ANTOLOGIA POÈTICA

DELS POETES DE

PONENTGrup: Els Poetes de PonentAutors: Jordi Pujol, Xavier Castellnou, Paula Tomàs i Miquel Juste

L’ànima de les flors

Aquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flores no estan pas tristes,no, no: riuen al sol.

M’han encantat així que les he vistesposades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta,-Elles deuen pensar-.

Mes ara nostre brill al poeta encanta,i això mai morirà.

Joan Maragall i Gorina

Hem triat aquest poema perquè ens ha semblat una bonica història sobre dues flors i té una molt bona rima.

La nit em clavael seu ullal

i el coll em sagna.

Sota les pedresl’escorpit

balla que balla.

La pluja, lentafa camí

fins a la cambra.

L’escala foscadel desig

no té barana.Maria-Merçè Marçal

Foc de pales

Hem triat aquest poema perquè el títol ens ha donat intriga i també al llegir-lo ens ha agradat molt.

 No a la melsa del silenci més mesell  

ni a la falsa resistència de la prudència.  

No al fang de milers de refugiats  ni a la venjança dels sorolls i les seues ombres. 

 No a la pèrdua de la pell de les paraules:  

sols els noms beuen la saba sota l’escorça.   

No a la terra erma del màrqueting més golafre  ni a l’aturall sinuós de la seua vanitat. 

 No a la baixada dels tipus d’interés de la consciència  

ni al seu toll d’aigües seduïdes.  

No a la revolta de sang i àguiles:  el corcó també es menja el tron dels dèspotes.

Manel Garcia i Grau

No trespassing

Hem triat aquest poema perquè ens ha semblat un títol molt estrany, però al llegir-lo n'hem interpretat el significat.

Quina petita pàtria! encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,pols de rials.

No estimores més, excepte l'ombra viatgera

d'un núvol.El lent record dels dies

que són passats per sempre.Salvador Espriu

Cementiri de Sinera

Hem triat aquest poema perquè era dels més curts que hi havia i perquè parla sobre totes que envolten un cementiri.

Mariner absentPensa en els meus muscles, teus,

entre els romanins del mar,quan passis entre el bellveure

i l'aufabeguera del corral.

Per escales de sospirsm'invadeix tota la sal.

Pensa-hi sempre,quan passis entre el bellveure

i l'aufabeguera del corral.

A la nit crem romaníper tu i el llit nuvial.

Beu-te l'aire,quan passis entre el bellveure

i l'aufabeguera del corral. Blai Bonet

Ens agrada perquè barreja varies coses sobre el mar i les persones, a part també ens ha agradat que a cada estrofa s’hi repeteixi la mateixa frase.

Sa tunaSi pogués, aniria nedant fins a la

boia.Veure la terra des d'allí deu ser

com canviar de món.

Mai no ho he fet.

Conec a penes quatre pams de mi mal limitats per la malenconia.

Vivint-los, visc, i potser ja en tinc prou.

La boia és un miratge.

Miquel Martí i Pol

Hem escollit aquest poema perquè pensem que l’infinit es troba a l’interior d’un mateix i també perquè ha set el que més ens ha agradat.

Dins un jardí senyorialPlau-me avançar per un jardí desert,

quan creix l’ombra dels arbres gegantina,vegent sota el ramatge que s’inclina

com lluny blaveja l’horitzó entreobert.

Vegent muntanyes de contorn incert,i en la pols d’or amb què la llum declina

daurada bellament qualque ruïnadins la planura que en la mar se perd...

Plau-me veure de marbres rodejatl’estany, on neden sobre l’aigua purabells cignes de plomatge immaculat,

i plau-me omplir la solitud obscurade mon cor, amb la triple majestat.

Miquel Costa i Llobera

L’hem triat perquè ens ha recordat als jardins dels palaus que apareixen a les pel·lícules.

Corpus

Hem triat aquest poema perquè ens recorda a les diferents tradicions que fan pel dia del Corpus als nostres pobles.

Dins de la pompa medieval florida, canta la font un himne vell de vida

i dalt son broll d'argent hi balla un ou. Amb els menuts somriu la font hieràtica,

i fins la vella gàrgola enigmàtica dins ses entranyes sent com un goig nou.

Corpus barceloní, llum i alegria, religiosa i profana simfonia

de noves transparències i vells tons! Mon esperit, llunyà, sent l'enyorança

d'un altre Corpus més humil, que avança encatifat amb herba de Sant Ponç. Caliuada dels vells, font encantada que sap de pelegrins i enamorats. Foc del Paràciit. Ablució sagrada que neteja la lepra dels pecats.

Mon cor, sempre contrít, veu i confessa que del foc de l'infern ha estat hereu;

però el vostre. Senyor, sang i aigua vessa ferit d'amor per mi sobre la creu.

Isidor Macabich

Quan jo era petitvivia arraulit

en un carrer negre.El mar hi era humit,

pero el sol hi era alegre.Per lla a Sant Josepel bon sol, solet,

lliscava i lluïapel carreró estret.I en mon cos neulit

llavors jo sentiauna esgarrifançade goig i alegria.

Joan Maragall

Sol, soletHem triat aquest poema perquè ens recorda la nostra infància i als nostres records més bonics.

Estovada la pluja, la terra es deixondia del mort estiu ardent.

Lliures, àgils, als cants

ascendien amb joia, a la tarda, els ocells.

A l’horitzó, ferits

de llum, vagaven núvols per l’aire transparent.

Somiaven campanes, dins la volta de vidre,

amb l’ hivern ja proper.

Les fulles tremolaven a la fina carícia

de la gran mà del vent.

El vent, que esdevindria guillotina, aviat,

d’un aspre i prim acer. Marià Villagómez

Començament de la tardor

L’hem triat perquè ens va semblar un poema molt bonic i preciós i ens va commocionar. Ens recorda a els temps en que les fulles cauen i les olives es cullen.

Mai donis per finit el temps de seduir-me,allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri, m'agrada, amb tu,

sentir-me perdut dins la mar gran,m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,

del qual ara ja en diem Miquel Àngel ja.Defineix, davant meu, els signes del teu codi,desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

Apropa't fins al punt on et perdi de vistasi em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.

Miquel Àngel Riera

El pis de la badiaAquest poema l'hem triat per què és un poema que parla de l'amor i ens ha agradat molt. És un poema molt bonic de recitar i de explicar.

Les pedres de l’àmforaRes no m'agrada tant com enramar-me

d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,  mes no massa torrat, que el desgracia, sinó

amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.

l'exposa dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un

pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres

una sabor del pimentó torrat.després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros

de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament,

me'l mire en l'aire. de vegades arriba a l'èxtasi, a l'orgasme

cloc els ulls i me'l fot.Vicent Andrés i Estellés

L'he triat per què de els pocs que havia trobat es el que m'ha agradat més i el que m'ha set més fàcil de recitar.

Crèdits• Grup: Els Poetes de Ponent• Integrants del grup: Jordi Pujol, Miquel

Juste, Paula Tomàs i Xavier Castellnou• Webs utilitzades: https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada Pàgines de reculls de poemes

FI