¿Qué es la Listeria monocytogenes? ¿Cómose transmite? ¿Cómo se previene y controla?

El COVIB celebra lafestivitat de Sant Francescd’Assís amb un acteinstitucional on hi técabuda l’emotivitat, lareivindicació i la celebració

Seguretat alimentària:Més d’un centenar depersones afectades persalmonel•la després demenjar a un establimentde cuina oriental de Palma

Assessoria jurídica:Té l’obligació una clínica decórrer amb les despeses detransport i incineració d’uncadàver que el propietarino ha abonat?

REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE VETERINARIS DE LES ILLES BALEARS | 3T 2019 | 82

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Jesús Martínez. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom).

Consell editorial: Lluís Riera, Jorge Cañellas, Manuel Ruiz, Tomeu Martí i Iván Plasencia. Fotografia: Jaime Reina. Maquetació: G. Domenici.

Publicitat: COVIB (Av. Comte de Sallent, 2, Principal A i B - Tel: 971 71 30 44/49). Impressió: Gráficas Loyse. Dipòsit legal: PM-495-2013

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles. Veterinària noes fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la re-producció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

editorialsumari

Visibilidad veterinaria

Los dos grandes brotes alimentarios de este verano, el de Liste-riosis en productos cárnicos en Andalucía y el de Salmonelosisen un restaurante asiático en Palma, han visualizado, una vezmás, el gran impacto y preocupación que este tipo de proble-mas tienen en nuestra sociedad. El interés mediático ha sidoenorme y continuo, así como las repercusiones políticas, quehan generado importantes debates en sede parlamentaria. Denuevo, los veterinarios hemos vuelto a ser considerados comopiezas fundamentales para garantizar la salud pública, hechoque es habitual cuando se producen crisis alimentarias, espe-cialmente ocasionadas por productos de origen animal.

Sin embargo, lamentablemente, una vez que las aguas vuel-ven a su cauce, parece que volvemos a pasar a un segundo plano.Esta falta de visibilidad, la percepción de una falta de reconoci-miento como profesión sanitaria, ha sido el germen de una mo-vilización de la veterinaria a nivel nacional, con la convocatoria deuna manifestación en Madrid el próximo 17 de noviembre cuyolema es Somos Veterinarios, somos sanitarios y que ha surgidocomo la respuesta ante el cansancio provocado por la subida delIVA, la falta de reconocimiento sanitario de los centros veterinarios,o la imposibilidad de acceder a la formación especializada delSNS, entre otras cuestiones. Reivindicaciones con las que, porcierto, lleva trabajando arduamente la organización colegial ve-terinaria desde años. Desde el COVIB creemos positiva esta mo-vilización y por este motivo hemos decidido apoyarla y facilitar eldesplazamiento de los colegiados que quieran asistir. Ahora bien,somos conscientes de que, a pesar de que una manifestación deestas características ofrece una imagen potente, es imprescindibleque detrás exista una estrategia clara para conseguir los objetivosque se demandan y, para ello, es fundamental la implicación detoda la organización colegial veterinaria y entidades veterinarias yel liderazgo del Consejo General como aglutinador y máximo re-presentante de nuestra profesión en España. Así lo manifestamosen la reunión de la junta interterritorial convocada específica-mente para este tema y en esta línea trabajaremos en el futuro.

Pero sería un error pensar que la organización colegial ve-terinaria sea la única responsable. La implicación y el trabajodiario, profesional y honesto, de todos y cada uno de los veteri-narios y veterinarias es fundamental para trasladar a la sociedadla mejor imagen de nuestra profesión. En esta línea, el proyectoQxQ, iniciativa innovadora de nuestros compañeros de Seguri-dad Alimentaria, o la próxima publicación de la Guía veterinariapara la introducción de perros que visitan a sus propietarios enel ámbito hospitalario y sociosanitario, liderada por el grupoEtoCovib y basada en el proyecto Dogspital del que fueronparte imprescindible nuestros representantes en Ibiza, son dosejemplos de iniciativas innovadoras que contribuyen a ello, ade-más de repercutir en la mejora de la salud pública y del bien-estar de la sociedad. Sin duda, éste es el camino.

4 Avepa: Formació continuada a Mallorca • Formació COVIB auxiliars

5 Apunts de gestió empresarial: com fixam els preus? (II)

6 Seguretat alimentària: Més de cent persones afectades per salmonel•la a Palma

7 Hª de la Veterinària:L’enyorat Institut Provincial de Biologia Animal (Ibabsa)

8 Justícia Alimentària:demanda d’aliments i canvi climàtic

9 Perfil col•legial: Tolo Matas Mir

10 Portada: Listeria monocytogenes iEntrevista a Margalida Buades, cap de serveide Seguretat Alimentària de la Conselleria de Salut

13 Actualitat: Es prepara una manifestació de la veterinària espanyola a Madrid

14 Actualitat: Celebració Sant Francesc

16 Semilla: Lentivirus d’ovelles i cabres en la colonització de la Mediterrània

18 Els nostres centres: Clínica VeterinàriaSolvet

20 Actualitat: Obituari • Celebració delCan We Run

21 Assessoria jurídica: Bufete Antonio Font

22 Cas clínic: Amanda Figuerola

23 Altes i baixes • Art al COVIB

veterinària 82

4

avepa veterinària

Seminario de cirugía digestiva práctica en Ibiza

El COVIB pone la lupa sobre la figuradel auxiliar de clínica veterinariaJaume Roig imparte una jornada formativa acerca de unade las piezas esenciales de la atención veterinaria a anima-les de compañía.El pasado 28 de septiembre se impartió en el aula de for-mación del Colegio una jornada técnica centrada en la figura

del auxiliar de clínica veterinaria y suenorme importancia en la actividaddiaria del negocio, que fue ofrecidapor Jaume Roig, director veterinario yfundador del Hospital de día Vetersa-lud Zooclínic.

La exposición se articuló sobre cua-tro ejes temáticos, empezando por lastareas que el auxiliar realiza en la clínicay deteniéndose en su importancia (re-cepción del cliente, atención telefónica,cobros, control de agenda, parte admi-nistrativa, control de satisfacción delcliente, gestión de quejas...), para pasardespués a explicar los conocimientosque sobre radiología y diagnóstico porimagen debería tener el auxiliar: posi-ción del paciente, anatomía, cómo re-visar e interpretar una radiografía ypatologías más frecuentes.

Tras ello, detalló el papel del auxi-liar en el laboratorio formulando sugerentes cuestiones(¿cómo podemos saber si un resultado es fiable o no? o ¿cu-ándo debo repetir la analítica?) a partir de un título temáticomás sugerente todavía: ‘El laboratorio no es sólo poner tirasreactivas en una máquina’. El veterinario finalizó su exposi-ción refiriéndose a todo lo que el auxiliar puede hacer en elquirófano, refiriéndose al instrumental y material básico o alas nociones de monitorización básica, entre otros aspectos.

El síndrome dilatación-vólvulo gástrico(DVG) y sus complicaciones postoperato-rias, las circunstancias de una enterecto-mía en contraposición a las de unaenterotomía, la cirugía básica del hígadoy vías hepatobiliares o las técnicas y com-plicaciones derivadas de una hernia pe-rineal fueron algunas de las cuestionesque se abordaron en la jornada formativade Avepa en Ibiza, coorganizada junto alCOVIB el pasado 21 de septiembre, y quecontó con la presencia de más de unadocena de veterinarios clínicos.

Araceli Calvo, licenciada veterinaria porla Universidad Autònoma de Barcelona,forma parte del equipo del Hospital ArsVeterinaria en los servicios de Medicina In-terna, Cirugía de tejidos blandos y Cirugíade Urgencias. Su área de especial interéses el tratamiento de heridas crónicas, con

numerosas comunicaciones, ponencias yestudios sobre el tema. Es socia de AVEPA,del grupo de trabajo GECIRA (Cirugía detejidos blandos de AVEPA), de VWHA (Ve-

terinary Wound Healing Association), y deGNEAUPP (Grupo nacional de expertospara el cuidado de las úlceras por presióny heridas crónicas).

Araceli Calvo imparte una jornada formativa organizada por Avepa y el COVIB

Foto

ced

ida

per

Jo

an R

iera

.

ACTUALITAT

apunts de gestió empresarial

5

veterinària

Criteris a tenir en compteper fixar els preus (II)

Determinar el preu d’un producte que venem és relativamentsenzill. Generalment hi ha uns preus recomanats pel fabricant,en els quals ja hi ha un marge de benefici raonable. A més,aquests preus venen molt condicionats pels preus que tinguila competència per aquest mateix producte i no ens enpodem allunyar molt perquè el client que compra un pro-ducte idèntic (per exemple un mateix sac de pinso de la ma-teixa marca), sempre cerca el més barat. Potser estarà disposata pagar un poc més si hi ha avantatges afegits com que se lienvii a domicili, que tingui garantia de palatabilitat, etc.

Però ¿què passa amb els nostres Serveis Professionals?D’una manera molt semblant, els serveis-producte (vacuna-cions, esterilitzacions, etc.) també es veuran bastant condicio-nats pels preus “de mercat” o dit d’una altra manera, els preusde la competència. No obstant això, aquí tenim un poc mésde marge de maniobra per afegir valor percebut a la prestaciód’aquests serveis i per tant, a poder demanar un preu més alt.Tot això dependirà del model de negoci que tinguem, deltipus de client i la seva capacitat econòmica, de la imatge quedoni la nostra clínica i de la manera de fer la nostra feina. Noés el mateix realitzar una visita de vacunació en 5 minuts, ambuna exploració ràpida i en un consultori vell i brut, que fer unaexploració minuciosa amb control del pes, revisió amb oftal-moscòpia i otoscòpia, auscultació cardio-respiratòria meticu-losa, etc., etc., durant 25 minuts, donant totes les explicacionsque el propietari sol•licita, en una clínica moderna, neta, ambpersonal auxiliar que ens ajuda, amb un/a recepcionista querecorda la següent cita i que s’encarrega d’avisar el dia abans,etc. La vacunació serà la mateixa (producte), però el servei noserà igual i per tant el preu no serà el mateix. I trobaremclients que preferiran la primera i altres la segona.

¿COM PUC SABER QUIN PREU MÍNIM HE DE POSAR?Si només prenem com a referència els preus de la competèn-cia, correm el risc d’estar venent per davall dels costs. Cada cen-tre veterinari és diferent i té uns costs diferents. Per això, és moltinteressant conèixer què ens costa a nosaltres cada un dels ser-veis que oferim. Una manera senzilla per saber-ho és calcular elque s’anomena “COST PER MINUT DE VETERINARI”.

La idea és imputar tots els costs FIXES del nostre centre ve-terinari sobre el temps d’un sol veterinari, és a dir, simplificarcom si allà només treballàs una persona, que seria la respon-sable de tots els costs fixes.

Els costs fixes són aquells que no canvien tant si es venenserveis com si no. Bàsicament els subministres (aigua, electri-citat, gas), sous, seguretat social i lloguer del local. Els variablessón els que depenen del número de serveis realitzats: a mésserveis, més despeses. Són, sobretot, les despeses en proveï-dors (productes, medicacions, fungibles, etc.) i en serveis ex-terns (ex. ecografista)

Com que els costs variables s’autofinancen (cada vegada

que venc un sac de pinso, me queda un marge de benefici)no els tenim en compte a l’hora de fer el càlcul del cost perminut de veterinari.

¿COM ES CALCULA?La fórmula és molt senzilla: CPM = CF/MT

On CPM és cost per minut veterinari, CF és total de costosfixes anuals i MT és el total de minuts treballats per any.

Els costos fixes anuals s’obtenen de la informació compta-ble de l’empresa. Els minuts treballats per any s’obtenen demultiplicar el núm. de dies que tenim obert el centre veteri-nari pel núm. d’hores que obrim aquells dies, per 60 minuts ipel núm. de veterinaris que treballin a jornada completa.

Un exemple:Una clínica que té obert 8 hores diàries de dilluns a di-vendres i obre 4 hores els dissabtes, en la qual hi treba-llen 2 veterinaris a jornada completa, 1 veterinari a mitjajornada i 3 auxiliars a jornada completa. L’exercici ante-rior ha tingut uns costos fixes de 120.000 Euros.

1. Dies treballats (restant ½ dissabte per setmana, tots els diu-menges i 14 festius): 272 dies

2. Càlcul dels minuts que tenim obert: 272 dies x 8 hores/diax 60 minuts/hora = 130560 minuts anuals d’obertura del cen-tre. Hem de tenir en compte, però, que el veterinari no estàtot el temps passant consulta o fent cirurgies (és a dir, gene-rant ingressos), perquè hi ha estones que no hi ha cites, per-què s’han de completar historials, fer telefonades, etc. Per això,s’ha d’aplicar un factor de correcció que representi el tempsproductiu real. Podem suposar que el veterinari “factura” du-rant un 65-70% del seu temps. Així, doncs, estarà “facturant”:130560 x 0.65= 84864 minuts.

3. A més, en el nostre exemple, tenim treballant simultània-ment 2.5 veterinaris, per tant, el temps global treballat a la clí-nica són: 84864 x 2.5 = 212160 minuts.

4. Finalment, tenim que el cost per minut de veterinari d’a-quest centre és de: 120000/212160 = 0.57 Euros.

5. I què passa amb el personal auxiliar? No el comptam, per-què els seus costs els repercutim sobre el veterinari.

A partir d’aquest càlcul, podem saber quin serà el preumínim necessari dels nostres serveis i podrem afegir el margede benefici que considerem adequat perquè l’empresa fun-cioni. De tot això en parlarem en la propera entrega.

JAUME ROIG SASTREHospital de Dia Vetersalud Zooclínic

6

seguretat alimentària veterinària

>>> Els inspectors es varen trobar que lacuina era massa reduïda pel volum defeina que s’hi realitzava i que les tempera-tures de les cambres frigorífiques “no erenles adequades, i això feia que el nombrede bacteris en els aliments creixés”.

Més d’un centenar de persones afectadesper salmonel·la després de menjar a unestabliment de cuina oriental de Palma

Segons les darreres informacions facilitades per la Direcció Ge-neral de Salut Pública i Participació (xifra de finals de setembre),102 persones han resultat intoxicades a un restaurant de cuinaoriental de Palma a causa del que resultà ser un brot de salmo-nel•la. Arran de la comunicació d’una desena de casos d’intoxi-cació alimentària a diferents centres hospitalaris de l’Illa, el 24d’agost, vista la coincidència de l’origen del problema, i detec-tades deficiències estructurals i de tipus operacional, el Serveide Seguretat Alimentària procedí a la suspensió cautelar de laseva activitat el dia següent i va proposar l'obertura d'un expe-dient sancionador al restaurant.

A partir d'aquell moment, la notificació dels casos es va anarproduint de manera progressiva a mida que els serveis assisten-cials els anaven comunicant al Servei d’Epidemiologia.

En procedir algunes de les persones afectades de fora deMallorca, el servei d'Epidemiologia va donar avís al Centre Coor-dinador d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), dependentdel Ministeri de Sanitat.

Actualment, la inspecció està valorant un document quel’empresa presentà i en el qual s'exposa el seu Sistema de Gestióde Seguretat Alimentaria. La DG roman a l’espera també de latipificació dels aïllaments Salmonel•la a afectats i menjars, quees realitzen al laboratori de referència (Centre Nacional de Mi-crobiologia de Majadahonda) per investigar l’origen del bacteri.Fins que les investigacions que hi ha actualment en marxa noes valorin positivament no es farà l'aixecament de la suspensiód’activitat que recau sobre aquest establiment des del passat25 d’agost.

NOMBROSES DEFICIÈNCIESSegons ha transcendit a l’opinió pública, els inspectors esvaren trobar que la cuina era massa reduïda pel volum defeina que s’hi realitzava i que les temperatures de les cambresfrigorífiques “no eren les adequades, i això feia que el nombrede bacteris en els aliments creixés”. Una altra deficiència es-tructural és que el restaurant no estava dotat d’aigua calenta,“i és una cosa que afecta la neteja, ja que l'aigua freda no eli-mina els greixos, de manera que no es neteja adequada-ment”, informà Seguretat Alimentària. D’altra banda, la inspecció va concloure que tampoc s’evita-ven les contaminacions creuades i es “posaven aliments con-taminats al costat dels preparats per a menjar”. Finalment, esdetectà la presència d’aliments que es conservaven a tempe-ratures d’entre 20 i 30 graus, “unes condicions que afavoreixenl’aparició de la salmonel•la i altres microorganismes”, segonsSeguretat Alimentària.

La inspecció està valorant actualment un document on s'exposa el Sistema de Gestióde Seguretat Alimentaria de l’empresa; La DG roman a l’espera de la tipificació delsaïllaments Salmonel·la a afectats i menjars

perfil col·legial

7

veterinària

Tolo Matas (Palma, 1964) és un veterinarique ha passat la major part de la seva vidaprofessional a les aules com a professor dediferents matèries. D’ençà de 2011 impar-teix classes de Processos de la indústria ali-mentària, al cicle de grau mitjà d’FP deForneria, Rebosteria i Confiteria, a l’Institutd’Educació Secundària Josep Sureda i Bla-nes de Palma. La influència que sobre ell,de petit, va tenir un professor que era ve-terinari marcà la seva vida i el dugué, entrealtres coses, a convertir-se en veterinari i enprofessor. Però anem per parts.

Tolo Matas estudià la carrera a Sara-gossa després de l'etapa escolar al col•legiLluís Vives de Palma, on fou un alumnemés bé dolent, com ell mateix reconeix. Elfet que li agradassin els animals des desempre -la família era de Palma però teniauna fora vila on hi havia porcs i vaques-també hi influí. A més, a la Universitat, ontrià la branca de producció animal, es con-vertí en un alumne destacat i passà anysmolt bons, tant des del punt de vista vitalcom des de l’acadèmic, gaudint molt delsestudis. En tornar a Mallorca, l’any 87, li sorgíl’oportunitat d’entrar per primer cop encontacte professional amb el món veteri-nari, ja que els estius dels anys precedentsels havia dedicat a descansar, i començà atreballar de tècnic veterinari al Col•legi, queen aquells anys estava presidit per TomeuAnguera. La seva activitat es centrà, entred’altres, en la introducció de dades de cansvacunats de la ràbia, en el manteniment icanvis de codi en el programa de la basede dates de col•legiats i en la creació d’unabase de dates i programa de baremacióde candidats a veterinari titular interí. Enaquella època es tragué el diplomat enSanitat que atorgava l’Institut de Salut Car-los III, un títol per al qual, juntament ambels veterinaris Josep Rovira i Pau Llabrés, féuun treball de recerca, que, més tard, grà-cies a l’alè del director del laboratori de laConselleria de Salut, Tomeu Cabrer, va serl’embrió del llibre Estudio epidemiológicode la Leishmaniosis canina en la isla deMallorca, coescrit amb Rovira gràcies a unabeca de la Conselleria de Salut i una altradel COVIB. L’obra, derivada de l'anàlisi perimmunofluorescència indirecta del voltantde 2.500 mostres de cans, va ser distri-buïda entre els veterinaris i altres profes-sions sanitàries.

Un any després d’entrar al Col•legi,Matas féu el servei militar obligatori, circu-lant per diferents quarters i acabant a lacuina de la base General Asensio de

Palma, on havia de vigilar les càmeres delsaliments i inventariar els moviments ques’hi produïen. “Suposadament havia decontrolar la seguretat alimentària de lacuina, ja que el coronel cap de la basetenia molt clar que volia un veterinari allà,però el cert és que no vaig arribar a veureun maletí de bromatologia que m'haviende proporcionar i s'imposà el meu capità,que em deia que li servia tant com unpilot: per no res”, explica avui Tolo Matas.

Dies abans d’acabar el servei militar,l’Administració el cridà per ser veterinari ti-tular a Mercadal, lloc on s’incorporà i passàun any abans de tornar a Mallorca percomplir una de les seves aspiracions de jo-venet: la docència. Un bon amic li proposàun lloc de feina a un centre escolar privatde Magaluf i Tolo Matas no s’ho pensà doscops. Es convertí, primer, en professor debiologia, geologia i informàtica, i, amb eltemps, en director, un càrrec que ostentàdurant 10 anys, entre 1993 i 2003, amb unadedicació plena i “panxades de feina quede vegades anaven de 7 del matí a 1 de lamatinada”, recorda. Però aquests horarisinterminables no aturaven l’energia del ve-terinari, qui durant aquesta època formàpart de la comissió deontològica delCOVIB. I com la vida són etapes, un dia de-cidí partir de l’escola privada i iniciar uncamí al sistema educatiu públic, com a in-terí. El seu primer destí fou l’Institut d’Artà,on donà classe de biologia i ciències natu-rals i període en el qual, cul inquiet, co-

mençà una segona feina amb la seva prò-pia empresa, ‘Servicios de Seguridad Ali-mentaria’, fent assessorament d’higienealimentària i control d’APPCC per a em-preses i hotels, a més de formació en ma-nipulació d’aliments. Passà d’un centre aun altre, curs a curs, fins que aterrà al JosepSureda i Blanes, l’any 2011. Entre mig, féuun curs d’expert universitari en nutrició hu-mana i dietètica per la Universitat de Cadis,una formació que li va ser ben útil per laseva tasca privada. En arribar a l’IES, on im-parteix diferents mòduls d’indústria ali-mentària (com Matèries primeres enforneria i pastisseria o Seguretat i higieneen la manipulació d'aliments) a una qua-rantena d'alumnes cada any, hagué decercar-se la vida per comptar amb un ma-terial didàctic específic, molt tècnic, ja queno existia cap llibre per a aquest cicle d’FP,i mica en mica (“gràcies a internet”, reco-neix) anà elaborant, com si d’una receptaes tractàs, un llibre de text per als estu-diants d’aquest grau, que serveix tambécom a publicació de consultes tècniquesprofessionals per forners, resposters, etcè-tera. Tolo Matas és també avaluador de for-mació del Sistema Nacional de Salut i treutemps per dedicar-se a la jardineria a SantJoan, on té una casa de camp, i a l’astrofo-tografia -compta amb un grapat de teles-copis i càmeres aposta-, una afició quetambé li ve de petit, quan trobà en la do-cència i en la veterinària les seves vertade-res vocacions.

Tolo Matas MirUn veterinari a les aules

8

justícia alimentària veterinària

>>> Acceptar els hàbits de consumcom un fet inamovible seria acceptarque no podem fer res com a societatper avançar cap a un model deproducció i de consum sostenibles.

La demanda d'aliments i el canvi climàtic

Aquest estiu es va celebrar a Menorca el VI Fòrum Menorca d’E-conomia i Medi Ambient a Mongofra Nou, dedicat als produc-tors hortofructícoles. S’hi van exposar un seguit d’idees ireflexions ben interessants. En un moment determinat deldebat va sorgir, al voltant de la xifra que a Menorca hem d’im-portar el 81% dels aliments que consumim1 (i, en el cas de fruitai verdura, fins a un 90%), la reflexió que el mercat comanda ique per tant cal adaptar-se a la demanda.

Acceptar els hàbits de consum com un fet inamovible seriaacceptar que no podem fer res com a societat per avançar capa un model de producció i de consum sostenibles. El sistemaalimentari industrialitzat que actualment domina és responsa-ble del 45 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Laalimentació insana que promou aquest model alimentari ja ésla causa d’una de cada cinc morts al món. És urgent canviar lescaracterístiques del sistema alimentari per pal•liar la crisi sociali ecològica a què estam abocats.

De fet de les presentacions dels ponents i del debat poste-rior, va quedar clar un cert consens per potenciar el productefresc, local, de temporada i agroecològic, en model de circuitscurts capaç de crear llocs de feina de qualitat, de generar i dis-tribuir riquesa localment.

Durant el debat van aparèixer moltes idees d’accions peravançar en aquest sentit. Però va quedar força clar que el canvid’hàbits alimentaris és necessari. La qüestió és si això és possiblei com s’aconsegueix.

Els processos de canvi no són senzills ni poden ser imme-diats. Requereixen un treball actiu. Però són possibles2. I enaquest procés tots els agents del sector hi tenen una part de

responsabilitat: la pagesia, les organitzacions agràries, les coope-ratives, els tècnics, l’administració i les empreses. Però també lesONGs que treballen en el sector i, per descomptat també elsmitjans de comunicació que poden ajudar a fer arribar els mis-satges de forma rigorosa, clara i lliure de perversions.

Les grans empreses de l’agronegoci, de fet, són molt activesimpulsant els seus propis mecanismes de transformació ambl’objectiu d’orientar el consum i la producció per maximitzar elsseus beneficis. Però una societat que pensa en el seu futur hade vetllar per la salut de les persones, la conservació del seu en-torn i l’equitat social, ha de tenir clar que l’alimentació és undret i no un negoci.

Si fem un esforç col•lectiu per avançar cap allà on tots estemd'acord que hem d’avançar és perfectament possible canviar lamanera com ens alimentem.

1. Segons dades de l’Estudi de Fluxos alimentaris de Menorca, elabo-rat per el Consell Insular de Menorca.2. Hi ha diverses tècniques, entre elles l’extensió agrària o la comuni-cació per a la innovació que han tractat a fons com abordar aquesttipus de processos de canvi.

Acceptar els hàbits de consum com un fet inamovible seria acceptar que no podem ferres com a societat per avançar cap a un model de producció i de consum sostenibles;a Menorca hem d’importar el 81% dels aliments que consumim i, en el cas de fruitai verdura, fins a un 90%

història

9

veterinària

Hace escasos días, releyendo en casa do-cumentos antiguos que se fueron acu-mulando a través de los años de ejercicioveterinario, me vino a la memoria queeste pasado 29 de septiembre se hubie-ran cumplido los 70 años de la inaugura-ción oficial del Instituto Provincial deBiología Animal de Baleares (1949), enti-dad que tras una brillante y reconocidaactuación durante su vida oficial, fue, a mientender, inexplicablemente disuelta porel Govern Balear, integrando a sus com-ponentes en una entidad de nueva crea-ción. Ello, me llevó a recordar con tristezasu desaparición y meditar un poco sobrelas causas de su creación y del enormeesfuerzo y trabajo que tuvo que desarro-llar en sus primeros años, para abrir ca-mino a sus entonces objetivos.

La finalidad principal del recién cre-ado Instituto en su fase inicial, fue promo-ver la mejora de la cantidad y calidad dela leche producida por el ganado vacunopara consumo humano, a través de la in-seminación artificial, lo que introducíacomo práctica básica el uso de toros se-leccionados de las razas más adecuadaspara este fin. El control de su funciona-miento técnico y el mantenimiento eco-nómico, corrían en aquella época, a cargode la Diputación Provincial de Baleares,de la que era su Presidente, D. PedroSalas Garau. Para su puesta en marcha seadquirieron unos terrenos cercanos aPalma, concretamente en Son Ferriol, alser por entonces zona de abundanteconcentración de vacuno lechero, y seconstruyeron los locales que debían al-bergar al recién creado Instituto. Debedestacarse que el Instituto Provincial deBiología Animal fue el primer centro deinseminación artificial de ganado vacunolechero de carácter no estatal que seconstruía en España, cosa harto difícil enaquellos tiempos. Su dirección técnicaestuvo siempre en manos veterinarias.

El inicio de sus actividades no fuefácil. Los dos primeros años de trabajoen Mallorca fueron prácticamente deintroducción y difusión de esta nuevatécnica, que llegó a 100 inseminacio-

nes en 1950, y a 568en 1951, cifras queaumentaron pro-gresivamente cadaaño. En 1965, la Di-putación, bajo elmandato de su en-tonces presidente,D. Rafael Villalonga Blanes, firmó unconvenio con la Dirección General deGanadería del Ministerio de Agricul-tura para que ésta colaborara, a travésdel Instituto, en el fomento y mejorade la ganadería balear mediante unaspositivas líneas de ayuda que tuvieronuna buena y continuada acogida entrelos ganaderos de nuestras islas.

En 1970, los avances en la tecnologíade conservación y aplicación del semende ganado vacuno dieron un impulso ex-traordinario a su práctica en este ganado,de tal forma que la inseminación se uti-lizó ya sobre 5.766 vacas en 1972, y la pro-ducción media de leche en las vacasnacidas por inseminación, controlada porlos servicios de Control de RendimientoLechero del Instituto, se elevó hasta los5.242 kilos por lactación.

Estos convenios, basados en la buenasintonía del Instituto y el Ministerio deAgricultura, se intensificaron hasta 1979, loque provocó una época de mejoras pro-gresivas que colocaban a Baleares en unaposición destacada dentro de la ganade-ría española. En ese mismo año, entre lastres islas mayores, se habían inseminado12.915 vacas con dosis seminales de altacalidad, cifra que significaba aproximada-mente el 50% de las hembras en edadreproductora del archipiélago balear.

Tres años más tarde, el 8 de mayo de1982, con motivo de los cambios políticosacaecidos en España, al desaparecer la Di-putación, el Instituto quedó en manos delrecién nacido Consell General Interinsularde las Islas Baleares, que a su vez lo trans-firió a la Dirección General de la Produc-ción Agraria de la Consejería de Agricultura.Empezaba así una nueva etapa que se ca-racterizó por una expansión ganaderamuy positiva, por la semilla sembrada ya

por el Instituto, que fue acompañada porla apertura de delegaciones territoriales deIBABSA en Menorca y en Ibiza.

En 1986, España ingresaba en la Co-munidad Económica Europea, lo queconllevó la obligatoria puesta en marchade las campañas de saneamiento gana-dero en ganado vacuno y más adelantede ovino y caprino, que fueron siemprellevadas a cabo, de forma muy satisfacto-ria a nivel de campo y laboratorio, por elInstituto Provincial de Biología Animal. En1992, las 7.306 vacas sometidas a ControlLechero en las Islas, que finalizaron su lac-tación durante este año, dieron ya unpromedio de 6.220 kilos de leche.

Y finalmente, creo que se debe des-tacar que en 1999, el día 1 de octubre, elInstituto de Biología Animal, bajo el man-dato de su entonces presidente, GabrielPuigserver Gil de Sola, celebraba el Pri-mer cincuentenario de su creación, conla asistencia de todos aquellos veterina-rios que en su día fueron presidentes y/ocolaboradores del mismo. Día grande decelebración y recuerdo de los éxitos al-canzados por el Instituto durante mediosiglo, que ondearán siempre en nuestramemoria. A los que acudimos a aquelsimbólico acto de agradecimiento profe-sional, nos ha dolido mucho la recientedesaparición del Instituto de BiologíaAnimal, por una decisión extraña, que haeliminado el nombre de cuna de unaentidad que tantos beneficios y alegríashabía aportado a la ganadería balear.

Sinceramente, en lo que coincidimostodos los consultados, después de anali-zar su historia, es que IBABSA, que coneste nombre la seguimos recordando, nomerecía tal fin.

TOMEU ANGUERA

Añoranza delInstituto Provincialde Biología Animal

10

portada veterinària

Listeria monocytogenes: qué es, cómo setransmite y cómo se previene y controlaDada la problemática surgida por los casos de listeriosisasociados al consumo de un producto cárnico en Andalucía,de reciente actualidad, el comité de redacción de la revistaconsidera necesario explicar con detalle qué es la listeria yqué enfermedad produce, así como los mecanismos queexisten para prevenir su aparición y control. Para ello a con-tinuación se exponen una serie de apartados que dan intentandar respuesta a las preguntas más comúnmente planteadas.

¿QUÉ ES LA LISTERIA?Listeria pertenece a un grupo de bacterias que comprende adiez especies de las cuales la Listeria monocytogenes es lamás preocupante desde el punto de vista de la salud pública.

Listeria monocytogenes es una bacteria ampliamente dis-tribuida en el medio ambiente (suelo, agua, material fecal) porlo que puede llegar a los animales, a las plantas y a las perso-nas a través de múltiples vías.

Se trata de una bacteria muy resistente ya que sobrevive yse multiplica en ambientes poco favorables. Puede crecer atemperaturas de refrigeración, y en condiciones de acidez, sa-linidad y ausencia de oxígeno, a diferencia de la mayoría delresto de las bacterias patógenas. Sobrevive a las temperaturasde congelación, aunque en los alimentos congelados no semultiplica. No obstante puede ser eliminada mediante trata-mientos de cocción, aunque el alimento debe alcanzar los

70ºC durante 2 minutos, u otras combinaciones de tiempo ytemperatura equivalentes.

Puede estar presente en el suelo, paredes, techos y equi-pos de procesado de alimentos. Una particularidad de estabacteria es su capacidad para crear en los equipos de mani-pulación de alimentos estructuras de resistencia y de protec-ción, denominadas biofilms, difíciles de eliminar con losprocedimientos de limpieza y desinfección normales. A travésde los biofilms se pueden contaminar los alimentos.

En los establecimientos de procesado de alimentos la Lis-teria entra a través de los alimentos y materias primas crudasy sin procesar. Desde éstos se contaminan las instalaciones ylos equipos de trabajo.

TRANSMISIÓN A LAS PERSONASLa Listeria monocytogenes puede transmitirse por varias vías:> Por consumo de alimentos contaminados con la bacteria. > Por contacto directo entre personas con animales enfer-

mos (poco habitual).El consumo de alimentos contaminados constituye la prin-

cipal forma de transmisión (80-90% de los casos).Los alimentos más frecuentemente implicados con la en-

fermedad humana o listeriosis son aquellos que:> Favorecen el crecimiento de la bacteria (aquellos con pH

> 4,4, actividad agua > 0,92,…).

Toni Marí, a Puigpunyent, i Carles Simarro, a Sóller, són manescals que han estatelegits pels seus veïns i veïnes primera autoritat en els seus respectius municipis,assumint amb orgull una gran responsabilitat i mirant de reüll la seva professió

portada

11

veterinària

> Tienen una vida útil larga en refrigeración (largos tiemposde vida útil* en refrigeración favorecen su crecimiento).> Son consumidos sin tratamiento térmico inmediata-

mente antes del consumo (alimentos listos para consumir).Ejemplos de estos alimentos son el salmón y otros pescados

ahumados, los patés conservados en refrigeración, los productoscárnicos loncheados, los quesos elaborados con leche cruda, losbrotes de semillas germinadas, las hortalizas troceadas...

Es importante considerar que todos estos alimentos seconsumen directamente, sin tratamiento térmico inmediata-mente antes de su consumo, y pueden conservarse duranteun largo tiempo en el refrigerador, durante el cual la listeriapuede continuar multiplicándose de manera considerable.

En la inmensa mayoría de los casos la contaminación delos alimentos listos para consumir ocurre después de su pro-cesado, en las fases de troceado, loncheado, y manipulación,así como en la fase de almacenamiento por contactos entrealimentos crudos y ya cocinados.

*La vida útil de un alimento se define como un periodode tiempo en el que un producto sigue siendo seguro y cum-ple sus especificaciones de calidad en condiciones de alma-cenamiento y uso previstas. La vida útil determina la fecha decaducidad y se expresa como “fecha de caducidad” o “consu-mir preferentemente antes de”.

NATURALEZA DE LA ENFERMEDADLa ingesta de alimentos contaminados con la bacteria puedeprovocar la enfermedad conocida como listeriosis.

Existen 2 tipos de enfermedad asociadas con Listeria mo-nocytogenes: forma no invasiva y forma invasiva.> Forma no invasiva: cursa con una gastroenteritis leve, que

afecta a personas sanas. Los síntomas incluyen diarrea, fiebre,dolor de cabeza, y dolores musculares, que aparecen tras unperíodo de incubación de 24-72h. Los síntomas remiten en 1 a3 días. Los brotes de esta enfermedad se asocian con la ingestade alimentos contaminados con gran número de bacterias.> Forma invasiva: es la forma grave de la enfermedad, y

afecta a las personas de alto riesgo, como son las mujeres em-barazadas, recién nacidos, lactantes, niños de corta edad, per-sonas mayores y personas con el sistema inmunitario débil. Laenfermedad viene caracterizada por la gravedad de los sínto-mas y por su elevada mortalidad (20%).

Los síntomas son fiebre no muy alta, dolores musculares,septicemia, y meningitis. En el caso de transmisión de lamadre al feto provoca graves lesiones en éste, abortos o naci-miento de niños con septicemia, aunque la madre puede nopresentar signos de la enfermedad.

El período de incubación es generalmente de 1 a 2 sema-nas, aunque puede oscilar entre algunos días y 3 meses.

Según datos del informe de fuentes y tendencias de agen-tes zoonóticos y enfermedades de transmisión alimentaria dela EFSA, la prevalencia en la UE de listeriosis en forma invasivaen 2017 fue de 0,48 casos / 100.000 habitantes. Desde 2008se ha venido registrando un aumento de casos (2.480 casosen 2017, y 227 fallecimientos).

PREVENCIÓN Y CONTROL. LEGISLACIÓNEn todas las fases de la cadena alimentaria, desde la producciónprimaria pasando por las etapas de manipulación, procesado,envasado, distribución, transporte y venta de alimentos sedeben aplicar buenas prácticas de higiene (BPH).

Además todos los operadores de establecimientos alimentarios,

con excepción de los del sector primario, están obligados a implan-tar y llevar a cabo sistemas de autocontrol basados en los principiosdel Análisis de Peligros y Puntos de Control Crítico (APPCC).

La normativa europea que fija los criterios microbiológicosde los alimentos, Reglamento (CE) 2073/2005, establece quelos operadores deben poner en marcha procedimientos quegaranticen que los productos que comercializan cumplen loslímites para determinados microorganismos.

Especialmente los operadores de productos listos para el con-sumo deben realizar un programa intensivo de muestreo paradetectar la contaminación ambiental en las instalaciones y equi-pos de trabajo con el fin de evitar la transmisión a los alimentos,así como tomar muestras de alimentos para comprobar quecumplen con los criterios microbiológicos que la normativa euro-pea exige para el control de la Listeria monocytogenes.

El Reglamento fija unos límites de ausencia o presenciade hasta 100 ufc/gr para la Listeria monocytogenes, en funciónde si el alimento favorece o no el crecimiento de la bacteria,y de si el operador puede garantizar que el producto a lo largode su vida útil no sobrepasará el límite establecido.

Es crucial que los productores de alimentos listos para elconsumo lleven a cabo las acciones oportunas para controlar,de un lado, la contaminación por Listeria monocytogenes du-rante los procesos de fabricación y manipulación, y, de otro,su crecimiento en el producto hasta el final de su vida útil.

Nos encontramos, pues, ante una bacteria oportunista, quepuede crecer en situaciones donde el resto de las bacterias pató-genas no lo pueden hacer, imposible de erradicar dada su altapersistencia en el medio ambiente, y que requiere unos procedi-mientos específicos de control en los establecimientos alimenta-rios que deben abarcar al menos los siguientes aspectos:> Estrictos procedimientos de limpieza y desinfección de

las instalaciones y equipos de trabajo.> Tomas de muestras de zonas y equipos de producción,

y aplicación de sistemas para detectar biofilms.> Tomas de muestras de alimentos listos para el consumo

para comprobar que se ajustan a los límites impuestos por elReglamento (CE) 2073/2005.> Determinación de la vida útil de los alimentos listos para el

consumo, teniendo en cuenta la posibilidad de que dichos ali-mentos favorezcan el crecimiento de la Listeria monocytogenes.> Implantación de sistemas de autocontrol basados en el

Análisis de peligros y Control de Puntos Críticos (APPCC).

12

portada veterinària

Margalida Buades, veterinària i cap de servei de Seguretat Alimentària de la Conselleria de Salut

“No hi ha cap aliment exquisit, cap establiment dequalitat ni cap dieta saludable si els aliments nosón segurs per a qui els consumeix”

> Que en ple segle XXI, en el primermón, es puguin donar casos com el dela Listèria a Andalusia, amb més de 200persones afectades i tres de mortes, amés de set avortaments, ens refereixun cas puntual, cúmul d’una sèrie dedesafortunades coincidències, o d’uncas que no és tan difícil que es doni?Com ha estat possible des del seu co-neixement del cas i amb la informacióque maneja? Com s’hauria d’haver ges-tionat segons el seu parer?Del que ha passat a Andalusia m’estimmés no pronunciar-me perquè no tinctota la informació. No obstant això, el quesí vull dir és que si bé el risc zero no existeix,disposem d’un ample cos normatiu, queneix del coneixement científic, i que, peruna part obliga als productors a produiraliments segurs, i per l’altra, requereix al’Administració a verificar el complimentde les normes aplicables als productorsque asseguren la innocuïtat dels aliments.Si es compleixen aquests requeriments,en les dues vessants, m’atreviria a dir queés casi impossible que es doni un brot

com el que ens estam referint, amb les ca-racterístiques que s’han donat. > A Balears se n’han detectat dos casosfins ara. El primer d’ells no està relacio-nat amb el brot d’Andalusia i en el mo-ment d’aquesta entrevista, s’esperen elsresultats del segon. És necessari comu-nicar-ho ràpidament i mitjançant fontsoficials per no crear alarma social. Quinés el procediment ordinari per fer-ho,una vegada donat un cas de crisi en se-guretat alimentària?Els aïllaments de Listeria no són excep-cionals. El sistema ordinari i no urgent ésla comunicació des de les unitats de mi-crobiologia al Servei d’Epidemiologia.Quan es va tenir coneixement del brotd’aquest estiu l’Institut Carlos III va sol•li-citar a les CCAA que remetessin tots elsaïllaments per detectar casos relacionatsa distints indrets geogràfics. > Com es fa el control oficial veterinarid’establiments i empreses d’alimenta-ció a les Illes Balears? Creu que la pres-sió inspectora actual és suficient?És molt llarg d’explicar el que ens exigeix la

Comissió Europea per fer el control oficiala les empreses d’alimentació. I d’això envull fer ressò, perquè hom ignora el conei-xement científic, tecnològic, i metodològicque s’ha de tenir en compta a l’hora d’a-bordar l’ acció de control oficial. Aquell con-trol basat en una inspecció, en un fotopuntual d’una situació, aquelles inspec-cions d’un temps, que molta gent coneix irecorda, s’han manifestat ineficients. Eu-ropa ens exigeix un altre plantejament. I no,la inspecció inspectora actual no me sem-bla de cap manera suficient. Els indicadorsque manegem ens diuen que estam moltenfora dels d’altres indrets a España i/o apaïsos del nostre entorn. No obstant, i ditaixò, també vull dir que sense el compro-mís del sector empresarial envers la pro-ducció d’aliments segurs i de complimentde les normes sanitàries, la tasca del controloficial podria ser infinita, i així i tot no assolirnivells de protecció adequats.> La cara més important són les pròpiesempreses. Creu, des de la seva expe-riència, que hi ha una conscienciacióempresarial sobre bones pràctiques i,per tant, que els casos que es puguindonar són anecdòtics, o creu que elque prima és el component econòmici, per tant, que manca un compromísreal per la seva part amb la seguretatalimentària, amb els conseqüents pe-rills cap a la població i perjudicis cap elseu propi sector?Me sap molt de greu contestar amb gene-ralitats, perquè hi ha empresaris a les nos-tres illes que treballen d’una manera moltseria i responsable, però és vera que massasovint detectem molt de desconeixementenvers les bones pràctiques d’elaboraciód’aliments, i de les normes d’aplicació. Per-sonalment me sorprèn que aquests em-presaris no siguin conscients que són elsresponsables, i cada vegada són social-ment més responsables. No serveix cap estratègia de màrqueting, deposicionament en el mercat, de servei alpúblic, sense tenir present que la premissaés la seguretat dels aliments. No hi ha capaliment exquisit, cap establiment de quali-tat ni cap dieta saludable si els aliments nosón segurs per a qui els consumeix.

actualitat

13

veterinària

La falta de reconocimiento, la precariedad, la plétoraacadémica y el IVA abusivo son, entre otras, algunas de lasreivindicaciones que clamará el colectivo en un encuentromasivo impulsado por un grupo independiente de veterinarios

La erradicación de laPPA en Europa “no selogrará pronto”

Manifestación de veterinarios enMadrid en defensa de la profesión

El próximo 17 de noviembre se celebraráen Madrid una manifestación del colectivoveterinario español bajo el lema ‘Somosveterinarios, somos profesionales sanitarios,cuidamos de tu salud’, reclamando supapel en el mapa sanitario nacional, algoque, a juicio de una mayoría, en demasia-das ocasiones se olvida. La idea surgió deun grupo de veterinarios independientes,el cual empezó a difundir el mensaje a tra-vés del móvil a otros colegas, que a su vezlos reenviaron a unos terceros, y así sucesi-vamente, implicando a profesionales libe-rales, asociaciones, Colegios profesionalesy demás entidades relacionadas con elsector. El objetivo era coordinarse para unamovilización a favor de una serie de reivin-dicaciones colectivas generales como la

falta de reconocimiento, la precariedad, laplétora académica y el IVA abusivo, entreotras. Uno de los impulsores ha argumen-tado que lo que se pretende con ello esunificar a todo el sector en un punto deencuentro común. Muchos particulares,asociaciones y Colegios, como el COVIB,han apoyado a nivel institucional la inicia-tiva. Algunos miembros de la junta colegialbalear, además, apoyarán presencial-mente la protesta a título particular des-plazándose hasta Madrid.

Cualquier veterinario se puede uniral grupo de Facebook ‘ManifestaciónVeterinaria’ para conocer todas las nove-dades y avances de la organización, asícomo contactar a través del correo:vetsomossanitarios@gmail.com

El comisario de Salud y Seguridad Ali-mentaria de la Unión Europea (UE), Vy-tenis Andriukaitis, informó en el últimoConsejo de Ministros de Agricultura yPesca de la UE, en octubre, de la evolu-ción de la peste porcina africana (PPA)en Europa. Andriukaitis explicó que laenfermedad ha continuado propagán-dose en ciertos puntos críticos duranteel verano, la temporada alta para latransmisión del virus, produciéndoseacontecimientos preocupantes en Ru-mania, Hungría y Bulgaria, por ejemplo,con posibles consecuencias para los paí-ses de los Balcanes. El comisario tam-bién hizo referencia a que se estáabordando la reducción adecuada dela población de jabalíes, si bien, remarcóque los recientes brotes en otras regio-nes recuerdan cuánto de rápido puedepropagarse la PPA y cómo de devasta-dora puede ser. Afrontando los últimosmomentos de su legislatura, Andriukaitisexplicó que durante los últimos 5 años,“la peste porcina africana ha sido un des-afío constante y una de mis principalespreocupaciones en el campo de lasalud animal”.

Jornada informativa parala elaboración deprogramas sanitariosde explotaciones equinasEl pasado 10 de julio el COVIB organizó,conjuntamente con el Servei de Rama-deria de la Conselleria d’Agricultura, unasesión informativa sobre la elaboraciónde programas sanitarios para explota-ciones equinas. La jornada fue impar-tida por los colegiados Ángela Dametoy Pau Alorda y pudo seguirse por inter-net en el resto de las islas. La jornadatuvo como finalidad que los veterinariosque estén interesados en elaborar pro-gramas sanitarios conozcan los requisi-tos que deben cumplir los titulares deexplotaciones ganaderas e intentar es-tablecer unos criterios coherentes y ade-cuados a cada tipo de explotación. Porotra parte, los veterinarios inscritos en lajornada pudieron inscribirse en una listaque el Servicio de Ganadería elaborócon el fin de poder facilitar a los titularesde las explotaciones ganaderas en elcaso de que soliciten un veterinario paraelaborar el programa sanitario.

I jornada de actualización en el tratamientoy diagnóstico de la leishmaniosis

El Hospital de Manacor reunióa finales de septiembre a losveterinarios y a otros profesio-nales sanitarios en una jornadapara tratar la destacada inci-dencia de leishmania en per-sonas y animales en las Islas.Entre las exposiciones que sellevaron a cabo en el primerbloque temático, titulado laleishmania en Baleares, se en-contraba la de Ramon Garcia,

sobre la leishmania canina, en la que expuso la enfermedad hablando de sus gene-ralidades: el vector, el reservorio, la situación en Baleares, el problema, las estrategiasde control y el futuro, que pasa por el establecimiento de canales de colaboración ycooperación entre médicos, veterinarios y otros profesionales implicados, la mejorade la información sobre la enfermedad y el fomento de la investigación. Intervinierontambién Antoni Nicolau, jefe de servicio de epidemiología de la Conselleria de Salut,refiriéndose a la vigilancia epidemiológica de la leishmania en las Islas, y Vicenç Ro-camora, jefe de servicio de dermatología del Hospital de Manacor, hablando sobrela leishmania cutánea en el área de Manacor. En un bloque temático posterior, queversó sobre el tratamiento de la enfermedad, intervino la veterinaria Coralie Bertolani,responsable del servicio de Medicina Interna de Canis Hospital Veterinari, que hablódel tratamiento de la leishmania en perros.

14

actualitat veterinària

Un Sant Francesc per a tots els gusts

Pronuncià Ramon Garcia un dels seus dis-cursos més reivindicatius durant l’acte ins-titucional de la celebració del patró delCol•legi d’enguany, el passat 11 d’octubre al’hotel Valparaíso de Palma. El president delCOVIB aprofità la presència d’un nodritgrup de representants polítics per llençar elguant als representants de la Conselleriad’Agricultura (la consellera, Mae de la Con-cha, i el director general d’Agricultura, Ga-briel Torrens), de la Conselleria de Salut (ladirectora general de Salut Pública i Partici-pació, Maria Antònia Font) i de l’Ajunta-ment de Palma (el regidor de MediAmbient i de Benestar Animal, Ramon Vi-cenç Perpinyà).

Després de recordar els veterinaris finatsenguany (Rafel Pizà i Francesc Solà), el pre-sident del COVIB començà el seu discursfent referència al paper desenvolupat pelsprofessionals veterinaris en el brot de listèriad’Andalusia, de gran actualitat en els da-rrers mesos: “Els veterinaris som professio-

nals essencials en la salut pública, un fethabitual quan apareixen crisis que l’afectenrelacionades amb la seguretat alimentàriao amb malalties de transmissió zoonòtica,tot i que encara la percepció de la professióés que continuam sense rebre el reconei-xement que creiem que ens mereixemper la gran contribució sanitària de la vete-rinària al benestar de la nostra societat”.Parlà a continuació Garcia de diverses difi-cultats o desraons amb què es troba laprofessió, com el fet de que les clíniquescontinuïn sense ser considerades centressanitaris, ser l’única professió sanitària sot-mesa al pagament de l’IVA o la impossibi-litat de poder accedir a la formaciósanitària especialitzada del sistema nacio-nal de salut, entre d’altres. També es féu re-ferència a la plètora professional, a lesdificultats dels manescals en el seu dia adia i als índexs d’estrès derivats que patei-xen, així com el fet de ser la Comunitat Au-tònoma amb la ràtio d’inspectors sanitaris

per població més baixa d’Espanya. El president del COVIB repassà altres

assumptes d’actualitat, com la implicaciócol•legial en tres iniciatives que han recollitgran èxit durant aquest any: el projecte d’a-companyament de malalts hospitalaris‘Dogspital’, desenvolupat a Eivissa i Me-norca conjuntament amb la Conselleria

El COVIB celebra la festivitat del seu patró a Palma amb un acte en què hi tinguerencabuda les reivindicacions sectorials, l’emotivitat i la festa, cada una en el seu moment

actualitat

15

veterinària

de Salut; el projecte educatiu amb les es-coles de les Illes, ‘Posa un veterinari en lateva vida’; i la jornada tècnica sobre tinençad’animals de companyia en l’entornhumà, celebrada conjuntament amb elCol•legi d’Administradors de Finques. Aixímateix, Ramon Garcia aprofità la conjun-tura per fer un agraïment públic al perso-

nal del Col•legi per la seva incansable feinaen un any de grans dificultats i problemes,i “no sempre grata i reconeguda”, afegí.

Prèviament s’havien lliurat les insígniesals recent col•legiats i als que duen 25 i 50anys, i després dels parlament de la con-sellera, que va cloure l’acte recollint elguant del president i posant-se, en la me-

sura de les seves possibilitats, a disposiciódel COVIB, arribà la part festiva de l’acteamb un imponent bufet, el bar i un dis-cjòquei que amenitzà la trobada fins pas-sada la mitjanit. Un dels moments méscuriosos de la vetlada arribà al final delsorteig de regals, cortesia de les empresescol•laboradores, quan es rifà el televisor itot el pes de la fortuna recaigué sobre unRamon Garcia que no va poder evitarsentir els clams de ‘tongo’ contra ell.

FRANCESC SOLÀ, COL•LEGIAT D’HONOR A TÍTOL PÒSTUM.El moment més emotiu de la vetlada va ser, sense dubte, laconcessió de la medalla d’honor del COVIB a títol pòstum aFrancesc Solà Ayats, que va ser recollida pels seus tres fills, Lluïsa,Javier i Carlos, en presència de la seva emocionada vídua, MariaMagdalena Bauzà. Aquesta distinció va ser un decisió extraor-dinària de junta, que concità l’acord de tots els membres, perla trajectòria professional del manescal, delegat del col•lectiude jubilats durant més d’una dècada i president del comitè deredacció d’aquesta publicació. La família de Francesc Solà agraíenormement una distinció que, com digué la seva filla, “li hauriafet moltíssima il•lusió”.

SANT FRANCESC A MENORCA I EIVISSA. El presidentdel COVIB, Ramon Garcia, passà una bona estona a les ce-lebracions col·legials del patró de la professió que varen

tenir lloc a Menorca (esquerra, juntament amb Agustí Mer-cadal, que va ser homenatjat) i Eivissa (amb Jordi Masip iCarmen Garzón).

16

veterinària

Ramsés Reina1, Lorena de Pablo-Maiso1, Ricard Farriols2, Irache Echeverría1, Damián de Andrés1.1. IdAB (CSIC-Govern de Navarra. Avda Pamplona 123, 31192. Mutilva. Navarra).2. Veterinariprofessionalindependent (Esporles, Mallorca).

Lentivirus d’ovelles i cabres en lacolonització de la Mediterrània

INFECCIONS LENTIVIRALSLes infeccions lentivirals ens acompanyen des de l'inici de la nostraevolució com a animals mamífers. Sabem, precisament gràcies almodel oví, que el desenvolupament del sincititrofoblast en la pla-centa dels mamífers s'origina gràcies a l'expressió de la proteïna del'embolcall (Env) d'un retrovirus vestigial [1-4]. Actualment, ens en-frontem a diferents infeccions lentivirals que afecten no només lasalut humana (amb més d'1,8 milions de casos nous de VIH a 2016),sinó també la sanitat de diferents espècies animals productivescom poden ser l'ovina, la caprina, l'equina i fins i tot la bovina.

La infecció per Lentivirus de Petits Remugants (Small Rumi-nant Lentivirus: SRLV), grup on es troben els clàssics virus MaediVisna (ara conegut com el genotip A dels SRLV) i el de l’artritis en-cefalitis caprina (genotip B), es troba estesa per tot el món, assolintaltes prevalences i essent pràcticament endèmica a la conca Me-diterrània [5-18].

Al nostre país, la prevalença és mitjana-alta, tant en ramatsovins com en caprins, amb presència d’animals malalts essent lamamitis i la patologia pulmonar les més freqüents. Tot i això,s’han caracteritzat dos focus de patologia nerviosa i artrítica a Cas-tella Lleó i Aragó [21, 22], respectivament amb importància enquant al numero d’animals afectats i amb conseqüències eco-nòmiques greus. Tant la seroprevalença com el desenvolupa-ment de la malaltia depèn fonamentalment dels sistemes deproducció, la raça i l'estirp viral circulant.

La ingestió de calostre o llet contaminats o el contacte directeamb animals infectats són les condicions ideals per a la transmis-sió de la infecció. La conseqüència principal, una vegada s’esta-bleix la infecció en un ramat, és un augment en la taxa dereposició i un descens en la producció lletera a causa del desen-volupament de mastitis.

La descripció dels primers ramats certificats lliures de SRLVdata de l'any 2007 i es van aconseguir després de l'aplicació demesures de diagnòstic precoç de tipus serològic i selecció d'ani-mals negatius per a la recria [19, 20].

MÈTODES DE CONTROLMalgrat la intensa recerca en el camp de la vacunació no dispo-sem de vacunes ni de tractaments per les infeccions lentiviralsdels petits remugants.

Els mètodes de control de la infecció es basen en la identifi-cació dels animals infectats per mètodes serològics i en l'aplicacióposterior de diferents mesures zootècniques encaminades a as-solir la reposició a partir d'una descendència seronegativa. Fins almoment, el diagnòstic mitjançant ELISA, significativament méssensible que la immunodifusió en gel d'agar (AGID), ha permèsla implantació de diferents programes de control al voltant delmón, donant lloc a zones pràcticament declarades lliures. Malgrataixò, nombrosos estudis indiquen que els ELISAs existents, basatsen antígens d'una sola estirp, no són capaços de detectar l'espec-tre antigènic que mostren els lentivirus en la natura. Això, junta-ment amb la descripció de noves variants virals en els últims anys,ha posat de manifest la necessitat de millorar els ELISA comer-cials existents, incloent-hi antígens de més d'un genotip, tot ple-gat incrementant la capacitat de detectar animals positius.

Les tècniques moleculars, idònies per detectar directamentel virus, com la PCR, han demostrat un cert èxit a l'hora de diag-nosticar la infecció, ja que detecten el virus en animals seronega-tius que, o bé presenten una resposta d'anticossos feble, o unavariant viral diferent de la inclosa als tests comercials.

Mancant estudis de seqüenciació massiva d'aïllats de SRLV, laPCR seguida de seqüenciació tipus Sanger ha estat l'eina essen-cial en la pròpia conformació filogenètica dels SRLV i en la carac-terització de nous genotips.

Tot i que la legislació canvia depenent de la zona geogràficaen consideració, l'OIE (Organització Mundial de Salut Animal) es-tableix controls i restriccions a les importacions d'animals per ala reproducció i en centres d'inseminació artificial.

LENTIVIRUS AL MEDITERRANILa presència dels SRLV és especialment important en la concamediterrània i és també una font important de dades tant epi-demiològiques com biològiques. La infecció assoleix prevalencesmitjanes-altes en tots els països i, tot i això, els programes de con-trol instaurats són escassos i les mesures de vigilància a la impor-tació/exportació molt limitades. En molts dels països mediterraniss’estableix la presència dels genotips més estesos a nivell mundial(genotips A i B) i fins i tot s'han descrit nous genotips, com l'E o elsubgrup B3, restringits fins al moment a l'àmbit d'Itàlia i Turquia.

Tenint en compte les similituds de les races caprines i ovinesen els diferents països de la conca i el possible origen dels SRLV

Figura 1: Diagnòstic per ELISA y PCR de lentivirus als ovins de Mallorca.Resultats dels ELISA ‘screening y genotyping’ i comparació amb elsobtinguts emprant tècniques moleculars com la PCR. Coeficient κ deCohen mostrant concordança moderada.

17

a la zona més oriental de la mediterrània [25], les Illes Balears po-drien aportar informació epidemiològica global essencial en l’es-tudi dels SRLV, donada la seva situació geogràfica. Tot i així, la sevapresència encara no s’ha investigat.

ELS LENTIVIRUS SÓN A MALLORCAEn aquest estudi hem analitzat un total de 280 individus pertan-yents a 11 ramats ovins situats entre Palma de Mallorca i la zonacentral de l'illa de Mallorca, on se situen la majoria de les explo-tacions. Les anàlisis serològiques implementades amb el kit co-mercial Eradikit Screening (In3diagnostic) van indicar que un80% de les explotacions conté almenys un animal infectat, en-cara que la prevalença dins de cada ramat varia substancialmentdel 9 al 40%. Els genotips virals es van determinar amb el kit co-mercial Eradikit Genotyping (In3diagnostic) que permet discri-minar entre els genotips A, B i E. A més, amb la tècnica de PCRes van confirmar les dades de l'ELISA, en quant a la presència deSRLV. Tot i això, es van trobar animals positius a la PCR classificatscom a seronegatius i viceversa, indicant una concordança mode-rada entre els dos tipus d’eina per la diagnosi (Figura 1). Les se-qüències virals trobades a les reaccions de PCR indiquen que elsvirus presents a Mallorca són de diferent origen.

La majoria dels animals es troben infectats pel genotip B3que, fins al moment, només s’havia trobat a l'illa de Sardenya i aTurquia (Figura 2), i que podria ser d'importància al mapa epide-miològic del Mediterrani [26]. Fins al moment, ignorem si aques-tes estirps podrien escapar al diagnòstic convencional, així comel seu comportament biològic, de manera que la vigilància epi-demiològica és essencial.

D'altra banda, es van trobar seqüències dels genotips A i B2 moltsemblants a les causants dels brots peninsulars d'encefalitis i artritis,respectivament. Aquests genotips podrien desenvolupar brotsd'importància epidemiològica, encara de més rellevància a Mallorcaon les races autòctones han pogut romandre aïllades sense con-tacte previ amb aquestes estirps, especialment patogèniques.

ORIGEN DE LA INFECCIÓEn el cas Mallorquí que s'exposa aquí, l'origen de la infecció podria

ser hipotèticament doble. D'una banda, el genotip B3, probable-ment procedent de la Mediterrània on s’ha descrit amb anterio-ritat. A l'espera d'anàlisis evolutius que ens ajudin a determinarl'edat de l'ancestre comú entre els grups de seqüències B3 pro-cedents de Mallorca i la resta de la Mediterrània, sembla lògicpensar que aquest genotip ha colonitzat animals des de Turquiafins a Mallorca, passant per Itàlia [27] (Figura 3). Aquest viatge coin-cideix amb el realitzat pels primers conqueridors de la Mediterrà-nia que des del Creixent Fèrtil (actual Jordània) van colonitzar,amb cabres a bord dels seus vaixells, diferents illes properes (mol-tes, per cert, amb nom de cabra com Xipre, Capra, Capri, Cabrera,Polyaigos ...) i finalment la Mediterrània (Figura 3) [28].

En canvi, les seqüències pertanyents als genotips A i B2 po-drien ser originàries de la península i han pogut instal•lar-se a l'illadesprés de la importació d'animals infectats.

CONCLUSIONSLa infecció per SRLV està àmpliament distribuïda a Mallorca. Latroballa d'aquestes seqüències en la població ovina de Mallorcaposa de manifest la importància de la vigilància epidemiològicadels SRLV, sobretot en el cas de poblacions aïllades. Idealment,aquesta vigilància s’ha de portar a cap emprant els últims mèto-des serològics disponibles, capaços de detectar més d'un genotipi combinats amb tècniques moleculars com la PCR.

Figura 2: Identificació de la infecció de lentivirus als ovins de Mallorca. Els pictogrames verds indiquen la seroprevalença (detecció indirectad’anticossos) i els vermells indiquen les reaccions PCR positives (detecció directa de virus) dins de cadascun dels ramats. L’amplada d’aquestpictogrames indiquen el numero relatiu d’animals infectats. Les seqüencies obtingudes de les reaccions positives de PCR es mostren als arbresfilogenètics, posant-los en relació als genotips ja descrits a la literatura.

Figura 3: Moviments migratoris humans en la colonització dela Medite-rránia. Les illesdela Mediterrániaamb nom de cabra fa pensar en la pre-sència d’aquests animals, i dels seus lentivirus, a les expedicions delsprimers conqueridors.

18

clíniques veterinàries de Balears veterinària

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra clínicasurti a la revista veterinària, no heu de fer res mésque posar-vos en contacte amb el Col·legi mitjançantla pàgina web www.covib.org

Nombre: Solvet Clínica Veterinària.

Titular (no veterinario): RafelCortés Serra.

Dirección: Calle Sol, 1. Alcudia.

Web: www.alcudiaveterinari.com

E-Mail: info@alcudiamagatzem.com

Abierto desde: 2006.

Equipo humano que conformala clínica: Dos veterinarios, dosauxiliares técnicos veterinarios y unapeluquera.

Especialidades: Medicina internay preventiva, vacunación, limpiezabucal, diagnóstico por imagen(radiología y ecografía), todo tipode cirugías y servicio a domicilio.

FICHA

Solvet Clínica Veterinària

Trece años atrás, en 2006, Rafel CortésSerra (Alcúdia, 1967) transformó un alma-cén de piensos, alimentación y venta deanimales que regentaba desde 1989 enalgo más. Para no morir en la orilla, re-mando contra la progresiva globalizacióndel mundo, con internet como plata-forma de un nuevo modelo que amena-zaba al comercio tradicional, decidiódarle un valor añadido al enfoque de sunegocio y empezó a ofrecer servicios ve-terinarios. El empresario convirtió AlcúdiaMagatzem en un establecimiento deanimales y para animales, incluyendoservicios veterinarios que hasta entoncesno tenía. Para ello, transfiguró la partetrasera de su negocio, un local de unos350 metros cuadrados, en una clínicanueva con todas las dependencias yequipamientos necesarios para ofrecerlos servicios veterinarios ordinarios, habi-litando una salida independiente a unacalle lateral, la calle Sol (de donde tomasu nombre). Para dar ese paso, el empre-

sario contó con la colaboración del vete-rinario Álex Sanz, el cual acumulaba unanotable experiencia en la zona norte dela Isla merced a una trayectoria profesio-nal de varios años entre las clínicas de pe-queños animales del Puerto de Pollençay en el Puerto de Alcudia. Explica Cortésque la presencia del veterinario sirviópara que esa ‘salida a bolsa’ no fueranada traumática: “Abrimos el negocio y,como la gente nos conocía y tambiénconocía al veterinario, no tardamos entener los primeros clientes. Además, lle-vábamos muchos años como negocioabierto, que se diversificó, y eso no es lomismo que abrir una clínica de cero, sinpresencia anterior. Se puede decir quearrancamos bien”.

La clínica está diseñada alrededor deun pasillo ancho y cuenta con dos con-sultas veterinarias, una de las cuales hasido habilitada recientemente, una salade hospitalización y de rayos, laboratorio,quirófano y, tras una puerta, una sala de

clíniques veterinàries de Balears

19

veterinària

espera contigua a la tienda, separada poruna mampara de cristal de infinidad deproductos de alimentación y comple-mentos varios. Parece esta estancia con-cebida para que la clientela sienta unasensación de espacio mientras espera, almismo tiempo que puede tomarse uncafé de cápsula o ver las noticias en unplasma que acompaña la espera. Al finaldel pasillo está la entrada directa a la clí-nica desde la calle, pero el jaleo se encu-entra en la parte delantera, en la avenidaPollentia, donde cuenta con un espaciode aparcamiento exclusivo de clientes. Aeste lado está situada también la pelu-quería, que cuenta con actividad diaria.Su encargada, Marina Burtasova, acude atrabajar cada día desde Palma.

Durante sus primeros años, la clínicaabría por las mañanas y por las tardes,parando los mediodías, hasta que en2015 la incorporación de una segundaveterinaria, Carlota Lennie, quien había

trabajado en varias clínicas de Mallorca eInglaterra, miembro del RCVS y con es-pecialización en el área de dermatología,provocó un aumento considerable de laclientela y permitió mantener el negocioen marcha ininterrumpidamente de 9.30horas a 19.30 horas, de lunes a viernes,aplicando dos turnos de cinco horas porveterinario, y abrir los sábados (de 10 a 13horas). El trabajo con dos veterinarios(además de dos auxiliares técnicos vete-rinarios, Cristina y Juan) otorgó otra di-mensión al centro, que ha aguantadobien los momentos de crisis y las fluctua-ciones de clientela, según confiesa su ti-tular. El músculo de esta clientela sesustenta, por cierto, en la población resi-dente, de alrededor de un 90% (algo sor-prendente para un municipio costero yturístico), y el trabajo serio, honesto y pro-fesional de los colegiados y los auxiliares

han servido para que Solvet haya podidomantener el tipo. Solvet ofrece serviciode urgencias hasta medianoche, servicioa domicilio y desde hace unos pocosaños cuenta con un servicio específicopara los casos de traumatología.

Mientras tanto, Rafel Cortés continuará

con sus tareas de gestión de la tienda y su-pervisión de la clínica a la espera de quesu hija, que a los 16 años asegura quequiere ser veterinaria, pueda el día de ma-ñana recoger el testigo del negocio y, porsupuesto, de una clínica plenamente con-solidada en Alcudia.

>>> “Llevábamos muchos años como negocio abierto,que se diversificó, y eso no es lo mismo que abrir una clí-nica de cero, sin presencia anterior. Se puede decir quearrancamos bien”.

20

actualitat veterinària

Segunda edición de la carrera conmascotas Can We Run en Palma

El COVIB ha colaborado nuevamente este año con los orga-nizadores de la carrera para personas con mascotas, bautizadacomo Can We Run, que llegó a Palma el pasado 20 de octu-bre, y que se celebra en distintas ciudades de la geografía es-pañola. Una veterinaria colegiada estuvo presente en laprueba para atender cualquier incidencia relacionada con lasmascotas. La prueba cumplía su segunda edición y atrajo amás de 400 personas al parque de sa Riera. Los participantespodían escoger entre dos modalidades, runner, con un reco-

rrido de 3,8 kilómetros; y marcha, 1,8 kilómetros, para inscri-birse en la carrera.

Se entregaron premios en las categorías masculina, feme-nina, menores y familias. Can We Run está organizado por Diariode Mallorca (editorial Prensa Ibérica), en colaboración con elAyuntamiento de Palma y persigue, entre otros, concienciaracerca de la importancia de tener una mascota, conseguir másmunicipios Pet Friendly y una mayor aceptación de las masco-tas en lugares públicos o fomentar la adopción, entre otros.

Francesc Solà Ayats, el cor de la revistacol•legial, ens deixa als 87 anys

El passat 18 d’agost morí als 87 anys Francesc Solà Ayats, el quedurant més de vuit anys fos director d’aquesta revista. La sevatasca al capdavant del col•lectiu de veterinaris jubilats al llarg detres lustres i la seva presència activa en qualsevol activitat o inicia-tiva de caire social del COVIB el convertiren en una persona moltconeguda i estimada en el si de la institució. Llicenciat en Veteri-nària per la Universitat de Saragossa, va ser el número 1 de la sevapromoció en les Oposicions al Cos de Veterinària Militar. Ingressàa l’Acadèmia de Sanitat Militar, d’on sortí amb la graduació de ti-nent. Va ser coronel veterinari i especialista en bromatologia. Lajunta de govern del COVIB li ha concedit a títol pòstum la col•le-giació honorària, una distinció que es va fer pública durant l’actede celebració de Sant Francesc d’Assís d’enguany, en presènciade la seva vídua, Maria Magdalena Bauzà, i els seus tres fills, Lluïsa,Carlos i Javier Solà. Que al cel sia, senyor Solà.

> Enguany també ha mort el col•legiat Rafel Pizà Ramon,company de Felanitx, per a la família del qual enviam des d’aquíel nostre més sincer condol.

OBITUARI

21

La Rambla, 17. 07003 Palma de MallorcaTel. 971 229 160. Fax 971 713 806

www.bufeteantoniofont.com

AbogadosEconomistas

Graduados SocialesAsesoría Laboral y Tributaria

interpretarlo a “sensu contrario” frente a la previsión expresa delos animales de abasto: de haber querido que ese coste paralos animales de compañía fuera asumido por la clínica se hu-biese previsto expresamente, como sí se ha hecho para los ani-males de abasto.

¿Qué debe hacer el veterinario antes ese caso? Requerir el servicio por el procedimiento normal advir-tiendo de esa especial circunstancia, pero consideramosabsolutamente recomendable (con el fin de poder opo-nerse al pago si así le fuese requerido), que el veterinarioesté en condiciones de acreditar que el impago delcliente no se ha debido a su negligencia, dejadez o des-interés, sino que, muy al contrario, se debe al comporta-miento moroso de su cliente, a cuyos efectos deberá dejarconstancia de sus intentos reiterados de exigir al cliente,a su elección, que retire el animal del centro y cumpla porsu cuenta con los deberes de la Ordenanza o lo deje en elcentro veterinario para que se encargue de ello pero en-tregando el importe del coste del servicio. Esa constanciase podrá obtener mediante el uso de todos los medios po-sibles de los que disponemos hoy en día: correo electró-nico, WhatsApp, telegrama, sms, etc.

Con ello lo que buscaremos es dejar constancia de que elveterinario ha hecho todo lo posible para recabar el importe dela tasa de transporte y tratamiento del cadáver del animal y queno ha sido posible porque el propietario se ha desentendidodel mismo, por lo que cabe darle la misma consideración comosi de un animal abandonado se tratara.

Finalmente, lo correcto es facilitar la identidad del propietariopara que el municipio pueda dirigir al mismo la liquidación delcoste del servicio (tasa).

Obviamente, el responsable municipal puede presentar ob-jeciones a esta interpretación, pero, si entendemos que su obli-gación es retirar el animal, la posterior hipotética liquidación ala clínica podrá ser objeto de discusión, en su caso.

No tenemos una respuesta directa de las normas a cómodebe actuar ese veterinario que tiene el cadáver de un animalde compañía en sus instalaciones y los propietarios se desen-tienden de él sin haber depositado el coste que implica su re-cogida y tratamiento.

La competencia en materia de retirada y gestión de residuos(que es, en definitiva, ante lo que nos encontramos) es de losAyuntamientos. Deberemos estar, por tanto, a lo que, en su caso,establezcan las distintas Ordenanzas Municipales reguladorasdel procedimiento de limpieza y, en concreto, a lo referente ala recogida de animales muertos (tanto de la vía pública comoen domicilios, incluidos en estos los centros veterinarios). Estasnormas reglamentarias suelen contener, sólo para la recogidaespecial en domicilios, la previsión del pago de una tasa.

Es decir, si se viene a retirar un animal muerto de un centroveterinario procede el pago de una tasa que el cliente deberíahaber depositado previamente al veterinario. Ahora bien, lanorma municipal en ningún caso contemplará el supuesto ex-cepcional de que el cliente no haya pagado al Veterinario.

¿Quién debe pagar entonces ese coste? Bajo nuestro punto de vista, el veterinario en ningún caso debeser quien deba soportar el coste de la recogida y eliminacióndel animal. Y pensamos así porque en definitiva estamos enpresencia de un servicio municipal que como contraprestaciónconlleva el pago de una tasa y el beneficiario del “servicio” sobreel que recae la tasa (el sujeto pasivo del impuesto), no es el ve-terinario, sino el propietario del animal. También nos sirve deapoyo de esta tesis (por lo menos para el término municipal dePalma) la interpretación a “sensu contrario” de la Ordenanza deLimpieza del Ayuntamiento de Palma (deberíamos ver en lasOrdenanzas de los otros municipios si existen equivalencias aesta disposición), que prevé expresamente que el propietario otitular de la clínica veterinaria soportará los costes de la gestiónde los animales de abasto muertos, pero que nada dice para elsupuesto de animales de compañía. Es decir, ese silencio cabe

En el caso de un paciente moroso, cuyo perro ha fallecido y no vienena recogerlo y que resulta imposible contactar con él para saber quéhacer con el cadáver (no contestan para no venir a pagar), ¿quépuede hacer la clínica en estos casos? ¿Está obligada de alguna ma-nera a correr con los gastos de transporte e incineración, o puedeproceder como si de un abandono del animal se tratara, aunquedicho animal ya esté muerto?

En definitiva, ¿qué pasos debe realizar en estos casos?

22

cas clínic veterinària

PRESENTAT PER AMANDA FIGUEROLAColaboran: Carlos Porres Dolado y Tomás Serra (Herrador)

cas clínic. resolució

Se presenta el caso de una potra PRE de 6 días con grave traumatismo en la zona dorsal de la caña de la ex-tremidad posterior derecha. A simple vista se observa una laceración muy grave infectada, y que el animalpresenta seria dificultad al caminar apoyando la cara dorsal del menudillo, quedando anulada por completola hiperextensión del metatarso.

Tras una primera inspección en el campose observa una rotura del tendón extensordigital común, y la conservación de los ten-dones flexores. Se decide practicar unaanestesia general para evaluar correcta-mente la zona y descartar que otras es-tructuras estuviesen afectadas y poderllevar a cabo un correcto desbridamientode todas las estructuras afectadas, parauna cicatrización por segunda intención.

Según la bibliografía consultada, la ro-tura del tendón del extensor digital comúnsuele ser bilateral y estar presente en el mo-mento del nacimiento o desarrollarse in-mediatamente después. Es típico que lospotrillos afectados presenten una deforma-ción flexora del menudillos (algunas veces,la deformación flexora puede no obser-varse a pesar de la evidencia de un tendónextensor roto), pero según la experiencia clí-nica en la mayoría de los casos se trata unaafectación unilateral provocada por un trau-matismo, como en este caso.

La rotura del tendón del extensor digitalcomún puede acompañarse de la contrac-tura de los tendones flexores. Es difícil deci-dir si la rotura del tendón extensor seproduce de manera secundaria a la con-tractura de los flexores en estos casos o si lacontractura del flexor es secundaria a la ro-tura del extensor. Se considera que en lamayoría de casos la rotura del tendón ex-tensor es la alteración primaria, pero el autorha observado que la rotura del tendón ex-tensor se produce en realidad, cuando ladeformación flexora del menudillo ya está

presente. Los potrillos afectados puedentener asociados otros defectos congénitos.

TRATAMIENTO Y PRONÓSTICOTras la cirugía de desbridamiento se aplicóel siguiente tratamiento:

- AINES: flunixin meglumine a la dosisde 1,1 mg/Kg IV una vez al día junto con ra-nitidina a la dosis de 1,5 mg/Kg IV comoprotector gástrico.

- Antibiótico de cobertura.- Apósitos cicatrizantes.- Vendaje Robert Jones.A las 24 horas la laceración presentaba

el siguiente aspecto.

Se recomendó una limpieza diaria dela herida con cambio de vendaje. Si no haycontractura asociada de los tendones fle-xores, algunos potros se recuperan de ma-nera espontánea, manteniendo reposo enel establo. El uso de vendajes protectoresestá indicado para evitar la abrasión deldorso del menudillo. En este caso, comola potra cedía sobre el menudillo, se leaplicó también una férula de PVC y unaherradura correctiva que le ayudara a la ex-tensión que se pegó con silicona dada a lacorta edad del animal.

La férula se colocó sobre una capa es-puma a modo de protección de sufi-ciente para que la piel quedara protegidade excoriaciones, pero lo suficientementefina para que la férula no se desplazarafuera de su posición. Las férulas a menudogiran alrededor del miembro y es a me-nudo bastante difícil mantenerlas en la

posición deseada. Es aconsejable por estoutilizar cintas resistentes para la inmovili-zación de la misma.

El pronóstico para la rotura del exten-sor digital común no acompañada decontractura de los tendones flexores ysiempre y cuando se controle la infecciónes bueno. En el caso de que exista con-tractura de los tendones flexiones el pro-nóstico será reservado.

Existe una gran diferencia entre potrosy caballos adultos cuando se trata de re-paración de tendones y ligamentos, por-que el tejido tendinoso ya no puede sercreado en individuos maduros. Toda cica-trización se lleva a cabo por tejido fibroso.En los potros la calidad de la cicatrizaciónes muy superior puesto que la formaciónde fibras tendinosa aun está posibilitada.Sin embargo, la reparación primaria se re-aliza mediante tejido fibroso en las etapasagudas, pero la fibra de tendón primariafinalmente es reemplazada; en el adulto,en cambio, solo el tejido fibroso está dis-ponible para la reparación. El tejido fibrosoes inferior en función al tendón y liga-mento normal.

1. ¿Qué podemos hacer?

2. ¿Cuál sería el tratamiento y pronóstico?

Imagen 15 días postcirugía.

col·legi

23

veterinària

COL·LEGIATS

ALTES872 - Marc Forteza LlopDes de l’1 de juliol de 2019997 - Marta Chinchilla CarbonellDes de l’1 de juliol de 20191202 - Rosario de los Llanos Ruano L.Des de l’1 de juliol de 20191203 - Marién Rocío Buzón Sanz Des de l’1 de juliol de 20191003 - Laura Rose Quilis BuenoDes de l’1 de setembre de 20191204 - Mª Magdalena Cabrer AdroverDes de l’1 de setembre de 2019

BAIXES1153 - Atenea Campos BaenaDes del 30 de juny de 20171036 - Tatiana Calviño IglesiasDes de l’1 de juliol de 2019796 - Claudia VietmeyerDes de l’1 de juliol de 20191198 - Tania Gómez GarcíaDes del 31 de juliol de 20191034 - Marta Martínez CordónDes del 19 d’agost de 2019997 - Marta Chinchilla CarbonellDes del 31 d’agost de 2019

CENTRES VETERINARIS

ALTESCentre Veterinari MigjornC/ Bisbe Roig, 81 – 07620 LlucmajorTitular: Susana López Dacasa

Clínica Veterinària Es MercadalC/ R. S’Estància, 66 – 07740 Es MercadalTitulares: Marian Huguet i Joan Vinent

BAIXESClínica Veterinària Es MercadalC/ R. S’Estància, 66 – 07740 Es MercadalTitulares: Marian Huguet i Joan Vinent

L’ull d’Stefano Pusceddu, al COVIB

ART AL COVIB

Establert a Mallorca on duu a terme diferents projectes sobre paisatges de les Balears,el fotògraf italià Stefano Pusceddu ha cedit un grapat de les seves fotos al Col•legi, onromandran un temps exposades. Es tracta de retrats de carrer en blanc i negre quepertanyen al seu projecte Newcastle, Ciudad del Nordeste, realitzat durant la seva es-tada de dos anys al Regne Unit amb l’objectiu de reflectir la seva experiència vital i elcontrast cultural, climàtic i de ritme entre nord i sud, d’on ell procedeix. “Fetes en 35mm,forçat a 1600 iso i revelades en el seu bany, aquestes fotos representen un diari de viatge,uns apunts visuals per a la memòria”, ha explicat l’autor.