Tiratge: 5.000 exemplars Núm.55 Abril / Maig 2010eixprofessional.com/edicio/DN/Eix...
16
Tiratge: 5.000 exemplars Núm.55 Abril / Maig 2010 EXEMPLAR GRATUïT 50a edició de la Fira d’Artés Entrevista a Núria Macià i Pere Girbau – P4 La 18a edició d’Alimentaria es con- solida com un referent internacional – P6 Les espigues identifica- ran la qualitat de les ca- ses de turisme rural – P11 RSC: fer les coses millor, fer coses millors – P13 Anna Albar “Les fires adquiriran formats més reduïts i, al mateix temps, seran molt més profes- sionals i específiques”
Transcript of Tiratge: 5.000 exemplars Núm.55 Abril / Maig 2010eixprofessional.com/edicio/DN/Eix...
Tira
tge:
5.0
00
exe
mpl
ars
Núm
.55
Abr
il / M
aig
2010
ExEmplar gratuït
50a edició de la Fira d’Artés
Entrevista a Núria Macià i Pere Girbau – P4 La 18a edició d’Alimentaria es con- solida com un referent internacional – P6 Les espigues identifica-ran la qualitat de les ca-ses de turisme rural – P11 RSC: fer les coses millor, fer coses millors – P13
Anna Albar“Les fires adquiriran formats més reduïts i, al mateix temps, seran molt més profes-sionals i específiques”
Editorial
redacció Cèlia Roca Gemma Escarré Adriana DelgadoFotògraf Jordi Cabanas
Disseny SoladaufíCorrecció Anna Angladapublicitat Núria Garriga
Distribució Toni DonatomanipulatsTac OsonaImpressió Impressions Intercomarcals, SA
Difusió 5.000 exemplarsDipòsit legal B-32475-00
Núm.55 abril / maig 2010
redacció, administració i publicitat
C. Torelló 5
08571 Sant Vicenç de Torelló
tel. 93 850 40 90 - 608 288 909
www.eixprofessional.com
Sumari
I ARA…LA PUJADA DE L’IVA
La pujada de dos punts de l’IVA projectada pel Govern per al proper mes de juliol ja
és un fet, encara que molts dels experts havien dit que ara no era el millor moment
d’aplicar-la. Ens diuen que l’objectiu d’aquesta puja serà reduir el dèficit públic. No
sé pas…
Les grans empreses seran les úniques que es podran permetre no apujar l’IVA en els
seus productes, per por d’una caiguda en les vendes, però els que no ho tindran tan
bé seran els autònoms i les petites empreses, que no els quedarà més remei que
aplicar l’increment perquè el seu marge de negoci és molt més petit, i si no ho fessin
no els sortiria a compte. Molt em temo que aquest increment servirà per agreujar
encara més la situació, ja que pot fer augmentar més el frau fiscal i, possiblement,
posar de moda les factures sense IVA. Més difícil li posen per qui vol treballar per
seguir obrint les portes del seu negoci.
Mentre que la majoria de ciutadans segueix patint les conseqüències i els efectes de
la crisi, ara, a sobre, hem de suportar un increment injustificable de preus en les nos-
tres compres. Els que menys notaran aquesta puja seran els que ens manen, ja que
seguiran gaudint d’un munt de privilegis pagats per tots nosaltres, a més de tenir la
gosadia de demanar-nos més esforços per a contribuir a tapar els forats negres que
han anat acumulant pel camí. Si no hem arribat al límit, poc se’n deu faltar…
núria garriga
3 promoció econòmica La Fira d’Artés celebra 50 anys
4 Entrevista a Núria macià, directora de l’OPE de Manlleu, i pere girbau, Director General de Girbau, SA
4 les jornades CreEm ajuden a enfortir el teixit empresarial de la comarca
6 la 18a edició d’alimentaria es consolida com un referent internacional
6 El mercat del ram de Vic ha rebut 200.000 persones
7 agroalimentària - ramaderia Casa Tarradellas creix un 5,6% el 2009 i arriba als 580 milions d’euros en vendes
8 l’entrevista Anna Albar, Directora de Fira de girona
10 gastronomia - turisme les cooperatives catalanes presenten els seus productes a Alimentaria
11 Les espigues identificaran la qualitat de les cases de turisme rural
12 Formació - rrHH Persona,realitat i normativa empresarial
13 Serveis RSC:fer les coses millor, fer coses millors
Promoció econòmica | 3
Ladriana Delgado
La Fira d’Artés arriba als 50 anys. La trobada comer-
cial i industrial celebrarà el cap de setmana del 10 i
11 d’abril el mig segle de vida. Certàmens com la Fira
d’Artés són punts de trobada per a comerços, empre-
ses i indústries d’un mateix territori, en aquest cas del
Bages. Es tracta, doncs, d’un important instrument
de promoció local i comarcal. Es calcula que en les úl-
times edicions hi ha hagut l’assistència d’unes 50.000
persones.
Essent una fira multisectorial, a Artés s’hi concentrarà
una àmplia oferta de productes que abasten des de la
maquinària agrícola i ramadera a l’automoció, passant
pels productes artesanals i comercials, la construc-
ció, l’artesania i iniciatives tecnològiques i d’energies
renovables, entre altres. Però la Fira d’Artés també
és un punt de trobada lúdica, ja que paral·lelament
a les mostres sectorials, l’Ajuntament organitza un
complet programa paral·lel d’activitats esportives i
culturals, sardanes, cercavila popular, cursa de BTT,
concursos de pintura ràpida, trobada de puntaires,
baixada d’andròmines, una fira d’ONGs, doma de ca-
valls. Entre elles destaca la possibilitat de conduir, a
la plaça Sant Cristòfol, un Fòrmula1 en un simulador
professional de pilotatge i passejar en un Ferrari.
una mica d’història
L’any 1875 ja es parla de la fira de Cap d’any (d’origen
ramader), que se celebrava l’1 de gener, mentre que
el 1961 es va dir oficialment “Exposición del vehículo
usado y maquinaria agrícola”. Amb motiu del 50è ani-
versari, el 7 d’abril es presentarà el llibre “Artés i la seva
fira. 1961-1970”, de Josep Girabel, una petita crònica
de la vida artesenca dels anys 60 a partir de les prime-
res fires. •
més informació a http://www.artes.cat
La Fira d’Artés celebra 50 anysEL CErTAMEN MuLTiSECTOriAL CELEbrA MiG SEGLE DE viDA AMb uN AMPLi PrOGrAMA D’ACTiviTATS EL CAP DE SETMANA DEL 10 i 11 D’AbriL
PROGRAMA D’ACTES
DImECrES, 7 D’aBrIl DE 2010A Cal Sitjes - A 2/4 de 9 del vespre prESENtaCIÓ DEl llIBrE: artés i la fira 1961-1970 Petita crònica de la vida artesenca dels anys 60 a partir de la història de les primeres fires. A càrrec del seu autor, en Josep Girabal i Guitart
DIJOUS, 8 D’ABRIL DE 2010A Cal Sitjes - A 2/4 de 9 del vespre xErraDa: Catalunya: cap on anem? A càrrec de Salvador Cardús
DIVENDRES, 9 D’ABRIL DE 2010A la Biblioteca de Cal Sitjes - A les 6 de la tarda l’HOra DEl CONtE: a la panxa ximp i xamp A càrrec de Marta JódarA Cal Sitjes - A les 7 de la tarda llIuramENt DE prEmIS 7a CONVOCatÒrIa DE prEmIS DE pOESIa FraNCESC BlaNCHErA Cal Sitjes - A 2/4 de 9 del vespre xErraDa: la Crisi Econòmica, perspectives i possibles solucions A càrrec de l’economista Edward Hugh
DISSABTE, 10 D’ABRIL DE 2010A l’estand oficial - A partir de 2/4 de 9 del matí INSCrIpCIONS DEl CONCurS DE pINtura rÀpIDa
Al carrer de les Parres – carrer Arquitecte Gaudí - A 2/4 d’11 del matí SOrtIDa prImEr tram: Ix ClÀSSIC 2000 VIratgES “VIla D’artÉS”A l’estand oficial - A les 11 del matí INauguraCIÓ OFICIal DE la 50a FIra D’artÉSAl carrer de les Parres – carrer Arquitecte Gaudí - A 2/4 de 4 de la tarda SOrtIDa SEgON tram: Ix ClÀSSIC 2000 VIratgES “VIla D’artÉS”A les 4 de la tarda - A la carretera de SallentExpOSICIÓ D’aNDrÒmINES al SEu BOx8a BaIxaDa D’aNDrÒmINES2n CampIONat DE CataluNYa Prova cronometrada Artés Descens de la Plaça Vella fins a la carretera de Sallent, passant pel C. Hospital. Col·labora: El CepA Cal Sitjes - A les 5 de la tarda llIuramENt DE prEmIS DEl 38è CONCurS DE pINtura rÀpIDaAl Parc de Can Crusellas - A 2/4 de 7 de la tarda BallaDa DE SarDaNES amB la COBla CIutat DE gIrONaA l’estand oficial - A les 7 de la tarda llIuramENt DE prEmIS DEl Ix ClÀSSIC 2000 VIratgES “VIla D’artÉS”A Cal Sitjes - A les 9 del vespre NIt DE l’ExpOSItOr
A les 9 del vespre taNCamENt DEl rECINtE FIral
DIUMENGE, 11 D’ABRIL DE 2010A les 9 del matí rEOBErtura DE la FIra al pÚBlICA la plaça Francesc Blancher - A partir de les 10 del matí, primera sortida prOVa D’OrIENtaCIÓ EN Btt Col·labora: Club Orientació Catalunya i Amics de la cursaAl Parc de Can Crusellas - A partir de les 10 del matí trOBaDa DE puNtaIrES I DEmOStraCIÓ DE puNtES DE COIxÍ A la plaça de l’Església - A les 10 del matí trOBaDa DE mOtOS aNtIguESA la plaça de l’Església - De 10 a 2 del migdia i de 4 a 8 del vespre FIra D’ONg
A partir de les 11 del matí SOrtIDa DElS BaStONErS, gEgaNtS I ElS grallErS D’artÉS de l’estand oficial i recorregut pels carrers de la vilaProlongació C. Sant Cristòfol (al costat de l’estand oficial) - A partir de 2/4 de 12 del migdia DEmOStraCIÓ DE gOSSOS ENSINIStratSA la Ronda del Torrent (davant gasolinera) - De les 12 a 2/4 de 2 del migdia
ExHIBICIÓ DE DOma DE CaVallS D’alta ESCOla I VaQuEra A càrrec de l’artesenc Fermín Moreno MartínezDavant l’estand oficial - A les 5 de la tarda ExHIBICIÓ D’StrEEt DaNCE (Dansa moderna) Coordinació i coreografia a càrrec de Sandra RubiraltaA la Ronda del Torrent (davant gasolinera) - De les 5 a 2/4 de 7 de la tarda ExHIBICIÓ DE DOma DE CaVallS D’alta ESCOla I VaQuEra A càrrec de l’artesenc Fermín Moreno MartínezAl Parc de Can Crusellas A 2/4 de 9 del vespre aCtE COmmEmOratIu DElS 50 aNYS DE FIra Espectacle de pintura i música en directe a càrrec de CÀNDIDAA les 9 del vespre TANCAMENT DEL RECINTE FIRAL
DISSABTE I DIUMENGE, SERVEI DE TREN.Recorregut: dels pisos de la Caixa al Polígon Industrial (des de les zones d’aparcament fins al recinte firal) Amb la col·laboració de la Unió de Botiguers d’Artés i la Diputació de Barcelona
EXPOSICIONS I ALTRES ACTIVITATSA CAL SITJESExpOSICIÓ prImErS prEmIS DElS CONCurSOS DE pINtura rÀpIDaExpOSICIÓ DElS CartEllS DElS 50 aNYS DE FIra D’artÉSExpOSICIÓ DE rEtratS DElS alCalDES DElS 50 aNYS DE la FIra D’artÉS Sr. Federico Creus, Sr. Josep Quintana, Sr. Josep Paré, Sr. Antoni Vallrribera, Sr. Josep Candàliga i Sr. Damià Casas realitzats per l’artesenca n’Alba Roqueta HORARI: dissabte i diumenge de 10 a 1 del migdia i de 4 a 8 del vespreExpOSICIÓ DE pINtura rÀpIDa 2010 HORARI: dissabte de 5 a 8 del vespre. Diumenge de 10 a 1 del migdia i de 4 a 8 del vespre
AL PARC DE CAN CRUSELLAS INtErCaNVI DE plaQuES DE CaVa Dissabte de 10 a 2 del migdia
A LA PLAÇA SANT CRISTÒFOL Davant de l’Estand Oficial Dissabte i diumenge, tot el diaExpOSICIÓ VEHIClES DaKar: mOtO Ktm DE marC COma QuE Va partICIpar al DaKar 2010 En Marc Coma, guanyador per dues
vegades del Dakar (2006 i 2009) i triple campió del món de raids, amb aquesta moto ha resistit etapes de cents de quilòmetres pels deserts més durs del món. QuaD YamaHa DE JOaN maNuEl gONZÁlEZ pEDrEgÀ En Pedregà, entre d’altres, ha guanyat el Dakar 2006 i ha participat en diverses edicions d’aquesta competició, que és considerada la més dura de les que es realitzen.
A LA PLAÇA SANT CRISTÒFOL Al costat de l’Estand Oficial Dissabte i diumenge, durant tot el dia Atreveix-te a conduir un Fórmula1 en un autèntic SImulaDOr prOFESSIONal DE pIlOtatgE Vols passejar-te en un espectacular FERRARI? Vine a la fira i condueix-lo
AL CARRER BARCELONA Dissabte i diumenge, tot el dia ExpOSICIÓ DE COtxES HIStÒrICS Gentilesa de RESTAURANT RAMON i LA CASANOVA DE SANTPEDOR
AL CELLLER COOPERATIU D’ARTÉS Dissabte i Diumenge, de 9 a 1 del migdia i de les 4 a les 8 del vespre museu exposició de la història centenària del Celler Cooperatiu d’artés Visites guiades de les caves i del celler
4 | Promoció econòmica
d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d
CreEm.
Jorn
ades
per
al
Crei
xem
ent E
mpr
esar
ial
Inscripcions gratuïtesT 93 883 31 00 o bé a http://impeempresa.vic.cat
ImpeVicEdifici el Sucre de VicC.Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals, 5 2a planta
Sessions
4 de maig Noves tendències en màrqueting: noves competències d'èxit en la gestió rendible del client
10.00 h a 12.00 hSala Coll BardoletEdifici el Sucre de Vic planta baixa
19 de maig Comunicació per a emprenedors: com aplicar la comunicació per assolir els objectius estratègics del negoci
9.00 h a 13.00 hSala de JuntesEdifici el Sucre de Vic 2a planta
Tallers
1, 3, 8, 10 i 15 de juny Estratègia per configurar el futur de l’empresa
16.00 h a 20.00 hSala de JuntesEdifici el Sucre de Vic2a planta
Col·laboració
Universtitat de VicFacultat d’Empresai Comunicació
Amb el suport de
L’redacció
L’administració vol acostar-se a la realitat diària de les
empreses per ajudar al creixement econòmic. Amb
aquesta finalitat Impevic té en marxa el programa
CreEm per tercer any consecutiu. Es distingeix entre
tallers formatius, destinats bàsicament a empreses
de creació recent, i les sessions informatives més en-
caminades ajudar i assessorar empreses petites que
treballen en l’àmbit local.
El Taller programat pels propers 13 i 20 d’abril no po-
dria tenir un títol més explícit: “Oportunitats en
temps de crisi”. Dins un context econòmic mar-
cat per les males notícies: tancaments d’empreses,
expedients de regulació i atur, és necessari que tin-
guem sempre una actitud favorable per poder veure
les oportunitats en els canvis socials i les noves tec-
nologies.
La sessió que ens proposen pel proper 20 d’abril:
“Màrqueting On-line, posicionament estra-
tègic a Internet”, ens parlarà precisament de les
oportunitats que s’amaguen darrera les noves tec-
nologies i els avantatges que Internet pot suposar
per algunes empreses a l’hora de planificar la seva
estratègia de comunicació i vendes.
Les jornades CreEm ajuden a enfortir el teixit empresarial de la comarcaLES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES, ARA MÉS QUE MAI HAN DE TENIR UN PAPER ACTIU EN LA RECUPERACIó ECONÒMICA DE LA COMARCA. LES JORNADES CREEM
VOLEN SER UN AL·LICIENT PER A LA CREACIó DE NOVES EMPRESES I UNA AJUDA PER LES EMPRESES ExISTENTS QUE PASSEN PER MOMENTS DIFíCILS.
“En èpoques de crisi hi ha grans oportunitats i bones idees que mereixen ser impulsades i tirades endavant”
EL S PREMIS INNOVAC AT, ORGANIT z ATS PER L’OFICINA DE PROMOCIó
ECONÒMIC A DE MANLLEU I LES EMPRESES FUNDICIó DúC TIL BENI-
TO, GRUP BONPREU, GIRBAU I L A FARGA GRUP, SóN EL DE L’EMPRESA
JOVE, PER A L’EMPRESA INNOVADOR A DE RECENT CREACIó, DE FINS
A 5 ANyS D’AC TIVITAT, QUE DESTAQUI PER L A SEVA C APACITAT D’E x-
PANSIó I CREIxEMENT, AMB UNA DOTACIó DE 12.000 EUROS; I EL DE
L’EMPRESA AVANÇ A, PER A L’EMPRESA INNOVADOR A DE MÉS DE 5
ANyS D’AC TIVITAT QUE DESTAQUI PER L A SEVA TR AJEC TÒRIA I C APACI-
TAT D’ADAP TACIó AL S C ANVIS I A LES NOVES OPORTUNITATS, AMB UNA
DOTACIó DE 20.000 EUROS.
PREMIS INNOVACAT 2010ENTREvIsTA A NúRIA MACIà, DIRECToRA DE L’oFICINA DE PRoMoCIó ECoNòMICA DE MANLLEu, I PERE GIRbAu, DIRECToR GENERAL DE GIRbAu, sA
Núria Macià i Pere Girbau, en un moment de l’entrevista, a lesinstal·lacions de l’empresa Girbau, a vic.
JOR
DI C
AB
AN
AS
Promoció econòmica | 5
QQuina és la filosofia i els objectius dels premis
Innovacat?
Núria Macià: Innovacat compta amb agents del
sector públic i privat compromesos amb el territori
i amb el seu desenvolupament econòmic i social. In-
novacat neix amb la filosofia de posicionar Osona en
el mapa empresarial català com a territori innovador.
Pere Girbau: Els objectius d’Innovacat busquen pro-
moure la creació i continuïtat d’empreses innovado-
res que aportin valor per al territori a fi de crear un
entorn empresarial sòlid i de qualitat.
Qui i com hi pot participar?
NM: Qualsevol empresa que estigui treballant dins
els criteris que es valoren en els Premis Innovacat
pot presentar-se a la convocatòria, aportant la docu-
mentació pertinent i una memòria del seu projecte.
El termini de presentació acaba el dia 14 de maig i cal
presentar la documentació a l’Oficina de Promoció
Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu.
Com afecta l’actual moment econòmic a una
convocatòria com aquesta? Creieu que ha can-
viat el plantejament de les empreses a l’hora de
presentar-se?
PG: Segur que alguna cosa haurà canviat, ja que tot
el context ha canviat. Tanmateix, vivim en un territo-
ri ple de gent amb energia i ganes de fer coses noves,
a part de amb bones aptituds creatives i capacitat
de treball. Aleshores preveiem que la convocatòria
reculli tanta quantitat i tantes bones propostes com
en edicions anteriors, amb un increment lògic conse-
qüència de la consolidació dels premis. Tenim curio-
sitat per veure qui es presenta i amb quins projectes,
ja que en èpoques de crisi també és conegut que hi
ha grans oportunitats i bones idees que mereixen ser
impulsades i tirades endavant.
NM: Pensem que en aquest entorn de situació
econòmica difícil, aquests premis amb dotació
econòmica poden ser un important recolzament
per a nous projectes innovadors, tant d’empreses
de recent creació com per empreses ja consoli-
dades. També pensem que, com a conseqüència
d’aquest entorn econòmic i perquè des del servei
de recolzament a emprenedors es detecta un
augment de moviment, que probablement hi
haurà més candidats a la categoria d’empresa jove.
L’autoocupació és en aquests moments una sortida
a la dificultat de trobar feina.
Sou un exemple de col·laboració entre l’admini-
stració i les empreses. Com es poden promoure
aquest tipus de relacions?
PG: Primer cal que hi hagi una bona idea i després
un bon lideratge per impulsar les accions. Cal tam-
bé que la idea i la forma de realitzar-la sigui interes-
sant per a totes les parts. Els objectius han de ser
comuns. La clau de l’èxit, però, són les persones
que participen en el projecte, la seva actitud, acció
i capacitat de maniobra. En el nostre cas, ens hem
trobat els responsables de l’OPE de Manlleu i els res-
ponsables de les quatre empreses organitzadores
i junts hem tingut ganes sinceres d’impulsar una
bona idea. I ho hem fet.
NM: La clau és treballar plegats, i això s’aconsegueix
generant espais constructius de relació entre el sec-
tor privat i el sector públic; espais que fomentin el
compartir experiències, necessitats, ... i, sobretot, la
voluntat de sumar esforços i treballar amb objectius
comuns. Sens dubte, la complicitat i confiança mú-
tua és un dels puntals d’aquesta relació. •
més informació a:
http://www.premisinnovacat.com/premis
adriana Delgado
6 | Promoció econòmica
E
La 18a edició d’Alimentaria es consolida com un referent internacionalEL PASSAT 26 DE MArç vA TANCAr LES POrTES LA firA ALiMENTAriA, uNA MOSTrA CLArA quE A CATALuNyA ELS SECTOrS rELACiONATS AMb L’ALiMENTACió i
LES bEGuDES TiNDrAN uN PAPEr CLAu EN EL CrEixEMENT ECONòMiC jA quE SóN MOSTrES CONCrETES D’iNTErNACiONALiTzACió i D’iNNOvACió.
EL CONCurS DE CAvALLS àrAbS i L’ExPOSiCió
D’ENErGiES rENOvAbLES hAN ESTAT LES APOS-
TES MéS DESTACADES D’ENGuANy.
El Mercat del Ram compleix un any més els seus ob-
jectius. La regidora de Promoció Econòmica Mercè
Vidal, es va mostrar satisfeta pels resultats d’aques-
ta edició i va remarcar que “cal continuar apostant
per la ramaderia i l’agricultura” i “per les energies re-
novables”.
La xifra de visitants que ha rebut la ciutat de Vic, ha
estat molt semblant a l’any passat. Pel que fa la pro-
cedència dels visitants, 60% han estat d’Osona –dels
quals 26% han estat vigatans i 34% de la resta de la co-
marca- i el 40% restant d’altres indrets de Catalunya.
El dissabte es van lliurar els premis de la 28a edició del
Concurs de Canals Porcines. Aquest any el primer pre-
mi se’l va emportar la granja Cabanas de les Masies
de Voltregà, el segon premi va ser per la granja Coro-
mina de Gurb i en tercer lloc va quedar la granja S.A.T.
Godall d’Olius de Lleida.
Una de les novetats d’aquesta edició ha estat la celebra-
ció del I Concurs Morfològic i Bellesa de Cavalls Àrabs. •
L’redacció
L’anunci d’una reducció de 25.000 m2 menys en la su-
perfície d’exposició que l’any 2008, no ha fet perdre
protagonisme a una Fira que ha estat capaç de reu-
nir dins el recinte firal de la Gran Via 4.000 empreses
punteres en diferents sectors, un 30% de les quals son
d’àmbit internacional i provinents de 75 països. Cal
destacar per primera vegada l’assistència d’empreses
PACKAGING SOLUTION DISTrIbUCIó A CATALUNyAPrOJECTES, ENGINyErIA DE MAQUINArIA SErVEI TÈCNIC 24 HOrESMAQUINArIA D’ALIMENTACIó, ENVASAT i EMPAQUETAT NOVA I USADA
C. Riera, 57-59. 08550 Balenyà Hostalets. Barcelona-Spain | Tel. 652 284 728 | Fax 938 820 255 | www.turvepacking.com | E-mail: [email protected]
TurvepackingFaBRiCaCió de MaquinaRia eSpeCialFaBRiCaCió envolTanT FilMFaBRiCaCió CinTeS TRanSpoRTadoReS
Reeform 420
25
27
32
Dis
seny
: Eix
pro
fess
iona
l
provinents d’Iran, Sud-àfrica, Nicaragua i Veneçuela.
Alimentaria es va estructurar en 16 salons, tretze de
temàtics i tres destinats a les Autonomies, un Pavelló
Internacional, i un altre dedicat a les empreses cen-
trades en els productes gourmet i la gastronomia d’al-
ta gama. Una part molt important de les empreses
acudeixen a la Fira per aconseguir contactes, arribar a
acords de distribució a través de projectes Internacio-
nals i conèixer les darreres tendències del sector.
Dins la Fira no hi ha faltat tampoc un espai propi per
a la Innovació. Els productes més innovadors del mer-
cat són els protagonistes d’ Innoval, punt de trobada
entre les empreses i la innovació. Enguany els premis
Innoval han estat altre vegada un aparador molt im-
portant per la I+D en diferents branques del sector
demostrant que en els sectors més tradicionals com
sopes, pastes, begudes etc, hi ha encara molt camí a
recórrer en qualitat i innovació.
un total de 111 empreses catalanes participen a
alimentaria’10 amb el suport del Dar
Un total de 111 empreses catalanes han participat en el
Saló Alimentaria amb el suport de Departament d’Agri-
cultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), això suposa un
augment del 40, 5% respecte a la passada edició.
L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), va acollir
47 empreses del sector del vi de Catalunya. A més de
promocionar els vins de la nostra terra, es va apostar
per vincular-los a conceptes com la qualitat, la innova-
ció i la salut.
Pel que fa a Olivaria, l’estand institucional va estar de-
dicat a exposar les principals línies d’actuació del DAR,
on hi van participar 11 empreses oleícoles de Catalunya.
Respecte a Intercarn, el DAR va comptar amb un es-
tand on es va mostrar les actuacions relacionades amb
la indústria càrnia, una de les més importants del nos-
tre país, on hi van participar 15 empreses catalanes.
Projectes d’expansió internacional, productes innova-
dors apostant sempre per aliments sans, equilibrats i
més naturals, és la fórmula que necessita el sector ali-
mentari per seguir sent un sector clau en el qual l’eco-
nomia catalana. El sector agroalimentari ha resistit
molt bé la crisi i segueix sent el primer sector industrial
a Catalunya i el segon sector en creació d’ocupació. •
El Mercat del Ram de Vic ha rebut 200.000 persones
Mostra de vins de la Do Costers del segre, presents a la Fira Alimentaria.
CO
STER
S D
EL S
EGR
E
redacció
Agroalimentària - Ramaderia | 7
Li estudiem el lloc més adient i construïm el pou adequat a les seves necessitats.
Tenim maquinària per a espais reduïts.
–LLOGUER DE BOMBES I TREBALLS EN DRENATGE
–
CONTROL I TRACTAMENTS D’AIGÜES
–
BOMBES SUBMERGIBLES I DE SUPERFÍCIE
–
SISTEMES DE REG
LA SOLUCIÓ ALS VOSTRES PROBLEMES D’AIGUA
Pol. Ind. Sot dels Pradals. C. Sot dels Pradals, 2808500 VicBarcelona
Tel 938 890 702Fax 938 890 [email protected]
En total, Casa Tarradellas té sis centres productius
agroalimentaris entre Vic, Gurb i Olost. D’altra ban-
da, aquest any ha començat un centre de recerca i
fabricació de farina. •
Casa Tarradellas creix un 5,6% el 2009 i arriba als 580 milions d’euros en vendes
Europorc, el Congrés Internacional del Porcí
C
E
redacció
redacció
Casa Tarradellas ha tancat l’any 2009 amb una fac-
turació de 580 milions d’euros, que suposa un creixe-
ment del 5,6% respecte el 2008. Per categoria de pro-
ductes, els plats refrigerats representen el 55% de les
vendes i els elaborats carnis, el 45%. L’empresa manté
el seu lideratge en el segment de pizzes refrigerades,
una línia de producte que va crear el 1997 amb el llan-
çament de la primera pizza fresca del mercat. Quant
al volum, s’han produït 78.870 tones de plats refrige-
rats i 80.630 tones d’elaborats carnis.
El creixement de l’empresa ha anat paral·lel a l’am-
pliació de la capacitat productiva, com demos-
tra la posada en marxa de dues noves plantes. A
principis de 2009 es va obrir una nova planta de
pizzes al polígon Mas Galí a Gurb, equipada amb
maquinària de darrera generació per incrementar
l’eficiència en producció, i a l’octubre va començar
l’activitat al nou centre d’elaboració de productes
carnis a Olost (ubicat en l’antiga fàbrica tèxtil Tur-
bofil).
El Congrés Europorc és un desl certàmens professionals
més importants del sector porcí a l’Estat espanyol. En
aquesta 9a edició, el congrés Eurporc fa un gran pas cap
a la internacionalització, ampliant les relacions amb els
altres països. Aquest any xina serà el país convidat.
Aquest certàmen que està previst que es celebri els
propers dies 12 i 13 de maig a la ciutat de Vic, reunirà
diferents àmbits implicats en el sector porcí: indústria
farmacèutica, laboratoris, empreses de genètica, vete-
rinaris, ramaders,etc. •
Imatge de l’empresa Casa Tarradellas, a Gurb.
JOR
DI C
AB
AN
AS
JOR
DI C
AB
AN
AS
8 | L’Entrevista
GCèlia roca
DEs DEL sEu NAIxEMENT, EsDEvINGuT ARA FA 26 ANys, FIRA DE
GIRoNA s’hA CoNsoLIDAT CoM A uN DELs PRINCIPALs PoLs
DINAMITzADoRs DEL CoMERç, LA INDúsTRIA I EL sECToR DELs sERvEIs
A LEs CoMARquEs GIRoNINEs. EN L’ACTuALITAT, LA sEvA oFERTA
INCLou 14 PRoPosTEs FIRALs, AIxí CoM uN NoDRIT vENTALL
D’ACTIvITATs CoMPLEMENTàRIEs quE REFoRCEN AquEsT CATàLEG.
DARRERE D’AquEsTEs INICIATIvEs hI hA L’EMPREMTA DE LA
sEvA DIRECToRA, ANNA ALbAR (GIRoNA, 1964). LLICENCIADA EN
ECoNòMIquEs I MàsTER EN DIRECCIó D’EMPREsEs PER LA uDG,
LA sEvA TRAjECTòRIA PRoFEssIoNAL PRèvIA hA EsTAT EsTRETA-
MENT vINCuLADA A LA GENERALITAT DE CATALuNyA I LA CAMbRA
DE CoMERç DE GIRoNA.
Anna Albar, DIrECtOra DE FIra DE gIrONa
gràcies a la irrupció de les tIC, les empreses han
adoptat noves vies i hàbits de comunicació amb
els seus clients. Considera que això pot restar
protagonisme a les fires?
No, tot el contrari: pensem que les noves tecnologies
poden ser una oportunitat. De la mateixa manera que
organitzem una fira presencial, Internet ens permet
impulsar activitats complementàries abans i després
de cada esdeveniment, creant una fira virtual que serà
present a la xarxa els 365 dies l’any i les 24 hores del
dia. A partir d’aquí, el que hem de fer és aprofitar totes
les possibilitats que ens ofereixen les TIC. A més, en
l’àmbit de la relació amb el client, les noves tecnolo-
gies ens faciliten molt la feina. I no només a nosaltres,
sinó també als expositors i als visitants, que poden ob-
tenir informació prèvia sobre els productes exhibits,
demanar un pressupost amb antelació... El recinte fi-
ral, però, continuarà essent l’escenari on les empreses
i els seus clients tancaran els seus acords.
per tant, Internet no pot substituir les trobades
presencials.
Exactament. Crec que totes les grans fires tindran
continuïtat. A més, aporten un valor afegit, com ara
l’organització d’activitats paral·leles: conferències,
congressos, degustacions...
les fires són encara un bon punt de negoci,
doncs.
I tant. Per a l’empresa, són una inversió molt rendible.
pensa que girona compta amb una tradició firal
prou consolidada?
Sí. Per exemple, una part de la nostra programació, la
Fira de Mostres, té més de 100 anys d’antiguitat. De
tota manera, això no és un tret exclusiu de la ciutat
de Girona, sinó de tot Catalunya, on hi ha una gran
tradició pel que fa a l’organització de fires i mercats.
De vegades, aquests dos conceptes són emprats
com a sinònims. Quines són les principals diferèn-
cies entre ells?
Sí, sovint s’utilitzen de manera ambigua. La fira o
saló sempre és un aparador, una plataforma. Po-
sar-la en marxa exigeix una feina prèvia important
i, al mateix temps, implica programar di-verses ac-
tivitats addicionals. En canvi, els mercats només
estan enfocats a la venda. Solen ser més curts, ja
que acostumen a durar només un o dos dies o, fins
i tot, un matí o una tarda. Igual-ment, no poden
assumir algunes de les funcions pròpies de les fi-
res, com ara la creació de con-tactes comercials, la
presentació de nous productes, l’aposta per la in-
novació, la captació de clients en diversos àmbits...
Finalment, el mercat acostuma a tenir una vessant
semilúdica, gene-ralment vinculada a una festa
popular. Això no passa amb les fires.
“Les fires adquiriran formats més reduïts i, al mateix temps, seran molt més professionals i específiques”
L’Entrevista | 9
Del 4 al 6 de juny, Fira de girona acollirà la propera
mostra del seu calendari: la primera edició de De
tot Cat.cat. Què oferirà aquesta nova proposta?
Es tracta d’una iniciativa única, sense cap altre prece-
dent, creada per a divulgar la tasca d’aquelles empre-
ses que etiqueten en català. Serà un saló multisecto-
rial que donarà cabuda a expositors procedents de
qualsevol àmbit dels Països Catalans, els quals centren
la seva activitat en la música, els llibres, el mobiliari,
l’alimentació, la moda... Tots ells són empreses que te-
nen una gran complicitat amb la llengua catalana. A
més, a banda de la part comercial, hi haurà una gran
oferta lúdica, amb concerts, entrevistes... Durant el
pròxim mes [abril per al/a la lector/a], tancarem la pro-
gramació definitiva.
Es tracta de la primera fira secundada exclusiva-
ment per empreses que fan servir el català en els
seus productes. Creu que calen més iniciatives
com aquesta per a fomentar la presència del ca-
talà al mercat i a les empreses?
Segur que sí. Totes les companyies etiqueten en cas-
tellà, però no podem dir el mateix pel que fa al català.
Actuacions com aquesta contribueixen a normalitzar
el seu ús en tots els àmbits.
una altra novetat d’enguany serà la presentació
del projecte guanyador del concurs Ginteriors: Ha-
bitatge per a un artista. Quan es podrà veure?
Es donarà a conèixer a la Fira de Mostres, que se cele-
brarà del 28 d’octubre a l’1 de novembre. L’any passat
aquest saló es va sectoritzar, i un dels sis àmbits que
l’integren està dedicat a la decoració i a l’interiorisme
(incloent-hi els tancaments, el mobiliari i altres com-
plements, com ara les portes). És aquí on presentarem
el projecte vencedor. Aquesta proposta neix d’un acord
subscrit amb el Col·legi de Decoradors de Girona, i con-
sisteix a dissenyar un espai interior d’uns 60 o 65 metres
quadrats per a la casa d’un artista. A més de mostrar
les maquetes premiades, programarem conferències
sobre pintura i decoració, però també sobre temes que
poden interessar al consumidor final. A tothom li pot
resultar útil, per exemple, rebre consells per a rehabili-
tar una masia o una casa del Barri Vell [de Girona].
a curt o mig termini, teniu previst incorporar no-
ves mostres al calendari firal?
No. Pel que fa a les fires, ja tenim tancat el calendari
per a tot el 2010. Estem estudiant alguns projectes,
però no els durem a terme de manera immediata. De
cara al 2011, estem analitzant la possibilitat de pro-
moure un saló dedicat a la caça i la pesca, malgrat que
encara no el tenim definit. L’actual situació de crisi fa
que no sigui fàcil tirar endavant nous projectes. De
moment, estem treballant fonamentalment en les fi-
res ja programades.
I pel que fa a altres línies d’actuació, quins són els
objectius prioritaris?
Volem potenciar el lloguer del Palau de Fires per a la
realització d’altres activitats, com ara la celebració
de mítings, l’enregistrament d’algun espot publicita-
ri o l’organització de jornades tècniques i tallers. Per
exemple, el proper mes de desembre aquest espai es
convertirà durant uns dies en una pista de gel. El nos-
tre desig és obrir les portes del recinte a qualsevol pro-
fessional.
arran l’esclat de la crisi econòmica al 2008, la re-
ducció del volum de vendes en tots els àmbits co-
mercials ha estat una constant. En el cas de Fira
de girona, com ha evolucionat durant aquest pe-
ríode el nombre d’empreses participants?
Des de l’últim trimestre del 2008 i durant tot el 2009,
la Fira va experimentar una davallada quant al nom-
bre d’expositors. Ara bé, enguany s’estan mantenint
les xifres de l’any passat. Caldrà esperar, però, a tenir
els resultats del darrer trimestre, que per a nosaltres
sempre és el més fort.
Com valora el suport de les institucions al teixit
firal gironí i català?
De manera molt positiva. Hi ha molta complicitat, i
no només en el terreny econòmic, sinó també en el de
la gestió. No tenim cap problema, a banda de les limi-
tacions pròpies del Palau. Això és vàlid per als nostres
JOR
DI C
AB
AN
AS
El nostre desig és obrir les portes del recinte a qualsevol professional”
Internet ens permet impul-sar activitats complementà-ries abans i després de cada esdeveniment, creant una fira virtual que serà pre-sent a la Xarxa els 365 dies l’any i les 24 hores del dia”
Anna Albar, durant l’entrevista, al parc de la Devesa de Girona.
prOgramaCIÓ DE FIra DE gIrONa
pEr al 2010
· Expojove (fira de formació, treball i salut).
Del 26 al 29 de gener.
· Firarebaixa.
Del 3 al 7 de febrer.
· tecnotast (fira d’equipaments i serveis per a
l’hostaleria i alimentació). Del 14 al 16 de febrer.
· Expocanina.
Del 20 al 21 de març.
• De tot Cat.cat.
Del 4 al 6 de juny.
• SpV (saló de la planta, jardí i complements).
Del 16 al 18 de setembre.
• Equus (saló del cavall a Girona).
De l’1 al 3 d’octubre.
• Fira de mostres.
Del 28 d’octubre a l’1 de novembre.
•Firatast.
De l’11 al 14 de novembre.
•tot Nuvis.
Del 26 al 28 de novembre.
•Eco-sí.
Del 10 al 12 de desembre.
•pista de gel.
Del 23 de desembre al 9 de gener.
quatre patrons: l’Ajuntament de Girona, la Diputació
de Girona, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
de Girona i la Generalitat de Catalunya.
per últim, com creu que evolucionaran les fires a
Catalunya?
Creiem que les fires adquiriran formats més reduïts i, al
mateix temps, seran molt més professionals i específi-
ques. S’adreçaran a un públic molt concret i, a més, aco-
lliran moltes activitats paral·leles. Gràcies a Internet, la
gent ja coneix molt bé els productes abans de visitar el
recinte. És per això que se li haurà de donar molt més.•
10 | Gastronomia - Turísme
| Salons per a banquets i convencions | Menú diari i a la carta | | Esmorzars de forquilla | Dinar i sopar per a grups | Càtering al Planoguera
Eix
prof
essi
onal
Pol. Ind. C. Oest, 208518 La Torre d’OristàObrim cada dia a les 7 del matí
Tel. 669 82 57 49 - 93 888 09 1808519 La Torre d’Oristàwww.planoguera.com
Reserveu el vostre Dinar/sopar d’empresaT 93 888 09 18 M 651 019 313
C. Barquera, 40 08271 ARTÉS Tel. 938 305 084 Fax 938 305 [email protected]
Eredacció
El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) va presentar el logotip “Lle-
tra Q” per a l’etiquetatge facultatiu de la llet i els productes lactis, amb la finalitat de
millorar la informació i la transparència de la seva producció i comercialització.
Aquest distintiu suposarà importants avantatges per a totes les baules de la pro-
ducció, des dels productors als operadors del sector, i atendrà les demandes dels
consumidors quant al seu coneixement sobre la traçabilitat dels productes.
Amb aquest logotip, els organismes independents de control proporcionaran una
garantia addicional al sistema i supervisaran l’adequat ús del logotip per les empre-
ses. La seva presentació va tenir lloc en el marc de la Fira Alimentaria celebrada el
passat mes de març. •
Neix el logotip “Lletra Q” per a l’etiquetatge voluntari de la llet i els seus derivats
Lredacció
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va organitzar diverses ac-
tivitats a la Fira Alimentaria, amb una degustació de productes, en el marc de la cam-
panya ImpliCa’t per promocionar el consum dels productes cooperatius catalans.
Entre les cooperatives participants, que va comptar amb el suport de PRODECA,
hi van participar a la degustació dels caves: Portell (de la Vinícola de Sarral), Duc
de Foix (de Covides), Ademats (de la Vinícola de Nulles) i Francolí (de Castell d’Or).
A la de tast d’olis d’oliva es troben diferents denominacions d’origen catalanes:
Baró de Maials(de Camp Foment Maialenc –DOP Oli Les Garrigues), Oli de Pau
(d’Empordàlia –DOP Oli de l’Empordà) i Acomont (d’Acomont –DOP Olidel Baix
Ebre- Montsià). Amb el menú de degustació també hi van participar altres coope-
ratives de diferents zones de la geografia catalana. •
Les cooperatives catalanes presenten els seus productes a Alimentaria
Lredacció
La gastronomia catalana serà protagonista d’un Curs de Cuina i Ciència a la Univer-
sitat de Harvard a partir del 7 de setembre. Aquest projecte sorgeix gràcies a la col-
laboració entre la universitat nord-americana i la Fundació Alícia. El cuiner Ferran
Adrià (El Bulli), Nando Jubany (Can Jubany), Joan Roca (El Celler de Can Roca), Enric
Rovira (xocolates Enric Rovira), Carme Ruscalleda (Sant Pau) i Carles Tejedor (Via
Veneto) són els sis cuiners catalans que participaran en aquest projecte.
El curs està dirigit a tots els estudiants del centre amb l’objectiu que qualsevol d’ells,
independentment de si estudien Literatura, Història o Matemàtiques, “s’apropin a
la ciència a través de la gastronomia”, segons declaracions del professor de Harvard
Michael Brenner. A més, els seminaris combinaran les explicacions de’n Ferran Adrià
i la resta de cuiners amb les apreciacions de científics de la institució. •
Cuiners a Harvard: ciència i cuina
Gastronomia - Turisme | 11
El millor servei d’abastiment d’especialitats ja tradicionals
C. d’en Perot Rocaguinarda, 2 - Vic T 93 885 25 50
Arrossades
Àpats al camp
Tota mena de cuinats per a actes familiars i col·lectius
Eredacció
El passat 24 de març, el conseller d’Innovació, Univer-
sitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del direc-
tor general de Turisme, Joan Carles Vilalta, va presen-
tar el nou model de categorització del turisme rural
per tal d’ordenar i revaloritzar un producte que ha
experimentat un fort creixement en els darrers anys
a Catalunya. El seu objectiu és consolidar el turisme
rural, ajudar a fidelitzar el client i millorar la promoció
exterior, entre d’altres. Es tracta d’una ordenació com-
plementària a la legislació actual definida amb volun-
tat de facilitar eines de competitivitat al turisme rural
català. Les categories permetran identificar i garantir
els nivells i estàndards de servei dels establiments de
turisme rural, en funció de la categoria assignada.
El conseller Huguet ha destacat la importància
d’aquest nou model de categorització, que “col·loca
en mans del sector un nou instrument de millora de
l’oferta de turisme rural”. Segons el Conseller, amb
aquest nou sistema de categorització “el turisme rural
a Catalunya pot continuar creixent, en uns casos en
quantitat i en altres en qualitat; podem aspirar a tot”.
També, el Conseller ha apuntat que el sistema d’es-
pigues “valora aspectes tangibles –com l’edificació,
les estances, el mobiliari i dotacions de la casa- però
també intangibles, i això tindrà cada cop més impor-
tància”. En aquest sentit, el conseller Huguet ha asse-
nyalat que “l’aposta turística pel segle xxI passa per
l’autenticitat, i els turistes que ens visiten volen aquest
contacte personal i conèixer el país”.
Les cinc categories establertes per diferenciar l’esta-
bliment són les següents: bàsica (una espiga), confort
(dues espigues), gran confort (tres espigues), superior
(quatres espigues) i la categoria singular (cinc espi-
gues). Per tant, tenir cinc espigues serà sinònim de
qualitat. L’accés al model de categorització serà una
decisió lliure del titular de l’establiment.
Amb aquesta iniciativa, ens trobem davant d’un mo-
del de categorització pioner a Europa i innovador en
quant a la seva conceptualització, metodologia de
formulació i paràmetres de gestió. •
Les espigues identificaran la qualitat de les cases de turisme rural
MA
SIA
LA
SA
LAD
A
vista de la casa rural Masia la salada, a st. julià de sassorba.
12 | Formació - RRHH
redacció
Persona,realitat i normativa empresarialHI HA UNA RELACIó ESTRANyA DINS DE L’EMPESA ENTRE LA NECESSITAT
D’UNA NORMATIVA ESTRICTA I LA DEMANDA PERMANENT D’INICIATIVA I
CREATIVITAT EN TOTS ELS DEPARTAMENTS. QUALSEVOL RESPONSABLE D’UNA
EMPRESA S’HA D’ENFRONTAR ALGUNA VEGADA AMB LES CONTRADICCIONS
ENTRE NORMATIVA I REALITAT.
QQualsevol normativa, sigui laboral, de conducta o de procediment, té relació amb
el món de la paraula o de la imatge. És una manifestació d’una realitat ideal o imagi-
nada, però que controlem i podem descriure amb el llenguatge. Cal tenir en compte
però que la realitat és molt complexa i caòtica i que el nostre coneixement, allò que
es pot descriure i sotmetre a normes, només pot abarcar un aspecte molt limitat
de la realitat.
Hem d’acceptar que dins de les empreses les normes són necessàries, tothom de-
mana normes ja que és necessari posar límits. Cal, però, que les normes no ofeguin
la creativitat i que permetin el propi creixement dels individus dins de l’organitza-
ció. Cal entendre aquest procés i acceptar que complir les normes és necessari,
però de vegades revisar les normes també. Precisament perquè les normes no po-
den abarcar tota la realitat, la ruptura de les mateixes pot ser una oportunitat de
creixement i millora.
Dirigir és bàsicament vetllar pel compliment d’unes normes, posar límits i acceptar
que no tothom hi estarà d’acord, i assumir també la crítica constructiva o menys
constructiva. És important gestionar bé aquest joc perquè, de fet, això és el que
dóna sentit a qualsevol organització.
Les personalitats també compten a l’hora d’acceptar aquestes contradiccions, per-
què dins de les empreses hi ha diferents personalitats. Dins de la normalitat la ma-
joria necessita i accepta les normes, permetent-se només de tant en tant petites
transgressions que vénen seguides per un sentiment de culpa més o menys intens.
La persona que arriba cinc minuts tard o que s’escapa molt de tant en tant a fumar
al lavabo. Dins de la normalitat trobem persones obsessionades pel compliment de
la normativa i persones més histèriques i creatives que, reconeixent la norma la po-
sen permanentment en qüestió. Cal ser conscient d’això a l’hora de posar persones
en llocs clau.
Excepcionalment, però, també hi ha personalitats que tendeixen a la perversió.
Persones que coneixen molt bé les normes i que les utilitzen pel seu propi profit.
Quan el pervers és el propietari de l’empresa o té cert poder, la gent que treballa a
les seves ordres ho passa molt malament.
Puntualment també ens podem trobar persones que no són capaces de seguir cap
tipus de normativa, sovint tancadeas en un món propi i incapaces de seguir ni re-
conèixer cap pauta ni norma. En general s’anomenen caracters psicòtics. Poden ser
persones perfectament sociables i normals però que els costa molt seguir els pro-
cediments o fins i tot seguir uns horaris. Aquests perfils de persona poden arribar
a causar molts problemes a l’organització, tot i que normalment duren poc perquè
són acomiadats o acaben abandonant l’organització per manca d’adaptació.
Una empresa és com un ecosistema, un organisme viu d’una complexitat impor-
tant. No hi ha cap normativa eterna ni infalible. Les normes, però, han de ser eines
de gestió imprescindibles que han de caducar, evolucionar i créixer d’acord amb les
necessitats de l’organització. •
Serveis | 13
L’Cèlia roca
ESTuDiS rECENTS DEMOSTrEN quE LES EMPrESES ESPANyOLES CADA COP ATOrGuEN MéS iMPOrTàNCiA A L’èTiCA EMPrESAriAL
DES DE LES ACAbALLES DELS 90, LA GLObALiTzACió, LA MuLTiPLiCACió
DELS ACTOrS SOCiALS, LA CONSOLiDACió D’uNS MErCATS CADA vE-
GADA MéS COMPETiTiuS, LA PrEOCuPACió GENErALiTzADA PEL MEDi
AMbiENT i LES POSSibiLiTATS D’iNTErACCió i COMuNiCACió SOrGiDES A
rEDóS DE LES TiC hAN SiTuAT L’ACTuACió DE LES EMPrESES EN EL PuNT
DE MirA. AMb AquEST TELó DE fONS, EL NOMbrE DE COMPANyiES quE
iNTENTEN MiLLOrAr LA SEvA iMATGE COrPOrATivA i LES bONES PràC-
TiquES AuGMENTA ANy rErE ANy. ArA bé, LA CONSECuCió D’AquESTS
ObjECTiuS, TAN CObEjATS COM vALuOSOS PEr A L’ESTrATèGiA EMPrE-
SAriAL, NO ES POT ENTENDrE SENSE AbrAçAr uNA fiLOSOfiA quE vA
MéS ENLLà D’uN TiTuLAr fAvOrAbLE ALS DiAriS: LA rESPONSAbiLiTAT
SOCiAL COrPOrATivA (rSC).
Els projectes d’exteriorisme de d-fora ajuden a plani�car cada exterior i permeten visualitzar-ne el resultat abans de la seva construcció. Cada disseny s'adaptaa les preferències del client i del'entorn. Consulti els nostres serveisd-plus, d-idea i d-project a www.d-fora.com
Els projectes d’exteriorisme de d-fora treuen la màxima rendibilitat de l'espai i troben l'equilibri entre l’apro�tament de cada m2 i la seva funció d'esbarjo. Els nostres dissenys estalvien temps i diners, perquè permeten visualitzar l'exterior abans de construir-lo. Informi’s a www.d-fora.com
RSC: fer les coses millor, fer coses millors
L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix
la RSC com el seguit d’accions que prenen en consi-
deració les empreses, institucions o entitats per tal
que les seves activitats tinguin repercussions positi-
ves sobre la societat, alhora que afirmen els principis
i valors pels quals es regeixen, tant en els seus propis
mètodes i processos interns com en la seva relació
amb els diferents agents que poden interactuar amb
elles. A tots ells —empleats, proveïdors, accionistes,
creditors, inversors, clients, institucions governa-
mentals, ONGs i l’opinió pública, entre d’altres— se’ls
coneix com a stakeholders, concepte introduït el 1984
pel teòric nord-americà R. Edward Freeman.
De tota manera, seria un error reduir la RSC a una
sèrie d’actuacions inspirades únicament en la filan-
tropia. Lluny de limitar-se als donatius adreçats a les
causes benèfiques o a les activitats de patrocini i me-
cenatge, la RSC és també un plantejament estratègic
i una poderosa aliada per a l’obtenció de l’èxit empre-
sarial mitjançant el respecte als valors ètics, a les per-
sones, a la igualtat d’oportunitats, a les comunitats i
al medi ambient. Detectar i satisfer les expectatives
dels seus stakeholders constitueix, de fet, un propòsit
irrenunciable per a qualsevol companyia.
una atenció creixent per part de les empreses
En el cas de l’estat espanyol, el grau de consciencia-
ció sobre la importància de la RSC en l’estratègia em-
14 | Serveis
Tenim varis immobles nous de promoció
Realitzem tot tipus de construcció i obra civil
Construcció depuradores d’aigües residuals
Ramon Barcons, SLPRomotoR - ConStRuCtoR
Tel. 972 69 04 69Fax 972 69 08 42
C. Mestre Viver Puig, 1Pol. ind. La Serra17176 SAnt EStVE D’En BAS
Dis
seny
: Eix
pro
fess
iona
l
CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES EN FERRO I ALUMINI www.serralleriabonay.com
TEL. 938 860 542
FAX 938 893 085
C. RIPOLL, 12
POL. IND. MAS BEULÓ
08500 VIC
Dis
seny
: Eix
pro
fess
iona
lD
isse
ny: E
ix p
rofe
ssio
nalC. Teodor de Mas, 24
Tel. 938 893 347Mòbil 609 863 51008500 Vic
Estanteries usades de paletització i mitja càrrega
Pol. ind. La CorominaC. Joan Maragall, 31Tel. 938 512 35008560 Manlleu
(sobre un total de 108 països analitzats). Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, el
Regne Unit, Noruega i Nova zelanda encapçalaven la classificació.
l’avaluació i promoció de la rSC
Al llarg dels últims 15 anys, aquesta consolidació de la RSC en el marc de l’estratè-
gia empresarial s’ha traduït en la creació de diversos rankings anuals destinats a
mesurar el seu grau d’implantació. Impulsats per institucions financeres i per les
principals publicacions sobre economia del món, entre ells es compten el Dow Jo-
nes Sustainability (promogut per la Borsa de Nova york), The World’s Most Admired
Companies (revista Fortune), The World’s Most Respected Companies (Financial Times) o
Reputation Quotient (The Wall Street Journal). En el cas de l’estat espanyol, el principal
referent és el Monitor Espanyol de Reputació Corporativa (Merco), nascut el 2000.
Per a Vidal, aquest estret lligam entre els principals referents econòmics i l’interès
de les grans corporacions per donar a conèixer el seu compromís amb la RSC no és
casual: “La RSC és un criteri que dóna confiança als inversors i els anima a partici-
par en empreses de grans capitals”, assegura.
En qualsevol cas, la potenciació de la RSC no pot considerar-se un feu exclusiu dels
lobbies econòmics. Ben al contrari, tot i tractar-se d’una línia d’actuació voluntà-
ria per part de l’empresa, alguns organismes internacionals han desenvolupat ini-
ciatives adreçades al seu foment. Com a fites més significatives, hi destaquen el
Pacte Mundial de l’ONU (2000), la Declaració tripartida de l’OIT de principis sobre
les empreses multinacionals i la política social (1997-2000), les Línies Directrius de
l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) per a Empre-
ses Multinacionals (2000) i, sobretot, dintre de la Unió Europea, la redacció del
Llibre Verd europeu sobre RSC (2001). Fins i tot, el 1993, l’aleshores president de la Co-
missió Europea, Jacques Delors, ja instava les empreses del Vell Continent a abra-
çar la RSC tot implicant-se en la lluita contra l’exclusió social.
No obstant això, el que definitivament va convertir l’ètica corporativa en una de
les principals preocupacions de les empreses d’arreu del món va ser un escàndol
mediàtic: la fallida del gegant energètic Enron, esdevinguda el 2001. Aquest episo-
di obriria una nova etapa —batejada per alguns teòrics com a era post-Enron— mar-
presarial sol anar lligat a la mida de les corporacions: “Les gran empreses la tenen
molt present; en els darrers anys, Espanya ha estat el país on s’han publicat més
memòries corporatives concordes amb els estàndards de la Global Reporting Initi-
ative —institució independent que atén els principals indicadors d’RSC—, superant
reiteradament els EUA”, explica Ferran Lalueza, expert en aquest àmbit i director
de la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques i del grau de Comunicació de
la UOC. Segons Lalueza, però, aquesta circumstància “no s’ha fet igualment palesa
en les PIMEs, que al nostre país constitueixen una part cabdal del teixit productiu”.
En aquest sentit, Isabel Vidal, professora del Departament de Teoria Econòmica
de la UB, matisa que les petites i mitjanes empreses es decanten per unes altres
vies a l’hora de divulgar les seves actuacions en matèria de RSC: “No és cert que
la PIME no comuniqui; els acadèmics i periodistes mirem només les memòries de
sostenibilitat de les grans empreses, però les PIMEs i ONGs aporten cada cop més
informació i transparència mitjançant els seus webs corporatius”.
Dos estudis recents ratifiquen que aquesta darrera tendència també s’està conso-
lidant en el si de les grans companyies. El primer d’ells, presentat l’octubre del 2008
per la consultora KPMG, concloïa que el 59% de les principals empreses espanyoles
reportava les seves activitats de RSC mitjançant una memòria independent, xifra
que suposava un increment del 136% respecte a les dades del 2006. En aquesta
mateixa línia, l’informe La RSC ante la crisis, confegit per la fundació Alternativas
amb el suport de KPMG i publicat el passat mes de febrer, apuntava que el 55% de
les empreses integrants de l’íbex 35 compta amb un pla definit de RSC, alhora que
detecta un increment progressiu dels departaments encarregats de gestionar-la.
D’altra banda, i a escala internacional, un estudi elaborat el 2007 per l’ONG Acco-
untability situava l’estat espanyol en la 26a. posició pel que fa a l’impacte de la RSC
Serveis | 15
¡Vestimenta
de Campeones!
ROPA DEPORTIVA PERSONALIZADALIDER IMPORTACIONS ESPORTIVES, S.L.C/ BANYOLES, 10, POL. IND. DE BESALÚ, 17850 BESALU, GIRONATEL. 972 59 13 32 - 972 59 01 50 FAX 972 59 13 33www.liderimport.com [email protected]
ROPA DEPORTIVA PERSONALIZADALIDER IMPORTACIONS ESPORTIVES, S.L.
Vol obtenir el fruit esperat de lesseves publicacions?El fruit de la seva publicació depèn de molts factors, un bon disseny, un millor contingut i també imolt important una impressió de qualitat.
Els nostres clients ho saben i dipositen dia rera dia la seva confiança en la nostra experiència.
Aquesta confiança ha quedat recentment avalada pel guardó otorgat pel Gremi d’Arts Gràfiquescom a millor impressió en offset humit.
cada pel protagonisme de la RSC en la planificació
empresarial. Així, l’increment de consellers indepen-
dents als òrgans directius, la separació de les tasques
d’auditoria i consultoria, l’increment de la despesa en
formació i l’aposta per la transparència en les estruc-
tures accionarials i en la retribució dels directius van
esdevenir iniciatives cada cop més habituals. “Avui
dia no hi ha cap gran companyia espanyola que sigui
aliena a l’RSC”, subratlla Lalueza.
Àmbits d’actuació
El marc en què les corporacions duen a terme les se-
ves accions de RSC és divers, i sovint resta vinculat a
la seva activitat econòmica. Generalment, les com-
panyies acostumen a centrar-se en aquelles parcel-
les on poden aportar més coneixements derivats de
la seva tasca habitual —per exemple, la recerca o la
formació— aconseguint així que la seva acció sigui
més valorada pels stakeholders gràcies a la seva ex-
pertesa. Així ho recullen Michael E. Porter i Mark R.
Kramer al llibre La ventaja competitiva de la filantropía
corporativa (2002), on asseveren que l’empresa “apor-
ta coneixements i avantatges únics”.
Com a exemple, Vidal al·ludeix a “una companyia
elèctrica que s’ocupa d’una campanya per al foment
de la lectura” ja que d’aquesta manera associa el ser-
vei que comercialitza a un hàbit que aporta “desen-
volupament i progrés”.
Pel que fa a l’estratègia emprada en l’execució la RSC,
Lalueza en distingeix tres possibilitats: “fer millor les
coses, fer coses millors o ajudar els altres a fer coses
millors”. “Prenguem el cas d’Inditex, l’empresa espa-
nyola que té una millor reputació segons l’índex Mer-
co del 2009: quan converteix els seus establiments
en botigues ecoeficients, està fent millor les coses;
quan afavoreix la integració social dels disminuïts
mitjançant projectes com For & From, està fent coses
millors [que vendre roba], i quan fa donacions a Creu
Roja, ajuda els altres a fer coses millors”, afirma, alho-
ra que afegeix que el patró “més efectiu, més sosteni-
ble i més productiu” és el primer: introduir millores en
la tasca habitual de l’empresa.
la rSC en temps de crisi
A priori, però, pot semblar contradictori parlar d’inicia-
tives solidàries per part de les empreses en èpoques de
recessió com l’actual. Ara bé, abraçar la RSC no sem-
pre implica una despesa addicional: les companyies
poden actuar èticament fins i tot en situacions delica-
des, com ara una ERO. “L’RSC comporta un compromís
de les empreses envers el benestar dels seus públics
estratègics, i la plantilla de treballadors n’és un: una
empresa que desatén els seus públics interns o que els
maltracta mai no podrà ser considerada com a soci-
alment responsable”, adverteix Lalueza, al temps que
pronostica que els sectors més denostats per l’opinió
pública arran la crisi —especialment el financer i l’im-
mobiliari— esdevindran en un futur proper “els més
actius a l’hora d’implementar accions d’RSC”.
Sigui com sigui, Vidal creu que cal repensar la RSC a
l’estat espanyol, “mal gestionada” i “poc coneguda pels
càrrecs directius”. “El model de creixement dels últims
15 anys no ha funcionat: s’ha de redissenyar, apostant
per la formació i per un ús més intensiu del coneixe-
ment i menys intensiu quant a llocs de treball”, puntu-
alitza, situant també la responsabilitat de la crisi tant
en el teixit empresarial com en l’institucional.
En aquest context d’incertesa, l’informe La RSC ante la
crisis brinda algunes recomanacions per a no descui-
dar les bones pràctiques en l’actualitat. Incorporar la
RSC a la política d’incentius, promoure una econo-
mia sostenible, parar atenció a les transformacions
que està patint l’entorn immediat o tenir més cura
de les activitats dels proveïdors externs i l’outsourcing
—el principal taló d’Aquil·les de moltes companyies,
en paraules de Vidal— són només algunes idees per a
continuar apostant per la RSC.
Malgrat les dificultats, però, aquest concepte conti-
nua present en el marc social i empresarial. Dos exem-
ples d’aquesta circumstància són la celebració, a finals
del passat mes de març, de la trobada internacional
PIMEs responsables —d’abast europeu—, o la recent
aprovació de la Llei d’Economia Sostenible per part
del Govern estatal. Sens dubte, es tracta de dos símp-
tomes esperançadors enmig d’una situació socioe-
conòmica no exempta de dificultats, i que commina
les empreses a no perdre el tren de la responsabilitat
i l’ètica corporatives. “És cert que encara no totes [les
companyies] aborden aquesta matèria de forma pla-
nificada i sistemàtica, però ho acabaran fent”, preveu
Lalueza. Una predicció que, enmig del clima de por i
desconfiança imperant, convida a l’optimisme. •
Fe d’errates En l’entrevista a Lluís Bassat publicada a la darrera edició núm. 54 es va fer constar per error que la primera agència que va fundar va ser Bassat Ogilvy, quan en realitat havia de dir Bassat & Associados.
