Tema2

1. Lespai geogrfic espanyol i catal Tema 2 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar

2. ndex

1.El territori espanyol: situaci i extensi

2. Importncia de la situaci geogrfica

2.1. Influncia en el clima i la vegetaci

2.2. Influncia en levoluci histrica

3. Diversitat fsica

3.1. Evoluci demogrfica

3.2. Diversitat del clima i la vegetaci

4. Diversitat humana

4.2. Evoluci econmica

5. Lorganitzaci territorial de lEspanya contempornia

5.1. Evoluci histrica

5.2. LEstat de les autonomies

6. Lorganitzaci territorial de Catalunya

6.1. Situaci geogrfica

6.2. Lorganitzaci politico-administrativa

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 3. Objectius

Conixer la situaci, extensi i diversitat fsica i humana dels territoris peninsulars i insulars que formen Espanya.

Valorar els contrastos fsics, tant del relleu com del clima i la vegetaci, que donen forma a una diversitat de paisatges naturals.

Identificar les principals caracterstiques demogrfiques i econmiques que donen lloc a una diversitat humana, amb un desigual creixement demogrfic i econmic.

Conixer lactual divisi administrativa dEspanya.

Conixer la situaci geogrfica i lactual organitzaci politicoadministrativa de Catalunya.

4. 1. El territori espanyol: situaci i extensiGeografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 5. 1. El territori espanyol: situaci i extensi Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 6. 1. El territori espanyol: situaci i extensi Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 7. 1. El territori espanyol: situaci i extensi ILLES BALEARS Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 8. 1. El territori espanyol: situaci i extensi LES CANRIES Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 9. ndex

3. Diversitat fsica

6.2. Lorganitzaci politicoadministrativa

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 10. 2.1 Influncia en el clima i la vegetaciGeografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 11. 2.1 Influncia en el clima i la vegetaci Bardenas Reales (Navarra) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar Paisatge desrtic 12. 2.1 Influncia en el clima i la vegetaci Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar Paisatge Mediterrani Cala Trebalger - Menorca 13. 2.1 Influncia en el clima i la vegetaci ROURE ALZINA ALZINA SURERA MATA DESPART PI AVET BOSC LAURISILVA Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 14. 2.2 Influncia en levoluci histrica(no entra a examen) Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar La Prehistria i lEdat Antiga 15. 2.2 Influncia en levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar Roma a la Pennsula 16. 2.2 Influncia en levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar Edat Mitjana (Pobles Germnics i Visigots) 17. 2.2 Influncia en levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar Musulmans a la pennsula 18. 2.2 Influncia en levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar LEdat Moderna 19. 2.2 Influncia en levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 20. 2.2 Influncia en levoluci histrica Situaci de lImperi Espaol. En blau els territoris independitzats en la guerra de la Independncia.Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar LEdat Contempornia 21. 2.2 Influncia en levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar LEdat Contempornia 1986 Signatura Espanya a Europa 22. ndex

3. Diversitat fsica

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 23. 3.1 Diversitat fsica: Diversitat del relleu

Caracterstiques del relleu peninsular :

Forma massissa

Altitud mitjana elevada : 660 metres, causada per la messeta. (Pic ms alt: Mulhacn 3479 metres)

Disposici perifrica del relleu peninsular.

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008

Caracterstiques Illes Balears :

Prolongaci Nord-est Sistema Btic

No grans altituds (Puig Major Mallorca 1445 metres)

Caracterstiques Illes Canries :

Oest continent Afric

Roques volcniques

Teide (3715 metres, el ms alt dEspanya)

Relleu Espanya

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 26. 3.2 Diversitat fsica: Diversitat del clima i la vegetaci peninsular

Factors determinants del clima peninsular :

Latitud :

a) situaci en la zona temperada de lhemisferi Nord

b) precipitacions mitjanes (variacions en funci de la regi)

c) rep moltes hores dinsolaci

Influncia continental i marina :

a) masses daire provinents dEuropa i del Nord dfrica

b) masses daire provinents de loce Atlntic i de la Mediterrnia

c) Dos grans dominis climtics (amb gran varietat de climes regionals):

c.1) locenic temperat i ms humit

c.2) mediterrani ms sec i clid

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 28. Corrents oceniques Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 29. 3.2 Diversitat fsica: Diversitat del clima i la vegetaci peninsular

Relleu

a) laltitud determina clima de muntanya (temperatures baixes i ms precipitacions que en zones planes)

b) els relleus ms exteriors dificulten el pas cap a linterior, per tant, el clima dinterior s ms contrastat que a la costa.

Circulaci atmosfrica

Situada a la zona de convergncia de les masses daires polars i tropicals

El clima es defineix a partir duns elements, ( http://www.educaplus.org/climatic/04_elem_queson.html )entre ells:

La temperatura

Les precipitacions

La vegetaci peninsular

Espanya humida: de clima ocenic: prats naturals, arbres de full caduca (roure, castanyer, faig,)

Espanya seca: clima mediterrani: plantes adaptades a el calor (alzines, pins, sureres,)

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 32. 3.2.Clima i vegetaci dels territoris insulars

Illes Balears :

Influncia del mar

Temperatures suaus i vegetaci mediterrnia

Illes Canries (clima subtropical) :

Latitud subtropical

Temperatures mitjanes elevades

Vegetaci formada per matolls, per tamb vegetaci endmica, com la laurisilva.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 33. Paisatges peninsulars

Paisatge : s un geosistema, el conjunt de lecosistema duna rea i els elements econmics, socials i culturals caracterstics de la societat humana que determinen la seva influncia en el lloc.

Tamb, una porci de territori caracteritzat per una combinaci dinmica de diferents elements geogrfics (abitics, bitics i antrpics) que en interrelacionar-se donen com a resultat un conjunt en constant canvi i evoluci.

Els paisatges poden ser: naturals o antropitzats.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 34. Paisatges peninsulars

A causa de lacci antrpica, les modificacions en els darrers segles en el paisatge shan incrementat considerablement.

Lacci antrpica t un fort impacte ambiental que es fa imprescindible la gesti del paisatge.

Cal que es desenvolupa una ordenaci i gesti del territori que garanteixi un s racional i sostenible.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008 35. Paisatges antropitzats espanyols

Paisatge rural

Depn de les caracterstiques del paisatge natural i de la forma docupar i organitzar lespai agrari

A lEspanya seca :

a) paisatge de sec

b) poblament rural concentrat

c) els habitatges formen nuclis compactes, pobles o viles a prop duna font daigua (riu, pou,...)

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 36. Paisatges rurals de sec Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 37. Paisatges antropitzats espanyols

A lEspanya humida :

a) les cases no sagrupen en grans nuclis (petites poblacions amb poques cases al voltant dun nucli central)

b) Tamb les cases es poden estendre independentment pel territori (masies, granges allades,...

c) les separacions entre els diferents nuclis o cases poden ser cultius, prats, boscos,...

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 38. Paisatges rurals Espanya humida Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 39. Paisatges antropitzats espanyols

Paisatge urb :

El forma el poblament en ciutats

s el resultat dun llarg procs histric

Les ciutats a lEstat Espanyol estan distribudes de forma irregular

Les ciutats ms dinmiques, actualment, estan situades a la perifria (Pas Valenci, Pas Basc, Andalusia i Catalunya)i a Madrid

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 40. Paisatges urbans Madrid Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 41. ndex

3. Diversitat fsica

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 42. 4.1 Evoluci demogrfica

Caracterstiques de levoluci :

Augment de ms del doble des del 1900 al 2001. (2008, 45 mil.lions)

Contrastos demogrfics degut al creixement i distribuci desigual

Creixement ms elevat entre el 1900 i la dcada dels 70 (alta natalitat i descens de la mortalitat)

A partir dels 70, i fins a lactualitat, descens de la natalitat (actualment hi ha un repunt)

Espanya ha passat de ser un pas emissor demigrants a ser un pas receptor demigrants

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 43. 4.1 Evoluci demogrfica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 44. 4.1 Evoluci demogrfica

Fins el s. XX el principal dest dels emigrants espanyols va ser Amrica Llatina

En la dcada dels 60, el dest van ser pasos europeus (Frana, Alemanya i Sussa); aproximadament uns 2 mi.lions

Els emigrants procedien de zones rurals i amb pocs recursos.

Tamb es va produir una emigraci del camp cap a la ciutat dins del mateix territori (una de les causes de la desigualtat de creixement dalgunes poblacions).

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 45. Emigraci espanyola finals XIX - XX Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 46. 4.1 Evoluci demogrfica

Caracterstiques de la immigraci actual a Espanya

Destacat focus dimmigraci

2008: + de 4 mil.lions destrangers.

La majoria provenen de pasos amb inestabilitat poltica o economies febles.

Arriben a la recerca de feina

Procedncia delpasos del Magreb, dAmrica Llatina i dsia.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 47. 4.1 Evoluci demogrfica

s una de les causes del creixement actual de la poblaci (sobretot de Catalunya, Madrid, Illes Balears, Canries).

A partir dels 80 molts dels emigrants espanyols varen tornarEspanya (especialment Andalusia i Mrcia).

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 48. Porcentaje de la poblacin extranjera en los pases de la Unin Europea (2000) Fuente: Base de Datos de Migraciones Laborales. OIT .Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 49. Importancia de los grupos ms numerosos de poblacin extranjera en Espaa segn pases de procedencia en 1992 y 2001. Fuente: Direccin General de Polica, M. del Interior, 1992, y Censo de Poblacin, 2001. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 50. Poblacin extranjera en las provincias espaolas en 2001 Fuente: Avance del Censo de Poblacin. 2001 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 51. 4.1 Evoluci demogrfica

Caracterstiques de la distribuci de la poblaci

Contrast entre perifria i interior

Repartiment desigual

Zones ms poblades a la perifria

Tamb Madrid, Sevilla o Saragossa

Contrast amb linterior amb una densitat ms baixa de poblaci

Ciutats amb ms habitants: Madrid, Barcelona, Valncia, Sevilla i Saragossa.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 52. Densitat de la poblaci a Espanya http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Variaci%C3%B3n_de_la_poblaci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_entre_1981_y_2005.svg Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 53. 4.2. Evoluci Econmica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 54. Participacin relativa de los sectores productivos espaoles en el PIB Fuente: Aos 1901-1990 en J. Alcaide: Una revisin urgente de la Renta Nacional del Espaa en el siglo XX. 1950-1999. BBV informes econmicos de 1978 y 1997 e INE. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar Ao Sector Primario Sector Secundario Sector Terciario 1901 46.4 19.6 34.0 1935 34.5 31.7 33.8 1940 31.9 28.3 39.8 1960 22.6 36.7 40.6 1975 10.3 39.0 50.7 1985 6.4 34.2 59.4 1990 5.1 34.5 60.4 1995 3.9 30.6 65.5 1999 3.1 33.0 66.3 55. 4.2 Evoluci Econmica: l agricultura

Caracterstiques de lagricultura

Es modernitza cap al 1950, fet que augmenta el seu rendiment.

Es produeix, al mateix temps, lemigraci del cap a la ciutat (genera desequilibri entre sectors).

La poblaci activa passa de lagricultura a la indstria i tamb al sector serveis.

Destaquen els productes de sec (olivera i cereals)

Destaquen, ms en lactualitat, laugment en productes de regadiu (hortalisses i arbres fruiters)

Lentrada a la UE en el 86 va comportar excedents, i per tant, es va incentivar el tancament dexplotacions no rendibles . Important lacci de laPACa Espanya.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 56. 4.2 Evoluci Econmica: la indstria i els serveis

Caracterstiques de la indstria i els serveis

( http://www.slideshare.net/isaacbuzo/proceso-de-industrializacin-de-espaa-presentation )

La industrialitzaci sinicia en la segona meitat del segle XIX (Catalunya i Pas Basc)

Alguns dels obstacles era la configuraci fsica de la pennsula.

La Guerra Civil va interrompre el desenvolupament, que ja era lent.

1959: Pla dEstabilitzaci

1964: Plans de desenvolupament (Industrialitzaci de zones com Valladolid, Vigo o Saragossa)

60-70: els dos sectors van passar a ser majoritaris tant en ocupaci com en producci

Creixement no uniforme (Catalunya, Pas Basc i Madrid)

Sectors ms dinmics: siderometallrgica, qumica, construcci de maquinria naval, automoci, txtil i agroalimentria.

El creixement industrial va anar acompanyat del creixement dels serveis (especialment turisme)

Finals dels 70: crisi de la indstria, especialment siderometallrgica

Dcades 80 i 90: incorporaci a la UE. Modernitzaci de la indstria.

Darrers anys segle XX i inicis XXI: dos pilars: la construcci i el consum privat. Augments del PIB del 3,8 %.

2008 endavant: crisi global .

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 60. ndex

3. Diversitat fsica

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 61. 5. Organitzaci territorial de lEspanya contempornia

Necessitat de dividir el territori estatal per un control ms exhaustiu i per fer desaparixer els desequilibris entre rees.

Els lmits administratius, habitualment, no sn recents.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 62. 5.1. Evoluci histrica

Primera divisi en provncies varen ser els romans.

Edat Mitjana: regnes

Fins el s. XVIII, organitzaci propera al federalisme.

S. XIX: desenvolupament de la revoluci liberal i creaci divisi provincial, es consolida un sistema centralista.

Sistema centralista: dissenyat amb lobjectiu destar al servei de lEstat central i de facilitar ladministraci dels diversos territoris.

1833 es crea la provncia, pel ministre Javier de Burgos, amb criteris ajustats al servei de lEstat central. Divisi artificial, per sense barrejar municipis de diferents regnes histrics

Regions histriques: cap tipus datribuci. Inici dalgunes CC.AA.

Fi XIX, sinicien una srie de moviments reivindicatius nacionalistes (base de lactual configuraci de lEstat de les Autonomies)

-Constituci 1978: defineix laprovnciaentitat local amb personalitatjurdica prpia, formada per una agrupaci de municipis. Es considera el segon nivell territorial a Espanya

Actualment, s un rgan administratiu territorialtotes les actuacions territorials es fan a nivell provincial (recaptaci impostos, organitzaci trnsit, serveis educatius i sanitaris,...).

Diputaci provincial :representen el govern i ladministraci de les provncies. Tamb hi estan representats els municipis de la provncia. El Govern Central hi t un Sotsdelegat.

Alteraci territorial s competncia de lEstat i ha destar aprovada per les Corts Generals

La provncia est perdent importncia.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 67. Mapa provincial i autonmic Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 68. Mapa provincial dEspanya Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 69. 5.2 LEstat de les autonomies

Causa dels plantejaments autonomistes: la diversitat (lingstica, histrica, cultural,...) del territori espanyol

El procs de transici poltica va implicar:

a) creaci duna democrcia parlamentria

b) passar duna organitzaci centralista a una descentralitzada

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 70. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 71. 5.2 LEstat de les autonomies Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 72. 5.2 LEstat de les autonomies

Les CC.AA., considerades el primer nivell dorganitzaci territorial a Espanya, tenen alguna coincidncia amb els antics regnes dabans del 1833:

a)Catalunya, lArag, Comunitat Valenciana i les Balears, integrants de la Corona dArag.

b) Navarra, Galcia, Astries, Extremadura i Mrcia, amb personalitat especfica

c) Pas Basc, tot i que les provncies estaven integrades en la Corona de Castella, tenien les seves prpies lleis i cultura.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 73. 5.2 LEstat de les autonomies

Castell i Lle s el resultat de la uni dels regnes de Castella i de Lle

Castella-la Manxa : similar al regne de Toledo

Andalusia no t precedent histric, per es parla de la Btica romana o dels regnes de Sevilla, Crdova, Jan i Granada

La Rioja, Cantbria i Madrid, producte de la divisi provincial

Les Canries, un cas diferent, per moltes circumstncies.

Procs de creaci :

Iniciativa dorganismes locals de proposta de lEstatut

Les Corts aprovaven una Llei Orgnica (LEstatut dautonomia)

Contingut de lEstatut: denominaci de la comunitat, demarcaci territorial, organismes autnoms propis, competncies adquirides i llenges oficials.

Institucions :

Assemblea Legislativa o Parlament autonmic

Consell de Govern

President, escollit pels membres del Parlament

Competncies :

- Sn funcions que lEstat ha transferit a les CC.AA.

- Competncies compartides: per exemple, lEstat es reserva el poder legislatiu i la CC.AA. el poder executiu.

Competncies especfiques: ordenaci territorial, urbanisme, educaci o sanitat.

Competncies estatals: relacions internacionals, Hisenda o Defensa.

Lexecuci de les competncies autonmiques es porta a terme amb el finanament.

Les divisions territorials vigents a Espanya

Les CC.AA: sn un nou nivell de divisi territorial

Els nivells territorials sn: lestatal, lautonmic, el provincial i el municipal.

- La Constituci preveu crear agrupacions de municipis diferents de la provncia. En la Llei de Bases de Rgim Local es reconeix la condici dentitats locals dmbit submunicipal que institueixin les comunitats autnomes:

Parrquies

Comarques (en el cas de Catalunya, tenen poder administratiu)

rees metropolitanes

Mancomunitats

La provncia perd importncia a favor de la CC.AA.

Altres formes de divisions territorials (diferent a la poltica):

Divisi territorial per ladministraci de justcia (partits judicials i audincies territorials; shan respectat les comunitats autnomes per tenir competncies judicials)

Divisi militar (capitanies generals)

Districtes navals

Conques hidrogrfiques

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 80. Els municipis

s el nivell territorial ms antic, lorigen o les delimitacions dalguns municipis actuals est a lEdat Mitjana.

8111 municipis amb extensions molt diferenciades, per circumstncies histriques. Trobem des de municipis de menys d1 km 2,fins a municipis de ms de 1000 km 2(8 municipis)

Entre els 60 i els 80 degut a lintens despoblament rural, generen nombroses agregacions de municipis.

Els municipis estan administrats pels Ajuntaments. La Llei de Bases de rgim local (1985) els hi dna i reconeix determinades competncies, per exemple: seguretat en llocs pblics, trasnports pblics, protecci de la salubritat pblica, protecci del medi ambient, contractaci dobres i serveis,...)

Lalteraci dels municipis ha de ser aprovada des de la Comunitat Autnoma pertinent.

http://es.wikipedia.org/wiki/Municipios_de_Espa%C3%B1a

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 83. ndex

3. Diversitat fsica

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 84. 6. Lorganitzaci territorial de Catalunya:6.1 Situaci Geogrfica http://www.xtec.cat/~agui1/socials/mapagooglecatalonia.htm 85. 6.2 Lorganitzaci politico-administrativa

Des del s. XIV la divisi territorial de Catalunya eren les vegueries (1 en el 1304, se nesmenten divuit, i en l'ltima neren quinze amb vuit sotsvegueries)

Decret de Nova Planta (1716) : 12 corregiments i un Districte

Napole (1810) : constituci dun govern autnom a Catalunya (control francs).

Annexi de Frana: organitzaci territorial a partir de 4 departaments: Ter, Boques de lEbre, Montserrat i Segre.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 86. 6.2 Lorganitzaci politico-administrativa

1833 (desprs del retorn de la Corona als Borbons), es va imposar la divisi provincial, tot i la permanncia en la conscincia popular de les vegueries.

1931: Instauraci de la Segona Repblica i recuperaci de la Generalitat i es realitza laPonncia dEstudi de la Divisi Territorial de Catalunya (1931).Va tenir en compte dos aspectes:

lopini dels municipis a travs duna enquesta per conixer si la divisi de Catalunya en partits judicials (1834) responia o no al criteri de poder realitzar el desplaament de qualsevol poble en el cap del seu partit judicial, (rrius pertanyia al partit judicial de Matar).

I, tamb, si responia a l equilibri entre la quantitat dhabitants de cada partit judicial

La ponncia va acordar dividir territorialment Catalunya en: 38 comarques i 9 regions. Es va aprovar el 1936 i va tenir vigncia fins el 39. Tot i la curta durada va deixar una emprenta molt gran entre els catalans per:

La gran participaci que es va demanar per realitzar-la

La rigurositat del propi estudi

Lanlisi de la dinmica econmica de les poblacions (mercats)

Sentit de pertinenadels catalans en les seves comarques

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 89. Regions de Catalunya entre 1936 i 1939 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 90. 6.2 Lorganitzaci politico-administrativa

1939: supressi de la Generalitat i imposici de la divisi provincial, utilitzada encara actualment a efectes de lEstat Central.

1979 : creaci de les demarcacions comarcals, basades en la divisi del 1936.

1987 :Llei de la divisi i lorganitzaci comarcals de Catalunya. Defineix la Comarca com : entitat local de carcter territorial, formada per lagrupaci de municipis continus amb una personalitat jurdica prpia. Les comarques estan formades per conjunts de municipis amb uns trets comuns (fsics o humans) .

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 91. 6.2 Lorganitzaci politico-administrativa -Tres noves comarques, com a diferncia respecte la del 36: Pla de lEstany (Banyoles), Pla dUrgell (Mollerussa) i Alta ribagora (Pont de Suert) En groc, comarques reivindicades En vermell, noves comarques Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 92. 6.2 Lorganitzaci politico-administrativa

-Consell Comarcal : ens format per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i regidores dels diversos municipis de la comarca, i amb competncies en algunes matries (ordenaci del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament o medi ambient).

Comarcalia(La Web Social de Catalunya)

http://www.diba.es/altreswebs/consells.asp

2000:Comissi dExperts :comissi, presidida per Miquel Roca i Junyent, per fer una revisi del model dorganitzaci territorial de Catalunya amb la creaci de 6 noves comarques:

Alta Segarra (Calaf)

Baix Llobregat Nord ( Martorell)

Moians (Moi)

Segre Mitj (Ponts)

Selva martima (Blanes)

Vall de Camprodon (Camprodon)

El motiu de la creaci de les noves comarques va ser:

Unitats cohesionades socioeconmicament

Alt potencial demogrfic

Satisfer reivindicacions comarcals

Reforar mbits de relativa amplitud territorial per amb una migrada potncia demogrfica i urbana.

Una de les altres conclusions dels experts va ser la creaci de les vegueries.

El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol de 2010 la Llei de vegueries

La nova organitzaci territorial de Catalunya pervegueries ,t un objectiu doble, que ve donat per la doble funci de la vegueria: com a demarcaci territorial i com a rgan de cooperaci local.

Els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials.

Amb aquesta llei, es persegueix millorar i aprofundir en el necessari equilibri territorial que necessita Catalunya. Tot plegat, amb lobjectiu de millorar la qualitat i leficincia en la prestaci dels serveis, aprofundir en el benestar de la ciutadania i oferir garanties per a la cohesi social i la vertebraci territorial.

La demarcaci veguerial s la divisi en qu la Generalitat organitza els seus serveis. La llei estableix que lmbit territorial de les demarcacions veguerials ser el segent:

Alt Pirineu, que comprn els municipis de les comarques de lAlta Ribagora, lAlt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Juss i el Pallars Sobir.

Barcelona, que comprn els municipis de les comarques de lAlt Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental.

Catalunya Central, que comprn els municipis de les comarques de lAnoia, el Bages, el Bergued, Osona, i el Solsons.

Girona, que comprn els municipis de les comarques de lAlt Empord, el Baix Empord, la Garrotxa, el Girons, el Pla de lEstany, el Ripolls i la Selva.

Lleida, que comprn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla dUrgell, la Segarra, el Segri i lUrgell.

Camp de Tarragona, que comprn els municipis de les comarques del Tarragons, lAlt Camp, el Baix Camp, el Baix Peneds, la Conca de Barber i el Priorat.

Terres de lEbre, que comprn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsi, la Ribera dEbre i la Terra Alta.

Per la seva banda, lAran constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya i es relaciona de manera bilateral amb els rgans de Govern de la Generalitat. Per, pel que fa a la seva integraci a la instituci provincial de Govern i Administraci local, lAran formar part de la Vegueria de lAlt Pirineu.

Notcies sobre la suspensi de la Llei de Vegueries

Notcia La Vangurdia

Notcia Territori

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 100. Mapa comarquesGeografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar Mapes Flash interactius 101. 6.2 Lorganitzaci politico-administrativa

Les institucions catalanes

Regulaci per lEstatut dautonomia de catalunya, aprovat lany 2006.

Origen medieval

Reinstauraci de la Generalitat en el 1931: instituci democrtica dautogovern de Catalunya

1939:abolici de la instituci pel general Franco

1977: restabliment de la Generalitat

Institucions catalanes

President de la Generalitat : mxim representant de Catalunya i del Consell Executiu

Consell Executiu:govern de la Generalitat i format per departaments, anomenats Conselleries, amb els corresponents consellers

Parlament de Catalunya :Organisme legislatiu que representa la poblaci catalana.

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar

Tema2

Documents

Transcript of Tema2