1. 1. La cmera Joan Porcel Moreno 1r Bat B 2014-2015
2. 2. ndex La cmera i l'ull hum La llum Els materials sensibles El diafragma i l'obturador El visor Els objectius Els filtres Tipus de cmeres
3. 3. La cmera i l'ull hum La llum arruba a l'ull a travs de la crnia i la pupilla. L'iris varia la seva obertura, es contrau os'arronsa, i aix controla la intensitat de llum que entra. El cristall s la lent que serveix per a formar una imatge ntida, enfoca els raigs que entren a travs de la pupilla.
4. 4. La cmera i l'ull hum A la cmera, la llum arriba a travs de l'objectiu. Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d'aquest hi ha el diafragma. A dins de l'objectiu hi ha una lent que enforar el raig.
5. 5. La cmera i l'ull hum VISI SELECTIVA La visi humana est controlada en part per lull i en part pel cervell, cosa que permet veure el que interessa prescindint de la resta d'informacin, la cmera no pot i ho capta tot.
6. 6. La cmera i l'ull hum ENFOCAMENT Lull quasi mai produeix una imatge desenfocada, si estem llegint i a continuacin alcem la vista en direccin a la finestra, per exemple, no es produeix cap alteraci dimatge
7. 7. La cmera i l'ull hum BIDIMENSIONALITAT La cmera reduix una escena tridimensional a una imatge de dues dimensions. Grcies al cervell , sintetitza els dos punts de vista que aporten els dos ulls.
8. 8. La cmera i l'ull hum ANGLE DE VISI Lull t un sol angle de visi, noms podem veure un espai determinat. Segons el tipus dobjectiu, la cmera pot tenir diversos angles de visi.
9. 9. La cmera i l'ull hum EFECTES OPTICS A travs de jocs entre lents, les cmeres es poden aconseguir determinats efectes, com corregir determinades perspectives, augmentar la grandria
10. 10. La llum La llum, a part de ser l'element bsic que ens permet obtenir imatges, tamb s un material ms de l'imatge que ens ajuda a conferir un aspecte o un altre a all que s'estigui fotografiant.
11. 11. La llum Caracterstiques Est composta per quantitats denerga invisible anomenats fotons, aquests es traslladan en lnea recta traant ondulacions.
12. 12. La llum Caracterstiques La llum, quan topa amb alguna superficie o alguna substncia, pot reaccionar de diferents maneres: 1- Transmissi: directa / difusa / parcial. 2- Reflexi: directa / difusa / parcial / selectiva. 3- Absorci.
13. 13. Els colors Els colors sn el resultat de la descomposici de la llum blanca. La reflexi i labsorci de part dels raigs de lespectre lumnic en la superficie dels cossos s la que ens provoca la percepci dels colors.
14. 14. Els colors Primaris o additius: roig verd blau = llum blanca Secundaris substractius: roig+verd = groc / roig+blau = magenta / blau+verd = cian Suma de complementaris = llum blanca (roig+cian)
15. 15. Temperatura de color La temperatura depn de la quantitat per tamb del color (diferents quantitats de roig, verd i blau).
16. 16. Control de la llum Hi ha diferents dispositius que permeten controlar la llum: - FOTMETRES: Mesuren la quantitat de llum duna escena concreta. - DIAFRAGMA I VELOCITAT DOBTURACI: ens permet controlar la exposici.
17. 17. Control de la llum FILTRES: discriminen els raigs que entran a la cmera. EQUIP DILUMINACI: es pot manipular la llum duna escena. Lmpades de tungst, sn com bombetes casolanes per amb ms potncia.
18. 18. Utilitzaci de lmpades de tungst LSPOT: Permet difondre o concentrar la llum segons si acostem el punt de llum a la lent o lallunyem.
19. 19. Utilitzaci de lmpades de tungst EL FLOOD: proporciona llum uniforme sobre grans rees.
20. 20. Control de la llum LMPADES DE QUARS O HALGENES - reflector de quars - reflector rectangular - difusors - reflectors parablics - flaix - torxes
21. 21. Reflector de quars Permeten enfocar on es vulgui
22. 22. Reflector rectangular La lmpada s allargada i proporciona un feix de llum ampli i uniforme.
23. 23. Difusors Les parets del difusor difonen la llum. Aquesta s potent per suavitzada i serveix per a la illuminaci general.
24. 24. Reflectors parablics Sutilitzen per a proporcionar major intensitat lumnca a punts concrets.
25. 25. Flaix s una de les llums artificials ms utilitzades per a solucionar puntualment la baixa lluminositat duna escena.
26. 26. Torxes Proporcionen llum potent i dura.
27. 27. Complements - - Suports - Paraiges - Banderes - Plantilles - Pantalles - Difusors
28. 28. Complements - Filtres - Viseres i cons - Gasa - Malles metlliques
29. 29. Disseny de la iluminaci En fotografia i vdeo ens interessa veure com es comporta la llum per saber com arribar a la cmera i com afectar els materials sensibles o els receptors de les cmeras digitals.
30. 30. Disseny de la iluminaci REBOTADA. Fer que arribi ms suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles.. FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que illuminaran l'escena
31. 31. La pellcula PARTS: - Suport de la pellcula que impedeix la reflexi de la llum. - Capa adhesiva - Emulsi fotosensible - Capa protectora de gelatina per a protegir lemulsi i evitar que es ralli.
32. 32. La pellcula CARACTERSTIQUES: - El seu format - El tipus demulsi - El tipus dimatge que produeixen - El seu ndex de sensibilitat de la llum
33. 33. La pellcula Les pellcules per a negaius en blanc i negre tenen una capa demulsi fotosensibles que quedar ms o menys afectada per la llum. En canvi, les pellcules en color tenen tres capes demulsi: una sensible al blau, laltre al verd i una tercera al roig.
34. 34. Els materials sensibles Les pellcules es diferncies per: - El seu format. - Tipus d'imatge que produeix. - Index de sensibilitat a la lum.
35. 35. Els materials sensibles El fet de que una pellcula sigui ms o menys sensible determinar els segunts aspectes: -Menor temps d'exposici. - Definici del grau de la imatge. - Contrasts de diferents tons.
36. 36. Els materials sensibles L'ndex de sensibilitat es mesura segons L' ISCO. Cal trobar un equilibri ptim entre definici o iluminositat.
37. 37. El diafragma de l'obturador-El diafragma Dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la cmera. Funciona com l'iris de l'ull hum, obrint-se o tancant-se per permetre que entrei mes o menys llum. Els nmeros F sn l'expressi de relaci entre l'obertura real i la distncia focal.
38. 38. El diafragma de l'obturador-El diafragma Mecanisme situat davant del sensor fotosensible que impedeix que la lllum arribi al objectiu a travs del diafragma. Noms s'obre per deixar passar la lumm en el moment e que es prem el disparador.
39. 39. El diafragma de l'obturador El moviment s un dels principals motors en la fotografia, ja que els objectes i ssers fotografiats sovin estan en moviment. Hi han diferents maneres de treballar amb el moviment ( congelaci de moviment, desplaament, combinaci del diafragma i la velocitatdobruraci)
40. 40. El visor Dispositiu a travs del qual s'observa el subjecte o objecte que ser fotografiat, fent possible compondre l'escena i enfocar. N'hi ha de dos tipus: -V. Directe: s independent de lbjectiu. - V. Rflex: l'imatge projectada est invertida lateralment.
41. 41. Els objectius Perqu els raigs de llum que entren dins la cmera es projectin damunt del suport fotosensible i produeixi una imatge ntida, s necessari que tots els raigs que passen pel forat de la cmera conflueixin en un punt, que s'enfoquin a travs de lobjectiu.
42. 42. Els objectius- Elements d'una lent Focus Centre ptic Pla focal Eix ptic Centre de curvatures Distncia focal Pla de lbjecte
43. 43. Els objectius Tipus d'objectius Normals Angulars
44. 44. Els objectius Tipus d'objectius Macros Teleobjectius
45. 45. Els objectius-Accessoris L'augment: enroscant-se a l'objectiu ens permeten acostarnos als diferents elements.
46. 46. Els objectius-Accessoris Anells extensors: un altre complement que s'afegeix a l'objectiu sn els anells, que permeten enfocar a menys distncia un element.
47. 47. PARMETRES QUE CONDICIONEN LA PROFUNDITAT DE CAMP L'obertura del diafragma. La distncia focal de l'objectiu. La distncia respecte a l'objecte enfocat
48. 48. WEBGRAFIA GOOGLE IMAGES BLOGGER FOTOGRAFIC