. Escriu g, j, tg i tj.on cal. CCL

8.2. Pronuncia g, j, tg i t

correctament. CCL

9. Conèixer les

característiques,

l’estructura i

l’argument de Tirant

lo Blanc.

9.1. Coneix les

característiques,

l’estructura i

l’argument de l’obra

Tirant lo Blanc.

CCL

CEC


les aficions.


les aficions.

CCL

CEC

11. Valorar la importància

de l’etiqueta en

Internet i d’altres

mesures de seguretat.

11.1. Sap usar l’etiqueta en

Internet i altres mesures

de seguretat. CD





coneixements de


sobre aquests.







aquests.

CCL



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament



treball en grup.



les errades quan


en les tasques de


en les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 8

Títol:Artistes a ca nostra




avaluables CC


dels textos periodístics

d’opinió i de la resta de

textos de la unitat.


informació i opinió.


diferents gèneres

d’opinió: articles

d’opinió, editorials,

cartes al director i

altres.

- La normativització i la

normalització de la

llengua.

- Reconeixement de

l’oració composta per

coordinació i

juxtaposició.

- Conjugació verbal del

passat simple.


oclusives finals i les

consonants vibrants i

les nasals.

- Coneixement de la

literatura dels segles

XVI I XVII.


un text periodístic i la






periodístic d’opinió i de

la resta de textos de la

unitat amb una

pronúncia, una


adequats.

CCL

CSC

2. Diferenciar entre

informació i opinió;

reconèixer els gèneres

d’opinió (articles

d’opinió, editorials,

cartes al director i

altres) i redacta textos

d’opinió.

2.1. Diferencia els trets

bàsics de la informació-

discurs objectiu i la

opinió-discurs

subjectiu.

CCL

CSC

2.2. Reconeix els gèneres

d’opinió.

CCL

CSC

2.3. Redacta textos

d’opinió.

CCL

CSC

3. Conèixer els

conceptes de

normativització i


llengua.

3.1. Reconeix els conceptes

de normativització i


llengua.

CCL

CSC

4. Reconèixer l’oració

composta per

coordinació,

subordinació o

juxtaposició.

4.1. Reconeix l’oració

composta per

coordinació,

subordinació o

juxtaposició.

CCL

5. Conjugar el passat

simple.

5.1. Conjuga el passat

simple correctament. CCL

6. Identificar les

oclusives finals, les

consonants vibrants i

les consonants nasals.

6.1. Identifica les oclusives

finals p, t, c, b, d, g. CCL

6.2. Identifica les vibrants r,

rr. CCL

6.3. Escriu les consonants

nasals correctament. CCL

7. Conèixer la literatura

dels segles XVI i XVII.

7.1. Reconeix les


literatura del segle XVI.

CCL

CEC

7.2. Reconeix les


literatura del segle XVII.

CCL

CEC


la música.

8.1. Amplia el lèxic sobre la

música. CCL

9. Valorar la cultura

popular. 9.1. Cerca informacions

diverses relacionades

amb la cultura popular.

CCL

CMCT

SIEP





coneixements de


sobre aquests.







aquests.

CCL



d’afrontar els

problemes i de


desenvolupament



treball en grup.



les errades quan


en les tasques de


en les activitats

d’aprenentatge

cooperatiu.

SIEP

Unitat 9

Títol

Vacances




avaluables CC


d’una fitxa informativa,

d’una entrevista i de la


unitat.



l’entrevista, el seu

procés d’elaboració i

l’estructura.

- Elaboració d’una

entrevista.


registres formals i

informals.

- Identificació de

l’oració subordinada

substantiva, adjectiva i

adverbial.

- Conjugació del

participi.

- Coneixement de

l’escriptura de l, ll, l·l,

tl i tll i la pronúncia de

diversos aplecs

consonàntics.

- Coneixement de la

literatura en el període

de la il·lustració i de la


les fitxes informatives,

les entrevistes i la


unitat.


l’estructura d’una fitxa

informativa, d’una

entrevista i de la resta

de textos de la unitat



adequats.

CCL

CSC

CEC

CMCT

2. Conèixer les




l’estructura; fer

entrevistes.

2.1. Coneix les




l’estructura.

CCL

CSC

2.2. Realitza una entrevista. CCL

CSC

3. Identificar els registres

formals i informals. 3.1. Identifica els registres

formals i informals.

CCL

CSC

4. Identificar l’oració

subordinada

substantiva, adjectiva i

adverbial.

4.1. Identifica les oracions

subordinades

substantives, adjectives

i adverbials.

CCL

5. Conjugar el participi. 5.1. Conjuga el participi

correctament. CCL

6. Conèixer l’escriptura i

la pronúncia de l, ll, l·l, tl

i tll i altres aplecs

consonàntics.

6.1. Escriu i pronuncia

correctament paraules

amb l, ll, l·l, tl i tll.

CCL


paraules amb els aplecs

consonàntics tm, tn, mp

o mn.

CCL

7. Conèixer les


període de la

il·lustració a Menorca

i la figura de Joan

Ramis i Ramis.

7.1. Coneix les


període de la

il·lustració a Menorca i

la figura de Joan

Ramis.

CCL

CEC

8. Ampliar el lèxic dels

avions i aeroports.

8.1. Amplia el lèxic dels

avions i aeroports. CCL

Projecte REVISTA ESCOLAR

Cursos: Curs 3ESO

3r d' ESO

curs 2019-20

Projecte REVISTA ESCOLAR Introducció

Aquest projecte de revista digital pretén oferir als alumnes una eina per experimentar

i crear textos a partir de les seves idees. No pretenem imposar res, ja que si conceben el

taller de revista com una exigència més, una càrrega igual que la de la resta de matèries del

currículum escolar, la desídia apareixerà i s'avorriran . És l'alumne qui haurà d'aportar les

idees sobre allò que s'haurà de publicar, ja siguin articles d'opinió, notícies, reportatges,

cròniques (esportius, socials, culturals, etc.), ressenyes (d'un llibre, d'una pel·lícula),

crítiques o entrevistes. Tot això acompanyat de fotografies, il·lustracions, dibuixos, etc. que

ells mateixos seleccionaran. Evidentment la prioritat és que allò que es publiqui tengui

relació directa amb els esdeveniments del centre, ja siguin festes (Les Verges, Nadal, Sant

Jordi, etc.) o activitats extraescolars (excursions, sortides culturals, intercanvis, etc). En

principi tot aquest material serà penjat a la revista digital de l'institut, que s'estrenà fa dos

anys i complementarà el blog d'extraescolars.

Ja des de la primera sessió els participants han de presentar-se i descriure les expectatives

que tenen pel que fa al taller, cosa que suposarà el punt de partida per a la posterior

discussió del tipus de revista adequada a la majoria de les inquietuds exposades. Per a dur

terme això, el grup pot dividir-se en equips que elaborin una proposta i posteriorment es

poden comparar fins que la revista sigui perfilada segons tots els seus integrants.

En realitat el concepte inicial, pel que fa al contingut, s’anirà definint en sessions

posteriors, quan coneguem bé les aptituds dels alumnes i, evidentment, la realitat

quotidiana, el dia a dia, que farà que els interessos dels joves sobre el que passa al seu

voltant (tant a l'institut com al carrer) s'orientin cap a un tipus de temàtica o una altra i cap a

un gènere periodístic o un altre. Això voldrà dir que tendrem diferents seccions i els

alumnes aniran escrivint en una o altra segons els interessos d'aquell moment.

La professora que coordina la revista no ha de ser vista pels alumnes com una figura

autoritària, sinó com una coordinadora general, ha de dirigir i revisar les feines dels al·lots i

triar aquells textos més adients. Per tant, no totes les col·laboracions dels alumnes es

podran penjar a la revista digital, tot i que s'intentarà que tots hagin publicat almenys un

text per trimestre.

Quant a la periodicitat de la publicació la nostra idea és anar publicant el material així com

els alumnes el vagin elaborant.

Objectius

Fomentar l' ús de la llengua catalana i utilitzar-la com a instrument per a

l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a

la fixació i el desenvolupament del pensament, i per a la regulació de la pròpia

activitat, fent ús de tècniques de maneig de la informació i de les tecnologies de la

comunicació.

Treballar l' expressió i comprensió oral i escrita; millorar les tècniques

comunicatives de l'alumne.

Conèixer els diferents gèneres periodístics i ser capaços de crear textos d'aquesta

tipologia.

Reconèixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de

comunicació i valorar la seva importància en les manifestacions culturals

contemporànies.

Fomentar el respecte a un mateix i a l' altri.

Fomentar la feina en equip.

Fer institut i fomentar els llaços entre els membres de la comunitat educativa.

Cursos: 3rESO

Dedicació horària: 1 hora setmanal, amb el grup desdoblat

Organització: La meitat de cada grup farà la revista amb les corresponents professors/es

de Llengua Catalana..

Temporització

Aquestes dates són aproximades, ja que no tots els grups fan Projectes el mateix dia de la

setmana. En tot cas, els grups desdoblats s’invertiran a final de gener o principis de març.

Sessions del 1r quadrimestre

set.: 13,20,27

oct: 4,11,18,25

nov: 8,15,22,29

des: 13,20

gen:10,17,24,31

Sessions del 2n quadrimestre

feb:7,14,21

març: 7,14,21,28

abril: 4,11

maig: 9,16,23,30

juny: 6,13,20

Recursos didàctics

Els blogs de revistes d'altres centres extrets de la xarxa.

Revistes, diaris, reportatges ( 30', Valor afegit, La gent normal...)

Pel·lícules per fer-ne la crítica cinematogràfica.

El material de la revista l’obtendran bàsicament de les activitats extraescolars i festes realitzades en el centre i de la feina realitzada en el Projecte de Biologia.

Criteris d'avaluació dels projectes

La nota del projecte s'inclou dins l'apartat de feina que computa un total del 15% (feina i

projecte), tal com consta a la programació del Departament de Llengua Catalana d'aquest

curs 2018-19. Aquesta feina s’avaluarà al final de curs, ja que serà quan els alumnes de tot

el grup hauran participat en el Projecte.

Quart d'ESO

1

Títol i continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els hippies a

Eivissa i Formentera.

2. Vocabulari. La roba.

3. Comunicació. Internet i les xarxes socials.

4. Lèxic. La polisèmia i l’homonímia.

5. Gramàtica. Text, paràgraf, oració i paraula.

6. Taller de llengua. Els signes de puntuació.

7. Literatura. Llengua, literatura i societat.


tècniques per prendre apunts.



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a la roba.

2.2. És capaç de descriure la roba que duen uns

personatges concrets.

3.1. Coneix el concepte d’Internet.

3.2. Sap les funcions més importants d’Internet i

les xarxes socials.

3.3. Identifica els perills de les xarxes socials i

d’Internet.

4.1. Comprèn els conceptes d’homonímia i de

polisèmia.

4.2. Identifica els mots que són polisèmics.

4.3. Reconeix els mots que són homònims.

5.1. Identifica la forma i la funció dels sintagmes,

les oracions, els paràgrafs i els textos.

5.2. Reconeix i diferencia: nom, pronom,

adjectiu, determinant, verb, adverbi,

preposició i conjunció.

- Usar i ampliar el vocabulari

referit a la roba.

- Conèixer les

característiques i els usos

bàsics d’Internet.

- Comprendre i diferenciar

els conceptes d’homonímia

i de polisèmia.

- Conèixer la divisió en

paràgrafs, oracions i

sintagmes d’un text.

- Identificar les categories

gramaticals dins una oració.

- Comprendre la funció de la

literatura en la societat. - Distingir els textos literaris i

els no literaris.

6.1. Escriu adequadament els signes de puntuació

en un text.

7.1. Reconeix el paper de la literatura com a retrat

de la societat.

7.2. Identifica la funció expressiva del llenguatge

literari.

8.1. Coneix i aplica tècniques per prendre apunts

d’una manera eficaç.

2 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La festa de les

Verges.

2. Vocabulari. Estris de cuina.

3. Comunicació. Les funcions del llenguatge.

4. Lèxic. La sinonímia i l’antonímia.

5. Gramàtica. El nom i l’adjectiu. Gènere i nombre.

6. Taller de llengua. Les vocals.

7. Literatura. Els temes literaris.


l’esquema.



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als estris de

cuina.

2.2. Fa servir expressions i frases fetes

relacionades amb l’entorn de de cuina.

3.1. Coneix i identifica els elements de la

comunicació en situacions concretes.

3.2. Sap quines són les funcions del llenguatge i

les identifica en situacions concretes.

4.1. Comprèn els conceptes de sinonímia i

antonímia.

4.2. Distingeix entre sinonímia absoluta i

sinonímia parcial.

4.3. Diferencia entre antònims lèxics i antònims

gramaticals.

5.1. Classifica els noms en propis o comuns,

concrets o abstractes, individuals o

col·lectius.

5.2. Fa la flexió de gènere i nombre dels noms de

manera correcta.

6.1. Identifica els graus dels adjectius.

6.2. Forma el gènere i el nombre dels adjectius de

manera correcta.



referit als estris de cuina.

- Identificar els elements de

la comunicació i les

funcions del llenguatge.

- Comprendre els conceptes

de sinonímia i antonímia.

- Classificar els noms i

identificar els graus dels

adjectius.

- Formar el gènere i el

nombre dels nom i dels

adjectius.

- Identificar i escriure

paraules amb confusions

vocàliques en posició

àtona.

- Conèixer els temes més

habituals tractats en la

literatura.

- Realitzar esquemes senzills.

tenen a i e en posició àtona.


tenen o i u en posició àtona.

8.1. Coneix els trets característics dels temes més

habituals de la literatura.

9.1. Confecciona l’esquema d’un text a partir de

la informació més rellevant.

3 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Neules, coques i

caramels.

2. Vocabulari. Nadal.

3. Comunicació. Els textos expositius.

4. Lèxic. La precisió lèxica.

5. Gramàtica. Els determinants.

6. Taller de llengua. La síl·laba.

7. Literatura. La poesia. Elements formals.

8. Competència digital: recursos lingüístics en línia.

– 1.1. Comprèn el text inicial i respon les


– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les

festes de Nadal.

– 2.2. Coneix i usa frases fetes relacionades

amb el Nadal.

– 3.1. Identifica les característiques i

l’estructura dels textos expositius.

– 3.2. És capaç d’elaborar textos expositius.

– 4.1. Tria la paraula adequada segons el

context.

– 5.1. Identifica les diferents classes de

determinants.

– 5.2. Usa els determinants amb correcció.

– 6.1. Reconeix els diftongs i els hiats.

– 7.1. Separa de manera correcta paraules

en síl·labes.

– 7.2. Coneix les normes de partició de

dígrafs.

– 8.1. Identifica la rima assonant, la

consonant o els versos lliures d’un poema.

– 8.2. Diferencia la mètrica i el ritme d’uns

poemes donats. –

9.1. Sap utilitzar i cercar informació en els diferents

recursos lingüístics en línia.


referit a les festes de Nadal.

- Reconèixer les

característiques bàsiques i

l’estructura de textos

expositius.

- Triar la paraula adequada

segons el context.

- Diferenciar les classes de

determinants.

- Identificar els diftongs i els

hiats.

- Separar correctament els

dígrafs dels mots.

- Evitar l’ús del lo neutre.

- Reconèixer els elements

formals dels poemes.

- Conèixer alguns recursos

lingüístics en línia.

4

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Sant Sebastià.

2. Vocabulari. Foguerons i gloses.

3. Comunicació. Els textos narratius.

4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (I).

5. Gramàtica. Els pronoms.

6. Taller de llengua. L’accentuació i la dièresi.

7. Literatura. La poesia visual.

8. Competència cultural i artística i social i ciutadana:

cream un poema visual.



– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als

foguerons i les gloses.

– 3.1. Identifica les característiques d’un

text narratiu.

– 3.2. Distingeix les parts d’una notícia i

d’una carta.

– 3.3. Crea textos narratius: cartes i notícies.

– 4.1. Coneix la diversitat lingüística

d’Europa.

– 5.1. Identifica els pronoms.

– 5.2. Substitueix paraules i sintagmes per

pronoms.

– 6.1. Usa amb correcció les formes

enclítiques i proclítiques dels pronoms febles.

– 7.1. Coneix i aplica les normes

d’accentuació.

– 7.2. Discrimina els casos que tenen accent

diacrític.

– 7.3. Escriu la dièresi en els casos on

correspon.

– 8.1. Coneix formes noves d’expressió

poètica i les compara amb les formes tradicionals.

– 8.2. Interpreta i valora cal·ligrames i

poemes visuals.

– 9.1. Segueix les passes proposades per

crear un poema visual.

–

–

Usar i ampliar el vocabulari

referit als foguerons i les

gloses.

- Conèixer les


narratius: la notícia i la

carta.

- Familiaritzar-se amb la

diversitat lingüística

d’Europa.

- Identificar i classificar els

pronoms.

- Aplicar correctament les

regles d’accentuació i

dièresi.

- Diferenciar els casos

d’accent diacrític.

- Familiaritzar-se amb les

formes noves d’expressió

poètica.

5 1. Lectura «Tradicions i paraules»: Matances.

2. Vocabulari. Embotits illencs.

3. Comunicació. Els textos argumentatius.

4. Llengua i societat. La diversitat lingüística (II).



– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als

embotits illencs.


referit als embotits illencs.

- Identificar les


5. Gramàtica. Adverbis, preposicions i conjuncions.

6. Taller de llengua. L’apòstrof i les contraccions. El

guionet.

7. Literatura. El gènere narratiu.

8. Competència cultural i artística: miram un

quadre.

– 3.1. Identifica les característiques i

l’estructura dels textos argumentatius.

– 3.2. Planifica i elabora textos

argumentatius.

– 4.1. Coneix la realitat plurilingüe de

l’Estat espanyol.

– 5.1. Fa servir correctament adverbis,

preposicions i conjuncions.

– 5.2. Discrimina entre conjuncions

coordinades i subordinades.

– 5.3. Diferencia entre les preposicions

àtones i les tòniques.

– 5.4. Coneix els diferents tipus

d’informació que aporten els adverbis.

– 6.1. Apostrofa seguint les regles

ortogràfiques.

– 6.2. Usa correctament la contracció de

preposicions amb articles.

– 7.1. Coneix i aplica les normes

d’escriptura del guionet.

– 8.1. Coneix les característiques i els

elements que conformen un text narratiu.

– 9.1. Observa i analitza els diferents

aspectes d’un quadre.

– 9.2. Valora i mostra interès per les

aportacions de les obres pictòriques a la nostra

cultura.

–


argumentatius.

- Respectar i valorar la

diversitat lingüística de

l’Estat espanyol.

- Usar correctament els

adverbis, les preposicions i

les conjuncions.

- Seguir les normes

ortogràfiques de l’apòstrof,

les contraccions i el guionet

- Conèixer les


elements propis dels textos

narratius.

6

1. Lectura «Tradicions i paraules»: El dia

d’enganar.

2. Vocabulari. El vocabulari de les rondalles.

3. Comunicació. Els textos conversacionals.

4. Llengua i societat. La situació actual del català.



– 2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a les

rondalles.

– 3.1. Identifica les característiques

principals dels textos conversacionals.


referit a les rondalles.

- Identificar les

característiques principals i


conversacionals.

5. Gramàtica. Les conjugacions verbals. Verbs

regulars i irregulars.

6. Taller de llengua. P, b, t, d, c, g. La b i la v.

7. Literatura. La narrativa de tradició oral: llegendes

i rondalles.

8. Competència per a aprendre a aprendre:

elaboram una sol·licitud.

– 3.2. Diferencia entre una conversa formal

i una altra de col·loquial.

– 4.1. Reconeix la diferència entre els

conceptes de llengua oficial i pròpia.

– 4.2. Coneix les diferències d’estatus de la

llengua catalana en el seu domini lingüístic.

– 5.1. Identifica i utilitza correctament els

verbs segons el temps, el mode, el nombre i la

persona d’un verb.

– 6.1. Coneix els verbs que són regulars i

els que són irregulars i els conjuga de manera

correcta.

– 7.1. Classifica els verbs en personals,

impersonals, copulatius, transitius, intransitius,

reflexius, pronominals o auxiliars.

– 8.1. Discrimina les normes d’escriptura de

les oclusives a final de paraula.

– 9.1. Pronuncia i coneix les normes

d’escriptura de b i v.

– 10.1. Identifica les característiques dels

gèneres de narrativa oral.

– 10.2. Diferencia entre llegenda i rondalla.

– 11.1. Aprèn les característiques d’una

sol·licitud n’elabora una.

–

–

- Analitzar la situació

sociolingüística actual del

català.

- Conèixer els diversos

aspectes dels verbs: temps,

persona, nombre i mode.

- Diferenciar els verbs

regulars i els irregulars.

- Conèixer la classificació

dels verbs.

- Pronunciar i escriure de

manera correcta paraules

amb oclusives finals i la b i

la v.

- Conèixer les


gèneres de narrativa oral.

7

1. Lectura «Tradicions i paraules»: La flama del

Canigó.

2. Vocabulari. Excursionisme.

3. Comunicació: Els textos descriptius.

4. Llengua i societat: El conflicte lingüístic.



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit a

l’excursionisme.

3.1. Identifica les característiques i l’estructura


referit a l’excursionisme.

- Reconèixer les


les diferents classes de

textos descriptius.

- Comprendre la importància

5. Gramàtica: Formes verbals. Perífrasis verbals.

6. Taller de llengua: Essa sonora i essa sorda.

7. Literatura: El teatre i la representació teatral.

8. Competència cultural i artística: Sexisme en el

llenguatge.


3.2. Diferencia els elements descriptius segons

que es tracti d’una descripció de persones,

d’espais, d’objectes i el nivell de

subjectivitat amb què es fa el text.

3.3. És capaç d’elaborar textos descriptius.

4.1. Coneix les situacions de conflicte que genera

el contacte entre llengües.

5.1. Identifica les diferents formes verbals del

temps passat, present i futur.

6.1. Coneix els tipus de perífrasis verbals.

6.2. Usa les perífrasis verbals de manera correcta.

7.1. Pronuncia correctament paraules que

presenten els sons de la essa sonora i la

sorda.

7.2. Aplica les regles d’ortografia relacionades

amb la essa sonora i la essa sorda.

8.1. Reconeix les característiques d’un text

teatral.

9.1. Diferencia els elements que intervenen en

una representació teatral.

10.1 Identifica els casos de llenguatge sexista i

coneix recursos per evitar-lo.

de respectar i valorar la

diversitat lingüística.

- Identificar el temps verbal i

conèixer l’ús de les

perífrasis verbals.

- Aplicar les regles

d’escriptura de la essa


- Pronunciar correctament les

paraules que presenten el so

de la essa sonora i la essa

sorda.

- Conèixer les

característiques pròpies

dels textos teatrals.

8 1. Lectura «Tradicions i paraules»: La fira de

Tàrrega.


referit al teatre.

2. Vocabulari. El teatre.

3. Comunicació. Els textos predictius i els textos

instructius.

4. Llengua i societat. La variació lingüística.

5. Gramàtica. L’oració (I). Classes de sintagma. El

subjecte

6. Taller de llengua. G, j, tg i tj. X, ix, ig i ig.

7. Literatura. Gèneres teatrals.

8. Competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic: elaboram un itinerari.

–



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit al teatre.

2.2. Fa ús d’expressions i frases fetes

relacionades amb el teatre.

3.1. Llegeix un text predictiu i en reconeix les

característiques.

3.2. Identifica els diversos tipus de textos

predictius.

3.3. Comenta i elabora textos predictius.

4.1. Llegeix un text instructiu i en reconeix les

característiques.

4.2. Identifica els diversos tipus de textos

instructius.

4.3. Comenta i elabora textos instructius.

5.1. Comprèn el concepte de variació lingüística.

5.2. Classifica els textos proposats segons les

classes de variació lingüística a què

pertanyen.

6.1. Identifica el subjecte i el predicat d’una

oració.

6.2. Coneix els tipus de sintagmes oracionals i les

funcions que desenvolupen.

6.3. Analitza els components del sintagma

nominal subjecte.

7.1. Classifica les oracions en enunciatives,

interrogatives, exclamatives i exhortatives.

8.1. Pronuncia i representa correctament les

consonants palatals amb les grafies o els

dígrafs corresponents.

9.1. Coneix les característiques a grans trets de la

comèdia, la tragèdia i el drama.

- Identificar textos predictius

i textos instructius.

- Entendre el concepte de

variació lingüística.

- Identificar el subjecte i el

predicat d’una oració.

- Classificar les oracions

segons la intenció

comunicativa.

- Pronunciar i escriure amb la

grafia correcta les

consonants palatals.

- Diferenciar els tres gèneres

teatrals: comèdia, tragèdia i

drama.

10.1. Consulta les pàgines proposades per realitzar

un itinerari cultural i un d’esportiu.

9

1. Lectura «Tradicions i paraules»: Els castellers.

2. Vocabulari. Castells.

3. Comunicació. Els textos periodístics.

4. Lèxic. La correcció en el lèxic.

5. Gramàtica. L’oració (II). El predicat. Oració

simple i composta

6. Taller de llengua. La l·l, les consonants mudes i

les consonants nasals.

7. Literatura. L’assaig.

8. Tractament de la informació: contrastam

informacions.



2.1. Usa i amplia el vocabulari referit als castells i

els castellers.

2.2. Coneix i usa expressions relacionades amb

els castells.

3.1. Identifica les característiques principals dels

textos periodístics en general.

3.2. Diferencia entre els gèneres informatius i els

gèneres d’opinió.

3.3. Identifica la temàtica de les notícies d’un

periòdic i en crea una.

3.4. Elabora una notícia a partir d’un tema donat.

4.1. Distingeix entre els préstecs i els

barbarismes.

4.2. Discrimina els barbarismes i els substitueix

per les formes correctes.

5.1. Identifica i corregeix els casos de

vulgarismes.

6.1. Sap la diferència entre predicat verbal i

nominal.

6.2. Reconeix els diferents complements del

predicat.

7.1. Distingeix les oracions simples de les

compostes.

7.2. Coneix i identifica els diferents tipus

d’oracions compostes.


referit als castells i els

castellers.

- Identificar les

característiques principals i


periodístics.

- Diferenciar entre préstecs i

barbarismes.

- Conèixer el concepte de

vulgarisme.

- Identificar els tipus de

predicat i els complements

que l’acompanyen.

- Distingir entre oració

simple i oració composta.

- Escriure correctament les

consonants mudes, les

nasals i la ela geminada.

- Conèixer les


assagístics.

8.1. Escriu de manera correcta paraules amb ela

geminada.

8.2. Escriu de manera correcta paraules amb

consonants nasals.

8.3. Escriu de manera correcta paraules amb

consonants mudes.

9.1. Reconeix les característiques més importants

dels textos assagístics.

9.2. Comprèn el significat d’aforismes senzills.

10.1. Sap seleccionar la informació que és

pertinent d’una font o d’un text.

10.2. Realitza un treball de recerca.

Criteris de qualificació que s'aplicaran

Llengua i literatura catalana 1r ESO

Les notes de l’avaluació és comptabilitzaran segons els percentatges següents:

La nota dels exàmens comptarà un 60% de la nota total sempre que la nota de l’examen sigui superior a 3.

La feina de classe i taller (exercicis, treballs, …) 20%.

El llibre de lectura comptarà un 10%

Actitud 10%.

Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim d'un punt. I també es podrà descomptar fins a 0,5 per

una mala presentació.

És indispensable per aprovar el curs que l’alumne s’expressi oralment amb suficient fluïdesa i correcció segons el nivell

que li pertoqui.

Llengua i literatura catalana 2n ESO


La nota dels exàmens comptarà un 60% de la nota total sempre que la nota de l’examen sigui superior a 3.

La feina de classe i (exercicis, treballs, ...) 20%

El llibre de lectura comptarà un 10%.

Actitud 10%.

Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim d'un punt. I I també es podrà descomptar fins a 0,5 per

una mala presentació.


que li pertoqui.

Llengua i literatura catalana 3r ESO


70%: Parcials ( sempre que arribi a 3)

15% Feina i tallers (1a i 2a avaluació15% feina, 3a avaluació 10% projecte i 5% feina)

15% Lectura Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim de dos punts


que li pertoqui.

Llengua i literatura catalana 4t ESO

Les notes de l’avaluació es comptabilitzaran segons els percentatges següents:

La nota dels exàmens comptarà un 70% de la nota total sempre que la qualificació de l’examen sigui igual o superior a

3.

La feina de classe (exercicis, treballs, ...) 15%.

La lectura obligatòria de cada avaluació 15 %..

Als exàmens cada errada ortogràfica restarà 0,1 fins a un màxim dos punts

És indispensable per aprovar que l’alumne s’expressi oralment amb suficient fluïdesa i correcció segons el nivell que

li pertoqui.

Convocatòria extraordinària de setembre

Aquells alumnes d’ESO que no hagin aprovat a la convocatòria de juny poden presentar-se a la prova

extraordinària del mes de setembre

Primer d’ESO:

. L’alumne haurà de realitzar un dossier de tasques que val 30% i una prova escrita 70%

Segon d’ESO:

L’alumne haurà de realitzar una prova escrita (90%) i un dossier de tasques que valdrà el 10% de la

nota restant.

Tercer d’ESO:


nota restant.

Quart d’ESO:


nota

PROGRAMACIÓ PALIC

CURS 2019-20

ORGANITZACIÓ

El suport variarà atenent la disponibilitat del centre pel que fa a hores. Aquest curs 2019-

2020 el Departament d'Orientació compta amb tres hores setmanals per atendre'ls

(concretament la PT Lola Arseguet). Tot i així, l'alumnat rebrà fins a un màxim de 3

hores en funció de les necessitats lingüístiques i socials que presenti. També comptam

amb els professors PT que, en funció del seu horari, podran fer reforç a aquest alumnat,

al marge de les hores estrictament de Palic. En principi i sempre que sigui possible

aquests suports coincidiran amb les hores de Llengua i Literatura Catalanes, matèries

optatives o Projectes i, en darrer lloc, Tutories. En tot cas, la coordinació dels membres

del Dep.d'Orientació amb els professors titulars de les assignatures que en alguns casos

hauran de deixar és essencial perquè els alumnes no sentin que "perden" continguts

curriculars d'aquestes matèries, i que això pugui ser perjudicial per a la seva correcta

avaluació.

De les diferents formes d'organització que la llei contempla (BOIB 22 de febrer de 2018),

nosaltres hem adoptat la d'agrupament de suport lingüístic fora de l'aula ordinària,

tenint en compte que aquesta mesura no pot ser superior als nou mesos, transcorreguts els

quals l'alumne s'haurà de reincorporar a l'aula ordinària amb els suports que es considerin

oportuns. En tot cas un alumne pot continuar en el programa sempre que aquesta decisió

es prengui d'acord amb els criteris que l'equip docent estableixi a les sessions d'avaluació.

Pel que fa als alumnes que enguany formaran part del programa de PALIC, comptant

aquells que al curs passat per diferents motius no assoliren els objectius, a dia d'avui,

hem fet una proposta d'onze alumnes repartits entre 1r d'ESO i 1r de Batxillerat

(pràcticament tots d’origen sud-americà, i la resta de Xina, Alemanya,Àustria o Rússia)

1. OBJECTIUS

Els objectius incidiran no tant en els aspectes formals de la llengua sinó en l’habilitat de la

comprensió oral i lectora i en l’adquisició d’unes estratègies que garanteixin un mínim

domini de l’expressió oral.

Comprensió oral

- Comprendre preguntes que se’ls formulin relacionades amb l’àmbit dels seus interessos o

dels seus coneixements.

- Comprendre avisos, advertiments, ordres i consells adreçats a ells en particular o a un

conjunt de persones.

- Comprendre explicacions, indicacions i instruccions, especialment les que es deriven de la

seva activitat escolar.

- Comprendre contes adequats a la seva edat.

Expressió oral

- Demanar i donar informació sobre un mateix i sobre el seu entorn (familiar, local,social i

escolar).

- Expressar sentiments i estats d’ànim.

- Descriure persones, objectes i llocs.

- Narrar experiències viscudes.

- Transmetre informació rebuda a través d’altres persones o d’altres canals (escrits, gràfics,

audiovisuals) i explicitar les idees principals dels missatges escoltats.

- Expressar raonaments senzills.

- Formular peticions, demanar ajut i expressar necessitats, desitjos o voluntat de fer alguna

cosa.

- Participar en diàlegs propis de la vida quotidiana (demanar indicacions, comprar,saludar,

felicitar- se, demanar consell...).

- Llegir textos senzills en veu alta, amb adequació de pronúncia, dicció i ritme.

- Participar en diàlegs,debats,etc., respectant el torn de paraula i escoltant la persona que hi

intervé.

Comprensió escrita

- Conèixer l’alfabet llatí i la correspondència entre els sons i les grafies de la llengua

catalana.

- Comprendre el sentit global de textos senzills i adequats al seu nivell.

- Identificar les idees principals d’un text.

- Extreure informació específica a partir de textos.

- Ser capaços de comprendre diversos tipus de text adequats a la seva edat (textos didàctics;

anuncis, avisos i rètols; revistes il·lustrades, contes i còmics;correspondència personal;

impresos senzills; notícies breus de premsa).

- Iniciar-se en l’ús i maneig dels diccionaris de llengua catalana i bilingües.

Expressió escrita

- Aplicar en els seus escrits les normes ortogràfiques bàsiques, com també les normes de

puntuació i d’utilització de majúscules.

- Aplicar en els seus escrits les normes bàsiques de concordança gramatical: gènere,

nombre i conjugació de temps verbals senzills.

- Resumir o esquematitzar textos senzills.

- Dur l’agenda de la seva activitat escolar i extraescolar (horaris, adreces,

telèfons,activitats...)

- Expressar per escrit, en forma de dietari, de resum o de correspondència,experiències

relacionades amb la seva activitat quotidiana o lectiva.

- Omplir impresos (d’inscripció a un club, a una biblioteca...)

- Mantenir correspondència amb amics. (emails, xats, etc.)

2. CONTINGUTS

Tema 1

La salutació; la presentació davant els altres. L'alfabet. Tipus de lletra. L´ús de les

majúscules i del punt. El nom i els articles. Verbs d'ús freqüent (ser, nòmer, tenir i viure).

Els colors. Els dies de la setmana, els mesos de l'any i les estacions. Alguns gentilicis.

Discriminació fonètica de sons vocàlics. Els números de l'1 al 100. Vocabulari del cos.

Tema 2

El verb haver-hi. L'adjectiu qualificatiu. Els possessius. Les tres conjugacions verbals.

Present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació. Discriminació fonètica de sons

vocàlics i consonàntics. Les festes i les tradicions. Vocabulari de l'institut i dels mitjans de

transport.

Tema 3

Conjugacions, temps i persones verbals. Alguns verbs pronominals. El passat perifràstic i

perfet d'indicatiu. Verbs relacionats amb la roba. Els demostratius. Discriminació d'alguns

sons vocàlics i consonàntics. Els sons g/j;g/gu. Les hores i les parts del dia. Vocabulari de

la roba.

Tema 4

El futur I. Els quantitatius indefinits . La formació dels plurals. El gènere del substantiu. Els

antònims. Les feines de la casa. Verbs relacionats amb el menjar. Alguns verbs

pronominals (rentar-se, dutxar-se,etc). Discriminació fonètica d'alguns sons consonàntics.

Vocabulari de la casa, les parts de la casa i els objectes de la casa. Les festes de Nadal i la

Diada de Mallorca.

Tema 5

Relacions familiars i de parentiu. Els casaments. Diferents models de família. Alguns

adjectius qualificatius:la descripció dels estats d'ànim. Els quantitatius I. Passat, present i

futur. Alguns verbs pronominals: casar-se, divorciar-se, etc. Discriminació fonètica de sons

consonàntics. La cuina al món. La celebració del cap d'any en les diferents cultures.

Tema 6

Els oficis, les professions i els llocs on es treballa. Gènere i nombre dels substantius referits

a professions. Tasques i activitats professionals. Les eines. Els interrogatius. La erra muda.

L'imperfet d'indicatiu. Les oracions simples: subjecte i predicat. Els adverbis de lloc. La

posició de les coses. Discriminació fonètica d'alguns sons consonàntics. El Carnestoltes.

Vocabulari dels animals.

Tema 7

El carrer i el veïnat. Els situacionals. Les preposicions a, per, de, en i amb. Les estructures

"anar a" i "venir de". El futur II. Altres adverbis. L'estructura de l'oració I. L'horòscop

xinès.

Tema 8

Les botigues i els comerços. Tipus de botigues. Les síl.labes. L'estructura de l'oració II.

Formes d'indicatiu dels verbs haver i haver-hi. Redacció de notes breus. La contracció de

l'article i la preposició. La Pasqua.

Tema 9

Els esports. Escriure una carta. L'estructura d'obligació "haver de". El present de subjuntiu.

Els quantitatius II. Els canvis ortogràfics en els verbs. Els complements verbals.

Descripcions. Sant Jordi.

3. TEMPORALITZACIÓ

És molt difícil establir una temporalització i seguir-la al peu de la lletra perquè dins el

mateix grup ens trobam al.lots i al.lotes de diferents edats, nacionalitats,

cultures,coneixements curriculars, circumstàncies personals,etc, la qual cosa fa que cada

nin i nina tengui el seu propi ritme d’aprenentatge. Per tal de ser realistes ens marcam

l'objectiu de fer nou temes complets. Així doncs, farem tres unitats temàtiques per

trimestre.

4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Les notes de l'avaluació, que constaran com a adaptacions curriculars significatives fins a

4t d'ESO (a excepció d’alguns alumnes que podria ser que només necessitassin reforços no

significatius perquè són alumnes que ja reberen suport el curs anterior), es comptabilitzaran

segons els percentatges següents:

La nota dels exàmens comptarà un 60%, sempre que sigui superior a 3.

La feina a classe i els deures un 20%

L'actitud un 20% (comportament, actitud envers l'aprenentatge de la llengua, participació,

assistència i puntualitat, material i respecte als companys i a la professora)

Hem de tenir en compte que la nota de Palic ha d’estar sempre consensuada amb el

professor titular de l’assignatura de Llengua Catalana, ja que si amb aquest no assoleix els

objectius proposats, la nota pot quedar suspesa.

Pel que fa als 4ts hem de tenir en compte que han de titular, per tant, és molt important la

coordinació amb el professor de referència, el qual ha de seguir el procés d’aprenentatge

dels AIT i els haurà d'avaluar en funció dels criteris del Departament de Llengua Catalana,

però amb adaptació curricular significativa i sempre informant d’aquest fet al tutor, ja que

en aquest nivell només es pot tenir una matèria amb ACS.

Avaluarem en funció de l’assoliment de les quatre habilitats bàsiques: comprensió oral i

escrita i expressió oral i escrita. Cadascuna de les unitats treballades s’avaluarà mitjançant

una prova escrita i una prova oral, que es podrà repetir en cas de no superar-la. No cal dir

que el que més compta és el treball diari a classe, la participació, portar el material al dia i

les feines actualitzades, la bona actitud, el respecte als companys i a la professora, el

respecte pel material de l’aula i l’assistència i la puntualitat a classe.

6. METODOLOGIA

Perquè les activitats siguin comunicatives i acompleixin el seu objectiu s’ha de dotar els

alumnes d’una competència comunicativa en català que els permeti expressar-se en

qualsevol de les situacions que poden presentar-se’ls en els seus àmbits habituals, les quals

han de fer participar activament l’alumne, és a dir, convertir-lo en protagonista i no en un

pur espectador.

El professor ha d’usar el llenguatge com a regulador de l’acció i no com una simple

pràctica d’estructures lingüístiques.

L’adaptació o elaboració d’activitats parteix dels pressupòsits següents:

- Han d’estar relacionades amb els interessos de l’alumne: el joc, la creativitat, la curiositat,

etc. i amb les necessitats de comunicació de la vida quotidiana. Si l’alumne troba divertides

i interessants les activitats es pot sentir motivat a parlar.

- Han de tenir una intenció comunicativa, és a dir posar l’alumne en situació de fer coses

creant la seva pròpia llengua per mitjà de provatures i errades.

- Han de basar-se en unes normes perquè l’alumne sàpiga com ha d'actuar i així les accions,

els enunciats i les paraules s’aniran definint i completant per la seva significació global.

- S’ha de preveure que l’alumne hagi de prendre decisions que el facin usar la llengua de

manera significativa. Se cercarà per tant, un motiu, una excusa o raó, per implicar l’alumne

en la descodificació de missatges, i en el contrast i la recerca de la informació.

Es tendrà present que en l’activitat hi hagi buits d’informació i un interlocutor que permeti

contrastar la informació.

Algunes de les activitats que es poden dur a la pràctica perquè l’alumnat nouvingut pugui

trobar un sentit constructiu i personal en les propostes didàctiques són les següents:

A partir d’una imatge

- Verbalitzar el vocabulari i copiar-lo.

- Escriure-hi els noms.

- Proposar una frase model i canviar paraules, mentre la frase continuï tenint sentit. Podem

canviar el subjecte, el verb, els complements.

- A partir d'una frase curta , ampliar-la i afegir-hi més complements.

- Inventar-se frases i textos curts.

- Iinici de lectures curtes que facin referència a la imatge.

A partir d’un gràfic

- Donar un model i omplir-ne un d’igual amb els buits de les paraules que pensam que

poden ser més importants.

- Omplir, davant un model, els buits de les paraules clau sobre els conceptes bàsics.

A partir d’un text

- Lectura en veu alta per part del professor o dels diferents alumnes.

- Comprensió del text amb preguntes obertes i tancades.

- Subratllar paraules ja conegudes o desconegudes.

- Cercar paraules que comencin per una determinada lletra.

En un dictat

- Establir o pactar un senyal perquè escriguin la paraula que diguem en el moment de fer la

indicació. Així mentre els altres escriuen el text que els dictam o prenen apunts, ells

escriuran un llistat de paraules que ens semblin de més interès.

- Preparar una fitxa on hi hagi el dictat escrit que ompliran amb les paraules que

pronunciem en el moment de fer-los el senyal.

Companys de classe

- No hem d'usar una llengua amb els companys i una altra en dirigir-mos al nouvingut.

- No hem de traduir sistemàticament al nou company tots els missatges que reben, per si

aquest no els entén.

- Hem d'articular més clarament i recórrer al lèxic i a les construccions més fàcils o més

properes a la llengua del nou company.

- Hem de facilitar la comprensió adequant la velocitat i acompanyant amb gestos el que es

diu.

- Hem de repetir les dades i informacions específiques que puguin ser més interessants.

- Hem de fer explícits els sobreentesos que manegen habitualment els companys entre ells.

- Hem d'incorporar i integrar el nou company als jocs, activitats i altres passatemps des del

primer moment, per facilitar el seu procés d’integració i d’aprenentatge de la llengua.

Tot el professorat també haurà d’estar implicat en una educació integral que ajudi a

l’adquisició de l’aprenentatge de la llengua per tant, haurà de ser el model de referència en

l’ús de la llengua i adaptar progressivament el llenguatge de l’aula (instruccions, preguntes,

descripcions.) al nivell de comprensió i producció dels alumnes. En un primer moment el

discurs es caracteritzarà per utilitzar frases simples i haurem de procurar assegurar la

comprensió de les demandes més vitals i ajudar a interpretar missatges. Més envant, quan

tengui fluïdesa serà necessari orientar i corregir la seva expressió utilitzant estratègies com:

utilitzar frases més complexes, proposar la repetició d’una paraula o expressió, iniciar la

resposta, proposar respostes tancades, utilitzar elements expressius no verbals, preguntar si

està segur del que ha dit, repetir preguntes que suposin l’ús d'una estructura que no domina

i fer-lo veure de quina manera la pot millorar, no acceptar frases incorrectes.

El treball adequat de les habilitats lingüístiques facilitarà a l’alumne la socialització i la

integració en l’entorn més pròxim (l’aula del grup classe i el centre) però també li facilitarà

l’aprenentatge dels continguts d'altres àrees. D'aquesta manera, podrà usar la llengua per

resoldre amb fluïdesa les situacions comunicatives habituals en la seva vida.

S’utilitzaran textos escolars i de l’entorn:contes, cançons, descripcions, cartes, fulletons

publicitaris. Cada tipus de text requereix uns aprenentatges específics de manera que

s’haurà d’ajudar a formular hipòtesis sobre el contingut i la funció del text (estructura

formal: disposició tipogràfica, títols, paràgrafs, fotografies, gràfics.). S’utilitzaran tant en la

comprensió com en la producció. La lectura de relats serà molt útil per a l’adquisició de

coneixements d’altres cultures i de continguts lingüístics i literaris.

Tots aquests aspectes s’han de tenir en consideració a l’hora de subministrar claus de

comunicació a un aprenent de la nostra llengua, sobretot si es tracta d’aprenents que

procedeixen de llengües i cultures llunyanes a la nostra. En tot acte comunicatiu, i

concretament en l’àmbit de les convencions socials, els aprenents han de saber discriminar

l’ús de fórmules pròpies de comunicació no verbal de la cultura dels parlants (donar la mà,

fer una besada de salutació o de comiat, cedir el pas, donar una indicació...) que

acompanyen o substitueixen la comunicació verbal.

Mentre s’esperen els resultats, la comunicació es farà a través de les mirades i els gests. Per

tant, treballarem l’expressió no verbal tenint en compte els recursos extralingüístics: el

sentit dels gestos i de les paraules, l’expressió de la cara, la postura, la proximitat dels

interlocutors, alguns sons inarticulats, uns determinats xiulets... que no són universals sinó

a vegades culturals. El dibuix i la música poden proporcionar activitats comunes que

afavoriran els primers intercanvis.

És important fer de l’oralitat l’element central de tot el procés d’aprenentatge de la llengua.

El treball en grups reduïts i la interacció entre companys ha de fer possible aquest èmfasi en

les destreses orals. Pel que fa a la comprensió oral, l’alumnat l’haurà de desenvolupar tant

en relació al català estàndard com al català dialectal propi del seu entorn, en aquest cas el

dialecte mallorquí.

Cal, però, tenir en compte que en l’aprenentatge de segones llengües la comprensió és

anterior a l’expressió, de fet aquest alumnat entendrà més del que serà capaç de produir. El

bagatge lingüístic intern adquirit en la primera llengua permet que abans de disposar d’un

repertori necessari per expressar-se es comprengui el missatge dels altres. Perquè tot això

sigui possible el llenguatge del parlant ha d’estar contextualitzat, s’ha de donar en

situacions comunicatives clares, amb missatges entenedors i fins i tot repetitius. Es tracta

per tant, de posar en situació allò que saben, la seva disposició per aprendre i la seva

capacitat de resoldre problemes de comunicació en una situació determinada.

7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Pel que fa al grup de PALIC es treballarà tot el curs amb el llibre Món.Llengua i

interculturalitat.(Usuari bàsic A1 i A2) de l’editorial Santillana. També treballarem amb el

llibre complementari de Lectoescriptura, destinat principalment a alumnes la llengua

materna dels quals s’escriu en un alfabet diferent del llatí. Però també treballarem, amb

aquest manual, els sons de la llengua catalana i les grafies que els representen. D'altra

banda, treballarem el grafisme, amb lectures senzilles sobre històries de vida del fet

migratori.

És molt important que els alumnes portin bolígraf vermell i blau, llapis, goma, maquineta

de fer punta, llapis de colors, estisores, regle, cinta adhesiva (cel·lo) i un quadern d’espiral

de tapes fortes.

No cal dir que, com a cosa rutinària, els alumnes consultaran els diferents diccionaris per

cercar les traduccions al català, per la qual cosa és convenient que en tenguin un de propi

bilingüe.

Intentarem, en la mesura que sigui possible, treballar amb els mitjants audiovisuals. En

concret començarem fent els exercicis de la web Gali (Guia per a l'Autoaprenentatge

Interactiu de la Llengua), l'adreça de la qual és clic.xtec.cat/gali. Aquests exercicis els

combinarem amb els de lèxic Mudsdemots (edu365.cat).

I, finalment, acabarem el curs amb el Pelc (Programa d'Ensenyament de la Llengua

Catalana), impulsat pel COFUC del Govern de les Illes Balears i que consisteix en fer

exercicis autocorrectius de diferents nivells, en funció dels progressos de cada alumne.

Segons la disponibilitat de temps i el nivell de comprensió dels alumnes anirem ampliant i

reforçant els continguts amb material de diversa procedència, que tot seguit especificaré i

que es troben en el departament:

Contes d'arreu del món. Columna.1995.Servei d’Ensenyament del català. Ajuntament de

Manresa.

Comencem (usuari bàsic A). Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa

Vincles 4-5.Els altres i jo. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament

Llevat.Textos per a alumnat nouvingut.Generalitat de Catalunya

Comprensió lectora.Ed.Cruïlla

Dòminos. Vicens Vives

Les famílies. Joc de cartes

La meva família i altres animals.Gerald Durrell.Català fàcil.9 (llibre de lectura)

Diccionari català-francès/francès-català.Bàsic.L’Enciclopèdia Catalana

Vénga! Aprenem català. Antònia Santandreu. Francesca Cabot (llibre de text)

Jocs a taula. Dòmino.Endevina endevinalla, què duc dins la senalla? La roda dels

aliments. Teresa G.Cirer

Olívia. Jocs de llengua. Quina de noms. Quina d’accions. Cartes de personatges.edebé.

D.Badia. M Vilà

Ortografia entretinguda . Ed. Moll

Material complementari

A la carta. Activitats de comprensió lectora. Inicial. Edicionas l'Àlber

Destapa't. Jocs i activitats orals per al català inicial.Edicions l'Àlber

Jocs LIC (quadernets de passatemps)

Vincles (quadernets d'exercicis per als alumnes)

Nexe. Català inicial per a estrangers.Sèrie groga (I. El nom. II. L'adjectiu. III. El

verb).Ed.Casals

Vincles 1. Els altres i jo (CD) i Vincles 2. Aquí i allà.

8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Crec que és important que si aquests alumnes són nouvinguts d'enguany visitin algun lloc

típic de Mallorca, com el mercat de Sineu o el poble de Valldemossa o Sóller. Evidentment

s'hauria de fer una visita a la ciutat de Palma per tal de conèixer el casc antic i La Seu. Si

aquestes sortides o d'altres de semblants es fan amb el grup de referència molt millor, però

en tot cas crec que és essencial que l’alumnat nouvingut conegui la nostra història, cultura i

tradicions emmarcades en la ciutat de Palma o en pobles tan emblemàtics com

Valldemossa, Sóller o Sineu.

4t de l’ ESO

CURS ARTS ESCÈNIQUES I DANSA

Introducció

Aquesta assignatura s’enfocarà des d’un punt de vista pràctic. Volem atendre els diversos

nivells d’aprenentatge que es puguin donar dins l’aula i treballar-los amb un sentit clarament

integrador de les diferències i de la creativitat. Entenem la dramatització com un joc. Per això,

farem exercicis per reforçar la confiança, l’expressivitat i la comunicació dels alumnes.

Al mateix temps, ens involucrarem en algunes propostes que pensam que poden ajudar-nos en la

nostra tasca docent: (Caixa escena, Projecte Ficcions, Mostra de Teatre Escolar de Palma, APS

...)

Objectius

1.- Conèixer els elements que conflueixen en el fet teatral i la dansa : la veu, el moviment i la

interpretació.

2.- Conèixer les diferents formes d’expressió dramàtica.

3.- Analitzar textos teatrals, establir-ne els objectius i marcar el camí per aconseguir- los.

4.- Conèixer els fonaments i la dinàmica de la improvisació.

5.- Conèixer les eines que permetran transmetre l’estímul creatiu.

6.- Comprendre i adquirir recursos per a l’ensenyament de les arts escèniques i la dansa com a

fet creatiu i col·lectiu.

Objectius espec fics

Els ensenyaments d’arts escèniques i dansa tenen els objectius següents:

1. Adquirir, conèixer i comprendre els conceptes i característiques bàsiques dels estils i formes de

les arts escèniques tant diacrònicament com sincrònicament; participar de forma activa, assumint

diferents rols, tant en les produccions pròpies com en les alienes, i valorar els elements que les

constitueixen com a mitjà d’expressió i transformació personal i social.

2. Conèixer i fer servir textos de la literatura per comprendre’n l’estructura, la temàtica i els valors

estètics mitjançant la lectura dramatitzada a fi de considerar-ne les possibilitats escèniques.

3. Entendre i valorar el patrimoni cultural propi de les arts escèniques amb la finalitat de conservar

el seu llegat com a mitjà d’expressió i transformació cultural.

4. Integrar harmònicament altres llenguatges artístics d’expressió visual, plàstica, acústica i musical

associats al teatre i la dansa per valorar-ne les possibilitats interdisciplinàries.

5. Afavorir el desenvolupament de les destreses lingüístiques orals i escrites, a més de l’expressió

corporal com a mitjà d’enriquiment comunicatiu.

6. Reconèixer i aplicar els beneficis de la dansa i el teatre com a eines d’aprenentatge i transmissió

d’idees i sentiments i com a instruments per generar i regular la pròpia conducta, a més de com a

mitjà de coneixement de les problemàtiques socials.

7. Reflexionar sobre el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació i utilitzar-les com

a formes alternatives de representació artística.

8. Conèixer i practicar les tècniques de representació fonamentals (el control del moviment, de la

veu, del ritme i de l’espai) per al muntatge i la posada en escena d’un projecte teatral o de dansa o

que combini ambdós.

9. Estimular el desenvolupament de les habilitats i les capacitats indispensables per resoldre amb

coherència conflictes o situacions, mitjançant la creativitat i l’originalitat com a resposta a un

estímul, i usar i valorar la improvisació com a tècnica i eina indispensable en les arts escèniques.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. COMÚ

Continguts

Concepte, tipologia i característiques de les arts escèniques.

Elements comuns i diferenciadors de les diverses manifestacions (dansa, teatre, circ, òpera, etc.).

Reflexió sobre les arts escèniques com a part del patrimoni cultural.

El cos i les seves possibilitats expressives en el teatre i la dansa.

Anàlisi dels codis lingüístics i no lingüístics del teatre, la dansa i altres arts escèniques.

Comentari i valoració de propostes de dansa, teatre i altres manifestacions escèniques.

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Exposar de forma crítica l’opinió personal respecte a la funció de les arts escèniques (dansa,

teatre, circ, òpera, etc.) i la seva importància com a mitjà d’expressió de sentiments, emocions,

idees i sensacions.

1.1. Coneix i explica la funció de la dansa, el teatre i altres arts escèniques en situacions i

contextos diversos: actes de la vida quotidiana, espectacles, mitjans de comunicació, etc.

1.2. Reflexiona sobre les arts escèniques i la dansa com un mitjà d’intervenció i transformació

de la realitat i la consciència social.

2. Apreciar la importància del patrimoni comú en arts escèniques i comprendre el valor de

conservar i transmetre el seu llegat.

2.1. Valora el llegat del patrimoni artístic comú i en comprèn la importància de la preservació i

transmissió.

3. Explicar el paper de la dansa i el teatre per a la millora de la salut física i psíquica a través de

la seva pròpia experiència.

3.1. Reconeix i aplica els beneficis experimentats que aporten la dansa i el teatre en la salut

física i psíquica.

4. Fer una reflexió sobre els diferents espectacles de dansa, teatre i altres arts escèniques.

4.1. Analitza i comenta els espectacles de dansa, teatre i altres arts escèniques als quals ha

assistit, i els relaciona amb els continguts estudiats.

5. Desenvolupar capacitats i destreses lingüístiques orals i escrites, no verbals, gestuals i

mímiques que augmentin el patrimoni expressiu i el repertori comunicatiu.

5.1. Demostra riquesa comunicativa verbal i no verbal.

5.2. Entén les arts escèniques i la dansa com un espai actiu d’escolta i de diàleg, i procura modes

d’expressió més enllà de la paraula.

6. Generar recursos per desenvolupar un nivell més alt de coneixement de si mateix i una

personalitat autònoma i independent.

6.1. Mostra interès per construir una personalitat autònoma i independent.

BLOC 2. TEATRE

Continguts

Estudi dels principals estils i formes del teatre: textual, gestual, d’objectes, musical i líric.

Teoria i pràctica del fet teatral: l’espai, el personatge, la situació, l’acció, el conflicte i els

recursos plàstics (disseny d’escena, indumentària, maquillatge, il·luminació...).

Desenvolupament de processos de caracterització i construcció del personatge. Interpretació a

través del cos i la veu. La improvisació.

Tècniques i dinàmiques de grup aplicades al teatre.


1. Explicar els diferents estils i formes de teatre: textual, gestual, d’objectes, musical i líric.

1.1. Reconeix i descriu les característiques dels diversos estils i formes de dansa i teatre.

2. Interpretar en un espai escènic una peça teatral on es valorin les destreses i les habilitats

adquirides.

2.1. Aplica les habilitats tècniques necessàries en les activitats d’interpretació d’un repertori

variat de teatre en grup.

2.2. Coneix i escenifica els estils i les tècniques escèniques que fomenten l’autoconeixement, la

creativitat, l’emoció i la consciència corporal.

2.3. Col·labora amb el grup i respecta les regles fixades per aconseguir un resultat concorde amb

les seves pròpies possibilitats.

3. Demostrar la capacitat per improvisar una seqüència de moviments, lliures o amb una finalitat

determinada. Valorar la importància de la improvisació teatral. 3.1. Empra amb rigor els

elements i les qualitats del moviment en la improvisació teatral.

4. Integrar-se a dinàmiques de grup creatives que fomentin un comportament social, solidari,

tolerant, responsable i assertiu que l’ajudi a superar inhibicions, pors i obstacles comunicatius.

4.1. Participa en les diferents activitats de grup.

4.2. Interpreta i memoritza un repertori variat de teatre en grup.

BLOC 3. DANSA

Continguts

Estudi dels principals estils i formes de dansa. Història i especialitats acadèmiques. Teoria i

pràctica coreogràfiques. Memorització, assaig i interpretació de diferents propostes.

La improvisació a la dansa.


1. Explicar els diferents estils (clàssica, moderna, espanyola i ball flamenc) i formes de dansa

(ètniques, populars), en funció de la història i les especialitats acadèmiques.

1.1. Reconeix, classifica i situa en el temps, cultura i estil les diferents danses/espectacles

visionats prèviament a l’aula.

2. Interpretar en grup diferents danses a través de l’aprenentatge de coreografies, memoritzades i

assajades al llarg del curs.

2.1. Interpreta i memoritza un repertori variat de danses en grup.

3. Demostrar la capacitat per improvisar una seqüència de moviments, lliures o amb una finalitat

determinada. Valorar la importància de la improvisació en dansa.

3.1. Utilitza amb rigor els elements i les qualitats del moviment en la improvisació de la seva

dansa.

BLOC 4. ALTRES ARTS ESC NIQUES

Continguts

Estudi d’altres arts escèniques (òpera, circ, performance, videoteatre...). La seva història:

moments de canvi i transformació.

El paper social de les arts escèniques.


1. Explicar les característiques d’altres arts escèniques, l’evolució que han tingut al llarg de la

història i el seu paper en la societat.

1. 1. Reconeix i descriu les diverses arts escèniques i les seves manifestacions.

1.- Expressió dramàtica

- Formes d’expressió dramàtica. Evolució segons les edats.

- Caracterologia i tipologia.

- Comunicació teatral.

- Creació col·lectiva.

2.- Veu i respiració

- La respiració correcta.

- Vocalització, relaxació i col·locació del cos.

3.- El cos i l’espai

- El cos com a eina de creació.

- Utilització de l’espai per a la creació.

4.- El text dramàtic

● Lectura i dramatització de textos.

- Treball sobre els objectius del text. Què vol comunicar?

- Treball de recerca i documentació

Finalitat de l’assignatura

La matèria d’Arts escèniques i dansa, específica del quart curs de l’educació secundària obligatòria

té com a finalitat la comprensió i la interpretació de formes d’expressió escènica variades, en un

doble sentit, sincrònic i diacrònic. És a dir, a partir de coneixements bàsics del teatre i la dansa i del

seu desenvolupament històric s’ha d’arribar a un producte de creació artística.

L’enfocament que se’n farà és eminentment pràctic. Els conceptes teòrics han de facilitar la

comprensió i la reflexió sobre les manifestacions artístiques, que sempre han de quedar supeditades

a la praxi. Així, la matèria només té sentit en tant que procés artístic, ja que proporciona als alumnes

la possibilitat de comunicar idees, emocions i sentiments a partir d’una gran varietat de llenguatges.

L’alumne arriba, d’aquesta forma, a l’autoafirmació a través de l’exploració i la interpretació de si

mateix i de la realitat que l’envolta.

Com a resultat, s’hi fomenten la creativitat i l’autonomia amb la utilització d’uns codis lingüístics,

corporals, gestuals i rítmics que es relacionen amb elements plàstics, visuals i musicals. L’anàlisi de

situacions i plantejaments diversos, d’altra banda, esperona el pensament crític i obliga a prendre

decisions adequades per a cada nova situació. A més, el treball col·lectiu incentiva les actituds

solidàries i de respecte a les idees dels altres i esdevé fonamental a la matèria, perquè l’assoliment

dels objectius plantejats en primer terme depèn de les relacions que s’estableixen entre els membres

del grup.

Les arts escèniques inclouen la representació escènica com ara el teatre, la dansa i la música que

actualment es fusionen per generar un llenguatge que s’integra en altres manifestacions

socioculturals i artístiques. El món actual canvia ràpidament i, en conseqüència, les necessitats

expressives també ho fan; per això, la matèria no tan sols se centra en la teoria i la pràctica de les

manifestacions clàssiques, sinó que se n’han de donar a conèixer d’altres d’actuals ( com ara el

microteatre, la performance o la fusió de diferents disciplines artístiques que completen un

espectacle). D’aquesta manera, si s’obté una visió global, s’afavoreix la construcció no tan sols

d’emissors, sinó de receptors de les arts escèniques amb l’objectiu de perllongar aquests

coneixements al llarg del temps.

És en aquest darrer punt on es pot reflexionar sobre l’acte comunicatiu que suposen les arts

escèniques en el sentit que el paper de l’actor, l’espectador o l’espai es desdibuixen segons les

intencions representatives.

Estructura del curr culum blocs)

La matèria d’arts escèniques i dansa s’estructura en quatre blocs. Aquesta estructura no és

jeràrquica; és a dir, la seqüenciació dels continguts està supeditada a les necessitats d’aprenentatge

dels alumnes, ja que la realitat i la diversitat de l’aula són les que l’han de marcar.

El currículum es divideix en quatre blocs: “Bloc 1. Comú”, “Bloc 2. Teatre”, “Bloc 3. Dansa” i

“Bloc 4. Altres arts escèniques”. L’eix de cohesió entre els diferents blocs és la comunicació

artística; per aquest motiu, l’enfocament de la matèria ha de complir amb l’objectiu bàsic de

l’expressió escènica com a eina d’enriquiment personal mitjançant el treball col.lectiu i

l’autoaprenentatge.

El primer bloc es relaciona amb els aprenentatges comuns de la matèria a través del coneixement de

les arts escèniques com la dansa i el teatre, entre altres; els alumnes han d’adquirir mecanismes que

els permetin comprendre i explicar la funció d’aquelles per poder valorar-ne la importància com a

mitjà d’expressió de sentiments, emocions, idees i sensacions. Es tracta de partir del patrimoni

cultural, entès com un allau de coneixement de les característiques socioculturals pròpies, per poder

desenvolupar les capacitats i les destreses lingüístiques orals i escrites que esdevinguin el germen

del creixement personal i autònom.

El segon bloc, “Teatre”, se centra en les característiques pròpies d’aquesta disciplina tant pel que fa

als diferents estils com a les seves possibles formes. És a dir, s’han de donar a conèixer al grup les

possibilitats del gènere; per això, és necessari recórrer a l’anàlisi dels subgèneres per reflexionar

sobre la pluralitat dels elements que el conformen, a fi que amb dinàmiques de grup s’arribi a la

interpretació a un espai escènic d’una peça teatral on es puguin valorar les destreses i les habilitats

adquirides a partir d’un pla previ o de la improvisació.

El tercer bloc es vincula directament amb la dansa, raó per la qual els continguts propis d’aquesta

part s’estructuren de manera similar als del bloc 2, però s’hi canvia el motiu central pel de la dansa.

S’ha de partir del coneixement dels diferents estils i formes d’aquesta disciplina per arribar a la

interpretació final de diverses possibilitats d’expressió, ja sigui mitjançant la improvisació o una

coreografia proposada.

En darrer lloc, el quart bloc deixa les portes obertes a l’inventari infinit d’altres manifestacions que

pot presentar la matèria d’arts escèniques i dansa. Aquest fet obliga a conèixer les característiques

principals d’altres formes de representació, l’evolució que han tingut al llarg de la història i la seva

repercussió social i cultural.

Orientacions metodol giques

L’objectiu final de la matèria d’arts escèniques i dansa és la representació i la interpretació; per

això, l’assignatura s’enfoca des d’una pràctica que s’ha de dur a terme tenint en compte tots els

membres del grup, ja que la feina col·lectiva esdevé cabdal per a la producció d’un projecte final.

D’altra banda, aquest tipus de motivació fomenta eines com l’autoestima, la capacitat crítica i la

creació artística. S’ha d’aclarir, en tot cas, que no es pretén la professionalitat, en el sentit que la

matèria significa un acostament a les arts escèniques com a font de gaudi per generar inquietuds als

alumnes que es poden assolir amb més profunditat en estudis superiors.

La metodologia que s’ha d’aplicar, a causa de les característiques de la matèria, no és lineal, perquè

s’ha de partir de coneixements tant humanístics com artístics i culturals per poder dur a terme la

pràctica escènica. La matèria s’ha d’entendre com un procés on el paper d’actor evoluciona i canvia

en el moment en què s’adquireixen els coneixements que es materialitzen en el projecte escènic

final. D’aquesta manera, l’alumne forma part d’un procés d’aprenentatge actiu en el moment en què

hi participa i el gaudeix com a font d’expressió i creixement personal tant en els projectes presents

com en els futurs.

Del que s’ha esmentat es dedueix que la metodologia ha de supeditar els continguts teòrics a la seva

aplicació pràctica. La teoria dels blocs 1 i 4 i la relativa als blocs 2 i 3 no s’han de treballar com una

activitat memorística, sinó com a base per desenvolupar tant l’expressió corporal com la gestual,

l’oral, la musical i la rítmica en escena. En conseqüència, amb aquesta metodologia s’incideix en

diverses competències, com ara la consciència i les expressions culturals i les competències socials i

cíviques. Aquesta segona es vincula directament en el moment en què, per a la posada en escena, se

seleccionen de forma col·lectiva materials dramàtics en els quals es plantegen i es resolen conflictes

i situacions de problemàtica social o personal.

En definitiva, es tracta, d’una banda, de generar futurs espectadors, i d’altra, de fer individus que

participin del panorama artístic actual i futur; i és a partir de l’estudi de les possibilitats i de les

propostes escèniques treballades, que l’alumne pot tenir un primer contacte amb el món de la

dramatúrgia i la dansa que li permeti tant la resolució de conflictes com l’expressió en un sentit

ampli del terme.

Recursos didàctics

Per treballar les competències tendrem material multidisciplinar. No disposam ni de taula de llums

ni de so però sí que comptam amb atrezzo i complements de vestuari Treballarem els aspectes

tècnics d'una representació amb tot el material de què disposem.

No treballarem amb un únic llibre, però sí amb una antologia de textos, fragments o obres senceres

perquè puguin accedir-hi els alumnes i el professor per desenvolupar les propostes escèniques i

coreogràfiques presentades.

Emprarem també material digital:. A Internet es poden trobar arxius i editors d’àudio i vídeo;

textos, partitures i propostes d’expressió corporal i coreogràfiques; enregistrament i edició

d’espectacles i actuacions, exemples de videocreacions diverses... que són útils per als

ensenyaments artístics actuals.

Distribució espai-temps

Enguany l’optativa té una distribució horària de 3h setmanals i és un grup format per 16 alumnes.

Es requereix un espai ampli, adequat Per tant, utilitzarem, sempre que sigui posible, el gimnàs

antic.

La materia d’ Arts escèniques i dansa convida a col·laborar amb altres assignatures que

s’imparteixen al centre ( Plàstica, Música, Llengua i Literatura…),

També es fa necessari que facin el visionat del màxim d'obres de teatre ( tant les que es duen al

centre com les que es representen a la ciutat )

Si cal, requerirem la presència de professionals d’aquest món artístic per fer algun taller específic

(de dansa, teatre negre…)

El paper del docent

El professor d’arts escèniques i dansa ha de tenir un paper actiu en el procés d’aprenentatge dels

alumnes i ha de considerar els coneixements assolits al llarg de la seva formació acadèmica. Els ha

de motivar mitjançant propostes enriquidores tant de feina col·lectiva com individual. A més, ha

d’afavorir un ambient de feina adient en què les relacions interpersonals seran cabdals per a la

consecució d’un projecte final. I, si s’escau, ha de fer de mediador en situacions conflictives, que

sovint es donen a la realitat de l’aula.

El darrer punt que s’ha de tenir en compte és que el professor d’arts escèniques i dansa és un

transmissor de valors, ja que la matèria es relaciona directament amb l’expressió i la creativitat

personals que es vinculen estretament amb les competències socials i cíviques. És aquí on

l’autocrítica i l’autoavaluació es justifiquen com a instruments indispensables per a una ciutadania

democràtica.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

La matèria d’arts escèniques i dansa es concep com un desenvolupament integral en el sentit que els

continguts teòrics estan adreçats a adquirir les competències necessàries perquè els alumnes

assoleixin les capacitats artístiques i interpretatives necessàries per descobrir l’escena artística

actual a través de l’experiència pròpia. Així, es pretén potenciar les capacitats interpretatives dels

alumnes a partir de diferents textos o discursos escènics del teatre i la dansa perquè puguin afrontar

i solucionar tasques de forma autònoma al llarg de la seva formació.

Producte final

El producte de final de curs serà la representació d’una obra de les incloses dins el projecte

Ficcions organitzat pel Projecte Principal Jove de Palma.

Activitats complementàries i/o extraescolars

La feina del muntatge teatral ens obliga a deixar per a les acaballes del tercer trimestre, l’avaluació

final que consisteix a representar en un teatre l'obra que durant el curs hem treballat. Es tracta de la

darrera fase d'un procés que ha de culminar en un teatre amb unes bones condicions tècniques que

facin que l'alumnat pugui gaudir - almanco un o dos cops durant el curs- de totes les possibilitats

que aquesta assignatura li proporciona. En principi tenim previst :

Participació a la Mostra de Teatre Escolar de Palma amb dues funcions ( vespre i matinal)

Participació a la Mostra del Teatre Principal ( pendent de concretar) dins el marc del Projecte

Ficcions

Durant el curs

Participació en el projecte de Caixa escena i en els encontres i activitats per a estudiants que

aquesta organització proposa com a intercanvi d'experiències.

Avaluació

L’ alumnat serà avaluat durant el curs a partir dels criteris següents

1. Participació activa en els exercicis

2. Creativat en les respostes als suggeriments d’actuació

3. Execució dels exercicis individuals i co·lectius

4. Cooperació i compromís

5. Progressió postiva en la dicció i fluïdesa oral

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L'avaluació d'aquesta assignatura passa per la seva consideració bàsicament pràctica i participativa.

Els elements que es tendran en compte per a l'avaluació de l'alumnat seran:

Criteris Totalment assolit

2 punts

Només en part assolit:

1 punt

No assolit:

0 punts

Participació activa

en els exercicis

Participa activament en

tots els exercicis i jocs

proposats sense dubtar-hi

i interactuant

positivament amb els

companys i companyes.

Només participa

activament en alguns

dels exercicis i jocs

proposats interactuant

positivament amb els

companys i companyes.

Només participa

activament en alguns

dels exercicis i jocs

proposats i no

interactua amb els

companys i

companyes.

Creativitat en les És capaç d'improvisar i Li costa d'improvisar i No fa cap esforç per

respostes als

suggeriments

d'actuació

crear amb facilitat

situacions, personatges,

diàlegs, etc., durant les

activitats i exercicis.

Aporta moltes idees

originals, adequades i

possibles en les activitats

creatives, i aquestes

idees sovint s'incorporen

a la feina del grup.

crear amb facilitat




Aporta algunes idees en

les activitats creatives,

però no sempre són

factibles per a

incorporar-les a la feina

del grup.

improvisar i crear




Aporta molt poques

idees en les activitats

creatives, i rarament

són factibles per a

incorporar-les a la feina

del grup.

Execució dels

exercicis

individuals i

col·lectius

Aconsegueix fer els

exercicis individuals i

col·lectius amb

desimboltura i gràcia.

Té interès i millora

significativament en els

aspectes del treball

actoral: domini de l'espai

escènic, sentit del ritme,

expressivitat facial i

corporal, entonació, etc.

Interactua amb els

membres del grup

ajudant significativament

que l'activitat col·lectiva

(exercici, actuació,

muntatge) funcioni.

Li costa fer els exercicis

individuals i col·lectius

amb desimboltura,

encara que s'hi esforça.

Mostra interès, però no

sempre millora

significativament, en els

aspectes del treball

actoral: domini de l'espai

escènic, sentit del ritme,

expressivitat facial i

corporal, entonació, etc.

Interactua amb els

membres del grup però

no s'esforça prou perquè

l'activitat col·lectiva

(exercici, actuació,

muntatge) funcioni.

Li costa fer els

exercicis individuals i

col·lectius amb

desimboltura, i no s'hi

esforça.

No mostra interès a

millorar en els aspectes

del treball actoral:

domini de l'espai

escènic, sentit del

ritme, expressivitat

facial i corporal,

entonació, etc.

Interactua amb els

membres del grup amb

desgana i no s'esforça

prou perquè l'activitat

col·lectiva (exercici,

actuació, muntatge)

funcioni.

Cooperació i Respecta els De vegades no respecta Sovint no respecta els

compromís compromisos (horaris,

aportació de materials,

aprendre diàlegs i textos,

complir el terminis,

execució d'elements

d'atrezzo i decorat, etc.)

amb el grup.

Mostra respecte i sap

valorar la feina i les

intervencions de tots els

components del grup.

Coopera activament i

amb entusiasme amb els

altres components del

grup per assolir els

objectius fixats.

els compromisos

(horaris, aportació de

materials, aprendre

diàlegs i textos, complir

el terminis, execució

d'elements d'atrezzo i

decorat, etc.) amb el

grup.

Alguna vegada no

respecta ni sap valorar la

feina i les intervencions

d'altres components del

grup.

No sempre coopera

activament amb els altres

components del grup per

assolir els objectius

fixats.

compromisos (horaris,

aportació de materials,

aprendre diàlegs i

textos, complir el

terminis, execució

d'elements d'atrezzo i

decorat, etc.) amb el

grup.

Li costa respectar i

valorar la feina i les

intervencions d'altres

components del grup.

Presenta una actitud

individualista i no

coopera activament

amb els altres

components del grup

per assolir els objectius

fixats.

Progressió

positiva en la

dicció i la fluïdesa

verbal

Posa interès a corregir

les seves dificultats de

dicció i aconsegueix

millorar aquesta

significativament.

S'expressa amb fluïdesa i

correcció durant els

Posa interès a corregir

les seves dificultats de

dicció, però no

aconsegueix millorar

aquesta

significativament.

No s'expressa sempre

No posa interès a

corregir les seves

dificultats de dicció i,

per tant, no millorara

aquesta

significativament.

S'expressa amb

exercicis i les activitats

del curs.

amb fluïdesa i correcció

durant els exercicis i les

activitats del curs, però

posa interès per millorar.

dificultat i moltes

incorreccions durant els

exercicis i les activitats

del curs i no posa

interès per millorar.

La nota de cada trimestre serà el resultat d’aplicar els ítems que apareixen a la rúbrica anterior.

Farem avaluació contínua. No es preveu fer recuperació per avaluacions.

En cas que hi hagi algun alumne/a que no pugui seguir el curs per alguna circumstància ( operació,

lesió...) per tal de poder ser avaluat, se li proposaran exercicis alternatius (dossier d’arts escèniques,

d’ actors, escriptura d’escenes, lectures teatrals...).

Per juny, la nota que tindrà l’ alumne és la mitjana de les tres avaluacions, sempre que la darrera la

tingui aprovada. Si suspèn la darrera avaluació, haurà de recuperar la matèria per setembre.

Si algú ha de recuperar la matèria per setembre, haurà de preparar un dossier de tasques que la

professora li donarà i presentar-lo el dia que la caporalia fixi dins el calendari de recuperacions

Materials, recursos didàctics i llibres de text

• El llibre de l’alumne per l’àrea de Llengua catalana i literatura d'ESO.

• La proposta didàctica per a Llengua catalana i literatura d'ESO.

• Els recursos per fotocopiar de la proposta didàctica, amb activitats de reforç, d’ampliació i

d’avaluació.

• El llibre digital.

• El CD que acompanya la proposta didàctica.

1r d'ESO Llibre de text: Llengua 1 ESO. Ed. ANAYA

Benet i Jornet, J. M.: Taller de fantasia/Supertot - Grup 62

Sutcliff, R. Les aventures d’Ulisses. La història de l’Odissea. Ed. Vicens Vives

R.Goscinny / A.Uderzo. Astèrix i Cleòpatra. Ed. Salvat

2n d'ESO Llibre de text: Llengua catalana i literatura Editorial ANAYA

PRADAS, Núria: Un estiu amb l'Anna – Cruïlla- Barcelona STOKER, Bram: Dràcula – Versió El Micalet Galàctic- Bromera SHAKESPEARE, W. Romeu i Julieta. Ed. Teide

3r d'ESO Llibre de text: Llengua 3 Editorial ANAYA

PALACIO, R. J. Wonder. Ed. La campana.

PEDROLO, M: Joc brut. Ed 62.

CHRISTIE, A: La ratera. Ed Vicens Vives.

4t d'ESO

Llibre de text : Llengua catalana i literatura Editorial ANAYA

THUNHERG, G., Canviem el món. Ed. Lumen

UHLMAN, F., L’amic retrobat. La butxaca. Ed. 62

SÀNCHEZ PIÑOL, A., La pell freda . La campana.

LEVIN, I., Trampa mortal. Ed. Bromera.

CARRANZA, M. Paraules emmetzinades. Ed. Edebé

CORTÈ$, C. Els silencis de Maria.

.

Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars

En aquesta programació hem tengut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als

diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

Partim de la concepció global que cada professor del departament ha d’orientar la seva intervenció

depenent de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

Per a cada curs disposam de tot un conjunt d’activitats de reforç i d’ampliació per tal d’oferir, precisament,

els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies

d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin arribar al desenvolupament màxim de les

competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

Val a dir que els alumnes de PALIC solen ser alumnes que necessiten quasi sempre adaptacions

curriculars per aquests casos hem elaborat un material específic.

Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita

Treballar de forma competencial en l’aula suposa un canvi metodològic important; el docent passa a ser

un gestor de coneixement dels alumnes i l’alumn

e adquireix un major grau de protagonisme.

L’àrea de Llengua catalana i literatura és de les anomenades instrumentals, el docent maneja dos

objectius fonamentals: la consecució d’objectius curriculars a través de continguts del currículum i el

desenvolupament d’habilitats que afavoresquin l’aprenentatge dels alumnes en altres àrees.

En aquest procés és necessari l’entrenament individual i treball reflexiu de procediments bàsics de

l’assignatura: la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i l’argumentació que són extrapolables a

altres àrees i contextos d’aprenentatges.

En alguns aspectes de l’àrea, fonamentalment en aquelles àrees que van darrere de les habilitats de

comunicació entre iguals i el desenvolupament de l’expressió i comprensió oral, el treball en grup

col·laboratiu aporta entrenament d’habilitats socials bàsiques i enriquiment personal des de la diversitat,

una plataforma immillorable per entrenar la competència comunicativa.

Des del coneixement de la diversitat de l’aula i en resposta a les múltiples intel·ligències

predominants en els alumnes, el desenvolupament d’activitats des de la teoria de les intel·ligències

múltiples facilita que tots els alumnes poden arribar a comprendre els continguts que han d’adquirir per al

desenvolupament dels objectius d’aprenentatge.

A l’àrea de Llengua catalana i literatura és indispensable la vinculació a contextos reals, i

l’aplicació dels conceptes més abstractes per millorar el desenvolupament lingüístic de l’estudiant. Per

això, les tasques competencials proposades facilitaran aquest aspecte i permetran la contextualització

d’aprenentatges en situacions quotidianes i properes als alumnes. Totes les activitats planificades pretenen

fomentar la lectura i aconseguir que els alumnes s'expressin tant oralment com per escrit amb la correcció

que pertoca a cada nivell

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

A tots els cursos d'ESO seguint el currículum de cada curs es fomentarà l'ús de les TIC. A cada unitat, si s'escau, es facilitaran adreces i enllaços per tal de poder ampliar o reforçar els

continguts treballats En cas que disposem dels recursos necessaris es podrà dur a terme determinades classes a les aules

d'informàtica.

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries

Els reforços per als alumnes de 3r i 4t d'ESO seran els dimecres a les 16,30 hores fins a les 17,30

hores.

Activitats de recuperació i mesures de suport per a alumnes amb la matèria pendent

Pendents de 1r d'ESO Llengua catalana i literatura

L'alumne que aprovi la segona avaluació de 2n d'ESO i presenti les tasques

que li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En

cas contrari, podrà recuperar-la si el professor considera que durant el curs

ha assolit els objectius del curs anterior.

A la convocatòria extraordinària de setembre l’alumne haurà de presentar

un dossier de tasques que val 30% i realitzar una prova escrita que valdrà el

70% de la nota

Pendents de 2n d'ESO Llengua catalana i literatura

L'alumne que aprovi la segona avaluació de 3r d'ESO i presenti les tasques

que li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En

cas contrari, podrà recuperar-la si el professor considera que durant el curs

ha assolit els objectius del curs anterior.


un dossier de tasques que val 30% i realitzar una prova escrita que valdrà el

70% de la nota.

Alumnes del programa de

diversificació curricular

amb el català pendent de 1r

o 2n d'ESO.

El professor/a de l'àmbit sociolingüístic farà el seguiment de l'alumnat que

tengui amb el català pendent de 1r i/o 2n, i, si aprova la 1a. avaluació del curs

actual, l'assignatura pendent del curs anterior quedarà aprovada. En cas

contrari s'haurà de fer un examen que es pot preparar a partir d'exercicis

proposats pel professor.

Aquesta mesura es pren amb la finalitat que un alumne de diversificació pugui

millorar la seva nota mitjana.

Pendents de 3r d'ESO Llengua catalana i literatura

L'alumne que aprovi la primera avaluació de 4t d'ESO i presenti les tasques

que li haurà assenyalat el professor recuperarà l'assignatura pendent. En cas

contrari, podrà recuperar-la si el professor considera que durant el curs ha

assolit els objectius del curs anterior


un dossier de tasques que val10% i realitzar una prova escrita que valdrà el

90% de la nota. .

PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT

Matèria: Llengua catalana i literatura

Objectius

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la

Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític.

Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la

igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de

desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua catalana i la castellana.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució.

Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la

contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi

ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts de formació i d’enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

2. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA DE LLENGUA CATALANA

I LITERATURA

- La matèria de Llengua catalana i literatura, troncal a les tres modalitats de Batxillerat, té com a finalitat consolidar i ampliar els aprenentatges

adquirits per l’alumnat al llarg de l’ensenyament secundari. A la vegada, aprofundeix en el procés de maduració que ha de servir perquè

afrontin amb garantia d’èxit tant els estudis superiors (universitaris o de formació professional) com la inserció en l’àmbit social i laboral si no

continuen amb la seva formació en el món acadèmic.

- És evident que l’eix de la matèria és el lingüístic i que l’objectiu darrer és que l’alumnat sigui capaç d’analitzar, explicar i produir textos orals i

escrits, de diversos àmbits, amb correcció, coherència, cohesió i adequació. Amb aquesta finalitat, el coneixement de les categories gramaticals,

de les unitats sintàctiques, del significat i les relacions de les paraules i de la norma ortogràfica s’han de consolidar i ampliar. En tot cas, els

aprenentatges lingüístics només tenen sentit en el moment del seu ús. En definitiva, es tracta que l’alumnat reflexioni i faci servir aquells

mecanismes que se li proporcionen no només a l’aula sinó també a les interaccions comunicatives fora de l’àmbit acadèmic.

- Aquesta competència comunicativa, emperò, estaria incompleta sense el fet literari, entès no només com a estudi de moviments, autors, obres i

gèneres sinó també com a procés creador, com a consolidació de l’hàbit lector i, en els dos darrers sentits, com a font de gaudi. A través del

coneixement de la literatura s’adquireixen destreses que permeten explicar el món i expressar sentiments, vivències, experiències i emocions

per refermar el procés maduratiu de l’estudiant.

- Per altra banda, amb la introducció de treballs de recerca, tècniques i mètodes d’investigació acadèmica, s’afavoreix la capacitat de l’alumnat

com a emissor i receptor d’interaccions comunicatives de caire científic. Dins els àmbits discursius a què s’ha fet referència abans, el text

acadèmic esdevé, en Batxillerat, cabdal perquè l’alumnat pugui interaccionar i construir altres coneixements. La iniciació a la consulta

bibliogràfica (ja sigui a través de les noves tecnologies o fent servir mitjans tradicionals), la correcta citació de fonts, els aspectes formals, les

convencions..., en definitiva, totes les característiques que conformen allò que s’ha considerat i que encara es considera un treball acadèmic

òptim, s’han d’haver assumit al final de l’etapa.

- En resum, es tracta que l’alumnat adquireixi els coneixements lingüístics necessaris per a l’elaboració i sistematització personals que

possibiliten la correcta comprensió i elaboració de tot tipus de textos, i afavoreixen el seu aprenentatge autònom, tant col·lectiu com individual,

l’aplicació de mètodes d’investigació adequats i la consciència de les possibilitats que les llengües ofereixen.

Organització, seqüenciació i avaluació dels continguts de la matèria en cadascun dels

cursos del Batxillerat

Primer de Batxillerat

Unitat 1

Els orígens lingüístics i literaris. Temporització: Tres setmanes. (primera avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge

avaluables CC

- La Romània: les

llengües romàniques.

- El naixement de la

llengua.

- Primeres

manifestacions

literàries.

- Trobadors i joglars.

- L’amor cortès.

- Modalitats poètiques.

- La poesia lírica fins al

segle XV.

- Elements de la

comunicació.

- El llenguatge.

- Funcions del

llenguatge.

- Tècniques d’estudi: el

resum.

- Fonologia i fonètica.

- El sistema vocàlic.

- El sistema consonàntic.

- L’alfabet i l’ortografia.

- L’ortografia de la vocal

neutra.

- L’ortografia de o / u

àtones.

1. Conèixer la filiació

romànica de la nostra

llengua i els seus orígens

històrics i literaris.

1.1. Sap què i quines són les

llengües romàniques,

CCL,

CMCT,

CAA,

CEC

1.2. Explica l’origen del català i

les característiques dels

primers textos.

CCL,

CD,

CAA,

CEC

2. Explicar què és la lírica

trobadoresca, l’amor

cortès, els gèneres poètics

i com evolucionen fins al

segle XV.

2.1. Descriu les característiques

de l’amor cortès.

CCL,

CAA,

CEC

2.2. Enumera, descriu i distingeix

les modalitats poètiques.

CCL,

CAA,

CEC

3. Conèixer els elements de

la comunicació, el el

llenguatge i les seves

funcions.

3.1. Defineix el concepte de

comunicació i n’enumera els

elements.

CCL,

CAA

3.2. Distingeix entre llenguatge i

llengua, i distingeix les

funcions lingüístiques.

CCL,

CMCT,

CAA

4. Resumir un text

explicant-ne les

característiques

comunicatives.

4.1. Resumeix un text, en

concreta el tema i n’explica

la finalitat.

CCL,

CMCT,

SIEP

5. Conèixer el sistema

fonètic i fonològic i

descriure fonemes pels

trets pertinents.

5.1. Descriu fonemes segons els

trets pertinents. CCL,

CMCT

5.2. Reconeix vocals obertes i

tancades, i fonemes sords i

sonors.

CCL,

CMCT

5.3. Explica les diferències entre

so, fonema i grafia. CCL,

CAA

6. Conèixer i valorar

críticament l’estructura


6.1. Elabora textos expositius. CCL,

SIEP,

CEC

Unitat 2

Títol: La historiografia medieval Temporització: Tres setmanes

(primera avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- L’expansió de la

llengua als segles XIII i XIV

- Cancelleria Reial. El

llenguatge solemne

- La literatura èpica: les

1. Conèixer la situació de la

llengua entre els segles

XIII i XV.

1.1. Explica l’expansió de la

llengua als segles XIII i XIV CCL,

CMCT,

CAA,

CEC

cançons de gesta

- La prosa

historiogràfica: les

quatre grans cròniques

- Llibre dels feits o

Crònica de Jaume I

- La Crònica de Bernat

Desclot

- La Crònica de Ramon

Muntaner

- La Crònica de Pere el

Cerimoniós

- El signe lingüístic:

significat i significant

- Les propietats textuals

- Les categories

gramaticals

- El nom i l’adjectiu

- L’accent i la dièresi

- L’estructura del text

2. Conèixer la importància

de la Cancelleria Reial i

les característiques dels

textos solemnes.

2.1. Reconeix la importància de

la Cancelleria Reial.

CCL,

CAA,

CEC

2.2. Identifica les característiques

dels textos solemnes.

CCL,

CAA,

CEC

3. Conèixer la literatura

historiogràfica.

3.1. Identifica i explica les


cadascuna de les cròniques.

CCL,

CMCT,

CEC

4. Reconèixer la importància

de les propietats textuals.

4.1. Redacta textos amb

coherència, cohesió i

adequació.

5. Conèixer el signe

lingüístic: significat i

significants.


del signe lingüístic. CCL,

CMCT,

CAA

6. Conèixer les categories

gramaticals del nom i

l’adjectiu.

6.1. Realitza correctament la

flexió de gènere i nombre de

noms i d’adjectius. CCL,

CMCT

7. Usa correctament l’accent

i la dièresi.

7.1. Aplica les regles

d’accentuació i de dièresi. CCL,

CMCT

Unitat 3

Titol: Ramon Llull Temporització: tres

setmanes (primera avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- Naixement i funció de

la prosa literària.

- Ramon Llull: vida,

obra, característiques.

- Habilitats per enfrontar-

se a un examen: definir,

explicar i justificar.

- Els determinants.

- L’estructura

argumentativa.

- L’apostrofació.

1. Conèixer les

circumstàncies en què va

néixer la prosa literària.

1.1. Explica les característiques

de la literatura religiosa i

didàctica.

CCL,

CAA,

CEC

2. Conèixer la importància i

la biografia de Ramon

Llull.

2.1 Coneix la importància de

Ramon Llull per a la

Cancelleria Reial.

CCL,

CEC

2.2. Coneix alguns trets de la vida

de Ramon Llull. CCL,

CEC

3. Conèixer les

característiques de les

obres lul·lianes i les

seves aportacions a la

història de la llengua i la

literatura.

3.1. Identifica i explica algunes

característiques de les obres

de Ramon Llull.

CCL,

CEC

3.2. Explica amb quin criteri

Ramon Llull fa ús d’un

gènere literari o altres.

CCL,

CEC

3.3. Coneix les llengües en què

Llull va escriure la seva obra

i les raons d’aquesta tria.

CCL,

CEC

4. Diferenciar entre diferents

habilitats requerides a

l’hora de fer un examen:

justificar, definir i

explicar i aplicar-les en

un text escrit o oral.

4.1. Reconeix les diferències

entre definir, justificar i

explicar i les aplica en un

text escrit o oral.

CAA,

CL,

SIEP

5. Conèixer i identificar els

determinants.

5.1. Distingeix els diferents tipus

de determinants i els

identifica en textos. CCL,

CMCT

6. Conèixer l’estructura dels

textos argumentatius.

6.1. Coneix l’estructura dels

textos argumentatius. CCL,

CMCT

7. Apostrofar correctament

diverses paraules, sigles i

acrònims.

7.1. Usa l’apòstrof de manera

correcta. CCL,

CMCT

8. Llegir, comentar i

comparar textos de

diferents èpoques.

8.1. Llegeix textos de diferents

èpoques i respon les

preguntes de comprensió.

CCL,

SIEP,

CSC,

CEC

Unitat 4

Títol: Prosa religiosa, didàctica i satírica Temporització: quatre setmanes

(primera avaluació)

• Funció de la prosa

didàctica, religiosa i

moralitzant.

• La literatura satírica

• Els gèneres didàctics

medievals: la faula,

l’exemple, el sermó i el

poema didàctic

• Recursos retòrics: la

interrogació retòrica,

l’antítesi, la sentència,

la lliçó moral, la

paradoxa, la rima i la

gradació

• Autors:

- Arnau de Vilanova

- Francesc Eiximenis

- Sant Vicent Ferrer

- Sor Isabel de Villena

- Anselm Turmeda

• Llengua i diversitat.

• Dialecte i idiolecte.

• Norma i varietat

estàndard.

• L’exposició.

• El debat.

• L’estructura dels

• Els pronoms.

• La essa sorda.

• La essa sonora.

• L’estructura expositiva.

1. Conèixer la prosa

religiosa medieval i

identificar les

característiques de l’obra

dels autors més destacats

de la prosa religiosa,

didàctica i satírica

medieval.


de la literatura religiosa,

didàctica i satírica.

CCL,

CMCT,

CAA,

CEC

1.2. Relaciona obres i trets

característics amb autors

significatius.

CCL,

CD,

CAA,

CEC

2. Distingir els gèneres

didàctics medievals.

2.1. Identifica i explica les

característiques dels gèneres

didàctics medievals.

CCL,

CAA,

CEC

3. Conèixer els recursos

retòrics com la


l’antítesi, la sentència, la

lliçó moral, la paradoxa,

la rima i la gradació.


dels recursos retòrics com la


l’antítesi, la sentència, la

lliçó moral, la paradoxa, la

rima i la gradació.

CCL,

CAA,

SIEP,

CEC

4. Conèixer els conceptes de

llengua i varietat

lingüística.

4.1. Entén el concepte de

diversitat lingüística.

CCL,

CMCT,

SIEP

4.2. Coneix els conceptes de

norma, varietat estàndard,

dialecte i idiolecte.

CCL,

SIEP,

CEC

4.3. Identifica i distingeix les

formes de la varietat

estàndard.

CCL,

SIEP,

CMCT

5. Conèixer les


l’exposició oral i del

debat.

5.1. Realitza una exposició oral

seguint una estructura

determinada, amb claredat,

coherència i correcció.

CCL,

SIEP,

CAA

5.2. Participa de manera activa en

totes les fases de preparació i

celebració d’un debat,

respectant les normes que

regulen aquest.

CCL,

SIEP,

CAA,

CSC

6. Conèixer i valorar

críticament l’estructura


6.1. Coneix l’estructura dels

textos expositius.

CCL,

CAA

6.2. Elabora textos expositius. CCL,

SIEP,

CEC

7 Escriure i pronunciar de

manera correcta paraules

amb essa sorda i paraules

amb essa sonora.

7.1. Aplica les regles

ortogràfiques relatives a

l’escriptura dels fonemes

fricatius alveolars.

CCL,

CAA

7.2. Pronuncia de manera correcta

paraules amb essa sorda i

essa sonora.

CCL,

CAA

Unitat 5

Títol: Prosa humanística i narrativa Temporització: quatre

setmanes (segona avaluació)

- Crisi del feudalisme i de la

cultura medieval

- El prehumanisme i la

llengua: la Cancelleria

Reial

- L’esperit humanista

- Bernat Metge

- Antoni Canals

- La literatura narrativa

- Les noves rimades i la

codolada

- La novel·lacavalleresca

- Curial e Güelfa

- Tirant lo Blanc

- La variació lingüística.

- Les variants diacròniques,

diastràtiques I

geogràfiques.

- Els registres.

- L’elaboració de treballs

acadèmics.

- El verb i l’adverbi

- L’ortografia dels fonemes

palatals i dels fonemes

oclusius.

1. Distingir la mentalitat

medieval de la humanista

a través dela literatura de

creació del segle XV.

1.1. Comenta les


prosa humanista.

CCL,

CAA,

CEC

1.2. Distingeix un text

argumentatiu medieval

d’un d’humanista.

CCL,

CAA,

CEC

2. Conèixer l’evolució dels

gèneres narratius i les


novel·la, en general, i de

les novel les

cavalleresques en

particular.

2.1. Explica quins són, en què

consisteixen i en què es

diferencien els gèneres

narratius medievals.

CCL,

CEC

2.2. Coneix les

característiques de Curial

e Güelfa i Tirant lo Blanc

.

CCL,

CEC

3. Conèixer els diferents

tipus de variació

lingüística.l

3.1. Identifica els diferents

tipus de variació

lingüística.

CCL,

CEC

4. Conèixer les diferents

fases d’elaboració d’un

treball acadèmic.

4.1. Elaborar un treball

acadèmic seguint les

diferents fases.

CAA,

CCL,

SIEP,

CD

5. Usar amb correcció les

diferents formes verbals i

els adverbis.

5.1. Usa amb correcció els

verbs i els adverbis. CCL,

CMCT

6. Conèixer els diferents

passos del comentari de

textos.

6.1. Comenta un text d’acord

amb els passos estudiats:

presentació, el resum, la

concreció del tema i la

finalitat

CCL,

CMCT,

SIEP,

CAA

7. Aplicar correctament la

norma ortogràfica que

regula l’ús de les grafies

que representen els sons

palatals i oclusius.

7.1. Usa correctament les

grafies corresponents als

fonemes palatals i als

oclusius.

CCL,

CMCT


comparar textos de

diferents èpoques.




CCL,

SIEP,

CSC,

CEC,

CD

Unitat 6

Títol: La poesia del segle d'Or Temporització: cinc setmanes

(segona avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- La normalitat plena de la

llengua

- La modernització de la

poesia

- Mètrica i estrofisme

- Ausiàs Marc

- La poesia a la València del

segle XV. Tendències

literàries

- Espill o Llibre de les dones

- Joan Roís de Corella

- La varietat diacrònica,

diastràtica i diatòpica

- Els dialectes de la llengua

catalana

- El currículum

- Les preposicions i

conjuncions

- Els fonemes laterals,

vibrants i nasals

- Cesura, encavalcament i

estrofisme

- La rima i el ritme

- Recursos fònics

1. Conèixer la poesia del

segle XV. 1.1. Comenta les


poesia del segle xv. CCL,

CAA,

CEC

2. Conèixer l’obra i l’estil

d’Ausiàs Marc i les

tendències literàries del

segle XV.


de l’obra d’Ausiàs Marc. CCL,

CEC

2.2. Explica les aportacions dels

poetes valencians del segle

XV.

CCL,

CEC

3. Conèixer la varietat

diacrònica, distràtica i

diatòpica i els dialectes

de la llengua catalana.l

3.1. Identifica els diferents tipus

de variació lingüística. CCL,

CEC

3.2. Reconeix les principals

diferències entre els

dialectes de la llengua

catalana.

CCL,

CEC,

CMCT

4. Conèixer les

característiques i

l’estructura d’un

currículum.

4.1. Elaborar un currículum

d’acord amb una situació

determinada.

CAA,

CCL,

SIEP,

CD

5. Usar amb correcció els

diferents connectors i

les preposicions.

5.1. Usa amb correcció els

diferents connectors i les

preposicions. CCL,

CMCT,

6. Comentar un text poètic,

analitzant la rima, la

mètrica i els diferents

recursos fònics emprats.

6.1. Comenta un text poètic,

analitzant la rima, la

mètrica i els diferents

recursos fònics emprats.

CCL,

CMCT,

CEC,

CAA



regula l’ús de les grafies

que representen els

fonemes laterals,

vibrants i nasals .

7.1. Usa correctament les

grafies corresponents als

fonemes laterals, vibrants i

nasals.

CCL,

CMCT


comparar textos de

diferents èpoques.




CCL,

SIEP,

CSC,

CEC,

CD

Unitat 7

Títol:

La Decadència literària Temporització: tres

setmanes (segona avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- La llengua als segles XVI i

XVII

- El procés de substitució

lingüística

- El concepte de

Decadència

- Causes de la Decadència

- Característiques de la

literatura de la

Decadència

- La literatura dels segles

XVI i XVII: el

Renaixement: el Barroc

- La dixi. Classes

- La impersonalitat

- Tècniques de síntesi: el

guió i el mapa

conceptual

- L’oració

- El sintagma

- Tipus de sintagmes

- Les funcions sintàctiques

- Els complements verbals

- Les lletres b i v. El

guionet

- Caracterització del text:

finalitat, tipus de text,

àmbit d’ús, gènere i

variació lingüística

1. Conèixer les causes i

conseqüències de la

Decadència literària.

1.1. Enumera i explica les

causes de la Decadència

literària

CCL,

CAA,

CEC

2. Reconèixer les

característiques de les

diferents tendències

literàries cultes, populars i

populistes dels segles XVI,

XVII i XVIII

2.1. Comenta la influència de la

cultura castellana en els

textos literaris de l’època.

CCL,

CEC


renaixentistes, barroques i

neoclàssiques a partir d’un

text.

CCL,

CEC,

SIEP

3. Conèixer com es

manifesta la presència

dels participants en el

procés de comunicació.

3.1. Localitza en un text les

formes díctiques i les

classifica.

CCL,

CEC

CMCT

4. Identificar les marques

d’impersonalitat en un

text.

4.1. Identifica en un text les

marques d’impersonalitat.

CAA,

CCL,

SIEP,

CD

5. Saber elaborar mapes

conceptuals i guions i

emprar-los com a eines

d’aprenentatage.

5.1. Elabora un guió i un mapa

conceptual i els fa servir

com a eines

d’aprenentatge.

CCL,

CMCT

6. Conèixer i identificar

l’oració simple, els tipus

de sintagmes i les

funcions sintàctiques.

6.1. Identifica l’oració simple,

els tipus de sintagmes i les

funcions sintàctiques.

CCL,

CMCT,

CEC,

CAA



regula l’ús de b i v i el

guionet.

7.1. Usa correctament la b i la

v. CCL,

CMCT

7.2. Aplica correctament la

normativa ortogràfica que

regula l’ús del guionet. CCL,

CMCT

8. Comentar un text seguint

es passos estudiats i

identificant-ne la variació

lingüística.

8.1. Elabora el comentari d’un

text seguint els passos

establerts.

CCL,

CMCT

8.2. Identifica la variació

lingüística d’un text. CCL,

CMCT


comparar textos de

diferents èpoques.




CCL,

SIEP,

CSC,

CEC,

CD

Unitat 8

Títol: La llengua i la literatura del segle XVIII Temporització:

tres setmanes (tercera avaluació)

Continguts Criteris

d’avaluació


avaluables CC

- La literatura dels segles

del segle XVIII a

Menorca

- La Il·lustració

- La literatura popular: la

poesia, el teatre

1. Reconèixer les


literatura culta prenent

com a referència les

obres i els autors de la

Il·lustració a Menorca.

1.1. Coneix la situació de la

llengua durant el segle XVII i

el cas especial de Menorca. CCL,

CAA,

CEC 1.2. Explica les característiques

pròpies de la literatura culta.

- El Misteri d’Elx

- El cant de la Sibil·la

- La situació i els

participants en la

comunicació: la

polifonia i el discurs

citat

- La modalització

- Tècniques de síntesi:

l’esquema; el quadre

sinòptic

- Oracions simples i

oracions compostes

- Tipus d’oracions

compostes

- Els signes de puntuació:

el punt, la coma, el punt

i coma, els dos punts,

els punts suspensius,

els parèntesis, el guió,

les cometes

1.3. Identifica els principals

autors de la Il·lustració

menorquina i les seves

obres.

2. Reconèixer els diferents

gèneres populars del segle XVIII.

2.1. Coneix els diferents gèneres

de la poesia popular. CCL,

CEC

2.2. Reconeix el Misteri d’Elx i

El cant de la Sibil·la com a

representacions teatrals i en

coneix les característiques.

CCL,

CEC,

SIEP

3. Identificar els diferents

tipus de discurs citat i

reconèixer-ne la presència

en un text.

3.1. Localitza en un text els

diferents tipus de discurs

citat. CCL,

CEC,

CMCT 3.2. Transforma el tipus de

discurs citat.

4. Identificar les marques de

modalització en un text.

4.1. Identifica les marques de

subjectivitat en un text.

CAA,

CCL,

SIEP,

CD

5. Saber elaborar esquemes i

quadres sinòptics i

emprar-los com a eines

d’aprenentatage.

5.1. Elabora un esquema i un

quadre sinòptic i els fa servir

com a eines d’aprenentatge.

CCL,

CMCT,

CD

6. Identificar diversos tipus

d’oracions compostes i

analitzar-les

sintàcticament.

6.1. Identifica diversos tipus

d’oracions compostes i les

analitza sintàcticament.

CCL,

CMCT,

CEC,

CAA

7. Usar correctament els

signes de puntuació.

7.1. Usa correctament el punt, la

coma, el punt i coma, els dos

punts, els punts suspensius i

els parèntesis.

CAA,

CCL,

CMCT

8. Comentar un text seguint

es passos estudiats i

identificant-ne la

polifonia i les marques de

la modalització.

8.1. Elabora el comentari d’un

text seguint els passos

establerts.

CCL,

CMCT

8.2. Identifica la la polifonia i les

marques de la modalització

d’un text.

CCL,

CMCT


comparar textos de

diferents èpoques.




CCL,

SIEP,

CSC,

CEC,

CD

Unitat 9

Títol: La llengua i la literatura del segle XX. La Renaixença.

Temporització: tres setmanes (tercera avaluació)

- La llengua al segle XIX

- El Romanticisme

- La Renaixença

- Causes de la

Renaixença

- Programa de la

Renaixença

- Tendències poètiques.

- Jacint Verdaguer

- El Realisme i el

Naturalisme: Narcís

Oller.

- L’evolució del teatre:

del romanticisme al

realisme: Angel

Guimerà

- El teatre de costums

- Les llengües a l’Estat

espanyol

- Els components bàsics

1. Conèixer la situació de la

llengua al segle XIX. 1.1. Coneix la situació de la

llengua durant el segle XIX.

CCL,

CAA,

CEC


pròpies de la literatura culta.

2. Conèixer les


Romanticisme i les figures

cabdals.


del Romanticisme i les

identifica en un text.

CCL,

CEC

2.2. Coneix els autors més

destacats del Romanticisme

de dins i fora del territori

català.

CCL,

CEC,

SIEP

3. Conèixer el concepte de

Renaixença, les seves

causes, el programa i els

autors i les obres més

destacats.

3.1 Coneix el significat del

concepte. Renaixença i les

causes que l’originaren, així

com les influències del

Romanticisme.

CCL,

CEC,

CSC

3.2. Coneix els autors i les obres

més importants de la

Renaixença a Catalunya i les

Illes Balears. CCL,

CEC,

CSC 3.3. Formula els objectius

lingüístics i literaris de la

Renaixença, així com les

institucions que la feren

possible.

4. Conèixer les


Realisme i del

Naturalisme així com els

autors i les obres

principals.


més importants del Realisme

i les distingeix de les del

Naturalisme. CCL,

CEC


del Realisme i del

Naturalisme en les obres de

Narcís Oller.

CCL,

CEC

5. Conèixer l’evolució del

teatre des del

romanticisme fins al

realisme a través de la

figura d’Angel Guimerà.


del realisme i del

romanticisme en les obres

d’Àngel Guimerà.

CCL,

CEC

6. Conèixer les


costumisme.


del teatre de costums i

n’identifica alguns autors. CCL,

CEC

7. Conèixer les llengües

oficials i cooficials en

l’Estat espanyol i el marc

jurídic corresponent.

7.1. Identifica i coneix el marc

jurídic de les llengües de

l’Estat espanyol. CCL,

CSC

8. Identificar els mecanismes

de la llengua per crear

nous mots.

8.1. Sap la diferència entre un mot

derivat, un de compost i un

altre de polisèmic.

CAA,

CCL

8.2. Reconeix l’existència i la

utilitat de diferents tipus de

diccionari.

CCL,

CMCT

9. Analitzar els elements del

discurs publicitari.

9.1. Reconeix quins són els

elements lingüístics i no

lingüístics que determinen el

discurs publicitari.

CCL,

SIEP,

CAA,

CSC

9.2. Identifica les estratègies

comunicatives d’un discurs

publicitari.

CCL,

SIEP,

CAA,

CSC

Procediments i instruments d’avaluació

A cada bloc es treballarà una lectura d'una obra completa i es farà un treball fent ús de les TIC.

Optativa LITERATURA UNIVERSAL

1 Conèixer en termes generals els principals moviments i períodes de la literatura universal, les grans obres i els autors més rellevants, especialment del

món occidental

2 Llegir i interpretar amb criteri propi textos o fragments literaris d’àmbits geogràfics i culturals diversos, relacionant-los amb els contextos en què

foren produïts

3 Apreciar la literatura com a projecció personal humana, com a instrument per a la comprensió de la realitat i com a reflex de la sensibilitat col·lectiva.

4 Gaudir de la lectura com una font de nous coneixements i experiències i com una activitat plaent per a l’oci.

5 Analitzar les relacions existents entre obres significatives de la literatura universal i obres de qualsevol altra disciplina artística, a les quals les

primeres han inspirat.

6 Explicar les peculiaritats d’un text literari, tot posant de manifest la naturalesa del seu estil i vinculant-lo a les circumstàncies sociohistòriques en què

s’han produït

7 Adoptar una actitud oberta i receptiva davant les creacions literàries i valorar-les com a producte de la riquesa i varietat de les diferents cultures.

8 Conèixer les influències dels principals corrents literaris en la literatura catalana i castellana i, en el seu cas, les aportacions d’aquestes literatures al

patrimoni universal.

9 Concretar la interrelació entre els autors representatius de cada època mostrant-ne la singularitat mitjançant la comparació.

10 Crear diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats.

11 Fer t Fer treballs de recerca sobre autors i obres de la literatura universal, tot utilitzant les fonts bibliogràfiques tradicionals i els nous sistemes informàtics i

audiovisuals

Unita

t Títol i continguts Mínim

(S/N) Criteris d'avaluació Mínim

(S/N) Temporització

1

Bloc 1. Els orígens. Les arrels bíbliques i grecollatines

de la literatura occidental

- Síntesi conceptual dels grans períodes de la literatura

antiga i clàssica

-Situar els moviments més importants, autors

iobres en el seu context històric, social i cultural

-Analitzar i comentar obres breus i fragments

significatius

-Preparar un treball crític sobre la lectura d'una

- Pautes per a la lectura expressiva i per a la interpretació

dels símbols més coneguts de la tradició.

- Coneixement d’una literatura per ser escoltada i una

literatura per ser llegida

- Apropament al concepte de versió fílmica i de text

literari.

- Guió per al comentari de text.

- Importància de la Bíblia.

- Èpica i teatre de la Grècia clàssica: Homer, Sòfocles,

Aristòfanes.

- Poesia llatina i els tres tòpics (Ubi sunt, Beatus Ille,

Carpe diem): Virgili, Horaci

obra significativa en relació amb el seu context

històric i literari.

-Reconèixer la influència d'alguns mites i

arquetips, creats per la literatura i el seu valor

permanent en la cultura universal.

-Fer exposicions orals sobre una obra un autor o

l'època amb l'ajud de mitjans audiovisuals i de les

tecnologies de la informació i la comunicació.

2 Bloc 2. L’edat mitjana

- La poesia trobadoresca. Trobador, joglar i la fina amor.

- El dolce stil novo i la lírica medieval: Dante, Petrarca.

L’evolució del tema amorós en diferents autors medievals.

- El cicle artúric. La novel·la de cavalleries i altres

propostes narratives. La pervivència d’expressions que

formen part de la imatgeria col·lectiva. El romanç de

Tristany i Isolda.




significatius









tecnologies de la informació i la comunicació,

3

Bloc 3. El món modern: del segle XVI al segle XVIII

- El Renaixement: canvis ideològics i estètics. Noves

formes i gèneres literaris. Ús de la mitologia.

- L’humanisme: Rabelais.

- El classicisme europeu. Racine. Molière.

- Les primeres albors de la novel·la. Shakespeare.

- L´estètica barroca.

- La il·lustració francesa i la seva projecció literària.




significatius










.

4

Bloc 4. El segle XIX

- El Romanticisme. Característiques. Literatura alemanya:

Goethe, Schiller, Novalis. Literatura anglesa: Byron,

Shelley, Scott, Keats. Literatura francesa: Víctor Hugo,

Madame de Staël, Chateaubriand. Literatura italiana:

Manzoni, Leopardi.




significatius






- El costumisme. La irrupció del periodisme a l’àmbit de

la literatura.

- El realisme i el naixement de la novel·la contemporània:

Austen, Dickens, Balzac, Tolstoi, Flaubert, etc. El

Naturalisme: Zola.

- El simbolisme: Baudelaire, Mallarmé, Verlaine i

Rimbaud.

- Reconeixement de temes literaris en altres disciplines

artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals





-Saber posar exemples d'obres significatives de la

literatura universal adaptades a altres

manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells

la ralació o diferències entre els diferents

lllenguatges expressius

5

Bloc 5. El segle XX

- Les avantguardes. El futurisme. El cubisme. El

dadaisme. L’expressionisme. El surrealisme.

- La poesia en el primer terç del segle xx: influència del

neosimbolisme. Eliot. Rilke. Valéry. Pessoa. Kavafis.

- Les transformacions de la narrativa contemporània.

Proust. Kafka. Joyce. La generació perduda. El compromís

de l’escriptor.

- El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges,

Cortázar, García Márquez.

- El teatre de l’absurd: d’Ibsen a Ionesco. El teatre del

compromís. Bretch. Beckett.

- La literatura i el seu paper en la societat de consum




significatius










-Saber posar exemples d'obres significatives de la

literatura universal adaptades a altres

manifestacions artístiques analitzant en algun d'ells

la relació o diferències entre els diferents

llenguatges expressius

(novel·la de gènere, novel·la i cine, novel·la i mitjans de

comunicació de massa).

- La condició humana a partir de la literatura.

Reconeixement de temes literaris en altres disciplines

artístiques. Referències cinematogràfiques i documentals.

Procediments i instruments d’avaluació

A cada bloc es treballarà una lectura d'una obra completa i es farà un treball fent ús de les

TIC. Aquest treball haurà de desenvolupar els apartats concrets que el professor haurà

marcat .

Es faran també diversos treballs setmanals sobre fragments i textos llegits a classe. Es

realitzaran lectures en veu alta. No es faran exàmens.

Els alumnes hauran de dur un dietari setmanal a l'entorn virtual de moodle de tot el que s'ha

anat treballant tota la setmana

Lectures:

Eurípides Medea

Shakespeare, W. Hamlet

Balzac, Honoré de Sarrassine

Baudelaire, Charles Les flors del mal

Kafka, F., La metamorfosi i altres contes. Editorial Vicens Vives

Segon de Batxillerat

Unit

at Criteris d'avaluació Temporització

1 Història de la llengua i de la literatura

-Dels orígens de la llengua catalana al segle XII

La romanització

El substrat indoeuropeu o cèltic, grec, fenici, iberobasc El substrat germànic, àrab L'evolució del llatí al català. El català preliterari. El

nom català Els primers textos en llengua catalana

Les llengües a les Illes abans del segle XIII -Els segles XIII i XIV L'expansió de la llengua la prosa historiaogràfica. Les quatre grands cròniques.

El naixement de la prosa literària. Ramon llull La Cancelleria Reial -La llengua del segle XV La poesia València. La novel.la, la valenciana prosa i els primers

tractats lingüístics -Els segles XVI i XVII El procés de substitució lingüística. El nom i la defensa

de la llengua E concepte de Decadència -El segle XVIII el Decrets de Nova Planta i la substitució lingüística La il.lustració

2. Llengua i ús

-Alguns conceptes bàsics

.1. Respondre per escrit preguntes breus

relacionades amb la formació de la llengua

catalana.

1.2. Reconèixer el procés de formació de la llengua

catalana.

1.3. Identificar els elements constitutius del català.

2.1. Exposar en un text un tema d’història de la

llengua catalana.

2.2. Analitzar l’evolució del català des del seu

naixement fins al segle XVIII.

3. 1. Definir conceptes bàsics sociolingüístics.

3.2. Identifica conceptes sociolingüístics bàsics.

4. Redacta un treball acadèmic d’un tema

determinat.

5.1. Distingeix les parts del comentari d’un text.

1a avaluació

Llenguatge, llengua i parla Llengua i dialecte. Variació i varietat lingüística i sociolingüística. Àmbit d'ús i normes d'ús Comunitat lingüística Llengües en contacte. Conflicte lingüístic. Bilingüisme

i diglòssia i autoodi Interlingua, pidgin i crioll. Llengua minoritària i

llengua minoritzada. interferència i interposició. Canvi lingüístic i

assimilació. Substitució i normalització lingüística

3. Estudi del discurs

-Redacció de treballs acadèmics 4. Comentari de textos

2 El segle XIX: La recuperació de la llengua i de la

literatura

1. Història de la llengua i de la literatura - La llengua al segle XIX. La Renaixença El català literari i el català que ara es parla El terme Renaixença Causes de la Renaixença. El Romanticisme La Renaixença: repercussions i autors. Bonaventura

Carles Aribau Programa de la Renaixença. Els jocs Florals. La

Renaixença a les Illes Figures principals. La poesia romàntica. Jacint

1. 1 Formular i explicar les característiques

diferencials entre Renaixença i Decadència.

1.2. Formular els objectius lingüístics i literaris de

la Renaixença, així com les institucions que les

fan possibles

2.1. Explicar a partir d'un text les característiques

pròpies del corrent literari i de l'autor a què

pertany.

1a avaluació

Verdaguer - La prosa del segle XIX la narrativa romàntica. La novel.la històrica. La novel.la

fulletonesca. El costumisme. Narrativa realista i

naturalista. Narcís Oller. El teatre del segle XIX El teatre a Mallorca durant l'època romàntica. Frederic

Soler. Àngel Guimerà 2. Llengua i ús -La variació lingüística (I) Les varietats dialectals. Variació diacrònica. Variació

diatòpica Les varietats funcionals o registres. Els distints tipus de

registres La variació social. L'argot. El parlar xava, el bleda i

l'ultra 3.- Estudi del discurs Els textos literaris definició i característiques -la retòrica i el llenguatge de la literatura. Els recursos

retòrics -Els gèneres literaris. La poesia. Les característiques

formals de la poesia. -El teatre. La narrativa. L'assaig. 4. Comentari de textos

Lectura i anàlisi GUIMERÀ, A. Terra baixa

2.2. Respondre amb correcció preguntes sobre

moviments literaris, autors i obres de la poesia,

teatre i novel.la del segle XIX

3.1. Reconèixer les distintes característiques dels

distints registres de la llengua.

4.1. Diferenciar entre poesia, narrativa, teatre i

assaig

4.2. Reconèixer els distints tipus d'estrofes

5.1. Contextualitzar un text literari

5.2. Analitzar els recursos retòrics i la mètrica d'un

text (si és poesia)

3 Modernisme i Noucentisme

1. Història de la llengua i de la literatura -La normativització de la llengua La campanya lingüística de l'Avenç Els noucentistes i la normativització. El Congrés

1.1. Explicar en què va consistir la campanya de

l'Avenç i conèixer la cronologia de la

normativització

1.2. Identificar la diferència entre normalització i

1a avaluació

Internacional de la Llengua Catalana de 1906 L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) . Antoni Maria

Alcover. El diccionari. Pompeu Fabra i la normativització de la llengua -El Modernisme: europeisme i originalitat L'actitud modernista El concepte de Modernisme. Etapes. Característiques La poesia modernista. Els corrents estètics. Joan

Maragall La prosa modernista. Caracterització. Tipologia.

Prudenci Bertrana. Víctor Català El teatre regeneracionista i simbolista. Santiago Rusiñol -El Noucentisme Concepte i ideari. Caracterització. Etapes La poesia noucentista. Josep Carner L'assaig. Eugeni d'Ors La narrativa i el teatre

2. Llengua i ús -La variació lingüística Els dialectes constitutius i consecutius Divisió dialectal i subdialectal Català oriental i occidental. Classificació L'estàndard 3. Estudi del discurs -Textos científics i tècnics. Estructura Recursos de condensació i d'ampliació 4. Comentari de textos

normativització.

2.1. Conèixer l'abast dels conceptes del Modernisme

i el Noucentisme, les caractrístiques,m la cronologia

i l'ideari.

2.2. Identificar en un text les característiques

pròpies de l'estètica modernista.

2.3. Identificar trets noucentistes en un text literari

3.1.Conèixer els autors i lesobres més destacades

tant del Modernisme com del Noucentisme i les

seves influències.

4.1. Diferenciar entre les parlars constitutius i el

consecutius.

4.2. Enumerar els diversos dialectes geogràfics de la

llengua i els classifica segons les seves característiques

en orientals i occidentals

5.1. Conèixer el concepte de llengua estàndard

5.2. Identificar l'estàndard català

6.1. Classificar textos acadèmics en els diversos gèneres

assenyalant-ne les característiques.

6.2. Enumerar les característiques lingüístiques i

textuals dels textos científics i tècnics a partir d'un text.

6.3. Utilitzar els recursos de condensació i d'ampliació

de la informació en els escrits propis

7.1. Entendre el model d'un comentari de text

4 L'Escola Mallorquina 1. Història de la llengua i la literatura L'Escola Mallorquina: una tendència poètica illenca La llengua dels poetes mallorquins -El concepte d'Escola Mallorquina. Els precedents Miquel Costa i llobera Joan Alcover Característiques de l'Escola Mallorquina. El

Noucentisme i l'Escola Mallorquina - Autors i grups de l'Escola Mallorquina

Els poetes de primera generació. Mitjorn. Maria

Antònia Salvà. Miquel Ferrà. Llorenç Riber Els poetes de segona generació. La Nostra terra.

Guillem Colom. Miquel Forteza. Joan pons Marquès Gabriel Alomar, un escriptor a part. Bartomeu Rosselló-Pòrcel La superació de l'Escola Mallorquina. La generació de

1950 2. Llengua i ús -La variació lingüística Descripció dels dialectes de la llengua catalana -El bloc oriental Balear El català central El català septentrional o rossellonès l'alguerès -El bloc occidental El català nord-occidental El valencià Quadre comparatiu del trets diferencials

3. Estudi del discurs -Els textos periodístics i publicitaris -El discurs periodístic: informació, formació i

1.1. Definir el concepte d’Escola Mallorquina.

1.2. Relacionar el context històric i literari amb la

llengua dels poetes de l’Escola Mallorquina i dels

seus precedents.

1.3. Exposar les característiques de l’obra de Joan

Alcover i Costa i Llobera.

1.4. Explicar les etapes de l’Escola Mallorquina, els

autors i obres.

1.5. Reconèixer els autors illencs que s’emmarquen en

aquests període i no formen part de l’Escola

Mallorquina.

2.1. Enumerar els diversos dialectes geogràfics de la

llengua i les característiques principals.

2.2. Localitzar els trets característics de les variants

dialectals del bloc occidental i de l’oriental.

2.3. Diferenciar la varietat geogràfica utilitzada en

distints textos.

3.1. Enumerar les característiques lingüístiques i no

lingüístiques dels textos periodístics informatius, i

n’explica l’estructura.

3.2. Explicar les característiques lingüístiques i no

lingüístiques dels textos periodístics d’opinió i

n’explica l’estructura.

3.3. Analitzar les característiques del discurs publicitari.

4.1. Explicar el resum, el tema i l’estructura dels textos

expositius.

4.2. Comentar el resum, el tema i l’estructura dels

textos expositius.

2a avaluació

entreteniment -El periodisme escrit. La premsa Gèneres periodístics informatius Característiques del llenguatge periodístic - El discurs publicitari Ètica i publicitat Tipus de publicitat. Característiques lingüístiques i no

lingüístiques. Imatge, retòrica i persuasió

4. Comentari de textos Lectura i anàlisi

ALCOVER, J. Cap al tard 5 La literatura dels anys 20 i 30

1. Història de la llengua i la literatura -Cap a la normalització lingüística Les normes de Castelló La poesia després del Noucentisme El simbolisme. Carles Riba Els moviments d´avantguarda. El futurisme. Joan

Salvat-Papasseit. El surrealisme. Josep Vicenç Foix -La narrativa i el teatre durant els anys 20 1 30 La novel.la, Carles Soldevila El teatre. Josep Maria de Sagarra

2. Llengua i ús

-Llengües en contacte

-Causes que produeixen el contacte entre llengües

- Fenòmens produïts pel contacte de llengües

Bilingüisme. El mite del bilingüisme

Diglòssia. Interacció entre bilingüisme i diglòssia

Conflicte lingüístic. Substitució lingüística

-La normalització lingüística. Llengües minoritàries i

llengües minoritzades


1.1. Explicar quin procés es va seguir per a

normativitzar la llengua.

1.2. Explicar què és la normalització i quina és la

importància del poder polític.

1.3. Saber què són les Normes de Castelló.

2.1. Conèixer la definició i les característiques de la

poesia simbolista i de la literatura d’avantguarda.

2.2. Exposar les característiques de la poesia simbolista

i de Carles Riba.

2.3. Explicar les característiques del futurisme i de

l’obra de Joan Salvat-Papasseit.

2.4. Identificar les característiques del surrealisme i de

la producció de J.V. Foix.

2.5. Comentar la producció de narrativa i teatre en els

anys 20 i 30 i els autors Josep M. de Sagarra i

Carles Soldevila

3.1. Explicar els conceptes de bilingüisme, diglòssia,

conflicte lingüístic, substitució lingüística, minorització

i normalització.

3.2. Raonar situacions sociolingüístiques a partir de

supòsits o situacions concretes de llengües en

contacte.

4.1. Enumerar les característiques dels textos jurídics i

administratius i les explica a partir d’un text.

2a avaluació

Textos jurídics i administratius

Característiques del llenguatge jurídic i administratiu

Tipus de documents administratius

4. Comentari de textos

5.1. Identificar el tema o la tesi d’un text.

5.2. Establir l’estructura i la progressió temàtica d’un

text segons si és expositiu o argumentatiu

6 La literatura de postguerra

1. Història de la llengua i la literatura

-La literatura de postguerra

La llengua sota el franquisme. Etapes de la repressió Tendències literàries Poesia de tradició simbolista Poesia de tradició avantguardista Salvador Espriu i Pere Quart Narrativa. Fantasia i evasió. Narrativa psicològica.

Novel.la realista. Teatre Asssaig. Josep pla.. Joan Fuster

2 Llengua i ús La planificació lingüítica a Europa El monolingüisme com a objectiu Protecció de les minories lingüístiques Autonomia lingüística Federalisme lingüístic bilingüisme institucional -Casos especials. El polonès. El Quebec i el francès.

L'hebreu 3. Estudi del discurs -Textos humanístics i argumentatius -L'argumentació Característiques del discurs argumentatiu Àmbits d'ús del textos argumentatius Gèneres argumentatius d'àmbit periodístic. Gèneres

d'àmbit literari. L'assaig

1.1. Conèixer el procés de represa de l’estudi de la

llengua durant els anys 60.

1.2. Conèixer les figures dels estudiosos principals de

la llengua i les seves obres de codificació.

2.1. Explicar la relació entre condicionaments històrics,

polítics i socials i les característiques de la

literatura catalana dels anys 60.

2.2. Identificar i caracteritzar les obres narratives dels

anys 60.

2.3. Coneix els autors i les obres principals d’aquesta

etapa.

3.1 Analitzar el marc legal de les llengües de l’Estat

espanyol i els compara amb la situació al nostre territori.

4.1. Definir i exemplificar el concepte de prejudici

lingüístic.

5.1. Conjugar correctament els verbs en el temps,

l’aspecte i el mode que correspon al context.

5.2. Localitzar els usos incorrectes de les formes

verbals i els corregeix.

5.3. Identificar les incorreccions en l’ús de les formes

no personals del verb i en fa un ús correcte.

5.4. Conèixer les classes diferents de perífrasis verbals:

d’obligació i de necessitat, de probabilitat i

d’imminència.

6.1. Concretar el tipus de canal i els pa6.1. Concretar el

tipus de canal i els participants d’un

text.

6.2. Analitzar la polifonia i la intertextualitat d’un text.

2a avaluació


7 Els anys seixanta

1. Història de la llengua i la literatura -Els anys seixanta Una lenta però creixent represa L'estudi científic de la llengua. F. de B. Moll, M.

Sanchís Guarner. Enric Valor. Joan Coromines. Antoni

M. Badia i Margarit. Joan Veny i Clar. -Els grans narradors del seixanta Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant. Mirall Trencat Llorenç Villalonga. Manuel de Pedrolo. Pere Calders.

Enric Valor La poesia sota el franquisme. El realisme Miquel Martí i Pol Vicenç Andrés Estellés Gabriel Ferrater -La Nova Cançó El teatre El teatre document. Josep M. Benet i Jornet. Rodolf

Sirera 2. Llengua i ús -Les llengües a l'Estat Espanyol La Constitució espanyola i les llengües de l'Estat Els prejudicis lingüístics 3.Estudi del discurs -Formes verbals no personals Remarques sobre l'infinitiu Remarques sobre el gerundi Remarques sobre el participi -Les perífrasis verbals Perífrasis d'obligació i necessitat

1.1. Explicar les diferències estètiques entre la literatura

més actual i la de la postguerra.

1.2. Conèixer l’evolució de les tendències artístiques de

la literatura actual.

2.1. Conèixer els autors i les obres principals de la

literatura actual.

3.1. Analitzar l’ús que se’n fa de la llengua catalana a

l’actualitat.

3.2. Relacionar i identificar els conceptes

sociolingüístics apresos amb la situació actual de

la llengua.

4.1. Classificar els mecanismes de cohesió lèxics i

gramaticals i els distingeix.

4.2. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió

gramatical de l’anàfora i l’el·lipsi.

4.3. Localitzar errades de cohesió en un text, explicar

per què no està ben cohesionat i corregir les errades.

5.1. Sintetitzar un text

5.2. Redactar el comentari íntegre d’un text

3a avaluació

Perífrasis de probabilitat Perífrasis d'imminència Altres incorreccions


8 La literatura actual

1. Història de la llengua i de la literatura

- La literatura actual - La crisi del realisme social: la generació dels setanta

Poesia. Josep M. Llompart. Miquel Bauça

Narrativa. Miquel Àngel Riera. Baltasar Porcel

La literatura a partir dels anys setanta. Característiques

Poesia. Narcís Comadira. Francesc Parcerisas. Pere

Gimferrer. Maria Mercè Marçal. Maria Antònia Oliver.

Biel Mesquida.Jaume Cabré. Carme Riera. Josep

Lozano. Ferran Torrent. Quim Monzó. Albert Sánchez

Piñol

Autors illencs. Josep Marí. Pau faner. Miquel Rayó.Ponç

Pons. Maria de la Pau Janer. Sebastià Alzamora

La literatura juvenil

Literatura d'idees

2. Llengua i ús

-El català en l'actualitat

-La presència de la llengua a distints àmbits

El sistema educatiu

Cultura comunicació

Organisme i institucions

La llengua catalana a les noves tecnologies

-El marc legal de la llengua

-Coneixement i ús de la llengua catalana a les Illes Balears.

El futur

La immigració a les Illes

-La Unió Europea i el català

1.1. Explicar les diferències estètiques entre la literatura

més actual i la de la postguerra.

1.2. Conèixer l’evolució de les tendències artístiques de

la literatura actual.

2.1. Conèixer els autors i les obres principals de la

literatura actual.

3.1. Analitzar l’ús que se’n fa de la llengua catalana a

l’actualitat.

3.2. Relacionar i identificar els conceptes

sociolingüístics apresos amb la situació actual de

la llengua.

4.1. Classificar els mecanismes de cohesió lèxics i

gramaticals i els distingeix.

4.2. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió

gramatical de l’anàfora i l’el·lipsi.

4.3. Localitzar errades de cohesió en un text, explicar

per què no està ben cohesionat i en corregeix les

errades.

5.1. Sintetitzar un text i donant-ne l’opinió personal.

5.2. Redactar el comentari íntegre d’un text

3a avaluació


-La cohesió -Mecanismes de referència lèxica i gramatical


Procediments i instruments d'avaluació de batxillerat

- Analitzar, interpretar, valorar i sintetitzar oralment i per escrit textos (orals, escrits i icònicoverbals)

pertanyents a situacions de comunicació, tot tenint en compte la funció social que exerceixen, la tradició

cultural en què s’inscriuen, la seva estructura (narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, etc.) i els

valors que transmeten, assenyalant les idees principals i les secundàries, reconeixent-ne possibles

incoherències o ambigüitats i aportant-hi una opinió personal.

- Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la prèviament i adoptant

l’estratègia comunicativa adequada.

- Elaborar memòries, informes, treballs d’investigació, etc., a partir de la consulta de fonts de diferents

tipus i integrar-ne la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts

de vista, llurs relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant-hi els procediments de documentació i tractament

de la informació propis de l’àmbit acadèmic.

- Crear textos escrits de diferents tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius) adequats a la

situació de comunicació, fent-hi servir mecanismes que els donen coherència i cohesió, i atenent-ne les

estructures formals.

- Identificar en intercanvis comunicatius de tota mena, expressions i valoracions que denoten usos

discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a

grups considerats marginals a la nostra societat), reflexionar-hi críticament i evitar-les en les produccions

pròpies.

- Esbrinar els components bàsics i l’estructura del lèxic i analitzar críticament els mecanismes

d’incorporació d’elements fònics, morfosintàctics i lèxics com a conseqüència de les relacions entre les

llengües.

- Reconèixer les funcions sintàctiques de l’oració, identificar els distints tipus d’oracions i aplicar l’anàlisi

sintàctica.

- Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, especialment de les Illes Balears.

- Conèixer, identificar i analitzar en activitats discursives diverses (orals, escrites, icònicoverbals) les

varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) i les actituds sociolingüístiques que s’hi manifesten, així

com les diferents causes que pot tenir, en una situació de contacte de llengües, l’elecció d’una d’elles o

l’alternança de codis en un mateix discurs.

- Identificar el gènere a què pertany un text literari i reconèixer-ne els elements estructurals bàsics i els

recursos lingüístics.

- Valorar i conèixer l’evolució històrica de les formes literàries (fins al segle XIX), atenent el marc

històric i cultural i la seva relació amb els autors i obres més destacades.

- Analitzar i comentar obres completes de les diferents èpoques i de llurs autors més destacats,

reconeixent-ne el contingut ideològic i relacionant-lo amb el context actual de recepció.

- Conèixer i valorar les obres i els autors més representatius de la literatura de l’Edat Mitjana i dels segles

XV, XVI i XVII en les diferents llengües constitucionals i en les grans línies de la literatura universal.

- Manejar els recursos informàtics bàsics (processadors de textos, correctors ortogràfics, bases de dades,

internet, multimèdia, ...) i aplicar-los a la recerca i elaboració de la informació.

Els criteris que proposam són els següents:

Es farà un examen com a mínim per avaluació. També a cada avaluació hi haurà una lectura

obligatòria. L’avaluació és contínua i no es contemplen els exàmens de recuperació. A final de

curs l’examen serà global.

Instruments:

Exercicis a classe, a casa o a través de l’aula virtual

Treballs a casa o a través de l’aula virtual

Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat

Els exàmens comptaran un 80% S'ha de tenir un mínim de 3 de nota dels exàmens per poder fer la mitjana

global. Les lectures un 10%

La feina a classe, el treballs, a casa o a través de l’aula virtual comptaran un 10%.

L'alumne/a pot perdre fins a un màxim de 2 punts per faltes ortogràfiques, de lèxic, morfològiques i

sintàctiques que cometi. El barem de descompte de punts per faltes és el mateix que s'aplica a segon de

batxillerat:

De 0 a 5 faltes: -0 punts

De 6 a 10 faltes. -0'25 punts

D'11 a 15 faltes: -0'5 punts

De 16 a 20 faltes: - 1 punt

De 21 a 25 faltes: -1'5 punts

+ de 26 faltes: -2 punts

Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat

Els exàmens comptaran un 80% S'ha de tenir un mínim de 3 de nota dels exàmens per poder fer la mitjana global. Les lectures un 10%

La feina a classe, el treballs, a casa o a través de l’aula virtual comptaran un 10%.

L'alumne/a pot perdre fins a un màxim de 2 punts per faltes ortogràfiques, de lèxic, morfològiques i sintàctiques que

cometi. El barem de descompte de punts per faltes és el mateix que s'aplica a segon de batxillerat:







Llengua catalana i literatura 2n de batxillerat

Els exàmens comptaran un 90% de la nota global.

Els treballs ( esquemes, resums, comentaris...) comptaran un 10%

Es descomptaran 2 punts com a màxim per les faltes d’ortografia aplicant els criteris UIB







Literatura Universal

40% examen lectures

20 % contingut

20% treballs lectures

20% treballs extraordinaris


Pendents de 1r de

Batxillerat

Els alumnes que tenen el català pendent de primer de batxillerat tendran

la possibilitat de presentar-se a un examen extraordinari (global) durant el

mes de febrer. Els alumnes que aprovin aquesta prova recuperaran

l’assignatura. No cal que es presentin a la convocatòria oficial del mes de

maig. La matèria de la qual s’examinaran correspon al temari treballat a primer

de batxillerat, i seran avaluats seguint els mateixos criteris que s’apliquen

durant el curs. El suport als alumnes amb el català pendent de primer de batxillerat es

farà el dimecres horabaixa al mateix horari de suport de primer i segon de

batxillerat.

La concepció de l’aprenentatge com un procés de transvasament de coneixements del professor als

estudiants, que serien considerats com a recipients buits, és actualment inacceptable. D’acord amb aquesta

concepció, la tasca del professorat es limitaria a exposar amb detall i claredat els coneixements que desitja

que aprenguin els seus alumnes, mentre que la d’aquests seria atendre les explicacions.

Aquest model «estàtic» entra en contradicció amb els objectius del nou Batxillerat, en el qual

procediments i actituds tenen un paper important. Hem de buscar, per tant, un nou model d’aprenentatge,

basat en els principis següents:

- La memòria de l’alumne i les seves estratègies de processament interaccionen amb els estímuls que rep

de l’entorn, i ho fan seleccionant unes dades i ignorant-ne unes altres. D’aquesta manera, els alumnes

entenen allò que seleccionen quan atenen determinats aspectes del que veuen i senten.

- La dada seleccionada per l’alumne no posseeix, per si mateixa, significat. El significat que el professor li

atribueix no es transfereix a l’alumne perquè aquest senti les seves paraules.

- Qui aprèn:

- Genera vincles entre aquesta informació i aquelles parts de la seva memòria que són considerades

rellevants per a ell.

- Extreu informació de la memòria i l’usa per construir activament significats a partir de les dades.

- Pot contrastar els significats construïts amb la memòria i l’experiència sensorial i gravar les seves

construccions en la memòria.

És important que els alumnes i les alumnes siguin capaços de relacionar les idees que elaboren amb les

que tenen, amb les experiències i les situacions que viuen en el món que els envolta i amb les persones les

idees de les quals valoren.

L’aprenentatge de les ciències com a canvi conceptual i metodològic

L’aprenentatge és dinàmic: els estudiants passen del seu estat actual de coneixement a un estat de

coneixement més ampli, coherent i profund dels coneixements lingüístics i literaris. Per tal d’aconseguir-

ho, la figura del professor és d’especial rellevància.

El paper del professorat és el d’un conductor i dinamitzador del treball i la investigació de l’alumnat. Ha

de dissenyar i proposar les activitats amb les quals l’alumne podrà superar els obstacles que se li presenten

en l’adquisició i l’aprofundiment dels seus coneixements.

El currículum és una proposta educativa que han d’elaborar els professors tenint en compte les diferències

entre centres escolars i les condicions personals, materials i tècniques que donen suport a la realització. El

currículum és un recurs per a tractar assumptes, enfocar problemes pràctics i actuar-hi amb criteri en la

solució d’aquests.

Les situacions educatives apareixen com a processos interactius amb tres vèrtexs: l’alumne, que construeix

significats; el contingut, sobre el qual s’opera la construcció, i el professor, que actua i intervé per facilitar

el procés de construcció.

Atenció a la diversitat

La capacitat per a aprendre no pot considerar-se com a sinònim de capacitat intel·lectual; també la

motivació i els interessos són aspectes fonamentals perquè l’ajuda pedagògica que el professorat ha

d’oferir sigui el més ajustada possible, de manera que incidesqui positivament en el desenvolupament de

les persones. Això no comporta, no obstant, negar l’existència d’estudiants que manifesten dificultats i, a

vegades, limitacions en la seva capacitat per a aprendre, i d’altres que progressen amb més rapidesa que

els seus companys i que, de la mateixa manera, necessiten una resposta educativa que els permeti

progressar segons les seves possibilitats. En aquests casos, les ajudes pedagògiques i les adaptacions

curriculars constitueixen les mesures adequades per a garantir l’atenció educativa en cada cas. En el nostre

projecte, l’atenció a la diversitat –és a dir, el reforç i les ampliacions necessàries– s’aborda des de dues

perspectives:

- Les ampliacions o els aspectes interessants relacionats amb determinat concepte, tema o autor figuren en

el marge de la pàgina del tema. També, al final dels apartats d’Història de la llengua i de la literatura i

de Comunicació es presenten activitats que permeten ampliar el que han estudiat en la unitat, d’una

manera amena i motivadora. - A partir de la cinquena unitat, l’apartat Comunicació està dedicat a posar en pràctica els diferents

recursos d’aprenentatge o tècniques d’estudi aplicant-los als continguts literaris. - D’altra banda, procuram que els continguts de l’apartat Comentari de textos i, sempre que ha estat

possible, també els de l’apartat Estudi de la llengua estiguin relacionats amb els conceptes literaris.

Així, no només es facilita l’aprenentatge de la literatura, sinó que aquesta es converteix en model de bon

ús de l’idioma. - Al final de cada unitat, en l’apartat Avaluació, proposem a l’alumnat una avaluació de coneixements

conceptuals perquè puga controlar el seu propi progrés; i a més, un espai de lectura recreativa

(Assaborim la lectura) on podrà aplicar, de manera senzilla, els coneixements adquirits a textos

connectats més palesament amb la seva sensibilitat (esport, moda, rock-and-roll, etc.). També hi hem

inclòs un esquema perquè l’ajuda a estudiar i com a reforç de les tècniques d’estudi. - Finalment, per completar (i complementar) aquesta tasca de diversificació, hem volgut afegir al final del

llibre diversos annexos: una síntesi de les vuit unitats, que servisquen per estudiar els conceptes mínims

exigibles i, alhora, com a model de com és un resum ben redactat, i un glossari de terminologia

lingüística i literària, on podrà trobar els conceptes fonamentals definits.

No hem d’oblidar que la finalitat del Batxillerat, com la de tota l’educació en general, és ajudar a formar

persones capaces de manejar-se amb progressiva autonomia, tant en l’àmbit públic com en el privat. Això

comporta contribuir al desenvolupament integral de la persona per, des del seu equilibri personal i afectiu,

fomentar la integració social d’una manera crítica i creativa. Aquesta meta requereix una intervenció

planificada, encaminada a aprofundir en les finalitats bàsiques de l’ESO.

El Batxillerat ha de ser, per tant, una etapa en què els estudiants desenvolupen les capacitats per integrar-

se en l’activitat social, ser ciutadans capaços d’exercir els seus deures, exercir els seus drets en una

societat democràtica i mantenir actituds crítiques. Tot això contribuirà a formar persones capaces de viure

en una societat cada vegada més multicultural, des del coneixement i l’estima de la cultura pròpia i la dels

altres.

Materials, recursos didàctics i llibres de text

1r

Batxillerat

Llibre de text: Llengua i literatura 1. Editorial Anaya CD-ROM Textos i exercicis Editorial Anaya Aula virtual Llibres de lectura:

Primera avaluació:

SOLDEVILAS, C. Valentina. Ed. 62

Segona avaluació:

MARTORELL, J. Tirant lo Blanc. Ed Bromera. Els nostres clàssics

Tercera avaluació:

GUIMERÀ, A. Terra baixa. Ed. 62

2n

Batxillerat

Llibre de text: Llengua catalana i literatura 2. Editorial Anaya CD-ROM Textos i exercicis .Editorial Anaya Aula virtual Llibres de lectura:

L'alumne podrà a elegir entre les lectures següents seguint les indicacions del

professorat.

1a avaluació : Joan Puig I Ferreter Aigües encantades Ed.62 2a avaluació:

RODOREDA, M. Mirall trencat. o RODOREDA, M. La plaça del diamant.

Estratègies d'animació a la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita

Totes les activitats planificades pretenen fomentar la lectura i aconseguir que els alumnes

s'expressin tant oralment com per escrit amb la correcció que pertoca a cada nivell

Mesures per a la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

A tots els cursos de batxillerat seguint el currículum de cada curs es fomentarà l'ús de les TIC.

A cada unitat, si s'escau es facilitaran adreces i enllaços per tal de poder ampliar o reforçar els

continguts treballats En cas que disposem dels recursos necessaris es podrà dur a terme determinades classes a les aules

d'informàtica. Fer ús de l'aula virtual

Activitats de suport i orientació per a la superació de les proves extraordinàries

Enguany les classes de suport de primer de batxillerat són els dimecres de 17,30 hores a les 18,30

hores i les classes de suport de segon de batxillerat són els dimecres de 15,30 hores a les 16,30

hores.


Pendents de 1r de

Batxillerat

Els alumnes que tenen el català pendent de primer de batxillerat tendran la

possibilitat de presentar-se a un examen extraordinari durant el mes de febrer.

Els alumnes que aprovin aquesta prova recuperaran l’assignatura. No cal que

es presentin a la convocatòria oficial del mes de maig. La matèria de la qual s’examinaran correspon al temari treballat a primer de

batxillerat, i seran avaluats seguint els mateixos criteris que s’apliquen durant

el curs. Els alumnes poden repassar també tots els exercicis que varen fer el

curs anterior. El suport als alumnes amb el català pendent de primer de batxillerat es farà el

dimecres horabaixa al mateix horari de suport de primer i segon de

batxillerat.

Activitats complementàries i extraescolars organitzades pel departament

Per tal de complementar els coneixements adquirits dins les aules, es creu positiu mantenir

al llarg del curs la dinàmica de realitzar activitats extraescolars. En principi, tenim previstes les

següents activitats complementàries :

1.- Organitzar al nostre centre conferències o xerrades amb algun escriptor perquè comenti el procés

de creació d’algun dels títols que els nostres alumnes hagin llegit.

2.-. Fer alguna sortida de cinema o teatre en català, sempre que la programació sigui adequada i

adient i hi hagi prou acceptació.

3.- Participar al “Recull Literatura jove “ de l’Ajuntament de Palma.

4.- Intercanvi de correspondència epistolar amb els instituts Jean Monnet (Castres), Bòrda Bassa

(Reialmont) i el col·legi d’ESO Reialmont del departament de Tarn (Occitània) i altres centres

occitans. Els alumnes mallorquins empraran la llengua catalana i els occitans, l’occitana. Es

tracta d’un intercanvi per comprovar la intercomprensió entre aquestes dues llengües bessones.

Hi participaran alumnes voluntaris de 3r d’ESO i de 1r de batxillerat. Hi ha la possibilitat

d’obrir l’intercanvi a altres cursos.

5- Participació al 29è Encontre de teatre en català a l’ensenyament secundari,(Aproximadament

10/15 alumnes). Aquesta activitat tindrà lloc al voltant de Pasqua.

Ara com ara no podem precisar les dates exactes de determinades activitats perquè estam

pendents de les programacions dels cinemes i de les diferents ofertes teatral

Activitats extraescolars del departament didàctic de: Llengua catalana i literatura

Nivell Activitat /Sortida Dates

Horari

aproximat

Preus Observacions

1ª

avaluació

ESO

BATX.

1.- Organitzar al nostre centre

conferències o xerrades amb algun

escriptor perquè comenti el procés

de creació d’algun dels títols que els

nostres alumnes hagin llegit.

2.-. Fer alguna sortida de cinema o

teatre en català, sempre que la

programació sigui adequada i adient

i hi hagi prou acceptació.

setmana abans

de Nadal

De 9 a 12 h. 5euros

“Literatura medieval a Palma”

activitat interdepartamental català/

matemàtiques.

Alumnes de batxillerat A i D

Darrer dia de

trimestre

20 de desembre

Tot el matí

Es preveu organitzar alguna

representació teatral dins les

aules.

Centimets teatre , Josuè

Guasch, Teatre de vellut...)

Portar alguna activitat ( teatral,

de lectura, lúdica) a gent major

i/o petits (escoleta), filosofia

APS

2a

avaluació

- Fer alguna sortida de cinema o

teatre en català, sempre que la

programació sigui adequada i adient

i hi hagi prou acceptació.

- II edició dels Col·loquis amb gent

del teatre

.- Es preveu organitzar alguna

representació teatral dins les

aules.

- Participació al 29è Encontre de

teatre en català a l’ensenyament

secundari, (aproximadament 10/15

alumnes).

Possibilitat de fer un “Escape

Room” amb els alumnes de 3r i 4t

d’ESO, activitat que organitza la

llibreria Embat , aprofitant que els

alumnes llegeixen tres novel·les de

gènere policíac i que la llibreria ho

organitza amb motiu del mes que

dediquen a aquest gènere.

- Participació a la I jornada

d’esquetxs organitzada per

l’Associació Trenta-1

3ª

avaluació

- Si l’alumnat demostra interès i és

possible fer un muntatge a final de

curs, es preveu- com s’ha fet durant

els darrers anys actuar a la Mostra

de teatre escolar que organitza

l’Ajuntament de Palma i del qual

sempre es fan dues funcions:

a) Una funció al vespre, a les

20 hores, al Teatre

Municipal de Palma, per als

pares, mares i família. b) Una funció matinal, només

4t ESO

per als alumnes de l’IES

Madina Mayurqa, perquè

vegin el muntatge que han preparat els

companys.(Es donarà preferència

als alumnes d'ESO).

En cas que ens sortís alguna

proposta, preveiem representar

l’obra a qualque centre educatiu o

cultural

Participació al projecte “II

Ficcions” (Teatre principal)

II edició dels Col·loquis amb gent

del teatre

2n

batxillerat

Participació Olimpíades Llengua

catalana. UIB ?

Margalida Mas

Cap de departament

Palma a 10 d’octubre de 2019

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA...