Tema 1: Entorn Sanitari - XTEC · l’assistència sanitària i disminuir les llistes d’espera....

Tema 1: Entorn Sanitari

INTRODUCCIÓ

• Sistema Sanitari: Conjunt de serveis sanitaris i d’institucions públiques i privades d’una zona i les relacions que s’estableixen entre aquests.– S’organitza en funció de la ideologia predominant– Tendència s. XX oferir una protecció cada vegada més

elevada• Desenvolupament històric:

– Hospitals i dispensaris de caritat– Assegurances de malaltia per a la protecció dels diferents grups de

treballadors– Seguretat Social

Tema 1: Entorn Sanitàri C1 Mireia Farré

Punts clau ( intervenció estatal)

• “prevenció de la malaltia i promoció de la salut més importants que la mateixa assistència sanitària” dissenyar plans globals cal la participació de l’estat– Canvi d’orientació a nivell mundial

• Canvis polítics succeïts a España. 1977, primeres eleccions democràtiques Ministerio de Sanidad y Seguridad Social ( assumeix serveis, competències i recursos dispersos en d’altres institucions)


ELS ORIGENS• Principis S. XX :

– Estat espanyol s’ocupava dels problemes sanitaris que afectaven a les col·lectivitats

– Assistència sanitària individual:» Medicina privada ( recursos )» Organitzacions religioses ( no recursos )

• 30 de Gener 1900:Llei d’accidents de Treball– Es creen assegurances

» Accidents de treball» Malaltia» Maternitat


• 1919 INP ( Instituto Nacional de Previsión ) es converteix en el gestor de totes aquestes assegurances.

• 1942 S’aprova la LSOE ( Ley de Seguro Obligatorio de Enfermedad ):

» Treballadors» Famílies de treballadors» Pensionistes

• 1944 “Ley de Bases de Sanidad Nacional” Ordena atendre d’altres problemes de salut:

» Mediambientals» Alimentació» Sanejament» Riscos laborals» ...

Tema 1: Entorn Sanitari C1 Mireia Farré

• 1962 “Ley de Hospitales” Xarxa hospitalària nacional

• 1963 “Ley de Bases de la Seguridad Social”. S’introdueix el concepte de Seguretat Social.– “Seguridad Social”: Assegurança sanitària de caràcter

obligatori, finançada mitjançant quotes obreres i patronals• Actualment, cobreix:

– Malaltia– Jubilació– Desocupació– Incapacitat laboral temporal o permanent– Viduïtat– Orfandat


• 1974 “Ley general de Seguridad Social” Assitència sanitària amb lliure elecció de metge general, pediatra i ginecòleg

• 1978 “Constitució espanyola” – Titul I, Capitul III, article 43:

Article 431. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.

2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris. La llei establirà els drets i els deures de tothom en aquest punt.

3. Els poders públics fomentaran l'educació sanitària, l'educació física i l'esport. Facilitaran també la utilització adequada del lleure.


– Titul I, Capitul III, article 41:

– Poders públics: municipis, provincies i Comunitats Autònomes

Article 41Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de falta de feina. L'assistència i les prestacions complementàries seran lliures.


• 1978 Congrès Alma-Ata, capital de Kazajstán.

– Pontenciar l’assitència primària en detriment de la hospitalària


Numero17_articulo1_4.htm


• 1978 INP desapareix per donar lloc a 3 organitzacions– INSALUD: “Instituto Nacional de la Salud” gestionava i

administrava els serveis sanitaris de la Seguritat Social– INSS: “Instituto Nacional de la Seguridad Social” gestionava

i administrava les prestacions d’indole econòmica de la Seguritat Social

– INSERSO: “ Instituto Nacional de Servicios Sociales” Dirigir els serveis socials de tipus complementari als anteriors i gestionar les pensions d’invalidesa i jubilació (no contributives).

• 1984 Comença la reorganització del primer nivell d’assitència. (´70)

» Primer nivell: ambulatoris» Segon nivell: ambulatoris d’especialitats» Tercer nivell: hospitals


• 1986 “Ley General de Sanidad” (Ley 14/1986 Abril)– Seguretat Social Sistema Nacional de Salut

– Llei

leygeneraldesanidad_89.pdf


• 1989 S’universalitza el dret a la assitència sanitària publica.

• Totes les Comunitats Autònomes han constituit els seus Serveis de Salut i gestionen l’assistència sanitària en els seus territoris


• Consell Interterritorial òrgan de coordinació del Sistema Nacional de Salut, format per representants de totes les Comunitats Autònomes i de l’Administració Central.– Funcions:

• Informació i comunicació entre totes les administracions• Coordinar els aspectes fonamentals de la sanitat

• Real Decret 63/1995, 20 de Gener pel qual, es regulen les prestacions incloses o excloses del Sistema Nacional Salut

Ministerio de Sanidad y Consumo - Organizacion - CCAA - El Consejo Interterritorial.mht

Ministerio de Sanidad y Consumo - Organizacion - CCAA - El Consejo Interterritorial.mht


• 2002, modificació de l’estructura del Minesteri de Sanitat i Consum– INSALUD Institut Nacional de Gestió Sanitaria, gestionar

les prestacions sanitàries (Ceuta i Melilla)– La financiació de l’assitència sanitaria de la Seguretat Social, és

responsabilitat de les Comunitats Autònomes a partir dels impostos, 2002 L’Estat transfereix a les Comunitats Autònomes la recaudació d’alguns impostos:

– Part d’IRPF– IVA– Impost sobre Hidrocarburs– Alcohol i tabac

– Institut Nacional de Gestió Sanitària

Instituto Nacional de Gesti?n Sanitaria.mht




• 2003: Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut ( Ley 16/2003, de 28 de Maig ) Estableix les accions de coordinació i cooperació de les Administracions públiques sanitàries com a mitjà per a assegurar als ciutadans el dret a la protecció de la salut.– La llei, preten assegurar la coordinació i cooperació entre les

Comunitats Autònomes i tracta temes com per exemple les prestacions, la cartera de serveis, els medicaments, l’educació sanitària, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, etc...

• EX/ S’estableixen concerts entre els hospitals privats per a millorar l’assistència sanitària i disminuir les llistes d’espera.


ESTRUCTURA DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT

• CARACTERÍSTIQUES– Es considera la salut des d’un punt de vista integral: promoure la

salut i prevenir la malaltia però tambè oferir solucions en el cas d’aparició de la malaltia.

– L'extensió de l'assistència és cap a tota la població: independentment del seu estatus econòmic i lloc en el territori

– La participació de les comunitats (ciutadans) en la promoció de la salut.

– Importància de l’educació sanitària– Els ciutadans posseeixen uns drets i poden exercir-los de forma

individual o associant-se ( dret a la salut, a rebre una sèrie de prestacions, a rebre informació com a pacient, a reclamar, etc.)


ORGANITZACIÓ• Servei de Salut ( Comunitat Autònoma) Àrees de

Salut– Cada servei es divideix en àrees geogràfiques, les àrees de salut,

estructura fonamental del sistema sanitari– 200.000 a 250.000 habitants– Atenció primària en el centre de salut– Atenció especialitzada en un hospital pròpi o concertat

• Àrees de Salut Zones bàsiques de salut– On es dona l’atenció primària de salut, en els centres de salut per

equips de diferents professionals anomenats equips d’atenció primària


• LES REGIONS SANITARIES


Àrea de salutZona bàsica de salutDemarcació

Al menys una ( un hospital, al menys, per cada àrea de salut; en aquest cas, un hospital per cada 200.000-250.000 habitants)

Diverses ( Un centre de salut per cada 5.000- 25.000 habitants )

Institucions

HospitalsCentre de SalutLloc

EspecialistesEquip d’atenció primàriaEncarregat

Atenció EspecialitzadaAtenció PrimàriaPrestacionsÀrea de Salut


CATSALUT Servei Català de la Salut prestacions

http://www10.gencat.net/catsalut/cat/index.htm

Prestacions complement?ries - Els serveis sanitaris - CatSalut.mht


LES INSTITUCIONS SANITÀRIES PRIVADES• La xarxa assitencial espanyola és mixta, pública i privada

(fig. 1.4, pg. 17)• En el sector sanitari privat espanyol tenen una gran

importància les següents organitzacions:– Mutualitats públiques de funcionaris: N’hi ha 4, MUFACE,

ISFAS, MUGEJU i MUNPAL. Una part dels funcionaris pot triar rebre assitencia sanitària de la Seguretat Social o d’una entitat d’assegurança lliure ( ADESLAS, DKV, CASER...)

– Empreses col·laboradores de la Seguretat Social ( Telefònica, RTV Espanyola): col·laboració amb la seguretat social amb instal·lacions pròpies

– Mutues d’accidents de treball i malalties professionals: FREMAP, ASEPEYO,...

– Entitats d’assegurança lliure


ACTIVITATS1.- Què és una ESP?2.- Quin percentatge de la població espanyola té contractada

una assegurana privada?3.- On es concentren la majoria d’ESP?4.- Quines atencions no acostuma a cobrir el sistema sanitari

públic?5.- Explica en que consisteix la creació d’un mercat sanitari6.- Què són les mutualitats públiques de funcionaris? Cita’n

algun exemple7.- Explica què és i com està organitzada una àrea de salut.

(pg. 14)


NIVELLS D’ASSITÈNCIA I TIPUS DE PRESTACIONS1. ATENCIÓ PRIMARIA: PRIMER NIVELL D’ASSISTÈNCIA• L’atenció primària de salut té com a objectiu curar la malaltia i, fins i

tot, evitar la seva aparició fent que els factors responsables de la seva gènesis no puguin produir-la de forma efectiva. Per això, es promourà tot allò que augmenti el nivell de salut de les persones. Això es fonamenta en què és millor per a les persones no emmalaltir que ser curades; lògicament, els estalvia patiment i en moltes ocasions és més fàcil i efectiu evitar l’aparició de la malaltia que tractar de curar-la

• (OMS) «l’atenció primària de salut és fonamentalment assistència medico – sanitària - social, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat per mitjans que li siguin acceptables, amb la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país puguin suportar. L’atenció primària, a la vegada que constitueix el nucli del SNS, forma part del desenvolupament econòmic i social de la comunitat».


1. ATENCIÓ PRIMARIA: PRIMER NIVELL D’ASSISTÈNCIA• Es divideix en zones bàsiques de salut ( criteris per

delimitar-les: població i temps)– A Catalunya s’anomenen àrees bàsiques de salut– Centre d’Atenció primària Centre integral on estan

els consultoris i els serveis assitencials (a Catalunya el CAP o centre d’atenció primària).

Les característiques principals dels centres de salut són:o Treball en equipo Atenció a l’individu, la família i la comunitat.o Desenvolupament, mitjançant programes de promoció de la salut,

prevenció, curació i rehabilitació.


1. ATENCIÓ PRIMARIA: PRIMER NIVELL D’ASSISTÈNCIA– Equip d’atenció primària Conjunt de professionals, sanitaris o

no, que treballen en una ABS. Cada ABS té assignat un equip d’atenció primària que presta l’atenció al CAP i es desplaça als consultoris locals.

Aquests professionals ofereixen una atenció integral, que inclou:• o La prevenció de malalties (vacunacions, diagnòstic i tractament precoç).• o La promoció de la salut (educació sanitària).• o El diagnòstic i tractament de les malalties.• o L’aplicació de rehabilitació i reinserció social (quan la malaltia ha deixat

seqüeles).• o L’atenció a domicili.• o La d’urgències.• o La vigilància epidemiològica, l’educació sanitària.• o La participació de la comunitat.• o La docència i la investigació.


Tipus de prestacions en l’atenció primària – Les prestacions en el nivell primari inclouen:

• o Medicina general (inclou atenció maternoinfantil i urgències).o Atenció bucodental.

• o Laboratori bàsic.• o Estadística de salut i demografia.• o Control de grups de risc (diabètics, hipertensos, etc.).• o Educació per la salut.


1. ATENCIÓ ESPECIALITZADA: SEGON NIVELL D’ASSISTÈNCIA

L’atenció especialitzada de la salut és el segon nivell d’accés dels ciutadans i ciutadanes a l’assistència sanitària. L’atenció especialitzada de la sanitat pública comprèn:

• L’atenció hospitalària• Atenció sociosanitària• Atenció psiquiàtrica i salut mental• Atenció a drogodependències• Altres recursos d’atenció especialitzada• Atenció farmacèutica


• L’assistència sanitària especialitzada a Catalunya es presta a través dels recursos d’internament, consultes ambulatòries especialitzades, hospitals de dia, urgències i hospitalització a domicili, i compta amb el suport d’altres recursos, com ara les unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries (UFISS) i els programes d’atenció domiciliària - equips de suport (PADES).

• La majoria d’aquests recursos s’organitzen funcionalment en xarxes com la d’hospitals d’aguts, la xarxa sociosanitària, la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD), que formen part de la xarxa sanitària d’utilització pública (XHUP).

• catsalut

Atenci? hospital?ria - Atenci? especialitzada - Els serveis sanitaris - CatSalut.mht


• HOSPITALS:– Es poden classificar seguint diferents criteris:

1. Tipus d’assitència:- Hospital general ( min 1/Area de salut)- Hospital especialitzat ( oncològic, pediàtric, geriàtric,...)

2. Tipus de malalties que atenen- Malalties agudes ( d’estança curta)- Cròniques ( superior a 30 dies )- Psíquiques

3. Àmbit territorial- Hospital local o comarcal- Hospital d’àrea- Hospital regional o de referència

4. Dependència patrimonial- Hospital públic- Hospital privat

Els serveis sanitaris - Atenci? especialitzada - Atenci? hospital?ria - Tipus d'hospitals.mht

Els serveis sanitaris - Atenci? especialitzada - Atenci? hospital?ria - Tipus d'hospitals.mht


SISTEMES DE SALUT A EUROPA• En la major part de països europeus la prestació d’assistència sanitària

forma part del sistema de Seguretat Social (sistema general de prestacions de dret públic amb l’objectiu d’augmentar el benestar social de la població). Hi ha però diferències entre els sistemes de seguretat social dels diferents països d’Europa com per exemple:

Tipus de gestió del sistema: públic o privat Tipus de cobertura a la població: a tots els ciutadans, només als

treballadors que cotitzen al sistema, a tots els treballadors, etc. Temps necessari de cotització per tenir dret a les prestacions.

Responsabilitat pública o privada del sistema


Sistema Nacional de Salut o model Beveridge

Finançament a través d’impostos públics.

Llibertat d’accés per a tots els ciutadans.

Gestió per l’administració pública.

Control parlamentari.

Els centres assistencials i hospitals reben un pressupost global limitat i els professionals que treballen al sistema són, generalment, funcionaris.

Es va instaurar primer als països del nord (Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Noruega, Suècia i Regne Unit) i posteriorment als països del sud d’Europa (Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal)

L’evolució d’aquest sistema ha comportat que en alguns països s’incorpori la gestió privada d’alguns centres, així com l’aportació directa dels usuaris a determinades prestacions (sobretot les farmacèutiques).

Finançament a través de quotes obligatòries que paguen les empreses i els treballadors i s’ingressen en uns fons públics. Aquest fons contracten metges autònoms, que cobren per servei mèdic, així com hospitals, que funcionen amb un pressupost global limitat.

Alemanya, Àustria, Bèlgica, França i els Països Baixos són els països que adopten aquest tipus de sistema de Seguretat Social

Model Bismarck o d’assegurances socials

Tema 1: Entorn Sanitari - XTEC · l’assistència sanitària i disminuir les llistes d’espera....

Documents

Transcript of Tema 1: Entorn Sanitari - XTEC · l’assistència sanitària i disminuir les llistes d’espera....