Revista n 13

CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 13. 1r trimestre curs 2007-2008

1


2


3


4

ÍNDEX o GENERGENERGENERGENER ................................. EL PESOLET (EI 3 ANYS) 2 o FEBRERFEBRERFEBRERFEBRER ......................... EN PATUFET (EI 4 ANYS A) 4 o MARÇMARÇMARÇMARÇ ............................. NA PAPARRETA (EI 4 ANYS B) 6 o ABRILABRILABRILABRIL ............................. SA RATETA (EI 5 ANYS A) 8 o MAIGMAIGMAIGMAIG .............................. EL GORRIONET (EI 5 ANYS B) 10 o JUNYJUNYJUNYJUNY ............................................... EL GEGANT D’ES VEDRÀ (1r EP) 12 o JULIOLJULIOLJULIOLJULIOL ........................................... ES GEPERUT I SES FADES (2n EP) 14 o AGOSTAGOSTAGOSTAGOST ............................................ UN, DOS, TRES, MARRO ÉS! (3r EP) 16 o SETEMBRESETEMBRESETEMBRESETEMBRE ................................... ELS FLAONS DE MOSSÈNYER DE PALLARÈS (4t EP) 18 o OCTUBREOCTUBREOCTUBREOCTUBRE ...................................... EN PERE BAMBO (5è EP) 20 o NOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRENOVEMBRE .................................. (6è EP) 22 o DESEMBREDESEMBREDESEMBREDESEMBRE ............. LA LECTURA DE CONTES (Equip de Suport i Comissió de Biblioteca) 24 o VISITA AL MUSEU D’ETNOGRAFIA D’EIVISSAVISITA AL MUSEU D’ETNOGRAFIA D’EIVISSAVISITA AL MUSEU D’ETNOGRAFIA D’EIVISSAVISITA AL MUSEU D’ETNOGRAFIA D’EIVISSA.................................................... Alumnes de 3r cicle 26 o EL RACÓ DE LES TICEL RACÓ DE LES TICEL RACÓ DE LES TICEL RACÓ DE LES TIC...................INTERNET (Comissió de TIC) 27 o L’HORTET DES VEDRÀL’HORTET DES VEDRÀL’HORTET DES VEDRÀL’HORTET DES VEDRÀ...............Seminari aprofitament pedagògic de l’hort al CP. Es Vedrà 28 o EXCURSIÓ “LA CASETA VERDA”...................EXCURSIÓ “LA CASETA VERDA”...................EXCURSIÓ “LA CASETA VERDA”...................EXCURSIÓ “LA CASETA VERDA”.............................. ........... ........... ........... Míriam Costa (3r) 29 o VISITA A SES PAÏSES DE CALA D’HORTVISITA A SES PAÏSES DE CALA D’HORTVISITA A SES PAÏSES DE CALA D’HORTVISITA A SES PAÏSES DE CALA D’HORT.............. Daniel Triviño i Irene González (3r) 30


5

AQUET CONTE DE LA CATALINA QUETGLAS ENS NARRA L’HISTÒRIA D’UN NANET VERD QUE TÉ QUE DESPERTAR ALS PÈSOLS, PERÒ HI HAVIA UN QUE NO VOLIA DESPERTAR-SE; EL PESOLET.

AIXÍ QUE EL NANET VERD VA DEMANAR AJUDA ALS SEUS AMICS LA TERRA, EL VENT, LA FONT, EL SOL I LA FADA PRIMAVERA I FINALMENT EL PESOLET VA SORTIR CAP A LA LLUM.

DESPRÉS VÀREM DIBUIXAR EL QUE MÉS ENS VA AGRADAR DEL CONTE.

EL PESOLET


6

Dl. Dm. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg.

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

Gen

er

20

08


7


8


1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 Feb

rer

2

008


9


10


1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

31

Mar

ç

200

8


11


12


1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30

Abr

il

200

8


13

És una rondaia de l’ Aplec de rondaies mallorquines de mossèn Antoni M. Alcover. És una rondaia d’animals, que conta la història d’un petit i jove ocell que comença a campar tot sol, a la descoberta del món, dels qui hi habiten i dels seus perills.


14


1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

Mai

g

200

8


15

RONDALLA: EL GEGANT DES VEDRÀ


16


1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30

E L G EG A N T D E S V E D R À Això eren dos germans, en Joan i en Toni. Un dia son pare es va posar malalt i no el sabien curar amb remeis casolans. La mare va enviar al fill gran a buscar la curandera. Després de mirar al pare va dir-los que només es podia curar amb una cosa: un pegat de fonoll marí des Vedrà damunt les costelles. A l’illa des Vedrà hi havia un gegant molt dolent i no s’hi podia atracar ningú. Els fills d’amagat, agafaren el llaüt de son pare i es posaren a remar. Quan eren prop des Vedrà, el gegant que els va veure es va empipar molt i els va tirar una pedra tan grossa que va foradar el llaüt. Els va agafar i no volia deixar-los tornar. El gegant s’asseia cada dia a menjar polps que ells pescaven. Un dia, agafaren un bon manat de fonoll marí i l’amagaren ben amagat. Aquell dia en Joan pescà moltíssims polps, més que mai. Dins cada polp, hi va ficar un bogamarí i el gegant se’ls va menjar tots. El gegant va començar a tenir mal de panxa, els pics de bogamarins se li clavaven dins la panxa fins que es va adormir. Els dos germans aprofitaren el moment i agafaren una corda lligant-lo ben fort. Van arrossegar-lo amb el llaüt quan anaven cap a ca seua però el gegant es va esfondrar ben per avall ofegant-se dins la mar. La mare, molt contenta, va preparar la medecina i tots varen ser molt feliços perquè son pare s’havia curat i el gegantot des Vedrà mai més va poder tornar.

Juny

2008


17

- ES GEPERUT I SES FADES Eren dos germans, un era ric i avar i es deia Pep i l’altre, pobre i geperut es deia Joanet. Un dia el germà geperut va baixar a vila a vendre un cistelló de pebrassos. Davant es portal nou hi havia tres fades que cantaven: “Dilluns, dimarts, dimecres, tres. Dijous, divendres...” Quina llàstima! Com no sabem sa cançó, no podem seguir jugant!- En Joanet va dir molt fluixet per no molestar:- Dissabte, sis! Ses fades quedaren molt contentes:

- Gràcies que mos has dit sa cançó podem jugar més. Et fadarem! Si, si reien totes les fades.

- Per la fat i la fa que ma mare m’ha donat, i m’ha germana m’ha encomanat, que es gep s’hagi llevat!

Amb sa mateixa fórmula les fades canviaren els pebrassos per monedes d’or. Tan content va quedar en Joanet que va tornar a ca seua saltant.

- Què contenta estic! deia sa dona. Quants de sous hi ha?

- Són tants que no els he sabut comptar!

Demanarem un almud al teu germà.


18


1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

Es germà ric no s’enfiava i va posar cola as fons de s’almud, i quan li varen tornar hi havia una moneda d’or aferrada al fons. En veure’l els sous, va córrer cap a can Joanet que li va explicar sa trobada amb ses fades. Així que el sendemà, en Pep va anar as Portal Nou, a veure si trobava a ses fades. Portava un cistelló ple de menjar. Les va veure que cantaven.

- Dilluns, dimarts, dimecres, tres, dijous, divendres, dissabte, sis

Ell va cridar: I diumenge, set! A ses fades els va empipar molt aquell crit. - Qui ha interromput es nostre joc? Ara ja sabíem sa cançó i mos ha molestat! El fadam? Sí, sí! - Per la fat i la fa, que ma mare m’ha donat i sa meua germana m’ha encomanat que un gep tinguis posat! Li posaren es gep i li ompliren el cistelló de sargantanes, dragons i cucs. Quan va arribar a ca seua, sa dona es va enfadar molt per tornar pitjor que no estava, i li va pegar moltes granerades.

Julio

l

200

8


19

Les rondalles ... Fa molts, molts anys,

a poqueta nit,

quan fora de casa feia un fred de mil dimonis,

o quan amb el bon temps parents i amics

s’asseien tots junts,

sempre hi havia algú que contava rondalles.

Les rodalles, abans eren contades

en un rotllo, així que això hem fet a classe,

un rotllo ben gros

i hem contat la rondalla titulada

UN,DOS, TRES, MARRO ÉS!UN,DOS, TRES, MARRO ÉS!UN,DOS, TRES, MARRO ÉS!UN,DOS, TRES, MARRO ÉS! Ara si preguntau a qualsevol alumne de tercer, potser un dia podreu fer un bon rotllo i vos contaran la rondalla!


20


1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

Sabeu com es juga al marro?Sabeu com es juga al marro?Sabeu com es juga al marro?Sabeu com es juga al marro? A la rondalla ens explicava com si juga: “Amb un carbonet pintau un quadre atrevessat amb quatre raies des joc des marro, damunt una pedra plana”, com aquest:

Heu d’agafar 6 pedretes, 3 petites per un jugador i 3 una mica més grosses per l’altre. Si aconseguiu tenir les 3 pedretes en ringlera heu de cantar: UN, DOS, TRES, MARRO ÉS! I haureu guanyat! A

gost

2008


21

Els flaons de Mossènyer de Pallarès

Mossènyer de Pallarès era es capellà de sa parròquia des poble de Sant Josep al que tots volien i, com cada any abans de la pasqua, anava a ses cases dels pagesos a tirar la sal passa. Un diumenge, abans de començar a repartir la sal passa, va aprofitar per dir als feligresos que no li agradaven els flaons amb herba sana. Sempre, quan anava a ses cases, els pagesos li regalaven ous, formatge, vi pagès, oli, orelletes i flaons. Però va passar que aquesta pasqua, els pagesos, no li regalaven flaons i mossènyer es va quedar bocabadat perquè a ses cases si que feia olor a flaons però ningú li regalava.

Les rondaies conten històries reals, imaginàries o fantàstiques però sempre parlen de les nostres tradicions La sal passa la tiraven els mossens, no fa tant de temps, per tal de beneir ses cases dels pagesos. Pregunteu-li a na Pepa.


22


1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 Sete

mbr

e 2

008

Quan va arribar a la darrera casa, moquejat, va preguntar el què passava i els pagesos li varen dir que ell els havia avisat de que no li agradaven els flaons amb herba sana. S’any següent, quan estava a prop la pasqüa, mossènyer, va aprofitar per dir als feligresos que els flaons li agradaven amb herba sana i sense. Es ben clar que no volia tornar a quedar-se sense tastar els bons flaons que feien els pagesos.


23

EN PERE BAMBOEN PERE BAMBOEN PERE BAMBOEN PERE BAMBO

Això era un pagès, que es deia Pere

bambo, un dia sa mare d’en Pere li va

dir d’anar a cercar al·lota. l’únic que

has de fer és fer-les ullades, va dir

sa mare. El dia segûent, de molt matí

se n’anà a treure els ulls a ses

cabres. En Pere se’n va anar a camí

de missa i començà a tirar els ulls a

ses al·lotes. Aquella mateixa nit, la

mare l’esperava amb una espardenya

a cada mà. I li va dir que el pròxim

dia aniria a festejar amb el seu

germà, en Joan. Van anar a veure

unes al·lotes i com que plovia molt

els van convidar a sopar. El seu

germà li va dir que menjar molt era

de mala educació i per això quan ja

dormien en Pere es va despertar de

la gana que tenia. Es va aixecar i va

anar a la cuina a menjar i va pensar

que ses al·lotes també tindrien gana

i els va portar farinetes, però els hi

va ficar pes peus en lloc de per sa

boca.


24


1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

Tornant a l’habitació on era en

Joan,va tirar un gerro, i va fer

molta remor i van decidir partir

abans que els traguessin. I en

Joan li va dir en Pere: “tanca sa

porta!!” però ell va entendre

que l’agafés. Quan ja eren dins

es bosc van veure una llumeta

dels lladres d’aquell temps i van

decidir pujar damunt un

garrover, i es tantot d’en Pere

Bambo va pujar amb sa porta i

tot! De tant que li pesava sa

porta li va caure, i va espantar

als lladres que van partir

corrent deixant tots es sous

allà.

Oct

ubre

2

008


25

Es fameliar és una herbeta que neix el dia de Sant Joan i sa nit de cap d’any baix el pont de Santa Eulària. Quan surt el sol, l’herbeta surt i descompareix, surt i descompareix. Hi ha que agafar en una ampolla negra i quan surt diu feina o menjar,feina o menjar i no para de dir-ho fins que li donen alguna cosa de les dos. Si li donaven molta feina i mica de menjar no es queixava i si li donaven molt de menjar i mica de

feina tampoc. I amb una oracioneta es ficava a la botella ell tot sol. Té un cap gros, i amb una veuarra

molt forta amb unes mans que quasi li tocaven al terra.

ES FAMELIAR

Hi havia una vegada,un home i una dona que es deien Pere i Gertrudis. Tots dos tenien una finca enorme, clar que si és tan grossa més feina tenien. Tots els dies estaven ofegats de feina,així que en Pere es va cansar de treballar tant i va anar a buscar consells a una velleta. En Pere li va preguntar a la velleta: -¿Saps on puc trobar algú que faigi feina sense cobrar? La velleta respon: -Només conec una persona que faci feina sense cobrar, es Fameliar. És una espècie d’homenet menut que es troba davall des pont de Santa Eulária,el dia de fí d'any. Davall des pont surt una petita planta que quan surt despres s'amaga. Has d'arrancar aquesta planta i ràpidament posar-la dins una ampolla negra. Pere, quan sentí aquestes paraules,va tirar a córrer a buscar el Fameliar. Ja el podem treure de l'ampolla,destaparen s'ampolla i, pop!, sortí un caparrotet i s’inflà com un meló eriçó i el cos com una baldraqueta, i tot d’una començà a cridar amb una veuarra feina o menjar! feina o menjar, el calaren a fer feina tot d'una vés i posa tots aquells sacs a es porxo, tot d’una ja s’havia carregat dotze sacs dalt s'esquena i capa munt, baixà tot d’una i altra volta s'havia carregat dotze sacs, i de seguida ja estava davant els peus de sa dona i el fameliar li digué feina o menjar i el posà a fer el sopar. En acabar va entrar dins l’ampolla digen l’oracioneta que ningú la sap.


26


1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

Un dia assoleiat, en Pere baixà amb es carro a Vila, però va cometre l'error de deixar s'ampolleta a sa hisenda. Sa dona, molt curiosa, va obrir ràpidament s'ampolleta i li va intentar donar menjar de porcs dins de sa pastera, però es fameliar no li va agradar i li va fotre granerada. Es fameliar, fet un dimoni, va rompre sa granera i se'n va anar. Pensau les nits que li va fer passar en Pere a na Lletrudis. Un altre dia assoleiat, na Lletrudis no pogué aixecar es senaió de ses faves. En Pere, l'aixecà. Lo mateix li va passar amb es cove, però en Pere ja es va pensar que això seria es fameliar. I ho va endevinar Na Lletrudis ho va confessar tot i, diguent s'oracioneta, va aconseguir que es fameliar quedàs a casa.

Nov

embr

e 20

08


27

LA LECTURA DE CONTESLA LECTURA DE CONTESLA LECTURA DE CONTESLA LECTURA DE CONTES La lectura és un aprenentatge instrumental bàsic; això vol dir que saber llegir, a més de ser important, es troba en la base de nous coneixements. Llegir un conte és una forma de parlar amb els nens en la qual, a més a més, ells poden participar. És per això que qualsevol moment del dia pot ser bo per compartir una història amb els nostres fills. Mitjançant els contes, els nens entren en contacte amb personatges atractius, els quals capten ràpidament la seva atenció. A poc a poc i a partir d’escoltar-lo més d’una vegada, els nens van anticipant el que passarà, i poden anar contant-lo ells mateixos. Aquesta és una bona manera d’adquirir vocabulari i expressions que els ajudaran a estructurar, més endavant, categories molt importants com són l’espai i el temps (demà serà després d’aquesta nit, el camí que agafa el llop és més curt que el que agafa na Caputxeta,...) El conte forma part

del joc, i sense ell molts d’aquestos conceptes serien avorridíssims de transmetre. Algunes coses que podem fer amb els contes:

♣ Contar-lo a partir de les imatges del llibre, identificant en elles el que va passant

♣ Contar-ne un que ens sabem, dibuixar-lo i/o escriure’l per fer el nostre llibre.

♣ Representar-lo amb disfresses o titelles. Després podem gravar-lo parant atenció a les veus dels personatges i veure’l després.

Els llibres que més els agraden (dels 6 als 8 anys): � Històries que conten la vida de nens com ells, que passen per situacions semblants a la seva.

� Històries d’aventura, fantasia i humor. � Faules i contes de sempre. � Llibres d’endevinalles, de temes de coneixement en general: el cos, la natura, els animals,...

El millor és fer de la lectura un joc!


28


1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31 Des

embr

e 2

008

Si voleu gaudir amb les rondalles eivissenques, us

recomanem aquests llibres...

Recull de contes i rondalles

eivissenques. Cardona, Maria. (2006) Il·lustracions

Josep Joan Ferrer Aguiló. OLAÑETA. Col·lecció El pou

de la lluna.

Aquest recull de contes populars eivissencs, ple de tocs

màgics i divertits, i fins i tot de tons de farsa, ens dóna

un tast saborosíssim de l'imaginari popular de l'illa

d'Eivissa.

Recull de contes i succeïts. Marí i Tur,

Margalida. (2006) Il·lustracions Josep Joan Ferrer

Aguiló. OLAÑETA. Col·lecció El pou de la lluna. nº: 10

Un recull de contes de fort sabor popular, ple de gràcia i

picardia, que ens ofereix un tast autèntic de la mentalitat

ancestral del poble d'Eivissa.

Barruguets, fameliars i follet. Rondaies.

Castelló Guasch, Joan. (1993).

Institut d’Estudis Eivissencs. “Sa Nostra”, Caixa de

Balears.

Un clàssic que recull històries populars de la nostra illa.


29

3r CICLE VISITA EL MUSEU D’ETNOGRAFIA D’EIVISSA

Els Alumnes de 3r cicle visitarem el Museu d’Etnografia d’Eivissa. El Museu d'Etnografia d'Eivissa, ubicat a Can Ros des Puig de Missa a Santa Eulària

des Riu, ofereix una mostra historicoetnogràfica de la cultura, l'economia i els costums populars de les Illes Pitiüses. Inaugurat l'1 de maig de 1994, té per objectiu la recuperació i la investigació de tot allò que fa referència a l'àmbit rural pitiús, fent exposicions de tot el patrimoni material que es va recuperant. La casa de Can Ros era el nucli de la coneguda família del mateix nom i d'una de les grans finques de Santa Eulària des Riu. Actualment és propietat de la Fundació Illes Balears, entitat que amb la col·laboració del Consell d'Eivissa va restaurar i adaptar l'antiga casa pagesa per poder acollir el nou museu.

El Museu dedica de forma permanent una sala a la indumentària i a la joieria, una altra a tot tipus d'estris relacionats amb el treball de la terra, i una a objectes diversos. El recorregut per la casa ofereix altres mostres com la cova del vi, on s'exposa tot allò que fa referència a l'elaboració del vi; la cuina, on la dona desenvolupava part del seu treball; el trull o casa de fer oli; la casa de dormir; i el porxet del dalt, des d'on es pot contemplar una espectacular panoràmica del municipi i la seva costa.

El Museu també acull exposicions temporals, organitzades i patrocinades pel Consell d'Eivissa i Formentera, com la mostra de Capells i Espardenyes, complements bàsics de la indumentària tradicional pitiüsa; i l'exposició Imatges i Maquetes Etnogràfiques, on es presenten imatges i maquetes que reflecteixen elements característics del patrimoni cultural pitiús.

A més a més, un grup de artesans mostren la seva feina en públic realitzant instruments musicals, treballs amb espart i confecció d'indumentària tradicional. A un d’aquestos tallers acudiren els nostres alumnes que els varen explicar les diferents fibres vegetals i els seus usos: espadenyes, cistellons, senallons, etc.


30

EL RACÓ DE LES TIC QUÈ ÉS INTERNET?

Internet és una xarxa que està formada per multitud de xarxes

d’ordinadors repartides per tot el món i totes interconnectades entre si. Des de cadascun dels ordinadors que la componen, es pot accedir a la in¡formació dels altres, i establir comunicació amb els seu usuaris, si utilitzen les mateixes eines (p.ex. messenger).

Per la xarxa Internet circulen constantment immenses quantitats d’informació. Per aquest motiu se l’anomena també “l’Autopista de la Informació”. Hi ha més de 50 milions d’internautes, és a dir persones que naveguen per internet per tot el món. Es diu navegar, perquè és normal veure informació que prové de moltes parts diferents del món en una sola sessió. Uns dels grans avantatges que té aquesta xarxa de xarxes locals és que possibilita la connexió de tots tipus d’ordinadors, des dels personals fins als més grossos.

Internet creix a un ritme vertiginós. Constantment es milloren els canals de comunicació amb el fi d’augmentar la seva rapidesa d’enviament i recepció de dades. Cada dia que passa es publiquen en la xarxa milers de documents nous i es connecten per primera vegada milers de persones.

La implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (les TIC) és una realitat inquestionable. Poc a poc, l’ús d’Internet es va generalitzant i extenguent a moltes llars. L’utilitat d’Internet a l’àmbit educatiu, i com espai d’oci, comunicació i participació és indiscutible, però navegar no és una activitat segura al cent per cent per als menors, i això preocupa a molts pares i mares. Per a fomentar un ús responsable d’Internet, existeixen varies webs de referència, entre les que es poden citar algunes d’elles:

La web conté milions i milions de pàgines distribuïdes en milions de webs, i per a cercar la informació que necessitem en cada moment, principalment s'usen dues tècniques diferents:

• El cercador web; entres la consulta en un formulari i el cercador et retorna les pàgines coincidents amb la teva cerca. Per exemple Google o Yahoo!.

• El directori web; on existeix una llista de pàgines web, organitzades jeràrquicament per categories. Per exemple Projecte de Directori Obert

http://www.safekids.com/ http://chaval.red.es/ http://www.dmoz.org/Kids_and_Teens/Computers/Internet/Safety/ http://www.internetsegura.net/ http://www.pandasecurity.com/spain/about/social-responsibility/children-internet/?sitepanda=particulares


31

L’HORTET DES VEDRÀ El mestres de l’escola han fet un seminari de formació en centres i han posat en funcionament l’hort de l’escola amb un mètode fàcil de muntar i on

l’estalvi d’espai i aigua són

evidents. Aquest és diu PARADES EN CRESTALL. És un mètode

que va evoluciona

r en Gaspar Caballero de Segovía i ara es posa en funcionament al molts de centres d’Eivissa. El mètode consta de quatre parades, que són rectangles delimitats per cordells i estaques, dins de cada una es sembra una família d’hortalisses i verdures diferents i al cap de l’any es fa un canvi de parada que s’anomena rotació. Les hortalisses i verdures que hem sembrat són les següents: alls, cebes, porros, api i

pastanagues en una de les parades que s’anomena umbel·líferes, a la següent, enciams com fulla de roure verd i vermell, escarola, meravella i romana,

també bledes, espinacs a la de les compostes, després pèsols, faves, cols de cabdell, pinya de col i col llombarda a més de ravenets, aquesta parada s’anomena lleguminoses i l’última parada que són les solanàcies no hem posat res perquè fins la primavera no es pot, hi anirien tomates, pebreres i albergínies. També al mig de les parades es sembren plantes de flor i aromàtiques per atreure els insectes pol·linitzadors.


32

EXCURSIÓ DELS ALUMNES DE TERCER AEXCURSIÓ DELS ALUMNES DE TERCER AEXCURSIÓ DELS ALUMNES DE TERCER AEXCURSIÓ DELS ALUMNES DE TERCER A

“LA CASETA VERDA” “LA CASETA VERDA” “LA CASETA VERDA” “LA CASETA VERDA” Avui dia 20 de novembre hem anat d’excursió a la caseta verda. Hem vist un WC ecològic. Alguna vegada t’has preguntat quants litres d’aigua gastam en estirar de la cadena? Mínim 6 i màxim 15 litres. A la caseta verda no és així, no estiren la cadena, tiren una mesura de serradís. Després ens han ensenyat aloe vera. Es talla la fulla més que està més a l’exterior. El suc d’aloe està fet de: suc de llimó, el gel de dins l’aloe, mel, aigua i tot mesclat amb una batedora. Després de provar el suc, em fet un joc de llançar el fems al lloc corresponent (cartró al contenidor blau, envasos al contenidor groc,...) Hem esmorzat, jugat al pati amb unes bicicletes i al final hem sembrat una planta. Hem agafat totes les coses i abans de partir ens han regalat una planta d’aloe vera per a tota la classe. Miriam Costa

Alumna de 3r

INGREDIENTS PER FER UN SUC D’ALOE VERA.

Necessitam

---- Una fulla d’aloe veraUna fulla d’aloe veraUna fulla d’aloe veraUna fulla d’aloe vera sempre collirem la fulla que està més a l’exterior.

---- MelMelMelMel.

---- Suc de llimóSuc de llimóSuc de llimóSuc de llimó.

---- AiguaAiguaAiguaAigua.

---- Una batedora i un pot.Una batedora i un pot.Una batedora i un pot.Una batedora i un pot.

Treim el “gel” transparent que hi ha dins de la fulla d’aloe vera i el posam dins un pot. Hi afegim una bona mica de mel, mig got de suc de llimó i aigua.

Ho mesclam tot molt bé dins el pot amb ajuda de la batedora i... JA TENIM EL SUC! Una miqueta de gel i ja tenim un suc natural i molt

refrescant!

BON PROFIT!!


33

Excursió a Ses Païses de Cala d’Hort. Divendres dia 9 de novembre varem fer una

excursió a cala d’hort.

Cap a les 9:30h varem partir amb autobús.

Vàrem veure una cisterna, un pou, una sínia, un

aljub, una necròpolis, un hipogeu, un cossiol, una

baldraca, una alfàbia, una era (aquí la mestra ens

va contar una rondalla d’es Vedrà), un trull, les

torres de defensa, un forn de calç, un cistelló i

una arada.

Varem esmorzar al camp, fer collarets amb

garrovins i ens ho varem passar molt bé! Daniel Triviño

Alumne de 3r

EXCURSIÓ DE SEGON CICLE AL TEATRE DE CAS SERRES.

Avui dimecres 5 de desembre hem

anat segon cicle a un teatre en

anglès titulat, MULAN. Hi havia

altres escoles. Era molt divertit, els

personatges s'amagaven entre els nins

per treure'ls a l'escenari i dir el

seu nom: "My name is ..."

Després varem sortir a berenar i

com que al parc hi havia molts de

nins i nines, varem anar a una

altre parc. Varem jugar a un, dos,

tres, marro és!

Després varem tornar a l'escola. Ens

ho varem passar molt bé! Irene González

Alumna de 3r


34


35

Revista n 13

Documents

Transcript of Revista n 13