RESULTATS DE PISA 2015 ILLES BALEARSiaqse.caib.es/documentos/avaluacions/pisa/pisa... · ser la...

RESULTATS DE PISA 2015

ILLES BALEARS

Desembre de 2016

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................... 1

2. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES EN CIÈNCIES, LECTURA I

MATEMÀTIQUES ................................................................................................ 3

2.1. RESULTATS EN CIÈNCIES ........................................................................................ 3

2.1.1. Resultats globals de ciències expressats en puntuacions mitjanes ................................. 3

2.1.2. Puntuacions mitjanes per països i comunitats autònomes amb l’interval de confiança

del 95 % ....................................................................................................................................... 4

2.1.3. Descripció dels nivells de rendiment en ciències ............................................................. 5

2.1.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en ciències .................... 7

2.1.5. Resultats en les diferents subcompetències de contingut científic ................................. 7

2.1.6. Resultats en els diferents tipus de coneixements científics ............................................. 9

2.1.7. Resultats en els diferents blocs de contingut de ciències ............................................. 11

2.1.8. Relació entre la puntuació mitjana obtinguda en ciències i l’ISEC .............................. 13

2.2. RESULTATS EN LECTURA ..................................................................................... 14

2.2.1. Resultats globals de lectura expressats en puntuació mitjana ..................................... 14


del 95 % ..................................................................................................................................... 14

2.2.3. Descripció dels nivells de rendiment en lectura ............................................................ 16

2.2.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en lectura .................... 18

2.3. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES ......................................................................... 19

2.3.1. Resultats globals de matemàtiques expressats en puntuacions mitjanes .................... 19


del 95 % ..................................................................................................................................... 19

2.3.3. Descripció dels nivells de rendiment en matemàtiques ................................................ 21

2.3.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en matemàtiques ........ 22

3. VARIABLES DE CONTROL I RELACIÓ AMB EL RENDIMENT A LES ILLES

BALEARS ........................................................................................................... 23

3.1. RESULTATS DESAGREGATS PER SEXE .................................................................. 23

3.1.1. Distribució de l’alumnat participant segons el sexe dels alumnes ............................... 23

3.1.2. Resultats per sexe dels alumnes ..................................................................................... 23

3.2. RESULTATS DESAGREGATS PER TITULARITAT DEL CENTRE ............................... 24

3.2.1. Distribució de l’alumnat participant segons la titularitat ............................................ 24

3.2.2. Resultats per titularitat (centres de titularitat pública i privada) ................................ 24

3.2.3. Detracció de l’ISEC en la comparació dels resultats per titularitat .............................. 24

3.3. RESULTATS DESAGREGATS PER ILLA ................................................................... 26

3.3.1. Distribució de l’alumnat participant per illa ................................................................. 26

3.3.2. Resultats per illa ............................................................................................................. 26

3.4. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER NIVELLS D’ASSOLIMENT DE LES

COMPETÈNCIES PER SEXE, TITULARITAT I ILLA .................................................. 27

3.4.1. Comprensió lectora ....................................................................................................... 27

3.4.2. Competència matemàtica ............................................................................................. 28

3.4.3. Competència científica .................................................................................................. 29

4. VARIABLES DE CONTEXT I RELACIÓ AMB EL RENDIMENT A LES ILLES BALEARS

.......................................................................................................................... 30

4.1. RESULTATS DESAGREGATS PER NIVELL CURSAT ................................................. 30

4.1.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nivell cursat (alumnat nascut el 2000,

independentment del curs en què es trobava en el moment de l’aplicació de la prova) ....... 30

4.1.2. Resultats per nivell cursat .............................................................................................. 30

4.2. RESULTATS DESAGREGATS PER CURSOS REPETITS ............................................. 31

4.2.1. Distribució de l’alumnat participant segons l’etapa educativa en què ha repetit ....... 31

4.2.2. Correlació del rendiment (resultats) amb la repetició de curs ..................................... 31

4.2.3. Resultats en les distintes competències i repetició ....................................................... 32

4.2.4. Distribució de l’alumnat participant segons el nombre de vegades que ha repetit..... 32

4.2.5. Correlació del rendiment (resultats) amb el nombre de repeticions de curs ............... 33

4.3. RESULTATS DESAGREGATS PER LA CONDICIÓ D’IMMIGRANT ........................... 34

4.3.1. Distribució de l’alumnat participant segons la condició d’immigrant ........................ 34

4.3.2. Correlació del rendiment (resultats) amb la condició d’immigrant ............................ 34

4.3.3. Resultats de les distintes competències amb la condició d’immigrant ........................ 34

4.3.4. Distribució de l’alumnat immigrant participant segons els anys d’escolarització a les

Illes Balears ............................................................................................................................... 35

4.3.5 Resultats de l’alumnat immigrant en les distintes competències segons els anys

d’escolarització a les Illes Balears ............................................................................................. 35

4.4. RESULTATS DESAGREGATS PER NOMBRE DE LLIBRES A CASA ............................ 36

4.4.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nombre de llibres a casa .................... 36

4.4.2. Resultats de les distintes competències segons el nombre de llibres a casa ................ 36

4.5. RESULTATS DESAGREGATS PER NIVELL MÀXIM D’ESTUDIS DELS PARES ............ 37

4.5.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nivell més alt d’estudis dels pares ...... 37

4.5.2. Resultats de les distintes competències segons el nivell d’estudis dels pares ............... 37

4.6. DADES DESAGREGADES SEGONS LA LLENGUA D’ÚS MÉS FREQÜENT A CASA ... 38

4.6.1. Distribució de l’alumnat participant segons la llengua d’ús més freqüent a casa ...... 38

4.6.2. Resultats de les distintes competències segons la llengua d’ús més freqüent a casa .. 38

5. EVOLUCIÓ DELS RESULTATS EN LES AVALUACIONS PISA A LES ILLES BALEARS

.......................................................................................................................... 39

1

1. INTRODUCCIÓ

L’estudi PISA (Programme for International Student Assessment) tracta de

contribuir a l’avaluació del que els joves de 72 països saben i són capaços de fer

als 15 anys, és a dir, al final de la seva educació obligatòria.

Aquest programa se centra en tres competències, considerades troncals:

matemàtiques, lectura i ciències (biologia, geologia, física, química i tecnologia).

Es valora com l’alumne pot extrapolar el seu coneixement, les seves destreses

cognitives i les seves actituds en contextos, en principi, no habituals al propi

alumne, però amb els quals s’haurà d’enfrontar cada dia en la seva vida.

En cada cicle, als tres dominis troncals se n’afegeix un quart d’innovador, com va

ser la resolució creativa de problemes el 2012, la resolució col·laborativa de

problemes el 2015 o, ja en preparació per al proper cicle de PISA 2018, la

competència global.

Països participants a PISA 2015

- OCDE: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, Corea,

Dinamarca, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Estònia, Finlàndia, França,

Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, el Japó, Letònia,

Luxemburg, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, els Països Baixos, Polònia,

Portugal, el Regne Unit, Txèquia, Eslovàquia, Suècia, Suïssa, Turquia i Xile.

- Països associats i economies: Albània, Algèria, l’Argentina, el Brasil,

Bulgària, Colòmbia, Costa Rica, Croàcia, els Emirats Àrabs, la Federació

Russa, Geòrgia, Hong Kong (la Xina), Indonèsia, Jordània, el Kazakhstan,

Kosovo, el Líban, Liechtenstein, Lituània, Macau (la Xina), Malàisia, Malta,

Moldàvia, el Perú, Qatar, la República de Macedònia, Montenegro, la

República Dominicana, Romania, Singapur, Tailàndia, Taipei (la Xina),

Trinitat i Tobago, Tunísia, l’Uruguai i el Vietnam.

2

- Països participants en cicles previs: Azerbaidjan, Himachal Pradesh

(l’Índia), el Kirguizistan, Maurici, Miranda (Veneçuela), Panamà, Sèrbia i

Tamil Nadu (l’Índia).

Comunitats autònomes participants

- Andalusia, Aragó, C. de Madrid, C. Foral de Navarra, C. Valenciana, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella - La Manxa, Catalunya,

Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, País Basc, Principiat d’Astúries, Regió de Múrcia.

Des de l’any 2000, PISA es duu a terme amb una periodicitat triennal. A cada edició s’avalua una competència amb més profunditat que no les altres. En aquesta edició, la competència que s’ha avaluat més exhaustivament ha estat la competència científica.

El marc conceptual de PISA en ciències inclou els paràmetres en els quals s’inscriu l’avaluació de les ciències com les entén l’estudi PISA. En aquest marc es defineix la competència científica com “la capacitat d’interessar-se i implicar-se en temes científics i en idees sobre la ciència com a ciutadà conscient i reflexiu”. Entendre i participar en debats crítics sobre temes de ciència i tecnologia requereix tres subcompetències en aquest camp:

- Explicar fenòmens científicament. - Avaluar i dissenyar la investigació científica. - Interpretar dades i proves científiques.

Aquestes subcompetències requereixen dos tipus de coneixements:

- Conceptual o de continguts. - Procedimental i epistèmic.

Els resultats d’aquesta competència es presenten en funció de tres categories de contingut:

- Sistemes físics. - Sistemes vius. - Terra i espai.

3

2. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES EN CIÈNCIES,

LECTURA I MATEMÀTIQUES

A la taula següent es presenten els resultats de l’anàlisi del rendiment de l’alumnat

en ciències, principal àrea de coneixement avaluada en l’estudi PISA 2015, així

com en lectura i matemàtiques.

Comprensió

lectora

Competència

matemàtica

Competència

científica

Illes Balears 485 476 485

Espanya 496 486 493

UE 494 493 495

Mitjana OCDE 493 490 493

Els resultats es presenten en funció de la puntuació mitjana aconseguida en cada

àrea d’avaluació i de la distribució de l’alumnat de 15 anys en els nivells de

rendiment corresponents a les escales de ciències, lectura i matemàtiques.

2.1. RESULTATS EN CIÈNCIES

2.1.1. Resultats globals de ciències expressats en puntuacions mitjanes

Mitjana Error típic

Extrem

inferior

Extrem

superior

Illes Balears 485 4,5 476 493

Espanya 493 2,1 489 497

UE 495 0,7 493 496

Mitjana OCDE 493 0,4 492 494

4

2.1.2. Puntuacions mitjanes per països i comunitats autònomes amb l’interval de

confiança del 95 %

5

Al gràfic es pot observar que la puntuació de les Illes Balears (485) està per davall

la mitjana d’Espanya, però la diferència no és estadísticament significativa. La

puntuació d’Espanya (493) és la mateixa que la mitjana de l’OCDE i està dos

punts per davall de la mitjana de la UE (495), però aquestes diferències no són

estadísticament significatives.

2.1.3. Descripció dels nivells de rendiment en ciències

La descripció dels nivells de rendiment es correspon amb la dificultat de les

preguntes o ítems adaptats a cadascun dels nivells.

Nivell Puntuació

límit inferior Què són capaços de fer els alumnes en cada nivell*

6 708

Al nivell 6 l’alumne és capaç d’utilitzar coneixement de contingut

substantiu, procedimental i epistèmic per oferir explicacions, avaluar i

dissenyar investigacions científiques i interpretar dades en una

varietat de situacions complexes de la vida. Extreu conclusions

adequades en diferents contextos i explica les relacions causals de

múltiples passes. És capaç de discriminar entre informació rellevant i

irrellevant, i relacionar amb coneixements de fora del currículum

normal. Poden distingir entre arguments basats en proves i teories

científiques i d’altres basats en altres consideracions. L’alumne del

nivell 6 pot desenvolupar arguments per criticar i avaluar

explicacions, models, dades i interpretacions de dissenys

experimentals proposats en una varietat de contextos personals,

locals i globals.

5 633

Al nivell 5 l’alumne és capaç d’utilitzar coneixement de contingut

substantiu, procedimental i epistèmic per explicar fenòmens no

familiars i complexos, successos i processos amb cadenes causals

jerarquitzades i múltiples. Són capaços d’aplicar un coneixement

epistèmic bastant sofisticat per avaluar dissenys experimentals

alternatius, justificar la seva elecció i utilitzar el seu coneixement

teòric per interpretar informació i fer prediccions. L’alumne pot

avaluar formes d’explorar científicament una pregunta donada i

identificar les limitacions en interpretacions de conjunts de dades

incloent fonts i els defectes de la incertesa de les dades científiques.

4 559 Al nivell 4 l’alumne és capaç d’utilitzar coneixement de contingut

substantiu, procedimental i epistèmic per proporcionar explicacions,

6

avaluar i dissenyar investigacions científiques i interpretar dades en

una varietat de situacions de la vida que requereixen sobretot un

nivell mitjà de demanda cognitiva. Pot dur a terme experiments amb

dues o més variables independents en un context limitat. És capaç de

justificar un disseny experimental i interpretar dades d’un conjunt

moderadament complex en un context poc familiar, extreure

conclusions que vagin més enllà de les dades i justificar les seves

afirmacions.

3 484

Al nivell 3 l’alumne és capaç de treballar amb contingut substantiu

moderadament complex per identificar o elaborar explicacions sobre

fenòmens coneguts. És capaç d’extreure algunes conclusions a partir

de diferents fonts de dades, en una varietat de contexts, i pot

descriure i explicar en part les relacions causals simples. Pot

transformar i interpretar dades simples i és capaç de fer comentaris

sobre la fiabilitat de les demandes científiques. Distingeix entre el que

és científic i el que no, i identifica algunes proves que donen suport a

un enunciat científic.

2 410

Al nivell 2 l’alumne és capaç d’utilitzar contingut substantiu de la vida

diària i coneixement procedimental bàsic per identificar una

explicació científica, interpretar dades i identificar la pregunta a la

qual respon un disseny experimental simple. Pot descriure relacions

causals simples. Demostra un coneixement epistèmic elemental en ser

capaç d’identificar preguntes que es poden investigar científicament.

1a 335

Al nivell 1a l’alumne és capaç d’utilitzar contingut substantiu i

procedimental bàsic que reconegui i identifiqui explicacions d’un

fenomen científic simple. Amb ajuda, pot dur a terme petites

investigacions guiades amb dues variables, com a màxim. Pot

identificar relacions causals o correlacions simples i interpretar dades

gràfiques i visuals d’exigència cognitiva baixa. Pot seleccionar la millor

explicació científica en alguns contextos personals, locals i globals

molt familiars.

1b 261

Al nivell 1b l’alumne pot utilitzar un coneixement substantiu bàsic o

quotidià per reconèixer alguns aspectes d’un fenomen simple i

familiar. Identifica models simples de les dades, reconeix termes

científics bàsics i segueix instruccions explícites per dur a terme un

procediment científic.

*Els nivells són acumulatius

7

2.1.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en ciències

Nivell

<1

Nivell

1b

Nivell

1a

Nivell

2

Nivell

3

Nivell

4

Nivell

5

Nivell

6

Illes Balears

0 4 16 28 30 17 4 0

Espanya 0 4 14 27 31 19 5 0

UE 1 5 15 24 28 19 7 1

Mitjana OCDE

1 5 16 25 27 19 7 1

2.1.5. Resultats en les diferents subcompetències de contingut científic

Els resultats es presenten desglossats en tres subcompetències de contingut

científic: avaluar i dissenyar investigacions científiques, explicar fenòmens

científicament, i interpretar dades i evidències científicament. La informació que

ofereixen aquests resultats permet avaluar el rendiment en cadascuna de les tres

subcompetències i analitzar en quines hi ha un marge de millora més gran.

9

A les Illes Balears, els resultats segons els tres continguts científics estan per davall

els de l’OCDE i els del global estatal, tot i que les diferències no són

estadísticament significatives. La diferència més petita correspon a la

subcompetència explicar fenòmens científicament (4 punts per davall l’OCDE i 1 punt

per davall el global estatal).

2.1.6. Resultats en els diferents tipus de coneixements científics

A més de la competència general i les tres subcompetències de continguts

científics, s’han avaluat els tipus de coneixement científic: el coneixement de

continguts i el coneixement procedimental i epistemològic.

11

Segons el tipus de coneixement científic, a les Illes Balears el resultat corresponent

al coneixement de continguts és molt similar al de l’OCDE (3 punts menys a les

Illes Balears) i 4 punts per davall del resultat estatal. Per contra, el resultat

corresponent al coneixement procedimental i epistemològic a les Illes Balears està

11 punts per davall el de l’OCDE i 10 punts per davall el global estatal, de forma

estadísticament significativa.

2.1.7. Resultats en els diferents blocs de contingut de ciències

Al gràfic següent s’analitzen els blocs de continguts del camp científic. Es

distingeixen tres blocs diferents: física (sistemes físics), biologia (sistemes vius) i

geologia i astronomia (la Terra i l’espai).

13

A les Illes Balears, els resultats segons els diferents blocs de contingut científic

estan per davall els de l’OCDE i també dels del global estatal, però només la

diferència corresponent als sistemes físics és estadísticament significativa respecte

de l’OCDE (17 punts per davall l’OCDE i 11 per davall el global estatal). La

diferència més petita correspon al bloc de la Terra i l’espai (un punt per davall

l’OCDE i 3 per davall el global estatal).

2.1.8. Relació entre la puntuació mitjana obtinguda en ciències i l’ISEC

El gràfic següent mostra la relació entre l’ISEC i les puntuacions mitjanes

obtingudes per cada comunitat autònoma. A més a més, també apareixen el

global estatal i les mitjanes de l’OCDE i de la UE.

14

Com es pot observar, la puntuació mitjana global en ciències de les Illes Balears

està dins els marges del que s’espera segons el seu ISEC, igual que les altres

comunitats autònomes, excepte els casos de Galícia, Castella i Lleó i Castella - La

Manxa, que obtenen una puntuació mitjana per damunt de l’esperada, i el País

Basc, per davall.

2.2. RESULTATS EN LECTURA

2.2.1. Resultats globals de lectura expressats en puntuació mitjana


Extrem

inferior

Extrem

superior


Espanya 496 2,4 491 500

UE 494 0,9 493 496

Mitjana OCDE 493 0,5 492 493


confiança del 95 %

Al gràfic que es presenta a continuació es pot observar que la puntuació de les

Illes Balears (485) està per davall la mitjana d’Espanya (496), però la diferència

entre ambdues no és estadísticament significativa. La puntuació d’Espanya (496)

està per damunt la mitjana de l’OCDE (493) i la mitjana de la UE (494), però les

diferències no són estadísticament significatives.

16

2.2.3. Descripció dels nivells de rendiment en lectura

Nivells Puntuació


6 698

Les tasques en aquest nivell generalment requereixen que el lector

faci múltiples inferències, comparacions i contrastos amb detall i

precisió. Aquestes requereixen demostrar una comprensió

completa i detallada d’un o més textos i poden implicar la

integració d’informació de més d’un text. Les tasques poden

requerir que el lector s’enfronti amb idees poc familiars, en

presència d’informació concurrent notòria, i a generar categories

abstractes per fer interpretacions. Les tasques de reflexió i

avaluació poden requerir que el lector emeti hipòtesis o avaluï

críticament un text complex sobre un tema desconegut, tenint en

compte múltiples criteris o punts de vista, i que dugui a terme

comprensions complexes, més enllà del text mateix. Una condició

destacada per a les tasques d’accés i recuperació en aquest nivell

és la precisió en l’anàlisi i l’atenció a detalls inadvertits dels textos.

5 626

Les tasques en aquest nivell que impliquen la recuperació

d’informació requereixen que el lector localitzi i organitzi diversos

fragments d’informació encastada profundament i que infereixi

quina informació del text és rellevant. Les tasques de reflexió

requereixen una avaluació o una hipòtesi crítiques, basades en un

coneixement especialitzat. Les tasques d’interpretació i de reflexió

requereixen una comprensió completa i detallada d’un text el

contingut o la forma del qual és poc familiar. Per a tots els

aspectes de la lectura, les tasques en aquest nivell impliquen

normalment tractar amb conceptes contraris a les expectatives.

4 553

Les tasques en aquest nivell que impliquen recuperar informació

requereixen que el lector localitzi i organitzi diversos fragments

d’informació encastada. Algunes tasques en aquest nivell

requereixen interpretar el significat de matisos del llenguatge en

una secció de text tenint en compte el text en conjunt. Altres

tasques interpretatives requereixen comprendre i aplicar

categories en un context poc familiar. Les tasques de reflexió en

aquest nivell requereixen que els lectors utilitzin un coneixement

formal o públic per emetre hipòtesis sobre un text o avaluar-lo

críticament. Els lectors han de demostrar una comprensió exacta

17

de textos llargs o complexos amb el contingut o la forma dels

quals puguin no estar familiaritzats.

3 480

Les tasques en aquest nivell requereixen que el lector localitzi

diversos fragments d’informació que han de complir múltiples

condicions i, en alguns casos, que reconegui la relació entre

aquests. Les tasques d’interpretació d’aquest nivell requereixen

que el lector integri diverses parts d’un text per tal d’identificar

una idea principal, entendre una relació o interpretar el significat

d’una paraula o frase. El lector ha de tenir en compte moltes

característiques a l’hora de comparar, contrastar o categoritzar.

Sovint, la informació requerida no està destacada o hi ha molta

informació concurrent, o hi ha altres obstacles en el text, com ara

idees contràries al que s’esperava o formulades en forma negativa.

Les tasques de reflexió en aquest nivell poden requerir connexions,

comparacions i explicacions, o poden requerir que el lector avaluï

una característica del text. Algunes tasques de reflexió requereixen

que els lectors demostrin una bona comprensió del text en relació

amb coneixements familiars, quotidians. Altres tasques no

requereixen una comprensió detallada de textos, però requereixen

que el lector recorri a coneixements menys corrents.

2 407

Algunes tasques en aquest nivell requereixen que el lector localitzi

un o més fragments d’informació, els quals podrien necessitar ser

inferits i haver de complir una sèrie de condicions. D’altres

requereixen reconèixer la idea principal d’un text, comprendre

relacions o interpretar el significat d’una part limitada del text

quan la informació no és destacada i el lector ha de fer inferències

de nivell baix. Les tasques en aquest nivell poden incloure

comparacions o contrastos basats en una sola característica del

text. Les tasques de reflexió típiques d’aquest nivell requereixen

que els lectors facin una comparació o diverses connexions entre

el text i coneixements exteriors, recorrent a l’experiència i les

actituds personals.

1a 335

Les tasques en aquest nivell requereixen que el lector localitzi un o

més fragments independents d’informació explícita, reconegui el

tema principal o el propòsit de l’autor en un text sobre un tema

familiar, o estableixi una connexió simple entre la informació del

text i coneixement comú, quotidià. Normalment, la informació

requerida al text és destacada i hi ha poca, si n’hi ha, informació

concorrent. El lector és orientat explícitament a considerar els

18

factors rellevants de la tasca i del text.

1b 262

Les tasques en aquest nivell requereixen que el lector cerqui un

únic fragment d’informació explícita en una posició destacada en

un text breu i sintàcticament simple amb un context i un tipus de

text familiar, com una narració o una llista simple. El text

normalment proporciona ajuda al lector, com ara amb la

repetició d’informació, imatges o símbols coneguts. Hi ha un

mínim d’informació concorrent. En les tasques que requereixin

interpretació el lector pot haver d’establir relacions simples entre

fragments adjacents d’informació.


2.2.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en lectura

Nivell

<1b

Nivell

1b

Nivell

1a

Nivell

2

Nivell

3

Nivell

4

Nivell

5

Nivell

6

Illes Balears

1 4 14 27 31 18 4 0

Espanya 1 3 12 24 32 22 5 0

UE 1 5 13 23 28 21 8 1

Mitjana

OCDE 1 5 14 23 28 20 7 1

19

2.3. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES

2.3.1. Resultats globals de matemàtiques expressats en puntuacions mitjanes


Extrem

inferior

Extrem

superior


Espanya 486 2,2 482 490

UE 493 0,8 491 494

Mitjana OCDE 490 0,4 489 491


confiança del 95 %

Del gràfic següent s’extreu que la puntuació de les Illes Balears (476) està per

davall el conjunt d’Espanya (486), però la diferència entre ambdues no és

estadísticament significativa.

Les puntuacions d’Espanya (486) i de les Illes Balears (476) estan per davall la

mitjana de l’OCDE (490) i la mitjana de la UE (493), amb diferències

estadísticament significatives en tots els casos.

21

2.3.3. Descripció dels nivells de rendiment en matemàtiques

Nivell Puntuació


6 669,3

Al nivell 6 els alumnes saben formar conceptes, generalitzar i utilitzar

informació basada en investigacions i models de situacions de

problemes complexos. Poden relacionar diferents fonts d’informació

i representacions i traduir entre aquestes de manera flexible. Els

estudiants d’aquest nivell posseeixen un pensament i un raonament

matemàtic avançat. Aquests alumnes poden aplicar l’enteniment i la

comprensió, així com el seu domini de les operacions i les relacions

matemàtiques simbòliques i formals i desenvolupar enfocaments i

estratègies nous per abordar situacions noves. Els alumnes

pertanyents a aquest nivell poden formular i comunicar amb

exactitud les seves accions i reflexions relatives als seus

descobriments, interpretacions, arguments i la seva adequació a les

situacions originals.

5 607,0

Al nivell 5 els alumnes saben desenvolupar models i treballar-hi en

situacions complexes, identificar-ne els condicionants i especificar-ne

els supòsits. Poden seleccionar, comparar i avaluar estratègies

adequades de solució de problemes per abordar problemes

complexos relatius a aquests models. Els alumnes pertanyents a

aquest nivell poden treballar estratègicament utilitzant habilitats de

pensament i raonament ben desenvolupades, així com

representacions relacionades adequadament, caracteritzacions

simbòliques i formals, i intuïcions relatives a aquestes situacions.

Poden reflexionar sobre les seves accions i formular i comunicar les

seves interpretacions i raonaments.

4 544,7

Al nivell 4 els alumnes poden treballar amb eficàcia amb models

explícits en situacions complexes i concretes que poden comportar

condicionants o exigir la formulació de supòsits. Poden seleccionar i

integrar diferents representacions, incloses les simbòliques, i

associar-les directament a situacions del món real. Els alumnes

d’aquest nivell saben utilitzar habilitats ben desenvolupades i raonar

amb flexibilitat i amb certa perspicàcia en aquests contextos. Poden

elaborar i comunicar explicacions i arguments basats en les seves

interpretacions, arguments i accions.

22

3 482,4

Al nivell 3 els alumnes saben executar procediments descrits amb

claredat, incloent-hi aquells que requereixen decisions seqüencials.

Poden seleccionar i aplicar estratègies de solució de problemes

senzills. Els alumnes d’aquest nivell saben interpretar i utilitzar

representacions basades en diferents fonts d’informació i raonar

directament a partir d’aquestes. Són també capaços d’elaborar

escrits breus i exposar-hi les seves interpretacions, resultats i

raonaments.

2 420,1

Al nivell 2 els alumnes saben interpretar i reconèixer situacions en

contextos que només requereixen una inferència directa. Saben

extreure informació pertinent d’una sola font i fer ús d’un únic model

representacional. Els alumnes d’aquest nivell poden utilitzar

algoritmes, fórmules, procediments o convencions elementals. Són

capaços d’efectuar raonaments directes i interpretacions literals dels

resultats.

1 357,7

Al nivell 1 els alumnes saben respondre a preguntes relacionades amb

contextos que els són coneguts, en els quals està present tota la

informació pertinent i les preguntes estan clarament definides. Són

capaços d’identificar la informació i dur a terme procediments

rutinaris seguint unes instruccions directes en situacions explícites.

Poden realitzar accions òbvies que es dedueixen immediatament dels

estímuls presentats.


2.3.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en

matemàtiques

Nivell

<1

Nivell

1

Nivell

2

Nivell

3

Nivell

4

Nivell

5

Nivell

6

Illes Balears 8 17 28 26 16 5 1

Espanya 7 15 25 28 18 6 1

UE 8 14 23 25 19 9 2

Mitjana OCDE 8 15 23 25 19 8 2

23

3. VARIABLES DE CONTROL I RELACIÓ AMB EL RENDIMENT

A LES ILLES BALEARS

3.1. RESULTATS DESAGREGATS PER SEXE

3.1.1. Distribució de l’alumnat participant segons el sexe dels alumnes

Nombre

d’alumnes Percentatge

Al·lotes 999 48,3

Al·lots 1.069 51,7

Total 2.068 100

3.1.2. Resultats per sexe dels alumnes

Sexe Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

Al·lotes 495

Al·lotes/al·lots 21

Al·lots 474

Competència matemàtica

Al·lotes 472

Al·lotes/al·lots -8

Al·lots 480

Competència

científica

Al·lotes 483

Al·lotes/al·lots -3

Al·lots 486

En comprensió lectora, els resultats de les al·lotes són més alts que els dels al·lots,

amb una diferència de 21 punts, que és estadísticament significativa. En les

competències matemàtica i científica els al·lots treuen resultats més alts, però les

diferències no són estadísticament significatives en cap d’ambdós casos.

24

3.2. RESULTATS DESAGREGATS PER TITULARITAT DEL CENTRE

3.2.1. Distribució de l’alumnat participant segons la titularitat

Nombre

d’alumnes Percentatge

Públics 1.260 60,9

Privats 808 39,1

Total 2.068 100

3.2.2. Resultats per titularitat (centres de titularitat pública i privada)

Titular Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

Públic 472 Públics/privats -33

Privat 505

Competència

matemàtica


Privat 491

Competència científica


Privat 503

Les diferències entre tots dos col·lectius són, en les tres competències avaluades,


3.2.3. Detracció de l’ISEC en la comparació dels resultats per titularitat

Donat que l’índex socioeconòmic i cultural de les famílies (ISEC) és una variable

que influeix en gran mesura en els resultats de les proves i que, com es pot apreciar a la taula següent, l’ISEC dels centres públics és diferent del dels centres privats (difereixen de forma estadísticament significativa), és convenient detreure’n la influència per tal de fer la comparació dels resultats segons la titularitat de forma justa i equitativa.

25

ISEC

Centres públics -0,80

Centres privats -0,39

Global Illes Balears -0,65

En tots els casos, les diferències entre els dos col·lectius disminueixen

considerablement en detreure la influència de l’ISEC. Com ja s’ha indicat

anteriorment, les diferències entre tots dos col·lectius sense detracció de l’ISEC

són totes estadísticament significatives, però en detreure’l, les diferències

disminueixen de manera rellevant, tot i que només la diferència en la competència

matemàtica (-9 punts) deixa de ser estadísticament significativa.

Comprensió lectora

Sense detracció Amb detracció d’ISEC d’alumnes i centre

Centres públics 472 479

Centres privats 505 494

Diferència -33 -15





Diferència -24 -9





Diferència -30 -13

26

3.3. RESULTATS DESAGREGATS PER ILLA

3.3.1. Distribució de l’alumnat participant per illa

Nombre d’alumnes Percentatge

Mallorca 1.667 80,6

Menorca 191 9,2

Eivissa i Formentera 210 10,2

Total 2.068 100

3.3.2. Resultats per illa

Illa Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

Mallorca 484 Mallorca/Menorca -13

Menorca 497 Mallorca / Eivissa i

Formentera 9

Eivissa i Formentera 475 Menorca / Eivissa i

Formentera 22




Formentera 11


Formentera 28

Competència

científica



Formentera 12


Formentera 27

En totes les competències els resultats més alts es donen a Menorca, però només

és estadísticament significativa la diferència entre Menorca i Eivissa i Formentera

en competència matemàtica (28 punts).

27

3.4. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER NIVELLS D’ASSOLIMENT DE

LES COMPETÈNCIES PER SEXE, TITULARITAT I ILLA

3.4.1. Comprensió lectora

Als trams inferiors (nivells <1b, 1b i 1a) se situa un 23 % dels al·lots i un 16 % de

les al·lotes; un 23 % dels centres públics i un 13 % dels privats, i, per illes, Mallorca

n’hi té un 20 %, Menorca un 14 % i Eivissa i Formentera un 21%. El percentatge

d’alumnes situats en aquests trams a les Balears és d’un 19 % i, a l’OCDE, d’un

20 %.

Als trams intermedis (nivells 2, 3 i 4) es troben un 74 % dels al·lots i un 79 % de les

al·lotes. Pel que fa a la titularitat, en aquests nivells hi ha un 73 % de l’alumnat

dels centres públics i un 82 % del dels privats. Per illes, Mallorca n’hi té un 76 %,

Menorca un 79 % i Eivissa i Formentera un 74 %. El percentatge d’alumnes situats

en aquests trams a les Balears és d’un 76 % i, a l’OCDE, d’un 71 %.

Als trams superiors (nivells 5 i 6) hi ha un 3 % d’al·lots i un 5 % d’al·lotes, i un 4 %

d’alumnes dels centres públics i un 5 % dels privats. Mallorca hi té un 4 % del seu

alumnat, Menorca un 5 % i Eivissa i Formentera un 4%. Al nivell 6 no hi ha quasi

cap alumne. El percentatge d’alumnes de les Balears que se situen en aquests

trams és d’un 4 % i, a l’OCDE, d’un 8 % (un 7 % al nivell 5 i un 1 % al nivell 6).

1

1

1

1

0

1

0

1

1

4

3

6

5

3

5

2

4

5

14

12

16

17

10

14

12

16

14

27

26

28

30

23

27

26

29

23

31

33

30

29

35

31

32

30

28

18

20

16

14

24

18

21

15

20

4

5

3

4

5

4

5

4

7

0

0

0

0

0

0

0

0

1

Global Illes Balears

Al·lotes

Al·lots

Públics

Privats

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

Mitjana OCDE

C. lectora nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

28

3.4.2. Competència matemàtica

Als trams inferiors (nivells <1 i 1) se situa un 24 % dels al·lots i un 26 % de les

al·lotes; un 28 % de l’alumnat dels centres públics i un 19 % del dels privats, i, per

illes, Mallorca n’hi té un 25 %, Menorca un 19 % i Eivissa i Formentera un 29 %. El

percentatge d’alumnes situats en aquests trams a les Balears és d’un 25 % i, a

l’OCDE, d’un 23 %.

Als trams intermedis (nivells 2, 3 i 4) es troba un 71 % dels al·lots i un 70 % de les

al·lotes. Pel que fa a la titularitat, hi ha un 67 % dels alumnes dels centres públics i

un 74 % del dels privats. Per illes, Mallorca n’hi té un 70 %, Menorca un 72 % i

Eivissa i Formentera un 67 %. El percentatge de l’alumnat situat en aquests trams

a les Balears és d’un 70 % i, a l’OCDE, d’un 67 %.

Als trams superiors (nivells 5 i 6) hi ha un 6 % dels al·lots i un 5 % de les al·lotes, i

un 5 % de l’alumnat dels centres públics i un 7 % del dels privats. Mallorca n’hi

presenta un 6 %, Menorca un 8 % i Eivissa i Formentera un 4 %. El percentatge

d’alumnes situats en aquests trams a les Balears és d’un 6 % (un 5 % al nivell 5 i un

1 % al nivell 6) i, a l’OCDE, d’un 10 % (un 8 % al nivell 5 i un 2 % al nivell 6).

8

8

7

9

5

8

3

10

8

17

18

17

19

14

17

16

19

15

28

29

27

30

24

28

26

29

23

26

26

27

24

30

26

27

24

25

16

15

17

13

20

16

19

14

19

5

4

5

4

6

5

7

4

8

1

1

1

1

1

1

1

0

2


Al·lotes

Al·lots

Públics

Privats

Mallorca

Menorca


Mitjana OCDE

C. matemàtica nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

29

3.4.3. Competència científica

Als trams inferiors (nivells <1b, 1b i 1a) se situa un 20 % dels al·lots i un 20 % de

les al·lotes; un 24 % de l’alumnat dels centres públics i un 14 % del dels privats, i,

per illes, Mallorca n’hi té un 20 %, Menorca un 17 % i Eivissa i Formentera un

23 %. El percentatge de l’alumnat de les Balears situat en aquests trams és d’un

20 % i el de l’OCDE d’un 22 %.

Als trams intermedis (nivells 2, 3 i 4) es troba un 75 % dels al·lots i un 77 % de les

al·lotes. Pel que fa a la titularitat, hi ha un 72 % de l’alumnat dels centres públics i

un 82 % dels privats. Per illes, Mallorca n’hi té un 78 %, Menorca un 78 % i Eivissa

i Formentera un 75 %. El percentatge d’alumnes de les Balears situats en aquests

trams és d’un 76 % i el de l’OCDE d’un 71 %.

Als trams superiors (nivells 5 i 6) hi ha un 4 % dels al·lots i un 4 % de les al·lotes, i

un 3 % de l’alumnat dels centres públics i un 4 % dels dels privats. Mallorca n’hi

presenta un 4 %, Menorca un 5 % i Eivissa i Formentera, un 3 %. El percentatge

d’alumnes de les Balears situats en aquests trams és d’un 4 % (pràcticament tots

al nivells 5) i el de l’OCDE d’un 8 % (un 7 % al nivell 5 i un 1 % al nivell 6).

0

0

0

1

0

0

0

0

1

4

4

4

5

2

4

1

5

5

16

16

16

18

12

16

16

18

16

29

31

27

30

26

28

26

34

25

30

29

31

28

34

31

31

27

27

17

17

17

14

22

17

21

14

19

4

4

4

3

4

4

5

3

7

0

0

0

0

0

0

0

0

1


Al·lotes

Al·lots

Públics

Privats

Mallorca

Menorca


Mitjana OCDE

C. científica nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

30

4. VARIABLES DE CONTEXT I RELACIÓ AMB EL RENDIMENT

A LES ILLES BALEARS

4.1. RESULTATS DESAGREGATS PER NIVELL CURSAT

4.1.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nivell cursat (alumnat nascut

el 2000, independentment del curs en què es trobava en el moment de l’aplicació

de la prova)

Curs Percentatge

2n d’ESO 13,8

3r d’ESO 30,8

4t d’ESO o superior 55,4

Total 100

4.1.2. Resultats per nivell cursat

Curs Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

2n d’ESO 399 2n d’ESO / 3r d’ESO -48

3r d’ESO 447 2n d’ESO / 4t d’ESO o

superior -125

4t d’ESO o superior

524 3r d’ESO / 4t d’ESO o

superior -77




superior -113



superior -75




superior -120



superior -78

Quan es comparen els resultats entre els alumnes que cursen els distints nivells

educatius es pot observar que com més alt és el nivell cursat millors són els

resultats, essent totes les diferències estadísticament significatives. Els millors

31

resultats són els obtinguts pels alumnes que cursen quart d’ESO o superior,

alumnes que es corresponen pràcticament amb aquells que no han repetit mai. A

més, són especialment rellevants les diferències entre l’alumnat que cursa quart

d’ESO o superior i el que cursa, amb la mateixa edat, segon d’ESO (totes

superiors a 100 punts).

4.2. RESULTATS DESAGREGATS PER CURSOS REPETITS

4.2.1. Distribució de l’alumnat participant segons l’etapa educativa en què ha

repetit

Repetició Percentatge

Mai 59,6

Només a ESO 20,9

Només a EP 9,8

A ESO i a EP 9,7

Total 100

4.2.2. Correlació del rendiment (resultats) amb la repetició de curs

Correlació amb el rendiment

Comprensió lectora -0,554

Competència matemàtica -0,537

Competència científica -0,532

Es pot observat una gran correlació negativa entre la repetició i els resultats de

cada competència, és a dir, com més primerenca i reincident és la repetició, més

baixos són els resultats dels alumnes.

32

4.2.3. Resultats en les distintes competències i repetició

Quan es comparen els resultats entre els alumnes que han repetit curs al llarg de la

seva escolarització es constata que totes les diferències són estadísticament

significatives, excepte la diferència que hi ha entre les categories Només a ESO i

Només a EP a lectura i matemàtiques. La mitjana més baixa l’obté l’alumnat que

més ha repetit en ambdues etapes, és a dir, a EP i a ESO.

Curs Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

Mai/ESO 80

Mai 524 Mai/EP 96

Només a ESO 444 Mai / ESO i EP 136

Només a EP 428 ESO/EP 16

A ESO i a EP 388 ESO / ESO i EP 56

EP / ESO i EP 40


Mai/ESO 76

Mai 513 Mai/EP 92




EP / ESO i EP 28


Mai/ESO 80

Mai 523 Mai/EP 94




EP / ESO i EP 34

4.2.4. Distribució de l’alumnat participant segons el nombre de vegades que ha

repetit

Nombre de repeticions

Percentatge

Cap 59,6

Una 28,0

Dues o més 12,4

Total 100

33

A partir dels resultats de la taula anterior es pot concloure que un 40,4 % dels

alumnes de 15 anys han repetit com a mínim una vegada al llarg de la seva vida

escolar; per tant, el seu complementari, un 59,6 % d’alumnat de 15 anys, és idoni

(està en el curs que li correspon per edat).

4.2.5. Correlació del rendiment (resultats) amb el nombre de repeticions de curs





Com més alt és el nombre de repeticions, més baixos són els resultats. Per tant, és un índex que es correlaciona molt amb els resultats de les proves.

4.2.6. Resultats de les distintes competències amb el nombre de repeticions de curs

Repeticions Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

Cap 524 Cap/una 84

Una 440 Cap / dues o més 128

Dues o més 396 Una / dues o més 44


Cap 513 Cap/una 80




Cap 523 Cap/una 83



Totes les diferències de la taula anterior són estadísticament significatives. Els

resultats més baixos en totes les competències coincideixen amb els dels alumnes

que més vegades han repetit. D’aquestes dades es pot arribar a la conclusió que,

34

sense fer les adaptacions curriculars oportunes, la repetició de curs no és una

mesura que millori el rendiment dels alumnes.

4.3. RESULTATS DESAGREGATS PER LA CONDICIÓ D’IMMIGRANT

PISA defineix com a alumnes immigrants aquells que no han nascut al país on

s’aplica la prova i que, a més, tenen un pare o mare no nascut en aquest país.

4.3.1. Distribució de l’alumnat participant segons la condició d’immigrant

Immigrant Percentatge

No 82,8

Sí 17,2

Total 100

4.3.2. Correlació del rendiment (resultats) amb la condició d’immigrant





4.3.3. Resultats de les distintes competències amb la condició d’immigrant

Immigrant Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

No 493 No/sí 35

Sí 458


No 484 No/sí 34

Sí 450


No 493 No/sí 38

Sí 455

Totes les diferències són estadísticament significatives. Les dades més baixes, en

totes les competències, corresponen als alumnes immigrants.

35

4.3.4. Distribució de l’alumnat immigrant participant segons els anys

d’escolarització a les Illes Balears

Nombre d’anys escolaritzat

Percentatge

Fins a 3 7,9

De 4 a 6 11,8

Més de 6 80,3

Total 100

4.3.5 Resultats de l’alumnat immigrant en les distintes competències segons els

anys d’escolarització a les Illes Balears

Nombre d’anys

escolaritzat Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

Fins a 3 386 Fins a 3 / de 4 a 6 37

De 4 a 6 423 Fins a 3 / més de 6 78

Més de 6 464 De 4 a 6 / més de 6 41


Fins a 3 401 Fins a 3 / de 4 a 6 24

De 4 a 6 425 Fins a 3 / més de 6 49

Més de 6 450 De 4 a 6 / més de 6 25


Fins a 3 393 Fins a 3 / de 4 a 6 29

De 4 a 6 422 Fins a 3 / més de 6 65

Més de 6 458 De 4 a 6 / més de 6 36

Les puntuacions més elevades en totes les competències coincideixen amb les dels

alumnes immigrants que fa 6 anys o més que estan escolaritzats a les Illes Balears.

A més, aquest alumnat és el més representatiu de l’alumnat immigrant participant

(un 80,3 %).

36

4.4. RESULTATS DESAGREGATS PER NOMBRE DE LLIBRES A CASA

4.4.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nombre de llibres a casa

Nombre de llibres a casa

Percentatge

0 a 10 11,4

11 a 25 17,2

26 a 100 33,1

101 a 200 19,0

201 a 500 12,8

Més de 500 6,5

Total 100


Comprensió lectora 0,375

Competència matemàtica 0,374

Competència científica 0,374

4.4.2. Resultats de les distintes competències segons el nombre de llibres a casa

Comprensió

lectora

Competència

matemàtica

Competència

científica

0 a 10 419 419 422

11 a 25 453 444 454

26 a 100 483 476 483

101 a 200 514 501 511

201 a 500 525 517 529

Més de 500 526 515 527

Hi ha una alta correlació entre el nombre de llibres a casa i els resultats. A mesura

que augmenta la quantitat de llibres a casa, les mitjanes de resultats augmenten.

37

4.5. RESULTATS DESAGREGATS PER NIVELL MÀXIM D’ESTUDIS DELS

PARES

4.5.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nivell més alt d’estudis dels

pares

Nivell d’estudis dels pares Percentatge

Sense estudis complets 1,2

Estudis obligatoris 31,9

Batxillerat/FP 34,4

Estudis universitaris 32,5

Total 100

4.5.2. Resultats de les distintes competències segons el nivell d’estudis dels pares

Comprensió

lectora Competència matemàtica


Sense estudis complets 445 414 439

Estudis obligatoris 469 463 472

Batxillerat/FP 488 475 483

Estudis universitaris 500 495 503

En general, i per a les tres competències, com més alt és el nivell d’estudis dels

pares, major és el rendiment dels alumnes.

38

4.6. DADES DESAGREGADES SEGONS LA LLENGUA D’ÚS MÉS

FREQÜENT A CASA

4.6.1. Distribució de l’alumnat participant segons la llengua d’ús més freqüent a

casa

Llengua d’ús més freqüent a casa

Percentatge

Català 36,4

Castellà 54,5

Altres llengües 9,1

total 100

4.6.2. Resultats de les distintes competències segons la llengua d’ús més freqüent

a casa

Llengua Mitjana Comparacions Diferències

Comprensió lectora

Català 503 Català/castellà 24

Castellà 479 Català/altres 53

Altres 450 Castellà/altres 28









Les puntuacions més baixes en totes les competències coincideixen amb els

alumnes que no utilitzen el català ni el castellà a casa i les més altes amb els que

utilitzen principalment el català. A les tres competències, totes les diferències són


39

5. EVOLUCIÓ DELS RESULTATS EN LES AVALUACIONS PISA A

LES ILLES BALEARS

En aquest apartat es comparen els resultats obtinguts en les avaluacions de PISA fetes els anys 2009, 2012 i 2015.

Aquest gràfic presenta l’evolució dels resultats en puntuacions mitjanes de les tres

competències (matemàtiques, lectura i ciències) avaluades en les tres darreres

edicions de l’estudi PISA.

Si s’observen les diferents puntuacions obtingudes es pot afirmar que els resultats

de PISA 2015 són, en les tres competències avaluades, superiors als de PISA 2009.

Per a les competències matemàtica i científica, els resultats de PISA 2015 són molt

similars als de 2012. Destaca el resultat en comprensió lectora de PISA 2015, en

què hi ha 9 punts de diferència respecte de l’edició de 2012.

L’augment experimentat en les tres competències respecte de l’edició de 2012 no

és estadísticament significatiu.

Als gràfics que es mostren a continuació s’observa, per a cada competència

avaluada, les puntuacions mitjanes aconseguides per les comunitats autònomes

participants en els estudis PISA de 2009, 2012 i 2015.

457

476

485

464 475 476

461

483485

440

450

460

470

480

490

500

2009 2012 2015

Comp. lectora Comp. matemàtica Comp. científica

40

Comprensió lectora

0

100

200

300

400

500

Lectura 2009

0

100

200

300

400

500

Lectura 2012

0

100

200

300

400

500

Lectura 2015

41


0

100

200

300

400

500

Matemàtiques 2009

0

100

200

300

400

500

600

Matemàtiques 2012

0

100

200

300

400

500

Matemàtiques 2015

42


0

100

200

300

400

500

Ciències 2009

0

100

200

300

400

500

Ciències 2012

0

100

200

300

400

500

Ciències 2015

43

De la comparació dels resultats presentats s’extreu que en l’estudi PISA 2015 els

resultats dels alumnes de les Illes Balears, tot i que han millorat respecte dels de

dues o tres comunitats autònomes, continuen situats als darrers llocs de la

comparativa.

Per tant, es pot afirmar que, tot i que existeix una millora dels resultats de

l’alumnat de l’arxipèlag des de l’edició de PISA 2009, els gràfics comparatius entre

les diferents comunitats autònomes participants i els resultats per davall la

mitjana estatal i de l’OCDE indiquen que el rendiment acadèmic dels alumnes de

les Illes Balears hauria de millorar.

RESULTATS DE PISA 2015 ILLES BALEARSiaqse.caib.es/documentos/avaluacions/pisa/pisa... · ser la...

Documents

Transcript of RESULTATS DE PISA 2015 ILLES BALEARSiaqse.caib.es/documentos/avaluacions/pisa/pisa... · ser la...