TEMA 1COHERÈNCIA i ADEQUACIÓ

COHERÈNCIA

Tema. Títol. Resum. Estructura

Tema o Eix temàticL’eix temàtic d’un text, també anomenat tema principal o tema, fa la funcióde sintetitzar el contingut del text de la manera mes reduïda possible.

Sol respondre a la pregunta: De què tracta?

El tema és una part del comentari de text que apareix al principi del comentarii ha d’oferir una idea generalitzada del contingut del text, però amb molt poques paraules.

Propostes de redacció:

• El tema principal d’aquest text, extret de la novel·la __________ és....

• L’eix principal del text proposat és ...

• El text objecte d’anàlisi té com a tema (principal)...

• L’autor vol fer èmfasi en_____________ i considerem que aquest és l’eix temàtic o tema del fragment o text proposat.

El títolEl títol és una font d’informació temàtica que pot ser molt explícita i aclaridora. És un element a tindre molt en compte perquè ens pot ajudar a determinar el tema principal del text que estem o volem analitzar.

Es pot classificar en dos tipus:

Títol temàtic: És el que té una relació directa amb el tema.

Ex: La fam en els règims per aprimar-se

Títol remàtic: No presenta una relació de tipus temàtic, sol ser més bé de tipus metafòric.

ResumEl resum és la condensació del significat d’un text, expressat de forma abreujada.Quan fem un resum hem de reduir-ne l’extensió, però conservar el significatcomplet, les idees principals i la informació rellevant.

Passos a seguir en la creació del resum:1. Lectura atenta amb resolució de dubtes de vocabulari.2. Subratllar les idees principals de cada paràgraf i resumir-lo al lateral del text.

Redacció:

1. Lligar les idees principals, prèviament subratllades, amb coherència i

cohesió (cal fer ús de connectors).2. NO copiarem literalment del text, cal reformular-les sempre amb les

pròpies paraules.

3. Cal mantenir l’objectivitat – no expressions subjectives ni opinions o interpretacions del que diu el text-.

4. L’autor NO diu, ni parla, l’autor opina, considera, explica, creu, pensa, defensa...

L’estructuraEls textos compten amb una estructura externa (nombre de paràgrafs o estrofes)i una d’interna, anomenada també estructura textual.Nosaltres, en aquesta assignatura analitzarem NOMÉS, la interna , la qual, de manera general, sol ser tripartida:

TEXT NARRATIUSituació inicial o plantejamentNusDesenllaç

TEXT ARGUMENTATIUIntroduccióCosConclusió

Les estructures poden ser, a més a més:

Sintetitzants: La tesi apareix al final del textAnalitzants: La tesi apareix al principi del textEnquadrada: La tesi apareix a la part inicial i final del text. P.e: Míting políticLinial o Paral·lela: Apareix al llarg de tot el text. És típic dels textos instructius o descriptius. En els altres no s’hi sol donar.

ADEQUACIÓÀmbit. Gènere. Registre.

Varietat. Intenció. Tipologia. Veus.

Àmbit d’ús i gènere

ACADÈMIC (CIENTÍFIC, TÈCNIC i HUMANÍSTIC)

LITERARI

PERIODÍSTICO DELS

MITJANS DE COMUNICACIÓ

PUBLICITARI

JURÍDIC/ADMINISTRATIU/POLÍTIC

COMERCIAL/LABORAL

FAMILIAR/QUOTIDIÀ

Els textos es produeixenen qualsevol context,

situació o ambient de la societat, que habitualment

anomenem ÀMBITS

• Assaigs, conferències,esquemes, exàmens, monogràfics, apunts, exposicions orals...ÀMBIT ACADÈMIC

• Gèneres narratius: novel·la, conte, faula...• poètics: oda, romaç, sonet...• teatrals: sainet, comèdia, tragèdia...• assaig: diari, llibre de viatges,aforisme...

ÀMBIT LITERARI

• gèneres informatius: notícia• gèneres mixtes: crònica, reportatge...• gèneres d'opinió: article editorial. columna, carta al director...

ÀMBIT PERIODÍSTIC o delsMITJANS DE COMUNICACIÓ

• Anunci, publireportatgeÀMBIT PUBLICITARI

• decret, ordre, llei, sentència, acta... ÀMBIT JURÍDIC/ ADMINISTRATIU/ POLÍTIC

• carta, pressupost, factura, contrate..ÀMBIT COMERCIAL/LABORAL

• conversa, carta ...ÀMBIT FAMILIAR/QUOTIDIÀ

A cada àmbit es produeixen diversos tipus d’actes comunicatius. Això és el que anomenem GÈNERES DISCURSIUS.Veiem alguns exemples de gèneres.

Els textos narratius tenen com a finalitat contar fets reals o imaginaris.

Cal entendre que es poden donar en qualsevol àmbit o situació comunicativa en què hi haja aquesta finalitat i que, dins un text (qualsevol que siga el gènere al qual pertanya) pot tindre algun fragment de caràcter narratiu.

Tipologia Textual: el text narratiu

TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA RECURSOS EXEMPLES

NARRATIU Contar fets o accions reals o imaginaris

· SITUACIÓ INICIAL o PLANTEJAMENT

· NUS· DESENLLAÇ

Sol combinar-se amb la descripció i amb textos dialogats

-Ús de temps verbals en passat

- Indicacions temporals

-Indicacions de lloc...

Bàsicament seran narratius, gèneres com:

Notícia, novel·la, conte, pel·lícula...

Tipologia Textual: el text descriptiu

Els textos descriptius tenen com a finalitat DIR COM SÓN les coses, les persones, els llocs... detallar el seu aspecte, les seues característiques.

També es poden donar en qualsevol àmbit o situació comunicativa en què hi haja aquesta finalitat.

TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA/FORMA RECURSOS EXEMPLES

DESCRIPTIU

Dir com són les coses, les persones, els llocs...

Les característiques es poden expressar de manera:

-Objectiva o subjectiva.

-General o detallada.

-Sempre de manera ordenada:· D’allò més general a allò

més particular o viceversa.

- Amb expressions espacials que indiquen localització...

- L’adjectivació, o estructures equivalents.

- Oracions atributives.

- El temps més utilitzats són el present (si l’eix de l’acció està en present) i l’imperfet (sinl’eix temporal és passat) .

- l’ús de recursos estilístics com la comparació, la metonímia i la metàfora.

- Expressions de lloc (persituar allò que esdescriu).

Descripció d’un paisatge,retrat...

Tipologia Textual: el text dialogat

Els textos dialogats tenen com a finalitat reproduir les cosesque diuen les persones reals o els personatges deficció.

TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA/FORMA RECURSOS EXEMPLES

DIALOGAT

▪ Reproduir les paraules de les persones o dels personatges de ficció.

▪ Citar les paraules d’algú, tant en una conversa oral com en un text escrit.

▪ Reprodueix la llengua oral on també intervenen elements no lingüístics com els gestos, l’entonació...

LES CITES: introduïdes per verbs de dicció(de llengua) com per exemple: dir, contestar, afirmar, pregar,confessar….etc.

-CAL DISTINGIR ENTRE:.Estil directe (les paraules es reprodueixen literalment).Estil indirecte (es reprodueixen a través dela veu de l’emissor). Estil indirecte lliure (no hi ha verb de dicció. Les paraules s’introdueixen amb altres recursos com “ segons...,---"-; en paraules de...; en opinió de...

-Una CONVERSA sol tindre una

ESTRUCTURA formada per: -INICI (Salutacions, fórmules de cortesia…)-PROPOSTA DE TEMA Plantejament allòque interessa comentar)-DESENVOLUPAMENT (Intercanvid’informacions)-TANCAMENT (Conclusió, valoració de l’encontre i fórmules de comiat)

La utilització de verbs anomenats de dicció o de llengua ( dir, pregar, preguntar, contestar, afirmar, confessar...)

l’ús del guió en els textos escrits per assenyalar les intervencions en estil directe (en entrevistes, obres de teatre, narracions...)

-Pot ser espontani(conversa quotidiana) oelaborat/planificat( diàleg en una narració, una ora teatral, una entrevista…)

Obra de teatre, diàleg en una narració, conversa espontània en l’àmbit quotidià, cites en textos argumentatius...

Tipologia Textual: el text expositiu

És la forma del discurs que s’utilitza per a presentaruns continguts de manera ordenada i objectiva sobretemes que es poden donar en diversos àmbits. Podentractar temes tècnics, científics, humanístics amb uncaràcter divulgatiu o especialitzat.

TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA/FORMA RECURSOS EXEMPLES

EXPOSITIU/

EXPLICATIU

-La finalitat principal ésla transmissiód’informació .

Solen ser textos de caràcter divulgatiu o especialitzat.En principi, es fa de manera objectiva.

Es pretén fercomprendre idees, conceptes…

Però també es poden comunicar opinionssubjectives (en aquestos casos s’acompanya d’unaargumentació)

Se sol organitzar en:

-INTRODUCCIÓ-DESENVOLUPAMENT-CONCLUSIÓ

-Els contingutsd’aquestos textos poden tractar els temes amb plantejamentscom:. Problema-solució. Causa-conseqüència. Seqüenciació temporal. Descripció. Comparació

-Ús del modeindicatiu. Freqüentment del present amb valor atemporal.-Modalitat enunciativa- Connectorsordenadors delsdiscurs.-Connectorsexemplificadors, causals…-Ús significatiu de recursos tipogràficsper tal d’organitzar, aclarir o jerarquitzarels continguts: guions, cursiva, negreta, parèntesi…-De vegades, gràfics, dibuixos…

- Articles de revistes especialitzades, monografies, assaigsacadèmics,llibres de text, manuals….

Es dóna quan es presenten arguments per tal depersuadir el receptor de la validesa d’un raonament oidea o per tal de refutar-los. Es tracta de textosevidentment subjectius.

Tipologia Textual: el text argumentatiu

TIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA/FORMA RECURSOS EXEMPLES

ARGUMENTATIU

-La finalitatprincipal ésconvéncer el receptor d’alguna cosa

És a dir, es tractad’intentarmodificar la seua opinió o la seuaconducta

Els continguts, les idees, s’organitzen d’unamanera lògica en:

. INTRODUCCIÓ

. DESENVOLUPAMENT/COS ARGUMENTATIU

. CONCLUSIÓ

- Per tal d’explicarconvenientmentl’estructura d’estostextos, cal observar ons’exposa la TESI. -També convé concloureel tipus d’estructuraANALITZANT, SINTETITZANT ENQUADRADA EN PARAL·LEL depenent de la localització de la idea principal.

-Connectors de causa, conseqüència, exemplificació, comparació, contrast…

- Interrogracionsretòriques

- Recursos que expressensubjectivitat, cites…

Articled’opinió, columna periodística, assaig literari, anuncipublicitari, fullet de propaganda electoral…

Altres tipologiesTIPUS DE TEXT FINALITAT ESTRUCTURA RECURSOS EXEMPLES

INSTRUCTIU

. Donar instruccions

. Com es fan o s’han de fer les coses.. Ordenar o aconsellaralguna cosa

-Poden presentar diversos tipusd’estructura depenentdels temes

- Ús de verbs, sobretoten Imperatiu, perífrasis d’obligació…- Modalitat exhortativa.-Adverbis o altresexpressions que expressen ordre, el mode de fer accions, o altres recursos que indiquen instrumentfinalitat.- Il.lustracions…

Llei, ordre, recepta, manual d’instruccions, reglament…

PREDICTIU . Informar de fets que s’esdevindran en el futur

No solen resentar un tipus d’estructuraconcreta

-Verbs en futur o en condicional- Perífrasis de possibilitat- oracions condicionals

Prediccionsmeteorològiques, horòscop,…

RETÒRIC

. Atraure l’atenció del receptor amb recursos expressius que provoquen divertiment, sensació de bellesa…

Hi ha molta varietatd’estructures.

- Recursos retòrics, metàfores, comparacions….

poema, slògan, cançó…

Varietats lingüístiquesVARIACIÓ DIACRÒNICA

És la variació que es produeix al llarg de la història, se centra en els canvislingüístics produïts al llarg del temps.

En la nostra anàlisi, es pot fer algun comentari del tipus: “ quant a la varietat diacrònica, no s’observa cap tret especial; podem afirmar que s’usa el model de llengua actual” .

VARIACIÓ DIASTRÀTICA o SOCIAL

Si atenem a la procedència social, podem parlar de dialectes social o sociolectes, depenent del sector social al qual pertanyen els parlants: home/dona; urbà/rural; classe alta/mitjana/baixa; edat jove/adult/edatavançada; nivell cultural del emissor, etc.

Per exemple: el sociolecte infantil, l’argot dels delinqüents...

• àmbit literari• àmbit acadèmic (textos especialitzats i

divulgatius)• àmbit cientificotècnic• àmbit administratiu àmbit jurídic• Estàndard àmbit periodístic àmbit

publicitari

REGISTRE FORMAL

(grau de formalitat alt.DIREM QUE predomina aquest tius de registre si observem que el text éscorrecte des del punt de vista gramatical i social)

• àmbit col·loquial o familiar

REGISTRE INFORMAL(grau de formalitat

baix. DIREM QUE hi ha alguna mostra quan

observem que apareixenexpressions col·loquials)

VARIETAT DIAFÀSICA O FUNCIONAL: ELS REGISTRES

VARIETAT DIATÒPICA = GEOGRÀFICA = DIALECTAL

TRETS DISTINTIUS CATALÀ ORIENTAL

• Desinències del present de subjuntiu(persones 1a, 2a, 3a, 6a): jo canti-cante, tu

• cantis-cantes, ell canti-cante, ells cantin-canten.Desinències dels incoatius de la 3a conj. (persones 1a 2a 3a 6a) al presentd’ind.

• (serveixo-servesc / servisc-servixo) serveixes-servixes...) i de subj. (ellserveixiservisca).

• [Les formes en -ix tenen poca tradicióliterària...]

• Accentuació: anglès-anglés, cafè-café, aprèn-aprén, aparèixer- aparéixer...

• Plurals de mots en –s o –ns: homes-hòmens, joves-jóvens, marges-màrgens...

• Lèxic específic: mirall-espill, llombrígol-melic, farigola-timó, papallona-paloma(-

• eta)...• Alternança e-a: nedar-nadar, xerrar-

xarrar...

• Pronom neutre: açò. Adverbi de lloc: ací. Adverbis de temps: dins, prompte (en lloc de dintre, aviat).

• Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues. Combinació pronominal (li’l, li la, li’ls, li les).

• Desinència –e al present d’indicatiu: jocante... (però no en Valencià septentrionalo Tortosí Sud: jo parlo )

• Desinències –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu: anara, diguera, patira.

• Lèxic específic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar, esvarar, gitar-se, vesprada, colp, raïl, dacsa,moixama, granera, poal, ensalada, creïlla, vore...

• Altres trets és poc freqüent que apareguenen un text en estàndard:

Demostratius:este, eixe;esta,eixa.. (en llocd’aquest, aqueix...).

Numerals: huit, dihuit, dèsset, dènou i huitanta(en lloc de vuit,divuit, disset, dinou, vuitanta).

Adverbi de temps: hui (en lloc d’avui).

TRETS DISTINTIUS CATALÀ OCCIDENTAL

Les veus del discurs

A NIVELL EXTRATEXTUAL TENIM:

Autor realAutor modelLector realLector model

A NIVELL TEXTUAL TENIM:

Locutor=NarradorAlocutari= ReceptorEnunciador=Personatges= Veus enunciadores

L’AUTOR REAL: És la persona física, real que escriu el missatge, el text.

Per ex.: en el text “Al mig d’una clariana” l’autor real és Quim Monzó

L’autor real, quan escriu, ha de tindre en compte els coneixements enciclopèdicso les referències textuals que un bon lector ha de dominar perquè puga comprendre perfectament el seu missatge.

Pot ser que en un comentari ens servisca parlar sobre l’autor real del text. En aquest cas, el que farem és dir alguna cosa de la vida real (professió, activitat, obres...). És convenient fer un xicotet comentari.

L’AUTOR MODEL: és la idea que el lector es fa de l’autor després d’haver llegit el text.

Per ex.: “Quim Monzó és un escriptor preocupat per millorar la societat que l’envolta a traves de l’humor àcid que frega l’absurd i aconsegueix desconcertar i trencar els esquemes del lector”

AQUESTAESCRIPTORA...

EL LECTOR REAL: És la persona física, real que llig el missatge, el text. No sol ser un aspecte rellevant perquè caldria dir que som nosaltres que estem llegint el text.

llegiràdespréslector quedel es fa real l’autorla idea que És: EL LECTOR MODELel text i pot dirigir el seu missatge a un tipus determinat de lector. És a dir, l’autor escriupensant en una mena de lector concret.

■ El lector “model" ha de saber coses que no s'hi expliquen: els anomenats IMPLÍCITS TEXTUALS:

les presuposicions: coneixements de cultura general ,coneixements enciclopèdics,informacions que l’emissor suposa té la persona que llegisca el text per tal de comprendre’l perfectament.

les referències textuals: relacions que el text pot guardar amb altres textos:- Relacions hipertextuals: es partix d’un text per a fer un altre.- Relacions metatextuals: en un text apareixen comentaris d’altres textos.- Relacions paratextuals: en un text apareixen títols, epígrafs… que remeten

a altres textos.- Relacions intertextuals: en un text s’inclouen fragments de textos d’altre/s

autor/s → CITES

VEUS a nivell textual

El LOCUTOR: és el “jo” discursiu, és a dir , qui “parla” en elstextos expositius.

TO THE PARROT!

En els textos narratius l’anomenem NARRADOR , i es potpresentar en 1a o en 3a persona.

· El narrador en 1ª persona singular o plural és un narrador intern, protagonista o testimoni.

· El narrador en 3ª persona sing. o pl., és un narrador extern, omniscient o no omniscient.

Locutor= NarradorAlocutari= ReceptorEnunciadors=Personatges=cites o discurs citat

L’ENUNCIADOR: veu diferent de la del “jo”o el “tu” discursiu.

· En els textos argumentatius, parlem de CITES o discurs citat.

· En els textos NARRATIUS, són les veus dels PERSONATGES= VEUS ENUNCIADORES. Aquestes veus

apareixen en el text a través del text dialogat bé en estil directe (ED) com en estil indirecte (EI).

L’ALOCUTARI: és el destinatari en el discurs, el “tu”, el “vosaltres” discursiu. És prou usual en els textos argumentatius.

En els textos narratius l’anomenem RECEPTOR.

La ModalitzacióLa modalització és el fenomen que dóna compte de la maneracom l'emissor inclou, en el seu enunciat, marques de la seuapresència. Per tant, direm que un text està modalitzat si esreconeix l’actitud o l’opinió de l'emissor respecte a allò quediu.

Si detectem molts trets de modalització, de subjectivitat,direm que el text està molt modalitzat i, si no és així, direm queestà poc modalitzat.

Les marques de modalització (junt amb els elements díctics de 1ªpersona), són marques que justifiquen la presència de la funcióexpressiva en un text.

MARQUES DE MODALITZACIÓA més dels elements díctics de 1a persona, tenim moltes més marques que ens ajuden a determinar el grau de modalització d’un text.

De vegades llegim textos que no tenen marques que indiquen lapresència de l’emissor. Això és normal en textos científics que,òbviament, han de ser objectius, però no en textos expositius-argumentatius.

Quan un text expositiu argumentatiu presenta marquesd’impersonalitat, és perquè la intenció de l’emissor és la depresentar uns continguts com si foren una veritat objectiva i nouna apreciació personal.

Això però,no vol dir que el text deixe de ser argumentatiu.Aquesta manera d’escriure respon a una estratègia argumentativa,és a dir, l’autor vol que els textos tinguen més credibilitat perquèes presenten com a objectius.

La Impersonalització

Alguns trets lingüístics de la impersonalització:

• Verbs impersonals: caldre, haver-hi

• Oracions amb “se” impersonal : impersonals reflexes; Es diu…

• Construccions amb subjecte de caràcter genèric: hom, tothom, la gent, algú, un,

les persones.

• Construccions amb valor impersonal: 2ª p. sing., 1ª plur. o 3ª plur.: Quan veus…,

Escrivim ç davant…, Han destituït l'entrenador.

• Predomini de la modalitat enunciativa.

• Predomini del mode indicatiu i el present amb valor atemporal

• Oracions passives : L'entrenador ha sigut destituït, El tabac és desaconsellat.

• Construccions d’infinitiu: Fumar no és aconsellable

És IMPORTANT que detecteu com a marca d’impersonalitat l’ús de la 2ª persona, però CAL TENIR EN COMPTE que és un ús COL·LOQUIAL i que quan us expresseu, a l’hora de redactar, per exemple, la pregunta 3 b), HEU D’EVITAR-LA.