- 1. Lespai geogrfic espanyol i catal Tema 2 Geografia - 2n
Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar
2. ndex
- 1.El territori espanyol: situaci i extensi
- 2. Importncia de la situaci geogrfica
- 2.1. Influncia en el clima i la vegetaci
- 2.2. Influncia en levoluci histrica
- 3.2. Diversitat del clima i la vegetaci
- 5. Lorganitzaci territorial de lEspanya contempornia
- 5.2. LEstat de les autonomies
- 6. Lorganitzaci territorial de Catalunya
- 6.2. Lorganitzaci politico-administrativa
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 3.
Objectius
- Conixer la situaci, extensi i diversitat fsica i humana dels
territoris peninsulars i insulars que formen Espanya.
- Valorar els contrastos fsics, tant del relleu com del clima i
la vegetaci, que donen forma a una diversitat de paisatges
naturals.
- Identificar les principals caracterstiques demogrfiques i
econmiques que donen lloc a una diversitat humana, amb un desigual
creixement demogrfic i econmic.
- Conixer lactual divisi administrativa dEspanya.
- Conixer la situaci geogrfica i lactual organitzaci
politicoadministrativa de Catalunya.
4. 1. El territori espanyol: situaci i extensiGeografia - 2n
Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 5. 1. El territori
espanyol: situaci i extensi Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia
Santa Anna - Matar 6. 1. El territori espanyol: situaci i extensi
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 7. 1. El
territori espanyol: situaci i extensi ILLES BALEARS Geografia - 2n
Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 8. 1. El territori
espanyol: situaci i extensi LES CANRIES Geografia - 2n Batxillerat
- Escola Pia Santa Anna - Matar 9. ndex
- 1.El territori espanyol: situaci i extensi
- 2. Importncia de la situaci geogrfica
- 2.1. Influncia en el clima i la vegetaci
- 2.2. Influncia en levoluci histrica
- 3.2. Diversitat del clima i la vegetaci
- 5. Lorganitzaci territorial de lEspanya contempornia
- 5.2. LEstat de les autonomies
- 6. Lorganitzaci territorial de Catalunya
- 6.2. Lorganitzaci politicoadministrativa
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 10.
2.1 Influncia en el clima i la vegetaciGeografia - 2n Batxillerat -
Escola Pia Santa Anna - Matar 11. 2.1 Influncia en el clima i la
vegetaci Bardenas Reales (Navarra) Geografia - 2n Batxillerat -
Escola Pia Santa Anna - Matar Paisatge desrtic 12. 2.1 Influncia en
el clima i la vegetaci Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia
Santa Anna - Matar Paisatge Mediterrani Cala Trebalger - Menorca
13. 2.1 Influncia en el clima i la vegetaci ROURE ALZINA ALZINA
SURERA MATA DESPART PI AVET BOSC LAURISILVA Geografia - 2n
Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 14. 2.2 Influncia en
levoluci histrica(no entra a examen) Geografia - 2n Batxillerat -
Escola Pia Santa Anna - Matar La Prehistria i lEdat Antiga 15. 2.2
Influncia en levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola
Pia Santa Anna - Matar Roma a la Pennsula 16. 2.2 Influncia en
levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa
Anna - Matar Edat Mitjana (Pobles Germnics i Visigots) 17. 2.2
Influncia en levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola
Pia Santa Anna - Matar Musulmans a la pennsula 18. 2.2 Influncia en
levoluci histrica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa
Anna - Matar LEdat Moderna 19. 2.2 Influncia en levoluci histrica
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 20. 2.2
Influncia en levoluci histrica Situaci de lImperi Espaol. En blau
els territoris independitzats en la guerra de la
Independncia.Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna -
Matar LEdat Contempornia 21. 2.2 Influncia en levoluci histrica
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar LEdat
Contempornia 1986 Signatura Espanya a Europa 22. ndex
- 1.El territori espanyol: situaci i extensi
- 2. Importncia de la situaci geogrfica
- 2.1. Influncia en el clima i la vegetaci
- 2.2. Influncia en levoluci histrica
- 3.2. Diversitat del clima i la vegetaci
- 5. Lorganitzaci territorial de lEspanya contempornia
- 5.2. LEstat de les autonomies
- 6. Lorganitzaci territorial de Catalunya
- 6.2. Lorganitzaci politicoadministrativa
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 23.
3.1 Diversitat fsica: Diversitat del relleu
- Caracterstiques del relleu peninsular :
- Altitud mitjana elevada : 660 metres, causada per la messeta.
(Pic ms alt: Mulhacn 3479 metres)
- Disposici perifrica del relleu peninsular.
- http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 24.
3.1 Diversitat fsica: Diversitat del relleu
- Caracterstiques Illes Balears :
- Prolongaci Nord-est Sistema Btic
- No grans altituds (Puig Major Mallorca 1445 metres)
- Caracterstiques Illes Canries :
- Teide (3715 metres, el ms alt dEspanya)
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 25.
3.1 Diversitat fsica: Diversitat del relleu
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 26.
3.2 Diversitat fsica: Diversitat del clima i la vegetaci
peninsular
- Factors determinants del clima peninsular :
- a) situaci en la zona temperada de lhemisferi Nord
- b) precipitacions mitjanes (variacions en funci de la
regi)
- c) rep moltes hores dinsolaci
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 27.
3.2 Diversitat fsica: Diversitat del clima i la vegetaci
peninsular
- Influncia continental i marina :
- a) masses daire provinents dEuropa i del Nord dfrica
- b) masses daire provinents de loce Atlntic i de la
Mediterrnia
- c) Dos grans dominis climtics (amb gran varietat de climes
regionals):
- c.1) locenic temperat i ms humit
- c.2) mediterrani ms sec i clid
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 28.
Corrents oceniques Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa
Anna - Matar 29. 3.2 Diversitat fsica: Diversitat del clima i la
vegetaci peninsular
- a) laltitud determina clima de muntanya (temperatures baixes i
ms precipitacions que en zones planes)
- b) els relleus ms exteriors dificulten el pas cap a linterior,
per tant, el clima dinterior s ms contrastat que a la costa.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 30.
3.2 Diversitat fsica: Diversitat del clima i la vegetaci
peninsular
- Situada a la zona de convergncia de les masses daires polars i
tropicals
- El clima es defineix a partir duns elements, (
http://www.educaplus.org/climatic/04_elem_queson.html )entre
ells:
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 31.
3.2 Diversitat fsica: Diversitat del clima i la vegetaci
peninsular
- Espanya humida: de clima ocenic: prats naturals, arbres de full
caduca (roure, castanyer, faig,)
- Espanya seca: clima mediterrani: plantes adaptades a el calor
(alzines, pins, sureres,)
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 32.
3.2.Clima i vegetaci dels territoris insulars
- Temperatures suaus i vegetaci mediterrnia
- Illes Canries (clima subtropical) :
- Temperatures mitjanes elevades
- Vegetaci formada per matolls, per tamb vegetaci endmica, com la
laurisilva.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 33.
Paisatges peninsulars
- Paisatge : s un geosistema, el conjunt de lecosistema duna rea
i els elements econmics, socials i culturals caracterstics de la
societat humana que determinen la seva influncia en el lloc.
- Tamb, una porci de territori caracteritzat per una combinaci
dinmica de diferents elements geogrfics (abitics, bitics i
antrpics) que en interrelacionar-se donen com a resultat un conjunt
en constant canvi i evoluci.
- Els paisatges poden ser: naturals o antropitzats.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 34.
Paisatges peninsulars
- A causa de lacci antrpica, les modificacions en els darrers
segles en el paisatge shan incrementat considerablement.
- Lacci antrpica t un fort impacte ambiental que es fa
imprescindible la gesti del paisatge.
- Cal que es desenvolupa una ordenaci i gesti del territori que
garanteixi un s racional i sostenible.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar
http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1008 35.
Paisatges antropitzats espanyols
- Depn de les caracterstiques del paisatge natural i de la forma
docupar i organitzar lespai agrari
- b) poblament rural concentrat
- c) els habitatges formen nuclis compactes, pobles o viles a
prop duna font daigua (riu, pou,...)
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 36.
Paisatges rurals de sec Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia
Santa Anna - Matar 37. Paisatges antropitzats espanyols
- a) les cases no sagrupen en grans nuclis (petites poblacions
amb poques cases al voltant dun nucli central)
- b) Tamb les cases es poden estendre independentment pel
territori (masies, granges allades,...
- c) les separacions entre els diferents nuclis o cases poden ser
cultius, prats, boscos,...
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 38.
Paisatges rurals Espanya humida Geografia - 2n Batxillerat - Escola
Pia Santa Anna - Matar 39. Paisatges antropitzats espanyols
- El forma el poblament en ciutats
- s el resultat dun llarg procs histric
- Les ciutats a lEstat Espanyol estan distribudes de forma
irregular
- Les ciutats ms dinmiques, actualment, estan situades a la
perifria (Pas Valenci, Pas Basc, Andalusia i Catalunya)i a
Madrid
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 40.
Paisatges urbans Madrid Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia
Santa Anna - Matar 41. ndex
- 1.El territori espanyol: situaci i extensi
- 2. Importncia de la situaci geogrfica
- 2.1. Influncia en el clima i la vegetaci
- 2.2. Influncia en levoluci histrica
- 3.2. Diversitat del clima i la vegetaci
- 5. Lorganitzaci territorial de lEspanya contempornia
- 5.2. LEstat de les autonomies
- 6. Lorganitzaci territorial de Catalunya
- 6.2. Lorganitzaci politicoadministrativa
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 42.
4.1 Evoluci demogrfica
- Caracterstiques de levoluci :
- Augment de ms del doble des del 1900 al 2001. (2008, 45
mil.lions)
- Contrastos demogrfics degut al creixement i distribuci
desigual
- Creixement ms elevat entre el 1900 i la dcada dels 70 (alta
natalitat i descens de la mortalitat)
- A partir dels 70, i fins a lactualitat, descens de la natalitat
(actualment hi ha un repunt)
- Espanya ha passat de ser un pas emissor demigrants a ser un pas
receptor demigrants
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 43.
4.1 Evoluci demogrfica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia
Santa Anna - Matar 44. 4.1 Evoluci demogrfica
- Fins el s. XX el principal dest dels emigrants espanyols va ser
Amrica Llatina
- En la dcada dels 60, el dest van ser pasos europeus (Frana,
Alemanya i Sussa); aproximadament uns 2 mi.lions
- Els emigrants procedien de zones rurals i amb pocs
recursos.
- Tamb es va produir una emigraci del camp cap a la ciutat dins
del mateix territori (una de les causes de la desigualtat de
creixement dalgunes poblacions).
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 45.
Emigraci espanyola finals XIX - XX Geografia - 2n Batxillerat -
Escola Pia Santa Anna - Matar 46. 4.1 Evoluci demogrfica
- Caracterstiques de la immigraci actual a Espanya
- Destacat focus dimmigraci
- 2008: + de 4 mil.lions destrangers.
- La majoria provenen de pasos amb inestabilitat poltica o
economies febles.
- Arriben a la recerca de feina
- Procedncia delpasos del Magreb, dAmrica Llatina i dsia.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 47.
4.1 Evoluci demogrfica
- s una de les causes del creixement actual de la poblaci
(sobretot de Catalunya, Madrid, Illes Balears, Canries).
- A partir dels 80 molts dels emigrants espanyols varen
tornarEspanya (especialment Andalusia i Mrcia).
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 48.
Porcentaje de la poblacin extranjera en los pases de la Unin
Europea (2000) Fuente: Base de Datos de Migraciones Laborales. OIT
.Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 49.
Importancia de los grupos ms numerosos de poblacin extranjera en
Espaa segn pases de procedencia en 1992 y 2001. Fuente: Direccin
General de Polica, M. del Interior, 1992, y Censo de Poblacin,
2001. Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar
50. Poblacin extranjera en las provincias espaolas en 2001 Fuente:
Avance del Censo de Poblacin. 2001 Geografia - 2n Batxillerat -
Escola Pia Santa Anna - Matar 51. 4.1 Evoluci demogrfica
- Caracterstiques de la distribuci de la poblaci
- Contrast entre perifria i interior
- Zones ms poblades a la perifria
- Tamb Madrid, Sevilla o Saragossa
- Contrast amb linterior amb una densitat ms baixa de
poblaci
- Ciutats amb ms habitants: Madrid, Barcelona, Valncia, Sevilla i
Saragossa.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 52.
Densitat de la poblaci a Espanya
http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Variaci%C3%B3n_de_la_poblaci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_entre_1981_y_2005.svg
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 53. 4.2.
Evoluci Econmica Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna
- Matar 54. Participacin relativa de los sectores productivos
espaoles en el PIB Fuente: Aos 1901-1990 en J. Alcaide: Una revisin
urgente de la Renta Nacional del Espaa en el siglo XX. 1950-1999.
BBV informes econmicos de 1978 y 1997 e INE. Geografia - 2n
Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar Ao Sector Primario
Sector Secundario Sector Terciario 1901 46.4 19.6 34.0 1935 34.5
31.7 33.8 1940 31.9 28.3 39.8 1960 22.6 36.7 40.6 1975 10.3 39.0
50.7 1985 6.4 34.2 59.4 1990 5.1 34.5 60.4 1995 3.9 30.6 65.5 1999
3.1 33.0 66.3 55. 4.2 Evoluci Econmica: l agricultura
- Caracterstiques de lagricultura
- Es modernitza cap al 1950, fet que augmenta el seu
rendiment.
- Es produeix, al mateix temps, lemigraci del cap a la ciutat
(genera desequilibri entre sectors).
- La poblaci activa passa de lagricultura a la indstria i tamb al
sector serveis.
- Destaquen els productes de sec (olivera i cereals)
- Destaquen, ms en lactualitat, laugment en productes de regadiu
(hortalisses i arbres fruiters)
- Lentrada a la UE en el 86 va comportar excedents, i per tant,
es va incentivar el tancament dexplotacions no rendibles .
Important lacci de laPACa Espanya.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 56.
4.2 Evoluci Econmica: la indstria i els serveis
- Caracterstiques de la indstria i els serveis
- (
http://www.slideshare.net/isaacbuzo/proceso-de-industrializacin-de-espaa-presentation
)
- La industrialitzaci sinicia en la segona meitat del segle XIX
(Catalunya i Pas Basc)
- Alguns dels obstacles era la configuraci fsica de la
pennsula.
- La Guerra Civil va interrompre el desenvolupament, que ja era
lent.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 57.
4.2 Evoluci Econmica: la indstria i els serveis
- 1964: Plans de desenvolupament (Industrialitzaci de zones com
Valladolid, Vigo o Saragossa)
- 60-70: els dos sectors van passar a ser majoritaris tant en
ocupaci com en producci
- Creixement no uniforme (Catalunya, Pas Basc i Madrid)
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 58.
4.2 Evoluci Econmica: la indstria i els serveis
- Sectors ms dinmics: siderometallrgica, qumica, construcci de
maquinria naval, automoci, txtil i agroalimentria.
- El creixement industrial va anar acompanyat del creixement dels
serveis (especialment turisme)
- Finals dels 70: crisi de la indstria, especialment
siderometallrgica
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 59.
4.2 Evoluci Econmica: la indstria i els serveis
- Dcades 80 i 90: incorporaci a la UE. Modernitzaci de la
indstria.
- Darrers anys segle XX i inicis XXI: dos pilars: la construcci i
el consum privat. Augments del PIB del 3,8 %.
- 2008 endavant: crisi global .
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 60.
ndex
- 1.El territori espanyol: situaci i extensi
- 2. Importncia de la situaci geogrfica
- 2.1. Influncia en el clima i la vegetaci
- 2.2. Influncia en levoluci histrica
- 3.2. Diversitat del clima i la vegetaci
- 5. Lorganitzaci territorial de lEspanya contempornia
- 5.2. LEstat de les autonomies
- 6. Lorganitzaci territorial de Catalunya
- 6.2. Lorganitzaci politicoadministrativa
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 61.
5. Organitzaci territorial de lEspanya contempornia
- Necessitat de dividir el territori estatal per un control ms
exhaustiu i per fer desaparixer els desequilibris entre rees.
- Els lmits administratius, habitualment, no sn recents.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 62.
5.1. Evoluci histrica
- Primera divisi en provncies varen ser els romans.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 63.
5.1. Evoluci histrica
- Fins el s. XVIII, organitzaci propera al federalisme.
- S. XIX: desenvolupament de la revoluci liberal i creaci divisi
provincial, es consolida un sistema centralista.
- Sistema centralista: dissenyat amb lobjectiu destar al servei
de lEstat central i de facilitar ladministraci dels diversos
territoris.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 64.
5.1. Evoluci histrica
- 1833 es crea la provncia, pel ministre Javier de Burgos, amb
criteris ajustats al servei de lEstat central. Divisi artificial,
per sense barrejar municipis de diferents regnes histrics
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 65.
5.1. Evoluci histrica
- Regions histriques: cap tipus datribuci. Inici dalgunes
CC.AA.
- Fi XIX, sinicien una srie de moviments reivindicatius
nacionalistes (base de lactual configuraci de lEstat de les
Autonomies)
- -Constituci 1978: defineix laprovnciaentitat local amb
personalitatjurdica prpia, formada per una agrupaci de municipis.
Es considera el segon nivell territorial a Espanya
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 66.
5.1. Evoluci histrica
- Actualment, s un rgan administratiu territorialtotes les
actuacions territorials es fan a nivell provincial (recaptaci
impostos, organitzaci trnsit, serveis educatius i
sanitaris,...).
- Diputaci provincial :representen el govern i ladministraci de
les provncies. Tamb hi estan representats els municipis de la
provncia. El Govern Central hi t un Sotsdelegat.
- Alteraci territorial s competncia de lEstat i ha destar
aprovada per les Corts Generals
- La provncia est perdent importncia.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 67.
Mapa provincial i autonmic Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia
Santa Anna - Matar 68. Mapa provincial dEspanya Geografia - 2n
Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 69. 5.2 LEstat de les
autonomies
- Causa dels plantejaments autonomistes: la diversitat
(lingstica, histrica, cultural,...) del territori espanyol
- El procs de transici poltica va implicar:
- a) creaci duna democrcia parlamentria
- b) passar duna organitzaci centralista a una
descentralitzada
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 70.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 71. 5.2
LEstat de les autonomies Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia
Santa Anna - Matar 72. 5.2 LEstat de les autonomies
- Les CC.AA., considerades el primer nivell dorganitzaci
territorial a Espanya, tenen alguna coincidncia amb els antics
regnes dabans del 1833:
-
-
- a)Catalunya, lArag, Comunitat Valenciana i les Balears,
integrants de la Corona dArag.
-
-
- b) Navarra, Galcia, Astries, Extremadura i Mrcia, amb
personalitat especfica
-
-
- c) Pas Basc, tot i que les provncies estaven integrades en la
Corona de Castella, tenien les seves prpies lleis i cultura.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 73.
5.2 LEstat de les autonomies
- Castell i Lle s el resultat de la uni dels regnes de Castella i
de Lle
- Castella-la Manxa : similar al regne de Toledo
- Andalusia no t precedent histric, per es parla de la Btica
romana o dels regnes de Sevilla, Crdova, Jan i Granada
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 74.
5.2 LEstat de les autonomies
- La Rioja, Cantbria i Madrid, producte de la divisi
provincial
- Les Canries, un cas diferent, per moltes circumstncies.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 75.
5.2 LEstat de les autonomies
- Iniciativa dorganismes locals de proposta de lEstatut
- Les Corts aprovaven una Llei Orgnica (LEstatut dautonomia)
- Contingut de lEstatut: denominaci de la comunitat, demarcaci
territorial, organismes autnoms propis, competncies adquirides i
llenges oficials.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 76.
5.2 LEstat de les autonomies
- Assemblea Legislativa o Parlament autonmic
- President, escollit pels membres del Parlament
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 77.
5.2 LEstat de les autonomies
- - Sn funcions que lEstat ha transferit a les CC.AA.
- - Competncies compartides: per exemple, lEstat es reserva el
poder legislatiu i la CC.AA. el poder executiu.
- Competncies especfiques: ordenaci territorial, urbanisme,
educaci o sanitat.
- Competncies estatals: relacions internacionals, Hisenda o
Defensa.
- Lexecuci de les competncies autonmiques es porta a terme amb el
finanament.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 78.
5.2 LEstat de les autonomies
- Les divisions territorials vigents a Espanya
- Les CC.AA: sn un nou nivell de divisi territorial
- Els nivells territorials sn: lestatal, lautonmic, el provincial
i el municipal.
- - La Constituci preveu crear agrupacions de municipis diferents
de la provncia. En la Llei de Bases de Rgim Local es reconeix la
condici dentitats locals dmbit submunicipal que institueixin les
comunitats autnomes:
-
-
- Comarques (en el cas de Catalunya, tenen poder
administratiu)
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 79.
5.2 LEstat de les autonomies
- La provncia perd importncia a favor de la CC.AA.
- Altres formes de divisions territorials (diferent a la
poltica):
-
-
- Divisi territorial per ladministraci de justcia (partits
judicials i audincies territorials; shan respectat les comunitats
autnomes per tenir competncies judicials)
-
-
- Divisi militar (capitanies generals)
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 80.
Els municipis
- s el nivell territorial ms antic, lorigen o les delimitacions
dalguns municipis actuals est a lEdat Mitjana.
- 8111 municipis amb extensions molt diferenciades, per
circumstncies histriques. Trobem des de municipis de menys d1 km
2,fins a municipis de ms de 1000 km 2(8 municipis)
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 81.
Els municipis
- Entre els 60 i els 80 degut a lintens despoblament rural,
generen nombroses agregacions de municipis.
- Els municipis estan administrats pels Ajuntaments. La Llei de
Bases de rgim local (1985) els hi dna i reconeix determinades
competncies, per exemple: seguretat en llocs pblics, trasnports
pblics, protecci de la salubritat pblica, protecci del medi
ambient, contractaci dobres i serveis,...)
- Lalteraci dels municipis ha de ser aprovada des de la Comunitat
Autnoma pertinent.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 82.
Els municipis
- http://es.wikipedia.org/wiki/Municipios_de_Espa%C3%B1a
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 83.
ndex
- 1.El territori espanyol: situaci i extensi
- 2. Importncia de la situaci geogrfica
- 2.1. Influncia en el clima i la vegetaci
- 2.2. Influncia en levoluci histrica
- 3.2. Diversitat del clima i la vegetaci
- 5. Lorganitzaci territorial de lEspanya contempornia
- 5.2. LEstat de les autonomies
- 6. Lorganitzaci territorial de Catalunya
- 6.2. Lorganitzaci politicoadministrativa
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 84.
6. Lorganitzaci territorial de Catalunya:6.1 Situaci Geogrfica
http://www.xtec.cat/~agui1/socials/mapagooglecatalonia.htm 85. 6.2
Lorganitzaci politico-administrativa
- Des del s. XIV la divisi territorial de Catalunya eren les
vegueries (1 en el 1304, se nesmenten divuit, i en l'ltima neren
quinze amb vuit sotsvegueries)
- Decret de Nova Planta (1716) : 12 corregiments i un
Districte
- Napole (1810) : constituci dun govern autnom a Catalunya
(control francs).
- Annexi de Frana: organitzaci territorial a partir de 4
departaments: Ter, Boques de lEbre, Montserrat i Segre.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 86.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- 1833 (desprs del retorn de la Corona als Borbons), es va
imposar la divisi provincial, tot i la permanncia en la conscincia
popular de les vegueries.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 87.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- 1931: Instauraci de la Segona Repblica i recuperaci de la
Generalitat i es realitza laPonncia dEstudi de la Divisi
Territorial de Catalunya (1931).Va tenir en compte dos
aspectes:
-
-
- lopini dels municipis a travs duna enquesta per conixer si la
divisi de Catalunya en partits judicials (1834) responia o no al
criteri de poder realitzar el desplaament de qualsevol poble en el
cap del seu partit judicial, (rrius pertanyia al partit judicial de
Matar).
-
-
- I, tamb, si responia a l equilibri entre la quantitat
dhabitants de cada partit judicial
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 88.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- La ponncia va acordar dividir territorialment Catalunya en: 38
comarques i 9 regions. Es va aprovar el 1936 i va tenir vigncia
fins el 39. Tot i la curta durada va deixar una emprenta molt gran
entre els catalans per:
-
-
-
- La gran participaci que es va demanar per realitzar-la
-
-
-
- La rigurositat del propi estudi
-
-
-
- Lanlisi de la dinmica econmica de les poblacions (mercats)
-
-
-
- Sentit de pertinenadels catalans en les seves comarques
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 89.
Regions de Catalunya entre 1936 i 1939 Geografia - 2n Batxillerat -
Escola Pia Santa Anna - Matar 90. 6.2 Lorganitzaci
politico-administrativa
- 1939: supressi de la Generalitat i imposici de la divisi
provincial, utilitzada encara actualment a efectes de lEstat
Central.
- 1979 : creaci de les demarcacions comarcals, basades en la
divisi del 1936.
- 1987 :Llei de la divisi i lorganitzaci comarcals de Catalunya.
Defineix la Comarca com : entitat local de carcter territorial,
formada per lagrupaci de municipis continus amb una personalitat
jurdica prpia. Les comarques estan formades per conjunts de
municipis amb uns trets comuns (fsics o humans) .
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 91.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa -Tres noves comarques, com
a diferncia respecte la del 36: Pla de lEstany (Banyoles), Pla
dUrgell (Mollerussa) i Alta ribagora (Pont de Suert) En groc,
comarques reivindicades En vermell, noves comarques Geografia - 2n
Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 92. 6.2 Lorganitzaci
politico-administrativa
- -Consell Comarcal : ens format per consellers i conselleres
comarcals elegits entre els regidors i regidores dels diversos
municipis de la comarca, i amb competncies en algunes matries
(ordenaci del territori, sanitat, serveis socials, cultura, esport,
ensenyament o medi ambient).
- Comarcalia(La Web Social de Catalunya)
- http://www.diba.es/altreswebs/consells.asp
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 93.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- 2000:Comissi dExperts :comissi, presidida per Miquel Roca i
Junyent, per fer una revisi del model dorganitzaci territorial de
Catalunya amb la creaci de 6 noves comarques:
-
-
-
- Baix Llobregat Nord ( Martorell)
-
-
-
- Vall de Camprodon (Camprodon)
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 94.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- El motiu de la creaci de les noves comarques va ser:
- Unitats cohesionades socioeconmicament
- Satisfer reivindicacions comarcals
- Reforar mbits de relativa amplitud territorial per amb una
migrada potncia demogrfica i urbana.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 95.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- Una de les altres conclusions dels experts va ser la creaci de
les vegueries.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 96.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol de 2010 la
Llei de vegueries
- La nova organitzaci territorial de Catalunya pervegueries ,t un
objectiu doble, que ve donat per la doble funci de la vegueria: com
a demarcaci territorial i com a rgan de cooperaci local.
- Els consells de vegueria substituiran les diputacions
provincials.
- Amb aquesta llei, es persegueix millorar i aprofundir en el
necessari equilibri territorial que necessita Catalunya. Tot
plegat, amb lobjectiu de millorar la qualitat i leficincia en la
prestaci dels serveis, aprofundir en el benestar de la ciutadania i
oferir garanties per a la cohesi social i la vertebraci
territorial.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 97.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- La demarcaci veguerial s la divisi en qu la Generalitat
organitza els seus serveis. La llei estableix que lmbit territorial
de les demarcacions veguerials ser el segent:
-
-
- Alt Pirineu, que comprn els municipis de les comarques de lAlta
Ribagora, lAlt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Juss i el Pallars
Sobir.
-
-
- Barcelona, que comprn els municipis de les comarques de lAlt
Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el Maresme, el
Valls Occidental i el Valls Oriental.
-
-
- Catalunya Central, que comprn els municipis de les comarques de
lAnoia, el Bages, el Bergued, Osona, i el Solsons.
-
-
- Girona, que comprn els municipis de les comarques de lAlt
Empord, el Baix Empord, la Garrotxa, el Girons, el Pla de lEstany,
el Ripolls i la Selva.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 98.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- Lleida, que comprn els municipis de les comarques de les
Garrigues, la Noguera, el Pla dUrgell, la Segarra, el Segri i
lUrgell.
- Camp de Tarragona, que comprn els municipis de les comarques
del Tarragons, lAlt Camp, el Baix Camp, el Baix Peneds, la Conca de
Barber i el Priorat.
- Terres de lEbre, que comprn els municipis de les comarques del
Baix Ebre, el Montsi, la Ribera dEbre i la Terra Alta.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 99.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- Per la seva banda, lAran constitueix una entitat territorial
singular dins de Catalunya i es relaciona de manera bilateral amb
els rgans de Govern de la Generalitat. Per, pel que fa a la seva
integraci a la instituci provincial de Govern i Administraci local,
lAran formar part de la Vegueria de lAlt Pirineu.
- Notcies sobre la suspensi de la Llei de Vegueries
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 100.
Mapa comarquesGeografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna -
Matar Mapes Flash interactius 101. 6.2 Lorganitzaci
politico-administrativa
- Les institucions catalanes
- Regulaci per lEstatut dautonomia de catalunya, aprovat lany
2006.
- Reinstauraci de la Generalitat en el 1931: instituci democrtica
dautogovern de Catalunya
- 1939:abolici de la instituci pel general Franco
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar 102.
6.2 Lorganitzaci politico-administrativa
- 1977: restabliment de la Generalitat
- President de la Generalitat : mxim representant de Catalunya i
del Consell Executiu
- Consell Executiu:govern de la Generalitat i format per
departaments, anomenats Conselleries, amb els corresponents
consellers
- Parlament de Catalunya :Organisme legislatiu que representa la
poblaci catalana.
Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Matar