5RUTA DE SANT JULIÀ D’ÚIXOLSConjurar tempestes i aplegar neu

RUTA

DE

SAN

T JU

LIÀ

D’Ú

IXO

LSCo

njur

ar te

mpe

stes

i apl

egar

neu

· MÉS INFORMACIÓ ·www.castelltersol.cat

http://totmoianes.com

Sorti

da i a

rriba

da a

Colle

t de M

ataf

aluga

4

quilò

met

res

1’30h

-1’4

5hAp

roxim

ació:

Per

cam

í for

esta

l, 4,

5km

/15’, a

mb

cotx

e del

pobl

e al p

unt

d’ini

ci.

Indr

ets:

Colle

t de M

ataf

aluga

, mas

l’Era

de

les C

ases

, ant

ic ca

mí a

Pui

gcas

tella

r, po

us d

e neu

, erm

ita d

e San

t Jul

ià d’Ú

ixols.

Què

apre

ndre

u? Q

ue h

i ha e

rmite

s qu

e ins

pire

n la

pluj

a i p

roce

sson

s am

b m

úsica

que

invo

quen

els n

úvols

. Que

un

fora

t al t

erra

pot

serv

ir de

nev

era.

Que

el b

osc é

s pod

erós

i tot

ho v

ol si

se

li per

met

avan

çar.

Que

el re

pleg

amen

t de

ls pa

geso

s cap

al p

oble

va d

eixar

molt

s m

asos

aban

dona

ts. Q

ue C

aste

llter

çol

no vo

l deix

ar p

erdr

e ind

rets

hist

òrics

. Q

ue h

i ha l

locs m

agnè

tics a

mb

viste

s m

àgiq

ues.

CART

ELLT

ERÇO

L, P

AS A

PAS

COLLET DE MATAFALUGA

L’aproximació a la zona es pot fer amb cotxe des del poble. A la carretera de Granera hi ha senyals que indiquen cap a la pista del Solà del Sot, la casa del Munt i Sant Julià d’Úixols. És un camí forestal que pot tenir trams mal conservats, així que cal anar en compte i evitar vehicles baixos. Per arribar a la zona a peu, es poden seguir les marques i cartells del GR-117, la ronda del Moianès, una ruta circular que explora tota la comarca. El punt d’inici d’aquesta senzilla ruta és el collet de Matafaluga, on es deixa el cotxe.

1

L’ERA DE LES CASES

La parròquia rural de Sant Julià d’Úixols acollia un munt de masies allunyades del poble, repartides per les carenes i plans d’aquestes muntanyes. Les Pujades, Pujadetes, Salvatges, el Parerol, Salomó, el Cubó, el

Carner, Can Teixeta, el Munt, el Solà del Sot, l’Era de les Cases... Eren masos que procuraven ser

autosuficients. Recollien aigua de les fonts i construïen basses per aprofitar la de la pluja. Menaven camps i horts. Tenien galliners i corrals amb porcs, conills i cabres. I, si podien, alguna vaca per aprofitar la llet i potser una mula, ase o matxo per ajudar en les feienes dures. Explotaven el bosc, en tallaven la llenya i en feien carbonet. I guardaven la neu de l’hivern per vendre-la a l’estiu. Al rebost no hi solien faltar bolets, nous, mel i confitures. Al poble hi anaven tot just quan hi havia mercat o alguna festa destacada.

2

ELS POUS DE NEUDarrere la masia, a mà esquerra del camí, comença un corriol que remunta pel Serrat dels Planots i es dirigeix cap a Puig

Castellar. Al capdamunt de la carena, hi trobareu dos pous de neu. Són únics a la rodalia. A Castellterçol, el gel solia extreure’s dels gorgs o es solidificava en basses a tocar de rieres. Però aquí, dalt de la muntanya no hi ha cap rierol. Així que s’aprofitava la neu. Es guardava en aquests pous fins que arribava l’estiu i es portava a vendre a la ciutat. Són magatzems senzills, sovint de forma circular, excavats a cel obert. A vegades eren només un enorme clot, però s’intentava aprofitar marges amb prou desnivell o parets de roca perquè fessin de mur. L’interior solia estar revestit de pedra seca. Aquests dos pous estan situats a un dels punts més alts del terme, i a la vessant de la muntanya que mira cap al poble, cap al nord. O sigui, on la temperatura és més freda.

3

LES FORMES DE LA NEUEl sistema per omplir aquests pous era similar al de les poues de gel.

S’arreplegava la neu de les congestes i es guardava al pou. Es creu que en aquest prat, proper a la casa i al camí, és on es premsava. Al terra hi ha uns forats de forma rectangular, una mena de plantilles que podrien servir per donar-li forma de blocs o barres. Les barres de neu eren més fàcils d’endreçar, transportar i comercialitzar. S’anaven col·locant dins el pou entre capes de palla o boll, per evitar que s’enganxessin. Quan el pou era ple, es cobria amb més palla, branques i pedra. I així es conservava tot l’hivern.

El comerç de gel i neu va ser un negoci pròsper als segles XVII i XVIII, quan a la zona feia molt fred. Proporcionava ingressos importants a moltes masies.

4

VELLS CAMINS I BOSCOS NOUS

Pot sembla estrany trobar dos pous de neu al mig de la boscúria. La qüestió és que abans, cinquanta anys enrere, no n’hi havia pas tant, de bosc. Aquesta carena era ben pelada i des d’aquí es podia veure perfectament Castellterçol. Tot eren camps, marges i camins. Moltes senderes estaven empedrades per facilitar el pas dels traginers i de la gent que es movia entre les masies i els pobles veïns. Eren camins força estrets, perquè no estaven pensats per carros, sinó per animals de càrrega. Però molts estaven delimitats amb murs. També hi havia parets que separaven conreus i finques. Quan a mitjans del segle XX la gent va marxar dels masos per guanyar-se el sou a les fàbriques o als tallers del poble, el bosc ho va començar a ocupar tot. Va esborrar camps i bancals, va tapar camins i senders. Per això no us sorprengui trobar velles parets de pedra. Elles hi eren abans que els arbres! Des de l’Era de les Cases un d’aquests vells senders connecta directament el mas amb Sant Julià d’Úixols.

5

BUSQUEM, BUSQUEM!A veure si, durant el recorregut, trobeu: dues xemeneies de pedra, unes plaques solars, un forat fondo dins del bosc, el número 4, la tanca d’un vell cementiri, la Mare de Déu de Montserrat, un freixe monumental, el Port del Comte. IMPORTANT!

Caminem per una zona rural, on hi conviuen caminaires, bicis, motos i cotxes. No són vies gaire transitades, però estigueu atents. Les finques són particulars. Respecteu l’espai privat de les cases i eviteu trepitjar els camps. Si voleu allargar la ruta, hi ha molts camins que porten a Sant Julià. Podeu utilitzar les pistes forestals aptes per a vehicles o els senders del bosc. No tots estan marcats, però.Tingueu cura de l’entorn i el patrimoni. Tots en som responsables!

SANT JULIÀ D’ÚIXOLS És una de les ermites més estimades per la gent de Castellterçol i un lloc clàssic d’excusió al Moianès,

perquè tant l’entorn com les vistes valen la pena. El seu orígen és antic, la domus Sancti Iuliani ja surt esmentada cap al 960 en compres fetes per Guadamir, fill del noble Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Sant Julià era una parròquia rural, amb cementiri propi i feligresos d’una dotzena llarga de cases. Durant anys va tenir molta independència, però a partir del segle XII va passar a ser sufragània de Sant Martí de Granera o de Sant Fruitós de Castellterçol, segons l’època. En temporades de sequera extrema, s’hi van fer nombroses pregàries per aconseguir pluja. Els feligresos portaven les relíquies dels sants màrtirs en processó, des del poble fins a Sant Julià. Les misses es podien repetir durant uns quants dies seguits, segons la gravetat del moment. Els més adinerats solien pagar alguns àpats i fins i tot músics. I es deia que, trenta dies després, el cel rajava aigua. L’última processió que consta és al 1945. De la primitiva església romànica, només en queda la base del campanar. L’edifici es va reformar i ampliar durant els segle XVII i XVIII i es va convertir, més o menys, en el temple que és ara. A l’any 1936, va patir desperfectes importants i a mitjans dels anys setanta la rectoria es va cremar. Poc a poc, s’hi van deixar de fer misses i al 1979 s’hi va celebrar l’últim casament. Just al darrera del temple hi ha un petit pedró. L’any 2015 tota la capelleta de pedra va ser robada. Pocs mesos després, diversos veïns del poble la van substituir. L’Associació Sant Julià d’Úixols treballa en un projecte per recuperar l’ermita, buscant ajudes i donacions. Aquesta iniciativa popular vol evitar perdre aquest edifici tant emblemàtic del terme de Castellterçol.

6

TRESORS AMAGATS Atenció geocercadors! En aquests recorregut hi ha diversos tresors. www.geocaching.com