Seminar Is

1

SEMINARI 1: GENERALITATS: Posició anatòmica,

eixos i plans. Biotipologia. Correlació de l’anatomia i

les exploracions per al diagnòstic per imatge.

Introducció per l’estudi de l’osteologia

Posició anatòmica, eixos i plans

Considerem la posició anatòmica aquella que compleix:

Bipedestació (home dret)

Mirada recta

Extremitats superiors enganxades al tronc

Palmells de les mans orientats cap endavant

Peus junts

Puntes dels dits dels peus orientades cap endavant

Podem distingir tres eixos anatòmics:

Eix vertical

Eix dreta-esquerra (o transversal)

Eix antero-posterior (o sagital)

Els plans anatòmics són plans imaginaris que passen pel cos en

posició anatòmica. Hi ha tres:

Pla Sagital:

o Separa el cos en dues parts: dreta i esquerra

Pla Frontal (coronal):

o Separa el cos en dues parts: anterior i posterior

Pla Transversal (axial):

o Separa el cos en dues parts: superior i inferior

Terminologia anatòmica de situació i orientació:

Els ulls són més superiors (o cranials) que la boca

El colze és més proximal / superior (o cranial) que la mà

L’extrem del dit és distal al palmell de la mà

L’os estern és més ventral (o anterior) que la columna vertebral

A la mà: el primer dit (polze) és més lateral (o exterior) que el 5è dit (menovell)

Al peu: el dit petit és més lateral que el dit gros

Terminologia anatòmica del moviment:

Braç al costat del tronc, fent un angle de 90º. Torna’l a la posició anatòmica

abducció / adducció en un pla frontal i al voltant d’un eix antero-posterior

Dits de la mà com si imitessis una urpa (garra). Torna’ls a la posició anatòmica

flexió / extensió en un pla sagital i al voltant d’un eix dreta-esquerra

Acosta el genoll al tronc. L’articulació del fenoll fa flexió / extensió en un pla

sagital i al voltant d’un eix dreta-esquerra

2

Observa el palmell de la ma i a continuació el dors. Torna’l a la posició

anatòmica supinació / pronació

Biotipologia

El biotip o fenotip extern (aspecte) és el conjunt de qualitats morfològiques ja siguin

hereditàries (obtingudes per herència) o adquirides (obtingudes degut a l’ambient).

Components hereditaris del biotip (herència):

Gens

Components adquirits del biotip (ambient):

Estat de nutrició: obesitat / desnutrició

Retenció de líquids: edemes

Desenvolupament muscular: musculós / atròfic

Genotip i fenotip:

Forma Estructura Factor ambientals

(fenotip)

Desenvolupament

Herència (genotip)

Biotips segons E.Kretschmer (1924) Biotips segons Sheldon (1940)

Leptosòmic predominen les formes allargades (Don Quixot) Ectomorf

Picnic predominen les formes arrodonides (Sancho Panza) Endomorf

Atlètic predomina una gran musculatura Mesomorf

Displàsic persones amb deformacions (no encaixen en altres definicions)

Correlació de l’anatomia i les exploracions de diagnòstic per imatge

Raigs X: radiologia

Els raigs X són una tècnica per al diagnòstic d’imatge que té més de 100 anys. El gran

problema en el seu ús és que emet radiacions que ionitzen la matèria i això és molt

perjudicial per les cèl·lules dels éssers vius.

Depenent de la densitat del teixit que trobin els raigs X es filtraran més o menys raigs:

Si la densitat del teixit és alta es filtraran més raigs X menys raigs X el

travessaran menys raigs X arriben a la placa queden zones blanques.

Si la densitat del teixit és baixa es filtraran menys raigs X més raigs X el

travessaran més raigs X arriben a la placa queden zones fosques.

3

Classificació de les densitats radiològiques estàndards de més raigs X que travessen

(menys densitat) a menys raigs X que travessen (més densitat):

Aire

Greix (i parts toves: lligaments, músculs...)

Aigua (tots els líquids: sang...)

Calci (ossos)

Metall

El tema de les densitats sempre surt a l’examen pràctic: surt una radiografia on es

senyales unes zones específiques i hem de dir el tipus de densitat !!!

Les radiografies les podem fer en tres tipus diferents de projeccions:

Frontal: els raigs X arriben perpendiculars a la posició anatòmica; el raig pot

venir per davant (antero-posterior) o per darrera (postero-anterior). Triarem que

arriben per davant o per darrere segons si el què ens interessa veure està més a

prop del davant o del darrere.

Lateral: obtenim una radiografia de perfil. Entre la projecció frontal i la

projecció lateral es poden reconstruir imatges en tres dimensions.

Obliqües: els raigs X arriben en diagonal. S’utilitzen per a casos més específics;

ens permet veure articulacions, fractures...

Per saber si la persona de la radiografia és un home o una dona, mirem si té la densitat

greix a la zona de les mames; si això passa, podem observar que és una dona.

Les tècniques de contrast radiològic consisteixen en administrar una substància de

densitat metàl·lica que pugui arribar a un lloc amb densitat molt inferior (que no es

veuria a la radiografia) per tal de poder-la observar. Tipus de radiologies de contrast:

pielografia o urografia endovenosa, trànsit gastrointestinal, arteriografia, broncografia,

angiografia pulmonar (ho veiem a temps real)...

Raigs X: TAC i TC

El TAC o Tomografia Axial Computaritzada és una tècnica en la que s’utilitzen raigs X

i que fa talls en un pla transversal (d’aquí la paraula axial).

L’ordinador és capaç de reconstruir imatges com si els talls fossin fets en qualsevol pla,

s’elimina el terme axial i actualment es sol anomenat TC o Tomografia Computaritzada.

Les densitats són les mateixes que en la radiografia.

Ressonància Nuclear Magnètica (RNM)

En la Ressonància Nuclear Magnètica s’utilitza el pla sagital. Les RNM donen una

imatge de molt bona qualitat i, a més a més, no irradien i per tal no tenen

contraindicacions (a diferència dels raigs X). La presentació de la imatge d’una RNM és

molt similar a la d’un TAC.

Les estructures es veuen de diferents colors que amb els sistemes de raigs X:

Els ossos es veuen blancs amb els raigs X i grisos amb la RNM

El teixit subcutani es veu negre amb els raigs X i blanc amb la RNM

4

Ecografia

L’ecografia és una tècnica excel·lent que es basa amb ultrasons i, per tant, no irradien al

pacient i no tenen contraindicacions. No molesta al malalt i és una tècnica segura.

Els elements que s’observen es classifiquen segons el color amb el qual els veiem:

Color negre: no ecogènic (líquids)

Color blanc: ecogènic (estructures sòlides)

Medicina nuclear. Isòtops radioactius

La medicina nuclear funciona donant al pacient uns isòtops radioactius que s’acumulen

en teixits específics; aquests isòtops radioactius emeten una radiació que es pot detectar.

Depenent de l’isòtop tendirà a acumular-se en un lloc o en un altre.

Introducció per l’estudi de l’osteologia

Hem de ser capaços d’adquirir una sistemàtica per l’estudi de l’osteologia perquè, quan

tinguem un os davant, puguem descriure’l i estudiar-lo correctament. Passos a seguir:

1. Orientació de l’os:

En quina part del cos es troba?

És parell o imparell?

És dret o esquerra? (per contestar aquesta pregunta s’ha de conèixer molt

bé l’os)

2. Tipus d’os:

Llarg, pla, curt, irregular, altres

3. Orientació a l’espai (eixos):

Anterior-posterior

Superior-inferior

Dreta-esquerra

4. Parts de l’os:

Os llarg:

o Epífisis:

Proximal

Distal

o Diàfisis

Altres tipus d’os:

o Vertebres:

Cos vertebral

Arc vertebral

5. Definir les seves cares i marges

6. Superfícies articulars:

A quins ossis s’articula?

Forma superfícies articulars?

Quines són les superfícies articulars?

7. Descobrir els relleus ossis:

Articulars

No articulars:

o Apòfisis, tuberositats, tubercles, espines, crestes

5

SEMINARI 2: EMBRIOLOGIA (I): Embriologia

general

Arcs faringis, solcs faringis i bosses faríngies

Contingut dels arcs faringis:

I arc faringi (o arc mandibular):

o Artèria

o Nervi: mandibular (branca del

trigènim, V parell cranial)

o Cartílag de Meckel

II arc faringi (o arc hioïdal):

o Artèria

o Nervi: facial (VII parell cranial)

o Cartílag de Reichert

III arc faringi:

o Artèria

o Nervi: glossofaringi (IX parell cranial)

IV i VI arcs faringis:

o Artèria

o Nervi: vague (X parell cranial)

No tenim V arc faringi!

Sota cada arc faringi tenim el solc faringi (part externa) i la bossa faríngia (part interna):

Bossa faríngia del I arc: donarà el conducte faringotimpànic

Bossa faríngia del II arc: donarà l’amígdala

Formació de la part externa del coll:

El II arc faringi baixa tapant el III arc i el IV arc fins a unir-se amb el VI arc

Aquesta unió del II arc amb el VI s’anomena opercle (o “opérculo” en castellà)

Quist cervical extern i fístula cervical externa. Quist pre-auricular

Quist cervical extern:

Són uns porus que surten davant (sempre per

davant!) del múscul esternocleidomastoidal

Fístula cervical externa:

Es diagnostica quan surt líquid serós d’aquests

porus que s’han format davant del múscul

esternocleidomastoidal

No es pot diagnosticar en el moment del part,

sinó que es fa més tard

Nota: la fístula cervical interna és molt rara.

Quist pre-auricular:

El trobem situat just davant de l’orella

6

SEMINARIO 3: EMBRIOLOGÍA (II): Embriología

del aparato locomotor: malformaciones

Malformaciones en la columna vertebral

La columna vertebral se forma a partir de los esclerotomos que se separan y se unen de

forma diferente a la que estaban en un inicio. Las malformaciones vertebrales están

determinadas por dos fenómenos:

Defectos en la segmentación: si no se separan podemos tener:

o Bloque vertebral (son bilaterales), si pasa en ambos lados

o Barra vertebral (son unilaterales), si pasa en un solo lado

Defectos en la formación posterior: si no se unen los 4 medios esclerotomos que

forman una vértebra tendremos defectos en su formación:

o Si llagan 2 y son los del mismo lado: se forma una cuña vertebral

En todos estos casos el resultado es que la columna se tuerce. Las desviaciones en el

plano frontal se conocen como escoriosis (son diferentes de las cifosis y lordosis, que

son en el plano sagital) y normalmente van acompañadas de cifosis: cifoescoriosis

(joroba de lado). El embrión va creciendo con la escoriosis y ésta cada vez es más

grande, esto provoca malformaciones.

La espina bífida oculta es la falta de cierre del arco neural (la espina bífida abierta es

una alteración del SN). Las espinas bífidas ocultas pueden no dar ningún problema en

algunos casos. En los niños pequeños, un signo de encontrar espina bífida oculta es una

mancha en el final de la espalda. Si un niño sigue haciéndose pipí en la cama a edad

tardana, puede que sea un problema psicológico o puede que sea una espina bífida

oculta (tenemos que comprobar si hay manchas en la espalda). Todos tenemos una

espina bífida oculta fisiológica: el hiato del sacro (es totalmente normal).

También podemos encontrar malformaciones en el número de vértebras, las más

afectadas son las atípicas (C7, T12, L5, S5). Esto puede ser debido a una malformación

puntual o a un síndrome (muchas malformaciones a la vez). Lo más frecuente es que:

Tenemos 7 vértebras cervicales

Las torácicas y lumbares son más variables pero el número total no varia

(podemos tener T11+L6 o T13+L4)

Las alteraciones más frecuentes son a nivel lumbosacro ya que es una zona de

transición donde pasamos de vértebras independientes a vértebras unidas; las

alteraciones de esta región pueden provocar dolor, la conocida lumbalgia:

o Lumbarización: S1 independiente, no forma la base del sacro

o Sacralización: L5 se une al sacro en vez de ser independiente

Malformaciones en las costillas

Los procesos costales embrionarios consisten en la emigración de las células de los

esclerotomos que dan lugar a las costillas. Las costillas sólo se dan a nivel torácico.

Estas células migratorias, a otros niveles (cervical, lumbar y sacro), quedan

incorporadas a la vértebra.

7

Las malformaciones en las costillas consisten en que, en las zonas de transición

cérvicotorácica y tóracolumbar, podemos encontrar costillas cervicales o lumbares que

no tendrían porque existir. Estas costillas no comunes pueden estar en un solo lado:

A nivel lumbar no dan problema

A nivel cervical sí dan problema: la arteria subclavia y el plexo braquial pasan

por encima de la primera costilla que haya (si hay cervical subirán más) y por lo

tanto estarán más curvadas lo que puede dar problemas síndrome del estrecho

superior del tórax

Malformaciones en el esternón

Básicamente pueden ser tres:

Apófisis xifoides muy bifurcada

Pectum escavatum (pecho escavado) esternón abierto en parte

Ectopia cordis corazón queda expuesto al exterior cuando el esternón queda

totalmente abierto

Malformaciones en la tapa del cráneo (desmocráneo)

Básicamente son 2:

El 10% de la población tiene persistencia de sutura metódica (o interfrontal) que

debería haberse osificado. No da ningún problema pero como médicos tenemos

que conocerlo para no confundirla con una fractura de cráneo cuando el paciente

ha tenido un traumatismo

Cierre prematuro de las suturas: si se hace durante el periodo fetal, por el lugar

donde se cierran las suturas no crece el cráneo. El resultado es una cabeza

deformada (no es un grave problema). El grave problema es que no dejará

desarrollarse el SNC en esa zona. Las sinostosis primarias (o cierre prematuro)

de las suturas conllevan una deficiencia en el SNC y, por lo tanto, un déficit

intelectual. No es posible operarlo porque el bebé es demasiado prematuro,

todavía no hay tecnología suficiente

Malformaciones en las extremidades

Estudiaremos 6, pero pueden ser muy variadas:

Si se lesiona la cresta apical se para el crecimiento de la extremidad. Justo en el

momento en que se lesiona la cresta apical, la extremidad deja de crecer

Focomelia: puede afectar desde 1 hasta las 4 extremidades; consiste en una

alteración de la interacción cresta apical con mesodermo que hace que no se

desarrollen las células de la zona de progreso. La Talidomía era un medicamento

que se daba a la mujer como antibiótico y que afectaba esta interacción; se retiró

del mercado

Duplicaciones: son por culpa de la zona apical de progreso; si ponemos una zona

apical de progreso en la otra extremidad (donde ya está la suya propia), se

pueden obtener 6 dedos: meñique-anular-índice-índice-anular-meñique

Polidactília: salen más dedos de la cuenta (según el dedo que salga de más

nombramos la patología de una manera u otra)

8

Sindactília: cuando 2 o más dedos quedan unidos por membrana; esto se debe a

una deficiencia en la apoptosis de las células que se tienen que degradar para dar

lugar a los dedos

Polidactília preaxial y agenesia completa de tibia:

o La paciente no tiene tibia (provoca que tenga la extremidad inferior

hinchada) y tiene 7 dedos (más dedos de la cuenta en la zona preaxial)

o Al no haber nada de tibia no se puede reconstruir y se tiene que amputar

(si hubiese un poco de tibia se irían haciendo injertos y se reconstruiría)

o La polidactília sí se podría arreglar pero se tiene que hacer de manera

que no quede afectada la funcionalidad (tener en cuenta los tendones y

los nervios)

Desarrollo de las articulaciones

Las articulaciones se forman a partir de interzonas mesenquimáticas entre huesos. En

estas interzonas se acumulan muchas células que más adelante hacen apoptosis y así se

forma la articulación.

9

SEMINARI 4: OSTEOLOGIA DE L’EXTREMITAT

SUPERIOR (I): Clavícula, escàpula i húmer (epífisi

proximal)

Clavícula

Os llarg, és parell

Orientació:

o Part més rodona és l’epífisi medial (va cap a dins)

o La corbatura és a la cara anterior (va cap endavant)

o La part superior és llisa mentre que la part inferior és rugosa:

A l’extrem intern: rugositats costoclaviculars

A l’extrem extern: rugositats coracoclaviculars

Cares i detalls anatòmics:

o Superior (llisa):

A la part lateral trobem: tubercle conoide (es veu una petita part)

o Inferior (rugosa):

De lateral a medial trobem: tubercle conoide, sols per al múscul

subclavi, impressió del lligament costoclavicular

Marges: anterior i posterior

Els seus extrems són superfícies articulars:

o Extrem medial: cara articular esternal articulació esternclavicular

encaix recíproc (2 graus de llibertat)

o Extrem lateral: cara articular acromial articulació acromioclavicular

plana (poc moviment)

Curvatures:

o Terç medial: concavitat anterior (corba cap a davant)

o Terç lateral: concavitat posterior (corba cap a darrera)

Escàpula

Os pla, és parell i de forma geomètrica triangular

Orientació:

o Acròmion: lateral i superior

o Espina de l’escàpula: posterior

Cares:

o Anterior: fossa subecapular

o Posterior: l’espina de l’escàpula la divideix en:

Fossa supraespinosa

Fossa infraespinosa

Acròmion: extrem distal de l’espina de l’escàpula

Marges: lateral, medial, superior

Vèrtex (o angles): superior, lateral i inferior

Coll de l’escàpula: angle lateral

Superfícies articulars:

o Acròmion: amb l’extrem lateral de la clavícula articulació

acromioclavicular plana (poc moviment)

10

o Cavitat glenoide: amb el cap de l’húmer articulació glenohumeral (o

escapulohumeral) enartrosis (3 graus de llibertat)

Detalls anatòmics:

o Per sobre de la cavitat glenoide: acròmion, apòfisi coracoides, escotadura

escapular, tubercle supraglenoide, coll de l’escàpula (està a nivell de la

cavitat)

o Per sota de la cavitat glenoide: tubercle infraglenoide, coll de l’escàpula

(està a nivell de la cavitat)

Epífisi proximal de l’húmer

L’húmer és un os llarg

Orientació:

o Cap de l’húmer: superior i medial

o Solc intertubercular (o corredera bicipital): anterior

Superfície articular de l’epífisi proximal: cap de l’húmer (forma esfèrica);

s’articula amb la cavitat glenoide de l’escàpula articulació escapulohumeral

enartrosis (3 graus de llibertat)

Coll anatòmic de l’húmer: està situat just a sota del cap de l’húmer

Relleus ossis:

o Visibles des de la cara anterior: troquíter (o tubercle major), troquín (o

tubercle menor), solc intertubercular (o corredera bicipital) que passa

entre els dos tubercles i per ell passa el tendó de la porció llarga del

múscul bíceps braquial

o Visibles des de la cara posterior: troquíter (o tubercle major)

Coll quirúrgic de l’húmer: està situat a la metàfisi proximal (unió entre epífisi

proximal i diàfisi) i és el que es sol fracturar

11


SUPERIOR (II): húmer, cúbit (epífisi proximal) i radi

(epífisi proximal)

Húmer

L’húmer és un os llarg

Orientació:

o Fosa olecraniana: posterior

o Epicòndil medial (el més gran dels dos): inferior i medial

Cos de l’húmer:

Cares i relleus ossis:

o Posterior

o Medial: cresta del tubercle menor (a la part proximal)

o Lateral: solc pel nervi radial, tuberositat deltoidea (obliqua) on s’inserta

el deltoides, tuberositat per la inserció del tríceps, cresta del tubercle

major (a la part proximal)

Marges: anterior, medial, lateral

Epífisi distal de l’húmer:

Relleus ossis:

o Cresta supracondília lateral, epicòndil lateral (més petit que el medial),

cresta supracondília medial, epicòndil medial (més gran que el lateral),

solc pel nervi cubital (a l’epicòndil medial)

o Els dos epicòndils (lateral i medial) són palpables

Fosses:

o Cara anterior: fosa radial (lateral), fosa coronoide (medial)

o Cara posterior: fosa olecraniana


o Capítol humeral (cara anterior): s’articula amb el radi articulació

humeroradial condília

o Tròclea humeral (cara posterior i una mica de cara anterior): s’articula

amb el cúbit articulació humerocubital trocleartrosis

o Còndil humeral: capítol humeral + tròclea humeral

Radi

El radi és un os llarg que està situat a l’avantbraç lateral al cúbit

Orientació:

o Tuberositat del radi: superior i anterior

o Part més ample del cap del radi: medial

Epífisi proximal del radi:

Parts:

o Cap del radi (forma circumferencial) Conté:

Fosseta articular: s’articula amb el capítol humeral per formar

l’articulació humeroradial condília

12

Circumferència articular: s’articula amb el cúbit per formar

l’articulació radiocubital proximal trochus

o Coll del radi

o Tuberositat bicipital (o tuberositat del radi) que està a la part anterior i és

on s’inserta el bíceps braquial

Cúbit

El cúbit és un os llarg que està situat a l’avantbraç medial al radi

Orientació:

o Olècran: posterior i superior

o Escotadura radial: lateral

Epífisi proximal del cúbit:


o Escotadura troclear: s’articula amb la tròclea humeral articulació

humerocubital trocleartrosis

o Escotadura radial: és un fragment de cilindre buit que s’articula amb el

cap del radi que és un fragment de cilindre ple articulació radiocubital

proximal trochus

Relleus ossis:

o Olècran: el trobem formant la cara posterior de l’escotadura troclear; és

la part que està dins de la fosa olecraniana en posició anatòmica:

Bec de l’olècran: conté la inserció del tríceps

o Apòfisi coronoides: està dins de la fosa coronoide al fer flexió del colze

o Tuberositat del cúbit (sota l’apòfisi coronoide i protegida per una visera)

que és la inserció del múscul braquial anterior

o Cresta del supinador: surt de sota de l’escotadura radial

13


SUPERIOR (III): cúbit, radi i ossos del carp

Radi

Os llarg, parell i que segueix la direcció de l’eix vertical

Orientació:

o Apòfisi estiloides: lateral

o Tubercle dorsal: dorsal

o Epífisi més gran: inferior

Cares: anterior, lateral, posterior

Marges: anterior, interossi, posterior

Epífisi distal del radi:


o Escotadura cubital (o cavitat sigmoidea) (part medial): s’articula amb el

cap del cúbit articulació radiocubital distal trochus (moviment de

rotació)

o Cara articular carpiana: gràcies a un fibrocartílag triangular, s’articula

amb la cara superior de l’escafoide, el semilunar i el piramidal

articulació radiocarpiana condília

Relleus ossis:

o Apòfisi estiloides del radi: part lateral; és subcutani (palpable)

o Tubercle dorsal: cara posterior; és subcutani (palpable)

Cúbit

Os llarg, parell i que segueix la direcció de l’eix vertical

Orientació:

o Apòfisi estiloides: medial i inferior

o Tubercle de l’escafoide: anterior

o Cap del cúbit: inferior

Cares: anterior, medial, posterior

Marges: anterior, interossi, posterior

Epífisi distal del cúbit:


o Cap del cúbit: s’articula amb l’escotadura cubital del radi (o cavitat

sigmoidea) articulació radiocubital distal trochus (moviment de

rotació)

o No té superfície articular amb el piramidal (os del carp) degut a la

presència del disc articular (queda entre els dos ossos)

Relleus ossis:

o Apòfisi estiloides del cúbit: en la part lateral d’ella s’inserta el tendó del

múscul extensor cubital del carp

14

Ossos del carp

Al carp hi ha 8 ossos disposats en dues fileres:

Filera proximal (de lateral a medial): escafoide, semilunar, piramidal, pisiforme

Filera distal (de lateral a medial): trapezi, trapezoide, os gran, os ganxut

Orientació:

o Escafoide: medial i inferior

o Piramidal: lateral

o Tubercle de l’escafoide i ganxo de l’os ganxut: anteriors

Relleus ossis a la cara anterior del carp:

o Tubercle de l’escafoide

o Tubercle del trapezi

o Ganxo de l’os ganxut

Còndil carpià: escafoides + semilunar + piramidal s’articula amb la cara

articular carpiana del radi i amb el disc articular cubitocarpià (entre cúbit i carp)

articulació radiocarpiana condília

Els ossos del carp tenen una concavitat anterior perquè per sobre d’aquesta

concavitat està el lligament retinacle flexor pel qual passen diverses estructures

anatòmiques entre elles el nervi medià

Articulació mediocarpiana: Entre trapezi, os gran i os ganxut amb escafoides,

semilunar i piramidal doble condília. Aquesta articulació té forma de “S”

estirada

Articulacions intercarpianes: son entre ossos del carp que es toquen i són planes

Articulacions carpometacarpianes: entre els ossos de la filera distal del carp i les

bases dels metacarpians; són planes excepte:

o Articulació trapezimetacarpiana (o carpometacarpiana I): és en encaix

recíproc i ens permet fer la pinça amb el dit gros (amb els altres dits no).

Això es deu a què la cara articular distal del trapezi està orientada cap

endavant i cap enfora

15


SUPERIOR (IV): ossos metacarpians i falanges.

Anatomia radiològica de l’extremitat superior

Metacarpians

Els metacarpians són ossos llargs en què es diferencien: base, cos (línia corba a

la cara anterior del cos) i cap

A la mà tenim 5 metacarpians: metacarpià I, metacarpià II, metacarpià III,

metacarpià IV, metacarpià V (el I és el del polze i el V el del menovell)

De més llarg a més curt són: II, III, IV, V i I

Cares:

o Metacarpians II-V: posterior, anteromedial, anterolateral

o Metacarpià I: posterior, anterior

Marges:

o Metacarpians II-V: anterior, laterals

o Metacarpià I: laterals

A nivell de la diàfisi:

o Si fem un tall transversal:

Metacarpians II-V: obtenim una secció triangular

Metacarpià I: obtenim una secció rectangular

o Els metacarpians II i III tenen apòfisi estiloides

Superfícies articulars a l’epífisi proximal; articulacions carpometacarpianes:

o Metacarpià I: amb el trapezi trapecimetacarpiana I encaix recíproc

o Metacarpià II: amb el trapezi, el trapezoide i os gran

carpometacarpiana II plana

o Metacarpià III: amb l’os gran carpometacarpiana III plana

o Metacarpià IV: amb l’os gran i el ganxut carpometacarpiana IV

plana

o Metacarpià V: amb l’os ganxut carpometacarpiana V plana

A la base dels metacarpians també es donen unes articulacions

intermetacarpianes que són planes i estan fetes per la base d’un metacarpià amb

les bases dels 2 metacarpians que l’envolten; el dit petit i el 2n dit només tenen

aquesta articulació a la seva part medial; el dit gros no presenta aquesta

articulació

Superfícies articulars a l’epífisi distal; articulacions metacarpofalàngiques:

o Metacarpià I: amb falange proximal del dit I metacarpofalàngica I

condília (flexió/extensió, abducció/adducció)

o Metacarpià II: amb falange proximal del dit II metacarpofalàngica II


o Metacarpià III: amb falange proximal del dit III metacarpofalàngica

III condília (flexió/extensió, abducció/adducció)

o Metacarpià IV: amb falange proximal del dit IV metacarpofalàngica

IV condília (flexió/extensió, abducció/adducció)

o Metacarpià V: amb falange proximal del dit V metacarpofalàngica V


Als tubercles laterals del cap dels metatarsians s’inserten els lligaments

col·laterals que donen estabilitat a l’articulació

16

Falanges

Les falanges són ossos llargs; tenim 14 a la mà:

o Dit I: falange proximal, falange distal (no té falange mitja)

o Dit II, falange proximal, falange mitja, falange distal

o Dit III, falange proximal, falange mitja, falange distal

o Dit IV, falange proximal, falange mitja, falange distal

o Dit V, falange proximal, falange mitja, falange distal

Cares:

o Falanges proximals i falanges distals: anterior i posterior

o Falanges mitges: lateral, medial i posterior

Marges:

o Falanges proximals i falanges distals: lateral i medial

o Falanges mitges: lateral, medial i anterior

Superfície articular de la base de la falange proximal; articulació

metacarpofalàngica:

o Falange proximal del dit I: amb metacarpià I metacarpofalàngica I


o Falange proximal del dit II: amb metacarpià I metacarpofalàngica II


o Falange proximal del dit III: amb metacarpià I metacarpofalàngica III


o Falange proximal del dit IV: amb metacarpià I metacarpofalàngica IV


o Falange proximal del dit V: amb metacarpià I metacarpofalàngica V


Superfície articular del cap de la falange proximal amb superfície articular de la

base de la falange intermitja (en el dit gros entre falange proximal i falange

distal): articulacions interfalàngiques proximals tròclea (1 grau de llibertat)

flexió/extensió

Superfície articular del cap de la falange intermitja amb la superfície articular de

la base de la falange distal (en el dit gros no hi ha aquesta articulació)

articulacions interfalàngiques distals planes (poc moviment)

La falange dista està aplanada i presenta el tubercle unglar (o tubercle distal) que

és lliure (no s’articula amb res) i és la part més distal del dit

Anatomia radiològica de l’extremitat superior

Estudiar de les imatges de la web d’anatomia

17

SEMINARI 8: OSTEOLOGIA DE TRONC (I):

Vèrtebra tipus. Vèrtebres cervicals. Atles i axis.

Anatomia radiològica de la columna cervical

Columna vertebral

La columna vertebral està a la part central de l’esquelet i està delimitada per

l’Atles (C1) cranialment i pel còccix (vèrtebres coccígies) caudalment

Es pot dividir en 5 regions de diferent nombre de vèrtebres:

o Regió cervical: 7 vèrtebres (C1-C7)

o Regió toràcica (o dorsal): 12 vèrtebres (T1-T12)

o Regió lumbar: 5 vèrtebres (L1-L5)

o Regió sacre (os sacre): 5 vèrtebres (S1-S5)

o Regió coccígia (os còccix): 1-3 vèrtebres (Cg1-Cg3)

Curvatures de la columna vertebral (cifosi convexa // lordosi còncava)

o Lordosi cervical

o Cifosi dorsal (o toràcica)

o Lordosi lumbar

o Cifosi sacra

Vèrtebra tipus

Parts de la vèrtebra tipus (es pren la toràcica com a vèrtebra tipus):

o Cos vertebral

o Arc vertebral: pedicle + làmina

o Apòfisi espinosa

o Apòfisis transverses (esquerra i dreta)

o Apòfisis articulars (superior i inferior)

Forma geomètrica del cos vertebral: circumferència

La cara superior i la cara inferior del cos vertebral són cares articulars i estan en

contacte amb el disc intervertebral articulacions intersomàtiques (o

intervertebrals) gran mobilitat

Arc vertebral:

o Pedicles: arrel per on s’uneix l’arc vertebral amb el cos (anteriors a les

apòfisis articulars); els pedicles presenten una escotadura a la seva part

inferior i una altre a la seva part superior; la unió de dues escotadures de

vèrtebres veïnes formen els foramens intervertebrals pel pas de nervis

espinals (o raquidis)

o Làmina: plaques òssies que tanquen per la part posterior l’arc vertebral i

que contenen l’apòfisi espinosa (posterior a les apòfisis articulars)

En la unió entre pedicles i làmines es formen varies apòfisis:

o Apòfisis transverses

o Apòfisi articulars: inferior i superior

L’apòfisi articular inferior d’una vèrtebra forma l’articulació interapofisària (o

cigoapofisària) amb l’apòfisi articular superior de la vèrtebra subjacent

marquen la direcció del moviment

Foramen vertebral: espai que delimiten els arcs vertebrals i la cara posterior del

cos vertebral per on passa la medul·la espinal

18

Vèrtebres cervicals típiques (C3-C7)

Nota: les vèrtebres típiques són les centrals de la regió; mentre que les vèrtebres

atípiques són les dels extrems de la regió. Les vèrtebres atípiques de la regió cervical

són: Atles (C1), Axis (C2) i vèrtebra prominent (C7)

En el cos de les vèrtebres cervicals trobem les apòfisis unciformes (en forma de

ganxo) que són projectades cap amunt

El tubercle anterior i el tubercle posterior estan lateralment al pedicle i al cos

vertebral i representen la unió dels processos costals i transversos. En ells

trobem l’apòfisi transversa i el solc pel nervi espinal (aquests nervis raquidis es

recolzen en el solc intertubercular)

Aquests tubercles delimiten el foramen transvers pel qual discorre l’artèria

vertebral

Les apòfisis articulars de les vèrtebres cervicals són petites i estan orientades:

o Apòfisi articular superior: superoposterior

o Apòfisi articular inferior: inferoanterior

Les apòfisi espinoses de les vèrtebres cervicals solen estar bifurcades i tenir un

costat més llarg que l’altre

El foramen vertebral de les vèrtebres cervicals té forma geomètrica triangular

La C6 i C7 es consideren una mica atípiques degut a què la seva apòfisi espinosa

és molt més llarga i forta

C7 es coneix amb el nom de vèrtebra prominent perquè és la primera vèrtebra de

la que podem palpar la seva apòfisi espinosa (a vegades ho és C6)

Atles (C1)

L’Atles no té cos vertebral i, per tant, el foramen vertebral està delimitat per

l’arc posterior de l’Atles i la fosa odontoidea (anterior)

Les apòfisis articulars es troben a l’anell fibrós, són més grans i estan per

duplicat: 2 superiors i 2 anteriors. A més a més estan orientades totalment cap a

dalt (superiors) i cap a baix (inferiors), és a dir, no estan inclinades

Les apòfisis articulars superiors s’articulen amb l’occipital articulació

occipitoatlantoidea

Les apòfisis articulars inferiors s’articulen amb les superiors de l’Axis

articulació atlantoaxial lateral planes (artròdia)

Lateralment a les superfícies articulars trobem les apòfisis transverses que

correspondrien a vèrtebres toràciques

L’arc posterior i l’arc anterior s’uneixen per formar els massissos laterals (on

estan les apòfisis articulars)

Aquests arcs presenten:

o Arc anterior: tubercle anterior (part més central de la cara anterior)

o Arc posterior: tubercle posterior (part més central de la cara posterior)

La superfície articular de l’arc anterior és la fosa odontoidea i s’articula amb el

dent de l’Axis (o apòfisi odontoide) articulació atlantoodontoidea (o

atlantoaxial mitja)

L’apòfisi odontoide de l’Axis es manté unida a la fosa odontoidea gràcies al

lligament transvers que s’inserta en les masses laterals (impedeix que la dent es

mogui)

19

Axis (C2)

La dent de l’Axis (o apòfisi odontoide) és la característica que més diferencia C2

amb la resta de vèrtebres

L’apòfisi odontoide té forma de dent i s’articula amb la fosa odontoidea de

l’Atles articulació atlantoodontoidea (o atlantoaxial mitja) trochus

Diferències generals de l’Axis amb les altres vèrtebres cervicals:

o Cos vertebral: més petit que la resta

o Pedicles: més llargs que la resta

o Apòfisis articulars (superior i inferior): són molt més grans que la resta

o Processos costotransversos: molt més petits que la resta; a més a més no

tenen foramen transvers (o el tenen molt petit), a diferència de la resta

o Apòfisi espinosa: és més gran que la de les cervicals típiques (no tan

gran com la de C7) i és l’única que té una expansió cap amunt

Anatomia radiològica de la columna cervical


20

SEMINARI 9: OSTEOLOGIA DE TRONC (II):

Vèrtebres toràciques. Costelles i estern. Tòrax en

conjunt. Anatomia radiològica de la columna vertebral

toràcica i del tòrax ossi

Vèrtebres toràciques

Característiques comuns:

S’articulen amb les costelles

Entre el cos i l’arc vertebral tenen 8 cares articulars; són planes

Les apòfisis articulars de les vèrtebres toràciques estan orientades:

o Apòfisi articular superior: posteriors i una mica laterals

o Apòfisi articular inferior: anteriors i una mica medials

Les apòfisis transverses s’orienten de anteromedial a posterolateral; estan molt

desenvolupades i presenten una superfície articular (fosseta costal de l’apòfisi

transversa) per les costelles

Les apòfisis espinoses són molt grans i robustes; estan orientades en direcció

posterior (com totes) i inferior (només les toràciques)

El forat vertebrat és gairebé circular i és més reduït que el de les vèrtebres

cervicals

Característiques pròpies d’algunes vèrtebres toràciques:

T1: cap de la costella 1 s’articula directament amb la cara costal de T1 (i no en

l’espai entre les cares costals de dues vèrtebres adjacents com passa amb les

altres costelles)

T10: només s’articula amb la seva pròpia costella, és a dir, no té cara articular

inferior al cos vertebral

T11 i T12: només s’articulen amb els caps de les seves pròpies costelles; no

tenen cares costals transverses i només tenen una cara completa única a cada

costat del cos vertebral

T12: té diferències a les apòfisis articulars inferiors; són còncaves i s’orienten

lateralment per tal d’articular-se amb les superiors de L1

Costelles

Hi ha 12 parells de costelles (una per cada vèrtebra toràcica)

Es poden dividir, segons la seva relació amb l’estern, en:

o Costelles verdaderes: s’articulen directament amb l’estern 1-7

o Costelles falses: no s’articulen directament amb l’estern però si amb un

cartílag articular que va a l’estern 8-10

o Costelles flotants: no s’articulen ni amb l’estern ni amb el cartílag 11-12

La forma general de la costell és com una falç; es divideix en: cap, coll i cos

Per orientar una costella tipus passem el dit per sobre i per sota:

o Marge superior: més rodona (ho notem més arrodonit)

o Marge inferior: més picuda (ho notem més afilat)

La costella té dues cares: interna i externa; i té dos marges: superior i inferior

21

El cap de la costella s’articula amb la cara articular costal de la vèrtebra toràcica

articulació del cap de la costella encaix recíproc

El tubercle de la costella s’articula amb l’apòfisi transversa de vèrtebra toràcica

Entre el cap de la costella i el tubercle hi ha zona més estreta: coll de la costella

El solc de la costella està situat al cos de la costell i per ell hi passa l’artèria i la

vena subclàvia

A l’extrem anterior d’una costella trobem una superfície ovalada que s’articula

amb l’estern

Costelles amb característiques diferencials:

1a costella:

o És més petita i més tancada que la costella tipus

o Varia en cares i marges:

2 cares: cranial i caudal

2 marges: anterior i posterior

o El tubercle de la cara superior s’anomena tubercle de l’escalè anterior

o L’artèria subclàvia es situa al solc que hi ha darrera d’aquest tubercle,

mentre la vena subclàvia es situa al solc que hi ha davant del tubercle

2a costella:

o Varia en cares i marges:

2 cares: cranial i caudal

2 marges: anterior i posterior

o Al seu cos trobem la tuberositat del serrat anterior (s’inserta el múscul)

Estern

El trobem anterior a la columna vertebral, a la regió del tòrax ossi. És imparell

Parts, de superior a inferior: manubri, cos, apèndix xifoide

Angle esternal: el trobem entre el manubri i el cos de l’estern

Depenent de com s’hagi dut a terme la formació de l’estern, trobem línies

transverses visibles a la seva zona central

Escotadures del marge superior de l’estern (manubri):

o Escotadura jugular: no és una superfície articular

o Escotadures claviculars: s’articulen amb les clavícules

Escotadures dels marges laterals de l’estern (cos):

o S’articulen amb les costelles articulació esternocostal

La part inferior de l’estern, és a dir l’apèndix xifoide, és de constitució molt

variable (a la joventut cartílag, més tard s’ossifica) i té diferents morfologies:

o Bifurcada

o Perforada

Tòrax ossi

Elements que constitueixen el tòrax ossi:

o Vèrtebres toràciques (T1-T12)

o Costelles (1-12)

o Estern

o Clavícula

o Escàpula

22

Límits del tòrax ossi:

o Paret anterior: estern, costelles i clavícula

o Paret lateral: costelles

o Paret posterior: vèrtebres toràciques, costelles, escàpula

El tòrax ossi en general té forma de con, amb la part anterior aixafada

Ossos que delimiten les obertures del tòrax ossi:

o Obertura superior: crani

o Obertura inferior: pelvis

Angle subesternal: format pels cartílags costals i l’apèndix xifoide de l’estern

Solc pulmonar: el trobem a la cara interna del tòrax ossi

Anatomia radiològica de la columna vertebral toràcica i del tòrax ossi


Nota: segons la direcció del raig:

Anteroposterior placa darrera veiem millor estructures posteriors

Posteroanterior placa davant veiem millor estructures anteriors

23

SEMINARI 10: OSTEOLOGIA DE TRONC (III):

Vèrtebres lumbars, sacre i còccix. Os coxal. Pelvis òssia

en conjunt. Anatomia radiològica de la columna

vertebral lumbar i de la pelvis òssia

Vèrtebres lumbars

El cos vertebral de les vèrtebres lumbar és gran i amb forma cilíndrica

Les apòfisis costals adopten la forma de l’inici de la costella en la columna

vertebral lumbar

Els tubercles accessoris i els tubercles mamil·lars són representacions òssies

fruit de la inserció dels potents músculs de la regió

Les apòfisis articulars de les vèrtebres lumbars són planes i estan orientades:

o Apòfisi articular superior: medial

o Apòfisi articular inferior: lateral

Les apòfisis espinoses són molt grans i fortes; a més a més estan aplanades pels

costats

El forat vertebral té forma triangular

Característiques diferencials de L5:

o Apòfisis transverses gruixudes amb forma de con per la inserció dels

lligaments iliolumbars

o Cara articular inferior més gran

Sacre

És un os format per la fusió (sinostosi) de les 5 vèrtebres sacres; os imparell

Té forma de triangle de base superior

A l’esquelet el trobem per sota de les vèrtebres lumbars i per sobre del còccix

Cares del sacre: superior, anterior, posterior, laterals. La cara anterior és la que

forma part de la pelvis

A la cara anterior trobem:

o 4 línies transverses

o 4 parells de foramens sacres anteriors: forats simètrics pels quals passen

les branques anteriors dels nervis sacres

A la cara posterior trobem:

o Cresta sacra mitja: representa la unió de les apòfisis espinoses

o Crestes sacres intermitjes: representen la unió de les apòfisis articulars

o Crestes sacres laterals: representen la unió de les apòfisis transverses

o 4 parells de foramens sacres posteriors: forats simètrics pels quals passen

les branques posteriors dels nervis sacres; comuniquen amb el conducte

del sacre

La part inferior de la cara posterior és l’hiat del sacre

La part superior del sacre és la base; és la superfície articular (junt amb les

apòfisis articulars superiors) articulació lumbosacra

Premontori: marge anterior de la base del sacre (cos vertebral S1) que està

projectat cap endavant i cap a baix amb un angle de 45º

24

Les cares auriculars (forma d’orella) estan a les cares laterals del sacre i són

cares articulars que s’articulen amb l’os coxal articulació sacroilíaca

A les cares laterals del sacre trobem una superfície no articular: ala del sacre

Les superfícies articulars inferiors (situades al vèrtex del sacre) s’articulen amb

el còccix articulació sacrococcígia

L’angle que formen la cinquena vèrtebra lumbar amb la base del sacre és de 45º

i s’anomena angle del promontori

Diferències en el sacre en relació al sexe:

o Homes: promontori molt pronunciat, ales del sacre no tan amples, cara

anterior del sacre menys corbada

o Dones: promontori menys pronunciat, ales del sacre més amples, cara

anterior del sacre més corbada

Còccix

Os imparell; el seu significat filogènic és el de ser la involució de la cua

Està format per unes 3-4 vèrtebres (en alguns llocs trobem 1-3)

La seva cara superior s’uneix al vèrtex del sacre gràcies a una cara articular i

dues branques articulació sacrococcígia

Coxal

Format per la fusió de 3 ossos: pubis, ili i isqui


o Acetàbul: s’articula amb el fèmur articulació coxofemoral

o Cara auricular del coxal: s’articula amb la cara auricular del sacre

articulació sacroilíaca

o Cara simfisària del pubis: s’articula amb la cara simfisària del pubis de

l’altre costat articulació símfisi púbica

Les cares articulars que formen part de la pelvis s’orienten cap a la línia mitja,

mentre les cares articulars que s’articulen amb l’extremitat inferior són laterals

Cara lateral del coxal conté:

o Part superior: està formada per la cresta ilíaca que té unes rugositats en

relació a l’origen dels músculs glutis

o Part mitja: té una gran cavitat articular, l’acetàbul:

Té una orientació caudolateral i s’articula amb el fèmur

Parts de l’acetàbul:

Fossa acetabular

Cara semilunar

Escotadura acetabular

Marge (o limbus) acetabular

Per sobre de l’acetàbul trobem el solc supraacetabular per que

passa el tendó del múscul recte anterior (forma part del

quàdriceps)

Per sota de l’acetàbul trobem el forat obturador; és un gran forat

que té per límits:

L’acetàbul (superior), l’os pubis (medial), l’os isqui

(inferior i lateral)

25

La membrana obturatriu cobreix el forat obturador en gairebé la

seva totalitat, deixant només el conducte obturador (o cana

subpúbic) com a única via de pas

Cara medial del coxal conté:

o Línia arquejada (o innominada): divideix la cara medial del coxal en una

part superior i una inferior

o Fossa ilíaca: fossa que queda per sobre de la línia innominada

o La superfície auricular i la tuberositat ilíaca formen, juntament amb la

superfície auricular del sacre, l’articulació sacroilíaca

El perímetre del coxal presenta 4 marges:

o Marge superior: cresta ilíaca; compresa entre l’espina ilíaca

anterosuperior i l’espina ilíaca posterosuperior. És palpable

o Marge anterior: espina ilíaca anterosuperior, espina ilíaca anteroinferior,

eminència iliopúbica, cresta pectínia, tubercle del pubis, cresta del pubis

o Marge inferior: tuberositat isquiàtica i branca isquiopubiana (té una cara

articular, la cara simfisària)

o Marge posterior: espina ilíaca posterosuperior, espina ilíaca

posteroinferior, escotadura ciàtica major, espina ciàtica, escotadura

ciàtica menor

Pelvis òssia

Elements que composen la pelvis òssia:

o 2 ossos coxals

o Os sacre

o Os còccix

La línia terminal limita la pelvis major de la pelvis menor

Pelvis major formada per:

o Ala ilíaca superior

Pelvis menor formada per:

o La resta d’elements

Elements ossis que delimiten l’orifici de sortida inferior de la pelvis (o estret

inferior de la pelvis):

o Marge inferior del pubis

o Símfisi púbica

o Ossos coxals

Diàmetres estàndards que permeten quantificar la grandària de la pelvis:

o A l’estret superior de la pelvis:

Diàmetre conjugat anatòmic o verdader: 11 cm

Diàmetre conjugat obstètric: ???

Diàmetre conjugat diagonal: 12,5-13 cm

Diàmetre transvers: 11 cm

Diàmetre oblic: 12 cm

o A l’estret inferior de la pelvis:

Diàmetre anteroposterior: ???

Diàmetre transvers: 13 cm

o La principal utilitat en medicina d’aquests diàmetres es dóna en el

moment del part

Angle d’inclinació pèlvica (60º): angle que forma el pla transversal i el pla de

l’estret superior de la pelvis

26

Diferències en la pelvis òssia en relació al sexe:

o L’estret superior en les dones té forma circular; en canvi, en els homes,

té forma de cor. Aquesta forma circular de les dones es deu, en part, a

què el promontori no està tan diferenciat i a què les ales del sacre són

més amples en el sexe femení

o L’angle format per les dues branques de l’arc púbic és més gran en les

dones (80-85º) que en els homes (50-60º)

o Les espines isquiàtiques no acostumen a ser tan marcades en sentit

medial cap a la cavitat pèlvica en les dones; en els homes, en canvi, sí

Anatomia radiològica de la columna vertebral lumbar i de la pelvis òssia


27

SEMINARI 11: OSTEOLOGIA DEL CAP (I): Estudi

general del cap ossi: ossos del crani i ossos de la cara.

Sutures. Punts antropomètrics. Identificació i

localització dels ossos del cap

Ossos del cap

A l’esquelet del cap diferenciem:

Cara (o massís facial). Conté:

o Maxil·lar (o maxil·lar superior), malar (o zigomàtic), lacrimal, nasal,

vòmer, cornet inferior (o conxa), palatí i mandíbula (o maxil·lar inferior)

Crani. Es divideix en:

o Volta cranial (o calvària): és subcutània i conté:

Frontal, esfenoide, parietals, temporals, occipital

o Base cranial: no és subcutània i s’estudia de dues maneres:

Exocranial (vista des de sota): esfenoide, etmoide, temporals,

occipital

Endocranial (vista des de dins, retirant la calota): frontal,

esfenoide, etmoide, temporals, parietals, occipital

Classificació dels ossos del crani pel seu nombre:

Ossos senars (a la línia mitja): frontal, etmoide, esfenoide, occipital

Ossos parells (simètrics un a cada banda): temporals, parietals

Hi ha ossos que tenen dues porcions: una vertical (a la volta) i una horitzontal (a la

base), aquests ossos són:

Frontal

Occipital

Temporals

Ossos wormians:

Ossos supranumeraris situats en les sutures (sobretot a la sutura lambdoïdea)

Donen protecció al cervell

Són inconstants (no tots els individus tenen el mateix nombre)

Sutures cranials

Els ossos del crani i de la cara s’articulen entre ells formant articulacions anomenades:

Sutures del crani: es fa entre dos ossos que formen la bòveda craniana

articulacions amb molt poc moviment (però existeix)

Sincondrosis del crani: fixen ossos de la base cranial per cartílag articulacions

totalment immòbils

Articulació amb més moviment del cap: articulació temporomandibular condília (té 3

graus de llibertat)

28

Les sutures cranianes reben el nom dels dos ossos que la formen: esfenooccipital,

frontomalar, màxil·lomalar, parietotemporal, frontoparietal, parietooccipital,

frontoesfenoidal, frontonasal, internasal...

A la volta cranial hi ha sutures amb nom propi:

Sutura metòpica (o interfrontal): al centre del frontal; s’ossifica a l’any de vida

Sutura coronal: entre frontal i parietals

Sutura sagital: entre els 2 parietals

Sutura lambdoïdea: entre parietals i occipital

Totes les sutures de la volta cranial són dentades excepte la sutura escamosa (entre

temporal i parietal que no és dentada).

Els punts de trobada entre les sutures amb nom propi triguen més a ossificar-se i

s’anomenen fontanel·les:

Fontanel·les parelles:

o Fontanel·les Ptèrion (o anterolaterals, o esfenoïdals): entre frontal,

parietal i esfenoide

o Fontanel·les Astèrion (o posterolaterals, o mastoïdals): entre parietal,

temporal i occipital

Fontanel·les imparelles:

o Fontanel·la Bregmàtica (o major, o anterior): entre les dos parts del

frontal i els dos parietals

o Fontanel·la Lambdoïdea (o menor, o posterior): entre els parietals i

l’occipital

Fosses i cavitats

Les fosses o les cavitats són espais formats per diferents ossos (fan les parets). Trobem:

Fossa temporal: frontal, parietals, esfenoide, temporals, malars

Fossa infratemporal (o fossa zigomàtica): esfenoide, maxil·lar, temporal

Fossa pterigopalatina: maxil·lar, esfenoide, palatí

Cavitats nasals: maxil·lar, palatí, frontal, etmoide, esfenoide, vòmer, lacrimal

Cavitats orbitàries: maxil·lar, malar, palatí, frontal, esfenoide, lacrimal, etmoide

Sinus paranasals

Els sinus són cavitats aèries a l’interior d’algun os del cap que comuniquen amb les

fosses nasals. Trobem:

Si maxil·lar (imparell)

Sinus etmoïdals (parells) a les masses laterals de l’etmoide

Si frontal (imparell) dóna la sinusitis (al refredar-se)

Si esfenoïdal (imparell)

29

Configuració interna del crani (visió endocranial)

La visió endocranial es divideix en:

Volta cranial:

o Detalls ossis: solc del sinus venós sagital superior, cresta frontal, solcs de

l’artèria meníngia mitja, orificis parietals

Base cranial:

o Fossa cranial anterior, fossa cranial mitja, fossa cranial posterior

Configuració externa del cap (visió exocranial)

Norma vol dir visió. Les normes són tal com veiem els ossos del cap segons els eixos

espacials:

Norma Vertical: vist des de dalt (superior)

Norma Basal: vist des de sota (inferior)

Norma Frontal: vist des de davant (anterior)

Norma Occipital: vist des de darrera (posterior)

Norma Lateral: vist des d’un costat (lateral)

Punts antropomètrics

Els punts antropomètrics són punts de referència per portar a terme mesures del crani.

Es classifiquen en:

Senars (o mitjos):

o Ínion

o Lambda: on està la fontanel·la lambdoïdea

o Bregma: on està la fontanel·la bregmàtica

o Glabel·la: entre els arcs supraciliars al frontal

o Nàsion: on s’uneixen la sutura internasal amb la frontonasal

o Mentonià: al centre de la base de la mandíbula

Parells (o laterals):

o Ptèrion: on està la fontanel·la esfenoïdal

o Astèrion: on està la fontanel·la mastoïdal

o Gònion: a l’angle de la mandíbula (part inferoposterior de la base)

Esfenoide

L’esfenoide i l’etmoide són molt difícils de veure perquè estan a la línia mitja i amagats

per ossos del massís facial.

L’esfenoide té forma de papallona, amb un cos, unes potes i dues ales (una gran i una

petita) a cadascun dels costats:

Cos: morfologia cúbica, situat a la línia mitja de la base cranial. La part superior

la veurem en visió endocranial i la part inferior en visió exocranial, però

amagada dins les cavitats nasals (formant part del sostre)

Apòfisi pterigoide (potes): surten del cos en direcció inferior. Les trobem a la

base del crani, en visió exocranial, a banda i banda de les coanes (orificis

posteriors de les cavitats nassals)

30

Ales majors: surten a banda i banda del cos. Tenen una cara superior (o cara

cerebral) que veiem a la base interna del crani i una cara inferior (o cara

infratemporal) que veiem a la base externa del crani. Són prou grans com per

arribar a la part lateral del crani, formant la paret lateral de l’òrbita, per tant, en

visió exocranial també les veiem des de l’interior de l’òrbita (cara orbitària) i des

de l’exterior de l’orbita i per darrera d’ella (cara temporal)

Ales menors: surten a banda i banda del cos, per davant de les ales majors. Les

veiem a la base interna del crani i a la base externa del crani, a través de la

cavitat orbitària (és l’os que està al voltant de l’orifici òptic)

Etmoide

L’esfenoide i l’etmoide són molt difícils de veure perquè estan a la línia mitja i amagats

per ossos del massís facial.

L’etmoide té una forma similar a unes balances antigues, amb una làmina vertical i una

làmina horitzontal, de l’extrem de la qual penjarien els plats de les balances (en aquest

cas tenen forma de caixa rectangular):

Làmina cribrosa (o làmina horitzontal): està situada en el mateix pla que la part

horitzontal del frontal, a la línia mitja, ocupant una escotadura. La veurem des de

la base interna del crani i, en visió exocranial, forma el sostre de les cavitats

nasals (no la veurem perquè tenim els ossos nasals a davant). Es diu làmina

cribrosa perquè té nombrosos orificis

Làmina vertical: es divideix en dues parts per la làmina cribrosa (horitzontal):

o Endocranial: trobem l’apòfisi cresta gal·li a la base interna del crani

o Exocranial: làmina que separa les dues fosses nasals formant part de

l’envà (septe) de les cavitats nasals; l’anomenem làmina perpendicular

Masses laterals (simbolitzen els plats de les balances): forma rectangular amb

quatre parets. Cadascuna de les masses laterals (hi ha dos) està situada en l’espai

entre paret interna de l’òrbita i paret externa de la cavitat nasal:

o Paret interna de l’òrbita: trobem la làmina orbitària (o làmina papiràcia)

que és la paret externa d’aquesta massa lateral

o Paret externa de la cavitat nasal: trobem la cara interna de les masses

laterals que presenten els cornets nasals superior i mig

o A l’interior de les masses laterals hi ha els sinus etmoïdals

31

SEMINARI 12: OSTEOLOGIA DEL CAP (II): Estudi

de les normes vertical, lateral i occipital. Fossa

temporal

Norma vertical

Norma que veiem si mirem la cara superior del crani

Ossos que componen la norma vertical:

o Ossos de la cara (es veuen molt poc): nassals, maxil·lars, zigomàtics

o Frontal: escama, tuberositats frontals, glabel·la, sutura coronal

o Parietals: tuberositats parietals, orificis parietals, sutura sagital

o Temporals: només es veu la part que forma l’arc zigomàtic

o Occipital: escama, sutura lambdoïdea

Norma occipital

Norma que veiem si mirem la cara posterior del crani

Ossos que componen la norma occipital:

o Maxil·lar

o Mandibular

o Esfenoide: part més inferior de l’apòfisi pterigoide

o Temporals: apòfisi mastoide, apòfisi estiloide, escama

o Parietals: orificis parietals, sutura sagital

o Occipital: escama, protuberància occipital externa, cresta occipital

externa, línia nucal inferior, línia nucal superior, sutura lambdoïdea,

ossos wormians (inconstants)

Norma lateral

Norma que veiem si mirem les cares laterals del crani

Ossos que componen la normal lateral:

o Frontal: escama, tuberositat frontal, glabel·la, porció nasal, marge

supraorbitari, arc superciliar, orifici supraorbitari, apòfisi zigomàtica,

línia temporal, sutura frontonasal, sutura frontomalar, sutura coronal,

sutura metòpica (desapareix a l’any de vida)

o Parietals: tuberositat parietal, línia temporal superior, línia temporal

inferior, orifici parietal, sutura coronal, sutura sagital, sutura lambdoïdea,

sutura parietoescamosa, sutura parietomastoïdal

o Occipital: escama, protuberància occipital externa, línia nucal superior,

línia nucal inferior, sutura lambdoïdea

o Esfenoide: cara temporal de l’ala major, cresta infratemporal, làmina

externa de l’apòfisi pterigoide, sutura esfenofrontal, sutura

esfenoparietal, sutura esfenoescamosa

o Temporals: escama, apòfisi zigomàtica (formarà l’arc zigomàtic),

tubercle articular, fossa mandibular, apòfisi estiloide, orifici del conducte

auditiu extern, porció timpànica, apòfisi mastoide, orifici mastoïdal,

cresta supramastoïdal

32

o Nasals: sutura internasal, sutura nasomaxil·lar, sutura frontonasal

o Maxil·lars: cos, cara anterior, apòfisi zigomàtica, cara infratemporal,

tuberositat maxil·lar, apòfisi alveolar, fossa canina, espina nasal anterior,

escotadura nasal, apòfisi frontal, cresta lacrimal anterior, cara orbitària,

marge infraorbitari, orifici infraorbitari, sutura frontomaxil·lar, sutura

maxil·lonasal, sutura màxil·lomalar

o Lacrimals: cresta lacrimal posterior, solc lacrimal, fossa del sac lacrimal

o Malars (o zigomàtics): apòfisi frontal, apòfisi temporal (formarà l’arc

zigomàtic), apòfisi maxil·lar, marge orbitari, marge temporal, marge

infratemporal, orifici zigomàticofacial, sutura frontomalar, sutura

tèmporomalar, sutura màxil·lomalar

o Mandíbula: cos, branques, protuberància mentoniana, tubercle mentonià,

base mandibular, porció alveolar, eminències alveolars, orifici mentonià,

línia obliqua, angle mandibular (o gònion), tuberositat masseterina,

apòfisi coronoides, cresta temporal, escotadura mandibular, apòfisi

condilar, còndil, coll, fossa pterigoide

Fossa temporal

Hi ha 2, és a dir, són parelles i a més a més simètriques

És la depressió existent a la cara lateral del crani ocupada pel múscul temporal

Ossos que la formen:

o Frontal: cara temporal

o Parietal: superfície entre la línia temporal superior i la sutura

parietoescamosa

o Esfenoide: cara temporal de l’ala major de l’esfenoide

o Temporal: cara temporal de la porció escamosa

o Malar: cara temporal

Límits:

o Superior: línia temporal del frontal + línia temporal superior del parietal

o Inferior: marge superior de l’apòfisi temporal del malar + marge superior

de l’apòfisi zigomàtica del temporal + cresta infratemporal de l’ala major

de l’esfenoide + cresta supramastoïdal del temporal

o Anterior: cresta temporal del frontal + marge temporal de l’apòfisi

frontal del malar

Comunicacions amb altres fosses:

o Fossa infratemporal: espai entre l’arc zigomàtic i la cresta infratemporal

de l’ala major de l’esfenoide

o Cavitat orbitària: orifici zigomàticotemporal

33

SEMINARI 13: OSTEOLOGIA DEL CAP (III):

Estudi de la norma frontal. Cavitats orbitàries.

Cavitats nassals

Introducció

Normes (vistes) del cap:

o Frontal (anterior)

o Occipital (posterior)

o Lateral

o Vertical (superior)

o Basal (inferior). 2 tipus:

Exocranial (visió del cap des de sota, sense tocar res)

Endocranial (traiem la calota i mirem la base del crani)

Os Etmoides. Compost per:

o 2 masses laterals

o 1 làmina cribrosa (plena de forats) (a la part inferior)

o 1 làmina perpendicular (a dalt de tot té l’apòfisi cresta Gal·li)

Sinus: cavitat real (normalment plena d’aire). Està dins d’un sol os

Fossa: cavitat virtual (no és cavitat real perquè està omplerta de parts toves).

Està formada per més d’un os

Estudi de la norma frontal

Ossos que componen la norma frontal:

o Frontal

o Parietals

o Temporals

o Lacrimals

o Nassals

o Maxil·lars

o Zigomàtics (o malars)

o Esfenoide

o Vòmer

Cavitats orbitàries


Estan situades a la cara; inferiors al fontal, superiors als maxil·lars, laterals i

cranials a les fosses nassals

Té forma de piràmide de base quadrangular (4 cares). Formada per:

o Cara inferior (o terra): apòfisi zigomàtica del maxil·lar + apòfisi frontal

del zigomàtic (o malar) + apòfisis orbitària del palatí

o Cara superior (o sostre): os frontal (part anterior) + ala menor del

esfenoides (part posterior)

34

o Cara lateral: apòfisi frontal del zigomàtic (o malar) + ala major de

l’esfenoide + apòfisi zigomàtica del frontal

o Cara medial: apòfisi frontal del maxil·lar + os lacrimal (o unguis) +

làmina orbitària (cara lateral de les masses laterals) de l’etmoide + cara

lateral del cos de l’esfenoide

Cavitats nassals


Estan situades a la cara, als dos costats de la línia mitja; cranials a la cavitat oral

(o boca), caudals i medials a les fosses orbitàries

Està composta de 4 cares:

o Cara inferior (o terra) (és el sostre de la cavitat oral, coneguda com

paladar ossi): apòfisi palatina del maxil·lar + làmina horitzontal del

palatí

o Cara superior (o sostre): làmina cribrosa de l’etmoide + espina nassal del

frontal + cara anterior i inferior de l’esfenoide

o Cara medial: cartílag nassal (no és un os!) + os vòmer + làmina

perpendicular de l’etmoide

o Cara lateral: cara medial del maxil·lar + apòfisi pterigoides de

l’esfenoide + làmina perpendicular del palatí + os lacrimal (o unguis) +

“concha” (o cornet nassal inferior) + masses laterals de l’etmoide

En la part posterior de cada cavitat nassal tenim la Coana, que és una cara

pneumàtica (però no un sinus!)

En la part anterior de cada cavitat nassal tenim la finestra nassal

35

SEMINARI 14: OSTEOLOGIA DEL CAP (IV):

Estudi de la norma basal. Fosses infratemporal i

pterigopalatina

Norma basal

Es el que veiem quan observem el crani per sota (norma basal exocranial)

Ossos que componen la norma basal i els seus relleus ossis:

o Mandíbula: tubercles mentonians, gònion (angle de la mandíbula), cos

mandibular, tubercles genians, línia milohioïdal (separa la superfície

interna del cos en: fossa sublingual (superior) i fossa submandibular

(inferior)), branca ascendent, forat mandibular, língula (o espina de

Spix), rugositats pterigoïdals (en elles s’inserta el múscul pterigoidal

extern)

o Maxil·lar i palatí (formen el paladar ossi): sutura palatina transversa

(entre palatí i maxil·lar), sutura palatina mitja (entre els 2 palatins),

apòfisi palatina del maxil·lar, làmina horitzontal del palatí, forats

incisius, forats palatins majors, forats palatins menors, apòfisi alveolar

del maxil·lar (conté les dents), coanes (entrada posterior a les fosses

nassals)

o Apòfisis pterigoides de l’esfenoide: làmina medial, làmina lateral, fosa

pterigoidal, ganxo pterigoidal, fosseta escafoïdal

o Esfenoide: cos, apòfisi pterigoide, ales majors, forat oval, forat espinós

(o forat rodó menor), espina de l’esfenoide, forat lacerat anterior (entre

ala major de l’esfenoide, penyal del temporal i porció basilar de

l’occipital)

o Temporal (forma de piràmide): penyal del temporal, forat carotidi, forat

jugular (o forat lacerat posterior), apòfisi estiloide, orifici

estilomastoïdal, canal tubàric, orifici tubàric, apòfisi vaginal del

temporal, orifici intern del conducte carotidi, apòfisi mastoide,

escotadura mastoïdal (o ranura digàstrica), canal de l’artèria occipital,

forat mastoïdal

o Occipital: masses laterals, foramen màgnum, conducte del nervi

hipoglòs, còndils de l’occipital, forat condili posterior, porció basilar de

l’occipital (s’articula amb el cos de l’esfenoide), tubercle faringi de

l’occipital

Per l’estudi dels forats principals d’aquesta normal veure creu de la Júlia

Fosa infratemporal (o fossa zigomàtica)


La trobem sota la cresta infratemporal de l’ala major de l’esfenoide

Límits:

o Superior (sostre): superfície infratemporal de les ales majors de

l’esfenoide

o Paret anterior: superfície posterior del maxil·lar (tuberositat del

maxil·lar) i apòfisi zigomàtica del maxil·lar

36

o Paret medial: làmina lateral de l’apòfisi pterigoide


o Fossa pterigopalatina: fissura pterigomaxil·lar

o Cavitat orbitària: fissura orbitària inferior (o esfenomaxil·lar)

Fossa pterigopalatina


Entrada a la fossa pterigopalatina: fissura pterigomaxil·lar

Límits:

o Anterior: superfície posterior del maxil·lar (tuberositat del maxil·lar)

o Posterior: part de l’esfenoide (superfície anterosuperior de les apòfisi

pterigoides)

o Medial: làmina perpendicular del palatí (superfície lateral)


o Fosses nassals: forat esfenopalatí

o Cavitat orbitària: fissura esfenomaxil·lar

o Fossa infratemporal: fissura pterigomaxil·lar

o Cavitat cranial: forat rodó (o rodó major)

37

SEMINARI 15: OSTEOLOGIA DEL CAP (V): Estudi

de la base interna del crani (fosses endocranials).

Anatomia radiològica del cap

Base interna del crani

Per veure-la hem de retirar la calota (tapa) del crani

Els ossos que es poden veure a la base interna del crani (endocrani) són: frontal,

etmoide, esfenoide, temporals, parietals i occipital

A l’endocrani trobem 3 fosses a 3 nivells:

o Fossa cranial anterior (més elevada)

o Fossa cranial mitja (intermitja)

o Fossa cranial posterior (més inferior)

Fossa cranial anterior

Ossos que la composen: frontal, etmoides, esfenoides

Límits:

o Anterior: os frontal

o Posterior: ales menors de l’esfenoide, apòfisi clinoides de l’esfenoide,

solc quiasmàtic

Continguts:

o Frontal: cresta del frontal, forat cec, porcions orbitàries, impremtes

digitals

o Etmoide: cresta gal·li, làmina cribosa (té molts forats pels que passen les

terminacions dels nervis olfactius fins als bulbs olfactius del cervell)

o Esfenoide: ales menors, apòfisis clinoides anteriors, forats òptics, solc

quiasmàtic

Fossa cranial mitja

Ossos que la composen: esfenoides, parietals, temporals

Límits:

o Anterior: ales menors de l’esfenoide, apòfisi clinoides de l’esfenoide,

solc quiasmàtic

o Posterior: làmina quadrilàtera (o cadira turca) de l’esfenoide, apòfisis

clinoides posteriors de l’esfenoide, aresta surcopetrosa i cara

superoanterior petrosa del temporal

Continguts. De davant a darrera:

o A les ales major de l’esfenoide: orifici rodó major (o orifici rodó) que el

comunica amb la fossa pterigopalatina, orifici oval, orifici espinós (o

orifici rodó menor), língula esfenoïdal

o Entre les ales majors de l’esfenoide i el penyasc del temporal: orifici

lacerat anterior

o En relació a la cadira turca (o làmina quadrilàtera) de l’esfenoide: fossa

hipofisària, conducte carotidi

38

Fossa cranial posterior

Ossos que la composen: esfenoide, parietals, porció petrosa del temporal,

occipital

Límits:

o Anterior: part posterior de la làmina quadrilàtera (o cadira turca) de

l’esfenoide, apòfisis clinoides posteriors de l’esfenoide, aresta

surcopetrosa i cara superoanterior petrosa del temporal

o Posterior: escama del temporal (fins al solc transvers) i os occipital

Continguts:

o Al centre: orifici magne, clivus de l’occipital

o Entre occipital i porció petrosa del temporal: solc del seno petrós

inferior, sincondrosis preoccipital, orifici jugular (o orifici lacerat

posterior), orifici auditiu intern, solc del seno sigmoïdal

o Occipital: solc del seno transvers, protuberància occipital interna, cresta

occipital interna, conducte del nervi hipoglòs, fosseta subarquata,

fossetes del cerebel

Estudi radiològic del cap


39


INFERIOR (I): fèmur, ròtula, i tíbia (epífisi proximal)

Fèmur

Generalitats:

Os llarg col·locat a la zona de la cuixa de forma obliqua (no està vertical)

Parts: epífisi proximal, cos, epífisi distal

Epífisi proximal del fèmur:

Relleus ossis: cap, coll, trocànter major, trocànter menor, línia intertrocantèria,

cresta intertrocantèria, fosseta del cap del fèmur, tuberositat glútia (o 3r

trocànter)

Superfície articular: cap del fèmur (excepte la fosseta del fèmur)

Fosseta del cap del fèmur: zona sense cartílag hialí del cap del fèmur

Cap del fèmur s’articula amb el coxal articulació coxofemoral enartrosi (3

graus de llibertat)

Angle que forma el coll amb la diàfisi del fèmur: angle d’inclinació (o angle

cérvico-diafisiari) que en condicions normal és de 125º

Unió del coll amb el cos trobem:

o Trocànter major: lateral (es veu des de la cara posterior i l’anterior)

o Trocànter menor: medial (es veu des de la cara posterior i molt poc de

l’anterior)

Línia intertrocantèria i cresta intertrocantèria: uneix els dos trocànters

Fossa trocantèria: situada a la cara medial i superior del trocànter major

Cos del fèmur:

Eix principal: eix oblic, no és vertical sinó que va de laterosuperior a

medioinferior

Cares: anterior, lateral i medial

Marges: posterior, lateral i medial

Marge posterior: s’anomena línia aspra i té dos llavis (llavi lateral i llavi medial)

Divisions de la línia aspra:

o Part superior: té 3 divisions (una d’elles és la tuberositat glútia)

o Part inferior: té 2 divisions (línia supracondília lateral i línia

supracondília medial)

Epífisi distal del fèmur:

Parts: línies supracondílies (lateral i medial), cara poplítia

Relleus ossis: tubercle de l’adductor (sobre l’epicòndil medial), epicòndil

medial, epicòndil lateral

Superfícies articulares: còndil medial, còndil lateral (s’estén més que el medial

en la cara anterior) i cara rotuliana

Còndil medial i còndil lateral s’articulen amb la tíbia articulació del genoll

tròclea (2 graus de llibertat)

Cara rotuliana s’articula amb la ròtula articulació femororrotuliana tròclea

(1 grau de llibertat)

40

Epífisi proximal de la Tíbia

Es un os llarg que es troba seguint l’eix vertical i està sota el fèmur

Cares articulars que queden recobertes de cartílag per tal de ser convexes:

o Còndil medial: més llarg que el lateral; sol ser còncau

o Còndil lateral: més curt que el medial; pot ser còncau, pla o convex

Parts: còndils (medial i lateral), meseta tibial, tuberositat tibial, platells tibials,

eminència intercondília (o espina de la tíbia) cap de la tíbia, línia del múscul soli

Superfícies de la cara articular superior: platells tibials

Tubercles de l’epífisi proximal de la tíbia: posterosuperior (al centre)

Còndils tibials s’articulen amb còndils femorals formant-se l’articulació del

genoll (juntament amb els 2 meniscs) que és una tròclea (2 graus de llibertat)

Còndil lateral: trobem la superfície articular per al cap del peroné articulació

tibioperonea plana

Tuberositat tibial: està a la cara anterior de l’epífisi proximal de la tíbia

Ròtula

Os curt; és palpable i té forma de triangle invertit (vèrtex a la part inferior)

Parts:

o Base de la ròtula: part superior

o Vèrtex de la ròtula: part inferior

Cares:

o Anterior: no és superfície articular

o Posterior: superfície articular articulació femororrotuliana (s’articula

amb la cara femororrotuliana del fèmur)

Tendó del múscul recte femoral (origen més proximal dels ventres del

quàdriceps): produeix les estries longitudinals de la cara anterior de la ròtula

Per saber si la ròtula és dreta o esquerra:

o Vessant lateral: més gran (igual que els còndils del fèmur)

o Vessant medial: més petita (igual que els còndils del fèmur)

41


INFERIOR (II): Tíbia, peroné; ossos del tars

posterior: astràgal i calcani

Tíbia

Cos de la tíbia:

Direcció del seu eix principal: eix vertical

Cares: posterior, medial, lateral

Marges: anterior, medial, lateral

Epífisi distal del peroné:

Relleus ossis:

o Sindesmosis tibioperona

o Mal·lèol medial

o Solc mal·leolar: per ell passa el tendó del tibial posterior


o Cara articular inferior i cara articular lateral del mal·lèol medial

s’articulen amb l’astràgal articulació talocrural és un trochus (1 grau

de llibertat)

o Cara articular lateral sindesmosis tibioperonea

Peroné (o fíbula)

Cos del peroné:

Os llarg situat a la part posterolateral de la cama; és una mica oblic

Parts: cap, coll, cara lateral, mal·lèol lateral

Direcció del seu eix principal: vertical

Cares: posterior, lateral, medial

Marges: anterior, lateral, medial

Cresta medial del peroné: el trobem a la cara anterior

Epífisi proximal del peroné:

Parts: cap i coll del peroné

Superfície articular: part superior del cap del peroné (en direcció supero-medial)

articulació tibioperonea (s’articula amb la tíbia) artròdia (plana)

Epífisi distal del peroné:

Nom que rep aquesta part: mal·lèol lateral (o peroneal)

És molt palpable (el mal·lèol medial de la tíbia també)

S’articula amb la tíbia i l’astràgal formant la sindesmosis tibioperonea i

l’articulació talocrural respectivament

Nota: quan es trenca el coll del peroné comú s’ha de revisar perquè és molt superficial

(s’adorm la cama amb facilitat al ser pressionat)

42

Ossos del tars

Ossos del tars (7 ossos) es classifiquen:

o Tars posterior: astràgal i calcani

o Tars anterior: cuboides, navicular, cuneïforme medial, cuneïforme mig i

cuneïforme lateral

Astràgal (o talus) (medial al calcani)

Parts: cap, coll, cos

Cares:

o Cap de l’astràgal cara articular pel navicular

o Cara lateral per al mal·lèol lateral del peroné

o Tròclea de l’astràgal cara articular per a la tíbia

o Cara mal·leolar medial per al mal·lèol medial de la tíbia

o Cares articulars pel calcani (té 3): anterior, mitja, posterior

Accidents ossis: apòfisi posterior del astràgal (tubercle medial + solc per al

tendó flexor llarg del dit gros + tubercle lateral), solc astragalí (formarà el sí del

tars junt al solc del calcani)

Solc de l’astràgal: es troba a la part posterior i per ell passa el tendó del flexor

llarg del dit gros

Cares articulars del astràgal s’articulen amb: navicular, calcani, tíbia i peroné

Calcani (lateral a l’astràgal)

Cares:

o Cares articulars de l’astràgal: anterior, mitja, posterior

o Cara articular pel cuboides

Solc del calcani: es troba a la part dorso-distal de l’os, just a sota del solc de

l’astràgal (entre els dos formen el sí del tars)

Sí del tars: fossa que queda a la cara lateral del peu entre el solc del calcani i el

de l’astràgal

Cares articulars del cuboides s’articulen amb: astràgal, cuboides, navicular

Accidents ossis:

o Sustentàculum tali: a la cara medial del calcani, subjectant l’astràgal

o Tròclea peroneal: a la caral lateral

o Tubercle del calcani: a la cara plantar

Articulacions

Astràgal amb tíbia: trochus

Tíbia amb peroné:

o Proximal: plana

o Distal: sindesmosis

Articulació del turmell: enartrosis (abducció/adducció, rotació, flexió/extensió)

43


INFERIOR (III): Ossos del tars anterior: cuboides,

navicular i cunys. Metatarsians i falanges. Volta

plantar. Anatomia radiològica de l’extremitat inferior

Os Cuboides

Cares no articulars (3):

Cara dorsal

Cara plantar

Cara lateral: és molt estreta i podem trobar una superfície ovalada on s’arrepenja

l’os sesamoide del tendó del múscul peroneal llarg per canviar de direcció cap al

solc de la cara plantar

Cares articulars (5):

Cara articular per al metatarsià V (cara laterodistal) Articulació

cuboidemetatarsiana V plana

Cara articular per al metatarsià IV (cara mediodistal) Articulació

cuboidemetatarsiana IV plana

Cara articular per al cuneïforme lateral (cara medial) Articulació

cuneiformecuboidal plana

Cara articular per al calcani (o apòfisi calcània) (cara proximal) Articulació

calcaneocuboidal silla de montar !

Cara articular per al navicular (cara medial) no està sempre present

Articulació cuboidenavicular plana

Relleus ossis:

Tuberositat del cuboides (o cresta del cuboides): en la vista plantar, al centre de

l’os aproximadament

Surc per al tendó del múscul peroneal llarg: en la vista plantar, distal a la

tuberositat (gairebé tocant-la)

Apòfisi calcània: en la vista plantar, en la part més proximal; forma la superfície

articular amb el calcani

Os navicular

Cares no articulars (3):

Cara dorsal

Cara plantar

Cara medial: trobem la tuberositat de l’os navicular (únic relleu ossi)

Cares articulars (3):

Cara articular per als cuneïformes (cara distal):

o Cuneïforme medial Articulació cuneïformenavicular medial plana

o Cuneïforme intermig Articulació cuneïformenavicular intermitja

plana

o Cuneïforme lateral Articulació cuneïformenavicular lateral plana

44

Cara articular per l’astràgal (cara proximal) Articulació naviculoastragalina

enartrosis !

Cara articular pel cuboides (cara lateral) no està sempre present

Articulació cuboidenavicular plana

Relleus ossis:

Tuberositat del navicular: està a la cara medial

Ossos cuneïformes (o cunys)

Cuneïformes i les seves parts: les seccions dels cuneïformes tenen forma de piràmide

Medial (o 1a cunya): base plantar i vèrtex dorsal

Mig (o 2a cunya): base dorsal i vèrtex plantar

Lateral (o 3a cunya): base dorsal i vèrtex plantar

Cares no articulars:

Cuneïforme medial:

o Cara dorsal

o Cara plantar

o Cara medial

Cuneïforme mig:

o Cara dorsal

o Cara plantar

Cuneïforme lateral:

o Cara dorsal

o Cara plantar

Cares articulars:

Cuneïforme medial:

o Cara articular per al navicular (cara proximal) Articulació

cuneïformenavicular medial plana

o Cara articular per al metatarsià I (cara distal) Articulació

cuneïformemetatarsiana I plana

o Cara articular per al cuneïforme mig (cara lateral) Articulació

intercuneïforme medial plana

Cuneïforme mig:


cuneïformenavicular mitja plana

o Cara articular per al metatarsià II (una petita per al metatarsià I i III)

(cara distal) Articulació cuneïformemetatarsiana II plana

o Cara articular per al cuneïforme medial (cara medial) Articulació

intercuneïforme medial plana

o Cara articular per al cuneïforme lateral (cara lateral) Articulació

intercuneïforme lateral plana

Cuneïforme lateral:


cuneïformenavicular lateral plana

o Cara articular per al metatarsià III (cara distal) Articulació

cuneïformemetatarsiana III plana

o Cara articular per al cuneïforme mig (cara medial) Articulació

intercuneïforme lateral plana

45

o Cara articular per al cuboides (cara lateral) Articulació

cuneïformecuboidal plana

Metatarsians

Els metatarsians són 5 ossos llargs (metatarsià I, II, III, IV i V) formats per:

Base (epífisi proximal)

Cos (diàfisi)

Cap (epífisi distal)

L’ordre de grandària és: II > III > IV > V > I

Cares: dorsal, lateral, medial

Marges: plantar, lateral, medial

Articulacions base:

Tarsometatarsianes planes

o Metatarsià I amb cuny medial

o Metatarsià II amb cuny mig

o Metatarsià III amb cuny lateral

o Metatarsians IV i V amb cuboides

Intermetatarsianes planes

o És l’articulació entre les bases de metatarsians consecutius

Articulacions cap:

Superfície articular corbada

Articulacions metatarsofalàngiques (proximals) condíleas !

Relleus ossis:

Metatarsià I: tuberositat del metatarsià I; està a la cara ventral i és on s’insereix

el tendó del múscul peroneal llarg (que ve del solc del cuboides)

Metatarsià V: tuberositat del metatarsià V; està a la cara proximal i dorsal

Ossos sesamoides

Són ossos que es troben sempre a la cara plantar del metatarsià I (es troben 2

sesamoides) i es poden trobar en altres metatarsians de manera inconstant.

És freqüent tenir-ne un interfalàngic en el dit I.

Cares:

Plantar: és subcutània

Dorsal: és la cara articular amb el metatarsià

Falanges

Número de falanges en cada dit:

Dit I (2): falange proximal, falange distal

Dit II, III, IV i V (3): falange proximal, falange mitja, falange distal

La falange proximal és molt més gran que les altres dues

Cada una de les falanges és un os llarg amb les següents parts:

Base (epífisi proximal)

Cos (diàfisi)

Cap (epífisi distal): tuberositat de la falange distal (en les falanges distals)

Articulacions:

Articulacions metatarsofalàngiques (proximals) condíleas !

46

Articulacions interfalàngiques proximals (entre proximal i mitja) tròclees !

Articulacions interfalàngiques distals (entre mitja i distal) tròclees !

Articulació interfalàngica (entre proximal i distal) (en el dit I) tròclea !

Resum articulacions del peu

Articulacions especials:

Articulació de Lisfranc: formada per totes les articulacions tarsometatarsianes

plana

Articulació de Choupart: formada per l’articulació naviculoastragalina i

calcaneocuboidal plana

Cinemàtica articulacions del peu:

Gairebé totes són planes. Excepcions:

o Articulació naviculoastragalina enartrosis

o Articulació calcaneocuboidal silla de montar

o Articulacions metatarsofalàngiques (proximals) condíleas

o Articulacions interfalàngiques proximals (proximal i mitja) tròclees

o Articulacions interfalàngiques distals (mitja i distal) tròclees !

o Articulació interfalàngica (proximal i distal) (en el dit I) tròclea

Anatomia radiològica de l’extremitat inferior


Seminar Is

Documents

Transcript of Seminar Is