[TESE] A la recerca de les civitas contemporània. Cap a una cultura urbana de l'espai públic -...

5/25/2018 [TESE] A la recerca de les civitas contempor nia. Cap a una cultura urbana de l'esp...

http:///reader/full/tese-a-la-recerca-de-les-civitas-contemporania-cap-a-una-cul

A la recerca de la civitascontempornia

Cap a una cultura urbana de lespai pblic:

lexperincia de Barcelona (1979-2003)

Miquel Mart i Casanovas

Tesi doctoralJuny de 2004

Director de tesi:Joaquim Sabat i Bel



Miquel Mart CasanovasDirector de Tesi: Joaquim Sabat Bel

Departament dUrbanisme i Ordenaci del Territori

Universitat Politcnica de Catalunya

Juny de 2004

Aquesta Tesi doctoral ha estat realitzada amb el suport del

Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informacide la

Generalitat de Catalunya



ndex

Agraments ....................................................... .............................................................. ........................ 1

Prleg .................................................. ............................................................ ....................................... 3

1. Marc conceptual1.1 Lespai pblic cvic ........................................................... ........................................................... 9

1.1.1 La noci despai pblic cvic.................................... ........................................................... 121.1.2 Lespai pblic cvic en la ciutat contempornia ...................................................... ............ 20

1.2 Lexperincia urbanstica del projecte despai pblic ................................................................ 401.2.1 Les lgiques del projecte d'espai pblic ..................................................................... ......... 401.2.2 Diversitat de problemtiques i de respostes projectuals ...................................................... 461.2.3 La incidncia dels contextos locals...................................................................................... 58

1.3 Context urbanstic de la recerca.............................................................. .................................... 671.3.1 La poltica despais pblics davant levoluci del model Barcelona ............................... 67

1.3.2 Bases epistemolgiques de la tesi...... ............................................................................ ...... 74

2. Metodologia2.1 Objecte destudi............................... ........................................................... ................................ 83

2.1.1 Els espais pblics de la ciutat consolidada compacta. ......................................................... 832.1.2 Criteris de selecci dels casos representatius....................................................................... 882.1.3 Elements d'anlisi ............................................................. ................................................... 94

2.2 Hiptesis de recerca........................................................ ............................................................ 992.2.1 La configuraci de l'espai cvic com a lloc de relaci ....................................................... 1002.2.2 L'espai pblic com a expressi de l'estructura urbana ....................................................... 1092.2.3 La monumentalitzaci de l'espai pblic com a lloc simblic d'identitat collectiva .......... 1142.2.4 Processos i mecanismes generadors dels projectes i de la cultura de l'espai pblic .......... 121

3. La configuraci de lespai pblic3.1 El llenguatge en el tractament del pla horitzontal..................................................................... 134

3.1.1 La tendncia inicial: els espais pblics com objectes de disseny monumental.................. 1343.1.2 El projecte d'espai pblic com a llenguatge sintctic d'elements urbans ........................... 148

3.2 De l'articulaci i la integraci del pla horitzontal.............. ....................................................... 1713.2.1 Entre el projecte de lespai allat i la recerca de mecanismes d'articulaci ...................... 1713.2.2 La consolidaci dels mecanismes de la unitat espacial...................................................... 184

3.3. Les transformacions de lentorn edificat ............................................................... .................. 2063.3.1 Actuacions de rehabilitaci i millora...................................................................... ........... 2083.3.2 Actuacions de transformaci dels volums edificats........................................................ ... 215

4. Lespai pblic com estructura urbana4.1. La visi sistmica: continutat i articulaci de lespai pblic .................................................. 244

4.1.1 La gnesi duna visi estructural sobre lespai pblic ....................................................... 2454.1.2 La consolidaci de la visi estructural sobre l'espai pblic ............................................... 2564.1.3 Concrecions parcials de la visi estrcutural sobre l'espai pblic ....................................... 269

4.2 El recurs a les tipologies en el disseny dels espais pblics......................................... .............. 2844.2.1 La configuraci de tipologies lineals vinculades al sistema d'espais pblics .................... 2854.2.2 La reflexi tipolgica sobre espais puntuals vinculada als teixits urbans.......................... 290

4.3 Principis d'uniformitat en el tractament de l'espai pblic ......................................................... 3034.3.1 La reurbanitzaci extensiva de l'espai pblic ............................................................... ..... 3034.3.2 Generaci dimatges i identitats urbanes ............................................................... ............ 310



5. La monumentalitzaci de lespai pblic5.1 Els monuments escultrics ............................................................. .......................................... 321

5.1.1 La significaci del 'obra escultrica ................................................................ .................. 3225.1.2 La relaci espacial entre escultura i entorn urb................................ ................................ 328

5.2 La singularitzaci arquitectnica de lespai........................................................................ ...... 3345.2.1 La vinculaci entre equipaments collectius i espais pblics............................................. 3345.2.2 La recerca de la singularitat icnica en el paisatge urb.......................................... .......... 343

5.3 La valoritzaci del patrimoni histric.................................................. ..................................... 3515.3.1 La valoritzaci del patrimoni histric des del projecte despai pblic............................... 3535.3.2 Renovaci dels teixits histrics i carcter patrimonial de lespai pblic ........................... 360

6. La lgica projectual6. Els agents de la renovaci de lespai pblic .................................................................... ........... 375

6.1.1 La creaci i consolidaci del servei de projectes urbans ................................................... 3776.1.2 Lafebliment del lideratge en la poltica de renovaci de l'espai pblic................... ......... 3836.1.3 Els mecanismes de participaci ciutadana................ ......................................................... 393

6.2 La dimensi discursiva ................................................................. ............................................ 4036.2.1 La teoritzaci del projecte urbanstic municipal........................... ..................................... 4036.2.2 La crtica acadmica .............................................................. ............................................ 4156.2.3 Les reivindicacions ciutadanes ................................................................ .......................... 424

6.3 Els instruments de projecte...................... ................................................................ ................. 4326.3.1 El projecte despai pblic com projecte durbanitzaci..................................................... 4346.3.2 Una concepci integral del projecte despai pblic ........................................................... 4396.3.3 Criteris generals per al projecte despai pblic............................................................... ... 446

Epleg ........................................................... .............................................................. ........................ 452

Bibliografia.......................................................... ................................................................ ............... 459

Annex ................................................... ........................................................... ................................... 465

Resum en angls.............................................................. ............................................................. ...... 479



1

Agraments

Aquesta Tesi Doctoral s el resultat duna considerable recerca documental basada en fonts dinformaci

originals sobre mltiples i diverses actuacions de renovaci dels espais pblics de Barcelona. Es tracta de

documents que, en la majoria de casos, no es troben en arxius, a punt per a ser consultats, sin en

diferents serveis tcnics municipals o en despatxos professionals, amb molt trfec, i poc temps per

dedicar-se a buscar projectes antics. s per aix que el primer agrament est dedicat a les moltes

persones que mhan facilitat laccs a aquesta informaci. Sense elles, aquesta tesi no hauria estat

possible. A la Carme Grandas i el Claudi Mas, al Joaquim Espanyol i la Imma Espuelas, del sector

durbanisme de lAjuntament de Barcelona, i al personal del servei dInformaci Urbanstica Municipal.

Al Juli Esteban, el Josep M Carrera i la Pilar Roig, del Gabinet dEstudis Urbanstics. Al Carles Sanfeliu

de lInstitut Municipal dUrbanisme, al Bernardo de Sola de Barcelona Regional, al Pere Cabrera i al

Xavier Sust, vinculats a Foment de Ciutat Vella, a lAlbert Pons i el Juan Pablo Jaroslavsky de

PRONOBA i a la Carme Marzo de ProEixample, entre molts daltres. s un agrament extensiu a tots

aquells protagonistes del procs de renovaci que han acceptat dedicar-me una mica del seu temps i de la

seva sapincia, i molt sovint de la seva afabilitat, en forma dentrevistes: de lOriol Bohigas al Jordi

Borja, de lAndrs Naya a lIgnasi de Lecea, de lEnric Pericas al Jordi Henrich, del Rafael de Cceres al

Mrius Quintana.

Ara que aquest treball de recerca que sha prolongat durant anys toca a la seva fi, recordo amb gratitud

aquells amb qui em vaig comenar a interessar pel tema de lespai pblic en els darrers anys dels meus

estudis a Frana.. Monique Zimmermann, de lInstitut National de Sciences Appliques de Lyon, amb qui

vaig estudiar els espais pblics de la Presqule lionesa en el marc dun Diploma dEstudis Aprofundits, i

la qual ha donat suport a la sollicitud de la menci de Doctor Europeu. Cynthia Ghorra-Gobin, amb qui,

a lInstitut dtudes Politiques de Paris, em vaig engrescar en lanlisi comparatiu de lespai pblic entre

la ciutat europea i la ciutat americana. Alain Bourdin, de lInstitut Franais dUrbanisme, que em va

brindar interessants reflexions sobre la transformaci de lespai urb en teixits rics en patrimoni histric.A aquests intercanvis de partida, se nhi han afegit daltres al llarg de la investigaci. Lestada a la

Universitat de Harvard que ha complementat aquesta recerca mha perms entrar en contacte amb

interessants professors nord-americans. A Margaret Crawford, George Baird, Mona Serageldin i Alex

Krieger, entre daltres, els vull agrair la seva bona acollida. A Han Meyer, de la Universitat de Delft, li

agraeixo el seu entusiasta inters per aquesta recerca i la seva collaboraci de cara a sollicitar la menci

de Doctor Europeu.



2

Per aquesta investigaci ha estat desenvolupada al Departament dUrbanisme i Ordenaci del Territori.

Els professors amb qui he compartit tasques docents durant els darrers tres anys han estat uns magnfics

companys al si del Departament, amb els quals he aprs a ensenyar lurbanisme amb dedicaci i

entusiasme. Per sobretot, a lAntonio Moro, la Montserrat Torres, el Xavier Peir, la Fina Aymerich, el

Jordi Franquesa, la Zaida Muix, el Manolo Franco i la Nria Rigau, els agraeixo lexcellent ambient i

relaci que sempre han creat. Tamb vull agrair la confiana i ajuda dels responsables acadmics del

Departament durant aquests anys. Particularment, vull mencionar al Miquel Coromines, per la seva

permanent disponibilitat. A lAntonio Font, que ha contribut a lobtenci dels informes favorables per a

la sollicitud de la menci de Doctor Europeu. I al Joan Busquets, amb qui vaig poder gaudir de les seves

brillants reflexions sobre lurbanisme, mentre vaig formar part del grup de professors de les assignatures

de qu ell era responsable, i que mha donat loportunitat de completar aquesta recerca doctoral amb

lestada dinvestigaci a la Universitat de Harvard. De manera molt especial, vull agrair al Miquel

Domingo la confiana que mha mostrat i els consells que mha ofert en tot moment.

Una tesi doctoral implica constncia en un treball continuat i perseverant, i al mateix temps, moments

dintensa dedicaci. En aquestes circumstncies, poder comptar amb lafecte i el suport de la famlia

resulta fonamental, i els ho agraeixo profundament. Tamb a totes aquelles persones que mhan ajudat

decisivament en els moments de dubtes sobre lorientaci i lavan de la recerca.

Per sobretot, si hi ha alg per qui sento un sincer agrament i admiraci, s el Director daquesta tesi, el

Joaquim Sabat. Li agraeixo la seva dedicaci, la seva disponibilitat, el seu rigor i el seu saber, que ens

han perms establir una collaboraci efica per dur a bon port aquesta recerca. Li agraeixo les nombroses

oportunitats, professionals i cientfiques, que mha brindat en aquests anys. Li agraeixo les seves qualitats

humanes, expressades en la seva comprensi personal. Per a mi, s tot un exemple a seguir en la meva

futura dedicaci a la recerca i lensenyament de lurbanisme. Aquesta tesi ns un punt de partida.



PRLEG

Tots els homes, per naturalesa, desitgen saber

AristtilInici de la Metafsica. s. IV a.C.



3

Barcelona ha viscut des de la recuperaci dels Ajuntaments democrtics el 1979 un profund procs de

renovaci urbana que sha consolidat com una referncia urbanstica a nivell internacional. Un dels

aspectes clau daquesta renovaci urbana ha estat el procs de transformaci dels espais pblics.

Les actuacions sobre els espais pblics van ser les protagonistes de la poltica municipal fins el 1987.

Aquestes primeres actuacions van despertar linters de lacadmia, i van ser objecte duna important

difusi internacional. Aquesta experincia inicial apareix una i altra vegada com a pionera, com una

referncia per a moltes altres ciutats que des de finals dels anys vuitanta han plantejat la seva prpia

poltica despais pblics considerant lexemple de Barcelona. Per citar noms dues publicacions ben

recents on de manera retrospectiva semfasitza aquest carcter pioner i de referncia de la renovaci de

lespai pblic barcelon, en el llibreNew city spaces(2000), Jan Gehl afirma: For the past two decades,

Barcelona has been the most important source of inspiration for architects, landscape architects, urban

planners and politicians who work with public spaces. I en la introducci del nmero monogrfic de la

revista Topos dedicat als espais pblics urbans (Urban squares, 2002), podem llegir: The model of

Barcelona has been researched thoroughly. Per ms enll de les realitzacions dels anys vuitanta, la

renovaci de lespai pblic a Barcelona ha estat ms o menys eclipsada pel projecte Olmpic o els

projectes de lanomenada segona renovaci, que al llarg dels anys 1990 i fins a lactualitat han anat

transformant profundament el front martim i el sector de llevant de la ciutat. Tot i aix, el procs de

transformaci dels espais pblics ha estat tant o ms intens entre 1987 i 2003 que durant el perode

inicial.

Rosa Barba, en el Avan del Pla dEspais Lliures1 (una de les escasses reflexions globals sobre els

espais pblics a Barcelona duta a terme en les darreres dues dcades), afirma: ha sido justamente el

hecho de apoyar en la construccin del espacio pblico la reformulacin del proyecto olmpico, un

objetivo no explcito, lo que ha permitido cerrar el crculo y garantizar la construccin de la imagen

global y la brillante realidad urbana de que disfrutamos hoy. Queda clar que la poltica de renovaci de

lespai pblic no noms va continuar durant el perode olmpic, sin que va seguir essent central en el

projecte urbanstic de la ciutat. El 1995, el treball del Gabinet dEstudis Urbanstics dedicat a El sistemadespais lliures pblics a Barcelona2(una anlisi quantitativa dels sls qualificats com a espais lliures en

el planejament vigent a aquella data) constata que les realitzacions despais pblics entre 1986 i 1995

constituen el 34,72% del total despais lliures existents, respecte l11,17% de les realitzacions dutes a

terme entre 1976 i 1986. I aix que en el referit estudi no es comptabilitzaven els projectes de renovaci

de lespai viari, que al llarg de la dcada dels anys 1990 shan convertit en els autntics protagonistes de

la renovaci de lespai pblic.

1Barba,Avan del Pla dEspais Lliures. Juliol 1991. Document no publicat (veure fitxa en annex).2Gabinet dEstudi Urbanstics.El sistema despais lliures pblics a Barcelona. Mar 1995 (document no publicat).



4

Noms cal donar una ullada a alguns projectes en curs com la finalitzaci del buidat de lrea central del

Sector Oriental de Ciutat Vella, les intervencions al llarg de la Ronda del Mig, la pacificaci dels carrers

de lEixample o la resoluci pendent de la plaa de les Glries, per adonar-se que la poltica de renovaci

dels espais pblics a Barcelona no noms ha continuat, sin que de fet sha anat intensificant i roman

oberta.

Fins ara, la majoria de reflexions teriques sobre els espais pblics a Barcelona shan centrat en les

experincies anteriors al 1987 (per b que nombrosos projectes puntuals despais pblics posteriors hagin

pogut ser publicats en revistes durbanisme i paisatgisme). El llibre monogrfic Spazi pubblici

contemporanei: innovazione e identita a Barcellona e in Catalogna (publicat el 1989 sota la direcci de

M Cristina Tullio) representa la publicaci ms completa a nivell internacional dedicada als espais

pblics barcelonins de la primera meitat dels anys 1980. La tesi doctoral de Josep M Forti, titulada

Lexploraci del pla horitzontal i presentada el 1999, constitueix una valuosa reflexi terica, per a

ms de centrar-se nicament sobre els espais anteriors al 1987, shi aproxima des duna perspectiva

parcial vinculada a la lgica de les escoles paisatgstiques nordamericanes.

Fins a quin punt lexperincia de renovaci dels espais pblics de Barcelona ha quedat associada a les

primeres realitzacions ho demostren algunes publicacions internacionals recents. El llibre Civic

Realism de Peter Rowe els dedica tot un captol sense referir-se a cap de les actuacions posteriors, tot i

haver estat publicat el 1997. En el ja esmentat New City Spaces, Jan Gehl ens parla, lany 2000, de la

importncia de rol de lideratge del Servei de Projecte Urbans, essencial durant els anys vuitanta, per que

a partir de la segona meitat dels anys noranta ha conegut un afebliment proper al demantellament. O es

continua afirmant: There is no such thing as a limited standard set of materials and urban idioms. On the

contrary, in Barcelona, there is strong emphasis on designing each individual space as an independent

site, quan, tal i com veurem al llarg de la tesi, per a molts projectistes de la ciutat una de les principals

herncies de la transformaci de lespai pblic s el desenvolupament de lgiques duniformitzaci de la

urbanitzaci en una visi ms estructural i articuladora dels espais.

Resulta, doncs, important dur a terme una reflexi diacrnica que contempli en el seu conjunt les

intervencions sobre lespai pblic des de 1979, ja que les evolucions respecte als projectes dels primers

vuitanta han estat tan importants, que limitar-nos a les conclusions extretes a partir daquestes

experincies inicials no noms suposaria una visi parcial, sin tamb esbiaixada. Les successives

publicacions municipals, algunes delles dedicades monogrficament als espais pblics, si que han anat

deixant constncia de les actuacions en cada un dels mandats i dalgunes de les evolucions, per ho han

fet de manera fragmentria i sense la dimensi crtica i terica que aporta una recerca urbanstica com la

que es planteja el present treball.



5

Aquesta visi unitria i aquesta distncia crtica sn clau alhora dabordar un procs, no noms recent,

sin encara obert, en qu les sensibilitats i visions subjectives dels seus diferents protagonistes sn ben

vives. Un tema del qual sha parlat tant, que per alguns ja sha dit tot, i per a daltres, fins i tot se nha

parlat massa. En aquest sentit, dedicar una tesi al projecte despai pblic significa creure en la seva

importncia dins el projecte de ciutat, per oposici a aquells que el consideren de forma despectiva com

la simple epidermis de la ciutat, i tendeixen a menystenir-lo. Com la pell sana i ben cuidada, lespai

pblic qualificat aporta seguretat, confort, imatge, interacci, identitat a la vida de la ciutat. Per en cap

cas, dedicar una tesi doctoral al projecte de lespai pblic significa reivindicar-lo com a motor i centre del

projecte de ciutat, tal i com sel pogu presentar durant la primera meitat dels anys vuitanta. Tot i

reflexionar sobre lentitat i valor del projecte despai pblic, al llarg daquest treball lentenem sempre

com emmarcat en les directrius estructurals i estratgiques dun projecte de ciutat ms ampli.

Per aquest conjunt de realitzacions sobre lespai pblic dutes a terme a Barcelona en el darrer quart de

segle presenta una caracterstica suplementria: el fet dhaver estat guiades per una voluntat de recuperar

el carcter cvic de lespai pblic. La renovaci de lespai pblic no ha estat presidida per una visi

funcional de lespai, sin per la concepci de lespai pblic com un espai dencontre, de convivncia,

dafirmaci collectiva. Josep Antoni Acebillo3, que fou el primer responsable del servei de projectes

urbans i que impuls la fase inicial de la renovaci de lespai pblic, subratlla que el projecte despai

pblic, al costat de les exigncies funcionals ds, ha de recuperar, per una banda, el seu paper com a

component de lestructura urbana, i de laltra, el seu carcter com a episodi urb significatiu i

reconeixible. s a dir, lespai pblic ha de recuperar aquella dimensi significativa i simblica que havia

tingut des de lgora fins al bulevard. Les reflexions contingudes en el llibre Spazi pubblici

contemporanei dedicat als espais pblics barcelonins tamb subratllen dentrada aquesta visi cvica.

Renato Cecilia afirma: Barcelona afronta a mil mans i de manera concertada la renovaci, i reproposa

larquitectura en el seu antic paper dart pblic, reprojectant carrers i places, com autntics smbols de la

civilitat moderna. Ho fa des dun projecte de ciutat convenut que lestructura funcional no pot ser per si

sola lelement dorsal del teixit urb. La ciutat s tamb significat, imatge, smbol: funci i emoci. Al

seu torn, Maria Cristina Tullio, coordinadora de la publicaci, insisteix: la transformaci dels espaispblics a Barcelona ha consistit en fer identificables i reconeixibles els llocs com imatges que donen

accs immediat a la memria collectiva dels habitants.

Finalment, Peter Rowe, a Civic Realism, presenta la renovaci de lespai pblic barcelon com un dels

exemples a nivell mundial de projectes urbanstics amb una autntica dimensi cvica grcies a un

context social particular, que en el cas de Barcelona correspon a la recuperaci de les institucions

democrtiques.

3Acebillo, Struttura e significato dello spazio urbanoen Tullio,Le spazi pubblici contemporanei.



6

Aquesta dimensi cvica de lespai pblic apareix difanament integrada en la definici que Rosa Barba

en dna en introduir lAvan del Pla dEspais Lliures ja esmentat: Lespai obert s un lloc on es busca

desenvolupar activitats a laire lliure, fruir del contacte amb la natura, crear un lloc de contacte social, i

tamb gaudir duna visi de la forma urbana, entendre la ciutat com un espai per ser viscut

collectivament i com un monument per ser recordat i preservat com a record i mirall de la histria

collectiva. Per aix, parlar despai lliure t alhora un significat simblic i un contingut funcional. s,

doncs, des daquesta perspectiva de la recuperaci de la significaci cvica de lespai pblic que la

recerca aborda la seva renovaci a Barcelona. Aix doncs, en la tesi es combina la reflexi sobre alguns

dels elements simples de la ciutat, els elements durbanitzaci, amb la reflexi sobre una de les

dimensions ms complexes del fet urb, el seu carcter simblic duna comunitat social.

Aquest treball postula que lexperincia acumulada en la transformaci dels espais pblics a Barcelona al

llarg daquests 25 anys ha donat lloc a la formaci duna cultura compartida de lespai pblic cvic que

constitueix un marc de referncia per als successius projectes.

Aquesta cultura de lespai pblic cvic s dinmica i evolutiva, es va enriquint constantment a partir de

les noves realitzacions, i per tant, segueix oberta a noves aportacions. s per aix que la recerca es

proposa investigar les principals evolucions i tendncies que han anat transformant al llarg de dues

dcades i mitja aquesta cultura de lespai pblic. No es tracta de definir perodes, sin didentificar

tendncies i inflexions que ajudin a posar en evidncia les exploracions projectuals.

Inscrita en la visi urbanstica prpia al Departament dUrbanisme de la UPC, la recerca estudia aquesta

evoluci dels projectes despai pblic i de la seva component cvica des del punt de vista de la morfologia

i lestructura dels espais, i des del punt de vista dels processos i mecanismes projectuals. La investigaci

vol mostrar com a travs de la configuraci formal de lespai urb, del desenvolupament duna visi

estructural, de lexploraci de mecanismes contemporanis de monumentalitat, i duns mecanismes

(dinteracci entre agents, de teoritzaci, de perfeccionament dinstruments) inscrits en la lgica del

projecte urb, lexperincia de Barcelona ha forjat una cultura de lespai pblic fonamentada en lgiquesurbanes, en contraposici a daltres possibles aproximacions al projecte de lespai pblic (paisatgstiques

o funcionalistes, per exemple).

Daquesta manera, la tesi sorganitza sis captols. El primer i el segon estan dedicats a definir,

respectivament, el marc conceptual i la metodologia de la recerca. Els quatre captols restants

desenvolupen largumentaci de la investigaci organitzada al voltant de quatre hiptesis sobre la

configuraci formal dels espais, la seva inserci en lestructura urbana, els seus elements de

monumentalitat i els seus mecanismes i processos projectuals.



7

En el marc dun urbanisme pragmtic en qu la ciutat esdev laboratori i la prctica precedeix la teoria

(concepci que defineix lessncia del projecte urbanstic que Barcelona ha anat desenvolupant des del

19794), la reflexi crtica resulta essencial per poder extreure llions de les experincies dutes a terme i

anar generant un saber urbanstic til de cara a futures actuacions. En aquest sentit, la recerca no vol

representar noms una revisi histrica dels projectes sobre lespai pblic a Barcelona en les darreres

dcades, sin que vol ser tamb una aportaci terica ms, que contribueixi a la consolidaci, a la

sistematitzaci, a la divulgaci i, fins i tot, a levoluci, duna cultura de lespai pblic cvic que segueix

oberta, en la mesura que continua oberta la poltica de renovaci de lespai pblic.

4Montaner.El modelo Barcelona.



Marc conceptual

CAPTOL 1

Quan hom veu labundncia i la varietat dels edificis,cal admetre que no es deuen pas noms a la varietatdels usos i dels plaers, sin essencialment a ladiversitat dels homes

De Re Aedificatoria, Llib. IV, cap I. 1452



8

1. Marc conceptual

1.1 Lespai pblic cvic

1.1.1 La noci despai pblic cvic

1.1.1.1 Experincia de convivncia en la diversitat

1.1.1.2 Condicions de lespai pblic cvic

1.1.2. Lespai pblic cvic en la ciutat contempornia

1.1.2.1 Evoluci histrica del significat collectiu de lespai pblic

1.1.2.2 Tendncies contempornies: espais cvics versusno-llocs

1.2 Lexperincia urbanstica del projecte despai pblic

1.2.1 Les lgiques del projecte d'espai pblic

1.2.1.1 Lgiques paisatgstiques versus...

1.2.1.2 ... lgiques urbanstiques

1.2.2. Diversitat de problemtiques i de respostes projectuals...

1.2.2.1 Els espais pblics de la ciutat compacta

1.2.2.2 Els nous espais complexes de la ciutat territori

1.2.3. La incidncia dels contextos locals

1.2.3.1 De les poltiques municpals d'espais pblics...

1.2.3.2 ...als espais informals, incerts i avantguardistes

1.3 Context urbanstic de la recerca

1.3.1 La poltica despais pblics davant levoluci del model Barcelona

1.3.1.1 La gnesi del model Barcelona: 1979-1986

1.3.1.2 Canvi descala i visi estructural: 1987-1992

1.3.1.3 La segona renovaci: 1993-2004

1.3.2 Bases epistemolgiques de la tesi

1.3.2.1 Lautonomia disciplinar de la urbanstica

1.3.2.2 Lurbanisme com a disciplina aplicada i experimental

1.3.2.3 Teoria i praxis en la gnesi duna cultura urbanstica



9

En aquest primer captol es basteix el marc conceptual de referncia de la recerca, presentant lestat de

lart en aquells camps de la disciplina urbanstica en els quals sinscriu lestudi sobre la renovaci dels

espais pblics a Barcelona. Aquesta contextualitzaci s triple. En primer lloc, sexposen les reflexions

recents sobre la dimensi cvica de lespai pblic, la qual constitueix langle daproximaci de la

investigaci al tema de la renovaci de lespai pblic, i que per la seva prpia naturalesa abstracta exigeix

ser precisada amb claredat. En segon lloc, sanalitzen les experincies internacionals de creaci i

renovaci despais pblics en les darreres dcades. En tercer lloc, es defineix el context prpiament

urbanstic de la recerca, tant pel que fa a les condicions locals de lobjecte destudi (lurbanisme a

Barcelona), com pel que fa a les bases epistemolgiques de la investigaci.

1.1 Lespai pblic cvic

La reflexi sobre la dimensi cultural, social, simblica de lespai ha estat sempre present dalguna

manera (quasi sempre marginal i minoritria) en les reflexions sobre la ciutat i els fenmens

durbanitzaci des que aquestes van anar constituint un camp del saber autnom a mitjans del segle XIX.

En el que podrem anomenar la cultura de lhabitar5trobarem una lnia de pensament continuada que

posaria laccent en lexperincia significativa, personal i collectiva, de lespai, ms que no pas en el seu

s funcional. Una lnia en la que, des del socialisme utpic fins a les aportacions contempornies de

Giancarlo de Carlo, shi inscriuen figures tan rellevants com Patrick Geddes, Lewis Mumford o Norberg

Schultz. s difcil triar dentre les moltes i belles pgines en qu Lewis Mumford6

reflexiona sobre ladimensi social de la ciutat i la incidncia de lordenaci urbana en aquesta significaci collectiva:

Qu es la ciudad como institucin social? La ciudad en un sentido completo es un plexo geogrfico,

una organizacin econmica, un proceso institucional, un teatro de accin social y un smbolo esttico de

unidad colectiva. Es una escena dramtica para expresar y exteriorizar las acciones significativas y los

anhelos ms sublimes de la cultura humana. Cuando este drama cuenta con el escenario apropiado, la

vida adquiere el porte y la unidad de una obra colectiva. La tarea de crear este escenario en un conjunto

inteligente y estticamente estimulador es la esencia del arte de la construccin de las ciudades. Y menos

de esto no es suficiente.

Eclipsada pels corrents funcionalistes de lurbanisme que assolirien el seu apogeu amb les proclames del

Moviment Modern, a partir dels anys 1960 la reflexi sobre la dimensi simblica dels espais urbans es

renova amb aportacions vingudes de les cincies humanes. Els avenos en camps com lantropologia

(amb limpacte de lestructuralisme de Lvy-Strauss), la psicoanlisi o la lingstica no noms van

desenvolupar teories i eines per abordar la noci de simbolisme, sin que van impulsar unes tendncies

subjectivistes que insistien en lanlisi de lexperincia personal de la realitat ms que no pas en lintent

dobjectivar-la.

5Morandi,La citt vissuta, 1996



10

s en aquest context que apareixen camps com la semitica de lespai (en qu seguint els treballs de

Rolland Barthes aplicats a la moda indumentria, sestudien els espais com a sistema de signes en els

quals el significant, la forma fsica de lespai, sassocia a un significat mental 7) o lurbanisme cognitiu

(que estudia les imatges mentals que cada persona elabora de la realitat urbana o geogrfica que percep 8).

Simultniament, des de diverses cincies humanes, sinvestiguen els espais des daltres perspectives que

lestrictament urbanstica: des de la geografia humana i la sociologia simpulsen els treballs sobre ls i

lapropiaci de lespai, i des de la filosofia i la histria sestudia levoluci dels valors associats a lespai

pblic i dels mecanismes que fan possible aquesta associaci9.

Tan nombroses i heterognies reflexions sobre el sentit de lespai, en molts casos, no han tingut una

repercussi directa en la disciplina urbanstica, centrada en el disseny i ordenaci de lespai. Les

reflexions filosfiques es mantenen en labstracci; la semitica de lespai tendeix a derivar cap a un

exercici quasi escolstic de reformulaci i complexificaci dels conceptes creats dins el propi corrent; la

cultura de lhabitar, en el seu afany per pensar lespai des de la interpretaci de lentorn, ha acabat

potenciant els mecanismes de participaci en els processos de disseny de lespai; des de la sociologia no

sha salvat la dicotomia entre s i forma de lespai.

Si b les aportacions a la reflexi sobre la dimensi simblica de lespai des de les cincies humanes no

han tingut una transcripci directa en termes de criteris urbanstics, s innegable que aquestes aportacions

han estat cabdals per desenvolupar uns conceptes i una terminologia a partir dels quals avui en dia spossible reflexionar des lurbanisme sobre la significaci de lespai (com a tercer aspecte, al costat del

seu s i la seva forma).

Lurbanisme contemporani pot pensar lespai com a lloc, espai que no tan sols s utilitzat, sin que

genera mltiples experincies dordre divers que engendren un sentit, una dimensi simblica. I aquesta

possibilitat de pensar lespai com a lloc no sempre ha existit. Per posar un exemple, darrera la reflexi de

Camilo Sitte en Der Stdtebau sobre la prdua en la ciutat industrial de certs valors comuns a les

diferents formes de la ciutat pre-industrial, hi trobem intudes moltes de les qestions sobre la dimensisimblica de lespai revelades i explicades des dels anys seixanta, per a les quals Sitte noms podia

referir-se recorrent al concepte desttica.

6Mumford.La cultura de las ciudades.7Muntaola (1996), Pellegrino, Lagopoulos, Boudon8Lynch,La imagen de la ciudadi Rapoport, The meaning of the built environnement.9Choay,Le sens de la villei Sennet, Carne y Piedra: el cuerpo y la ciudadiLa conciencia del ojo.



11

Anant ms enrere en la histria, s significatiu que Alberti en el seu tractat De Re Aedificatoria,

organitzat segons la tripartici clssica entre nivell material, funcional i esttic, en el moment de

desenvolupar la part dedicada al nivell esttic, abandoni la lgica que segueix en la resta del tractat

(establir uns criteris generals oberts, en lloc duns models tipolgics tancats), i recorri de manera ms

confusa als ordres clssics de larquitectura com a paradigma de bellesa10. A labordar lltima dimensi

de lespai, que al ser simblica va ms enll de lexperincia exclusivament esttica, Alberti no disposa

duns conceptes que no seran desenvolupats fins cinc segles ms tard.

Grcies a aquestes aportacions de les cincies humanes al llarg del segle XX, avui en dia lurbanisme pot

definir clarament qu entn per dimensi simblica de lespai urb (la dimensi cvica de lespai pblic

essent un aspecte daquesta dimensi simblica ms general) i avanar en identificar aquelles condicions

morfolgiques, funcionals i estructurals que fan que un determinat espai sigui un lloc ms o menys ric en

significats. I les importants recerques recents sobre la dimensi cvica de lespai11, mostren que aquesta

reflexi no noms s possible, sin que s dactualitat, i necessria perqu la disciplina urbanstica integri

plenament la dimensi no funcional de lespai.

10Choay,La rgle et le modle.11Rowe, Civic realism; Morandi,La citt vissuta; Ghorra-Gobin,Rinventer le sens de la ville.



12

1.1.1 La noci despai pblic cvic

Aprofundir en la noci despai pblic cvic suposa, en primer lloc, donar una definici clara del que

entenem per aquest concepte, i en segon lloc, explorar aquelles condicions de lespai pblic que

afavoreixen el seu carcter cvic tal i com el definirem.

1.1.1.1 Experincia de convivncia en la diversitat en lespai pblic contemporani

La idea dun lloc, dun espai ric en significats diversos queda poticament expressada per Louis Kahn

quan diu La ciutat s aquell lloc on, caminant, un nen pot veure alguna cosa que li comunica all que

voldr ser de gran12. El sentit cvic de lespai pblic s, per tant, un dels molts significats que pot produir

lexperincia de lespai. Es tracta daquells significats especfics que fan referncia a la collectivitatduna societat. s per aix que la dimensi cvica de lespai urb queda magnficament plasmada en

letimologia dels mots urbsi civitas, les dues paraules que en llat designaven la ciutat. Lurbs, la ciutat

com a realitat fsica, que ha donat lloc a urb, urbanisme. I la civitas,la ciutat com a collectiu social de

persones que conviuen en un determinat espai, que ha donat lloc a civisme i civilitzaci. Ja a finals del

segle XIX Fustel de Coulanges utilitza lestreta relaci semntica entre urbsi civitas(dues paraules que

designen dues facetes duna nica realitat, la ciutat) per representar el vincle que ha existit en totes les

formes histriques durbanitzaci entre espai urb i significat collectiu: lespai urb s un espai de

celebraci i promoci del sentiment de pertinena a un collectiu13.

En les societats contempornies caracteritzades per la individualitzaci (per oposici a les societats

holistes pre-modernes), el sentit cvic de lespai urb s indissociable de lexperincia de la diversitat

inherent a les nostres societats. s a travs de la confrontaci viscuda amb aquesta diversitat en lespai

pblic que pot tenir lloc el procs dindividualitzaci que permet a cadasc allunyar-se de la seva

comunitat dorigen (tnica, social, religiosa...), i al mateix temps que es pren conscincia de les

diferncies, es desvetlla el sentit dall com, dall compartit, en definitiva, el sentit de lexistncia dun

projecte de convivncia collectiu, sentit damunt del qual reposa la identitat collectiva duna societat.

Lexperincia cvica s, simultniament, experincia dindividualitat i de pertinena a un grup.

12Scully, Vincent.L. Kahn, London: Thames&Hudson, 199713Fustel de Coulanges,La ciudad antigua, Barcelona: Pennsula, 1984



13

En paraules de Cynthia Ghorra-Gobin, lespai pblic s lespai privilegiat de laprenentatge de

lalteritat, s lespai descenificaci de la societat civil en tota la seva diversitat social i cultural i s el

suport material de la construcci duna identitat collectiva14. Franco Purini corrobora: lespai pblic ho

s realment quan converteix la ciutadania en esdeveniment fsic, diversitat i barreja que alimenten la

identitat15. El sentit cvic de lespai s, doncs, experincia de laltre, de la prpia personalitat i de la

comunitat. Lewis Mumford16coincideix plenament amb aquesta visi: En la ciutat ens trobem davant la

possibilitat de la desintegraci personal; y al mateix temps, davant la necessitat dassolir una reintegraci

mitjanant una participaci ms mplia en un conjunt collectiu complet y visible.

Des daquest punt de vista, la individualitat i la diversitat prpies de les societats contempornies no

noms no impliquen en si la debilitaci del sentit collectiu de lespai, sin que al contrari, tal i com

emfasitza Peter Rowe17, permeten que aquest sentit pugui ser autnticament cvic, s a dir, engendrat des

de la societat civil, i no des dels poders establerts (poltics, religiosos...) o des de les comunitats

particulars (tniques, gremials, dordre social) presents en tota societat, i que al llarg de la histria han

estat sovint la font primera de la significaci collectiva de lespai.

En lespai pblic contemporani, poden subsistir expressions monumentals (edificis institucionals,

monuments escultrics commemoratius...) o manifestacions singulars (esdeveniments festius tradicionals,

actes institucionals, concentracions massives...) que recordin de manera explcita i amb voluntat de

garantir-ne la permanncia, tant les institucions poltiques amb qu sha dotat una societat com els valors

collectius i el passat com compartits pel conjunt daquesta societat. Per a reflectir-ho, Jordi Borja

18

ensdiu que lespai pblic no s noms urbs i civitas(experincia de lencontre en la diversitat) sin tamb

polis(terme grec per designar la ciutat que ha donat lloc a poltica), espai de representaci explcita de les

institucions i els valors collectius.

Per en les societats contempornies, el sentit collectiu de lespai no prov tant daquesta

monumentalitat, com de la vivncia quotidiana de la diversitat en ls compartit de lespai pblic.

Aquesta constataci comporta dues implicacions principals.

14Ghorra-Gobin,Rinventer le sens de la ville.15Purini,La citt narcoticaen Caputo,Le architetture dello spazio pubblico.16Mumford.La cultura de las ciudades.17Peter Rowe, Civic Realism.18Jordi Borja, Ciutat i ciutadania.



14

La plaa Navona als segles XVII, XVIII i XX.Un espai pblic que ha conservat el seu carcter cvic al llarg dels segles.



15

En primer lloc, un espai pblic cvic s abans que res un espai que els ciutadans sapropien i fan seu. Per

tant, tal i com subratlla Peter Rowe, el carcter cvic dun espai est vinculat a un lloc i a la comunitat que

lhabita en un temps histric determinat. Aix explica que en certs espais histrics, la vinculaci entre

lespai i la comunitat que el va construir i lhi va donar vida s tan estreta i evident, que la fora cvica

daquests espais roman i es transmet fins a lactualitat i els fa encara idonis per a vivncies cviques

contempornies. De la mateixa manera, un nou espai pblic no esdevindr cvic perqu respongui a uns

criteris generals o a un llenguatge expressiu comuns a tots els espais cvics, sin perqu hagi estat

concebut per a facilitar-ne lapropiaci per part dels ciutadans que lhan de viure.

En segon lloc, el carcter cvic dun espai pblic no s noms viscut en ocasi desdeveniments

excepcionals, sin que sexperimenta en ls daquest espai en la vida quotidiana. Maurizio Marandi

subratlla aquesta idea en definir lespai collectiu com el lloc capa de contenir els ms diversos i

imprevisibles esdeveniments, espontanis o no, i utilitzat quotidianament i naturalment per persones amb

comportaments i objectius diferents per a dur a terme les seves activitats19. Duna banda, lespai pblic

apareix com espai de publicitat, un escenari on a diferncia daltres poques, el protagonisme no radica

tant en lexhibici dels poders establerts, sin en els ciutadans, que, encara que sigui des de lanonimat i

la distncia, miren i sn vistos, escenificant lespectacle de la convivncia en la diversitat. Daltra banda,

ls compartit de lespai no noms suposa una relaci visual i distant, sin una permanent negociaci que

permeti donar cabuda en un mateix espai als interessos i actituds dispars dels qui el comparteixen. I s en

aquesta negociaci quotidiana que el projecte collectiu de convivncia es revalida dia a dia legitimant

aix els estaments que linstitucionalitzen. Cynthia Ghorra-Gobin ho expressa daquesta manera: lespai

pblic roman una referncia estable, a punt per significar el projecte collectiu viscut en els espais urbans,

a punt tamb per servir dintermediari per a renegociar aquest projecte. s en la mesura que

lexperincia cvica de lespai pblic es renova contnuament i s capa dintegrar una diversitat

cambiant, que la identitat collectiva alimentada per aquesta experincia cvica segueix adquirint aquest

carcter de permanncia que en temps pretrits li donaven la tradici i els monuments commemoratius.

Els espais pblics cvics aix definits, com espais on a travs de lexperincia quotidiana de laconvivncia en la diversitat es legitima el projecte collectiu, existeixen en moltes ciutats contempornies.

Per s evident que existeixen tamb fortes tendncies contrries a la dimensi cvica dels espais urbans

contemporanis. Resulta, doncs, important analitzar les condicions que fan que un espai pblic engendri

un significat cvic. Seguidament, mirarem de considerar fins a quin punt aquestes condicions poden

continuar donant-se davant les tendncies devoluci de la ciutat i les societats contempornies.

19Morandi,La citt vissuta.



16

1.1.1.2 Condicions de lespai pblic cvic

En les diverses reflexions recents sobre la dimensi cvica de lespai pblic hi trobem sovint allusions a

mltiples factors que afavoreixen aquest carcter cvic. Pensem que aquests diversos factors poden

agrupar-se en sis categories. Quatre delles, sn condicions constitutives dels espais pblics cvics. Es

tracta de condicions socials, condicions funcionals, condicions formals i condicions estructurals. Les dues

darreres categories corresponen a factors que potencien el sentit cvic de lespai. Es tracta del grau de

complexitat i els signes didentitat collectiva.

Condicions socials i urbanes

Les condicions socio-econmiques i culturals de la ciutat a la qual ens referim sn determinants perqu hi

puguin existir espais pblics cvics. La primera daquestes condicions socials s dordre socio-poltic. La

seguretat ciutadana s una condici necessria perqu lespai pblic pugui ser naturalment utilitzat i

concorregut. Un espai pblic cvic s un espai fora segur, per es tracta duna seguretat que no prov de

mesures policials i coercitives, sin del control social informal que es produeix quan lestructura social

duna collectivitat no reposa sobre desequilibris flagrants i acusats que facin quasi impossible la

convivncia en la diversitat.

Daltres condicions fan directament referncia al model de ciutat. Una ciutat compacta i mixta s molt

ms propcia a lexistncia despais cvics que una ciutat de baixa densitat i funcionalment segregada. La

major densitat afavoreix la quantitat dencontres entre ciutadans a lespai pblic i la mixicitat dactivitats

afavoreix la diversitat dusos de lespai. Finalment, un model de ciutat que potenci els mecanismes de

participaci ciutadana en la seva prpia concepci i gesti s un factor cada vegada ms considerat, en la

mesura que afavoreix la identificaci dels ciutadans amb la comunitat i amb lespai de la ciutat.

Condicions funcionals

Les condicions funcionals fan referncia a ls de lespai. El sentit cvic resulta de lexperincia viscuda

de lespai i per tant no s reductible a la forma daquest espai (malgrat alguns intents, com ara les tesis de

Krier, dobjectivitzaci dels valors esttics dels espais), sin que depn de ls que cadasc en fa.

La primera condici funcional dun espai pblic cvic s la seva diversitat dusos. La mixicitat del model

de ciutat a la que hem fet referncia en el punt anterior, s una condici necessria, per no suficient. Cal

que aquesta diversitat dactivitats presents en la ciutat es tradueixi de forma concreta en coexistncia

dusos diversos en un determinat espai. Un espai pblic monofuncional difcilment pot ser un espai cvic.



17

Per tant, els espais cvics seran espais adaptables, no especialment dissenyats per a cap s particular, sin

aptes per acollir els usos ms diversos i imprevistos, que faran possible mltiples formes dapropiaci i

donaran lloc a la diversitat.

Al costat daquesta condici funcional bsica, nhi ha tres de complementries. En primer lloc, un espai

cvic s un espai inclusiu, obert a tothom, sense accs restringit, ja que lexperincia de la diversitat

implica que a lespai pblic pugui trobar-shi qualsevol ciutad i no noms els membres de determinades

comunitats. En segon lloc, els usos dun espai pblic han de ser compatibles amb la presncia de

vianants, ja que s movent-se a peu quan es donen en major mesura les circumstncies per a lencontre i

la vivncia de lalteritat. En tercer lloc, determinats usos singulars afavoreixen el carcter cvic de lespai.

Histricament, les funcions institucionals (poltiques o religioses) presidien els espais collectius per

excellncia, per en la ciutat contempornia els usos ldics i recreatius dels parcs o lactivitat comercial

oberta a lespai pblic i integrada al teixit urb ofereixen condicions favorables a la convivncia en la

diversitat.

Condicions formals

Les condicions formals dun espai pblic cvic es podrien resumir en el fet que lespai sigui llegible, s a

dir, que la seva configuraci espacial sigui comprensible, que la seva percepci permeti identificar-lo i

reconixer-lo. Tal i com va posar de manifest Kevin Lynch20, aquesta llegibilitat s un factor

imprescindible perqu pugui existir una interacci entre el ciutad i lespai urb. La llegibilitat dun espai

pblic reposa en tres elements bsics.

Per una banda, els lmits de lespai han de ser perceptibles. Aquests lmits poden ser ms oberts o ms

tancats, per per poder identificar un espai determinat lespectador intenta en primer lloc copsar els seus

lmits. (Morandi21posa com exemple de cas extrem despai amb lmits oberts, lespai situat entre Sant

Pere del Vatic i el castell Sant Angello, durant segles ents com un espai limitat per aquests dos volums

autnoms i distants entre si).

Daltra banda, un espai, per ser llegible, ha de poder ser ents com un tot. La percepci de la unitat

espacial s una condici de la llegibilitat de lespai. Unitat que no significa unicitat, sin que s sinnim

dintegraci i articulaci entre les diferents parts de lespai. Articulaci entre els volums edificats que el

configuren, articulaci entre les diferents rees que composen el pla horitzontal, articulaci sobretot entre

el pla horitzontal i el pla vertical. La percepci de la unitat de lespai implica una simbiosi entre el ple i el

buit, entre arquitectura i espai.

20Lynch.La imagen de la ciudad.



18

Finalment, la llegibilitat de lespai es tradueix en uns criteris de claredat compositiva. En aquest sentit, la

llegibilitat de lespai est vinculada a la noci dordre. Un espai llegible soposa a un espai catic. Els

mecanismes que introdueixen ordre en lespai urb sn mltiples22, i afecten tant els volums edificats

(ritmes, repeticions, variacions), com lexistncia de directrius espacials (disposicions geomtriques,

simetries, axialitats). Per dentrada, la claredat compositiva suposa que els dos plans que defineixen tot

espai urb (el pla horitzontal i el pla vertical) no es vegin alterats fins al punt de deixar de ser percebuts

com a plans. A tall dexemple, la descomposici del pla horitzontal en una superposici de diferents

nivells en alguns projectes basats en una lgica de segregaci funcional ha generat sovint espais on la

impossibilitat de percebre amb claredat el pla horitzontal impedeix que lespai sigui llegible.

Condicions destructura

Les condicions destructura dun espai pblic fan referncia al fet que la percepci daquest espai porti

associada la idea que no es tracta dun espai allat, sin dun espai integrat en un sistema despais urbans,

el qual s la base de lestructura duna ciutat23. Si larticulaci entre les diferents parts de lespai condueix

a la comprensi de la unitat de lespai, larticulaci entre diversos espais fa que lestructura urbana

esdevingui tamb llegible.

Els mecanismes pels quals s possible des de lexperincia duns espais determinats prendre conscincia

de lexistncia duna estructura despais a escala urbana sn diversos. A lEdat Mitjana, lexistncia de

fites de referncia urbanes o territorials feia visible lordenaci dels espais. En la ciutat barroca, les

perspectives axials emfatitzaven larticulaci entre diversos espais ordenadors de la ciutat, constituint un

potent instrument generador destructura que ha sobreviscut fins al segle XX. La lgica regular de les

ordenacions en malla permet que qualsevol espai sigui fcilment percebut com integrat en un conjunt.

La lectura de lestructura urbana duna ciutat a travs dels seus espais pblics est estretament vinculada

a la idea de recorregut. Per una banda, un espai pblic clarament articulat amb daltres espais s un espai

que genera moviments dinmics, que incita a ser recorregut. Daltra banda, s a travs del recorregut per

diversos espais encadenats que la percepci de les articulacions estructurals entre ells es fa pallesa.

Grau de complexitat

Lexperincia de la complexitat a partir de la vivncia de lespai pblic s un factor que pot contribuir a

fomentar el seu carcter cvic, sempre i quan no impedeixi la percepci de lordenaci necessria a la

llegibilitat de lespai. Aix es deu al fet que la complexitat activa la receptivitat del subjecte i, per tant, el

predisposa a lexperincia de lalteritat i de la diversitat en les que reposa el sentit cvic de lespai

contemporani.

21Morandi,La citt vissuta22Espaol,Lordre frgil de larquitectura.23Barnada,La ciutat com a diagrama de llocs pblics.



19

Els mecanismes generadors de complexitat en lespai pblic seran desenvolupats en el captol 2, en

reprendre les condicions que afavoreixen el carcter cvic de lespai urb com a punt de partida per

formular les hiptesis de la tesi. Per molts daquests mecanismes estan basats en una lgica dialgica, en

una lgica del contrast i la diferncia en la unitat que pregonen la relaci cvica de la diversitat en la

collectivitat: dileg diacrnic entre all nou i all antic, entre lacte creatiu i les preexistncies; dileg

espacial entre les diverses escales del lloc, la ciutat i la geografia; dileg entre el particularisme local i la

universalitat global; dileg entre diverses lgiques compositives. Una dinmica dialgica vers la que

convergeixen totes les reflexions sobre la dimensi collectiva de lespai pblic i que s font duna

complexitat que afavoreix la interacci cvica.

Signes didentitat

Els monuments, com a signes fsics associats en la memria afectiva dels ciutadans als fets i valors sobre

els que es fundava la identitat collectiva, han estat durant segles els elements bsics per vehicular la

dimensi collectiva de lespai pblic. Si b en la ciutat contempornia la presncia de monuments ja no

s tan explcita com en daltres poques, segueixen existint en els espais urbans referncies formals que

reforcen el sentit cvic, i des de la urbanstica, sha posat de manifest tant el valor de la permanncia

histrica24com la necessitat dexplorar noves formes de monumentalitat25.

Algunes daquestes referncies formals perpetuen els mecanismes histrics. Els edificis darquitectura

singular o els elements escultrics (especialment quan accentuen la seva verticalitat) continuen avui en

dia monumentalitzant lespai pblic. Al costat daquests recursos histrics, apareixen nous factors que

juguen el paper de signes de la identitat collectiva. Entre tots ells, destaca la importncia creixent del

patrimoni arquitectnic i urb, que en una modernitat presidida pels canvis accelerats s signe de la

continutat histrica i de la permanncia de la collectivitat. Limpacte daquests signes didentitat en

lespai pblic i de manera particular la incidncia del seu valor patrimonial tamb sn desenvolupats en el

captol dos.

Aquestes condicions i factors que contribueixen al sentit cvic de lespai pblic sn aplicables a qualsevol

perode histric, per de fet, la dimensi collectiva de lespai pblic ha evolucionat al llarg de la histria

en un procs que segueix obert davant les tendncies contempornies.

24Rossi. La arquitectura de la ciudad.25Bohigas. La reconstruccin de Barcelona.



20

1.1.2. Lespai pblic cvic en la ciutat contempornia

Per copsar les mutacions de lespai pblic cvic en la ciutat contempornia, s interessant situar-les

prviament en relaci a una evoluci histrica continuada.

1.1.2.1 Evoluci histrica del significat collectiu de lespai pblic

Dentre les moltes funcions que lespai pblic ha anat assumint al llarg de la histria (espai de circulaci,

espai dintercanvi, espai escnic, espai de lleure...), la funci simblica de la identitat collectiva s potser

la ms antiga. Citant Rudofsky26, podem dir que la casa humil no va precedir els monuments, sin que va

venir desprs. Els estudis sobre el sentit de lespai en poblats tribals27

posen en evidncia que les sevesorganitzacions espacials geomtriques tradueixen fsicament lordre cosmognic que sustenta la vida

collectiva daquestes comunitats. Igualment, les grans ciutats de la majoria de civilitzacions pre-

modernes shan organitzat al voltant dels espais monumentals sagrats, legitimadors dels poders establerts.

Des de lalbada del fet urb, lespai pblic ha estat concebut i utilitzat per reforar la cohesi social.

En el mn grec, lautonomia creixent de les diferents esferes de la vida collectiva (la religiosa, la poltica

i leconmica, fins aleshores fusionades i subordinades a limaginari religis collectiu en la majoria de

civilitzacions), va donar lloc a una diferenciaci dels espais pblics de la ciutat. Mentre lAcrpolismantenia el valor simblic i sagrat tradicional, naixien espais destinats a les deliberacions poltiques com

elPnyxo elBouleuterioni lAgoraoferia un lloc amb un carcter autnticament cvic, dinteracci entre

ciutadans al voltant de lactivitat comercial de lesstoas.

La Roma Imperial ofereix una nova mostra de la diversitat de formes que la dimensi collectiva de

lespai pblic ha pres al llarg de la histria. Segons Sennet28, poques ciutats com Roma en lpoca

imperial han confiat en el poder de la imatge visual. La monumentalitat de lespai pblic escnic, lineal i

seqncial de la ciutat es creia directament proporcional a la permanncia i estabilitat del poder imperial i

de la civilitzaci romana. Aquesta concepci monumental de lespai pblic va anar en detriment del

carcter cvic que havien assolit espais com lgora o els frums de lpoca republicana. Els espais

collectius van esdevenir espais menys vius, menys concorreguts, associats a determinades activitats, com

ara administratives o ldiques que podien implicar un control i una restricci de laccs. En aquest sentit,

els frums imperials de Roma comparteixen amb els civic centresdel segle XX molts ms punt en com

que els espais pblics dpoques posteriors.

26Rudofsky,Le meraviglie dellarchitetturacitat en Morandi,La citt vissuta.27Lagopoulos, Urbanisme et smiotique dans les villes pre-industrielles.



21

En la ciutat medieval (que des daquest punt de vista presenta moltes similituds amb les ciutats

islmiques) s el conjunt de la trama urbana la que, tant pel seu traat com per la seva formaci, esdev

simblica del carcter profundament orgnic daquestes societats, en les quals lesfera religiosa ha

recuperat la seva preponderncia respecte lpoca clssica i cimenta limaginari collectiu. En les ciutats

medievals i islmiques els espais de mercat sn els de major carcter cvic, posant en evidncia que

lactivitat comercial s una de les que ms ha afavorit al llarg de la histria la interacci entre ciutadans.

La ciutat de lpoca moderna (renaixentista, barroca i neoclssica) coneixer, parallelament a la

consolidaci dun poder poltic sobir, el retrobament amb un espai pblic monumental concebut com unespai escnic. Al mateix temps, la projectaci duna estructura urbana basada en un sistema deixos

articulats per grans places ordenadores permet que la ciutat segueixi reflectint la unitat del cos social (que

fins aleshores shavia vist directament expressada en el carcter orgnic de la trama medieval).

Finalment, el fet que els carrers segueixin essent durant aquests segles escenari de la majoria dactivitats

urbanes (productives, comercials, de relaci) fa que al segle XVIII es produeixi un autntic apogeu de

lespai pblic com espai de sociabilitat amb una forta dimensi cvica, indissociable de les revolucions

poltiques de democratitzaci.

28Sennet, Carne y piedra.

El Gran Basar dIstanbul. Mercat medieval a Aurillac. Mercat davant la plaa Nova en un gravat del segle XVIII.

En les ciutats medieval i islmica, els mercats, integrats en una trama urbana que reflecteix el carcter orgnic

daquestes societats i sovint vinculats a espais coberts, constitueixen els espais cvics per excellncia.



22

Al segle XIX, amb la industrialitzaci i el desenvolupament de lEstat de Dret, emergeixen algunes

tendncies encara actuals, caracterstiques de la societat i la ciutat contempornies. La principal seria la

importncia creixent de lesfera privada. El carrer deixa de ser lespai on tenia lloc la major part de la

vida de la ciutat en favor dels edificis particulars. Sestableix una clara distinci entre espai pblic i espai

privat, per alhora, la gran cura que es t de lespai pblic (amb un disseny del mobiliari urb atent a

lesttica i als detalls, equivalent a latenci que mereix el propi habitatge), mostra que aquest espai

pblic s vist com un b com viscut com a propi per cadasc.

Per una banda, lespai pblic de la ciutat es destina a una funci eminentment circulatria i comercial.

Lactivitat comercial garanteix una gran animaci de lespai pblic. Per a Sennet29, el fet que aquesta

animaci estigus ja vinculada al consum, potencia una actitud passiva que condueix a contemplar laltre

i la diversitat de la societat com un espectacle ms a consumir, disminuint el potencial de relaci

interpersonal que havia tingut lespai pblic en segles anteriors. Tot i aix, la vitalitat de lespai pblic del

segle XIX, simbolitzada pels bulevards parisencs i els seus flneurs, implica una experincia de la

convivncia en la diversitat que anticipa la dels espais pblics cvics contemporanis.

Daltra banda, el trasps dactivitats a linterior de lespai edificat afecta tamb els espais dencontre i

relaci. Des dels salons burgesos fins als cafs populars, apareixen espais interiors de sociabilitat. Les

galeries comercials cobertes, primers antecedents dels centres comercials contemporanis, ofereixen uns

espais collectius alternatius que coexisteixen amb lespai pblic ents com espai lliure i obert, iniciant

una tendncia que ha anat accentuant-se amb el pas del temps tal i com ha observat Manuel de Sol-

Morales.30

29Sennet,La conciencia del ojo.30Sol-Morales. Espacios pblicos y espacios colectivos.

La plaa del Popolo s un paradigma de la monumentalita escnica de la ciutat de lpoca moderna.

El bulevard dels Capucines ple de flneurs en un quadre de Claude Monet illustra lespai pblic burgs del s. XIX.



23

Galeries comercials del segle XIX a Pars.

Finalment, al costat de lespai pblic vital i dels espais collectius tancats, a la ciutat del segle XIX no

noms subsisteixen espais monumentals i simblics que celebren els valors collectius, sin que aquests

adquireixen noves funcions. LEstat-naci utilitzar, com pocs sistemes poltics anteriors, lespai pblic

per a manifestacions massives tant de reafirmaci de la identitat nacional, com de reivindicaci didearis

poltics en el marc del joc democrtic. Al costat de la magnificncia dels edificis institucionals i dels

smbols de la naci, laparici de noves tipologies monumentals com ara les estacions del ferrocarril,

aquestes catedrals del segle XIX, smbols de la fe en el progrs tecnolgic, corroboren la vigncia dels

mecanismes de la monumentalitat fins a lpoca contempornia.

Daquesta manera, la ciutat del segle XIX ens mostra que lespai pblic hi conserva una forta dimensi

collectiva, que aquesta dimensi collectiva es plasma de manera diferent en cada poca histrica i que

en una mateixa ciutat poden coexistir espais collectius diversos (espais pblics cvics, espais tancats derelaci, espais monumentals). I tot aix, en una ciutat en qu lorganitzaci racional de lextensi urbana

en forma de malla geomtrica, proposada pel que Nuno Portas31anomena lurbanisme pragmtic, mant

la unitat de lestructura urbana, histricament identificada amb la unitat i la cohesi socials.

31

Nuno Portas, Spazio pubblico e citt emergenteen Caputo,Le architetture dello spazio pubblico.



24

Davant de levidncia que la dimensi simblica de lespai pblic ha estat present en les successives

formes urbanes al llarg de la histria, encara ressalta ms el fet que aquesta significaci collectiva sigui

totalment absent en la concepci urbana del Moviment Modern. Cal precisar dentrada que no s possible

reduir lUrbanisme Modern als postulats del Moviment Modern32, i que en el marc de lUrbanisme

Modern trobem importants aportacions (entre les que destaquen les de lurbanisme holands) sobre un

projecte de lespai pblic atent tant a la seva configuraci com al seu paper estructurant. Per, en canvi, el

Moviment Modern mostra una incapacitat patent per integrar el sentit de lespai. La idea de fragmentaci

es troba a la base daquesta mancana del corrent racionalista. Una fragmentaci que fa pensar en un

procs racional incomplet, en qu lanlisi que separa i divideix les problemtiques no dna pas a una

sntesi que articula i integra les solucions. Aquesta fragmentaci es declina en tres grans pilars del

pensament urbanstic del Moviment Modern: lespecialitzaci funcional, la fragmentaci volumtrica i la

discontinutat estructural.

En primer lloc, la voluntat racionalista de segregaci dels usos i funcions de la ciutat suprimeix la

condici de multifuncionalitat, de barreja dusos inherent a tot espai cvic. En la mesura que un espai

racionalista s pensat com un espai monofuncional exclou lexperincia cvica lligada a la diversitat

dactitivitats i dusuaris.

En segon lloc, concebre la formalitzaci de ledificaci com un conjunt de blocs allats disposats en

lespai lliure pot conduir a una prdua de la forma de lespai urb que deixa de ser identificable com a tal.

Certament, dins de lUrbanisme Modern trobem experimentacions rellevants sobre la sintaxi entre blocs

com a mecanisme de formalitzaci de lespai urb. Fins i tot el mateix Moviment Modern, quan el CIAM

de 1953 recupera el concepte de carrer (fins aleshores menyspreat per passesta), acaba reconeixent la

importncia daquesta relaci entre volums edificats i espai urb. Per la fragmentaci volumtrica

defensada en la Carta dAtenes, i sobretot la manera com va ser tergiversada en moltes de les

realitzacions de la post-guerra, han generat (i segueixen generant) arreu del mn teixits oberts amb espais

residuals i intersticials que no compleixen cap de les condicions de llegibilitat formal necessries perqu

un espai pblic pugui engendrar un sentit cvic.

Per ltim, la concepci estructural del fet urb per part del Moviment Modern suposa una visi simplista i

reduccionista respecte el paper de lestructura urbana en totes les ciutats anteriors. Per una banda, des del

racionalisme es redueix la idea destructura urbana a la de sistemes funcionals, quan histricament

lestructura urbana, lespai pblic formalitzat i el seu significat (simblic, esttic, personal) sempre

havien estat vinculats33.

32Sabat, The evolution of an urban design method.33Acebillo, Struttura e significato dello spazio urbanoen Tullio, Spazi pubblici contemporanei.



25

Es consuma daquesta manera una escissi que shavia comenat a originar a finals del segle XIX, quan

els tractadistes germnics, i per damunt de tots Sitte, es focalitzen en la configuraci plstica i esttica de

lespai urb sense percebre que la riquesa significativa daquest depenia digual manera de la forma, de

ls i de lestructura urbana. Daltra banda, la concepci de lestructura urbana com un conjunt de

sistemes funcionals segregats condueix a una ordenaci discontnua i fragmentada: polgons dhabitatges,

polgons industrials, centres direccionals, centres cvics comunicats entre ells per la xarxa

dinfrastructures. Daquesta manera es perd el carcter continu i unitari que sempre fins aleshores havia

mantingut lestructura urbana i que en ser percebut contribua decisivament al significat collectiu de la

ciutat. Simplificaci funcional i ordenaci discontnua contradiuen les condicions destructura prpies

dels espais pblics cvics.

Si a la fragmentaci funcional, volumtrica i estructural hi afegim el fet que en una concepci malentesa

de la modernitat i la universalitat, el moviment racionalista considerar que la modernitat significa

ruptura i negaci de la tradici i que la universalitat s incompatible amb les identitats i els

particularismes locals despreciant-los tots, sentn que en el pensament del Moviment Modern el sentit

cvic de lespai pblic no hi tingui cabuda. En paraules de Nuno Portas: Lespai pblic, en la concepci

modernista codificada en la Carta dAtenes i superficialment concretada en la reconstrucci de la post-

guerra, perdr tota la crrega semntica del passat per esdevenir estndard urbanstic, espai obert i verd,

sense forma autnoma i substancialment ents com espai resultant: el negatiu del jeu savant, correct et

magnifique des volumes assambls sous la lumire.

No s destranyar, doncs, que linici de la renovaci de lespai pblic i la recuperaci del seu sentit cvic

en les darreres dcades sorgeixi de la revisi crtica i la superaci dels postulats del Moviment Modern

que sinicia a finals dels anys 1960 amb els corrents urbanstics que propugnen una aproximaci

morfolgica al fet urb, atenta al context local.



26

1.1.2.2 Tendncies contempornies: espais cvics versusno-llocs

La modernitat sorgida a Occident en el pas de lEdat Mitjana a lEdat Moderna i desclosa en les societats

contempornies suposa essencialment el pas de les civilitzacions holistes, en qu un imaginari collectiu,

fonamentat en creences transcendents, estructura la societat, a una civilitzaci centrada en la voluntat, els

desigs i els interessos de cada un dels seus membres, de la coexistncia dels quals en sorgeixen la

identitat i els projectes collectius. La modernitat en si, no implica, per tant, un afebliment de lesfera

collectiva de la societat, per si una important transformaci. En termes despai pblic, ladveniment de

la modernitat no es tradueix tant en la prdua del significat collectiu daquests espais, sin en la seva

evoluci. Si en les ciutats de civilitzacions holistes, el simbolisme collectiu de lespai pblic es basava en

els espais monumentals explcitament referits a la identitat, els valors i les institucions de la comunitat,

deixant en segon terme els espais cvics dinteracci entre ciutadans, en les ciutats modernes, lespai

cvic, lespai de convivncia en la diversitat, esdev la forma majoritria de lespai que preserva un

significat collectiu.

Desprs de ms dun segle dexperimentaci urbanstica dominada pels corrents progressistes34, centrats

en trobar respostes als importants problemes funcionals del creixement urb de la ciutat industrial

(problemes higinics, problemes de circulaci, problemes dhabitatge), les visions ja comentades del

moviment modern havien condut a una important degradaci de lespai pblic, i a la prctica desaparici

del seu sentit collectiu. Per a partir dels anys 1970, sorgeix en el marc de la renovaci urbana dels

centres de les ciutats europees, una poltica de recuperaci dels espais pblics com a espais cvics. Una

poltica recolzada en una exigncia social real, visible en el renaixement duna cultura de ls i el gaudi

daquests espais a mesura que shan anat recuperant. La proliferaci recent danimacions festives en

lespai pblic ns una clara mostra35. Aquestes poltiques de renovaci de lespai pblic han tingut com a

objectiu explcit la recuperaci de la seva dimensi cvica. Tal i com queda plasmat en el suggestiu ttol

de lexposici La reconquesta dEuropa36 que recollia les ms significatives daquestes experincies

urbanes, en la majoria de ciutats europees, lespai pblic ha estat abordat en termes dinters collectiu,

de conscincia cvica, despais al marge de les lleis del consum, de sociabilitat i solidaritat, despaissimblics d'identitat i desdeveniments collectius.

34Choay,Lurbanisme: utopies et ralits.Paris: ditions du Seuil, 1965.35Mart, Miquel. Algunas lecciones de los Event Places. Tiempo, lugar y comunidad: enriqueciendo el imaginariocolectivo. Ponncia presentada al seminariLlocs memorables / Paisatges culturals. Barcelona, 23 y 24 de gener de2004.36Garcia Espuche,La Reconquesta dEuropa.



27

Al costat de Barcelona, Lyon s una de les ciutats que ha dut a terme una poltica ms integral i

sistemtica de renovaci de lespai pblic37. La definici que la Comunitat Urbana del Gran Lyon feia el

1995 daquesta poltica, no deixa lloc a dubtes sobre fins a quin punt el sentit cvic de lespai pblic ha

estat al cor daquestes actuacions: Reconquerir i transformar els espais pblics consisteix en donar-los la

qualitat esttica i ds que mereixen, per tal de passar dun mosaic de funcions a un espai portador de

sentit, expressi privilegiada de la convivncia.

Per simultniament al renaixement innegable despais cvics en la ciutat compacta europea, existeixen

en la societat i en la ciutat contempornia importants tendncies que exclouen la possibilitat duna

vivncia cvica de lespai pblic i que condueixen a laparici de no-llocs38, espais pblics incapaos de

generar sentit, incapaos de promoure processos didentificaci, incapaos de servir de referncia a la

collectivitat que els utilitza.

La proliferaci daquests no-llocs s la tendncia dominant en la ciutat americana, per s comuna a les

noves perifries disperses de la ciutat post-industrial emergent arreu del mn. En referir-se a aquestes

perifries Paolo Caputo39 apunta: els ciutadans han perdut el dret a la ciutadania en una ciutat sense

civitas i una civitas sense polis. Olivier Mongin40 ho expressa confrontant la idea de ciutat, en qu

existeix aquest vincle entre urbsi civitas, vincle durbanitat, de civilitat, de vida en com, amb el regne

de lurb que domina la ciutat postindustrial, regne de la urbanitzaci fragmentada, indiferenciada, sense

urbanitat, que evoluciona exclusivament en funci dels factors tecnolgics i econmics.

Davant daquesta proliferaci de no-llocs, un cert pensament que tindria el seu primer antecedent en

lobra pionera de Robert Venturi41 els assumeix com a manifestacions genunes de levoluci de la

societat contempornia, marcada per una individualitzaci i una atomitzaci creixents. En la seva tesi

doctoral J.M Forti42resumeix clarament el que de vegades sha anomenat una teoria de la ciutat catica,

una potica del fragment, fins i tot una esttica de la destrucci: A la ciutat contempornia, el lloc

esdev un entorn urb caracteritzat per la fragmentaci, la distorsi i el soroll causats per diferents

realitats que es juxtaposen i senfronten. La bellesa daquests espais catics, inhspits i complexes scaptada noms des duna sensibilitat especial.

37Toussaint i Zimmermann, User, observer, programmer et fabriquer lespace public.38Aug,Los no-lugares: espacios del anonimato.39Recollit en Morandi,La citt vissuta.40Mongin, Vers la troisime ville.41Venturi,Learning from la Vegas42Forti,Lexploraci del pla horitzontal.



28

Per al costat daquesta actitud, per a molts dels terics que reflexionen sobre els no-llocs, aquests es

perceben i saborden en termes de prdua. No es tracta duna qesti de valoraci esttica, sin del fet

que els no-llocs no aconsegueixen assumir una de les dimensions possibles i que ms enriqueix lespai

pblic, com s la de generar experincies significants. s una lnia de pensament segons la qual

lurbanisme no pot renunciar a incidir damunt les tendncies socials i urbanes contempornies en favor,

entre daltres, de la recuperaci del sentit cvic de lespai urb. Aquest posicionament reposa sobre dues

premisses: per una banda, en les societats contempornies subsisteix una esfera collectiva que lespai

pblic pot seguir simbolitzant, per laltra, la component ideolgica que integra valors socials i poltics s

consubstancial a lurbanisme.

Lapologia de la ciutat catica i fragmentada es basa en considerar que lesfera collectiva es troba en vies

de dissoluci en la societat contempornia, i que per tant, seria absurd des de lurbanisme intentar fer de

lespai pblic una referncia simblica a una realitat en vies de desintegraci. s innegable que al llarg

del segle XX algunes societats contempornies han conegut un sensible afebliment de lesfera pblica,

que en alguns casos es tradueix ja en una evident crisi de la cohesi social.

Per a Sennet43, aquest procs es produeix de manera contnua des del segle XIX i seria inherent a una

imparable deriva dindividualitzaci creixent en la modernitat occidental. Per no tots els autors pensen

que les tendncies contempornies condueixin a la desaparici de lesfera collectiva. Per a Jrgen

Habermas44, per exemple, s tracta ms aviat duna mutaci, en qu lesfera pblica troba, en el marc de

les seves teories sobre lacci comunicativa i ltica discursiva, nous canals de manifestaci a travs del

desenvolupament dels mitjans de comunicaci. Lesfera pblica subsistiria i seguiria evolucionant,

incorporant noves sensibilitats com ara les ecolgiques o la cooperaci solidria internacional.

Actualment, des dels corrents de les avantguardes postmodernes, les tesis de Sennet sobre el declivi de

lesfera pblica i dHabermas sobre la seva mutaci sn objecte duna aferrissada contestaci. Obres com

The phantom public sphere45o laplaudida In search of a new public domain46defensen que no sha de

lamentar levoluci de les vivncies collectives en la ciutat contempornia, sin que sha de celebrar elnaixement duna nova esfera pblica, on la idea duna comunitat poltica (i per tant, duna significaci

veritablement cvica) s absent, i que es defineix com un mbit dinteracci puntual entre grups socials

diversos que lluiten pels seus propis interessos. Malgrat leco que reben, aquestes argumentacions estan

poc fonamentades.

43Sennet,El declive del hombre pblico.44Habermas, Teoria de la accin comunicativa.45Robbins, Bruce ed. The phantom public sphere.46Hajer, Maarten i Reijndorp, Arnold.In search of a new public domain.



29

En alguns casos, el pensament dHabermas es tergiversa o es desconeix. A tall dexemple, larticle de

Nancy Frazer titulat Rethinking the public sphere: a contribution to the critique of actually existing

Democracy47pretn refutar les idees que Habermas exposa en The structural transformation of the public

sphere. I ho fa atribuint a lautor la defensa de lesfera pblica liberal de la societat burgesa!, quan de fet,

el que constata Habermas en aquest assaig s que aquesta concepci liberal de lesfera pblica ha mort

irremissiblement davant el radical pluralisme cosmovisional i axiolgic caracterstic de la condici

moderna. I Habermas ha dedicat gran part de la seva ingent tasca de creaci intellectual a pensar com

lesfera pblica pot coexistir amb el pluralisme i la multiculturalitat ms absoluts, fonamentant-la no en

uns valors compartits per tots els ciutadans, sin en uns procediments discursius, unes accions

comunicatives, que construei

[TESE] A la recerca de les civitas contemporània. Cap a una cultura urbana de l'espai públic -...

Documents

Transcript of [TESE] A la recerca de les civitas contemporània. Cap a una cultura urbana de l'espai públic -...