Construcció d'un solo sense acompanyament

En aquesta experiència barregem la part tècnica (les escales que fem servir, els modes, les dinàmiques, etc) amb el

missatge que volem donar (conscient o inconscientment).

Parlarem per separat de:● La FORMA ● El FONS ● Connectar FORMA i FONS

Per Jordi Gaspar

La FORMA: El só- La importància del só de cada nota.

Cada nota és important. No hi ha notes per omplir, tot té un sentit i una lògica. Totes les notes poden ser belles. Cal fer una recerca cadascú en el seu instrument, trobar com son les notes "p"/"mp"/"m"/"mf"/"f" per que ens agradin i les podem fer servir com a tals. En la formació tradicional això és omnipresent. (Cóm aplicar això a l'estudi...?)

(Les notes fl uixes m'agraden, les notes fortes son diferents però també m'agraden)

La nostra capacitat de procés és limitada, si pensem en començar un discurs amb lo primer que ens surti de veritat, normalment serà un motiu curt, de poques notes. Aquestes notes han de ser fl uixes o fortes però en tot cas han de ser "grosses", per tal de que ens agradi i aquesta re-alimentació ens faci anar amunt i que les pròximes notes ens agradin encara més.

Per tant, el só, la qualitat del só és un paràmetre fonamental en la improvisació en particular (i en la interpretació en general, és clar)

El só està directament emparentat amb la personalitat (El só de Wayne Shorter, de Miles Davis, Wes Montgomery, Ron Carter,…)

La FORMA: L'espai

El só depèn del espai fi sic. Els termes "fl uix" i "fort" depenen del espai en el que estem. Cal conèixer el propi instrument al punt de saber tocar al volum que la "sala" requereix.

El soroll de fons…Cal fer com si no n'hi hagués? O cal acceptar que hi és i a partir d'aquí ser creatius en la gestió del moment?

La llum, afecta? Òbviament el públic rep la llum com una part del espectacle

Escena de Sister Act

Exemples de só

● Bobby McFerrin & Richard Bona● Fly● Jan Garbarek● Lee Konitz● Mark Turner sol

Recursos: textures, colors, etc● Planifiquem si farem servir uns colors concrets o només

pensem en un color inicial .

● La pregunta és: Quins colors coneixem?

● Pensem en les nostres opcions igual que el pintor té en la seva paleta tots els colors que ha barrejat al seu gust i que son els que ell coneix.

Opcions harmòniques

● Un dels modes diatònics sobre un pedal amb ritme constant

● Una seqüència de modes diatònics o una seqüència tonal que és repeteix

● Un mode més complexe, de la menor melòdica o de la disminuïda o altres.

● El color basat en tríades o en quatríades

● Simulació de canvis dintre d'un entorn modal

● ....

Opcions: Textures● Stacatto

● Notes llargues i lligades

● Predomini d'alguna figura d'expressió: glissandos, bendings, ecos,... combinacions

● La melodia/motiu de partida és monofònica o polifònica

● Diferents densitats

● Diferents tessitures

● Diferents plànols (per exemple entre mf i ff, per exemple entre pp i m)

● ....

Argument de la improUn cop posats en el que volem explicar. Un instrument sol.

Impro amb argument o no: La música té argument sempre. Encara que sigui el caos interior de cadascú més o menys inconscient.

Podem fer la prova, fer una impro sense pensar en res: El resultat estarà connectat -vulguem o no- amb el moment vital igual que els somnis estan connectats amb el passat recent i les capes del subconscient.

En canvi, si pensem en improvisar amb un argument (pot ser una història, pot ser una persona, pot ser un estat, una emoció…) això estarà tacat del nostre moment vital igual que abans, però segurament serem més conscients i podem establir connexions entre la nostra realitat conscient i el nostre particular mister Hide.

El decidir un argument de partida és una opció molt raonable, cadascú el viurà segons ell mateix i el resultat serà diferent per cada improvisador i diferent per cada moment.

L'argument pot ser prou abstracte com per que no ens obligui casi a res.

Delimitació de colors: personatges

Podem anar més lluny i pensar en un argument en que entren més d'un personatge, i assignem un color a cada un. Lliguem llavors el que volem explicar amb els mencionats "paràmetres tècnics".

Exemple: BAD NEWS:

És una improvisació en que cobren vida tres personatges: el portador de males noves, el record idealitzat del que s'ha trencat i el temps, que acaba difuminant els altres actors. Les males noves son la melodia agressiva, color bluesy-disminuit i tessitura pels mitjos i greus del baix; el record idealitzat es melòdic, lligat i en la tessitura alta; i el temps te forma de obstinato no gaire diatònic i al fi nal guanya en forma de campanades.

Escoltar Bad News