PROJECTE I ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT PER ......JOSEP M. GARROFÉ I AMORÓS ARQUITECTE...

JOSEP M. GARROFÉ I AMORÓS

ARQUITECTE TÈCNIC

PROJECTE I ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT PER A LA URBANITZACIÓ SUPERFICIAL (SENSE INSTAL·LACIONS)DEL CARRER ONZE DE SETEMBRE I CARRERO LLUCH-BATISTE A LA POBLACIÓ DE VALLFOGONA DE BALAGUER, (LLEIDA)

Propietari/Promotor : AJUNTAMENT DE VALLFOGONA DE BALAGUER

Situació : C. Onze de setembre i c. Lluch-Batiste

VALLFOGONA DE BALAGUER(Lleida)

Autor : Josep M. Garrofé i Amorós


ARQUITECTE TÈCNIC

PLAÇA PAU CASALS, 4, 5è. A – 25600 BALAGUER (Lleida) NIF 78065123-H TEL. 973 448 849 FAX 973 448 856

INDEX

MEMÒRIA

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

PLEC DE CONDICIONS

AMIDAMENTS I PRESSUPOST

PLÀNOLS


ARQUITECTE TÈCNIC



MEMÒRIA






ARQUITECTE TÈCNIC


MEMÒRIA

DADES GENERALS DE L’OBRA

Objecte del Projecte

L’encàrrec consisteix en la redacció del projecte d’urbanització superficial(sense instal·lacions). Inclou també la redacció de l’Estudi bàsic de Seguretat i Salut per a l’execució del mateix.

Promotor

El promotor del present projecte d’urbanització superficial és l’ajuntament de Vallfogona de Balaguer amb NIF núm. P2530100C, i amb adreça al carrer Major núm. 29 de la població de Vallfogona de Balaguer.

Autor del Projecte

L'autor d'aquest projecte és Josep Maria Garrofé i Amorós, arquitecte tècnic col·legiat núm. 397 en el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, amb DNI 78.065.123H i amb domicili a la plaça Pau Casals número 4, 5è A de Balaguer.

Situació

Es tracta de la urbanització del carrer Onze de setembre i carreró Lluch-Batiste.

DESCRIPCIÓ DE LA URBANITZACIÓ

Antecedents

Els dos carrers afectats es troben situats en una zona que fins ara no havia estat urbanitzada.

Alineació i rasants:

Les que marca el projecte.

Instal·lacions:

En la redacció d’aquest projecte no s’han considerat les instal·lacions ja que hi ha un projecte

d’enginyeria que les contempla.

Superfícies

Carrer de nova obertura 1.262,69 m²

Carrer Onze de Setembre 910,15 m²


ARQUITECTE TÈCNIC


COMPLIMENT DEL DECRET 201/1994 REGULADOR DELS ENDERROCS I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Els residus es poden classificar segons la toxicitat i el perill en: inerts, no especials i especials. Cadascuna de les legislacions estableix la frontera entre un tipus de residu i l’altre. S’adjunta en annex de residus la volumetria i el tractament que es portarà a terme amb aquests.

Aquesta classificació s’efectua d’acord amb les característiques específiques de cada residu (comportament en relació amb els agents ambientals, evolució potencial en el temps, etc.) i a partir del seu impacte en el medi ambient i en la salut de les persones (article 29 de la Llei 6/93 Reguladora de Residus).

RESIDUS INERTS

Es considera residu inert aquell que, una vegada es disposa en un abocador, no experimenta cap transformació física, química o biològica significativa, i a més compleix els criteris de lixiviació determinats a nivell normatiu.

S’inclou dintre d’aquest grup de residus els enderrocs, la runa i altres deixalles de la construcció. Aquests constitueixen residus que contenen fraccions valorables que s’han de recuperar i altres fraccions que han de ser objecte de deposició controlada en el sòl. Aquesta matèria residual s’elimina avui quasi totalment mitjançant el sistema d’abocament al sòl, sovint incontroladament i sense aprofitar els subproductes que tenen un determinat valor.

NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT

FORMIGONS PER A PAVIMENTS * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). PINTURES PER A SENYALITZACIÓ * UNE 135200-2:1997 EX Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Parte 2: Materiales. Ensayos de laboratorio. PECES ESPECIALS DE PEDRA NATURAL PER A GUALS * UNE-EN 1343:2003 Bordillos de piedra natural para uso como pavimento exterior. Requisitos y métodos de ensayo. * UNE-EN 1343:2003 ERR Bordillos de piedra natural para uso como pavimento exterior. Requisitos y métodos de ensayo. PECES ESPECIALS DE FORMIGÓ PER A GUALS * UNE-EN 1340:2004 Bordillos prefabricados de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo. SENYALS * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. * Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras. 1984. * UNE 135310:1991 Señales metálicas de circulación. Placas embutidas y estampadas de chapa de acero galvanizado. Características y métodos de ensayo de la chapa. * UNE 135330:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes retroreflectantes mediante làminas con microesferas de vidrio. Características y métodos de ensayo. * UNE 135331:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes. Zona no retrorreflectante. Pinturas. Características y métodos de ensayo. * UNE-EN 1423:1998 Materiales para señalización vial horizontal. Materiales de postmezclado. Microesferas de vidrio, granulados antideslizantes y mezclas de ambos.


ARQUITECTE TÈCNIC


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre, por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación NBE-EA-95 Estructuras de Acero en la Edificación. (Vigente hasta 29 de marzo 2007). * Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras. 1984. * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. * UNE-EN 1463-1:1998 Materiales para señalización vial horizontal.Captafaros retrorreflectantes.Parte 1:Características iniciales. * UNE 135122:1999 Sistemas viales de contención de vehículos. Barreras metálicas. Elementos accesorios de las barreras metálicas. Materiales, dimensiones, formas de fabricaión y ensayos. TIPUS D * Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). BASES DE TOT-U * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. * Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS AMB ADDITIUS * Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. * Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. ELEMENTS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE FORMIGÓ * Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) SENYALITZACIÓ HORITZONTAL * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 16 de julio de 1987 por la que se aprueba la Norma 8.2-IC Marcas Viales, de la Instrucción de carreteras. * UNE-EN 1436:1998 Materiales para señalización horizontal. Comportamiento de las marcas viales aplicadas sobre la calzada. * Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales. * Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. * Orden de 31 de agosto de 1987 por la que se aprueba la Instrucción de Carreteras 8.3.-IC: Señalización de Obras.


ARQUITECTE TÈCNIC


SENYALITZACIÓ VERTICAL * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucción de Carreteras. ELEMENTS AUXILIARS PER A SENYALITZACIÓ VERTICAL * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucción de Carreteras.

Balaguer, febrer de 2008

Josep M. Garrofé i Amorós

Arquitecte Tècnic


ARQUITECTE TÈCNIC


MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

DESCRIPCIÓ DE L’OBRA

Les obres d’urbanització es començaran fent l’excavació de la caixa del paviment i posteriorment el repàs i piconatge d’aquesta, el terreny no classificat procedent de l’excavació serà transportat a l’abocador corresponent.

La formació de voreres es farà mitjançant la col·locació del paviment de panot, la vorada recta i la rigola, tot sobre una subbase de formigó HM-20.

El paviment serà de formigó HF-3,5 MPA, de consistència plàstica, escampat des de camió i amb formació de juntes de 6 a 8 mm d’amplària i de 2 cm de fondària.

Per finalitzar l’obra es durà a terme l’enjardinament del carrer consistent en la formació d’escossells per a la plantació de morera blanca i arbres de fulla caduca. Es faran els guals de minusvàlids, es col·locaran papereres troncocòniques per a penjar i es col·locarà o pintarà la senyalització corresponent.



Arquitecte Tècnic


ARQUITECTE TÈCNIC



PLEC DE CONDICIONS GENERALS






ARQUITECTE TÈCNIC


PLEC DE CONDICIONS GENERALS

CAPITOL I. CONDICIONS D'INDOLE FACULTATIVA

Art. 1er.

El contractista habilitarà a l’obra una oficina en la que hi haurà una taula o un tauler sobre el que puguin estendre’s els plànols. En aquesta oficina, el contractista hi tindrà sempre una còpia de tots els documents del projecte, facilitats per la Direcció Facultativa de l’Obra (DFO), i el "Llibre d'Ordres", al que es refereix l'Art. 4art.

Art. 2on.

El contractista, per sí o per mitjà dels seus representants, estarà a l'obra durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la DFO, o al seu representant, en les visites a l’obra, subministrant les dades precises.

Art. 3er.

Es obligació de la contracta, d’executar quan sigui necessari per la bona construcció i aspecte de l’obra, encara que no estigui estipulat als plecs de condicions, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi la DFO, dins de les possibilitats dels pressupostos.

Art. 4art.

El contractista tindrà sempre a disposició de la DFO, un llibre d’ordres, que servirà per comunicar les ordres que es cregui oportú donar al Contractista per a que adopti les mesures precises, per a subsanar o corregir les possibles deficiències constructives que hagi observat i, en suma, totes les que jutgi indispensables per a que els treballs es duguin a terme d’acord amb els documents del projecte.

Cada ordre haurà de ser estesa i signada per la DFO i l'enterat, subscrit amb la firma del contractista o la del seu encarregat a l’obra. Una copia de l’ordre, quedarà en mans de la DFO.

El fet de que al dit llibre no hi hagin redactades les ordres que ja preceptivament té l’obligació de complimentar el contractista, d’acord amb l'establert al Plec de Condicions d’urbanització, no suposa cap eximent ni atenuació, per a les responsabilitats inherents al contractista.

Pel que fa a les normes a tenir en compte en matèria de seguretat i prevenció de riscos laborals, s’atindrà el contractista i subcontractistes a allò que estableixen la llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals i el seu desplegament en obres de construcció a traves del RD 1627/97 sobre les condicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Art. 5è.

El contractista començarà les obres en el terme marcat en el "Plec Particular de Condicions Diverses" que regeixi a l’obra, desenvolupant-les en la forma necessària per a que dins dels períodes parcials en aquell assenyalats, quedin executades les obres corresponents, i que l’execució es porti a terme dins del termini exigit pel contracte.

Obligatòriament i per escrit, haurà el contractista de notificar a la DFO, el començament dels treballs abans de transcórrer vint-i-quatre hores d’aquest començament.

Art. 6è.

La DFO podrà canviar l’ordre dels treballs per motius d’ordre tècnic o facultatiu.

Art. 7è.

Tots els treballs s’executaran amb estricta fidelitat al projecte que hagi servit de base a la contracta, a les modificacions del mateix que hagin sigut prèviament aprovades i a les ordres i instruccions que sota la seva responsabilitat, entregui la DFO per escrit al contractista.


ARQUITECTE TÈCNIC


Art. 8è.

El contractista emprarà els materials que compleixin les condicions exigides a la memòria constructiva, o en el seu cas en el plec de condicions dels materials, realitzarà els treballs contractats d’acord amb l'especificat a dit moment. Es cas de no quedar definides aquestes, en tindran en compte o bé les que estableix el pled de condicions de l’ITEC.

Per això, i fins que es produeixi la recepció definitiva de l’edifici, el contractista és l’únic responsable de l’execució dels treballs que han contractat i de les manques i defectes que en aquests puguin existir, per la seva mala execució o per la deficiència en qualitat dels materials emprats, sense que pugui servir-li d’excusa el fet de que la DFO no l’hagi fet adonar del particular.

Com a conseqüència de l'expressat, quan la DFO, s’adoni de vicis o defectes existents als treballs executats o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d’acord amb el contractat i tot això, a expenses de la contracta.

Art. 9è.

Si la DFO tingués fonamentades raons per creure en l’existència de vicis amagats de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar en qualsevol temps i abans de la recepció definitiva, els enderrocaments que cregui necessaris per a reconèixer els treballs que suposi defectuosos i que seran a càrrec de la contracta.

Art. 10è.

No es permetrà la col·locació dels materials i dels aparells, sense que abans siguin examinats i acceptats per la DFO, en els termes que s’estableixen en l’article 8. A tal efecte el contractista, presentarà les mostres i models necessaris.

Art. 11è.

Quan els materials o aparells no siguin de la qualitat requerida o no compleixin les condicions establertes, la DFO donarà ordre al contractista per a que els substitueixi per uns altres que s’ajustin a les condicions de l’article 8 d’aquest plec, o, mancant aquests, a les ordres de la DFO.

Art. 12è.

Per procedir a la recepció provisional de les obres, serà necessària l’assistència del propietari o la seva representació autoritzada, la de la DFO, i la del contractista o del seu representant. Del resultat de la recepció, s’estendrà una acta per triplicat, signada pels tres assistents legals indicats. Si les obres es troben en bon estat i han estat executades atenint-se a les condicions establertes, es consideraran rebudes provisionalment, iniciant-se en aquesta data el termini de garantia assenyalat als plecs de condicions particulars, vigents a l’obra. Mancant aquell, es considerarà un terme de tres mesos.

Quan les obres no es trobin en condicions de recepció, es farà constar a l’acta i s’especificaran en aquesta les precises i detallades instruccions que la DFO ha d’assenyalar al contractista per adobar els defectes observats, fixant-li un termini per reparar-los, expirant el qual, s’efectuarà un reconeixement en idèntiques condicions, a fi de procedir un altre cop a la recepció provisional de l’obra.

Si el contractista no hagués complert, es declararà rescindida la contracta amb pèrdua de fiança a no ser que el propietari accedeixi a concedir-li un nou i improrrogable termini.

Art. 13è.

Rebudes provisionalment les obres, es procedirà a la seva certificació definitiva per part de la DFO, amb assistència del contractista o en el seu cas del seu representant legal.

Art. 14è.

Acabat el termini de garantia, es procedirà a la recepció definitiva, amb les mateixes formalitats que s’assenyalen per a la provisional; si es trobessin les obres en perfecte estat d’ús i conservació, es donaran per rebudes definitivament i quedarà el contractista alliberat de tota responsabilitat legal derivada de la possibles existència de vicis amagats. En cas contrari, es procedirà de la mateixa manera que la preceptuada per a la recepció provisional, sense que el contractista tingui dret a rebre cap quantitat en concepte d’ampliació del termini de garantia, i essent obligació seva, de fer-se càrrec de les despeses de conservació fins que l’obra hagi estat recepcionada definitivament.


ARQUITECTE TÈCNIC


Art. 15è.

A més de totes les facultats particulars que corresponen a la Direcció Facultativa de l’Obra (DFO), expressades als articles precedents, és missió específica seva, la direcció i vigilància dels treballs que a l’obra es realitzin, bé per ell o per mitjà dels seus representants tècnics, això amb l’autoritat tècnica legal, completa i indiscutible, entenent també tot allò no previst específicament al "Plec de Condicions d’urbanització ", sobre les persones i coses situades a l’obra i en relació amb els treballs que per a l’execució dels edificis o obres annexes es portin a terme.

CAPITOL II. CONDICIONS D'INDOLE ECONOMICA

Art. 16è.

El contractista ha de rebre l’import de tots els treballs executats sempre que s’hagin realitzat d’acord amb el Projecte i Condicions generals i particulars que regeixin la construcció projectada i contractada.

Art. 17è.

A cada una de les èpoques o dates que es fixin al contracte o als plecs de condicions particulars que regeixin a l’obra, la DFO podrà realitzar una certificació de les obres executades durant els termes previstos. L’executat pel contractista a les condicions preestablertes, es valorarà aplicant el resultat de la mesura general cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d’obra, pels preus assenyalats al pressupost per a cada una d’elles, atenint-se a l’establert a l’article 8 d’aquests plecs respecte a millores o substitució de materials i a les obres accessòries i especials, etc.

Art. 18è.

Els pagaments s’efectuaran pel propietari en els termes prèviament establerts, i el seu import, correspondrà al de les certificacions d’obra expresses per la DFO, en virtut de les quals es verifiquen aquelles.

CAPITOL III. CONDICIONS D'INDOLE LEGAL.

Art. 19è.

El contractista és responsable de l’execució de les obres en les condicions establertes al contracte i als documents que composen el projecte. Com a conseqüència, vindrà obligat a l’enderrocament i reconstrucció de tot allò mal executat, sense que pugui servir d’excusa que la DFO hagi examinat i reconegut la construcció durant les obres, ni que hagin estat pagades les liquidacions parcials.

Art. 20è.

Si la DFO té fonamentades raons per sospitar de l’existència de vicis amagats a l’obra o obres executades, ordenarà en qualsevol temps, abans de la rebuda definitiva, l’enderrocament de les que sigui necessari, per a reconèixer les que suposi defectuoses.

Art. 21è.

El contractista està obligat d’adoptar les mesures de seguretat que les disposicions vigents preceptuen, per evitar, en tant que sigui possible, accidents als treballadors o als vianants, no solament en les bastides, sinó en tots els llocs perillosos de l’obra i en general a tot allò que estableixen la llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals i el seu desplegament en obres de construcció a traves del RD 1627/97 sobre les condicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.


ARQUITECTE TÈCNIC


Art. 22è.

El pagament d’impostos i arbitris en general, municipals o d’un altre origen, que s’ha de fer en el temps d’execució de les obres, per conceptes inherents als propis treballs que es realitzen, aniran a càrrec de la contracta, sempre que en les condicions particulars del projecte no s’estipuli el contrari. Malgrat tot, el contractista haurà de ser reintegrat de l’import de tots aquells conceptes que la DFO consideri just fer-ho.

CAPÍTOL IV. CONDICIONS TECNIQUES.

Els diferents materials i obres que s’ha d’executar, s’adaptaran a les prescripcions contingudes en el Plec de Condicions General de l’Estat.

PLEC DE PRESCRIPCIONS TECNIQUES GENERALS

DISPOSICIONS GENERALS

Totes les unitats d'obra que s'executin, ho seran de manera que compleixin el que s'indica al «Pliego de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 1.960» , així com el que s'indica a tota la Normativa d'obligat compliment que s'especifica a la Memòria Descriptiva del projecte.

Tot allò que, referent a les unitat d'obra, no quedi especificat al Plec de prescripcions tècniques particulars del projecte, s'entén que es realitzarà d'acord amb les instruccions citades i les condicions generals de la bona construcció, contingudes en les Normes Tecnològiques.

Tota especificació que figuri en un sol document del Projecte encara que no figuri en cap més, s'entén que és obligatòria. En cas de contradicció, té preferència el plec de prescripcions tècniques particulars, i després el plec de prescripcions tècniques generals.

Amb l'expressió «el que s'indiqui», es vol dir allò que s'indiqui a qualsevol dels documents del projecte o allò que ordeni la Direcció per a cada cas.

El Contractista té l'obligació de manifestar a la Direcció, qualsevol omissió o contradicció que figuri al projecte. Mai podrà suplir cap mancança directament, sense autorització expressa. Qualsevol despesa addicional que comporti l'incompliment d'aquesta clàusula, serà imputable únicament al Contractista.

Quan el Contractista, d’acord amb algun dels punts que s'expressen en aquest plec de condicions, sol·liciti una inspecció per poder realitzar algun treball posterior condicionat a aquesta, haurà de tenir preparada per a la inspecció una quantitat raonable de l'obra que correspongui a un ritme de treball normal. En el cas que el ritme de treball no sigui el normal, o bé a petició d'una de les parts, s'establirà una programació de les inspeccions obligatòries, d'acord amb el pla de treball de l'obra.

Totes els aclariments, dades suplementàries, detalls, etc..., hauran de ser sol·licitats a la Direcció, amb antelació suficient, segons la importància del tema.

OBLIGACIONS DEL CONTRATISTA

El Contractista designarà el seu «Delegat d'obra», en les condicions que determinen les clàusules 5 i 6 del «Plec de Clàusules Administratives Generals», per a la contractació d'obres de l'Estat.

En relació a «l'oficina d'obra» i «Llibre d'ordres», hom es regirà pel que disposen les clàusules 7, 8 i 9 de l'esmentat «Plec de Clàusules Administratives Generals». El Contractista està obligat a dedicar a les obres el personal tècnic a què es va comprometre en la licitació. El personal del Contractista col·laborarà amb el Director i la Direcció, per al normal compliment de les seves funcions.

Obligació general del Constructor.- El Constructor queda obligat a realitzar tot el que sigui necessari par a la bona construcció de les obres encara que no estigui explícitament expressat en el Plec de Condicions o en els plànols, sempre que sense apartar-se del seu esperit i recta interpretació, sigui ordenat per la Direcció.

Els materials s'arreplegaran d’acord amb la Direcció facilitant la seva inspecció i en el seu cas la presa de mostres o anàlisi.

El Contractista estarà obligat a retirar de l'obra els materials rebutjats, no admetent-se cap reclamació al respecte.


ARQUITECTE TÈCNIC


L'empresa Constructora repararà els desperfectes tècnics, que apareixen a l’obra a càrrec seu o retenció del valor, per mala execució a judici de la Direcció Facultativa, i en el termini que fixi la Direcció Tècnica. Si no s'efectués així, aquesta apressarà en segon termini i de complir-se serà motiu de rescissió de contracte, amb responsabilitat pels perjudicis causats i els defectes es repararan, fins i tot quan ja haguessin estat incloses en les unitat d'obra en certificacions abonades.

El Contractista no està autoritzat a realitzar cap treball per administració si no es, prèviament, autoritzat per la Direcció Tècnica o per la Propietat. Per a la valoració d’aquest treball es començarà pels preus del contracte.

REPLANTEIG DE LES OBRES

El Contractista realitzarà tots els replanteigs parcials que sigui necessaris per a la correcte execució de les obres, els quals han de ser aprovats per la Direcció. Haurà de materialitzar, també sobre el terreny, tots els punts de detall que la Direcció consideri necessaris per a l'acabament exacte de les diferents unitats. Tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per a aquest treballs, seran a càrrec del Contractista.

OBRES PROVISIONALS

El Contractista executarà o condicionarà en el moment oportú, les carreteres, camins i accessos provisionals que es derivin del desviament que imposin les obres en relació amb el tràfic general i amb els accessos dels edificis, d’acord amb el que es defineix en el Projecte o en les instruccions que doni la Direcció. Els materials i les unitats d'obra, que comporten les esmentades obres provisionals, compliran totes les prescripcions del present Plec, com si fossin obres definitives.

Aquestes obres seran d'abonament, amb càrrec a les partides alçades, que per tal motiu figurin en el Pressupost, o, en cas que no hi figurin, valorats als preus del Contracte.

Si les obres provisionals no fossin estrictament necessàries, per a l'execució normal de les obres, a judici de la direcció, o es fessin per facilitar o accelerar l'execució de les obres a conveniència del Contractista, no seran d'abonament.

Tampoc seran d'abonament els camins d'obra, com accessos, pujadors, ponts provisionals, etc.., necessaris per a la circulació interior de l'obra, o per al transport de materials al obra, o per a accessos i circulació del personal de l'Administració i visites d'obra. Malgrat tot, el Contractista haurà de mantenir els esmentats camins d'obra i accessos en bones condicions de circulació.

La conservació durant el termini d'utilització d'aquestes obres provisionals serà a càrrec del Contractista. El Contractista es farà càrrec del desmantellament de totes les instal·lacions provisionals, quan finalitzi l'obra.

En les instal·lacions elèctriques per a elements auxiliars, com grues, maquinària, formigoneres, ascensors i vibradors, es disposarà a l'arribada dels conductes de corrent, d'un interruptor diferencial segons que es diu al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, i s’instal·laran les preses necessàries.

DESVIAMENT DE SERVEIS

Abans de començar les excavacions, el Contractista, basant-se en els plànols i dades de què es disposi, o mitjançant la visita sobre el terreny als serveis, si és factible, haurà d'estudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades per l'obra, considerar la millor manera d'executar els treballs per a no fer-los malbé i assenyalar aquells que, en últim cas, consideri necessari de modificar.

Si el Director de les obres dóna la conformitat, el Contractista sol·licitarà de l'Empresa o Organisme corresponent, la modificació de les instal·lacions que calgui. Aquestes operacions es pagaran mitjançant factura.

Malgrat tot, si amb la finalitat d'accelerar les obres, les empreses interessades recapten la col·laboració del Contractista, aquest els haurà de donar l'ajut necessari.

ABOCADORS

La localització d'abocadors així com les despeses que es derivin de la seva utilització seran a càrrec del Contractista.

Ni la distància més gran dels abocadors, en relació a la hipòtesi feta en el preu unitari, ni l'omissió, de l'operació de transport a l'abocador, seran causa suficient per al·legar modificació del preu unitari o al·legar que la unitat d'obra corresponent no inclou l'esmentada operació de transport a l'abocador, sempre que en els documents contractuals es fixi que la unitat inclou aquest transport.

Els diferents tipus de materials que calgui eliminat (fonaments soterrats, etc.) no seran motiu de sobrepreu, per considerar-se inclosos en els preus unitaris del Contracte.


ARQUITECTE TÈCNIC


Si en els mesuraments i document informatius del Projecte es suposa que el material obtingut de l'excavació, explanació, fonaments o rases, ha d'utilitzar-se per a terraplens, rebliments, etc i la Direcció de l'obra rebutja l'esmentat material a abocadors, el Contractista no tindrà dret a cap abonament complementari en la corresponent excavació, ni increment del preu del contracte per haver d'emprar material procedent de préstecs.

El Director de les obres podrà autoritzar abocadors en zones baixes de parcel·les amb la condició que els productes abocats siguin estesos i compactats correctament. Les despeses d'aquesta estesa i compactació seran a càrrec del Contractista, per considerar-se incloses als preus unitaris.

CONSERVACIO

S'entén per conservació de les obres, els treballs de vigilància, neteja, acabats, manteniment, reparació de les obres i tots aquells treballs que siguin necessaris per a mantenir les obres en perfecte estat de funcionament. L'esmentada conservació s'entén a totes les obres executades sota el mateix contracte.

A més del que es prescriu en el present Article, es regirà pel que disposa la clàusula 22 del «Plec de Clàusulas Administrativas Generals».

El present article serà d'aplicació a totes les fases de l'obra, des de la preparació del terreny fins a la recepció definitiva. Totes les despeses originades per aquest concepte seran a càrrec del Contractista.

Seran a càrrec del Contractista la reposició d'elements que s'hagin deteriorat o que hagin estat objecte de robatori. El Contractista haurà de tenir en compte, en el càlcul de les seves proposicions econòmiques, les despeses corresponents a les reposicions esmentades o a les assegurances que siguin convenients. Es tindrà especialment en compte les assegurances contra incendis i actes de vandalisme durant el període de garantia, ja que s'entenen incloses en el concepte de vigilància a compte del Contractista.

MESURES D'ORDRE I SEGURETAT

El Contractista resta obligat a adoptar les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona marxa dels treballs.

En tot cas, el Contractista serà l'únic i exclusiu responsable durant l'execució de les obres de tots els accidents o perjudicis que experimenti el seu personal, o que s'ocasionin a alguna altra persona o Entitat. En conseqüència el Constructor assumirà totes les responsabilitats annexes al compliment de la llei sobre accident de treball, de 30 de gener de 1900 i les disposicions posterior. Serà obligació del constructor la contractació de l'assegurança contra risc per incapacitat permanent o mort dels seus obres, amb la «Caja Nacional de Seguros de Accidentes de Trabajo», reformada per Decret del «Ministerio de Trabajo», del dia 18 de juny de 1942.


ARQUITECTE TÈCNIC


PLEC DE PRESCRIPCIONS TECNIQUES PARTICULARS

B - Tipus B ......................................................................................................................................................................

B0 - MATERIALS BÀSICS ..............................................................................................................................................

B06 - FORMIGONS DE COMPRA ..............................................................................................................................

B06B - FORMIGONS PER A PAVIMENTS .............................................................................................

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS ....................................................................................................................

B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS .........................................................................................

B8ZB - PINTURES PER A SENYALITZACIÓ .........................................................................................

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS ...........................................................................................................................

B98 - GUALS DE PECES ESPECIALS.......................................................................................................................

B981 - PECES ESPECIALS DE PEDRA NATURAL PER A GUALS ......................................................

B985 - PECES ESPECIALS DE FORMIGÓ PER A GUALS ...................................................................

B9G - MATERIALS PER A PAVIMENTS DE FORMIGÓ.............................................................................................

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ......................................................................................

BBM - MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT ........................................................................................

BBM1 - SENYALS ...................................................................................................................................

BBMZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT ..............................................

D - Tipus D ......................................................................................................................................................................

D060 - Familia 060..................................................................................................................................

F - Tipus F.......................................................................................................................................................................

F9 - PAVIMENTS ............................................................................................................................................................

F93 - BASES ...............................................................................................................................................................

F931 - BASES DE TOT-U .......................................................................................................................

F98 - GUALS DE PECES ESPECIALS.......................................................................................................................

F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ..............................................................................................................................

F9G2 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS AMB ADDITIUS............................................................

F9GZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE FORMIGÓ ....................................................

FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ .......................................................................................................................

FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL....................................................................................................................

FBB - SENYALITZACIÓ VERTICAL............................................................................................................................

FBB1 - SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ..........................................................

FBBZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A SENYALITZACIÓ VERTICAL..................................................


ARQUITECTE TÈCNIC


B - Tipus B B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B06B - FORMIGONS PER A PAVIMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B06B1300. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó per a paviments de carreteres, amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16/7 d'índústria i el RD 697/1995 de 28/4. Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE i l'article 550 del PG 3/75 modificat per Orden FOM 891/2004. La designació del formigó ha de ser: HF-nº (Resistència a la flexotracció al cap de 28 dies, UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2 i UNE-EN 12390-5). El formigó ha de complir amb les exigencies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE. La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons art. 29.2.2 de la EHE i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un segell o marca de conformitat oficialment homologat a nivell nacional o d'un país membre de la CEE. Les cendres han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. No s'han d'utilitzar ciments d'aluminat de calci, ni barreja de ciments amb addicions que no s'hagin fet a fàbrica. Classe del ciment: 32,5 N Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cm Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Nom de la central que ha elaborat el formigó - Número de sèrie del full de subministrament - Data de lliurament - Nom del peticionari i del responsable de la recepció - Especificacions del formigó: - Resistència característica - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment - Tipus, classe i marca del ciment - Grandària màxima del granulat - Consistència - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Designació específica del lloc de subministrament - Quantitat de formigó que compon la càrrega, en m3 de formigó fresc - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó Emmagatzematge: No és pot emmagatzemar.


ARQUITECTE TÈCNIC


3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS B8ZB - PINTURES PER A SENYALITZACIÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B8ZB1000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pintura per a senyalització horitzontal, sobre paviments. S'han considerat les pintures següents: - Pintura reflectora - Pintura no reflectora a base de resines sintètiques i clorcautxú PINTURA REFLECTORA: Ha de ser blanca i del tipus B-118 segons UNE 48-103. No hi ha d'haver dipòsits durs en el fons del pot ni pells o coàguls. En agitar el producte, el contingut de l'envàs s'ha de barrejar amb facilitat fins a quedar completament homogeni, sense que apareguin pigments flotant en la superfície. Ha de tenir una consistència adequada per tal de poder aplicar-se fàcilment per polvorització o d'altres mitjans mecànics (MELC 12.03). La pel·lícula de pintura un cop aplicada, ha de tenir un aspecte uniforme, sense grans ni desigualtats en el to del color ni en la brillantor. El fabricant ha d'indicar la quantitat de matèria fixa de la pintura i el seu pes específic. Temps d'assecatge (UNE 135-202): < 30 min Sagnat (MELC 12.84): >= 6 Color (ASTM D 2616-67): < 3 Munsell Reflectància (MELC 12.97): >= 80 Poder de cubrició (UNE 48-081): >= 0,95 Consistència (MELC 12.74): 80-100 U.K. Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 unitats Conservació dins l'envàs: bo Estabilitat dins l'envàs (assaig a 60°C ± 2°C, 18 h, UNE 48-083): <= 5 U.K. Estabilitat dilució (MELC 12.77): >= 15% Aspecte: bo Flexibilitat (MELC 12.93): bona Resistència a l'immersió a l'aigua (MELC 12.91): bona Envelliment artificial: bo Toleràncies: - Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 - Pes específic (MELC 12.72): ± 3 - Color (ASTM D 2616-67, UNE 48-103): < 3 Munsell per a grisos - Color al cap de 168 h (MELC 12.94, ASTM D 2616-67): < 2 Munsell per a grisos - Consistència (UNE 48-076): ± 10 U.K. - Contingut en lligant (UNE 48-238): ± 2%


ARQUITECTE TÈCNIC


- Contingut en pigment diòxid de titani (UNE 48-178): ± 1% - Densitat relativa (UNE 48-098): ± 2% - Poder de cubrició (UNE 48-081): <= 0,01 PINTURA NO REFLECTORA: Tipus d'oli: soja Tipus de lligant: soja/clorcautxú Pes específic: 1,5 kg/l Viscositat Stomer a 25°C: 83 unitats krebs Temps d'assecatge: - Sense pols: 30 min - Sec: 2 h - Dur: 5 dies - Repintat: >= 8 h Dissolvents utilitzables: universal/toluol Rendiment: 2,5 m2/kg Toleràncies: - Pes específic: ± 0,1 kg/l - Viscositat Stomer a 25°C: ± 1 unitat krebs - Rendiment: ± 0,5 m2/kg 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En envàs hermètic que conservi les propietats de la pintura. Emmagatzematge: L'envàs s'ha de col·locar en posició invertida, en llocs ventilats i no exposats al sol. No s'han d'emmagatzemar envasos que hagin estat oberts més de 18 h. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE 135200-2:1997 EX Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Parte 2: Materiales. Ensayos de laboratorio. B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B98 - GUALS DE PECES ESPECIALS B981 - PECES ESPECIALS DE PEDRA NATURAL PER A GUALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B981U125. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça massisa de pedra natural i amb una secció transversal adequada a les superficies exteriors a les que delimita. S'han considerat les vorades dels materials següents: - Pedra granítica - Pedra de marès S'han considerat les formes següents: - Recte - Corba - Peces especials per a guals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de ser homogènia, de textura uniforme i ha de donar un so clar en ser colpejada amb el martell. No pot tenir esquerdes, pèls, buits, nòduls ni restes orgàniques.


ARQUITECTE TÈCNIC


Les cares vistes han de ser planes i buixardades. Les arestes han de quedar acabades a cisell i les cares del junt han d'anar treballades en la meitat superior; la inferior ha d'anar desbastada. Llargària de les peces de les vorades rectes: > 300 mm Llargària de les peces de les vorades corbes (diàmetre gran): > 500 mm Resistència al glaç/desglaç: Ha de complir la norma UNE-EN 12371 Resistència a la flexió sota càrrega concentrada (F=<20 kN): Ha de complir les normes UNE-EN 12372 i UNE-EN 12372/AC Absorció d'aigua a la pressió atmosfèrica: Ha de complir la norma UNE-EN 13755 Les característiques dimensionals, geomètriques i mecàniques han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1343 i s'han de determinar segons aquesta norma. Toleràncies: - Desviació admissible de les alçàries i amplàries totals respecte a les nominals: - Amplària: - Entre dues cares amb tall en brut: ± 2 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 5 mm - Entre dues cares texturades: ± 3 mm - Alçària Classe 1 (marcat H1): - Entre dues cares amb tall en brut: ± 30 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 30 mm - Entre dues cares texturades: ± 10 mm - Alçària Classe 2 (marcat H2): - Entre dues cares amb tall en brut: ± 20 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 20 mm - Entre dues cares texturades: ± 10 mm - Desviació admissible de les dimensions del bisellament o rebaixat respecte les nominals: - Classe 1 (marcat D1): - Tallat: ± 5 mm - Tall en brut: ± 15 mm - Texturat: ± 5 mm - Classe 2 (marcat D2): - Tallat: ± 2 mm - Tall en brut: ± 15 mm - Texturat: ± 5 mm - Desviació entre les cares de les peces per a vorades rectes: - Tall en brut: - Vora recta paral.lela al pla de la cara superior: ± 6 mm - Vora recta perpendicular al pla dels 3 mm superiors: ± 6 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i les cares frontals, quan siguin rectangulars: ± 10 mm - Deformació de la cara superior: ± 10 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i la vertical: ± 5 mm - Texturat: - Vora recta paral.lela al pla de la cara superior: ± 3 mm - Vora recta perpendicular al pla dels 3 mm superiors: ± 3 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i les cares frontals, quan siguin rectangulars: ± 7 mm - Deformació de la cara superior: ± 5 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i la vertical: ± 5 mm - Radi de corvatura (només per a vorades corbes): La desviació del radi de corvatura d'una vorada amb tall en brut o texturat, respecte de la cara mecanitzada ha d'estar en l'interval del 2% del valor declarat - Irregularitats superficials: Els límits en les protuberàncies i cavitats superficials han de ser: - Tall en brut: + 10 mm, -15 mm - Textura gruixuda: + 5 mm, - 10 mm - Textura fina: + 3 mm, - 3 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Sobre l'embalatge, o be sobre l'albarà de lliurament, ha de figurar la següent informació com a mínim: - El nom petrogràfic de la pedra (segons UNE-EN 12407) - El nom comercial de la pedra - El nom i la direcció del proveïdor - El nom i la localització de la pedrera


ARQUITECTE TÈCNIC


- Referencia a la norma UNE-EN 1343 - Els valors declarats o les classes de marcat - Qualsevol altre informació d'interés, com ara tractaments superficials químics, etc. - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 1343:2003 Bordillos de piedra natural para uso como pavimento exterior. Requisitos y métodos de ensayo. UNE-EN 1343:2003 ERR Bordillos de piedra natural para uso como pavimento exterior. Requisitos y métodos de ensayo. B985 - PECES ESPECIALS DE FORMIGÓ PER A GUALS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça prefabricada de formigó no armat de forma prismàtica, massissa i amb una secció transversal adequada a les superfícies exteriors a les que delimita. S'han considerat els tipus següents: - Monocapa: Peça formada per un sol tipus de formigó - Doble capa: Peça amb diferents tipus de formigó en la seva estructura principal i en la seva capa superficial S'han considerat les formes següents: - Recta - Corba - Recta amb rigola - Per a guals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La peça ha de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície. La cara vista no ha de tenir esquerdes, escantonaments ni altres defectes. Les cares horitzontals han de ser planes i paral.leles. El cantells poden ser bisellats, arrodonits, corbs o xamfranats. No han de ser visibles els granulats del morter en la capa vista. La textura i el color no han de presentar diferències significatives respecte de qualsevol mostra facilitada pel fabricant i aprovada pel comprador. En el cas de peces bicapa, no ha d'existir separació entre les dues capes. En les peces de color, pot estar acolorida la capa superficial o tota la peça. Gruix de la capa vista: >= 4 mm Classes en funció de la resistència climàtica: - Classe 1 (marcat A): sense mesura del % d'absorció d'aigua - Classe 2 (marcat B): <= 6% d'absorció d'aigua - Classe 3 (marcat D): valor mitjà <= 1 kg/m2 de pèrdua de massa desprès de l'assaig glaç-desglaç; cap valor unitari > 1,5 Classes en funció de la resistència al desgast per abrasió: - Classe 1 (marcat F): sense mesura d'aquesta característica - Classe 3 (marcat H): <= 23 mm - Classe 4 (marcat I): <= 20 mm Classes en funció de la resistència a flexió: - Classe 1 (marcat S): valor mitjà: >= 3,5 MPa; valor unitari: >= 2,8 MPa - Classe 2 (marcat T): valor mitjà: >= 5,0 MPa; valor unitari: >= 4,0 MPa - Classe 3 (marcat U): valor mitjà: >= 6,0 MPa; valor unitari: >= 4,8 MPa


ARQUITECTE TÈCNIC


Les característiques dimensionals, físiques i mecàniques han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1340 i s'han de determinar segons aquesta norma. Toleràncies: - Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal: ± 1% al mm més pròxim, >= 4 mm, <= 10 mm - Desviació d'altres dimensions, excepte el radi: - Cares vistes: ± 3% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 5 mm - Altres parts: ± 5% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 10 mm - Desviació màxima respecte de la planor i la rectitud en les cares planes i cantells rectes: - Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària: ± 1,5 mm - Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària: ± 2 mm - Dispositiu de mesura de 500 mm de llargària: ±2,5 mm - Dispositiu de mesura de 800 mm de llargària: ± 4 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. A l'albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a mínim: - Identificació del fabricant o la fàbrica - Data d'entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per a l'ús - Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència a l'abrasió i la resistència a la flexió - Referència a la norma UNE-EN 1340 - Identificació del producte - Marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol Sobre un 0,5 % de les peces, amb un mínim d'una unitat per paquet, o a l'embalatge quan no sigui reutilitzat, hi ha de constar la següent informació: - Identificació del fabricant o la fàbrica - Data de producció - Data d'entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per a l'ús. - Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència a l'abrasió i la resistència a la flexió - Referència a la norma UNE-EN 1340 - A l'embalatge: marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 1340:2004 Bordillos prefabricados de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo. B9G - MATERIALS PER A PAVIMENTS DE FORMIGÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B9GZ1210. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials per a l'execució de paviments de formigó. S'han considerat els materials següents: - Pols de marbre - Pols de quars de color - Pols de quars de color gris


ARQUITECTE TÈCNIC


- Perfil buit de PVC per a paviments de formigó POLS DE MARBRE: Additius en pols per a l'acabat de paviments de formigó. Ha de provenir de la mòlta de marbres blancs durs. No s'admet la seva barreja amb granulats blancs d'altra naturalesa. Els grans han de ser de granulometria fina i com més contínua millor. Mida dels grans: <= 0,32 mm Contingut de pirites o d'altres sulfurs: 0 Contingut de matèria orgànica (UNE 7-082): Nul Contingut de matèries perjudicials: <= 2% Temperatura d'utilització (T): 5°C <= T <= 40°C POLS DE QUARS: Mescla seca d'agregats de quars, ciment pòrtland i productes químics catalitzadors de l'enduriment i eventualment colorants, per a utilitzar en l'acabat de paviments de formigó. El quars ha de ser de gran puresa. Els grans han de tenir forma arrodonida o polièdrica amb la granulometria fina i com més contínua millor. El ciment ha de complir amb els requisits establerts a la UNE-EN 197-1 i els establerts a la UNE 80305 quan s'utilitzi ciment blanc. Els additius han de regular la hidratació del revestiment, plastificar i millorar el procés de cura. Mida del granulat: 0,7 - 2 mm Quantitat de ciment per kg preparat: 0,2 - 0,25 kg Duresa del granulat (escala de Mohs): 7 Densitat: 1,5 g/cm3 Un cop aplicat sobre una base de formigó fresc en la quantitat i dosificació adient a l'ús, no pot formar pols i ha de complir les característiques següents: - Porositat de la base: <= 3% - Pèrdua de pes per fregament (UNE 127-005): 0,3 g/cm2 - Pèrdua d'alçària per fregament (UNE 127-001): 3 mm - Comportament a l'atac d'olis i petrolis: Ha de resistir PERFIL BUIT DE PVC: Perfil buit de PVC extrusionat, per a col·locar prèviament al formigonament del paviment i formar junts de retracció del formigó. Ha de tenir una superfície llisa, un color i un disseny uniformes i no ha de tenir irregularitats. Ha de ser recte, de secció constant i no ha de presentar deformacions que no siguin les típiques línies d'una correcta extrusió. Densitat (UNE 53-020, mètode B): 1400 - 1500 kg/m3 Temperatura de reblaniment Vicat (UNE 53-118, 50 N, 50°C/h): >= 80°C Percentatge de cendres (UNE 53-090, mètode A, 950°C, 4 h): <= 14% Resistència a la tracció (UNE 53-141): >= 40 N/mm2 Allargament a trencament (UNE 53-141): >= 110% Resistència a l'impacte a 23°C (UNE 53-141): >= 1 kgm Resistència a l'acetona (UNE 53-141): Sense esquerdes ni desmoronament Estabilitat dimensional (UNE 53-141): <= 2% Toleràncies: - Gruix: ± 0,5 mm - Alçària: ± 1 mm - Pes: ± 5% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE POLS DE MARBRE: Subministrament: En sacs, de manera que no s'alterin les seves condicions. Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie, sense contacte directe amb el terreny i de manera que no s'alterin les seves característiques. POLS DE QUARS: En el sac hi han de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Pes net - Data de preparació


ARQUITECTE TÈCNIC


- Distintiu de qualitat, si en té Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. PERFIL BUIT DE PVC: Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie, sense contacte directe amb el terreny i de manera que no s'alterin les seves característiques. Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBM - MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT BBM1 - SENYALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BBM1M000,BBM13601. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials per a proteccions de vialitat i senyalització. S'han considerat els elements següents: - Placa per a senyal de trànsit i caixetins de ruta - Microesferes de vidre S'han considerat els tipus de senyals de trànsit i caixetins de ruta següents: - Amb pintura no reflectora - Amb làmina reflectora d'intensitat normal PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: L'element, placa o caixetí, ha d'estar format per l'estampació d'una planxa d'alumini o acer galvanitzat, recoberta amb l'acabat que li sigui propi de pintura no reflectora, o làmina reflectora. La utilització de materials d'una altra naturalesa o un altre tipus de planxa d'alumini haurà de ser aprovada per la DF. La superfície metàl·lica ha de ser neta, llisa, sense porus, sense corrosió i resistent a la intempèrie. No ha de tenir ratllades, bonys ni d'altres defectes superficials. Ha d'estar construït amb un reforç perimetral format amb la mateixa planxa doblegada 90°. Tindran les dimensions, colors i composició indicades en el capítol VI, secció 4a del "Reglamento de Circulación”. Els ancoratges per a plaques, els cargols de subjecció i els perfils d'acer galvanitzat utilitzats com a suport, compliràn les característiques indicades per a cadascún d'ells en les normes UNE 135312 i UNE 135314. Han d'estar preparats per a la unió amb l'element per mitjà de cargols o abraçadores. En cas que hi hagi soldadura, aquesta respectarà l'especificat en els artícles 624, 625 i 626 del "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales".(PG 3/75) Les plaques de planxa d'acer galvanitzat compliràn les especificacions de les normes UNE 135310 i UNE 135313. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes a la superfície. El recobriment ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc. No ha de tenir taques, inclusions de flux, de cendres o de clapes. No ha de tenir exfoliacions visibles, ni bombolles, ratllades, picadures o punts sense galvanitzar. Gruix del caixetí: 1,8 mm Gruix de la placa: 1,8 mm Amplària del reforç perimetral: 25 mm Protecció del galvanitzat de la senyal (UNE 135310): 256 g/m2 Adherència i conformabilitat del recobriment (UNE 135310): Ha de complir Protecció del galvanitzat dels elements de sustentació: >= 505 g/m2


ARQUITECTE TÈCNIC


Puresa del zinc: 98,5% Adherència del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Continuïtat del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Condicions de les zones no retrorreflectores pintades de les senyals: - Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics i de factor de luminància especificats a la norma UNE 135331 - L'esmalt no ha de tenir benzol, derivats clorats ni qualsevol altre dissolvent tòxic. - La pel·lícula seca de pintura ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial Condicions de la pel·lícula seca de pintura: - Brillantor especular a 60°C: > 50% - Adherència (assaig 4.4): <= 1, No han d'aparèixer dents de serra - Resistència a l'impacte (assaig 4.5): Sense rotura - Resistència a la immersió en aigua (assaig 4.6): - Immediatament després de l'assaig : Sense ampolles, arrugues ni reblaniments - A les 24 hores: Brillantor especular >= 90% brillantor abans d'assaig - Resistència a la boira salina: Ha de complir especificacions art.3.7 - Resistència a la calor i al fred (assaig 4.8 i 4.9): - No hi ha d'haver ampolles, pèrdua d'adherència o defectes apreciables - Envelliment artificial: Ha de complir les condicions art. 3.9. Tots aquests valors s'han de comprovar d'acord amb la UNE 135331. Toleràncies: - Compliran la Euronorma 143 PLAQUES I CAIXETINS ACABATS AMB LÀMINA REFLECTORA: Els materials retrorreflectants utilitzats en senyals i rètols verticals de circulació es classificaran, segons la seva naturalesa i característiques, en tres nivells: - Nivell de retrorreflexió 1: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre incorporades a una resina o aglomerant transparent i pigmentat amb els colors apropiats. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 2: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre encapsulades entre una pel·lícula externa, pigmentada amb els colors apropiats, i una resina o aglomerant transparent amb la pigmentació adequada. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 3: La seva composició estarà realitzada a base de microprismes integrats en la cara interna d'una làmina polimèrica. Aquests elements han de ser capaços de reflexar la llum incident en amplies condicions d'angularitat i a les distàncies de visibilitat considerades característiques per a les diferents senyals i rètols verticals, amb una intensitat lluminosa per unitat de superfície <= 10 cd/m2 per al color blanc. Han de ser capaços de reflectir la major part de la llum incident, en la mateixa direcció però en sentit contrari. Ha de tenir els colors i el factor de luminancia d'acord amb el que prescriuen les normes UNE 48073 i UNE 48060, dins dels límits especificats a la norma UNE 135330 i UNE 135334. Exteriorment, la làmina reflectora ha de tenir una pel·lícula de resines sintètiques, transparent, flexible, de superfície llisa i resistent als agents atmosfèrics. La làmina reflectora ha de ser resistent als dissolvents com el querosè, la turpentina, el metanol, el xilol i el toluè. La làmina reflectora ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial. Els valors de coeficient de retrorreflexió, determinats segons la norma UNE 135350, han de complir les especificacions establertes a la norma UNE 135330. Resistència a l'impacte (UNE 48184): Sense clivelles ni desenganxades Adherència al substrat (UNE 135330): Ha de complir Resistència a la calor (UNE 135-330): Ha de complir Resistència al fred (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la humitat (UNE 135-330): Ha de complir Resistència als detergents (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la boira salina (UNE 135-330): Ha de complir Envelliment accelerat (UNE 135-330): Ha de complir Condicions de la làmina reflectora: - Gruix de la làmina reflectora: <= 0,3 mm - Flexibilitat (MELC 12.93): Ha de complir - Brillantor especular amb un angle de 85° (MELC 12.100): >= 40 - Intensitat reflexiva sota pluja artificial: >= 90% valor original (angle divergència 0,2° i incidència 0,5°) - Retracció: - Al cap de 10 min: < 0,8 mm


ARQUITECTE TÈCNIC


- Al cap de 24 h: < 3,2 mm - Resistència a la tracció: > 1 kg/cm - Allargament: > 10% MICROESFERES DE VIDRE: Partícules de vidre esfériques, transparents destinades a assegurar la visibilitat nocturna de les marques vials per retrorreflexió dels feixos de llum incidents, des dels fars d'un vehicle, al seu conductor. No ha de tenir defectes a la superfície que alterin el fenomen catadiòptric. La granulometria es descriurà fixant els límits inferior i superior dels percentatges de massa retinguda acumulada de microesferes retingudes en els tamisos d'assaig ISO 565(R40/3). +---------------------------------------+ ¦ Tamís ¦Massa retinguda ¦ ¦ (ISO 565 R 40/3) ¦ acumulada ¦ ¦ ¦ (% en pes) ¦ ¦---------------------¦-----------------¦ ¦Superior de seguretat¦ 0 a 2 ¦ ¦Superior nominal ¦ 0 a 10 ¦ ¦Intermedis ¦ N1 a N2 (*) ¦ ¦Inferior nominal ¦ 95 a 100 ¦ +---------------------------------------+ * N2-N1 <= 40 Microesferes defectuoses (MELC 12.30): - Diametre < 1 mm: < 20% - Diametre >= 1 mm: < 30% Índex de refracció (MELC 12.31): - Classe A: >= 1,5 - Classe B: >= 1,7 - Classe C: >= 1,9 Resistència a l'aigua: Sense alteració superficial Resistència als àcids: Sense alteració superficial Resistència al clorur càlcic: Sense alteració superficial Resistència al sulfur sòdic: Sense alteració superficial Aquests valors s'han de comprovar segons la norma UNE_EN 1423. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: Subministrament: Embalades individualment o agrupades en embalatge rígid de fusta o metàl·lic. A l'exterior ha de figurar el símbol de les plaques i el nombre d'unitats. Emmagatzematge: Assentades en horitzontal en llocs secs, ventilats i sense contacte directe amb el terra. MICROESFERES DE VIDRE: Subministrament: En envàs tancat. Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen, sense que s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: * Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras. 1984. * UNE 135310:1991 Señales metálicas de circulación. Placas embutidas y estampadas de chapa de acero galvanizado. Características y métodos de ensayo de la chapa.


ARQUITECTE TÈCNIC


* UNE 135330:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes retroreflectantes mediante làminas con microesferas de vidrio. Características y métodos de ensayo. * UNE 135331:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes. Zona no retrorreflectante. Pinturas. Características y métodos de ensayo. MICROESFERES DE VIDRE: * UNE-EN 1423:1998 Materiales para señalización vial horizontal. Materiales de postmezclado. Microesferas de vidrio, granulados antideslizantes y mezclas de ambos. BBMZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BBMZ1C20. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials auxiliars per a proteccions de vialitat. S'han considerat els elements següents: - Suport de perfil d'acer galvanitzat per a barreres de seguretat flexibles - Suport de tub d'acer laminat i galvanitzat per a suport de senyalització - Amortidor per a barreres de seguretat flexibles - Captallums per a barreres de seguretat - Part proporcional d'elements de fixació per a barreres de seguretat - Terminal en forma de cua de peix per a barreres de seguretat - Captallums retrorreflectants per a senyalització horitzontal, per a fixar al paviment SUPORTS D'ACER GALVANITZAT: L'alçària del suport ha de ser l'especificada al projecte. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície. Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les dimensions han de ser les especificades en el projecte. No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant. Tipus d'acer: S 235 JR ( UNE_EN 10025 ) Protecció de galvanització: >= 505 g/m2 Puresa del zinc: >= 99% Límit elàstic mínim: - Gruix e <= 16 mm: 235 N/mm2 - 16 mm < e <= 40 mm: 225 N/mm2 - 40 mm < e <= 65 mm: 215 N/mm2 Resistència a tracció: - Gruix e < 3 mm: 360 a 510 N/mm2 - 3 mm <= e <= 65 mm: 340 a 470 N/mm2 SUPORTS DE PERFILS D'ACER LAMINAT GALVANITZAT: Perfil d'acer laminat i galvanitzat en calent per a suport de barreres de seguretat. Es poden utilitzar indistintament perfils C i UPN. SUPORTS DE TUB D'ACER GALVANITZAT: Perfil de secció tancada, no massissa, d'acer laminat i galvanitzat en calent, per al suport de senyalització vertical. El recobriment dels elements ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc. No ha de tenir taques, inclusions de flux, cendres o clapes. No ha de tenir exfoliacions visibles ni bombolles, ratlles, picadures o punts sense galvanitzar. Tipus d'acer: AP 11(UNE 36-093) Doblegament (UNE 7-472): Ha de complir Toleràncies: - Secció rectangular: - Dimensió: ±1% (mínim ± 5mm)


ARQUITECTE TÈCNIC


- Gruix: -10% (toler.+limitada per toler. en massa) - Massa: +8%; -6% - Secció circular: - Dimensió: ±1% (mínim ± 5mm) - Gruix: -10% (toler.+limitada per toler. en massa) - Massa: +8%; -6% Allargament fins a la ruptura: +---------------------------------+ ¦Gruix ¦ Allargament mínim (%) ¦ ¦ (mm) ¦--------------------------¦ ¦ ¦Longitudinal¦Transversal ¦ ¦------¦------------¦-------------¦ ¦ <=40 ¦ 26 ¦ 24 ¦ ¦------¦------------¦-------------¦ ¦ > 40 ¦ 25 ¦ 23 ¦ ¦ <=65 ¦ ¦ ¦ +---------------------------------+ AMORTIDORS PER A BARRERES DE SEGURETAT: Amortidor tipus bionda, format per un perfil d'acer laminat i galvanitzat en calent, per a barreres de seguretat. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície. Tipus d'acer: S 235 JR ( UNE_EN 10025 ) Protecció de galvanització: >= 505 g/m2 Puresa del zinc: >= 98,5% Gruix del recobriment: 70 micres CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT: Captallums de forma angular, realitzat amb xapa d'acer laminat i galvanitzat en calent, recobert a l'exterior amb una làmina reflectora, per fixar a la barrera de seguretat. Ha de ser capaç de reflectir la major part de llum incident. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació, ratlladures en la làmina reflectant ni desperfectes en la seva superfície. Tipus d'acer: S 235 JR ( UNE_EN 10025 ) Gruix: 3 mm CAPTALLUMS PER A COL.LOCAR EN EL PAVIMENT: Els captallums es classifiquen segons el seu ús en: - Permanents (color blanc en la part no retrorreflectant) - Temporals (color groc en la part no retrorreflectant) Segons la naturalesa del retrorreflector, es classifiquen en: - Códi 1: retrorreflector de vidre - Códi 2: retrorreflector orgànic de naturalesa polimèrica - Códi 3: retrorreflector orgànic de naturalesa polimèrica, protegit amb una superfície resistent a l'abrasió Si esta format per dues o més parts, s'han de poder desmuntar només amb l'eina recomanada pel fabricant (si es necessari la seva substitució). L'element reflectant pot ser unidireccional o bidireccional. La zona reflectant del element ha d'estar formada per retrorreflectors de vidre o de naturalesa polimèrica, protegits o no, aquests últims amb una superfície resistent a l'abrasió. Els captallums retrorreflectants que hagi de ser vist des d'un vehicle en moviment, ha de tenir les dimensions, nivell de retrorreflexió, disseny i colors, indicats en la UNE-EN 1463-1. El contorn del cos de l'element, no ha de tenir vores afilades que puguin comprometre la seguretat de la circulació vial. El sistema d'ancoratge ha de garantir la seva fixació permanent i que, en cas d'arrencament o trencament, no produeixi un perill per al trànsit ni degut a l'element arrencat ni degut als elements d'ancoratge que pugin restar sobre la calçada. Ha de portar marcat en la part superior, de forma indeleble i ben visible, com a mínim, el nom del fabricant i la data de fabricació. Les característiques tècniques de l'element han de ser les definides en la UNE-EN 1463-1 i s'han de comprovar segons aquesta norma. PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE FIXACIÓ PER A BARRERES DE SEGURETAT: Conjunt d'elements de fixació d'acer, formats per mitjà d'estampació i galvanitzats en calent, necessaris per a la fixació d'un metre de barrera de seguretat. Les superfícies han de ser llises, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes superficials. Els fils de la rosca dels cargols no han de tenir defecte de material ni empremtes d'eina.


ARQUITECTE TÈCNIC


Unió separadors al suport: - Cargols, femelles i volanderes: M16 x 35 (segons DIN 7990, DIN 7989 i UNE_EN 24034) - Qualitat dels cargols: 5.6 Unió entre barreres: - Cargols i volanderes segons fig.11 UNE 135-122 - Qualitat dels cargols: 4.6 - Femelles: M16 (UNE-EN 24034) TERMINAL EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT: Terminal en forma de cua d'oreneta format per una banda d'acer laminat i galvanitzat en calent. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície. El tall del terminal s'ha de fer per mitjà d'oxitall. Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les dimensions han de ser les especificades a la figura 13 UNE 135-122. No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant. Tipus d'acer: S 235 JR ( UNE_EN 10025 ) Allargament fins a la ruptura: >= 26% Gruix de la planxa: 3 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE SUPORTS DE PERFILS LAMINATS O TUBS D'ACER: Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer. Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats sense contacte directe amb el terra. AMORTIDORS PER A BARRERES DE SEGURETAT: Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer. Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats sense contacte directe amb el terra. TERMINAL EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT: Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer. Emmagatzematge: En el mateix lloc on serà col·locat, de manera que no s'alterin les seves característiques. CAPTALLUMS: Subministrament: Empaquetats en caixes, de manera que no s'alterin les seves característiques. A l'exterior hi ha d'haver el nombre d'unitats que conté. Emmagatzematge: En el propi embalatge, de manera que no s'alterin les seves característiques. PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS: Subministrament: Empaquetats en caixes. A l'exterior hi ha d'haver les característiques de l'element de fixació i el nombre d'unitats que conté. Emmagatzematge: En el propi embalatge, de manera que no s'alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ PER A BARRERES DE SEGURETAT: Unitat d'elements necessaris per a realitzar la unió d'una barrera al tram contigu i al seu suport. BANDEROLA, PÒRTIC, SUPORT, AMORTIDORS, CAPTALLUMS I TERMINALS EN FORMS DE CUA DE PEIX: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) SUPORTS DE PERFILS LAMINATS O TUBS D'ACER: Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre, por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación NBE-EA-95 Estructuras de Acero en la Edificación. (Vigente hasta 29 de marzo 2007).


ARQUITECTE TÈCNIC


CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT: * Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras. 1984. CAPTALLUMS PER A COL.LOCAR EN EL PAVIMENT: * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. * UNE-EN 1463-1:1998 Materiales para señalización vial horizontal.Captafaros retrorreflectantes.Parte 1:Características iniciales. PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ I TERMINALS EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT FLEXIBLES: * UNE 135122:1999 Sistemas viales de contención de vehículos. Barreras metálicas. Elementos accesorios de las barreras metálicas. Materiales, dimensiones, formas de fabricaión y ensayos. D - Tipus D D060 - Familia 060 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D060M022. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Mescla de ciment amb possibilitat de contenir addicions, granulats, sorra, aigua i additius, en el seu cas, elaborada a l'obra amb formigonera, d'ús no estructural. La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions. No s'admet cap addició que no sigui cendres volants o fum de sílice. Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE. Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10 - 15 cm Relació aigua-ciment: <= 0,65 Contingut de ciment: <= 400 kg/m3 Per als formigons amb addicions, el contingut d'addicions en estructures d'edificació ha de complir: - Cendres volants: <= 35% pes de ciment - Fum de sílice: <= 10% pes de ciment Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul·la - Consistència plàstica o tova: ± 10 mm - Consistència fluida: ± 20 mm 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització de formigons, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. No s'han de barrejar formigons frescos fabricats amb ciments incompatibles entre ells. S'ha d'utilitzar abans que hagi començat l'adormiment. El temps màxim entre l'addició de l'aigua al ciment i als granulats, i la col·locació del formigó, no pot ser superior a una hora i mitja. Com a orientació l'inici de l'adormiment es situa aproximadament en 1,5 h. La formigonera ha d'estar neta abans de començar l'elaboració del formigó. L'ordre d'abocada dels materials ha de ser: aproximadament la meitat de l'aigua, el ciment i la sorra simultàniament, la grava i la resta de l'aigua. Els additius fluidificants, superfluidificants i inhibidors de l'adormiment s'han d'afegir a l'aigua abans d'introduir-la a la formigonera.


ARQUITECTE TÈCNIC


L'additiu colorant s'ha d'afegir a la formigonera juntament amb el ciment i els granulats. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). F - Tipus F F9 - PAVIMENTS F93 - BASES F931 - BASES DE TOT-U 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F931201J. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Subbases o bases de tot-u natural o artificial per a paviments. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Aportació de material - Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada - Allisada de la superfície de l'última tongada CONDICIONS GENERALS: El material que s'utilitzi ha de complir les especificacions fixades en el plec de condicions corresponent. Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta autoritzada legalment per el tractament d'aquests residus. En obres de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Grau de compactació: - Tot-u artificial: - Carreteres amb categoria de trànsit pesat T00 a T2: >= 100% PM (UNE 103501) - Carreteres amb categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: >= 98% PM (UNE 103501) - Tot-u natural: >= 98% PM (UNE 103501) Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 510.5 de PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004. Toleràncies d'execució: - Rasant: + 0, -15 mm de la teòrica, en carreteres T00 a T2, + 0, -20 mm de la teòrica, en la resta de casos - Amplària: - 0 mm de la prevista en els plànols de seccions tipus - Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipus 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos en que la DF autoritzi el contrari. En el cas de tot-u natural, abans d'estendre una tongada, s'ha d'homogeneïtzar i humidificar, si es considera necessari.


ARQUITECTE TÈCNIC


El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de tal manera que es superen els valors següents: - T00 a T1: ± 1 % respecte de la humitat òptima - T2 a T4 i vorals: ± 1,5 / + 1 % respecte de la humitat óptima L'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix no superior a 30 cm. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent. La compactació s'ha de fer de forma continua i sistemàtica disposant l'equip necessari per aconseguir la densitat prescrita a l'apartat anterior. Si l'estesa del tot-u es fa per franges, la compactació ha d'incloure 15 cm de l'anterior, com a mínim. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. F98 - GUALS DE PECES ESPECIALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F981U125. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de guals per a vianants o per a vehícles en les voreres. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Vorada o gual de pedra o formigó col·locat sobre base de formigó - Vorada o gual de pedra o formigó col·locada sobre esplanada compactada L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locació sobre base de formigó: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la base - Col·locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter Col·locació sobre esplanada compactada: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter CONDICIONS GENERALS: L'element col.locat ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres defectes. El gual ha de tenir la llargària, l'amplària i la forma indicada a la DT. Ha d'estar situat al lloc indicat a la DT, amb les correccions acceptades expressament per la DF.


ARQUITECTE TÈCNIC


S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha d'estar enrasat amb la rigola per la part baixa i amb el paviment de la vorera per la part alta. Els extrems del gual han d'estar fets amb les peces especials, corresponents al dissseny del conjunt. En el cas de la col.locació sobre base de formigó, ha de quedar assentat 10 cm sobre el llit de formigó, a tota l'amplària de les peces. Pendent transversal: >= 2% Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius) - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius) 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. COL·LOCACIÓ SOBRE ESPLANADA COMPACTADA: El suport ha de tenir una compactació >= 90% de l'assaig PM i la rasant prevista. COL·LOCACIÓ SOBRE BASE DE FORMIGÓ: L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta. Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les indicacions explícites de la DF. Les peces s'han de col·locar abans que el formigó comenci el seu adormiment. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ F9G2 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS AMB ADDITIUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9G2C248. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Paviments de formigó vibrat o de formigó lleuger d'argila expandida, acabats amb lliscat afegint ciment pòrtland o pols de quars o amb l'execució d'una textura superficial. S'han considerat les col·locacions del formigó següents: - Amb estenedora de formigó - Amb regle vibratori L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteres En la col·locació amb estenedora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació d'elements de guiat de les màquines - Col·locació del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura En la col·locació amb regle vibratori:


ARQUITECTE TÈCNIC


- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas - Col·locació del formigó - Realització de la textura superficial - Protecció del formigó i cura CONDICIONS GENERALS: La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Les lloses no han de tenir esquerdes. Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els indicats per la DF. Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions. Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les instruccions de la DF. L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT. El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 - 0,90 mm. PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER: Resistència característica a compressió estimada (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 5 mm/3 m Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 10 de la norma EHE. PAVIMENT AMB FORMIGÓ HF: Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 550.3 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004. Resistència a flexotracció als 28 dies (UNE-EN 12390): - Formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa - Formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa - Formigó HF-4,5: >= 4,5 MPa Toleràncies d'execució: - Desviacions en planta: ± 30 mm - Cota de la superfície acabada: - 10 mm, + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència. La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF. Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C. S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra. No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF. S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc. Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm. L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions.


ARQUITECTE TÈCNIC


S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc. Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda. Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat. S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç. Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF. Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m. S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc. S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat. On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès. En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora. En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua. L'agregat per a l'acabat del paviment, en el seu cas, s'ha d'escampar uniformement sobre el formigó fresc en una quantitat de 2/3 del total i s'ha de passar la màquina allisadora. Tot seguit s'ha d'estendre la resta de l'agregat i s'ha d'allisar mecànicament. Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi. En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural. La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent. S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial. El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies. L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment. PAVIMENT PER A CARRETERES: En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de formigonar com a mínim dos carrils al mateix temps. Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc. ESTESA AMB ESTENEDORA: El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes. Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin. La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó. L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m. Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000 m. S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= 1 mm. S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines. En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies. L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa. La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament.


ARQUITECTE TÈCNIC


3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DT Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables. No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació. No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent. ESTESA AMB REGLE VIBRATORI: Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas en que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. PAVIMENT PER A CARRETERES: Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. F9GZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE FORMIGÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9GZ2524. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Tall de paviment de formigó amb una serra de disc per tal de obtenir: - Caixa per a junt de dilatació - Junt de retracció L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formació de junt amb serra de disc: - Replanteig del junt - Tall del paviment de formigó amb serra de disc - Neteja del junt - Eventual protecció del junt executat CONDICIONS GENERALS: Ha de ser recte i ha d'estar net. La seva fondària i amplària ha de ser constant i no ha de tenir vores escantonades. Ha d'estar fet als llocs especificats a la DT o en el seu defecte on indiqui la DF. Fondària dels junts de retracció: >= 1/3 del gruix del paviment Toleràncies d'execució: - Amplària: ± 10% - Alçària: ± 10% - Replanteig: ± 1% 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Al realitzar els junts no s'han de produir danys al paviment (cops, ratlles, etc.).


ARQUITECTE TÈCNIC


FORMACIÓ DE JUNT AMB SERRA DE DISC: Els junts s'han de fer quan el formigó estigui suficientment endurit per evitar que s'escantoni, i abans de que comenci a produir esquerdes per retracció (entre 6 i 48 h de l'abocament, segons la temperatura exterior). En acabar el junt, si no s'ha de segellar immediatament s'ha de protegir del trànsit i de l'entrada de pols. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT FORMACIÓ DE JUNT: m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada expressament per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FBA13110,FBA22311,FBA22511,FBA31110. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Pintat sobre paviment de marques de senyalització horitzontal. S'han considerat les marques següents: - Marques longitudinals - Marques transversals - Marques superficials S'han considerat els tipus de marques següents: - Reflectants - No reflectants S'han considerat els llocs d'aplicació següents: - Vials públics - Vials privats L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Neteja i acondicionament del paviment - Aplicació de la pintura - Proteccions provisionals durant l'aplicació i el temps d'assecatge CONDICIONS GENERALS: Les marques han de tenir el color, forma, dimensions i ubicació indicats a la DT. Han de tenir les vores netes i ben perfilades. La capa de pintura ha de ser clara, uniforme i duradera. El color de la marca ha de correspondre a la referència B-118 de la UNE 48-103. El color ha de complir les especificacions de la UNE_EN 1436. Dosificació de pintura: 720 g/m2 Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 3 cm - Dosificació de pintura i microesferes: - 0%, + 12% MARQUES REFLECTANTS: Dosificació de microesferes de vidre: 480 g/m2


ARQUITECTE TÈCNIC


CARRETERES: Relació de contrast marca/paviment (UNE 135-200/1): 1,7 Resistència al lliscament (UNE 135-200/1): >= 0,45 Coeficient de retrorreflexió (UNE_EN 1436): - Color blanc: - 30 dies: >= 300 mcd/lx m2 - 180 dies: >= 200 mcd/lx m2 - 730 dies: >= 100 mcd/lx m2 - Color groc: >= 150 mcd/lx m2 Factor de luminància (UNE_EN 1436): - Color blanc: - Sobre paviment bituminós: >= 0,30 - Sobre paviment de formigó: >= 0,40 - Color groc: >= 0,20 CRITERIS DE SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES: No s'iniciaran obres que afectin a la lliure circulació sense haver col·locat la corresponent senyalització, abalisament i, en el seu cas, defenses. La seva forma, suport, colors, pictogrames i dimensions es correspondran amb l'establert en la Norma de Carreteres 8.3.- IC i catàleg d'Elements de Senyalització, Abalisament i Defensa per a circulació vial. La part inferior dels senyals estaran a 1 m sobre la calçada. S'exceptua el cas dels senyals “SENTIT PROHIBIT” I “SENTIT OBLIGATORI” en calçades divergents, que podran col·locar-se sobre un pal solament, a la mínima altura. Els senyals i plafons direccionals, es col·locaran sempre perpendiculars a l'eix de la via, mai inclinades. El fons dels senyals provisionals d'obra serà de color groc. Està prohibit posar cartells amb missatges escrits, distints dels que figuren en el Codi de Circulació. Tot senyal que impliqui una PROHIBICIÓ o OBLIGACIÓ haurà de ser repetida a intervals d'1 min. (s/velocitat limitada) i anul·lada en quant sigui possible. Tota senyalització d'obres que exigeixi l'ocupació de part de l'explanació de la carretera, es compondrà, com a mínim, dels següents elements: - Senyal de perill “OBRES” (Placa TP 18). - Barrera que limiti frontalment la zona no utilitzable de l'explanació. La placa “OBRES” haurà d'estar, com a mínim, a 150 m i, com a màxim, a 250 m de la barrera, en funció de la visibilitat del tram, de la velocitat del tràfic i del número de senyals complementaris, que es necessitin col·locar entre senyal i barrera. Finalitzats els treballs hauran de retirar-se absolutament, si no queda cap obstacle en la calçada. Per a aclarir, completar o intensificar la senyalització mínima, podrà afegir-se, segons les circumstàncies, els següents elements: - Limitació progressiva de la velocitat, en escalons màxims de 30 km/h, des de la màxima permesa a la carretera fins la detenció total si fos necessari (Placa TR 301). El primer senyal de limitació pot situar-se prèviament a la de perill “OBRES”. - Avís de règim de circulació a la zona afectada (Plaques TP 25, TR 400, TR 5, TR 6, TR 305). - Orientació dels vehicles per les possibles desviacions (Placa TR 401). - Delimitació longitudinal de la zona ocupada. No s'ha de limitar la velocitat per sota de 60 km/h en autopista o autovies, ni a 50 km a la resta de les vies, llevat del cas d'ordenació en sentit únic alternatiu, que podrà rebaixar-se a 40 km/h. L'ordenació en sentit únic “ALTERNATIU” es durà a terme per un dels següents sistemes: - Establiment de la prioritat d'un dels sentits mitjançant senyals fixos. Circular, amb fletxa vermella i negra. Quadrada, amb fletxa vermella i blanca. - Ordenació diürna mitjançant senyals manuals (paletes o discos), si els senyalitzadors es poden comunicar visualment o mitjançant radio telèfon. Nota: El sistema de “testimoni” està totalment proscrit. - Mitjançant semàfor regulador. Quan s'hagi de tallar totalment la carretera o s'estableixi sentit únic alternatiu, durant la nit, la detenció serà regulada mitjançant semàfors. Durant el dia, poden utilitzar-se senyalitzadors amb armilla fotoluminiscent. Quan per la zona de calçada lliure puguin circular dues files de vehicles s'indicarà la desviació de l'obstacle amb una sèrie de senyals TR 401 (direcció obligatòria), inclinades a 45º i formant en planta una alineació recta l'angle de la qual amb el cantell de la carretera sigui inferior quant major sigui la velocitat permesa en el tram. Tots els senyals seran clarament visibles, i per la nit reflectors. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'ha de treballar a una temperatura entre 5° i 40°C i amb vents inferiors a 25 km/h. Abans de començar les feines, la DF ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars. La superfície on s'ha d'aplicar la pintura ha d'estar neta, sense materials no adherits i completament seca.


ARQUITECTE TÈCNIC


Si la superfície a pintar és un morter o formigó, no pot presentar eflorescències, ni reaccions alcalines. Si la superfície on s'ha d'aplicar la pintura és llisa i no té prou adherència amb la pintura, s'ha de fer un tractament per a donar-li el grau d'adherència suficient. En el cas de superfícies de formigó, no han de quedar restes de productes o materials utilitzats per al curat del formigó. Si la superfície presenta defectes o forats, s'han de corregir abans d'aplicar la pintura, utilitzant material del mateix tipus que el paviment existent. Abans d'aplicar la pintura s'ha de fer un replanteig topogràfic, que serà aprovat.per la DF. S'han de protegir les marques del trànsit durant el procés inicial de secat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT MARQUES LONGITUDINALS O MARQUES TRANSVERSALS: m de llargària pintada, d'acord amb les especificacions de la DT i mesurat per l'eix de la faixa al terreny. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. MARQUES SUPERFICIALS: m2 de superfície pintada, d'acord amb les especificacions de la DT, mesurant la superfície circumscrita al conjunt de la marca pintada. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI VIALS PÚBLICS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 16 de julio de 1987 por la que se aprueba la Norma 8.2-IC Marcas Viales, de la Instrucción de carreteras. * UNE-EN 1436:1998 Materiales para señalización horizontal. Comportamiento de las marcas viales aplicadas sobre la calzada. VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori. SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES: Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales. Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. Orden de 31 de agosto de 1987 por la que se aprueba la Instrucción de Carreteras 8.3.-IC: Señalización de Obras. FBB - SENYALITZACIÓ VERTICAL FBB1 - SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FBB12351. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements per a senyalització vertical de vials fixats al seu suport. S'han considerat els elements següents: - Plaques amb senyals de perill, preceptives i de regulació S'han considerat els llocs de col·locació següents: - Vials públics - Vials d'ús privat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Fixació del senyal al suport


ARQUITECTE TÈCNIC


- Comprovació de la visibilitat del senyal - Correcció de la posició si fos necessària CONDICIONS GENERALS: L'element ha d'estar fixat al suport, a la posició indicada a la DT, amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF. Ha de resistir un esforç de 100 kp aplicats al seu centre de gravetat, sense que es produeixin variacions de la seva orientació. S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada. Toleràncies d'execució: - Verticalitat: ± 1° VIALS PÚBLICS: Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil, tot i que hi hagi un camió situat per davant a 25 m. Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes. Distància a la calçada: >= 50 cm PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ I D'INFORMACIÓ I RÈTOLS: La distància al pla del paviment ha de ser >= 1 m, mesurat per la part més baixa de l'indicador. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació. No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. Els elements auxiliars de fixació han de complir les característiques indicades en les normes UNE 135312 i UNE 135314. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ, D'INFORMACIÓ I COMPLEMENTÀRIES, I CAIXETINS DE RUTA: Unitat de quantitat realment col·locada a l'obra segons les especificacions de la DT, i aprovada per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI VIALS PÚBLICS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucción de Carreteras. VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori. FBBZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A SENYALITZACIÓ VERTICAL 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FBBZ1220. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Suports per a senyalització vertical de tub d'acer galvanitzat col·locats en la seva posició definitiva. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Col·locat clavat a terra


ARQUITECTE TÈCNIC


- Col·locat formigonat a terra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locat clavat: - Replanteig - Clavat del suport Col·locat formigonat: - Replanteig - Preparació del forat o encofrat del dau - Col·locació del suport i apuntalament - Formigonat del dau - Retirada de l'apuntalament provisional CONDICIONS GENERALS: El suport ha de restar vertical, a la posició indicada a la DT, amb les correccions de replanteig aprovades per la DF. Ha de sobresortir del terreny una alçada suficient per tal que el senyal o rètol que li correspongui estigui a una alçada mínima d'un metre respecte a la rasant del paviment. En el cas de perfils buits, l'extrem del tub que quedi exposat a la intempèrie, un cop instal·lat, ha de quedar tancat de manera que s'impedeixi l'entrada d'agents agressius en el interior. La tapa ha de ser d'acer i ha de quedar soldada en tot el seu perímetre, abans del galvanitzat. La distància del suport a la part exterior de la calçada ha de ser tal que el senyal o rètol que li correspongui restin separats amb més de 50 cm de la part exterior de la calçada. L'ancoratge del suport ha de ser suficient per resistir una empenta de 100 kp aplicats al centre de gravetat de la senyal o rètol que li correspongui. Les perforacions del suport per l'ancoratge del senyal o rètol corresponent han de restar a la posició correcta. Tots els elements de fixació han de quedar protegits de la corrosió. Els suports amb corredera telescòpica, han de permetre substituir, afegir o treure els mòduls fàcilment, sense produir esforços al conjunt. En els suports d'alumini, l'ancoratge al fonament de formigó ha de ser amb quatre espàrrecs de diàmetre no inferior a 20 mm. La fixació del suport al formigó ha de ser amb brides d'ancoratge galvanitzades i cargols d'alumini. El sistema de fixació ha de permetre una substitució ràpida i fàcil del suport. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 5 cm - Alçària: + 5 cm, - 0 cm - Verticalitat: ± 1° COL·LOCAT FORMIGONAT: Resistència a la compressió del formigó als 28 dies: >= 0,9 x 125 kp/cm2 Fondària d'ancoratge: > 40 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Abans de col·locar els suports s'ha de fer un replanteig del conjunt que ha d'aprovar la DF. COL·LOCAT CLAVAT: La màquina de clavar no ha de produir danys ni deformacions als suports. Una vegada clavat al suport no es pot rectificar la seva posició si no és treient-lo i tornant-lo a clavar. COL·LOCAT FORMIGONAT: No es pot treballar amb pluja, ni amb temperatures inferiors a 5°C. El formigó s'ha d'abocar abans que comenci el seu adormiment. No s'ha de col·locar el senyal o rètol fins passades 48 h de l'abocat del formigó. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària realment col·locat d'acord amb les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)


ARQUITECTE TÈCNIC


* Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucción de Carreteras.



Arquitecte Tècnic


ARQUITECTE TÈCNIC



ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT






ARQUITECTE TÈCNIC


PAVIMENTS

1.- INTRODUCCIÓ.

1.1 Definició:

Element superficial que, aplicat a un terra, està destinat a millorar les seves propietats mecàniques i/o aspecte.

1.2 Tipus de paviments:

• asfàltic: revestiment de terres mitjançant una superposició de capes de distinta granulometrIa i tractament asfàltic. • formigó: revestiment de terres mitjançant formigó en massa, amb o sense acabat superficial (remolinat, reglat,

etc.). • peces rígides: revestiment de terres amb plaques, taulells, lloses, llambordes, etc. dels següents materials : pedra

natural o artificial, ceràmica, ciment, terratzo, formigó, fusta, etc. Es poden col·locar de diferents formes: - sobre una base de sorra compactada. - sobre una base rígida de formigó. - sobre una estructura auxiliar. • terra i àrids: terres formats amb terra, cudols rodats, cudols, etc.

1.3 Observacions generals:

Per a la construcció dels paviments es seguirà el següent procediment :

• Preparació del terreny. • Execució de subbases i bases, en cas necessari. • Col·locació o execució del propi paviment.

S’ha de considerar, abans de l'inici d'aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimetrals de limitació de l'obra per a evitar l'entrada de personal aliè a la mateixa ; les instal·lacions d'higiene i benestar, així com, també, les connexions provisionals aigua, telèfon i electricitat.


ARQUITECTE TÈCNIC


PAVIMENTS DE PECES RÍGIDES

1.- DEFINICIÓ I DESCRIPCIÓ.

1.1 Definició:

Element superficial que, aplicat a un terra , està destinat a millorar les seves propietats i/o aspecte.

1.2 Descripció:

Tipus de revestiments amb peces rígides:

• amb taulells de pedra, ceràmiques, de ciment, de terratzo, de formigó, de fosa, de xapa d'acer, etc. - amb llistons (mosaic). - amb taules (fusta). - amb lloses de pedra. - amb plaques de formigó. - amb llambordes de pedra o de formigó.

Es poden col·locar de diferents formes:

• sobre una base de sorra compactada. • sobre una base rígida de formigó. • sobre una estructura auxiliar.

En la realització d'aquesta activitat constructiva, abans del seu inici, s’ha de garantir el subministrament dels elements necessaris per a la seva construcció.

Per a això, s'haurà de considerar una prèvia arreplega de material solt o paletitzat a les respectives zones. Aquest arreplega de material es transportarà i descarregarà mitjançant maquinària per a tal fi: camió, dúmper, camió grua, carretó elevador, etc.

Per a realitzar els paviments serà imprescindible considerar l'equip humà següent:

• conductors de maquinària i/o operadors de carretó elevador. • operaris d'abocament del formigó. • conductors de formigonera. • enrajoladors.

També serà necessari tenir en compte els mitjans auxiliars necessaris per a dur a terme la realització dels paviments:

• Maquinària: camió, dúmper, piconadora, camió formigonera, formigonera pastera, dúmper de petita cilindrada per a transport auxiliar, camió grua, carretó elevadora, serra circular, grup electrogen, etc.

• Útils i eines diversos. • Connexió provisional d'aigua. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lacions d'higiene i benestar.


ARQUITECTE TÈCNIC



2.- RELACIÓ DE RISCOS.

Segons s’específica en l'apartat 2 dels articles 5 i 6 del Reial Decret 1627/97 de 24 d'octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, realitzem a continuació una relació dels riscos més importants d'aquesta activitat.

En la relació de les causes dels accidents s'ha tingut en compte l'Annex II : Codis de la guia d'avaluació de riscos per a petites i mitjanes empreses editada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, considerant a cada activitat només els riscos més importants, tant els propis d'aquesta activitat com dels elements auxiliars necessaris per a portar-la a terme.

En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta relació de riscos podrà modificar-se en funció de les característiques de l'obra i dels sistemes d'execució que aportació l'empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l’article 7 del R. D.1627/1997, de 24 d’octubre.

Tenint en compte l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals l'empresari (constructor), en desenvolupar els seus principis d'acció preventiva (Pla de Seguretat i Condicions de Salut), haurà de considerar els riscos evitables amb les seves corresponents mesures preventives ; i en el cas de riscos que no es puguin evitar per la seva naturalesa, haurà de realitzar la seva avaluació, tenint en compte la probabilitat de la materialització del risc i la severitat del dany causat, establint les mesures preventives per a minorar aquests riscos.

Riscos

2.-Caigudes de persones al mateix nivell.

3.-Caigudes d'objectes per desplom

4.-Caiguda d'objectes per manipulació.

7.- Cops contra objectes per manipulació.

8.- Cops amb elements mòbils de màquines.

9.- Cops per objectes o eines.

10.-Projecció de fragments o partícules.

11.-Atrapaments per o entre objectes.

13.-Sobreesforços.

16.-Contactes elèctrics.

17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives.

18.-Contactes amb substàncies càustiques o corrosives

23.-Atropellaments, cops i topades amb o contra vehicles

24.-Accidents de trànsit.

26.-O. R.: manipulació de materials abrasius.

OBSERVACIONS:

(8) Risc causat pel moviment d'elements mòbils de maquinària de formigonat.

(11) En treballs de manutenció de càrregues paletitzades.

(16) Risc específic en treballs de polit.

(18) Risc causat pel contacte de la pell amb el formigó i/o morter.

(26) Risc causat per la manipulació de peces per a pavimentar


ARQUITECTE TÈCNIC



3.- NORMA DE SEGURETAT.

POSADA AL PUNT DE L'OBRA PER A REALITZAR AQUESTA ACTIVITAT

• Es garantirà el subministrament de material als diferents talls mitjançant camions, dúmpers, camions grua, camions formigonera, etc.

• Donats els treballs que es desenvolupen en l'activitat s’ha d’assegurar que ja estiguin instal·lats els serveis d'Higiene i Benestar per al personal de l'obra.

PROCÉS

• El personal encarregat de la realització dels paviments ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per a realitzar-los amb la major seguretat possible.

• A l’interior de l'obra s’han de col·locar senyals de limitació de velocitat. • El trànsit de camions, dúmpers, piconadores i estenedores al solar, serà dirigit per un cap (encarregat, capatàs). • S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines. • Durant l'estès d'àrids per a les bases mitjançant camions s’ha de tindre la precaució en les maniobres marxa

enrere, que seran auxiliades mitjançant un senyalitzador. • En cas d'estès i anivellació dels àrids mitjançant motonivelladora, s'haurà de tenir la precaució que aquesta disposi

de llums intermitents i clàxon, per a evitar atropellaments del personal auxiliar. • S’ha de controlar el bon estat de fleixat dels materials paletitzats. Els fleixos s’han de tallar, perquè en cas de no

fer-lo, aquests poden convetir-se en un "llaç" amb el que en entropessar es produeixin caigudes al mateix nivell. • En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per a evitar cops, ferides i

erosions. • Per a evitar lumbàlgies es procurarà que en el transport manual de material no es realitzin sobreesforços. • Es vetllarà a cada moment la bona qualitat dels aïllaments així com la correcta disposició d'interruptors diferencials

i magnetotèrmics en el quadre de zona. • És prohibit el connexionat de cables als quadros de subministrament d'energia sense les clavilles mascle-femella. • Els operaris que realitzin la manipulació del material paletitzat hauran d'usar casc de seguretat, guants de cuiro i

lona (tipus americà), granota de treball i botes de cuiro de seguretat. • Durant la maniobra d'abocament de formigó amb la canaleta s’ha d'evitar el moviment incontrolat d'aquesta, per a

això està serà guiada per un operari. • El conductor del camió formigonera, durant l'abocament de formigó, ha d’estar atent a les instruccions de l'operari

que guiï l'abocament. • L'operari que realitzi l'abocament del formigó haurà d'usar casc de seguretat, guants de neoprè, granota de treball i

botes de goma de seguretat de canya alta. • El tall de peces de paviment s'executarà en via humida per a evitar lesions als pulmons per treballar en ambients

amb pols pneumoconiòtics. • El tall de peces de paviment en via seca amb serra de trepar es realitzarà situant-se el tallador a sotavent, per a

evitar en la mesura que es pugui respirar els productes del tall en suspensió. • En cas d'efectuar els talls amb l'esmoladora (radial) es tindrà molt en compte la projecció de partícules per aquest

motiu, s’ha de fer en un lloc on el trànsit de personal sigui mínim, i sino és així, s’haurà d’apantallar la zona de tall. • Les peces de paviment es transportaran i s’hissaran sobre palets convenientment encintats. • Les peces de paviment soltes s'hauran d'hissar perfectament apilades a l’interior de jaulones de transport per a

evitar accidents per vessament de la càrrega. • Les peces s'hauran d'apilar correctament, dins de les caixes de subministrament i no s'obriran fins a al moment de

la seva utilització. • El conjunt apilat no es deixarà mai a menys de 2 metres de desnivells o talusos. • Els sacs d'aglomerant es tranportaran i s’hissaran perfectament apilats i fleixats o lligats sobre plataformes

emplintades, fermament amarrades per a evitar vessaments. • Les caixes o paquets de paviment mai s'han de disposar de manera que obstaculitzin les zones de circulació o

treball. • Quan estigui en fase de pavimentació un lloc de pas i comunicació intern de l'obra es tancarà l'accés, indicant-se

itineraris alternatius mitjançant senyals de direcció obligatòria. • Els operaris que realitzin el transport de material sec hauran d'usar casc de seguretat, guants de cuiro i lona (tipus

americà), granota de treball i botes de cuiro de seguretat. • Els operaris que manipulin morters, formigons, etc.hauran d'usar casc de seguretat, guants de neoprè o làtex,

granota de treball, botes de goma de seguretat amb sola antilliscant.


ARQUITECTE TÈCNIC


• Els operaris que realitzin el tall de les peces hauran d'usar casc de seguretat, guants de cuiro i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuiro de seguretat, ulleres antiimpactes i quan calgui mascareta antipols.

• Els paquets de lames de fusta seran transportats per un mínim de dos homes, per a evitar accidents per descontrol de la càrrega i lumbàlgies.

• Als accessos a zones en fases d'entarimat, es senyalitzarà amb "prohibit el pas" amb un rètol de "superfície irregular", per a prevenir de caigudes al mateix nivell.

• Les màquines de fregar a utilitzar, estaran dotades de doble aïllament, per a evitar accidents per contacte amb energia elèctrica.

• Les polidores a utilitzar tindran el manillar de la manipulaciói control revestit de material aïllant de l'electricitat. • Les operacions de manteniment i substitució d'escates s'efectuaran sempre amb la màquina "desconnectada de la

xarxa elèctrica".

ELEMENTS AUXILIARS

En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s'utilitzaran en els treballs d'aquesta activitat, la normativa de seguretat dels diferents elements auxiliars s'especifica al final de la relació d'activitats constructives, complementant la norma d'aquesta activitat.

Camions i dúmpers de gran tonatge

Serra circular

Esmoladora angular

Carretó elevador

Formigonera pastera

Grup electrogen

Motobolquet

Mototraílla

Piconadora

Serra mecànica

Camió grua

Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l'empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)


ARQUITECTE TÈCNIC



4.- SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA I SENYALITZACIÓ.

Les proteccions col·lectives referenciades en les normes de seguretat estaran constituïdes per:

• Tanques de vianants, de 90 cm.d'alt. • Extintor de pols química seca o diòxid de carboni.


Senyalització de seguretat viària, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat:

• Senyal de perill indefinit. • Senyal de limitació de velocitat.

Senyalització de seguretat en el Treball, segons el RD 485/1997, de 14 d'abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat:

• Senyal de perill. • Senyal d'advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d'advertència de risc elèctric. • Senyal de prohibit el pas als vianants . • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció obligatòria de la vista. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. • Senyal de protecció obligatòria de la cara.

Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de senyalització, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent (Reial Decret 485/1997, de 14 d'abril, Senyalització de seguretat i salut en el treball), reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l'empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)


ARQUITECTE TÈCNIC



5.- RELACIÓ D’EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL.

Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar els següents:

• Treballs de transport (conductors): - Cascos de seguretat. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó antivibratori (especialment en dúmpers de petita cilindrada).

• Per als treballs amb morters i formigons: - Cascos de seguretat. - Guants de goma (neoprè). - Granota de treball. - Botes de goma de seguretat.

• Per als treballs de col·locació paviment : - Cascos de seguretat. - Guants de cuiro i lona (tipus americà). - Granota de treball. - Botes de cuiro de seguretat. - Genolleres. - Ulleres antiimpactes o pantalles facials de metacrilat, en els casos de tallde paviments rígids. - Mascareta antipols, en els casos de tall de paviments rígids.

Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l'empresa constructora (Art.7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir a cada moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. A cada moment l’empresa constructora haurà de complir amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei 31/1995, de 8 de novembre. L'empresa constructora haurà de complir amb el Reial Decret 773/1997, de 30 de maig sobre Utilització d'Equips de protecció personal.


ARQUITECTE TÈCNIC


SENYALITZACIÓ VIÀRIA

1.- INTRODUCCIÓ.

1.1 Definició:

Comprén bàsicament les marques vials de les calçades (senyalització horitzontal) i els senyals d'informació, circulació i xarxa de semàfors (senyalització vertical), pretenent aconseguir l'ordenació, seguretat, comoditat i protecció del trànsit rodat i de vianants.

1.2 Tipus de senyalització viària:

• senyalització horitzontal (marques horitzontals). • senyalització vertical.


La senyalització horitzontal consisteix en marques vials pintades sobre paviment, s'efectua mitjançant aire impulsat a través d'un broc, amb una petita sortida, a una pressió tal que impulsa la pintura produint una boirina d'aire-pintura que surt del sortidor de la pistola, la pressió la genera un grup compressor; podent-se realitzar:

• pintat manual amb pistola, s'efectua manualment ; o • pintat amb màquina autopropulsada. • La senyalització vertical consisteix en: - semàfors. - senyals de trànsit : el codi de circulació les classifica en tres grups : advertència de perill,reglamentació i indicació. - senyals d'informació.

S’ha de considerar, abans de l'inici d'aquesta activitat, que ja estiguin instal·lades les tanques perimetrals de limitació de l'obra per a evitar l'entrada de personal aliè a la mateixa; les instal·lacions d'higiene i benestar, així com, també, les connexions provisionals aigua, telèfon i electricitat.


ARQUITECTE TÈCNIC


SENYALITZACIÓ HORITZONTAL


1.1 Definició:

Comprén les marques vials de les calçades, regulades pel codi de circulació i/o ordenanances municipals, pretenent aconseguir, junt amb la senyalització vertical, l'ordenació, seguretat, comoditat i protecció del trànsit rodat i de vianants.

1.2 Descripció:

Tots els senyals horitzontals es realitzen mitjançant pintures sobre paviment : asfalt, formigó, etc. Aquestes pintures han de resistir perfectament la intempèrie, mantenir el color (blanc habitualment), no ser lliscants amb pluja i ser resistents al desgast del trànsit rodat.

Els elements fonamentals de la senyalització horitzontal (marques vials) són :

• passos de vianants. • zones d’estacionament. • senyalització de carrils en vials i carreteres per a automòbils : comprén el disseny dins d'un viària dels carrils per a

circulació de vehicles. • inscripcions: tenen per objecte proporcionar al conductor una informació complementària recordant-li l'obligació de

complir allò que s'ha ordenat per un senyal vertical o en certs casos imposar per si mateixa una determinada prescripció.

• altres: hi ha nombrosos serveis que es creïn en les vies urbanes i que han de ser correctament senyalitzats per a evitar confusions, accidents, etc ; en aquest grup s'inclouen la senyalització de carrils bici, autobus, etc; la senyalització de parades d'autobusos, taxis,etc.

Per a realitzar la senyalització horitzontal serà imprescindible considerar l'equip humà següent:

• conductors de maquinària. • pintors.


• Maquinària: màquina autopropulsada per a pintat de marques lineals, pistola de pintat, compressor pneumàtic, etc. • Connexió provisional d'aigua. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lacions d'higiene i benestar.


ARQUITECTE TÈCNIC





En la relació de les causes dels accidents s'ha tingut en compte l'Annex II: Codis de la guia d'avaluació de riscos per a petites i mitjanes empreses editada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, considerant a cada activitat només els riscos més importants, tant els propis d'aquesta activitat com dels elements auxiliars necessaris per a portar-la a terme.

En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta relació de riscos podrà modificar-se en funció de les característiques de l'obra i dels sistemes d'execució que aportació l'empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l’article 7 del R. D.1627/1997, de 24 d’octubre.


Riscos


10.-Projecció de fragments o partícules

17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives

18.-Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives

21.-Incendis.

23.-Atropellaments, cops i topades amb o contra vehicles

OBSERVACIONS:

(17, 18 i 21) Risc causat per l'ús de dissolvents.


ARQUITECTE TÈCNIC






PROCÉS

• El personal encarregat de la realització de les marques vials ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per a realitzar-los amb la major seguretat possible.

• S'evitarà en la mesura que es pugui el contracte directe de pintures amb la pell, per a això es dotarà als treballadors que realitzin aquest treball de peces adequades que els protegeixen d'esquitxades i permeten la seva mobilitat (casc de seguretat, pantalla facial antiesquitxades o ulleres, granota de treball, guants de neoprè i botes de seguretat).

• L'abocament de pintures i matèries primeres sòlides com a pigments, ciments, i altres, es portarà a terme des de poca altura per a evitar esquitxades i núvols de pols.

• Quan s'apliquin imprimacions que desprenguin vapors orgànics els treballadors hauran d’estar dotats d'adaptador facial que ha de complir amb les exigències legals vigents. En aquest adaptador facial anirà adaptat el seu corresponent filtre químic.

• Quan s'apliquin pintures amb riscos d'inflamació s'allunyaran del treball les fonts radiants de calor, en especial és totalment prohibit de fumar, tenint previst en les proximitats del tall un extintor.

• L'emmagatzemament de pintures susceptible d'emanar vapors inflamables s’haurà de fer en recipients tancats allunyant-los de fonts de calor i en particular quan s'emmagatzemen recipients que continguin nitrocel·lulosa s'haurà de realitzar un volteig periòdic dels mateixos, per a evitar el risc d'inflamació.

• S'instal·laran extintors de pols química seca al costat de la porta d'accés al magatzem de pintures. • No s'han d'efectuar treballs de pintura per polvorització amb productes que continguin sulfur de carbó, tetraclorur

de carboni, arsènic i compostos d'arsènic o més de 1% de benzé o d'alcohol metílic. • Els rebutjos de cotó, draps per a la neteja i altres articles anàlegs s'haurien de posar, una vegada utilitzats, en

recipients metàl·lics amb tapadores hermètiques. • Les pintures a base de sílice s’han de conservar recipients on s'indiqui clarament el seu contingut. • El magatzem de pintures haurà de disposar de ventilació. • Sobre la porta del magatzem de pintures s’haurà d'instal·lar els següents senyals : advertència material inflamable,

advertència material tòxic, prohibit fumar. • Abans d'usar la pintura l'operari s’haurà d'informar de les mesures de seguretat i instruccions del tipus i classe de

pintura que empra. • S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines autopropulsades de pintat. • El conductor de la màquina autopropulsada de pintat ha de portar casc de seguretat, granota de treball i botes de

seguretat. • S’ha de tindre la precaució que la màquina autopropulsada de pintat estigui en contacte permanent amb el terra

per a descarregar l'electricitat estàtica, generada pel fregament del pigment de la pintura en sortir per la tovera.

Donat el perill d'incendi que comporta la manipulació de líquids inflamables, és necessari disposar en la màquina autopropulsada de pintat d'un extintor de pols química.

ELEMENTS AUXILIARS


Pistola per a pintat


ARQUITECTE TÈCNIC


Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l'empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997).


ARQUITECTE TÈCNIC





• Tanques de vianants, de 90 cm. d'alt. • Extintor de pols química seca.



• Senyal d'advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d'advertència de risc d'incendi. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de prohibit fumar. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries.



ARQUITECTE TÈCNIC





• Treballs de transport (conductors): - Cascos de seguretat. - Botes de seguretat. - Granota de treball.

• Per als treballs amb pintura : - Cascos de seguretat. - Guants de goma (neoprè). - Granota de treball. - Botes de cuiro de seguretat. - Mascareta amb filtre químic. - Pantalla facial, si escau.

Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l'empresa constructora (Art. 7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir a cada moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. A cada moment l’empresa constructora haurà de complir amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei 31/1995, de 8 de novembre. L'empresa constructora haurà de complir amb el Reial Decret 773/1997, de 30 de maig sobre Utilització d'Equips de protecció personal.


ARQUITECTE TÈCNIC


SENYALITZACIÓ VERTICAL


1.1 Definició:

Comprén els senyals d'informació, circulació i xarxa de semàfors, regulades pel codi de circulació i/o ordenanances municipals, pretenent aconseguir, junt amb la senyalització horitzontal, l'ordenació, seguretat, comoditat i protecció del trànsit rodat i de vianants.

1.2 Descripció:

Els elements fonamentals de la senyalització vertical són :

• semàfors: s'ha d'haver previst les canalitzacions i fonamentació, s'han de situar a l'altura de la línia de parada dels cotxes als passos de vianants ; s'han de dimensionar les llums i viseres amb la grandària necessària per a fer-les visibles a qualsevol circumstància; els semàfors han d’estar connectats a una presa de terra.

• senyals de trànsit: conforme a les normes de trànsit establides al codi de circulació; situant-se en façanes d'edificis o en tancaments de parcel·les i disposades perpendiculars a l'alineació, a 2,20 m d'altura sobre el terra; també es poden col·locar pals enclavats a les voreres, als voltants dels rastells o de les alineacions, a fi de no crear obstacles amb elles. L'altura mínima de col·locació d'un senyal, segons el codi de circulació, és d'1 metre d'altura.

• senyals d'informació: informen de la direccions a seguir, edificis singulars, sortides de la ciutat, etc.

Per a realitzar la senyalització vertical serà imprescindible considerar l'equip humà següent:

• obrers. • peons. • conductors de maquinària.


• Maquinària: camió grua, etc. • Utils i eines diversos. • Connexió provisional d'aigua. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lacions d'higiene i benestar


ARQUITECTE TÈCNIC






En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta relació de riscos podrà modificar-se en funció de les característiques de l'obra i dels sistemes d'execució que aportació l'empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l’article 7 del R. D. 1627/1997, de 4 d’octubre.


Riscos

1.-Caigudes de persones a diferent nivell.


3.-Caiguda d'objectes per desplom.


7.- Cops contra objectes immòbils.

13.-Sobreesforços.

23.-Atropellaments, cops i topades amb o contra vehicles.



ARQUITECTE TÈCNIC






PROCÉS

• El personal encarregat de la col·locació dels senyals verticals ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per a realitzar-los amb la major seguretat possible.

• En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per a evitar cops, ferides i erosions.

• Les columnes dels semàfors s'arreplegaran en una superfície el més horitzontal possible sobre dorments de fusta, en un receptacle delimitat per diversos peus drets que impedeixin que per qualsevol causa els conductes llisquin o rodin.

• L'hissat de material s'ha de realitzar mitjançant un ganxo a la qual es subjecta el ganxo de la grua, per a facilitar l'enganxall i desenganxament.

• Per a realitzar l'eslingat: - S'ha de cuidar que les eslingues estiguin ben muntades. - Evitar que les eslingues s'encreuen ja que això podria produir la ruptura de la que quedés creuada. - L'eslinga ha d’estar formada per ganxos, cable, aprietahilos, guardacabos i anella - S’ha de triar els elements anteriors segons les característiques de la càrrega. - S’ha d’assegurar la resistència dels punts d'enganxall. - Les eslingues s’hauran de conservar en perfecte estat . No deixar-les a la intempèrie, ni deixar-les al terra . • S'han de prendre totes les precaucions a fi d'evitar la caiguda d'objectes durant el transport. • S'han de tesar els cables una vegada enganxada la càrrega. • En iniciar l'hissat, s'ha d'elevar lleugerament la càrrega per a permetre que adquireixi la seva posició d'equilibri. • S'ha de comprovar que els cables estiguin ben fixats i que els ramals estiguin estesos de la mateixa manera. • Si la càrrega no es trobés ben lligada o ben equilibrada, s'ha de depositar sobre el terra i s’ha de tornar a lligar

bé. • Si quan s'inicia l'hissat, s'observés qualsevol dificultat en l'elevació de la càrrega, no insistir en això i comprovar

quina pot haver estat la causa. • No subjectar mai els cables al moment de posar-los en tensió, a fi d'evitar que les mans quedin atrapades entre la

càrrega i els cables. • S’ha de realitzar el desplaçament quan la càrrega es trobi a una alçada suficient per a no trobar obstacles. • Si el recorregut és prou llarg, s’ha de realitzar el desplaçament de la màquina amb la càrrega a poca altura i a

marxa moderada. • En cas de desplaçament, el maquinista ha de tenir a cada moment visió de la càrrega. • S'ha d'assegurar que la càrrega no colpejarà amb cap obstacle en adquirir la seva posició d'equilibri. • S'ha de procurar que la càrrega estigui el menor temps possible suspesa, descendint-la a arran de terra o al seu

lloc de col·locació. • No s'ha de deixar, sota cap concepte, una càrrega suspesa damunt d'una zona de pas o treball. • S'ha de procurar no depositar les càrregues a zones de circulació. • S'ha de vigilar no agafar els cables en depositar la càrrega. • S'ha de comprovar l’estabilitat de la càrrega al terra , afluixant una mica els cables. • S'ha de calçar la càrrega que pugui rodar, utilitzant calzos de gruix 1/10 el diàmetre de la càrrega. • Els treballs de hissat, desplaçament i dessolatguet o col·locació de columna, etc. ha de ser auxiliat per una

persona que conegui els senyals de comandament de la grua. • Els operaris que realitzin el transport i col·locació dels senyals vials hauran d'usar casc de seguretat, guants de

cuiro i lona (tipus americà), granota de treball i botes de cuiro de seguretat.

ELEMENTS AUXILIARS


Oxitallada


ARQUITECTE TÈCNIC


Martell pneumàtic

Camió grua



ARQUITECTE TÈCNIC





• Tanques de vianants, de 90 cm. d'alt. • Extintor de pols química seca.



• Senyal d'advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d'advertència de risc d'incendi. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de prohibit fumar. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries.

Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de senyalització, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent (Reial Decret 485/1997, de 14 d'abril, Senyalització de seguretat i salut en el treball), reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l'empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997).


ARQUITECTE TÈCNIC






• Treballs de transport manual i col·locació : - Cascos de seguretat. - Guants de cuiro i lona (tipus americà). - Granota de treball. - Botes de cuiro de seguretat.

Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l'empresa constructora (Art.7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir a cada moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. A cada moment l’empresa constructora haurà de complir amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei 31/1995, de 8 de novembre. L'empresa constructora haurà de complir amb el Reial Decret 773/1997, de 30 de maig sobre Utilització d'Equips de protecció personal.


ARQUITECTE TÈCNIC


JARDINERIA I MOBILIARI URBÀ

1.- INTRODUCCIÓ.

1.1 Definició:

Conjunt d'elements que milloren la qualitat ambiental i el benestar dels ciutadans.

1.2 Tipus:

• jardineria. • mobiliari urbà.


En aquest capítol considerem la jardineria com a culminació d'un procés d'activitats, que s'han d'haver realitzat anteriorment:

• preparació del terreny: neteja i desbrossament, terraplens, desmunts , contenció. • sanejament: clavegueram, etc. • instal·lacions d'abastiment: aigua, electricitat, etc. • pavimentació: asfàltica, peces rígides, etc.

En aquest capítol considerem, també, la recepció, arreplega, transport i col·locació del diferentmobiliari urbà.

S’ha de considerar, abans de l'inici d'aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimetrals de limitació de l'obra per a evitar l'entrada de personal aliè a la mateixa ; les instal·lacions d'higiene i benestar, així com, també, les connexions provisionals aigua, telèfon i electricitat.


ARQUITECTE TÈCNIC


JARDINERIA


1.1 Definició:

La jardineria, com a arquitectura paisatgistica, consisteix en la creació de zones verdes (jardins, parcs, etc.) per a millorar la qualitat medi ambiental i el benestar de la població.

1.2 Descripció:

Els elements a considerar en la realització de la jardineria són:

• aportacions per a preparació del terreny : terra vegetal, torba, terra de bruc, matèria orgànica, adobs minerals, etc. • aportacions d'àrids per a la realització de paviments : terres formats amb terra, cudols, cudols rodats, llasts, sorra,

graves, etc. • sembrat : gespa, gram, etc. • obertura de clots : buidatge del terreny perquè permeta que les arrels de la planta es puguin col·locar sense

doblegar. • plantacions : arbres, arbustos, etc.

Els elements a considerar en el manteniment i conservació de la jardineria són :

• Maquinària: tractors, segadores, carregadores, vehicles utilitaris.

Per a realitzar la jardineria serà imprescindible considerar l'equip humà següent:

• jardiners. • conductors de maquinària.


• Maquinària: camió, dúmper de petita cilindrada, camió grua, miniretroexcavadora, etc. • Útils i eines diversos. • Connexió provisional d'aigua. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lacions d'higiene i benestar.


ARQUITECTE TÈCNIC


JARDINERIA




En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta relació de riscos podrà modificar-se en funció de les característiques de l'obra i dels sistemes d'execució que aportació l'empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l’article 7 del R.D.1627/1997, de 24 d’octubre.


Riscos





6.-Trepitjades sobre objectes.



11-Atrapaments per o entre objectes.

12.-Atrapaments per bolcada de màquines.

13.-Sobreesforços.




ARQUITECTE TÈCNIC


JARDINERIA



Donats els treballs que es desenvolupen en l'activitat s’ha d’assegurar que ja estiguin instal·lats els serveis d'Higiene i Benestar per al personal de l'obra.

PROCÉS

El personal encarregat de la realització de la jardineria ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per a realitzar-los amb la major seguretat possible.

En la manipulació de materials i plantes s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per a evitar cops, ferides i erosions.

L'hissat de material i/o plantes s'ha de realitzar mitjançant eslingues de teixit. Per a realitzar l'eslingat:

- S'ha de cuidar que les eslingues estiguin ben muntades. - S’ha d’assegurar la resistència dels punts d'enganxall. - Les eslingues s’hauran de conservar en perfecte estat . No deixar-les a la intempèrie, ni deixar-les al

terra . S'han de prendre totes les precaucions a fi d'evitar la caiguda d'objectes durant el transport. S'han de tesar les eslingues una vegada enganxada la càrrega. En iniciar l'hissat, s'ha d'elevar lleugerament la càrrega per a permetre que adquireixi la seva posició d'equilibri. S'ha de comprovar que les eslingues de teixit estiguin ben fixades i que els ramals estiguin estesos de la mateixa

manera. Si la càrrega no es trobés ben lligada o ben equilibrada, s'ha de depositar sobre el terra i tornar-se a lligar bé. Si quan s'inicia l'hissat s'observa dificultat en l'elevació de la càrrega, no insistir en això i comprovar quina pot haver

estat la causa. No subjectar mai les eslingues en el moment de posar-les en tensió, a fi d'evitar que les mans romanguin agafades

entre la càrrega i les eslingues. Quan la grua està estacionada i ha de realitzar el moviment d'elevació i distribució, abans de realitzar la distribució ha

d'elevar a una alçada suficient( 3 metres per damunt de qualsevol obstacle ) la càrrega. En que la grua hagi de desplaçar-se i el recorregut sigui prou llarg, s’ha de realitzar el desplaçament de la màquina

amb la càrrega a poca altura i a marxa moderada. En cas de desplaçament, el maquinista ha de tenir a cada moment visió de la càrrega. S'ha d'assegurar que la càrrega no colpejarà amb cap obstacle en adquirir la seva posició d'equilibri. S'ha de procurar que la càrrega estigui el menor temps possible suspesa, descendint-la a arran de terra o al seu lloc

de col·locació. No s'ha de deixar, sota cap concepte, una càrrega suspesa damunt d'una zona de pas o treball. S'ha de procurar no depositar les càrregues en zones de circulació. S'ha de vigilar no agafar les eslingues en depositar la càrrega. S'ha de comprovar l’estabilitat de la càrrega al terra, afluixant una mica les eslingues. Els treballs de hissat, desplaçament i dessolatge o col·locació d'arbres, arbustos, etc. ha de ser auxiliat per una

persona que conegui els senyals de comandament de la grua. Els operaris que realitzin el transport i col·locació arbres i arbustos hauran d'usar casc de seguretat, guants de cuiro i

lona (tipus americà), granota de treball i botes de cuiro de seguretat. S'ha de prohibir el trànsit de vehicles a menys de 2 metres de les voreres de talusos. S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines. S’ha de prohibir la presència de treballadors al radi de gir de les miniretroexcavadora, prohibició que s’haurà de

senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor.

Manteniment o condicionament

Tractors

Per a prevenir la bolcada s'ha de tenir en compte: - no conduir per on el tractor pugui bolcar o esvarar ; evitar els pendents pronunciats; atenció a les pedres,

forats i perills semblants. - en realitzar girs s'ha de reduir la marxa i prendre les corba amb atenció per a evitar la bolcada o la pèrdua

de control del volant i els frens. - respectar les càrrega límit del tractor.

No s'ha de transportar personal, sota cap causa


ARQUITECTE TÈCNIC


El conductor ha d'utilitzar cinturó antivibratori, botes de seguretat i granota de treball. El tractor ha d'anar proveït de cabina antibolcada i antiimpacte.

Segadores

Utilitzar fulles i carcasses protectores adequades. Mantenir totes les fulles i carcasses de seguretat al seu lloc i en perfecte estat . El conductor ha d'utilitzar casc de seguretat, botes de seguretat, guants de cuiro i granota de treball. No permetre que ningú, aliè als treballs s'acoste a la maquinària de segat. Quan s'acabi d'utilitzar la màquina o en el cas que el conductor abandoni la mateixa s’haurà de desconnectar-la i el

mateix conductor haurà d’emportar-se les claus de contacte. En el cas que la màquina utilitzi combustible, ha de procurar omplir el dipòdit de combustible quan la màquina estigui

freda.

ELEMENTS AUXILIARS



Retroexcavadora

Motobolquet

Camió grua



ARQUITECTE TÈCNIC


JARDINERIA



• Tanques de vianants, de 90 cm. d'alt.



• Senyal d'advertència de risc de caiguda a diferent nivell. • Senyal d'advertència de risc d’ensopegar. • Senyal de prohibit el pas als vianants . • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos.



ARQUITECTE TÈCNIC


JARDINERIA




• Treballs de transport manual, plantació, sembrat i estesa d'àrids : - Cascos de seguretat. - Guants de cuiro i lona (tipus americà). - Granota de treball. - Botes de cuiro de seguretat.



ARQUITECTE TÈCNIC


MOBILIARI URBÀ


1.1 Definició:

Conjunt d'elements que es col·loquen en les vies urbanes, places i zones verdes amb la finalitat d'oferir diferents serveis, orientats a l'ús i a que gaudeixi la població urbana.

1.2 Descripció:

El mobiliari urbà comprén la col·locació de bancs, papereres, fonts, elements publicitaris, marquesines, cabines prefabricades sanitàries, cabines de telèfon, jocs infantils, tanques, aparcament de bicicletes, parquímetre, etc.

Per a realitzar la jardineria i col·locació del mobiliari urbà serà imprescindible considerar l'equip humà següent:

• obrers. • peons. • conductors de maquinària.


• Maquinària: camió grua, etc. • Útils i eines diversos. • Connexió provisional d'aigua. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lacions d'higiene i benestar.


ARQUITECTE TÈCNIC


MOBILIARI URBÀ




En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta relació de riscos podrà modificar-se en funció de les característiques de l'obra i dels sistemes d'execució que aportació l'empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l’article 7 del R. D. 1627/1997, de 24 d’octubre.


Riscos






8.- Cops i contactes amb elements mòbils de la màquina.


10.-Projecció de fragments o partícules.

11.-Atrapaments per o entre objectes.

13.-Sobreesforços.




ARQUITECTE TÈCNIC


MOBILIARI URBÀ




PROCÉS

• El personal encarregat de la col·locació del mobiliari urbà ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per a realitzar-los amb la major seguretat possible.

• En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per a evitar cops, ferides i erosions.

• L'hissat de material s'ha de realitzar mitjançant eslingues de teixit. • Per a realitzar l'eslingat: - S'ha de vetllar per a què les eslingues estiguin ben muntades. - S’ha d’assegurar la resistència dels punts d'enganxall. - Les eslingues s’hauran de conservar en perfecte estat . No deixar-les a la intempèrie, ni deixar-les al terra . • S'han de prendre totes les precaucions a fi d'evitar la caiguda d'objectes durant el transport. • S'han de tesar les eslingues una vegada enganxada la càrrega. • En iniciar l'hissat, s'ha d'elevar lleugerament la càrrega per a permetre que adquireixi la seva posició d'equilibri. • S'ha de comprovar que les eslingues de teixit estiguin ben fixades i que els ramals estiguin estesos de la mateixa

manera. • Si la càrrega no es trobés ben lligada o ben equilibrada, s'ha de depositar sobre el terra i tornar-se a lligar

correctament. • Si quan s'inicia l'hissat s'observa dificultat en l'elevació de la càrrega, no insistir en això i comprovar qual pot ser la

causa. • No subjectar mai les eslingues al moment de posar-les en tensió, a fi d'evitar que les mans romanguin agafades

entre la càrrega i les eslingues. • Quan la grua està estacionada i ha de realitzar el moviment d'elevació i distribució, abans de realitzar la

distribució ha d'elevar la càrrega 3 metres, aproximadament, per damunt de qualsevol obstacle. • En el cas que la grua s’hagi de desplaçar i el recorregut sigui prou llarg, s’ha de realitzar el desplaçament de la

màquina amb la càrrega a poca altura i a marxa moderada. • En cas de desplaçament, el maquinista ha de tenir a cada moment visió de la càrrega. • S'ha d'assegurar que la càrrega no colpejarà amb cap obstacle en adquirir la seva posició d'equilibri. • S'ha de procurar que la càrrega estigui el menor temps possible suspesa, descendint-la a arran de terra o al seu

lloc de col·locació. • No s'ha de deixar, sota cap concepte, una càrrega suspesa damunt d'una zona de pas o treball. • S'ha de procurar no depositar les càrregues en zones de circulació. • S'ha de vigilar no agafar les eslingues en depositar la càrrega. • S'ha de comprovar l’estabilitat de la càrrega al terra , afluixant una mica les eslingues. • Els treballs de hissat, desplaçament, arreplega o col·locació, ha de ser auxiliat per una persona que conegui els

senyals de comandamentde la grua. • Els operaris que realitzin el transport i col·locació hauran d'usar casc de seguretat, guants de cuiro i lona (tipus

americà), granota de treball i botes de cuiro de seguretat. • En el cas d'utilització de eines manuals en què es generi projecció de partícules, s'han d'utilitzar ulleres de

protecció contra impactes mecànics.

El grup compressor haurà d’estar insonoritzat, així com també el martell pneumàtic. En cas que això no sigui possible, l'operari haurà d'utilitzar equip bde protecció individual (auriculars o taps).

ELEMENTS AUXILIARS


Escales de mà


ARQUITECTE TÈCNIC



Esmoladora angular

Martell pneumàtic

Camió grua



ARQUITECTE TÈCNIC


MOBILIARI URBÀ



• Tanques de vianants, de 90 cm. d'alt.

Sempre que les condicions de treball exigeixin altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l'empresa constructora.(Art. 7 RD 1627/1997)


• Senyal d'advertència de caiguda a diferent nivell. • Senyal d'advertència de risc d’ensopegar. • Senyal de prohibit el pas als vianants . • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria de la vista. • Senyal de protecció obligatòria de l'oïda. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos.



ARQUITECTE TÈCNIC


MOBILIARI URBÀ




• Treballs de transport manual i col·locació : - Cascos de seguretat. - Guants de cuiro i lona (tipus americà). - Granota de treball. - Botes de cuiro de seguretat. - Ulleres antiimpactes. - Protecció auditiva (auriculars o taps).



ARQUITECTE TÈCNIC


ELEMENTS AUXIALIARS

CAMIONS I DÚMPERS

• S’ha de vetllar perquè els camions hagin passat la ITV reglamentària. • Els conductors de camions i dúmpers hauran d’estar en possessió del corresponent permís de conducció per al

vehicle que condueixen. • Quan s’hagi acabada l'operació de càrrega de terres en el camió o dúmper, i abans d'iniciar-se el transport,

s'hauran de cobrir aquestes amb una lona. • En bascular en abocadors i en proximitats de rases o si s’ha de parar en rampes d'accés, s'hauran d'utilitzar topalls

o falques que impedeixin el recorregut marxa enrere, a més de tenir accionat el fre d'estacionament. • A cada moment, s'ha de respectar la senyalització de l'obra, el codi de circulació i les ordres dels senyalitzadors

autoritzats. Sempre, s’haurà de donar preferència de pas a les unitats carregades. • S'ha de triar el dúmper o camió adequat per a la càrrega a transportar. • S'ha de parar esment al tipus, utilització i manteniment dels pneumàtics. • S'han de respectar, a cada moment, les indicacions del conductor de la màquina de càrrega. • Abans d'alçar la caixa basculant, s’ha d’assegurar de l'absència d'obstacles aeris i de què la plataforma estigui

plana i sensiblement horitzontal. • Totes aquestes màquines hauran d’estar dotades de clàxon i llum de marxa enrere, efectuant les maniobres sense

brusquedat i anunciant-les prèviament. • En tots els treballs, el conductor haurà d’estar qualificat i haurà d'usar casc de seguretat quan sorti de la cabina. • Durant els treballs de càrrega i descàrrega no hauran de romandre cap persona a prop de la maquinària, evitant la

permanència d'operaris sobre el basculant. • Durant les operacions de càrrega i descàrrega de la caixa basculant :

- El conductor s’ha de quedar a la cabina, sempre que aquesta disposi de visera protectora. - S’ha d’assegurar que la caixa basculant pugi dreta durant la descàrrega i que la càrrega estarà equilibrada

quan es carregui. - S'han de respectar les instruccions del guia en la descàrrega. - Sempre que la maquinària es trobi a la cresta d'un talús es respectarà la distància de seguretat. - Si el bolquet és articulat, s'ha de mantenir en línia. - Si la caixa basculant té portes posteriors, s'han de respectar les consignes pròpies a cada tipus d'obertura,

tancament i bloqueig de les portes. • Després de la descàrrega de la caixa basculant:

- No s'ha de posar en marxa la màquina fins que s’hagi assegurat que la caixa basculant està totalment baixada.

SERRA CIRCULAR

• S’ha de disposar de ganivet divisor separat tres mil·límetres del disc de la serra. • S’ha d'instal·lar un caperutxó a la part superior de manera que no dificulti la visibilitat per a realitzar el tall. • S’ha de tancar completament el disc de la serra situat per sota de la taula del tall, mitjançant un resguard, deixant

només, una sortida per a la llimadura. • S’ha de situar un interruptor de parada i marxa, a la mateixa serra circular . • S’ha de vetllar a cada moment que la dent de la serra circular estiguin convenientment entrescades. • En el cas que s'observi que les dents de la serra circular s'hagin esmussats i ja no tenen la forma d’entrescat s’ha

de rebutjar el disc. • S’ha de complir a cada moment el RD 1435/1992, de 27 de novembre, on es dicten les disposicions d'aplicació en

seguretat i condicions de salut sobre maquinària.

ESMOLADORES ANGULARS

• S'ha d'informar al treballador dels riscos que té la màquina i la forma de prevenir-los. • S’ha de comprovar que el disc a utilitzar estigui en bones condicions, s’ha d’emmagatzemar en llocs secs sense

sofrir cops i atenent les indicacions del fabricant. • Utilitzar sempre la coberta protectora de la màquina.


ARQUITECTE TÈCNIC


• No es pot sobrepassar la velocitat de rotació prevista i indicada a la mola. • S'ha d'utilitzar un diàmetre de mola compatible amb la potència i les característiques de la màquina. • No s’haurà de sotmetre el disc a sobreesforços, laterals o de torsió, o per aplicació d'una pressió excessiva. Els

resultats poden ser nefastos: ruptura del disc, sobreescalfament, pèrdua de velocitat i de rendiment, rebuig de la peça o reacció de la màquina, pèrdua d'equilibri, etc.

• En el cas de treballar sobre peces de mida petita o en equilibri inestable, s’haurà d’assegurar la peça a treballar, de manera que no sofreixin moviments imprevistos durant l'operació.

• S’haurà d’aturar la màquina totalment abans de posar-la, en prevenció de possibles desperfectes al disc o moviments incontrolats de la mateixa. La situació ideal seria la disposar de suports especials pròxims al lloc de treball.

• En desenvolupar treballs amb risc de caiguda d'altura, s’haurà d’assegurar sempre la postura de treball, ja que, en cas de pèrdua d'equilibri per reacció incontrolada de la màquina, els efectes es poden arribar a multiplicar.

• No s’ha d'utilitzar la màquina en postures que obliguen a mantenir per damunt del nivell dels muscles, ja que, en cas de pèrdua de control, les lesions poden afectar a la cara, pit o extremitats superiors.

• En funció del treball a realitzar s'haurà d'utilitzar una empunyadura adaptable lateral o de pont. • En casos d'utilització de plats de polir, s'ha d'instal·lar a l'empunyadura lateral la protecció corresponent per a la

mà. • Per a treballs de precisió, utilitzar suports de taula adequats per a la màquina, que permeten, a més de fixar

convenientment la peça, graduar la profunditat o inclinació del tall. • Existeixen també guies acoblables a la màquina que permeten, de manera portàtil, executar treballs d'aquest tipus,

obtenint resultats precisos i evitant perillosos esforços laterals del disc; en molts d'aquests casos serà necessari ajudar-se amb un regle que ens defineixi netament la trajectòria.

• Si s'executen treballs repetitius i en sec, esdevé convenient d’utilitzar un protector proveït de connexió per a la captació de la pols. Aquesta solució no podrà dur a terme si els treballs impliquen continus i importants desplaçaments o el mig treball és complex.

• En llocs de treball contigus, és convenient disposar de pantalles absorbents com a protecció davant de la projecció de partícules i com a aïllants de les tasques en relació al soroll.

• L'operari que realitzi aquest treball haurà d'usar casc de seguretat, guants de cuiro i lona (tipus americà), granota de treball, botes de seguretat de cuiro, mascareta antipols si no hi ha un sistema eficaç d'aspiració de la pols, ulleres antiimpactes i protector auditiu, si el nivell del soroll així ho requereix .

CARRETÓ ELEVADOR

• Abans d'iniciar la jornada el conductor ha de realitzar una inspecció del carretó. • En cas de detectar qualsevol deficiència haurà de ser comunicada al servei de manteniment i no utilitzar aquest

carretó. • Abans del transport de la càrrega s’ha de revisar que la càrrega estigui convenientment paletitzada, fleixada i

ubicada correctament. • Durant la conducció del carretó s’hauran de considerar els següents punts :

- no s’ha de permetre que pugi cap persona al carretó. - s’ha de mirar en la direcció d'avançament i mantenir la vista al camí que s’ha de recòrrer. - s’ha dedisminuir la velocitat a encreuaments i llocs amb poca visibilitat. - s’ha d’assegurar amb l'encarregat de l'obra dels camins aptes per al trànsit del carretó. - transportar únicament càrregues preparades correctament (càrregues paletitzades). - no transportar càrregues que superen la capacitat nominal. - no s’ha de circular per sobre dels 20 Km/h en espais exteriors i 10 Km/h en interiors. - s’ha de circular pels camins dissenyats per a tal fi, mantenint una distància prudencial amb altres vehicles

que li precedeixin tot i evitant avançaments. - s’ha d’evitar parades i arrencades brusques i viratges ràpids. - s’ha d’assegurar de no topar amb sostres, conductes, etc. causat per les dimensions del carretó amb la

càrrega que es transporta. - quan es circuli en buit s’ha de situar el ganxo baixat. - sempre s’ha de traslladar la càrrega horitzontalment amb el ganxo situat a 15 cm del terra. - en el seu moviment, s’han d’usar la llum llampegant i en cas de marxa enrere el senyal sonor intermitent.

• En cas de transport fora de l'obra, el carretó ha d’estar convenientment matriculat i amb les assegurances reglamentàries .

• Quan el conductor abandoni el seu carretó s’ha d’assegurar que les palanques estiguin en punt mort, motor parat, frens posats i la clau de contacte treta. Si el carretó es troba en pendent es calçaran les rodes, així mateix el ganxo s'ha de deixar en la posició més baixa.

• És obligatori la instal·lació al carretó d'un pòrtic antiimpactes i antibolcades.


ARQUITECTE TÈCNIC


• La part superior del carretó ha de disposar d'un sostre protector contraimpactes i contra les inclemències del temps.

FORMIGONERES PASTERES

• S'ubicaran en llocs ressenyats per a tal efecte, parant esment en ubicar-les a distància superior als 3 metres de la vorera de qualsevol excavació, per a així, evitar el risc de caiguda a diferent nivell.

• Si s'ubiquen dins de l'àrea d'acció de gir la grua torre es disposarà d’un cobert per a protegir de la caiguda d'objectes.

• Abans d'instal·lar la formigonera pastera es procurarà preparar el terreny donant-li un cert vessament. • La zona d'ubicació quedarà senyalitzada mitjançant cordes amb banderoles, un senyal de perill i un rètol amb la

llegenda “ÉS PROHIBIT D’ UTILITZAR LA MÀQUINA A PERSONES NO AUTORITZADES“. • Hi haurà un camí d'accés fix a la formigonera pastera per als dúmpers, separat del dels carretons manuals, en

prevenció dels riscos de cops o atropellaments. • S'establirà un empostissat d'un mínim de dos metres de llarg per a superfície d'estada de l'operador de la

formigonera pastera, en prevenció del riscos de caiguda la mateix nivell per relliscada. • Les formigonera pasteres autoritzades en aquesta obra hauran de tenir protegides els òrgans de transmissió

(corretges, corones, engranatges, etc.) per a evitar el risc d'atrapament. • Haurà de tenir fre de basculament al bombo per a evitar els sobreesforços i els riscos per moviments

descontrolats. • L'alimentació elèctrica es realitzarà de forma aèria a través del quadre de zona. • La carcassa i la resta de parts metàl·liques de la formigonera pastera hauran d’estar connectades a terra. • La botonera de la cabina (d’aturada i marxa) haurà de ser estanca i tenir accés directe. • El quadre de zona haurà de disposar de protecció diferencial i magnetotèrmica. • Les operacions de conservació i neteja s'efectuaran prèvia desconnexió a la xarxa elèctrica. • En cas de canvi de la formigonera pastera mitjançant la balda de la grua, s'haurà d'efectuar mitjançant la utilització

d'un balancí que la sospesi per quatre punts. • Si el subministrament del morter es realitza mitjançant bombeig, s'hauran d'ancorar els conductes per a evitar

moviments que puguin deteriorar les conduccions, així com netejar els conductes una vegada acabat el procés de bombat, de cada jornada.

GRUP ELECTROGEN

• El grup electrogen s’instal·larà a l’obra en la zona assignada per la direcció de l’obra. • El trasllat i la seva ubicació, pels operaris, es realitzarà a una distància mai inferior als dos metres de talls i talusos,

en prevenció de riscos de esllavissades . • El transport en suspensió amb una grua es realitzarà eslingat per quatre punts de tal manera que garanteixi la

seva estabilitat. I el transport dins d'una caixa de camió es realitzarà completament immobilitzat, calçant-la i lligant-la per a evitar moviments.

• El grup electrogen haurà d’estar insonoritzat. En cas que no sigui possible, l'operari haurà d'utilitzar equip de protecció individual (auriculars o taps).

• Les carcasses protectores del grup estaran sempre instal·lades i en posició de tancat en prevenció de possibles atrapaments o per a evitar l'emissió de soroll.

• En cas de l'exposició del grup a altes temperatures ambientals s’haurà de col·locar sota un ombràcul. • S'instal·laran senyals de seguretat que indiquin: el risc de soroll, ús de protectors auditius, ús dels resguards de

seguretat de la màquina, en tot moment. • S'instal·larà una presa de terra connectada al punt de l'estrela (neutre) del generador. • La connexió de la presa de terra al grup electrogen s'ha de realitzar sempre que les bobines del generador estiguin

connectades en estrela, per a facilitar el retorn dels corrents de defecte. • És prohibit de connectar directament els consums al grup electrogen. Pel que sempre que es connecti s’ha de fer a

través d'un quadro amb protecció magnetotèrmic (protecció contra curtcircuits i sobreintensitats) i diferencial ( protecció de corrents de fuita o contacte directe amb parts actives).

• En cas de grups electrògens de petita potència amb doble aïllament es poden connectar al mateix sense la protecció diferencial, causat per la impossibilitat de retorn del corrent de defecte.

• Per a garantir la protecció de contacte elèctric als consums, ha d’estar proveïda, al seu torn, de doble aïllament. • S’ha de garantir el contacte de la carcassa del grup elèctrogen a la posada a terra.


ARQUITECTE TÈCNIC


• S’ha de procurar la independència total de la presa de terra del grup elèctrogen i el corresponent circuit de terra dels consums del circuit de terra definitiu de l'obra.

• És prohibit d’usar com a presa de terra elements metàl·lics de l'obra (canonades, tanques, etc.).

MOTOBOLQUET

• Quan es baixi per rampes, la màquina ha de circular marxa enrere, lentament i evitant frenades brusques. • Quan es deixi estacionat el vehicle s’ha de parar el motor, emprar el fre de mà i, si es troben en pendent, s’hauran

de calçar les rodes. • A la descàrrega del dúmper al costat de terraplens, rases, talusos, pous, s’haurà de col·locar un tauler que

impedeixi l'avanç del dúmper més enllà d'una distància prudencial a la vorera del desnivell. • A la càrrega del material a la caixa s’haurà de tenir present la capacitat màxima de la mateixa, i és prohibit el

transport d'objectes que sortin de la vorera de la caixa. • Al motobolquet i només ha d'anar el conductor, i és prohibit d’usar-lo com a transport per al personal. • La càrrega situada al bolquet mai dificultarà la visió del conductor. • El conductor del dúmper utilitzarà cinturó antivibratori. • No s'ha de circular amb el motobolquet i per rampes superiors al 20% en terrenys humits o al 30% en terrenys

secs.

MOTOTRAÍLLA

• Durant la càrrega s’han de: - coordinar les maniobres del vehicle tractor i la traílla. - mantenir la traílla en línia amb el vehicle tractor. - no fer patinar les rodes. - quan es desplaci, eviti velocitats excessives en corbes tancades i en descensos. - evitar la conducció amb estirades.

PICONADORA

• En la corona del talús no s'han d'acostar a la vorera i s'ha de compactar amb passades de poca amplària. • No s'ha d'accedir a la màquina pujant-se pels corrons. • L'operador ha d'usar cinturó antivibratori en les piconadores. • La màquina haurà d’estar dotada de llums de marxa davant i de retrocés.

SERRA MECÀNICA

• S’ha d’assegurar, abans d'iniciar els treballs, que el protector estigui ben instal·lat. • L'operari ha d'utilitzar protecció facial mitjançant pantalla de metacrilat o de xarxa metàl·lica. • L'operari haurà d'utilitzar auriculars o taps per a evitar lesions pel soroll. • S'instal·laran senyals de seguretat que indiquin: el risc de soroll, ús de protectors auditius, ús dels resguards de

seguretat de la màquina a cada moment i ús de pantalla facial. • Abans d'iniciar la feina s’ha d’assegurar que la serra es connecti amb el circuit de terra, o si no n'hi ha. • No s’ha d’abandonar mai la serra mentre estigui connectada. • L'operari que manipuli la serra haurà d'usar casc de seguretat, granota de treball, botes de seguretat de cuiro,

guants de cuiro, pantalla facial i protectors auditius.

CAMIÓ GRUA

• Abans d'iniciar les maniobres de càrrega s'instal·laran calzos immovilizadors a les quatre rodes i els gats estabilitzadors.

• Les maniobres de càrrega i descàrrega seran dirigides per un especialista. • Els ganxos estaran dotats de pestells de seguretat.


ARQUITECTE TÈCNIC


• És prohibit de sobrepassar la càrrega màxima admissible fixada pel fabricant del camió en funció de l'extensió braç-grua.

• El operaris de grua ha de tenir a cada moment a la vista la càrrega suspesa. Si això no fos possible, les maniobres seran expressament dirigides per un senyalitzador, en previsió dels riscos per maniobres incorrectes.

• Si el camió ha de circular per terrenys inclinats, s'ha de considerar que les rampes de circulació no superen el 20% com a norma general (excepte característiques especials del camió en concret).

• És prohibit de realitzar suspensió de càrregues de forma lateral quan la superfície de suport del camió estigui inclinada cap al costat de la càrrega, per a evitar bolcades.

• És prohibit d’estacionar o circular amb el camió grua a distàncies inferiors a 2 metres de desnivells o talusos. • És prohibit de realitzar estirades esbiaixades de la càrrega. • És prohibit d’arrossegar càrregues amb el camió grua. • Les càrregues en suspensió, per a evitar cops i balancejos es guiaran mitjançant caps. • És prohibit de romandre persones entorn del camió grua a distàncies inferiors a 5 metres. • És prohibit de romandre sota les càrregues en suspensió. • El conductor del camió grua ha d’estar en possessió del certificat de capacitació que acrediti la seva formació. • S'ha de mantenir la màquina allunyada de terrenys insegurs i propensos a desploms. • S'ha d'evitar passar el braç de la grua, amb càrrega o sense ella, sobre el personal de l’obra. • No s'ha de fer marxa enrere sense l'ajuda d'un senyalitzador. • S'ha de pujar i abaixar del camió grua pels llocs previstos amb aquesta finalitat. • No s'ha de botar mai directament al terra des de la màquina si no és per un imminent risc per a la seva integritat

física. • Si s'entra en contacte amb una línia elèctrica, s'ha de demanar auxili amb la botzina i esperar a rebre instruccions,

no ha d'intentar abandonar la cabina encara que el contacte s’hagi aturat ; i no s’ha de permetre que ningú toqui el camió grua.

• Si s'ha de passar per llocs angostos s'ha de requerir l'ajuda del senyalitzador. • Abans de creuar per un pont provisional d'obra s'ha d’assegurar que té la resistència necessària per a suportar el

pes de la màquina. • S'ha d'assegurar la immobilitat del braç de la grua abans d'iniciar cap desplaçament. • No s'ha de penjar ningú ni

PISTOLA PER A PINTAT

- Els pintors que utilitzin pistoles de polvorització s’hauran d'ajustar la pressió de la pistola per a no produir excessiva polvorització.

- Les pistoles, mànegues i recipients han d’estar equipats amb accessoris especials per a alta pressió que no es puguin intercanviar amb accessoris per a baixa pressió.

- Les pistoles han d’estar equipades amb resguard per al gallet que impedeixi el seu funcionament en cas de caiguda o xoc i gafeta de seguretat que s’hagi de desenclavar per a poder polvoritzar la pintura.

- La gafeta de seguretat s’haurà de mantenir sempre en posició d'enclavatge quan no s'utilitzi la pistola. - Quan es polvoritzi un producte inflamable, la pistola s’haurà de connectar a terra, a fi d'impedir que es produeixin

espurnes causades per l'electricitat estàtica. - No s'ha de desconnectar la pistola de la mànega, ni la mànega de la bomba, fins que s’hagi tret la pressió del

sistema. - L'operari que realitza el pintat ha de prendre les mesures necessàries per a impedir l'accionament accidental de la

pistola. - S’hauran de netejar les pistoles seguint les instruccions del fabricant.

OXITALLADA

• El subministrament i transport intern d'obra de les ampolles de gasos liquats s'efectuarà sobre les següents condicions :

- Hauran d’estar protegides les vàlvules de tall amb la corresponent caperutxa protectora. - No es barrejaran les bombones de gasos diferents. - Les bombones s'hauran de transportar en batees engabiades en posició vertical i lligades.

• S’ha de prohibir que les bombones de gasos liquats romanguin exposades al sol de manera perllongada. • S’han d'usar les bombones de gasos liquats en posició vertical. • S’ha de prohibir l’abandonament de les bombones després del seu ús.


ARQUITECTE TÈCNIC


• Les bombones de gasos liquats s'arreplegaran en llocs d'emmagatzemament tot i destriant les buides de les que estiguin plenes.

• El magatzem de gasos liquats s'ubicarà a l’exterior de l'obra, amb ventilació constant i directa. • Es senyalitzarà les entrades al magatzem amb el senyal de perill explosió i prohibit fumar. • Es controlarà que el bufador quedi completament apagat una vegada finalitzatla feina. • S’ha de comprovar que hi hagi les vàlvules antirretrocés de flama. • S’ha de vigilar que no hi hagi fuites de gas en les mànegues d'alimentació. • A tots els operaris de l'oxitallada han de conèixer la següent normativa :

- Utilitzar sempre els carros portabombones per a realitzar la feina amb major seguretat i comoditat. - S’ha d'evitar que es colpegin les ampolles o que puguin caure des d'altura per eliminar possibilitats

d'accidents. - L'operari ha d'usar casc de polietilè (per a desplaçaments per l'obra), elm de soldador (casc + careta de

protecció) o pantalla de protecció de sustentació manual, guants de cuiro, maneguins de cuiro, polaines de cuiro, davantal de cuiro i botes de seguretat.

- No s'han d'inclinar les bombones d'acetilè per a esgotar-les. - No s'han d'utilitzar les bombones d'oxigen tombades. - Abans d'encendre l’encenedor s'ha de comprovar que estiguin ben fetes les connexions de les mànegues

i aquestes estiguin en perfecte estat . - Abans d'encendre l’encenedor s'ha de comprovar que estiguin instal·lades les vàlvules antirretrocés, per

a evitar possibles retrocessos de flama. - Per a comprovar que a les mànegues s’han de submergir, aquestes, sotapressió a recipient amb aigua. - No s’ha d'abandonar el carro portabombones en absència perllongada, s’ha de tancar el pas de gas i

portar el carro a un lloc segur. - S’ha d’obrir sempre el pas de gas mitjançant la clau apropiada. - S’ha d'evitar focs a l'entorn de les ampolles de gasos liquats. - No depositar l’encenedor al terra. - S’ha d’assegurar que la trajectòria de la mànega sigui el més curta possible. - Les mànegues d’aquests dos gasos s'han d'unir entre si mitjançant cinta adhesiva. - S’han d'utilitzar mànegues de colors diferents per a cada gas (oxigen color blau, acetilè color vermell) - No s'ha d'emprar acetilè per a soldar o tallar materials que continguin coure; per poc que contingui serà

suficient perquè es produeixi una reacció química i es formi un compost explosiu. - En cas d'utilització de l’encenedor per desprendre pintures l'operari haurà d'usar mascareta protectora

amb filtres químics específics per als productes que es van a cremar. - En cas de soldar o tallar elements pintats s’ha de fer a l'aire lliure o en un local ben ventilat. - Una vegada utilitzades les mànegues s'han d'arreplegar als carretons, així es realitzarà la feina d'una

forma més còmoda, ordenada i per tant segura. - És prohibit de fumar mentre es solda, es talla, es manipuli encenedors o bombones. Tampoc s'ha de

fumar al magatzem de bombones.

MARTELL PNEUMÀTIC

• El martell pneumàtic haurà d’estar insonoritzat. En cas que no sigui possible, l'operari haurà d'utilitzar equip de protecció individual (auriculars o taps).

• S'instal·laran senyals de seguretat que indiquin: el risc de soroll, ús de protectors auditius, ús dels resguards de seguretat de la màquina en tot moment, ús de mascaretes i ulleres.

• Els compressors a utilitzar a l’obra s'ubicaran a una distància mínima no inferior a 15 metres dels martells. • Les mànegues a utilitzar a l’obra han d’estar en perfectes condicions, així com els mecanismes de connexió tindran

el seu corresponent estanquitat. • És prohibit d’usar la mànega de pressió per a neteja de la roba de treball. • Abans d'accionar el martell pneumàtic s'ha d'assegurar que estigui lligat el punter. • S'ha de substituir el punter en el cas que s'observi deterioració o desgast d'aquest. • No s’ha d’abandonar mai el martell mentre estigui connectat al circuit de pressió. • No s’ha de deixar, sota cap concepte, el martell pneumàtic clavat al terra. • L'operari que manipuli el martell pneumàtic haurà d'usar casc de seguretat, davantal, granota de treball, botes de

seguretat, guants de cuiro, i si escau, ulleres antimpacte, mascareta antipols i protectors auditius.


ARQUITECTE TÈCNIC


EXCAVADORA (RETROEXCAVADORA)

• S'ha d'utilitzar l'excavadora adequada al treball a realitzar. Utilitzar erugues en terrenys tous, per a materials durs i trajectes curts sense desplaçament. Utilitzar excavadores sobre pneumàtics en terrenys durs i abrasius per a materials solts i trajectes llargs o de continu desplaçament.

• S'ha d'utilitzar per a cada treball (excavació, càrrega) l'equip adequat. • A causa de la seva gran esveltesa i envergadura, aquestes màquines són molt propícies al risc de bolcada, per

això s’han d'aplicar per a la realització de tota classe de treballs, assegurant la immobilitat del conjunt, els gats d'estabilització, dels quals disposen.

• Les excavadores no han de circular per pendents superiors al 20% en terrenys humits i 30% en terrenys secs però lliscants.

• No s'ha d'elevar ni girar l'equip bruscament, o frenar de sobte, així com treballar en pendents. • És prohibit l'oscil·lació del cullerot quan es realitzin els moviments d'elevació, gir i translació per a evitar

sobrecàrregues que provoquin la inestabilitat de la màquina. • Durant els treballs amb equip retro, és necessari retrocedir la màquina quan la cullera comença a excavar per sota

del xassís. • La cullera no s’ha d'usar mai per a colpejar roques, especialment si es troben mig despreses. • En carregar el material en els camions o dúmpers, la cullera mai ha de passar per damunt de la cabina del

conductor. • Quan es realitzi la càrrega, el conductor del camió o dúmper s’ha de quedar dins de la cabina si aquesta està

protegida antiimpactes (cabina integral de seguretat). En cas de no tenir cabina o que aquesta no estigui protegida contra impactes el conductor s’haurà de quedar fora, allunyat de l'abast de la possible pèrdua de material i en un punt de bona visibilitat perquè pugui actuar de guia.

• Sempre que es canviïn els accessoris s’ha d’assegurar que el braç estigui baixat i parat. • Quan sigui necessari treballar amb el braç alçat, en algunes operacions de manteniment per exemple, s'han

d'utilitzar puntals per a evitar que bolqui la màquina. • Als treballs en rases és necessari que es coordini la feina de l'excavadora amb l'estrebació de seguretat per a

impedir esfondraments de terres que puguin atrapar al personal que treballa en el fons i/o que puguin arrossegar la màquina.

• En els zones d'excavació i càrrega s’ha de: - detenir la feina quan es descobreixi una banda senyalitzadora o rasetes ceràmiques que avisin de la

presència de cables o canalitzacions soterrades. - coordinar les seves maniobres amb els operadors conductors de bolquets, camions i/o dúmpers. - utilitzar el clàxon en situacions que així ho requereixin. - equilibrar la càrrega en la caixa basculant del bolquet, camió i/o dúmper.

ESCALES DE MÀ

• A les escales de fusta el travesser ha de ser d'una sola peça i els esgraons han d'anar acoblats. • En cas de pintar-se l'escales de fusta, s'ha de fer mitjançant vernís transparent. • No han de superar altures superiors a 5 metres. • Per a altures entre 5 i 7 metres s'hauran d'utilitzar travessers reforçats en el seu centre. • Per a altures superiors a 7 metres s'han d'utilitzar escales especials. • Han de disposar de dispositius antilliscants a la seva base o ganxos de subjecció al capdavant. • L'escala haurà de sobrepassar, en qualsevol cas, la distància d’un 1 metre el punt de desembarcament. • L'ascens o descens per l'escala s'ha de realitzar de front a aquesta.

INSTAL·LACIONS D'HIGIENE I BENESTAR

- S’haurà de preveure a l’obra una zona per a la ubicació de les Instal·lacions d'Higiene i Benestar, preveient la connexió provisional d'aigua i electricitat i l’evacuació d'aigües fecals.

- Aquestes instal·lacions es construiran en funció del nombre de treballadors de l'obra, considerant l'evolució d'aquestes en el temps, i tenint en compte que hauran de cobrir les següents necessitats : canvi de roba, higiene personal i necessitats fisiològiques.

- Les Instal·lacions d'Higiene i Benestar poden ser: • mòduls prefabricats • construïdes en obra. - En ambdós casos, s'han de tenir en compte els següents paràmetres:


ARQUITECTE TÈCNIC


• Vestidors amb superfície de 2 m2 per treballador, altura mínima de 2,30 m. i equipat amb seients i taquilles individuals.

• Lavabos que poden estar situats als vestidors, sent la dotació mínima d'1 lavabo per cada 10 treballadors. • Dutxes, igual que els lavabos, es poden ubicar als vestidors amb una dotació mínima d'1 dutxa per cada 10

treballadors. • Inodors que no es podran comunicar-se directament amb els vestidors i la seva dotació mínima serà de: 1 inodor

per cada 25 treballadors, 1 inodor per cada 15 treballadores. Les dimensions mínimes dels mateixos seran d'1 x 1,20 m. i de 2,30 m. d'altura.

• Menjador que ha de disposar d'un escalfaplats, pica, cub d’escombraries, ventilació, calefacció i il·luminació. - Els mòduls prefabricats acostumen a agrupar-se en mòduls sanitaris (dutxa, lavabo i inodor) i mòduls de vestidor,

adaptant-se els mòduls de manera que puguin haver-hi accés directe d'un mòdul a un altre. - Les Instal·lacions d'Higiene i Benestar construïdes en obra, si el solar el permet, s’han de construir a prop de

l'accés, perquè el treballador pugui canviar-se abans d'incorporar-se al treball. - En obres entre mitgeres en zona urbana, donada l'escassetat d'espai s’ha de preveure en principi una zona per a

la ubicació de les instal·lacions i una vegada, a causa de la dinàmica de l'obra, es disposi d'espai a l’interior de l'edifici que s'està construint, havent-se de construirles Instal·lacions d'Higiene i Benestar amb els paràmetres anteriorment ressenyats. S'aconsella que aquestes instal·lacions estiguin, també,a prop de les vies d'accés.

- Independent d'aquestes instal·lacions, també s’han de construir les oficines de l'obra que hauran de complir a cada moment la idoneïtat quant a il·luminació i climatització segons la temporada.

- Respecte al personal d'oficina s’haurà de considerar, també, la instal·lació de lavabos i inodors.

MAGATZEM I APARCAMENT

- S'han de preveure un magatzem d'útils, eines, petita maquinària i equips de protecció personal i col·lectiva. - S’haurà de preveure una zona d’aparcament per als cotxes del personal d'oficina i d'obra, si l'obra el permet. - S’hauran de preveure zones d'estacionament de vehicles que subministren material i maquinària a l'obra, i en el

cas que estiguin estacionats limitant la circulació viària s'haurà de demanar permís municipal. Es senyalitzarà la prohibició d'estacionament de vehicles aliens a l'obra, i si fa falta es limitarà la zona amb tanques de vianants, convenientment senyalitzades mitjançant balises llampegants durant la nit.

MAQUINÀRIA DE MOVIMENT DE TERRES

Condicions generals de seguretat

En començar la jornada

• Els conductors-operadors no han de portar robes sueltes o àmplies. • S'han d'efectuar les verificacions i controls previstos al manual de l'operador i al llibre d'instruccions de la màquina,

així com les consignes particulars de l'obra. • Els operadors han de fer la volta a la màquina per a verificar el seu estat i possibles pèrdues. • Ajustant, el seient a les seves necessitats. • S'han de netejar el parabrisa, vidres i retrovisors. • Els operaris han d’accedir al seu lloc de treball de forma correcta. • Els operaris han de verificar el panell de comandaments i el bon funcionaments dels diversos òrgans de la

màquina: direcció, frens, equipaments, etc., en posar en marxa la màquina.

Durant el treball

• És prohibit l'accés a la manipulació de la maquinària sense la roba de treball reglamentària, així com també és prohibit l'ús de cadenes, polseres, anells, rellotges per a evitar que es puguin enganxar a les arestes o comandaments de la màquina.

• No s'ha de permetre l'accés, ni la manipulació a persones sense coneixements sobre el seu funcionament, les característiques del treball a realitzar, així com els riscos més comuns i la seva prevenció.

• Abans de l'inici dels treballs s’hauran de revisar els frens, ajust dels miralls retrovisors, comprovació de la visibilitat i del clàxon de marxa enrere.

• L'ús del cinturó de seguretat és obligatori. • Quan les maniobres a realitzar siguin complicades, s’ha d’utilitzar un ajudant o senyalitzador. La presència del

senyalitzador, no comporta l'operador de vigilar constantment i en tots els sentits. • S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines.


ARQUITECTE TÈCNIC


• S’ha de prohibir la presència de treballadors al radi de gir de les màquines, prohibició que s’ha de senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor.

• En marxa enrere, el conductor haurà d'accionar el clàxon i les llums blanques. • Mai no s’ha de descendir pendents en punt mort. • No s'ha de botar directament al terra, si no és per un perill imminent per a l'operador. • L'operador mai abandonarà la màquina, ni per curts períodes de temps, amb el motor en marxa, o els braços i

cullerots alçats. • Si el desplaçament es realitza per carretera, s’ha d’assegurar que tots els components retràctils i mòbils de la

màquina estiguin plegats i fixats, tenint la raqueta degudament senyalitzats. • Quan es circula per carretera, s'ha de circular marxa endavant, amb el casset o la fulla baixats, i portar totes les

llums enceses fins i tot si és de dia. • S'ha de respectar a cada moment la velocitat de circulació fixada pel fabricant, la senyalització, prioritats i

prohibicions. • S'ha de tenir present que d’altres usuaris de la carretera poden impacientar-se, per això s'ha de circular a un costat

de la carretera per a deixar-los passar, quan sigui possible. • No s'ha de circular mai en punt mort. • No s'han de transportar persones, a banda de les places previstes pel fabricant. • En cas de fatiga o somnolència no s'ha de treballar amb màquines. • Quan la màquina està estacionada. És prohibit d’utilitzar l'ombra projectada per aquesta amb finalitat de descans. • No s’ha de treballar amb la màquina en situació d'avaria o semiavaria, s’ha de reparar primer per a poder

reprendre's el treball.

En finalitzar la jornada

• L'operador ha d'aparcar la seva màquina en la zona d'estacionament prevista, respectant entre vehicle i vehicle l'espai suficient per a permetre el pas del vehicle de manteniment.

• L'operador una vegada estacionada la màquina ha de recolzar al terra el casset o fulla. • Abans de sortir del lloc de conducció ha de tindre's en compte :

- posar el fre d'estacionament. - accionar el punt mort dels diferents comandaments. - si l'estacionament és perllongat (més d'una jornada) es desconnectarà la bateria. - treure la clau del contacte. - bloquejar totes les parts mòbils. - tancar la cabina i tots els punts d'accés a la màquina.

• L'operador descendirà del seu lloc utilitzant els mitjans previstos a l'efecte, de cara al vehicle. • En cas d'alguna anomalia en la màquina (soroll anormal, pèrdues, etc.) o mal funcionament s'ha de redactar un

informe assenyalant totes les anomalies o defectes observats, notificant-lo immediatament al Servei de manteniment i a l'encarregat de l'obra.

Manteniment

• S'ha de mantenir la màquina neta : treure el fang i la brutícia amb regularitat i la neu i el gel a l'hivern ; el fang gelat pot causar dificultats a la transmissió o impedir altres funcions.

• No s’ha de guardar combustible ni draps greixosos sobre la màquina ja que pot produir un incendi. • Quan sigui necessari desmuntar components pesats, s'ha d'utilitzar l'equip d'elevació apropiat i s’ha d’assegurar,

mentre es realitzi el treball, que s'han col·locat degudament els necessaris calzos i immobilitzacions. • Després de qualsevol revisió, operació de manteniment o ajust, s’ha d’assegurar de col·locar tots els dispositius

protectors. • En realitzar operacions de manteniment o ajustos s'ha de posar en servei el fre de mà, bloquejar la màquina, per al

motor i treure sempre la clau del contacte col·locant una nota, en lloc visible, perquè es llegeixi clarament. • S'han de realitzar totes les revisions de manteniment indicades pel fabricant. • No s'ha d'alçar la tapa del radiador en calent. • En cas de tenir que tocar-se el líquid anticorrosiu s’haurà de protegir amb guants, utilitzant, a més, ulleres

antiprojeccions. • Quan es canviï l'oli del motor i/o del sistema hidràulic ha d’estar aquest a temperatura ambient per a evitar

cremades. • Durant les operacions de manteniment o reparació de la maquinària no s’ha de fumar. • Si ha de tocar l'electròlit (líquid de les bateries) s’ha de fer protegit amb guants impermeables, recordi que aquest

líquid és corrosiu. • Abans de soldar canonades de sistemes hidràulics s'han de buidar i netejar d'oli, aquest oli és inflamable.


ARQUITECTE TÈCNIC


Condicions específiques de seguretat

• L'operador d'una màquina de moviment de terres ha d’estar familiaritzat amb el funcionament de la màquina i conèixer les característiques del treball a realitzar, així com els riscos més comuns i la seva prevenció.

• L'operador haurà de pensar a cada moment en la seva seguretat així com en la dels companys que treballin a prop de la seva zona d'influència.

• Abans de començar la feina l'operador s’haurà d'informar i haurà d’observar les recomanacions de seguretat de cada màquina.



Arquitecte Tècnic


ARQUITECTE TÈCNIC



AMIDAMENTS I PRESSUPOST






ARQUITECTE TÈCNIC


PROJECTE I ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT PER ......JOSEP M. GARROFÉ I AMORÓS ARQUITECTE...

Documents

Transcript of PROJECTE I ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT PER ......JOSEP M. GARROFÉ I AMORÓS ARQUITECTE...