TEIXIR CERTESES Percepcions i respostes a la incertesa dels treballadors del txtil-confecci a les comarques de lAlcoi, el Comtat i la Vall dAlbaida

Sandra Obiol Francs

Tesi doctoral

Directora Dra. Elisabet Almeda Samaranch

Departament de Sociologia Facultat de Cincies Poltiques i Sociologia Universitat Autnoma de Barcelona 2010

A ma mare, protagonista dels camins que la meua curiositat ressegueix

A Pau, pel que ens resta per fer

AGRAMENTS

La realitzaci daquesta recerca ha esdevingut un llargussim cam que ms

duna vegada haguera abandonat si no fou pel comproms adquirit amb un gran

nombre de persones que de manera directa o indirecta han contribut a que aquest

treball arribara al seu final, i a les quals estic enormement agrada.

En primer lloc vull donar les grcies als treballadors del txtil i la confecci

que mhan obert generosament la seua intimitat fent-me partcip dels seus neguits.

Igualment a tots aquells que mhan fet de pont amb els entrevistats oferint-me la

seua ajuda desinteressadament sense comprendre a penes les raons de la meua

cerca, en especial a Paco Molina i Manuela Pascual de CCOO.

A Elisabet Almeda, la meua directora i amiga, per les seues pragmtiques

orientacions, per encomanar-me la seua passi per la recerca, i sobretot per la

seua amistat incondicional. Malgrat la llunyania geogrfica sempre lhe tinguda a la

meua vora.

Vull agrair a Rafael Castell les seues sempre profitoses converses i el seu

suport constant en totes les iniciatives que encete. I a Rafael Xamb, sense els

seus consells mai haguera acabat aquesta tesi doctoral.

A Llus Flaquer perqu malgrat la meua dispersi sempre mha ofert la seua

ajuda. Vull donar tamb les grcies a ngel Beneito pels seus suggeriments, el seu

suport i comprensi. A Miquel Vives pels mapes, a Carolina Delgado per les dades i

a ngel Vilaplana per lajuda amb el disseny.

Als meus companys al departament de Sociologia i Antropologia Social de la

Universitat de Valncia pels nims i el suport que mhan donat sovint al voltant

duna taula a lhora de dinar, en especial a Javier Gmez-Ferri, Carles Sim, Maria

Albert, Josepa Cuc, Ral Lorente, Gil-Manuel Hernndez i Enric Sanchis.

Tamb estic profundament agrada als meus companys del Centre Ovidi

Montllor per ajudar-me a fer compatible la recerca amb la feina, en especial a

Carmina, Ximo, Toni, Pau Miquel, Paco i Maite. I a Sofia per la seua insistncia que

mempenyia a continuar amb la feina.

Als meus amics per contribuir a mantindre el cap clar i per fer-me concebir

la lectura de la tesi com una festa compartida. A Elena, Ara, Gema, Loli, Toni,

Santi, Diego, Miquel, Carlos, Gaspar, Clara, Paula i Dino per acollir-me a les seues

vides i per la seua generosa i divertida amistat.

A la meua famlia, sobretot a ma mare, Mari Carmen i al meu germ, Jairo.

I a Pau. Per tot.

NDEX

INTRODUCCI LA LIBERALITZACI DEL TXTIL-CONFECCI COM A METFORA DINCERTESA

1

1. Objectius i hiptesis de recerca

Hiptesis de recerca 2. El procs daproximaci a lobjecte destudi. Consideracions

metodolgiques 2.1. Definint contorns 2.2. Buscant significats. Les entrevistes amb els treballadors del sector

La combinaci de perspectives: la construcci de la mostra Condicions de realitzaci de lentrevista

3. Estructura de la tesi doctoral

3 7 11 12 17 19 24 28

PRIMERA PART: FONAMENTS TERICS 31 1. Lindividu a la societat del risc

1.1. El risc com a element central de la societat contempornia 1.2. La individualitat en la societat del risc

1.2.1. La centralitat de lindividu Una identitat reflexiva o lobligaci de la tria Identitat transitria

1.2.2. La nova identitat com a factor exclusgen Lanomia de la individualitat Un nou element de dominaci

2. Respostes al risc en el context del rgim de benestar

sudeuropeu

2.1. La conceptualitzaci dels rgims de benestar 2.1.1. Contextualitzaci: la mirada comparada i tipolgica 2.1.2. Els tres mns de lEstat de benestar

2.2. Repensant els mns de benestar 2.2.1. Ampliant la triada dels rgims de benestar: el cas d'Europa del Sud 2.2.2. Reconsideraci dels rgims de benestar des duna perspectiva de gnere 2.2.3. La perspectiva cultural

2.3. Respostes estratgiques al risc 2.4. La construcci dun marc danlisi relacional

33

35 44 45 46 48 50 53 54 57

59 59 62 65 66 69 72 75 80

SEGONA PART EL RGIM DE BENESTAR SUDEUROPEU A LES COMARQUES DE LALCOI, EL COMTAT I LA VALL DALBAIDA

85

3. Lemergncia dels nous riscos socials

3.1. El mercat de treball com a generador dincertesa 3.1.1. La feina com a via dadquisici de certeses 3.1.2. Nous contorns laborals: la norma laboral flexibilitzada 3.1.3. El mercat de treball valenci com a precria font de benestar

El mercat de treball de les comarques 3.2. Nous contorns familiars, nous riscos socials

3.2.1. Una famlia en transformaci al Pas Valenci Les famlies de les comarques

3.3. LEstat de benestar en la gesti dels nous riscos socials 3.3.1. La feblesa de la protecci social valenciana

El precari equilibri entre famlia i mercat de treball Latenci a la vellesa

4. Els treballadors del sector txtil-confecci a les comarques de lAlcoi, el Comtat i la Vall dAlbaida

4.1. Context histric i demogrfic de les comarques Una anlisi sociodemogrfica

4.2. El sector txtil-confecci a les comarques: crnica duna mort anunciada?

Suport de lAdministraci al sector del txtil-confecci 4.3. De qui parlem quan ho fem de treballadors del txtil-confecci?

4.3.1. Una aproximaci a la distribuci territorial dels ocupats al sector del txtil-confecci 4.3.2. Perfil sociodemogrfic dels ocupats al txtil-confecci

Els treballadors del txtil-confecci segons el seu origen 4.3.3. Els nuclis familiars dels ocupats al txtil-confecci 4.3.4. El perfil professional dels treballadors del txtil- confecci

87

88 88 92 97 103 107 111 118 122 125 131 135 141

142 147 153 162 166 166 171 174 175 179

TERCERA PART TEIXINT CERTESES: ELS DISCURSOS DELS TREBALLADORS DEL TXTIL-CONFECCI A LES COMARQUES DE LALCOI, EL COMTAT I LA VALL DALBAIDA

189

5. Lambivalncia del treball com a font de certeses

5.1. Introducci de la flexibilitat en la gesti de la fora de treball al sector

5.1.1. La crisi com a punt dinflexi?

191

193 193

5.1.2. Flexibilitat funcional o interna 5.1.3. Flexibilitat numrica o externa 5.1.4. Flexibilitat de rendes i altres estratgies empresarials

5.2. Potencialitat desestabilitzadora de la feina 5.2.1. Ingressos insuficients 5.2.2. Temps de treball i temps de vida 5.2.3. Estretament de lhoritz vital 5.2.4. Empitjorament de lestat de salut

5.3. La desigual distribuci de la precarietat 5.3.1. Preeminncia femenina en la precarietat 5.3.2. Els joves com principal objecte de precarietat 5.3.3. Treballadors grans, levident finitud del temps 5.3.4. Treballadors qualificats, tamb precaris

5.4. La feina, un frgil vincle amb la seguretat 6. Estratgies de mercat dels treballadors del txtil-confecci

6.1. La centralitat del treball remunerat 6.1.1. Ms feina, ms diners 6.1.2. Cercar una nova feina 6.1.3. Combinaci dactivitats remunerades

6.2. Gesti dels recursos econmics 6.2.1. Austeritat vital 6.2.2. Racionalitat financera

6.3. Res que no siga normal 7. La pluralitzaci de les formes familiars com a font dincertesa

7.1. La certesa de la famlia tradicional 7.1.1. La famlia tradicional imperfecta

7.2. Les fonts de reflexivitat en les relacions familiars Les relacions de parella Els fills La negociaci en les relacions entre treball domstic/cura i treball remunerat

7.3. El cost afegit als diferents models familiars

8. La famlia: perenne font de certeses?

8.1. Gesti dels recursos econmics 8.1.1. Caixa nica

La participaci econmica dels fills 8.1.2. Transvasaments monetaris 8.1.3. Habitatge 8.1.4. Altres ajuts econmics

205 212 216 222 223 229 233 235 241 242 244 247 249 250 253

253 255 257 261 263 263 266 271 275

277 280 283 283 286 288 290 295

296 297 300 304 307 309

8.2. Provisi de serveis 8.2.1. Serveis de cura 8.2.2. Altres serveis

8.3. Mantenint el vincle, afermant el futur 8.4. Les febleses del model

8.4.1. Desigualtat de gnere 8.4.2. Procs dindividualitzaci 8.4.3. Diferenciaci segons la posici de mercat 8.4.4. Inexistncia de vincles familiars

8.5. La famlia: perenne font de certeses

9. Estat de benestar i esfera relacional

9.1. El paradoxal s dun Estat de benestar absent 9.1.1. LEstat de benestar, la lnia que no sha de traspassar

La desconfiana com a obstacle daccs als serveis de benestar

9.1.2. Estratgies respecte els serveis de lEstat de benestar Verbalitzant les demandes

9.2. Lesfera relacional 9.2.1. La subesfera associativa

Sindicats Participaci en altres entitats socials i poltiques

9.2.2. Xarxes de suport informal 9.3. Un paper secundari

10. Lincert fet de viure

10.1. El risc sempre present: lassumpci de lestat precari com estat normal

10.1.1. La inherent precarietat del sector 10.1.2. La precarietat transmesa 10.1.3. Una trajectria precria

10.2. El desconcert provocat per un mn que sesvaeix 10.2.1. Al so dels telers 10.2.2. Latordiment del canvi 10.2.3. Lexperincia dels ms joves

10.3. Els treballadors del txtil-confecci front a la incertesa 10.3.1. El rebuig a un canvi temut

Millor no pensar El costum com a eina de supervivncia

10.3.2. El canvi com a oportunitat El gaudi privilegiat El canvi com a esperana

311 312 315 316 320 320 325 328 330 331 335

336 337 340 344 346 352 353 353 362 366 371 373

374 375 377 380 389 391 396 404 407 408 409 413 417 417 420

CONCLUSIONS FINALS

1. La singularitat de la proposta de recerca 2. La liberalitzaci econmica com a metfora dincertesa

2.1. La precaritzaci de les formes de treball a travs de la flexibilitat 2.2. Altres canals dincertesa: famlia i Estat de benestar

3. Percepci diferenciada de la incertesa 4. Estratgies de resposta a lincrement de la incertesa

4.1. Ls dels canals de benestar 4.2. Pautes de comportament davant la incertesa

5. Jugo perqu em torna a tocar: vaig doca a oca

425 427 430 432 437 440 446 448 454 456

BIBLIOGRAFIA 461

ANNEXOS 483 Notes biogrfiques dels entrevistats Guions de les entrevistes Document de consentiment de realitzaci entrevista Taules i figures complementries Altres documents de suport Transcripcions de les entrevistes (format electrnic)

485 507 513 515 591

NDEX DE TAULES INCLOSES AL TEXT

Taula 3.1. Distribuci percentual de la poblaci ocupada segons sectors

econmics i sexe. Pas Valenci i comarques, 2001.

Taula 3.2. Taxa bruta de natalitat. Uni Europea-15 i Pas Valenci,

1975-2008.

Taula 3.3. Taxa bruta de divorci (per 1.000 persones). Uni Europea-15,

1997-2007.

Taula 3.4. Taxa bruta de natalitat. Comarques, diferents anys.

Taula 3.5. Estat civil segons sexe. Variaci percentual. Pas Valenci i

comarques, 1991-2001.

Taula 3.6. Despesa dirigida a protecci social segons percentatge del

PIB. Uni Europea-15, 1990-2006.

Taula 3.7. Despesa per funcions segons percentatge del PIB. Uni

Europea-15, 2006.

Taula 3.8. Taxa de cobertura en educaci infantil (0-3 anys) segons

titularitat del centre. Estat espanyol, cursos 1999/00 i 2007/08.

Taula 3.9. ndex denvelliment i de dependncia senil. Pas Valenci i

comarques, 2008.

Taula 4.1. Densitat de poblaci. Pas Valenci i comarques, 1975 i 2008.

Taula 4.2. Municipis de les comarques segons nombre dhabitants.

Distribuci percentual, 1975-2008.

Taula 4.3. Saldo migratori. Pas Valenci i comarques, 1991, 2000 i

2007.

Taula 4.4. Relaci entre el municipi de residncia i el lloc de naixement

per sexe. Distribuci i variaci percentual. Pas Valenci i comarques,

1991 i 2001.

Taula 4.5. Empreses del sector txtil i confecci respecte el total

dempreses. Estat espanyol, 1999-2008.

Taula 4.6. Distribuci percentual dels ocupats al txtil-confecci respecte

el total docupats a la indstria manufacturera. Pas Valenci i

comarques, 2001.

Taula 4.7. Nuclis amb la dona/home treballant al txtil-confecci per

tipus de nucli i nombre de fills. Pas Valenci i comarques, 2001.

Taula 5.1. ndex del cost salarial ordinari. Estat espanyol, 2000-2008.

106

113

116

120

120

126

127

133

135

147

149

150

151

157

167

179

224

NDEX DE FIGURES INCLOSES AL TEXT

Mapa I. Ubicaci de les comarques al Pas Valenci.

Mapa II. Poblacions de les comarques analitzades.

Quadre I. Tipologia de les entrevistes realitzades.

Grfic 3.1. Taxa de temporalitat. Uni Europea-15, 1995, 2000 i 2008.

Mapa 3.1. Taxa dactivitat i taxa dactivitat femenina. Municipis, 2001.

Mapa 3.2. Taxa datur i taxa datur femen. Municipis, 2001.

Grfic 3.2. Taxa docupaci femenina. Uni Europea-15, 1985 i 2008.

Grfic 3.3. Taxa dactivitat femenina per grups dedat. Pas Valenci i

comarques, 2001.

Grfic 3.4. Partides pressupostries dedicades a protecci social,

educaci i sanitat com a percentatge del PIB. Comunitats Autnomes,

2008.

Grfic 3.5. Taxa dactivitat femenina per grups dedat. Pas Valenci,

1999 i 2009.

Grfic 3.6. Proporci dunitats educatives deducaci infantil (0-6 anys)

per titularitat de centre. Comunitats Autnomes, curs 2007/08.

Mapa 3.3. Relaci de lndex denvelliment i el nombre dhabitants.

Municipis, 2008.

Grfic 3.7. Taxa de cobertura dels centres residencials segons la seua

titularitat. Comunitats autnomes, 2008.

Grfic 4.1. Empreses del sector txtil i confecci segons grandria. Estat

espanyol, 1999, 2004 i 2008.

Mapa 4.1. Distribuci percentual de la poblaci ocupada en el txtil-

confecci respecte el total docupats i el total docupats a la manufactura.

Municipis, 2001.

Grfic 4.2. Proporci docupats al txtil i la confecci. Comunitats

Autnomes, 2001.

Grfic 4.3. Proporci docupats al txtil i la confecci. Pas Valenci i

comarques, 2001.

Mapa 4.2. Distribuci percentual de la poblaci ocupada en el txtil i la

confecci respecte el total docupats. Municipis, 2001.

Grfic 4.4. Poblaci ocupada en la indstria txtil-confecci segons sexe.

Pas Valenci i comarques, 2001.

12

14

23

101

104

105

112

119

129

131

134

136

137

159

168

169

170

171

172

Grfic 4.5. Distribuci percentual de la poblaci ocupada en el txtil-

confecci segons diferncia entre el lloc de naixement i el de residncia.

Pas Valenci i comarques, 2001.

Grfic 4.6. Tipus de nucli segons la dona o lhome del nucli treballen al

txtil-confecci. Pas Valenci i comarques, 2001.

Grfic 4.7. Poblaci ocupada en la indstria txtil-confecci segons nivell

destudis. Pas Valenci i comarques, 2001.

Grfic 4.8. Poblaci ocupada en la indstria txtil-confecci segons

situaci professional. Pas Valenci i comarques, 2001.

Grfic 5.1. Flexibilitat horria segons la capacitat dincidncia del

treballador. Uni Europea-15, 2005.

Quadre 7.1. Models familiars dels treballadors entrevistats.

Quadre II. Formes de flexibilitat de la gesti de la fora de treball

presents a la mostra de la recerca.

Quadre III. Resum de les estratgies de resposta a la incertesa dels

entrevistats.

175

177

181

182

206

291

433

448

NDEX DE TAULES I FIGURES INCLOSES A L ANNEX

Taula 1. Taxa de temporalitat per sexe. Uni Europea-15, 1995-2008.

Taula 2. Taxa datur. Uni Europea-15, 1985-2008.

Taula 3. Ocupats segons sectors econmics. Estat espanyol i Pas

Valenci, 1996-2008.

Taula 4. Taxa dactivitat per grups dedat. Municipis, 2001.

Taula 5. Taxa dactivitat femenina per grups dedat. Municipis, 2001.

Taula 6. Taxa dactivitat masculina per grups dedat. Municipis, 2001.

Taula 7. Taxa datur per grups dedat. Municipis, 2001.

Taula 8. Taxa datur femen per grups dedat. Municipis, 2001.

Taula 9. Taxa datur mascul per grups dedat. Municipis, 2001.

Taula 10. Taxa docupaci femenina. Uni Europea-15, 1985-2008.

Taula 11. Proporci de persones segons formes daparellament. Uni

Europea-15, anys 2000.

Taula 12. Percentatge de nascuts de mare no casada. Uni Europea-15 i

Pas Valenci, 1975-2007.

Taula 13. Matrimonis segons forma de celebraci. Estat espanyol i Pas

Valenci, 1996-2008.

Taula 14. Proporci dunitats deducaci infantil (0-6 anys) per titularitat

del centre. Comunitats Autnomes, cursos 1990/91-2007/08.

Taula 15. ndex denvelliment i dependncia senil. Municipis, 2008.

Taula 16. Poblaci dels municipis de les comarques, 1975-2008.

Taula 17. Saldo migratori. Municipis, 1991-2007.

Taula 18. Nombre dempreses del sector txtil-confecci. Comunitats

Autnomes, 1999-2008. Valors relatius.

Taula 19. Nombre dempreses del sector txtil-confecci, Comunitats

Autnomes, 1999-2008. Variaci percentual.

Taula 20. Tamany de les empreses del sector txtil-confecci. Estat

espanyol, 1999-2008. Valors relatius.

Grfic 1. Evoluci de les ajudes atorgades a empreses del sector txtil-

confecci (en euros). Comarques, 1997-2008.

Taula 21. Quantitat de les subvencions segons organisme de concessi

(en euros). Comarques, 2002-2008.

Taula 22. Ocupats a empreses segons la seua activitat principal

(Classificaci CNAE93). Pas Valenci, 2001.

515

516

517

518

520

522

524

526

528

530

530

531

531

532

533

535

539

543

545

547

548

548

549

Taula 23. Ocupats a empreses segons la seua activitat principal

(Classificaci CNAE93). Estat espanyol, 2001.

Taula 24. Ocupats a empreses del sector txtil-confecci. Comunitats

Autnomes, 2001.

Taula 25. Ocupats a empreses segons la seua activitat principal

(Classificaci CNAE93). LAlcoi, 2001.

Taula 26. Ocupats a empreses segons la seua activitat principal

(Classificaci CNAE93). El Comtat, 2001.

Taula 27. Ocupats a empreses segons la seua activitat principal

(Classificaci CNAE93). La Vall dAlbaida, 2001.

Taula 28. Ocupats al sector txtil-confecci respecte el total docupats.

Municipis, 2001.

Taula 29. Ocupats al sector txtil-confecci respecte el total docupats a

la indstria manufacturera. Municipis, 2001.

Taula 30. Ocupats al sector txtil-confecci segons branques. Comunitats

Autnomes i comarques, 2001.

Taula 31. Ocupats al sector del txtil-confecci segons sexe. Comunitats

Autnomes, 2001.

Taula 32. Ocupats a la indstria manufacturera segons sexe. Comunitats

Autnomes i comarques, 2001.

Taula 33. Ocupats al sector txtil-confecci segons sexe. Pas Valenci i

comarques, 2001.

Grfic 2. Pirmides de poblaci dels ocupats al sector. Pas Valenci,

2001.

Grfic 3. Pirmides de poblaci dels ocupats al sector txtil-confecci.

LAlcoi, 2001.

Grfic 4. Pirmides de poblaci dels ocupats al sector txtil-confecci. El

Comtat, 2001.

Grfic 5. Pirmides de poblaci dels ocupats al sector txtil-confecci. La

Vall dAlbaida, 2001.

Taula 34. Ocupats a la indstria manufacturera per sexe i edat. Pas

Valenci i comarques, 2001.

Taula 35. Ocupats al sector txtil-confecci segons diferncia entre el lloc

de naixement i de residncia. Pas Valenci i comarques, 2001.

Taula 36. Ocupats al sector txtil-confecci segons estat civil i sexe. Pas

Valenci i comarques, 2001.

550

551

552

553

554

555

557

559

560

561

561

562

563

564

565

566

568

568

Taula 37. Ocupats al sector segons txtil-confecci estat civil, sexe i

edat. Pas Valenci, 2001.

Taula 38. Ocupats al sector txtil-confecci segons estat civil, sexe i

edat. LAlcoi, 2001.

Taula 39. Ocupats al sector txtil-confecci segons estat civil, sexe i

edat. El Comtat, 2001.

Taula 40. Ocupats al sector txtil-confecci segons estat civil, sexe i

edat. La Vall dAlbaida, 2001.

Taula 41. Ocupats al sector txtil-confecci segons tipus de nucli i sexe.

Pas Valenci i comarques, 2001.

Taula 42. Ocupats al sector txtil-confecci segons tipus de nucli, sexe

de la persona que lencapala i nombre de fills. Pas Valenci i

comarques, 2001.

Taula 43. Ocupats al sector txtil-confecci segons sexe i nivell destudis.

Pas Valenci i comarques, 2001.

Taula 44. Ocupats al sector txtil-confecci segons sexe i situaci

professional. Pas Valenci i comarques, 2001.

Taula 45. Ocupats total i a la indstria manufacturera segons sexe i

situaci professional. Pas Valenci i comarques, 2001.

Taula 46. Ocupats al sector txtil-confecci segons edat i situaci

professional. Pas Valenci i comarques, 2001.

Taula 47. Ocupats al sector txtil-confecci segons sexe, situaci

professional i jornada laboral. Pas Valenci, 2001.

Taula 48. Ocupats al sector txtil-confecci segons sexe, situaci

professional i jornada laboral. LAlcoi, 2001.

Taula 49. Ocupats al sector txtil-confecci segons sexe, situaci

professional i jornada laboral. El Comtat, 2001.

Taula 50. Ocupats al sector txtil-confecci segons sexe, situaci

professional i jornada laboral. La Vall dAlbaida, 2001.

Taula 51. Flexibilitat horria segons la capacitat dincidncia del

treballador. UE-15, 2005.

Taula 52. Cost salarial ordinari segons codis de la CNAE93. Estat

espanyol, 2000-2008.

Taula 53. ndex del cost salarial ordinari segons codis de la CNAE93.

Estat espanyol, 2000-2008.

569

570

571

572

573

574

575

576

577

579

580

581

582

583

584

585

587

Taula 54. Cost salarial ordinari segons grans sectors. Estat espanyol i

Pas Valenci, 2000-2008.

Taula 55. Taxa de feminitzaci. Estat espanyol, 2008.

Taula 56. Incidncia de la jornada a temps parcial segons sexe. Selecci

de pasos, 2007/2008.

588

589

589

He llegit aquesta tarda que la fbrica Paulac,

ha tancat les seves portes, i ha fet crac!

El diari diu que el pobre fabricant sha arrunat,

i ha hagut de marxar a Sussa, amonat.

Si la fbrica no dna,

diu que no ens hem desverar, que ja hi ha qui se nocupa

del que es fa.

Una banca se la queda per vendre i especular.

Hi hagi fbrica o finana, tant se val.

Dels obrers que hi treballaven,

el diari no nha parlat. Sn a lestaci de Frana,

mhan contat.

La fbrica Paulac, Ovidi Montllor

You will never understand How it feels to live your life With no meaning or control And with nowhere left to go

Common people, Pulp

INTRODUCCI LA LIBERALITZACI DEL TXTIL-CONFECCI COM A METFORA DINCERTESA

El txtil ha amarat la meua infantesa. El so mecnic dels telers que

macompanyava cam a casa, labsncia del dit polze del meu avi arravatat per una

contnua1, el sobre spia dels divendres del meu oncle que sa mare deixava,

indefectiblement, a sobre la nevera. Per tamb la narraci de lesfor que

representava per a la meua avia estiregassar el mser jornal del seu marit amb sis

fills a crrec, les llargues jornades de ma mare combinant economia formal amb

linformal i la cura... Dissortadament moltes de les meues experincies encara

serveixen per entendre les dinmiques en les que es mouen els entrevistats per a

aquesta tesi doctoral. Si b s cert que ha augmentat la seua capacitat de consum,

sha ampliat enormement la seua llibertat de moviments en deixar de viure en una

societat sotmesa a una miserable dictadura, i sha produt una important

modernitzaci i pluralitzaci dels estils de vida, circumstncies que han representat

una millora substancial de la seua quotidianitat. Gnere i classe travessen encara la

realitat dibuixant lnies semblants, desfavorint als mateixos collectius. Canvia per

alguna cosa: el sector on treballen est mutant, definitivament, els seus contorns. I

s una transformaci essencial, lespai que han vingut habitant durant les darreres

dcades est disminuint alhora que sexpandeixen indrets llunyans, un procs que

les seues estructures de significat no alcancen a interpretar generant un profund

estat de desconcert. El futur, com dir un dels entrevistats, es presenta boirs.

Tamb el present.

El primer de gener de 2005 cloa el procs de liberalitzaci del comer

internacional dels productes de la indstria del txtil i la confecci iniciat deu anys

abans amb la signatura de lAgreement on Textiles and Clothing de lOrganitzaci

Mundial de Comer per part de la Uni Europea, Estats Units, Canad i Noruega.

Aquesta signatura suposava que las potencias mundiales del sector en el nuevo

orden textil mundial, s a dir, Xina, ndia i Indonsia, deixarien de patir les

limitacions imposades a lexportaci pels Estats Units i la Uni Europea (Tremosa i

Trigo, 2003:1). Un acord signat molt lluny don viuen i parlen els meus entrevistats,

per que ha trasbalsat profundament les seues vides i les seues estructures de

sentit. No ha sigut ms que la drstica i indefugible constataci de qu el mn, el

1 Mquina filadora.

Introducci | 2

seu mn, est canviant i les que han sigut les seues, les nostres, fonts de seguretat

en les darreres dcades de mica en mica presenten un nou perfil, segurament

encara no definitiu. Aquesta situaci provoca, segons nombrosos autors, una

punyent, a vegades insofrible, sensaci dincertesa (Bauman, 2001, 2005b, 2005c,

2007a; Beck, 1996, 1998, 2000; Giddens, 1998, 2000).

Precisament era aquesta sensaci dincertesa la que va despertar el meu

inters pel procs de liberalitzaci econmica en el sector txtil-confecci i els

efectes que causava als seus treballadors. A mitjans de 2004 les referncies al

voltant de lobertura de les fronteres comercials a la premsa local i comarcal dAlcoi,

el meu poble, van comenar a ser constants i mai esperanadores. La Xina serigia

com lenemic local ms important fins aleshores, en aquell element que enfonsaria

la nostra economia, deixaria a centenars de persones a latur i a desenes de llars

sense sosteniment econmic, manllevaria en definitiva una part essencial del que

havia sigut fins aquell moment limaginari collectiu del nostre poble. No debades el

txtil impregna no sols leconomia sin tota la nostra conscincia com a grup:

llenguatge, carrers, histria, festes, tradici... Una veritable amenaa groga era al

capdavall el que reflectien totes les notcies i les declaracions institucionals daquells

dies.

Tanmateix dels treballadors pocs en parlaven. Ja ho deia Ovidi Montllor:

Dels obrers que hi treballaven, el diari no nha parlat2. Dels obrers no han parlat,

no en parlaven aleshores, tampoc en parlen ara. s cert que sn molts els titulars

on, encara, apareixen com afectats pel procs de liberalitzaci del comer de

productes txtils, no obstant enlloc descriuen els canvis que suposa adaptar un sou

mensual sense hores extraordinries al nivell de despeses adquirit, els canvis en les

seues funcions i horaris i els seus possibles efectes en la vida familiar, o la

percepci de que la possible prdua del que ha sigut el seu lloc de treball durant

dcades es troba cada vegada ms a la vora mentre assisteixen al degoteig

constant de tancaments de fbriques i tallers.

Davant da em vaig proposar analitzar aquest procs de liberalitzaci des

duna altra perspectiva; davant dun procs econmic, centrar la mirada

investigadora en all social. Daquesta manera va sorgir la que ha estat la recerca

primignia que ha donat lloc a aquesta tesi doctoral: Vivint en la incertesa, una

2 La fbrica Paulac, can dOvidi Montllor amb lletra Josep Maria Carandell. Discs: Ver good i Gola seca.

Introducci | 3

investigaci finanada per lInstitut Ignasi Villalonga dEconomia i Empresa i per la

Fundaci Caixa Sabadell3. El propsit que va vertebrar tota la investigaci va ser

donar la veu als treballadors, que foren ells els que ens explicaren com s el mn

en el que viuen i quines sn les seues perceptives de futur. Aquesta recerca em va

acostar a la realitat que pretenia comprendre, per el cert s que durant el procs

de la seua elaboraci em van sobtar ms preguntes que respostes les quals he

tractat desbrinar amb la present recerca. Preguntes que tot seguit expose amb

detall.

1. Objectius i hiptesis de recerca

Signat en 1995 lAgreement on Textiles and Clothing de lOrganitzaci

Mundial de Comer suposava la progressiva liberalitzaci del sector a travs dun

sistema de quotes que es perllongaria durant deu anys (Sebasti, 2005)4.

Tanmateix satorgava la possibilitat als estats dajornar laplicaci daquestes

quotes, el que va provocar a lEstat espanyol un endarreriment considerable,

multiplicant els efectes de la liberalitzaci en leconomia i en les relacions laborals,

sobretot a una zona tradicionalment centrada en la indstria txtil i en la qual es

sustenta bona part de limaginari social del seus habitants: les comarques de

lAlcoi, El Comtat i la Vall dAlbaida.

De fet, no ha sigut fins els darrers anys que aquest procs liberalitzador ha

ocupat les primeres planes de lactualitat informativa de les comarques analitzades.

Malgrat els deu anys establerts com a transici vers la total desaparici dels

aranzels al mercat del sector del txtil-confecci sembla, segons les declaracions

institucionals analitzades i el ress meditic, un fenomen totalment inesperat i per

tant difcilment superable. Un fenomen que ha suposat el tancament dun nombre

considerable dempreses, ocupant, algunes delles, un lloc destacat a limaginari

comarcal, com s el cas dEstampados Sanchis (Ontinyent), Hermanos Monllor i

lEstambrera a Alcoi o Rosa Belda de Banyeres de Mariola. A ms a ms del

tancament de desenes de xicotets tallers que a pesar de no obtindre la mateixa

3 Una sntesi daquesta recerca ha sigut publicada: Vivint en la incertesa. Els treballadors del sector del txtil a leix Alcoi-Ontinyent, Gandia: CEIC Alfons El Vell. 2007. 4 Encara que desprs, donades les grans quantitats de productes provinents especialment de la Xina, van ser varies les mesures proteccionistes interposades des dels pasos occidentals, com exposar al captol 4t.

Introducci | 4

atenci que les esmentades empreses, s que ha suposat per part de la poblaci

una percepci ms aguda i contnua de la crisi. Duns anys en la situaci que viu

la indstria txtil i de la confecci en aquest territori, emmarcat per la doble

polaritat ubicada en les ciutats dAlcoi i Ontinyent, constitueix un clarificador

exemple de la sensaci dincertesa que a nivell local es produeix per les condicions

imposades per part dun sistema econmic que es mou a nivell global. El degoteig

de tancaments dindstries i tallers txtils, la reducci del volum de treballadors

que shi dediquen la majoria de les vegades no totalment comptabilitzat donada la

importncia a la zona de leconomia informal, i sobretot, limportant ress que

aquests fets tenen als mitjans de comunicaci locals, fa que siga difcil sostraures a

la idea de que alguna cosa no va b a lentorn econmic i que la soluci, difcilment,

es troba a lmbit local.

Aquesta crisi no deixaria de ser una ms de les que ha travessat el sector si

no comportara lentrada al terreny de joc de nous jugadors que vnen a substituir

als jugadors locals en les seues posicions i els arracona a la banqueta. Desprs

duna llarga temporada essent la m dobra barata que leconomia de mercat

requeria per a solidificar un consum extensiu, la liberalitzaci del comer els ha

imposat un nou pes que suportar a la ja feixuga crrega dun sector especialment

precari en les seus formes: han deixat de ser competitius, segons els parmetres

culturals hegemnics. Per tant, el seu futur treballant al sector del txtil-confecci

semboira. La prdua dantigues fonts de certesa sense ser substitudes per altres

de noves que Beck (2000, 2002) ens descriu com a caracterstica central del pas de

la Primera a la Segona Modernitat, pren cos amb la situaci que travessa avui el

txtil-confecci. No obvie el fet de qu la incertesa forma part de la histria de la

societat occidental, sin que emfatitze el carcter cultural de la seua percepci

(Douglas, 1983, 1992) i la capacitat damplificaci del risc per als protagonistes de

la meua recerca que contenen les transformacions que el treball remunerat

principalment per no nica- est experimentant. I en aquest pas focalitze la meua

atenci.

El meu objectiu s conixer com els treballadors del sector a les comarques

de lAlcoi, el Comtat i la Vall dAlbaida conviuen amb aquesta transformaci. Qu

suposa per a les seues condicions laborals per tamb per a les seues estructures

de sentit. Quin significat li atorguen si s que ho fan a aquesta substituci en el

camp de joc i quina relaci mant aquesta significaci amb la posici ocupada a

lestructura social, tenint en compte que la mostra de la investigaci est nodrida

fonamentalment per individus de classe treballadora, per ocupats al sector del txtil

i la confecci un sector industrial i de llarga tradici a leconomia del pas- amb

Introducci | 5

baix nivell educatiu, escassa qualificaci laboral i uns ingressos econmics baixos.

Per tant es tracta dun collectiu amb un tarann molt determinat. En definitiva,

considerant que per si mateixa la incertesa entesa en aquesta investigaci com la

imposada incapacitat per conixer a llarg termini la seua situaci laboral i vital

juntament amb la manca dinterpretaci de la situaci en la que es troben sobre la

base del seu coneixement suposa un element essencial de la precarietat laboral

(Bilbao, 1998; Cano, 1998, 2000, 2004; Prieto, 2002). Aquesta precarietat no s

percebuda digual manera per les persones, sin que depn del tipus de vinculaci

que es mantinga amb el treball remunerat (Carrasquer i Torns, 2007), i per tant

amb la posici que socupe a lestructura social. Identificar aquestes variables i com

estructuren als treballadors del txtil-confecci constitueix la fita central a assolir

en aquesta tesi doctoral.

El segon gran objectiu de la meua recerca s conixer lexperincia i les

respostes dels treballadors del sector front la sensaci de risc. Davant la incertesa

produda per la liberalitzaci del sector i pels efectes que t directament o indirecta

sobre el seu lloc de treball, pretenc esbrinar quina resposta li donen, quines

estratgies dassegurament (Beck-Gernsheim, 2003) porten endavant. Lautora

afirma que una de les respostes a la sensaci de risc en el seu cas parlant dels

canvis en les famlies s lestratgia de lassegurament, s a dir, cercar a travs

duna intensa i extensa planificaci la seguretat mancada. Ser capa de previndre el

futur i per tant actuar en conseqncia. Una estratgia que ha esdevingut norma

social bsica en les societats occidentals sancionant a aquells que manquen

desperit de previsi i prenen opcions equivocades. s a dir, minteressa saber com

els treballadors del txtil-confecci gestionen el risc, com minimitzen la incidncia

del risc en la seua vida quotidiana. En aquest sentit els estudis sobre les respostes

al risc de diferents collectius editats per Blossfeld et al. (2005, 2006, 2008a,

2008b) sn una excellent introducci al que em propose esbrinar en aquesta tesi.

Encara que no perseguim els mateixos objectius, la seua consideraci de les

institucions el mercat de treball, leducaci, lEstat de benestar, la famlia i la

cultura com a filtres de la incertesa han sigut una clara inspiraci per al rumb que

ha pres aquest estudi.

El meu propsit s conixer com els treballadors del txtil-confecci a les

comarques interpreten el moment en el que viuen i com responen a la sensaci de

risc, tenint present qu un risc no s un fet, quelcom que ja sha produt, sin la

possibilitat de que ocrrega. No debades tots els treballadors inclosos en aquesta

recerca es troben en el moment de la realitzaci de lentrevista vinculats al treball

Introducci | 6

remunerat. Cap est a latur encara que molts hi sn prop i per tant quedar-se

fora de joc s un risc que pot esdevenir per que no ha passat encara. Tot i aix,

com ens diu el teorema de Thomas5, all que sens imposa com a real, acaba tenint

conseqncies reals.

En aquest sentit el concepte de rgim de benestar emergeix per la seua

capacitat explicativa respecte la majoria de les estratgies de cerca de nous suports

o de consolidaci dels antics desenvolupades pels treballadors quan el terra

trontolla sota els seus peus, per tamb per la capacitat que contenen en la

generaci de nous riscos socials. Seguint la idea dEsping-Andersen (2000:52)-i les

crtiques rebudes podem trobar tres canals fonamentals de distribuci i adquisici

de benestar: lestat, la famlia i el mercat. La interrelaci entre aquestes esferes, on

incloc tamb lesfera relacional (Adelantado, Noguera i Rambla, 2000), dibuixa un

determinat model de benestar, i al mateix temps el benestar dels individus

procedeix del mode en qu combinen les possibilitats que els ofereix aquests

agents provedors.

En el cas del Pas Valenci, com a la resta de lEstat espanyol juntament

amb Grcia, Itlia i Portugal, ens trobem inserits en el que sha vingut anomenant

rgim de benestar sudeuropeu. Aquest rgim es caracteritza per tindre sistemes de

protecci social elaborats per part dun estat amb feble penetraci en la societat

civil i molt desprestigiat en gran mesura pel seu passat autoritari6, que segueix

pautes de clientelisme poltic (Ferrera, 1995, 1996; Saraceno, 1995; Mingione,

2000; Montagut, 2000; Trifiletti, 1999). Per sobretot es diferencia de la resta de

rgims de benestar pel marcat biaix familiarista de les dinmiques de provisi del

benestar. La famlia, en sentit extens (Naldini, 2003), ha esdevingut en aquests

territoris la principal xarxa de protecci de la poblaci contra els riscos socials,

adoptant lEstat una funci plenament subsidiria. Per tant aspire en aquest estudi

a dilucidar com els treballadors del sector basen les seues possibles estratgies de

gesti del risc entre aquests canals de provisi de benestar. I s ms, com els

canvis que sestan produint en les relacions personals arran dun aprofundiment del

procs dindividualitzaci els hi afecten, el que constituir un altre objectiu de la

tesi doctoral. 5 Thomas, W.I. i Thomas, D. (1928) The Child in America: Beahavior, Problems and Programs a Ritzer, G. (1996). 6 Excepte en el cas dItlia, on acab la dictadura al 1943. No obstant aix, la tendncia de desenvolupament daquest pas s molt semblant a lexperimentada per la resta destats del Sud dEuropa.

Introducci | 7

La identitat, la percepci dun mateix i per tant, el mode en com ens

planifiquem i gestionem les nostres vides ha canviat profundament en els darrers

temps, en la mateixa mesura que les relacions amb els altres (Bauman, 2005a,

2005c; Beck i Beck-Gernsheim, 2001, 2003; Beck-Gernsheim, 2003; Giddens,

1991, 1995, 2000; Sennett, 2000, 2006). En bona mesura es tracta dun canvi

produt pels requeriments dadequaci dun sistema econmic capitalista cada

vegada ms ferotge i intransigent amb els individus. En general, tots aquests

autors acaben coincidint en posar lmfasi a la mateixa circumstncia: el tarann

fragmentat, provisional, individualitzat, nmada que a lactualitat, en aquest

moment de trnsit en el que vivim, adquireix la nostra identitat i per tant, la nostra

manera denfrontar-nos a les circumstncies de la quotidianitat ja siga la decisi de

canviar o no de feina, de contraure matrimoni, de signar una hipoteca, de triar

escola per als fills... Em pregunte per tant, com afectar aquesta nova individualitat

al rgim de benestar familiarista. Com es concilia aquesta nova identitat ms

individualitzada, ms nmada, ms trencadissa, amb les exigncies i compromisos

necessaris en un rgim de benestar familiarista com el nostre? Quines

conseqncies tindr el procs dindividualitzaci en lestabliment de xarxes de cura

i solidaritat bsiques en el provement de benestar als rgims de benestar

sudeuropeus? En un benestar que requereix de slids vincles familiars i de parentiu,

com ho fem per a anar (re)construint constantment les nostres fonts de certesa,

les nostres fons de benestar?

Recapitulant, lobjecte daquesta recerca s una aproximaci a un tema molt

ampli com s la introducci en les estructures de sentit i en les prctiques

quotidianes de la noci de risc, dincertesa. Pretenc fer una primera ullada a lactual

situaci del sector txtil a les comarques de lAlcoi, el Comtat i la Vall dAlbaida

desprs de la liberalitzaci de les relacions comercials a nivell internacional i a com

aquesta situaci afecta als seus treballadors tant en el present, en la gesti de la

seua quotidianitat, com en la formulaci de les seues expectatives de futur. A

continuaci aquests objectius prenen la forma dhiptesis que guiaran el treball de

recerca.

HIPTESIS DE RECERCA

La Primera Modernitat, segons Beck (2000: 25; 2002:2) es caracteritza per

la plena ocupaci, la territorialitzaci en estats-nacions, lexistncia dun Estat de

benestar que assumeix la responsabilitat de vetllar pel benestar dels seus

Introducci | 8

ciutadans, i unes relacions dexplotaci duna natura submisa. Les pautes

collectives de vida, progrs i controlabilitat daquesta Primera Modernitat seran

soscavades, ens diu, per cinc processos interrelacionats: globalitzaci,

individualitzaci, revoluci dels gneres, subocupaci i riscos globals (crisis

ecolgiques, collapse dels mercats financers), als quals, sobretot, s indefugible

respondre de manera simultnia.

En la Segona Modernitat les ads rgides fronteres de lestructura de classes

es difuminen, per sense que per aix desapareguen les desigualtats socials, ans al

contrari. Les innumerables crisis ecolgiques reclamen atenci. La famlia

tradicional element fonamental per a la pervivncia del sistema social en la

Primera Modernitat experimenta una revoluci i els rols sexuals i generacionals

poc a poc esdevenen caducs. El nou mode de producci sobrepassa els lmits

territorials de lantic estat-naci i es produeix una vertiginosa precaritzaci de

locupaci. Transformacions que condueixen a la que s la diferncia essencial

respecte el perode anterior, i caracterstica intrnseca dels nous temps: lincrement

progressiu de la incertesa generada per lerosi que estan experimentant els

referents de sentit propis de la Primera Modernitat (Estat de benestar, relacions

productives fordistes, la famlia tradicional) i que encara avui no han sigut

substituts per altres (Beck, 2000:79, 2002). La nostra societat esdev una societat

de risc, dinseguretat generalitzada (Beck, 2000:27), entenent la incertesa com la

manca de referents per entendre i planificar present i futur.

Daquest punt de partida teric que exposar amb major profunditat a la

primera part de la investigaci emergeixen les hiptesis que vertebren la present

recerca.

Primera hiptesi

La incertesa ha pres cos per als treballadors del sector del txtil-confecci de

les comarques de lAlcoi, el Comtat i la Vall dAlbaida a travs de la constataci de

la seua substituci al mercat de treball global arran de la liberalitzaci del comer

dels productes del txtil i la confecci i lemergncia de m dobra ms barata.

Endems aquest procs de liberalitzaci suposar un afebliment de la seua posici

al mercat de treball evidenciat a travs de la legitimaci en la introducci i

perdurabilitat de prctiques flexibilitzadores en la gesti de la fora de treball.

Considere que la crisi del sector incrementa la pressi exercida sobre els

treballadors per a acceptar la degradaci de les seues condicions de treball en un

context fortament precaritzat. Els canvis en el mercat de treball global es solapen

Introducci | 9

amb les especificitats del sector del txtil-confecci vulnerabilitzant la posici dels

treballadors. I una dimensi bsica daquesta degradaci s treurels la capacitat de

projectar-se en el futur, incrementar la seua percepci dincertesa.

Segona hiptesi

La liberalitzaci del comer dels productes txtils i de la confecci sintegra

en un procs de transformaci profund i de ms gran abast que no noms afecta al

mercat en un procs imparable i generalitzat de precaritzaci sin a altres

instncies cabdals en la provisi i adquisici de benestar per part dels individus,

per tamb en la seua construcci de significats. Canvis que suposaran una

percepci ms aguda de la incertesa. Aquests mbits sn principalment:

La famlia amb els canvis produts pel procs dindividualitzaci,

especialment de les dones, que obliguen al qestionament de les

formes que adopten les relacions familiars sobretot respecte la cura.

LEstat de benestar que, afeblit a travs de la seua assistencialitzaci i

privatitzaci, veu minvada la seua capacitat de gesti dels riscos

socials.

Tercera hiptesi

La percepci de lincrement de la incertesa, i el seu contingut precaritzador,

es veu tamisada per la posici que socupe en lestructura social (Breen, 1997;

Carrasquer i Torns, 2007; Lupton i Tulloch, 2002; Tulloch i Lupton, 2003). En

aquest sentit, donada la naturalesa de la poblaci objecte destudi, les variables

estructurals cabdals que matisen aquesta incertesa seran:

De manera essencial el lloc que socupe en el mercat de treball doncs

una major qualificaci laboral en la que resulta bsic el nivell

educatiu far minvar la incertesa generada per un mercat de treball

en mutaci.

El gnere que condiciona la centralitat de les fonts dincertesa en la

vida quotidiana dels treballadors i per tant la seua percepci.

Ledat per un doble motiu. En primer lloc per la posici diferenciada

que socupa al mercat de treball per qestions dedat, sent els ms

joves els que presenten una posici ms feble i per tant major

Introducci | 10

incertesa. En segon lloc, per la diferncia que comporta ledat en els

parmetres culturals hegemnics en que es socialitzen els treballadors

el que constituir un element cabdal en la percepci diferenciada de la

incertesa, essent els treballadors ms grans els que mostraran una

percepci de la incertesa ms aguda al suposar una ruptura dels seus

referents de significat.

Quarta hiptesi

Lestructura social condiciona tamb les possibilitats de resposta a la

sensaci dincertesa generada pels canvis en el sector del txtil-confecci a nivell

global. Aquesta resposta considere que, en el cas dels treballadors entrevistats, es

basar en dues estratgies, enteses com a prctiques socials dirigides a enfrontar-

se al nou moment que inaugura la liberalitzaci del comer al sector, emmarcada

en un procs de globalitzaci i canvi econmic i social de ms gran abast:

Estratgia dassimilaci, aquella en la que el risc esdev un element

desitjable en la vida quotidiana de lindividu.

Estratgia de compensaci, consistent en la cerca de certesa, de

benestar doncs, a travs de la construcci de nous elements de

significat, o a travs de lenfortiment dels ja existents sobre la base

dels canals de provisi de benestar del rgim sudeuropeu on sintegren

els treballadors estudiats: famlia sobretot, mercat i estat, per tamb

lesfera relacional, tant respecte les entitats institucionalitzades que la

conformen com les xarxes de solidaritat que es produeixen entre

iguals. Aquests filtres institucionals (Blossfeld et al. 2005, 2006,

2008a, 2008b) faran de tams a la incertesa.

Cinquena hiptesi

Un dels canvis fonamentals en la societat de la modernitat avanada s la

construcci duna nova individualitat caracteritzada per ser transitria,

fragmentada, malleable i per tant menys capacitada per a establir relacions

interpersonals slides i de llarga durada (Bauman 2005a, 2005c; Sennett, 2000,

2006). Considere per que la incidncia daquesta identitat no afecta

significativament a la capacitat doferir benestar de les xarxes de solidaritat familiar

Introducci | 11

que suposen la base del benestar dels treballadors analitzats, s per als seus

contorns i al seu plantejament per part dels implicats.

2. El procs daproximaci a lobjecte destudi. Consideracions metodolgiques

A linici daquesta introducci evidenciava amb claredat lestreta relaci que

mantinc amb la realitat que analitze. Linters per repensar en termes cientfics la

que fou durant anys part de la meua quotidianitat ha sigut essencial per a iniciar

aquest treball i per tant no puc obviar-la. Lobstacle epistemolgic que generalment

acompanya a la Sociologia i que t el perill de confondre objecte i subjecte en el

meu cas era ms gran (Bourdieu, 1994, 2001). Aix mha obligat a fer un esfor

ms important per aconseguir una ruptura real amb les prenocions que podia tindre

sobre un mn al qual pertany i en el que ha sigut determinant, a ms a ms de la

distncia vital que he pres amb el pas dels anys, la slida delimitaci de les eines

analtiques i el seu constant examen.

Lobjectiu central daquesta recerca ha sigut comprendre de quina manera, i

a travs de quins canals, les persones cerquen suport en un moment en que el lloc

de feina esdev incert. Aquesta intenci reclama, sens dubte, una perspectiva

qualitativa a travs de la qual assolir una detallada imatge de la construcci per

part dels treballadors dels seus elements de significat. No pretenc en absolut

generalitzar les troballes daquest estudi interpretant les respostes dels meus

entrevistats com a pautes de comportament del conjunt dels treballadors del

sector. La meua pretensi en aquesta tesi doctoral s donar la possibilitat als

treballadors afectats per la situaci del txtil-confecci per a qu expliquen, des de

la seua posici particular, processos darrel global, sent conscient que aquest

acostament s limitat a un moment i un espai determinats.

Daltra banda ha primat en lelaboraci daquesta recerca un inters

integrador. Lobjecte destudi, els treballadors del txtil i la confecci a les

comarques de lAlcoi, el Comtat i la Vall dAlbaida, ha esdevingut el centre en el

qual pivoten la resta dmbits analitzats, s a dir: mercat de treball, Estat de

benestar, xarxes associatives, famlia, identitat. s impossible per tant realitzar una

anlisi concreta i pormenoritzada de tots aquests mbits, per tot i la prdua

dintensitat de lanlisi crec que la visi panormica que ofereix posant en evidncia

les interrelacions dels treballadors estudiats amb tots els mbits on poden assolir

Introducci | 12

benestar s suficientment nodrida i interessant com per a optar per aquesta

estratgia.

Com tota investigaci, aquesta tesi doctoral s una successi deleccions, de

provatures i correccions, que guien el seu cam. Tot seguit procure condensar

aquest procs i els elements que han basat les decisions metodolgiques preses per

a la seua realitzaci.

2.1. DEFININT CONTORNS

El marc territorial danlisi senquadra en les comarques que travessa

lanomenat eix Alcoi-Ontinyent, i sn tres: lAlcoi, el Comtat i la Vall dAlbaida.

Mapa I. Ubicaci de les comarques al Pas Valenci.

Font: Realitzat per Miquel Vives.

Es tracta duna de les zones del Pas Valenci que histricament major

desenvolupament econmic (basat en la indstria manufacturera) ha experimentat,

i trenca aix amb la dicotomia territorial que caracteritza gran part del pas i que

enfronta el territori costaner, capdavanter a nivell econmic i demogrfic, amb una

zona interior deprimida i en vies de despoblament (Nebot et al., 1993).

Introducci | 13

Malgrat les discrepncies que han existit, i encara romanen, al voltant de la

comarcalitzaci i dels lmits de la mateixa, a aquest estudi far servir el criteri de

Joan Soler (1970) al seu Nomencltor Geogrfic del Pas Valenci7 que coincideix,

seguint a Nebot et al. (1993), amb la demarcaci generalment ms difosa i

acceptada. Per tant aquestes comarques estaran formades per un total de setanta

municipis8 (veure mapa II), en els quals es concentra un elevat nivell de poblaci i

de producci industrial, entre la que histricament compta amb una preponderncia

especial el sector del txtil i de la confecci, que esdevindr un important element

vertebrador de la vida socioeconmica de les comarques.

No obstant aix, resulta imprescindible atorgar-li un referent territorial ms

ampli per tal de poder obtenir un major camp de visi en la cerca delements

interpretatius del sistema estudiat. Per aquest motiu he eixamplat, en ocasions, el

context espacial per assolir una visi ms completa i ms coherent tenint en

compte el marc territorial del conjunt del Pas Valenci, de lEstat espanyol i fins i

tot, quan ha sigut possible, de la Uni Europea, ms en concret els diferents rgims

de benestar en qu es divideix el territori europeu, cercant un espai de significat

per a lanlisi que he dut a terme. Precisament he optat pel marc comparatiu de la

Uni Europea dels quinze ja qu no s lobjectiu daquesta tesi fer una anlisi

exhaustiva de les diferncies entre pasos, noms tindre un marc de referncia per

al rgim de benestar sudeuropeu. Per aquest motiu confie en la idonetat daquest

7 Per a Soler (1970:3) la seua proposta sarrisca a una nova temptativa ms pragmtica i ms congruent amb el fet hum tal com el configuren les relacions de cada dia. Aix, naturalment, obligava a prendre en consideraci tant els factors tradicionals com els tcnics; per, alhora, indua a subordinar-los a la vigncia dunes condicions immediates o virtuals, lligades a les realitat davui i a les possibilitats de futur. No obstant aix, encara avui no existeix un acord unnime al respecte. De fet, han sigut nombrosos els intents de comarcalitzaci basant-se en criteris diversos: geogrfics, lingstics, en divisions administratives histriques o b en rees economicofuncionals. Una confusi que no resulta gens profitosa, com b ens assenyala Prez (1997:31): Aquesta situaci ha conduit moltes vegades a poltica de campanar, a un malbaratament dels recursos naturals i econmics i a laccentuaci del desequilibris espacials al Pas Valenci. 8 Els diferents municipis que constitueixen les comarques sn els segents: LAlcoi: Alcoi (cap de comarca), Banyeres de Mariola, Beneixama, Benifallim, Biar, Camp de Mirra, Castalla, Canyada, Ibi, Onil, Penguila i Tibi. El Comtat: Agres, Alcosser de Planes, Alcoleja, Alfafara, Almudaina, Alqueria dAsnar, Balones, Benasau, Beniarrs, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Cocentaina (cap de comarca), Fageca, Famorca, Gaianes, Gorga, LOrxa, Millena, Muro, Planes, Quatretondeta, Tollos. Vall dAlbaida: Agullent, Aielo del Malferit, Aielo de Rugat, Albaida, Alfarras, Atzeneta dAlbaida, Blgida, Bells, Beniatjar, Benicolet, Benignim, Benissoda, Benisuera, Bocairent, Bufal, Carrcola, Castell de Rugat, Fontanars dels Alforins, Guadassquies, Llutxent, Montaverner, Montixelvo, Olleria, Ontinyent (cap de comarca), Otos, Palomar, Pinet, Pobla del Duc, Quatretonda, Rfol de Salem, Rugat, Salem, Sempere, Terrateig.

Introducci | 14

marc doncs els pasos constitueixen realitats ms properes i per tant ms fcilment

identificables i comparables.

Mapa II. Poblacions de les comarques analitzades.

Font: Realitzat per Miquel Vives.

El marc de lestudi que mhe proposat dur endavant es troba clarament

definit en una de les zones histricament ms vvides econmicament i demogrfica

del Pas Valenci. Avui, per, aquest territori es troba en un moment conflictiu,

front la necessitat de canvi de model productiu forat per les constants i

vertiginoses transformacions que est experimentant leconomia global.

Transformacions que afecten directament als treballadors i tamb, indirectament, a

tota una poblaci, bona part de limaginari collectiu de la qual descansa en la

indstria del txtil i, potser, en el record dun passat gloris que ara trontolla qui

sap si definitivament.

Respecte el perode temporal cal fer una distinci marcada pels fets que

analitze per tamb per la disponibilitat de dades pertinents. Si em centre ara en

Introducci | 15

lanlisi quantitativa doncs la part qualitativa la descric ms endavant i en la qual

ha primat la immediatesa en la recollida de dades sobre el fenomen analitzat la

recerca est clarament condicionada per la gaireb inexistncia de dades recents

sobre el mercat laboral, les estructures familiars o les poltiques socials. I agreujada

a ms a ms pel nivell danlisi triat, el comarcal, que encara dificulta ms poder

comptar amb una mplia informaci estadstica disponible i de manera continuada

en el temps. Lesquifit i ineficient sistema estadstic valenci converteix en un

esfor titnic la cerca de dades estadstiques suficientment estandarditzades i

completes per a la realitzaci duna comparaci geogrfica i temporal ajustada, tant

respecte al que constitueix el nucli central del treball com daltres temes

estretament relacionats9. Per tant lestudi quantitatiu ha hagut dallunyar-se en

moltes ocasions del temps en que el fenomen es dna i que he delimitat per als

meus interessos analtics entre lany 2004, just lany anterior a lentrada en vigor

de la liberalitzaci completa del mercat del txtil-confecci, i finals de 2008 any en

qu podem considerar linici duna crisi econmica global que encara avui cueja.

Aix i tot, considere que cal tindre com a referncia constant els anys precedents, ja

que sols aix podrem conixer quin ha sigut el punt de partida de lobjecte destudi i

com ha evolucionat al llarg dels anys.

En lanlisi de les dades estadstiques he prets assolir els segents

objectius:

En primer lloc, dibuixar el perfil sociodemogrfic dels treballadors del

sector del txtil i la confecci a les comarques de lAlcoi, el Comtat i la

Vall dAlbaida, objecte destudi de la present investigaci i que requeria

doncs una aproximaci quantitativa per poder conixer millor de qu

parlem quan ho fem de treballadors del txtil-confecci. El captol quart

s el resultat daquest treball analtic. Endems, seguint a Bericat

(1998) en la seua proposta dintegraci dels mtodes quantitatius i

qualitatius, he fet servir amb una estratgia de combinaci aquest

dibuix del perfil dels treballadors, per tal de construir una mostra

9 Lescassa desagregaci de les dades, especialment quan parlem de dades municipals, ha impossibilitat sovint poder assolir un millor coneixement de les caracterstiques de la poblaci objecte destudi daquest treball. Tanmateix aquest entrebanc considere no ha desvirtuat el treball de perfilar el dibuix de lobjecte destudi, en gran mesura grcies a la disposici dels treballadors de lInstituto Nacional de Estadstica (INE) a resoldre tots els meus dubtes i oferir-me tota aquella informaci demandada. Tot i aix, s necessria una millora daquest sistema que possibilite un estudi molt ms precs de la realitat ja que noms daquesta manera podrem conixer-la millor.

Introducci | 16

estratgica el ms depurada possible que ens ofereixa un coneixement

ms profund duna poblaci que, malgrat puga semblar homognia, no

ho s tant. Al segent apartat es fa explcita aquesta estratgia

dintegraci.

En segon lloc, les dades estadstiques mhan servit per a conixer quin

s el terreny que trepitge, s a dir, quines sn les principals

caracterstiques demogrfiques, econmiques, socials... del territori

que analitze per tal dinterpretar amb major solvncia els discursos dels

treballadors entrevistats. Daquesta manera les dades em serveixen

tamb per a fonamentar empricament les principals idees teriques

que guien aquest estudi, especialment aquelles parts relacionades amb

les transformacions experimentades al mercat de treball, a la famlia i a

lEstat de benestar en els darrers anys, en aquest cas des duna

perspectiva territorial estatal i europea. El captol tercer ha seguit

aquest propsit: presentar una descripci del mercat de treball, de les

formes familiars, de la situaci de lEstat de benestar... tant al territori

valenci com de les comarques, sempre amb una perspectiva

comparativa territorial ms ampla per a assolir una mesura ms

acurada.

Cal afegir tamb una necessria apreciaci respecte la diversitat intrnseca

del sector txtil i confecci que per simplificar lassoliment dels meus propsits

analtics he hagut dobviar. Es tracta de les diferncies que les diverses branques

de la indstria txtil poden incloure en les maneres dorganitzar la producci i, per

tant, de gestionar la fora de treball. Per endems el sector del txtil-confecci

implica moltssimes altres activitats econmiques, com la producci i manteniment

de lequipament tcnic especfic per al sector, la comercialitzaci dels productes, o

les nombroses especialitats afins que el complementen. Per motius de claredat

analtica i expositiva, com tamb pel mateix tarann del treball ms dirigit a

conixer les percepcions, necessitats i demandes dels treballadors que no el procs

productiu i econmic de lesmentada indstria, he optat per englobar tots aquests

processos sota un mateix epgraf: sector txtil-confecci.

A continuaci expose com he anat desgranant lestratgia dintegraci entre

les perspectives qualitativa i quantitativa que ha basat lelecci de la mostra de

treballadors a entrevistar.

Introducci | 17

2.2. BUSCANT SIGNIFICATS. LES ENTREVISTES AMB ELS TREBALLADORS DEL SECTOR

Com ja he fet pals s la metodologia qualitativa la que ha guiat aquesta

investigaci sobre la base de la cerca de significats i destratgies de resposta per

part dels treballadors a la situaci que travessa el sector del txtil-confecci, i ms

en general, a les transformacions que est experimentant la seua realitat. La

tcnica triada com a fonament daquesta metodologia ha sigut lentrevista semi-

estructurada en profunditat. Lentrevista s una de les eines analtiques

fonamentals en les Cincies Socials des duna perspectiva qualitativa, s a dir,

tractant ms de comprendre, dexplicar-se, que no de buscar quantificar els

fenmens i pautar representativitats. Consisteix en la transmissi oral i directa del

que percep lentrevistat respecte una determinada situaci, un proceso de

comunicacin, en el transcurso del cual, ambos actores, entrevistador y

entrevistado, pueden influirse mutuamente, tanto consciente como

inconscientemente (Ruiz Olabunaga, 2003: 165). Es tracta destablir una

conversa no una relaci de preguntes i respostes (Taylor i Bogdan, 1994)10.

Considere doncs ls de lentrevista en profunditat com la manera ms ptima per a

copsar percepcions, necessitats... en definitiva, el mn de significats de les

persones.

Com deia a la introducci la recerca que ac presente s hereva duna altra

anterior sobre els treballadors i recentment aturats del sector del txtil i la

confecci al mateix territori (Obiol, 2007). No obstant aix, la realitzaci daquesta

investigaci va resultar ser ms qestionadora que no conclusiva de les idees que li

donaren inici. La necessitat duna reformulaci davant de la complexitat que hi

tractava va ser el germen daquesta tesi doctoral. Daquesta manera i inspirant-me

en la metodologia de la Grounded Theory (Glaser i Strauss, 1967) em vaig

submergir de nou en lanlisi de les dades ja recollectades i en les lectures ja fetes.

Aquest exercici de reimmersi tingu lefecte denriquir la meua mirada analtica, de

proposar-me nous objectius investigadors i dencetar un nou procs de recerca del

que aquesta tesi s el resultat. De fet no he abandonat en cap moment al llarg del

curs de lestudi aquest mtode de comparaci constant -constant comparative

method- que ens diuen els autors entre dades i teoria, entre all general i all 10 Per a saber ms sobre el coneixement de lentrevista en profunditat, aix com sobre la perspectiva metodolgica qualitativa en general, veure Ritchie i Lewis (2003), Rubin i Rubin (1995), Ruiz Olabunaga (2003), Seale (1999), Silverman (1993, 2005), Taylor i Bogdan (1994), Valls (1997).

Introducci | 18

concret. El meu treball sha desenvolupat de manera simultnia entre lectura

terica, realitzaci i anlisi dentrevistes als treballadors, un itinerari danada i

tornada que considere que ha sigut molt enriquidor per al resultat final. La

bibliografia consultada em feia incidir en determinats aspectes durant les converses

amb els treballadors, per aquestes mevidenciaven els buits que la meua cerca

terica patia. Aquesta simultanetat mha proporcionat categories danlisi que han

millorat la comprensi de la complexa realitat dels treballadors entrevistats.

En aquest sentit, la recollida dinformaci qualitativa ha comptat amb dues

fases:

En primer lloc, el perode comprs entre els mesos dabril i juliol de

2005. En aquesta ocasi, al tractar-se duna investigaci exploratria

sentrevistaren tant a ocupats com a desocupats del sector del txtil-

confecci de les comarques de lAlcoi, el Comtat i la Vall dAlbaida .

Daquesta fase danlisi shan extret noms aquelles entrevistes a

treballadors ocupats, els que constitueixen lobjecte destudi daquesta

tesi doctoral. Considere que el contingut daquestes entrevistes11 s

especialment valus per als objectius de la investigaci tant perqu

ofereix elements complementaris als recollits en la segona fase, com

per proporcionar un punt temporal anterior al que he situat la gran part

del treball de camp de la recerca que ac presente. A ms a ms,

aquest punt en el temps representa el moment en qu es donava per

concls el perode de progressiva liberalitzaci del comer de productes

txtils i de la confecci segons lAgreement on Textiles and Clothing de

lOrganitzaci Mundial de Comer, i per tant un moment despecial

inters per als propsits de la investigaci12. El propsit de la utilitzaci

daquestes entrevistes al principi del procs de liberalitzaci ha sigut

poder obtindre una major amplitud temporal en la percepci de les

implicacions del context analitzat i poder tindre dos punts diferenciats

en el temps, que sempre ofereix una major riquesa informativa.

La segona fase, cabdal per a la tesi doctoral, sha desenvolupat entre

els mesos dabril i desembre de 2008, en el precs moment en qu la

11 El gui de lentrevista daquesta primera fase es pot consultar a lannex. 12 s el cas dAntonio, Jos, Sergio, Marcos, Rosario, Mario, Paco, Juan Carlos, scar, Juan, Amparo, Pablo i Luis. A les fitxes dels entrevistats incloses a lannex podreu obtenir ms informaci sobre el seu perfil.

Introducci | 19

crisi econmica es generalitzava i esdevenia un element de debat

meditic i poltic constant.

Tot seguit expose quins han sigut els criteris que han regit lelecci dels

treballadors entrevistats.

La combinaci de perspectives: la construcci de la mostra

Com b ens assenyala Bericat (1998) s difcil establir una estricta frontera

entre la perspectiva metodolgica quantitativa i la qualitativa. Ms b, ens diu,

podem caracteritzar lorientaci duna investigaci en un espacio metodolgico n-

dimensional (Bericat, 1998:64) obviant per tant divisions bipolars ms retriques

que reals i situant la investigaci en un entramat de posicions marcades per sis

dimensions pures sincronia/diacronia, extensi/intensi, objectivitat/subjectivitat,

anlisi/sntesi, deducci/inducci, reactivitat/neutralitat que basculen entre

lorientaci quantitativa i la qualitativa. s ms, lautor ens proposa diferents

estratgies dintegraci dels mtodes qualitatius i quantitatius:

La complementaci, que per a Bericat (1998:106) es basa en el deseo

de contar con dos imgenes distintas de la realidad social en la que

est interesado el investigador, s a dir, utilitzar dos mtodes per tal

de fer ms rica la descripci i anlisi de lobjecte destudi.

La combinaci, que se basa en la idea de que el resultado obtenido en

una investigacin que aplica el mtodo A puede perfeccionar la

implementacin de algn componente o fase de la investigacin

realizada con el mtodo B (Bericat, 1998: 108), s a dir, utilitzar un

mtode dinvestigaci per tal de recolzar un altre.

La triangulaci, en la qual los dos mtodos, A y B, se orientan al

cumplimiento de un mismo propsito de investigacin (Bericat,

1998:109), o siga, fer servir mtodes diferents per estudiar un mateix

aspecte de la realitat.

En el cas de la investigaci que ens ocupa lestratgia seguida ha sigut la

combinaci, sempre tenint per la visi qualitativa i ls de les entrevistes en

profunditat com a tcnica dinvestigaci central. I aquesta combinaci ha pres la

forma de ls de lanlisi de dades estadstiques per a comprendre millor als

treballadors que he entrevistat i el marc territorial i simblic danlisi, per tamb

com a base per a la construcci duna mostra estratgica. En aquest sentit lelecci

Introducci | 20

dels entrevistats sha basat en una estratgia tipolgica ms que representativa, s

a dir, es tractava de poder comptar a la recerca amb lexperincia de persones que

representaren en gran mesura el perfil majoritari dels treballadors del txtil-

confecci a les comarques que ens mostren les dades (exposades al captol quart),

per tamb aquells casos no tan visibles per molt importants tericament. A ms

a ms daquesta manera aconseguia acostar-me a lheterogenetat de la realitat

analitzada, no debades lobjectiu essencial ha sigut assolir una informaci el ms

rica i profunda possible del seu mn de significats.

En aquest sentit he construt un total de 24 tipus diferents tractant de

reflectir, com he fet pals, el perfil majoritari que dibuixen les dades estadstiques

disponibles matisat pels meus interessos terics en aquesta tesi. Els eixos de

construcci dels perfils han sigut els segents:

1er eix:gnere

El gnere, com han fet explcit Lupton i Tulloch (2002, 2003), resulta

essencial en la percepci diferenciada de la sensaci dincertesa molt ms propera a

la quotidianitat, per aix el meu inters en que fora un eix principal en la

construcci de la mostra. A ms a ms, com veurem, les condicions laborals sn

molt diferents entre homes i dones especialment en un sector com el txtil-

confecci tradicional i fortament segregat per gnere. Sn les dones en general les

que pateixen una precarietat ms profunda i crnica i per tant les que poden sofrir

amb major agudesa la sensaci dincertesa.

2on eix: edat

Ha constitut una variable essencial en la recerca per vries raons. En primer

lloc per la posici diferenciada que ocupen en el mercat de treball per qestions

dedat, sent els ms joves els que presenten una posici ms feble en lestructura

laboral. Daltra, les diferents etapes de la seua socialitzaci, el que constituir un

element essencial en les seues percepcions sobre el temps que viuen aix com

lorientaci de les seues estratgies de benestar, almenys a priori.

Considere important, per tant, diferenciar entre aquells treballadors que

visqueren un temps en qu el sector txtil-confecci era econmicament i simblica

important per a les comarques, i aquells treballadors que han comenat a treballar

quan el txtil i la confecci shan vist desplaats materialment per tamb de mica

en mica simblicament per altres sectors, especialment el sector serveis. Es tracta

de diferenciar entre aquells treballadors que experimentaren un procs progressiu

Introducci | 21

daccs a una major quota de drets laborals i socials, i aquells treballadors que

comencen la seua trajectria laboral en una etapa en qu est succeint el contrari,

els drets adquirits, especialment els laborals, sn ms i ms exigus. En definitiva,

he volgut comptar, en termes beckarians, amb representants de la Primera

Modernitat i del pas a la Segona Modernitat. Ja veurem a lanlisi dels discursos

com no sempre aquestes diferncies sn tan fcils de delimitar per poc visibles.

A ms a ms he considerat adient incloure les grans etapes del cicle vital ja

que les percepcions sobre el context i el futur considere que canvien de manera

substancial. Els grups dedat que han establert la classificaci dels entrevistats a

aquest eix sn els segents:

dels 16 als 29 anys: treballadors situats a linici de la seua trajectria

laboral i tamb vital.

dels 30 als 44 anys, s a dir, treballadors adults qu, en termes

generals, es troben en la construcci duna famlia prpia i en procs

destabilitzaci en la feina, aix s clar des duna perspectiva de

Primera Modernitat.

I per ltim, els treballadors de 45 i ms anys, moment en qu en una

biografia tradicional, slida, en la que la gran majoria dells shauran

socialitzat, podrem estar parlant duna vida laboral i familiar totalment

construda encara que en moments dinestabilitat laboral com els que

estudiem la seua posici esdev especialment feble.

3er eix: grau destabilitat laboral

Amb la intenci de copsar les possibles diferncies entre aquelles persones

amb una feina relativament estable i aquelles que no la tenen, he diferenciat entre

estables -aquells treballadors amb un contracte indefinit, amb una certa antiguitat

a lempresa i sense perspectiva coneguda per ells de canvis en el seu estatus

laboral-; i els inestables, s a dir els treballadors que no tenen contracte perqu

treballen a leconomia submergida o el que tenen s temporal13. Igualment he

incls en aquest pol de leix als treballadors que tot i comptar amb un contracte

indefinit es troben afectats, en el moment de lentrevista, per una conjuntura 13 Mhe centrat noms en treballadors per compte ali, la gran majoria dels ocupats de la indstria del txtil i la confecci (amb xifres properes al 90% segons el Cens de Poblaci de 2001), deixant de banda doncs a treballadors per compte propi (amb o sense personal). Vegeu el captol quart.

Introducci | 22

complicada a lempresa en la que treballen: suspensi de pagaments, expedient de

regulaci...

4t eix: lloc de residncia

I per ltim, la darrera variable que he considerat pertinent per tal de

configurar la tipologia dentrevistats ha sigut el lloc de residncia. Malgrat que Alcoi

i Ontinyent, les principals ciutats de la zona, concentren la majoria dels treballadors

del txtil mha semblat adient incloure entrevistats residents a poblacions que

compten amb una representaci del total docupats al sector menor per amb una

concentraci significativa respecte el total docupats. Al meu parer aquesta inclusi

atorga ms riquesa a la recerca ja que inclou elements diferenciadors en la

percepci de la incertesa aix com en la configuraci de les estratgies de benestar.

He triat dues zones a les comarques, que no suposen, cal dir, totes les poblacions

incloses a les fronteres comarcals sin aquelles amb una presncia representativa

docupats al sector del txtil i la confecci segons el Cens de Poblaci de 2001.

Aquestes zones sn:

Zona A: Ac incloc noms dues ciutats: Alcoi i Ontinyent. Dues ciutats

on resideixen ms del 50% dels treballadors del sector a les

comarques, amb un 28,3% i un 24,6% respectivament. Sn tamb les

ciutats econmicament i administrativa ms importants de lrea aix

com els nuclis on histricament ha arrelat la indstria tant del txtil i

confecci com daltres tipus (vegeu captol 4), a ms a ms de

constituir importants nuclis urbans que trenquen amb la dualitat

valenciana de tindre una zona costanera urbanitzada i populosa i un

interior despoblat i rural.

Zona B: Zona amb una concentraci moderada, per no dir feble,

respecte el total de treballadors del sector a les comarques per amb

un pes important daquests treballadors respecte el total docupats

residents al municipi. A ms a ms es tractaria de poblacions de

grandria ms reduda i amb un fort component rural que

condicionarien, s clar, la percepci de la situaci del mercat de treball.

Completa la visi de la realitat que proporciona la primera zona. He

incls en aquesta zona a pobles com Cocentaina (amb un 7,3%

respecte el total docupats al sector de les comarques i un 30,5% de

treballadors del sector respecte el total docupats del municipi), Muro

Introducci | 23

(5,3%/30,66%), Banyeres de Mariola (7,3%/47,91%), Albaida

(5,6%/41,42%)...14

A travs daquests eixos he configurat una srie de tipus per a entrevistar en

profunditat que relacione al quadre segent15:

Quadre I. Tipologia de les entrevistes realitzades.

Les entrevistes realitzades han sigut un total de quaranta-dues. A cada

quadre de la tipologia feia un mnim duna entrevista i un mxim de quatre

utilitzant el criteri de saturaci informativa aix com de facilitat daccs als

entrevistats. Endems a aquesta diferncia en el nombre dentrevistes sapercep

clarament el perfil majoritari dels treballadors del sector: home, dedat mitjana i

amb contracte indefinit (segons les dades analitzades al captol 4). A ms a ms de

respectar la tipologia establerta he tractat de que estigueren presents altres

elements que tericament minteressaven com el fet de tractar-se dimmigrants

tant procedents de lEstat espanyol com daltres estats, diferents formes familiars,

diversitat en les trajectries laborals, diferent grau dimplicaci en el moviment

sindical, etc. La fita sempre ha sigut la mateixa: assolir la mxima diversitat

possible a la mostra que reflectira lheterogenetat de la realitat analitzada i que

maportara major riquesa a lestudi.

14 A taula 28 de lannex podeu veure aquestes distribucions completes dels ocupats al txtil i confecci a tot el territori analitzat. 15 Per suposat els noms que hi apareixen a aquest quadre sn ficticis per tal de respectar lanonimicitat dels entrevistats. He procurat mantindre no obstant el carcter del nom (ms o menys tradicional, en catal o en castell...).

16/29 30/44 45 i ms 16/29 30/44 45 i ms

Juan-Carlos Alfredo

Inestable Fernando Nacho Miguel Andrei PacoAntonio Manuel

ReyesCarmina Inma Olga

Chelo

Home

EstableMarcos Luis

Pablo Eduardo Santi Toni

JoseMario scar

Sergio Juan Pepe Vicente

Inestable NoeliaElena Mnica

Lirios

Zona A Zona B

Dona

Estable SaraReme Begoa Carmen

Rosario Amparo Mara

RebecaSofia Julia

Lola

Introducci | 24

Les vies daccs a les persones a entrevistar han estat diverses i no

mancades de dificultats. Una via fonamental han sigut els sindicats, tant CCOO com

UGT a les diferents seus comarcals ubicades a les dues ciutats principals del

territori analitzat: Alcoi i Ontinyent. Tamb he recorregut a les Agncies de

Desenvolupament Local dalguns dels Ajuntaments de les comarques, als mateixos

Ajuntaments, als centres educatius on imparteixen ensenyaments referits al sector,

per sobretot han sigut especialment tils els contactes personals i ls de la bola

de neu amb els treballadors ja entrevistats. Excepte en els casos dels sindicats, he

limitat a dos els contactes proporcionats tant pels mateixos treballadors com pels

contactes personals per tal devitar una excessiva concentraci en un mateix

context socioeconmic encara que, no podem obviar-ho, el fet de centrar-se en un

nic sector professional i en els treballadors per compte ali, com s el cas

daquesta tesi doctoral, s ja dentrada limitant16. De fet, a la mostra nicament hi

ha tres persones que per nivell educatiu i nivell dingressos podem considerar de

classe mitjana fins i tot en un cas, mitjana alta- la resta les seues caracterstiques

les enquadrarem en classe treballadora: treballadors amb baix nivell educatiu,

escassa qualificaci laboral i uns ingressos econmics limitats.

Condicions de realitzaci de lentrevista

Encara que magradaria presentar les entrevistes realitzades com a

converses entre iguals, no s aix. Les entrevistes sn una relaci efmera basada

en lartificialitat, ja que artificis s que sels sotmeta les persones a un seguit de

qestions, moltes al voltant de temes tan interioritzats que mai han reflexionat, i

on linvestigadora controla el temps, lordre i el posterior s que es faa de les

seues respostes (Bourdieu, Chamboredon i Passeron, 2001; Bourdieu i Wacquant,

1994). Tot i aix, i assumint les mancances inherents a aquesta tcnica

dinvestigaci he procurat minimitzar al mxim els efectes perniciosos que podrien

causar aquesta relaci artificiosa. I en aquest sentit he trobat com un factor al meu

favor el fet de formar part de la comunitat que he entrevistat. Si b s cert que no

directament, el fet de procedir duna de les principals ciutats de la comarca, de

tractar-se dun marc territorial no excessivament gran aix com de vindre de part

dagents informants que els entrevistats coneixien i respectaven, ha jugat sempre

16 A lannex sinclouen les fitxes dels entrevistats on es proporciona un resum de les principals caracterstiques identificatives dels treballadors, i entre aquestes es clarifica la via daccs.

Introducci | 25

al meu favor. La familiaritat que per als autors citats podria ser un element

distorsionador en el meu cas ha desenvolupat un paper totalment oposat: mha

investit de confiana per als entrevistats17.

Lentrevista amb aquests treballadors sha realitzat sempre desprs dun

contacte previ per tal dexplicar-los, a grans trets, el projecte de recerca, els seus

objectius principals, en qu consistiria la nostra entrevista i concretar una data i

lloc, sempre donant prioritat a les preferncies de lentrevistat i a la tranquillitat i

comoditat que requereix lentrevista com a tcnica de recerca18. Totes les

entrevistes sinicien amb una presentaci general del projecte aix com de

lentrevistadora, i amb la garantia de conservar totalment lanonimat dels

entrevistats en totes les citacions que es pogueren fer de lentrevista19. Aquesta

anonimicitat sha dut a terme a travs de la substituci del seu nom per un altre

fictici aix com leliminaci de les transcripcions de les entrevistes de qualsevol

referncia a llocs o persones que pogueren identificar-los.

Lentrevista es desenvolupava amb una estructura de vuit apartats tractant

daprehendre la totalitat de la realitat que minteressa conixer per que restaven

totalment oberts segons com avanava la conversa. Els apartats sn els segents20:

Relaci amb el mercat de treball

Experincia personal de la crisi

Situaci socioeconmica actual

Relacions familiars, damistat, participaci en la societat civil

s dels serveis de lEstat de benestar

Gesti del temps

17 Val a dir tamb que aquelles entrevistes, poques, en les que sestablia una relaci difcil entre entrevistat i entrevistadora fins al punt que condicionava el curs de lentrevista, han sigut eliminades de la mostra i substitudes per altres. 18 En aquest sentit i amb la intenci de causar la mnima reactivitat possible en lentrevistat, al Pas Valenci resulta despecial delicadesa la llengua emprada. Per aquest motiu, tot i sent el catal la llengua principal daquesta investigaci i tamb la primera opci que jo mostrava en posar-me en contacte amb els entrevistats, he optat sempre per mantindre la llengua que utilitzava lentrevistat, per tant he estat barrejant el catal i el castell durant tot el treball de camp. Tanmateix les comarques analitzades sn un territori majoritriament catalanoparlant, per tant la gran majoria dels entrevistats opten pel catal per fer lentrevista, com per la seua vida quotidiana. 19 Si b en un primer moment aquesta presentaci es feia oralment, posteriorment vaig considerar, per tal dassegurar el slid consentiment dels treballadors en la seua p