TMGB vol 13 (2005)

Treballs del Museu de Geologia13 de Barcelona

Treb

alls

del M

useu

de

Geo

logi

a de

Bar

celo

na

13

CHERCHI, A. and SCHROEDER, R. Topeneropliformis (Yabe & Hanzaw(Lituolacea, Foraminiferida) from Cretaceous of the Pedraforca massif (Pyrenees, NE Spain)

BARCO, J. L. Estudio y comparesqueleto axial de un saurópodo (DSauropodomorpha) procedente de la Villar del Arzobispo (Titónico-BerriasGalve, Teruel

ULLASTRE, J. y MASRIERA, A. Etectonosedimentaria eocena de unaPirineo central basada en un análisitigráfico del borde N de la cuenca (Huesca)

MASRIERA, A., CAMINAL, A., NAVAPLANELLA, V. i SAMPER, J.A. Les Temple de la Sagrada Família. Upetrogràfic a través dels seus arquitectònics i ornamentals

ARAGONÈS, E. El mapa geològic i de la província de Barcelona: la sèrie(1888-1914)

Els articles publicats a aquesta revista (Treb.Barcelona) són ressenyats a les següents basGEOBASE, GEOLOGICAL ABSTRACTS, I.C.Yi ZOOLOGICAL RECORD.

Índex

CHERCHI, A. and SCHROEDER, R. Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa, 1926)(Lituolacea, Foraminiferida) from the Early Cretaceous of the Pedraforca massif (CatalonianPyrenees, NE Spain) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

BARCO, J. L. Estudio y comparación del esqueleto axial de un saurópodo (Dinosauria,Sauropodomorpha) procedente de la Formación Villar del Arzobispo (Titónico-Berriasiense) deGalve, Teruel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ULLASTRE, J. y MASRIERA, A. Evolución tectonosedimentaria eocena de una parte delPirineo central basada en un análisis litoestratigráfico del borde N de la cuenca de Graus(Huesca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MASRIERA, A., CAMINAL, A., NAVARRO, R., PLANELLA, V. i SAMPER, J.L. Lesroques del Temple de la Sagrada Família. Un itinerari petrogràfic a través dels seus elementsarquitectònics i ornamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ARAGONÈS, E. El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: la sèrie 1:40.000(1888-1914) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5

15

61

83

115

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13: 5-13 (2005)

Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa,1926) (Lituolacea, Foraminiferida) from the EarlyCretaceous of the Pedraforca massif (CatalonianPyrenees, NE Spain)

Antonietta CHERCHI* and Rolf SCHROEDER**

RESUMEN

CHERCHI, A. y SCHROEDER, R. Torinosuella peneropliformis (Yabe &Hanzawa, 1926) (Lituolacea, Foraminiferida) en el Cretácico inferior del macizo dePedraforca (Pirineo catalán, España).

Se describe Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa, 1926) proveniente delHauteriviense superior - Barremiense inferior del macizo de Pedraforca (Pirineocatalán, España). Un análisis bibliográfico ha mostrado que esta especie aparece enel Titónico (superior?) y se extiende hasta el Hauteriviense superior - Barremienseinferior.

Palabras clave: Foraminíferos, Lituolacea, Pirineo catalán (España),Hauteriviense, Barremiense, Estratigrafía.

* Dipartimento di Scienze della Terra, Università di Cagliari, Via Trentino, 51. I-09100 Cagliari(Sardegna, Italia).** Forschungsinstitut Senckenberg, Senckenberg-Anlage 25. D-60325 Frankfurt am Main (Deutschland).

ABSTRACT

The lituolacean foraminifer Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa,1926) from the upper Hauterivian - lower Barremian of the Pedraforca massif(Catalonian Pyrenees, NE Spain) is described and figured. A bibliographic analysisreveals that this species appears in the (upper?) Tithonian and ranges to the upperHauterivian-lower Barremian.

Key words: Foraminifers, Lituolacea, Catalonian Pyrenees (Spain),Hauterivian, Barremian, Stratigraphy.

INTRODUCTION

The lituolacean genus Torinosuella Maync, 1959 (type and only species: Choffatella peneropliformis Yabe & Hanzawa, 1926) is a geographically wide-spreadbut rather rarely recorded taxon. Torinosuella was reported by several authors fromJapan, Iran, Romania, Serbia, Italy, Spain and Portugal as occurring in a relativelylarge stratigraphic interval ranging from the Kimmeridgian to the Hauterivian.

The discovery of Torinosuella peneropliformis in the Pedraforca massif (CatalonianPyrenees) (Ullastre & Masriera 2004, p. 22) has given rise not only to publication of thisnew material but also to a discussion of the stratigraphic distribution of this species.

GEOLOGICAL SETTING

Ullastre & Masriera (2004) have recently presented in this journal a stratigraphicanalysis and a detailed geological cartography of the Pedraforca massif providing newinsights into the sedimentary and tectonic evolution of this impressive mountain.During field-work a number of Lower Cretaceous samples were collected and studiedby one of us (R.S.). One of these samples contains numerous specimens of Torino-suella peneropliformis, which are the subject of the present study.

According to Ullastre & Masriera (2004, p. 22), this sample was collected at henorthern foot of the Pollegó superior (northern part of the Pedraforca massif). Ascendingto La Piràmide, these authors mention 30-40 m thick-bedded limestones overlyingwith mechanical contact the Dogger-Malm dolomites. The sample containing Torinosuella was taken 3 m above the base of this limestone series. Next follows a redferruginous breccia (0.2 to 0.8 m), impregnated with hematite, wich is overlain bylimestones (2 m) with Choffatella decipiens Schlumberger and Orbitolinopsis praesimplex Schroeder, the latter indicating a lower Aptian age.

The sample containing Torinosuella peneropliformis is a biomicrite with fre-quent gastropod and pelecypod fragments. Smaller benthic foraminifers are repre-sented by indeterminable miliolids and biserial forms, Vercorsella sp., Glomospirasp., and Sabaudia minuta (Hofker, 1965). Of special stratigraphic interest, however,is the rare occurrence of the orbitolinid foraminifer Urgonina alpillensis (Foury,

6

7

1963) (Pl. 1, figs. 14-15) indicating an upper Hauterivian - lower Barremian age. Therelatively frequent dasyclad fragments (determined by M. Conrad, Genève) arerepresented by the following species: Salpingoporella muehlbergii (Lorenz, 1902),Salpingoporella cf. hispanica Conrad, 1975, Biokoviella? sp. cf. B. robusta (Sokac),Korkyrella texana (Johnson, 1965) and Vederosella alimani Dragastan, 2000. According to M. Conrad, this microflore indicates likewise an upper Hauterivan -lower Barremian age.

DESCRIPTION OF TORINOSUELLA PENEROPLIFORMIS

Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa, 1926)Pl. 1, figs. 1-13

1926 Choffatella peneropliformis nov.; Yabe & Hanzawa: pl. 2, figs. 1-21959 Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa); Maync: pl. 1, figs.

6a-b, 7-10, 14, 16 [non figs. 1-4, 11-13 (= Pseudospirocyclina maynciHottinger, 1967)]

1964 Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa); Loeblich & Tappan:text-figs. 145. 8-9 [non figs. 145. 7a-b (=Pseudospirocyclina maynciHottinger, 1967)]

1967 Torinosuella cf. peneropliformis (Yabe et Hanzawa); Hottinger: text-fig. 331967 Torinosuella peneropliformis (Yabe et Hanzawa); Neumann: pl. 26,

figs. 1-3, 6-9 [non text-fig. 100; pl. 26, figs. 4-5 (=Pseudospirocyclinamaynci Hottinger, 1967)]

1972 Torinosuella sp. aff. peneropliformis (Y. & H., 1926); Calzada Badia:pl. 1, figs. without numbers

1975 Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa); Dragastan: pl. 36,fig. 26; pl. 55, fig. 4; pl. 57, fig. 1

1982 Torinosuella aff. peneropliformis Yabe & Hanzawa; Canérot & Cugny:text-figs. 5b-c

1984 Torinosuella sp. aff. peneropliformis Yabe & Hansawa [sic!]; Canérot:pl. 2, fig. 5

non 1988 Torinosuella peneropliformis (Yabe and Hanzawa); Loeblich & Tap-pan: pl. 101, figs. 3-7 (= Pseudospirocyclina maynci Hottinger, 1967)

1998 Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa, 1926); Jerotijevic-Polavder: pl. 1, figs. 1-6

2003 Torinosuella peneropliformis (Yabe and Hanzawa); Bucur et al.: pl. 41,figs. 4-7

The original description of Torinosuella peneropliformis, given by Yabe & Hanzawa (1926, p. 11) and based on only two sections (Pl. 1, figs. 1-2 in this paper),runs as follows «Shell arenaceous, oval, complanate, planospiral, composed ofnumerous broad low chambers in peneropline growth; septa strongly arcuate, traversed by numerous pores arranged in a linear series (?). Shell-wall alveolar.Diam. 1.4 mm.» We chose the equatorial section figured by Yabe & Hanzawa (pl. 2, fig. 1) as the lectotype of this species.

The specimens from the Pedraforca massif show essentially the same characteristicsas the Japanese type-material. A small bilocular embryo (Pl. 1, fig. 7; diameter: 0.05 mm) is situated at the beginning of a well-developed complanate planispiral (Pl. 1,figs. 5-7). This latter stage is followed by a series of arcuate chambers forming the like-wise complanate, flabelliform part of the test (Pl. 1, figs. 8-10). The peripheral part of thechambers is subdivided into a layer of minute chamberlets (Pl. 1, fig. 3) by small septu-la (Pl. 1, fig. 13). Neighbouring chambers are generally connected by a single row ofapertures, but their irregular distribution in the septa of the adult stage cannot be excluded.

In contrast to the Japanese lectotype, the Pedraforca specimens are in part coarselyagglutinated; the foreign particles have a diameter up to 0.07 mm (Pl. 1, figs. 4, 8-9,12-13). Specimens from other Torinosuella populations also show sporadic coarseand irregularly distributed grains which are utilized in test construction (Dragastan1975, pl. 55, fig. 4; Jerotijevic-Polavder 1998, pl. 1, figs. 1-2, 5).

STRATIGRAPHIC DISTRIBUTION OF TORINOSUELLA PENEROPLIFORMIS

According to Yabe & Hanzawa (1926, p. 11), the original material of «Choffatella»peneropliformis comes from the «Torinosu Limestone» of Iwasa-Kompirayama, inthe vicinity of Sakawa (province of Tosa, Shikoku, Japan); the age of this limestoneis given as «either lowest Cretaceous or uppermost Jurassic.» Kano & Jiju (1995)have subdivided the Torinosu Group in western Shikoku into the Tsukadani Forma-tion, composed mainly of coarse-grained siliciclastic rocks, and the Yatsuji Forma-tion, consisting of mudstone, limestone and small amount of marlstone. Radiolariansindicate a Kimmeridgian-early Tithonian age for the Tsukadani Formation and thebasal part of the Yatsuji Formation, whereas the overlying rest of the latter Formationyields radiolarians of late Tithonian-Valanginian (Aita & Okada 1986; Kano & Jiju1995; Shiraishi & Kano 2004). It follows that Torinosuella peneropliformis describedby Yabe & Hanzawa from limestones of the Torinosu Group occurs within the Tithonian-Valanginian time interval.

Maync (1959) described Torinosuella peneropliformis from the «Kimmeridgian»of Cape Espichel, Portugal (associated with Anchispirocyclina lusitanica), the Hau-terivian (dated by ostracods) of the Topcider river near Beograd (Serbia), and fromthe Jurassic - Cretaceous boundary of the Engelhorn-Titlis chain (Switzerland).However, Hottinger (1967) pointed out that the Portuguese sections figured byMaync (1959, pl. 1, figs. 11-13) belong in reality to Pseudospirocyclina maynci Hottinger (now assigned to Anchispirocyclina), although they seem to be associatedin the same horizon with true T. peneropliformis (Ramalho 1969, 1971). Nevertheless,the sections belonging to P. maynci are refigured in the treatise of Loeblich &Tappan (1988) under the wrong name Torinosuella peneropliformis. The dating ofthe Cape Espichel horizon by Maync (1959) as Kimmeridgian was incorrect; it islocated in the uppermost part of the «Portlandian B» sensu Ramalho (1971) of upperTithonian age.

Jerotijevic-Polavder (1998) described T. peneropliformis from the Berriasian -lower Valanginian of the Kurilovo anticline (Serbia) dated by dasyclads, mainly Salpingoporella steinhauseri.

8

9

Dragastan (1975) figured T. peneropliformis from the Berriasian - lower Valanginianof the Ghilcos, Mountains (eastern Carpathians, NE Romania), where it occurs withinthe «Macroporella embergeri Zone» and the «Feurtillia frequens Zone».

Bucur et al. (2003) assumed a «late Valanginian? - Hauterivian - Barremian?» agefor T. peneropliformis from a locality near Yazd (central Iran).

Azéma et al. (1977) reported Torinosuella sp. (not figured) from the lowerValanginian of San Antioco (SW Sardinia), dated by calpionellids (Calpionellitesdarderi, C. oblonga, Tintinnopsella gr. carpathica, T. gr. longa).

Calzada Badia (1972) described «Torinosuella sp. aff. peneropliformis» from theEarly Cretaceous of the Garraf massif near Barcelona (NE Spain), where it occurswith «Choffatella sp. cf. decipiens» in marly horizons, which are intercalated in a 100 mthick limestone series. These limestones contain the orbitolinid Valdanchella miliani(det. J. Canérot) indicating a lower Valanginian age; they are overlain with tectonicalcontact by a 200 m thick series of limestones and marls with Torinosuella and Choffatella decipiens, which are attributed to the Hauterivian.

Canérot (1982, 1984) reported «Torinosuella sp. aff. peneropliformis» from several horizons of the «Calcaires et Marnes du Mas de Querol» Formation (Castellónprovince, eastern Iberian Chains), which he attributed to the Hauterivian. From thebasal part of this Formation the same author figured (1984, pl. 2, figs. 16-17) underthe name «Paleodictyoconus n. sp.» two random sections of a large orbitolinidforaminifer, which belong in our opinion to the genus Valserina, thus indicatinguppermost Hauterivian or lower Barremian.

Summing up, it may be said that Torinosuella peneropliformis appears in the(upper?) Tithonian and ranges in some regions of Spain (Catalonian Pyrenees, IberianChains) to the upper Hauterivian - lower Barremian. However, the presence of thisspecies already in the Kimmeridgian, recorded by numerous authors, cannot be confirmed.

ACKNOWLEDGEMENTS

We are most grateful to our colleagues Alicia Masriera and Juan Ullastre(Barcelona), which made the interesting sample with Torinosuella from thePedraforca massif available to us. We are likewise indebted to Marc Conrad(Genève), who determined the dasyclads of the sample. Our gratitude also toJaime Costea (Museu de Geologia, Barcelona) who made the numerous thinsections for this study.

Financial support was provided by grants from MURST (COFIN).

REFERENCES

Aita Y. & Okada, H. 1986. Radiolarians and calcareous nannofossils from the upper-most Jurassic and Lower Cretaceous strata of Japan and Tethyan regions.Micropaleont., 32: 97-128.

10

Azéma, J., Chabrier, G., Fourcade, E. & Jaffrezo, M. 1977. Nouvelles données micro-paléontologiques, stratigraphiques et paléobiogéographiques sur le Portlandienet le Néocomien de Sardaigne. Rev. Micropaléont., 20(3): 125-139.

Bucur, I. I., Senowbari-Daryan, B. & Majidifard, M. R. 2003. Neocomian microfos-sil association from the Taft area near Yazd (central Iran). Facies, 48: 217-222.

Calzada Badia, S. 1972. Torinosuella sp. y Coprulus sp. en el Valanginiense yHauteriviense de Garraf. Rev. española Micropaleont., núm. extraord.(XXX Anivers. E. N. Adaro): 51-58.

Canérot, J. 1984. Fluctuations marines et évolution biologique: exemple duNéocomien des Ibérides orientales (Espagne). In: Oertli, H. J. (Ed.) Benthos ’83;2nd Int. Symp. Benthic Foraminifera (Pau, April 1983): 131-139.

Canérot, J. & Cugny, P. 1982. La plate-forme hauterivienne des Ibérides sud-orientales(Espagne) et ses environnements bio-sédimentaires. Cret. Res., 3(1-2): 91-101.

Dragastan, O. 1975. Upper Jurassic and Lower Cretaceous microfacies from the Bicazvalley basin (east Carpathians). Inst. Géol. [Bucarest]. Mém., 21: 1-87.

Hottinger, L. 1967. Foraminifères imperforés du Mésozoique marocain. Notes Mém.Serv. géol. Maroc, 209: 1-168.

Jerotijevic-Polavder, S. 1988. Torinosuella peneropliformis (foraminifer) u Donjojkredi Srbije [Torinosuella peneropliformis (foraminifer) in Lower Cretaceous ofSerbia]. Radovi Geoinstituta [Bull. Geoinst.], 35: 229-232.

Kano, A. & Jiju, K. 1996. The Upper Jurassic - Lower Cretaceous carbonate-terrige-nous succession and development of a carbonate mound in western Shikoku,Japan. Sediment. Geol., 99: 165-178.

Loeblich, A. R. jr. & Tappan, H. 1964. Sarcodina chiefly «Thecamoebians» andForaminiferida. In: Moore, R. C. (Ed.): Treatise on Invertebrate Paleontology,part C, Protista 2, vol. 1, 510 pp.

Loeblich, A. R. jr. & Tappan, H. 1988. Foraminiferal genera and their classification.2 vols.; 1: 970 pp.; 2: 212 pp., 847 pls., Van Nostrand Reinhold Company,New York.

Maync, W. 1969. Torinosuella n. gen., eine mesozoische Gattung der lituolidenForaminiferen. Ecl. geol. Helv., 52 (1): 5-14.

Neumann, M. 1967. Manuel de micropaléontologie des Foraminifères (systemátique- stratigraphie). 297 pp., Gauthier-Villars, Paris.

11

Ramalho, M. M. 1969. Quelques observations sur les Lituolidae (Foraminifera) duMalm portugais. Bol. Soc. geol. Portugal, 17: 37-50.

Ramalho, M. M. 1971. Contribution à l’étude micropaléontologique et stratigraphiquedu Jurassique supérieur et du Crétacé inférieur des environs de Lisbonne(Portugal). Serv. geol. Portugal, Mem., 19: 1-212.

Shiraishi, F. & Kano, A. 2004. Composition and spatial distribution of microencrustersand microbial crusts in upper Jurassic - lowermost Cretaceous reef limestone(Torinosu Limestone, southwest Japan). Facies, 50 (2): 217-227.

Ullastre, J. & Masriera, A. 2004. Pedraforca: estratigrafía y estructura (Pirineo catalán,España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 12: 11-52.

Yabe, H. & Hanzawa, S. 1926. Choffatella Schlumberger and Pseudocyclammina, anew genus of arenaceous foraminifera. Sci. Rep. Tôhoku Imp. Univ., Ser. 2,Geol., 9(1): 9-11.

12

Plate 1

1-13. Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa, 1926).1. Somewhat oblique equatorial section, reproduced from Yabe & Hanzawa (1926: pl. 2, fig. 1).Lectotype, x32.2. Transverse section, reproduced from Yabe & Hanzawa (1926: pl. 2, fig. 2). x32.3. Oblique equatorial section (205-24), x50.4. Oblique transverse section (205-15), x50.5. Somewhat oblique equatorial section showing the spiral initial part of the test (205-19), x50.6. Strongly inclined oblique equatorial section showing the spiral initial part of the test (205-20), x50.7. Equatorial section through the spiral initial part of the test (205-18), x50.8. Strongly inclined oblique equatorial section (205-26), x50.9. Strongly inclined oblique equatorial section (205-18), x50.10. Strongly inclined oblique equatorial section (205-23), x50.11. Transverse section (205-17), x50.12. Oblique transverse section (205-30), x50.13. Transverse section (205-30), x50.14-15. Urgonina alpillensis (Foury, 1963).14. Tangential section (205-16), x50.15. Strongly inclined oblique transverse section (205-28), x50.

Localities 1-2: Torinosu Limestone (Tithonian - Valanginian) from Iwasa-Kompirayama in the vicinity of Sakawa,province of Tosa (southwestern Japan).3-15: La Piràmide, northern side of the Pedraforca massif (Catalonian Pyrenees, NE Spain). LateHauterivian - early Barremian.

Lámina 1

1-13. Torinosuella peneropliformis (Yabe & Hanzawa, 1926)1. Sección ecuatorial un poco oblicua, reproducida de Yabe & Hanzawa (1926: pl. 2, fig. 1). Lectotipo, x32.2. Sección transversal, reproducida de Yabe & Hanzawa (1926: pl. 2, fig. 2). x32.3. Sección ecuatorial oblicua (205-24), x50.4. Sección transversal oblicua (205-15), x50.5. Sección ecuatorial un poco oblicua mostrando la espiral de la parte inicial de la concha (205-19), x50.6. Sección ecuatorial oblicua fuertemente inclinada mostrando la espiral de la parte inicial de la concha(205-20), x50.7. Sección ecuatorial a través de la espiral de la parte inicial de la concha (205-18), x50.8. Sección ecuatorial oblicua fuertemente inclinada (205-26), x50.9. Sección ecuatorial oblicua fuertemente inclinada (205-18), x50.10. Sección ecuatorial oblicua fuertemente inclinada (205-23), x50.11. Sección transversal (205-17), x50.12. Sección transversal oblicua (205-30), x50.13. Sección transversal (205-30), x50.14-15. Urgonina alpillensis (Foury, 1963).14. Sección tangencial (205-16), x50.15. Sección transversal oblicua fuertemente inclinada (205-28), x50.

Localidades 1-2: Torinosu Limestone (Titónico - Valanginiense) de Iwasa-Kompirayama en las cercanías de Sakawa,provincia de Tosa (SW Japón).3-15: La Piràmide, cara N del macizo de Pedraforca (Pirineo catalán, NE España). Hauteriviense superior - Barremiense inferior.


Estudio y comparación del esqueleto axial de un saurópodo (Dinosauria, Sauropodomorpha) procedentede la Formación Villar del Arzobispo (Titónico-Berriasiense) de Galve, Teruel*

José Luis BARCO **

ABSTRACT

BARCO, J. L. Study and comparison of the axial squeleton of a sauropod(Dinosauria, Sauropodomorpha) from Villar del Arzobispo Formation (Tithonian-Berriasian) of Galve, Teruel.

The great vertebrate fossil record, Tithonian-Barremian in age, found in the out-crops of Galve (Teruel, Spain), has been recently increased with the discovery ofsauropod remains in Cuesta Lonsal locality. The dorsal vertebral record of thissauropod is described in this paper. It was found in the Villar del ArzobispoFormation, which means the transition between the Upper Jurassic shallow marineenvironments to the continental environments of the Lower Cretaceous in this areaof the Iberian Range. Plesiomorphic characters are present in the studied materialtogether with derived and eight autapomorphic characters. Comparison with mostrepresentative sauropod genera of all the clades, especially Losillasaurus giganteus,from the same Formation, and a cladistic analysis, allows the conclusion that thestudied material belongs to a basal neosauropod not described yet, and differentthan Macronaria and Diplodocidae+Dicraeosauridae. Cladistic analysis also showsa politomy in Neosauropoda node, in which the Cuesta Lonsal sauropod is included.In the future a complete study of all the material of this sauropod will provide newdata to the neosauropod origin and evolutive radiation that affected them.

Key words: Sauropoda, Neosauropoda, axial squeleton, Tithonian-Berriasian,Galve.

*Este trabajo es un extracto de la Tesis de Licenciatura del firmante, defendida ante tribunal en laUniversidad de Zaragoza el 27 de Noviembre de 2003 y dirigida por los Doctores Gloria Cuenca Bescósy José Ignacio Canudo.**Área y Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza. Edificio de CC Geológicas. Universidadde Zaragoza. C/ Pedro Cerbuna s/n. 50009. Zaragoza. [email protected]; www.aragosaurus.comPALEOYMÁS. S.L.L. C/ Ntra. Sra. Del Salz, 4 local. 50017 Zaragoza. [email protected];www.paleoymas.com

Barco 15-59:Barco 26/7/07 12:17 Página 15

RESUMEN

El abundante registro fósil de vertebrados del intervalo Titónico-Barremiensepresente en los yacimientos de Galve, ha sido engrosado en los últimos años con elhallazgo de los restos de un saurópodo en el yacimiento de Cuesta Lonsal, del cualse describe y compara en este trabajo el registro vertebral dorsal. Proviene de laFormación Villar del Arzobispo, muy rica en restos directos e indirectos de dino-saurios, y que representa la transición entre los medios marinos someros de finalesdel Jurásico y los medios continentales de la base del Cretácico Inferior en estazona de la Cordillera Ibérica. Del material estudiado destaca la presencia de carac-teres plesiomórficos para los saurópodos, combinados con caracteres derivados ycon ocho caracteres autapomórficos. Una comparación con los géneros más repre-sentativos de los diversos clados de saurópodos, y en especial con Losillasaurusgiganteus, hallado en la misma formación geológica, y un análisis cladístico, per-mite concluir que el registro estudiado pertenece a un neosaurópodo basal sin des-cribir y distinto de Macronaria y de Diplodocidae + Dicraeosauridae. El análisiscladístico muestra además una amplia politomía en el nodo Neosauropoda, en elque se incluye el saurópodo de Cuesta Lonsal, cuyo estudio completo aportará enel futuro nuevos datos sobre las relaciones filogenéticas que rodean al origen de losneosaurópodos y las radiaciones evolutivas que les afectaron.

Palabras clave: Sauropoda, Neosauropoda, esqueleto axial, Titónico-Berriasiense, Galvé.

INTRODUCCIÓN

Los dinosaurios saurópodos son un grupo de grandes vertebrados cuyo principalcarácter radica en ser los seres vivos conocidos de mayor tamaño que han poblado elmedio terrestre. Se conocen desde el Jurásico Inferior y fueron los herbívoros domi-nantes en el Jurásico Superior y el Cretácico Inferior, momento en que alcanzaron sumayor dispersión y diversidad, disminuyendo a partir de entonces hasta desaparecerdel registro fósil a finales del Cretácico (Wilson, 2002). Su gran dispersión (se cono-cen sus restos en todos los continentes excepto en la Antártida) y diversidad confierena los saurópodos un gran valor tanto a nivel sistemático como paleogeográfico. Eltamaño es a su vez una de las grandes dificultades para su estudio, ya que es difícilencontrar especímenes completos y gran parte de los taxones descritos están basadosen restos fragmentarios, especialmente los definidos a finales del siglo XIX y princi-pios del XX. Pero en la segunda mitad del siglo XX los estudios fueron avanzando demanera satisfactoria según se incrementaban los hallazgos y en los últimos años sehan realizado buenos trabajos dirigidos a una clasificación mucho más fiable basadaen la sistemática filogenética o cladística.

El objetivo del presente trabajo es el estudio paleontológico y clasificación taxonó-mica de los restos del esqueleto axial de un saurópodo (Dinosauria, Saurischia) recupe-rado en el yacimiento de Cuesta Lonsal. Para la consecución de este objetivo se realizauna exhaustiva descripción de los caracteres presentes en una vértebra dorsal y dos espi-nas neurales dorsales aisladas, comparándolos con los de otros géneros de dinosauriossaurópodos, especialmente con los encontrados en la misma formación geológica.

16


17

Un análisis cladístico, en el que se incluyen además los caracteres de las vértebras cervicales y caudales, junto con una revisión de las sinapomorfías establecidas para losdistintos clados del suborden Sauropoda, permitirá conocer su posición taxonómica. Ladescripción en detalle permitirá a su vez la identificación de las autapomorfías presentesen las vértebras dorsales del dinosaurio saurópodo del yacimiento de Cuesta Lonsal.

El material del saurópodo del yacimiento de Cuesta Lonsal está constituido pordos vértebras cervicales, una vértebra dorsal, dos espinas dorsales aisladas, cinco vér-tebras caudales, un chevron, una escápula, restos de la cintura pectoral, dos húmeros,al menos tres costillas, y numerosos restos sin determinar, entre los cuales se encuen-tra posiblemente el sacro. La mayor parte del material se encuentra sin preparar, niconsolidar, a excepción de una vértebra cervical (CL-2, en fase de preparación), unaespina dorsal (cuya sigla es CL-62), una vértebra dorsal (CLH-16) y algunas vérte-bras caudales (en fase de preparación). El presente estudio se basa en la vértebra dorsal CLH-16 y las espinas CL-62 y CL-JMH, ya que además de una excelente conservación, se trata precisamente de los únicos elementos que están completamentepreparados y consolidados. En el estudio cladístico, sin embargo, se han añadidoobservaciones realizadas sobre las vértebras caudales y la cervical CL-2.

SITUACIÓN Y CONTEXTO GEOLÓGICO

Los restos estudiados en este trabajo proceden del yacimiento de Cuesta Lonsal,situado geográficamente en el paraje del mismo nombre, a 500 metros al E-SE de lalocalidad de Galve (figura 1) y a unos 1.270 metros de altura sobre el nivel del mar.

Figura 1. Situación geográfica del yacimiento de Cuesta Lonsal. Figure 1. Geographical situation of Cuesta Lonsal outcrop.


Se puede localizar en la Hoja 542 (Alfambra) del Mapa Topográfico Nacional, esca-la 1:50.000, y sus coordenadas UTM son 30TXL785027. El término municipal deGalve se sitúa en el dominio geográfico de la Cordillera Ibérica Central y administra-tivamente se ubica en la provincia de Teruel.

Geológicamente el área de Galve se sitúa en el extremo occidental de la subcuencade Galve, conformando una estructura sinclinal que afecta a una sucesión de materia-les de casi 1.000 metros de espesor correspondientes al Jurásico Superior terminal yal Cretácico Inferior (Díaz-Molina y Yébenes. 1987; Soria 1997; Canudo et al. 1997)(figura 2), donde se han hallado al menos 65 yacimientos con restos fósiles de verte-brados (Barco et al., 2004; Buscalioni y Sanz, 1987; Canudo et al., 1997; Ruiz-Ome-ñaca et al., 2004). En un estudio detallado del sinclinal de Galve, Díaz-Molina yYébenes (1987) distinguen cinco unidades estratigráficas (denominadas 2 a 6), quecoinciden aproximadamente con las formaciones presentes en el sinclinal de Galve(Soria, 1997; Canudo et al., 1997). A su vez, estos materiales se incluyen en dos de

18

Figura 2: Cartografía geológica del sinclinal de Galve mostrando la superficie de afloramiento de laFormación Villar del Arzobispo (modificado de Soria, 1997) y la situación del yacimiento de CuestaLonsal (CL).

Figure 2: Geological map of the Galve syncline showing the Villar del Arzobispo Formation (modifiedfrom Soria, 1997) and Cuesta Lonsal (CL) locality situation.


las Supersecuencias definidas por Salas et al. (1991), concretamente de la Superse-cuencia del Jurásico Superior (de la que sólo encontramos en Galve la secuencia Titó-nico-Berriasiense) y de la Supersecuencia del Cretácico Inferior, las cuales estánseparadas por una discontinuidad a escala regional. Las formaciones incluidas en laSupersecuencia del Cretácico Inferior o Megasecuencia Cretácica Inferior se encuen-tran perfectamente descritas en diversos trabajos que recopilan la estratigrafía de lazona (Canudo et al., 1997; Soria, 1997).

La secuencia Titónico-Berriasiense está constituida por la Formación Higue-ruelas y la Formación Villar del Arzobispo. La Fm. Higueruelas está constituida porcalizas masivas y tableadas, que representan unas facies de plataforma marina car-bonatada somera (Aurell, 1990). En su parte alta contiene una asociación de fora-miníferos que podría indicar la parte media-alta del Kimmeridgiense (piso deldominio boreal correspondiente al piso Titónico del dominio del Tetis, más ade-cuado en este contexto geológico) (Díaz Molina et al., 1984; Canudo et al., 1997;Cuenca et al., 1997).

La Formación Villar del Arzobispo está representada en Galve por calizas, are-niscas y arcillas interpretadas como facies submareales, intermareales y supramarea-les y que representan la transición desde los medios marinos someros de la Fm.Higueruelas, hacia medios continentales (Aurell, 1990; Barco, 1999). En el techo dela Fm. Villar del Arzobispo se ha identificado el foraminífero aglutinado Anchispi-rocyclina lusitania Egger 1902, el cual podría incluir la parte alta de dicha formaciónen la base del Cretácico (Díaz Molina et al., 1984). La base, se encuentra concordan-te sobre la Fm. Higueruelas, cuyo techo está bien datado en la parte media alta delTitónico, constituyendo éste el límite inferior de la Fm. Villar del Arzobispo y que-dando establecida su edad como Titónico-Berriasiense.

El yacimiento de Cuesta Lonsal

El yacimiento de Cuesta Lonsal se sitúa en la parte baja de la Formación Villardel Arzobispo, por lo que se le atribuye una edad Titónico y constituye el primero deesta edad encontrado en España con dinosaurios (Pérez-Oñate et al., 1994; Cuenca etal., 1997). El yacimiento se sitúa en un nivel de arcillas y margas verdes intercaladasentre areniscas blancas, depositados en medios intermareales (Cuenca et al., 1997;Barco, 1999). La gran parte de los huesos, muy dispersos y sin conexión anatómica,se encuentran en el estrato arcilloso, si bien todos ellos presentan una parte enterradaen el estrato areniscoso infrayacente. Este estrato de arenisca presenta en algunoslugares una patina rojiza, la cual también se encuentra en alguno de los huesos. Ladispersión de los huesos y la patina que los cubre, parece indicar una exposición suba-érea sobre la arena sin consolidar, suficiente como para que los restos fuesen disper-sados por los carroñeros (como confirman la presencia de un diente de terópodosmudado (Barco y Ruiz-Omeñaca, 2001a), y otro de cocodrilo también mudado) y seoxidasen, quedando parcialmente enterrados en la arena antes de ser cubiertos por laarcilla. Sólo se han encontrado restos de un único individuo, por lo que se consideraque este yacimiento se formó como consecuencia del enterramiento del saurópodoque se estudia en este trabajo.

19


Provincia Población Yacimiento

Teruel Ababuj Ababuj ❒ ❒ 2

Galve Carretera ❒ ❒ 2Las Cerradicas ❒ ❒ 2Ríos Bajos ❒ 1Cuesta Lonsal ❒ ❒ 2Las Cerradicas 2 ❒ ❒ 2Collado de la Abeja ❒ 1Cuesta Lonsal 2 ❒ 1Barranco Luca ❒ 1

Lidón Lidón ❒ 1

Aguilar de Alfambra Aguilar de Alfambra ❒ 1

El Castellar El Castellar ❒ ❒ 2Camino El Brezal ❒ ❒ 2El Pozo ❒ ❒ 2

Minavete de la Sierra Minavete ❒ 1

Total Teruel 1 11 1 1 1 4 3 1 23

Valencia Corcolilla Corcolilla ❒ ❒ 2

Arroyo Cerezo Arroyo Cerezo ❒ 1

Alpuente Alpuente ❒ 1Cerrito del Olmo I ❒ 1Cerrito del Olmo II ❒ 1

Benageber Desconocido ❒ ❒ 2

Aras de los Olmos Aras de los Olmos ❒ 1La Cañada ❒ 1Losilla ❒ 1Losilla I ❒ 1

Huerguina Huerguina ❒ 1

Total Valencia 1 1 2 2 1 1 4 1 13

Total general 1 1 1 13 1 1 1 6 4 241

20

Tabla 1. Presencia de dinosaurios en la Formación Villar del Arzobispo en Teruel y Valencia (referenciasen el texto).Table 1. Dinosaurs presence in Villar del Arzobispo Formation in Teruel and Valencia (references in text).

Dip

lodo

cida

e in

det.

Cet

iosa

urus

?

Los

illa

saur

us g

igan

teus

Saur

opod

a in

det.

Neo

saur

opod

a in

det.

Car

nosa

uria

inde

t.

Coe

luro

saur

ia in

det.

The

ropo

da in

det.

The

ropo

da u

orn

ithop

oda

inde

t.

Orn

ithop

oda

inde

t.

Dac

entr

urus

arm

atus

Din

osau

ria?

inde

t.


ANTECEDENTES

Dinosaurios de la Formación Villar del Arzobispo

Su génesis asociada a medios continentales del transito Jurásico-Cretácico y sugran superficie de afloramiento, sitúan a la formación Villar del Arzobispo entre laspotencialmente más ricas en registro fósil de dinosaurios de la Cordillera Ibérica,como lo demuestran los numerosos restos que en ella han sido recuperados. Se conocen restos de dinosaurios saurópodos, terópodos, ornitópodos y tireóforos proce-dentes de afloramientos situados en las provincias de Teruel y Valencia (tabla 1).

Aunque no todos los hallazgos citados han sido descritos, la mayor parte de losque proceden con total certeza de esta formación se sitúan en la provincia de Teruel.En la provincia de Valencia se han encontrado restos de dinosaurios en Aras de losOlmos (localidad hasta hace poco denominada Aras de Alpuente) y Alpuente(Comarca de Los Serranos) y en Benageber. Aunque tradicionalmente estos yaci-mientos han sido considerados como de edad Cretácico Inferior (facies Weald) (Casa-novas-Cladellas et al., 1995a, 1995b y 1995c), posteriores revisiones consideran laposibilidad de que algunos de ellos (Losilla, Losilla I y Cerrito del Olmo I y II) pudie-sen ser de edad Jurásico terminal en facies “Purbeck” (Casanovas et al., 1999) y portanto pertenecer a la Formación Villar del Arzobispo, a la cual se asignan la totalidadde facies “Purbeck” en esta zona (Mas et al., 1982; Vilas et al., 1982; Santisteban,1995). Sin embargo no sólo esos, sino todos los yacimientos de la comarca parecenencontrarse en dichas facies, como ya apuntó Lapparent (1966) y confirman Santiste-ban y Suñer (2002). La excepción dentro de la comarca la presentaría el yacimientosituado en Benicatazara, cuya situación estratigráfica podría seguir siendo el “Weald”.Lapparent (1966) también identificó como “Purbeck” los yacimientos descritos porRoyo y Gómez (1927) en Benageber (actualmente bajo las aguas del pantano), lo quetambién los incluiría en la Formación Villar del Arzobispo, aunque este hecho estápendiente de confirmación.

Los dinosaurios ornitópodos aparecen representados únicamente por restos indi-rectos: un rastro cuadrúpedo de un pequeño ornitópodo, presente en el yacimiento deicnitas de Las Cerradicas, en Galve (Pérez-Lorente et al., 1997) e icnitas atribuidas aornitópodos de tamaño grande y mediano-pequeño en el yacimiento de Corcolilla enValencia (Santisteban et al, 2002).

Además de ornitópodos, en Las Cerradicas también se han descrito 3 rastros para-lelos y contemporáneos, atribuidos al desplazamiento gregario de dinosaurios terópo-dos, (Pérez-Lorente et al. 1997). También en Galve, en el yacimiento de Ríos Bajos,existen nueve icnitas terópodas, cinco aisladas y otras cuatro agrupadas en dos pasosdiferentes, asignadas al icnogrupo Carnosauria (Pérez-Lorente y Romero-Molina,2001). En la localidad de Ababuj se han descrito cinco icnitas tridáctilas aisladas (Alca-lá y Martín, 1995), aunque no se especifica si son terópodas u ornitópodas (ver discu-sión en Pérez-Lorente et al., 1997). Algo similar ocurre en la población de El Castellar,donde se han descubierto recientemente diversas icnitas tridáctilas en los yacimientosde El Castellar, Camino El Brezal y El Pozo (Alcalá et al., 2003), y en los que por elmomento únicamente un rastro del primero de los yacimientos ha sido asignado a unterópodo, permaneciendo el resto sin asignación taxonómica. En la provincia de Valencia,

21


Lapparent (1965) cita la presencia de icnitas terópodas en el yacimiento de ArroyoCerezo; Santisteban et al. (2002) reconocen dos tipos de terópodos en el yacimiento deCorcolilla, y Santisteban et al. (2001) citan varias icnitas tridáctilas en Alpuente, lascuales podrían ser atribuidas a dinosaurios terópodos u ornitópodos. Los únicos restosdirectos de terópodo de la Formación Villar del Arzobispo en Teruel se encuentranigualmente en la localidad de Galve: una vértebra caudal de un terópodo indetermina-do procedente del yacimiento Carretera (Barco y Ruiz-Omeñaca, 2001a); dos dientesaislados, uno localizado en el yacimiento de Cuesta Lonsal y perteneciente a un teró-podo indeterminado, y otro muy fragmentario, asignado a un coelurosaurio indetermi-nado procedente del yacimiento de Las Cerradicas 2 (Barco y Ruiz-Omeñaca, 2001b);y un diente de gran tamaño, atribuido a Allosauroidea (Canudo et al., 2004)

En Valencia, existen también otros restos directos de dinosaurios terópodos, aunquesu pertenencia a la Formación Villar del Arzobispo es dudosa, ya que inicialmente fue-ron incluidos dentro de las facies “Weald” y las últimas revisiones estratigráficas de lazona no dejan clara su situación geológica. Se trata de un diente de Carnosaurio descri-to por Casanovas et al. (1993), procedente de Benicatazara y que ha sido reasignado porRuiz-Omeñaca y Canudo (2003) a un terópodo indeterminado; dos dientes procedentesde Benageber: uno atribuido por Royo y Gómez (1927) a Megalosaurus cf. Dunkeri, pos-teriormente reasignado a un terópodo indeterminado (Ruiz-Omeñaca y Canudo, 2003) yotro atribuido a Megalosaurus sp. (Royo y Gómez, 1926), que podría pertenecer a undromeosáurido indeterminado (Ruiz-Omeñaca y Pereda-Suberbiola, 1999); y cabezasarticulares de fémur atribuidas Megalosaurus por Royo y Gómez (1925). Recientementeen la aldea de El Chopo y otros cinco puntos cercanos, todos ellos en el término municipalde Alpuente, han sido descubiertos varios dientes y una falange ungeal asignados a dino-saurios terópodos, si bien podrían pertenecer tanto a la Formación Villar del Arzobispocomo a la Formación Collado (Abella y Suñer, 2004; Suñer et al., 2003).

Los dinosaurios saurópodos son por el momento los más ampliamente representadosen la Formación Villar del Arzobispo, en la que se han encontrado los restos directos deal menos cuatro taxones diferentes, así como los de varios saurópodos indeterminadosrepresentados por huesos e icnitas. En Teruel se han localizado los restos de dos taxonesen Galve: el saurópodo del yacimiento de Cuesta Lonsal, objeto de este estudio, y undiente de un diplodocimorfo indeterminado procedente del yacimiento de Carretera(Cuenca et al.,1997), así como restos fragmentarios atribuidos a saurópodos: una ungealde Collado de la Abeja; una ulna procedente de los mismos niveles de Cuesta Lonsal(Cuesta Lonsal 2); un fragmento proximal de fémur del yacimiento Las Cerradicas 2(Cuenca et al, 1997). También se conoce la existencia de un fragmento de cuerpo verte-bral caudal de un saurópodo indeterminado procedente del municipio de Lidón. EnValencia se localizan los otros dos taxones: Losillasaurus giganteus Casanovas, Santaféy Sanz 2001, un nuevo género de saurópodo (Casanovas et al., 2001) procedente delyacimiento de La Cañada en Aras de Olmos, y un fragmento distal de fémur citado porRoyo y Gómez (1927) relacionado con Cetiosaurus Owen 1841, aunque de mayor tama-ño, procedente de Benageber. En ese mismo trabajo Royo y Gómez (1927) cita diversosrestos de saurópodos indeterminados. Las icnitas de saurópodos han sido citadas endiversos puntos de la formación: en Galve (yacimiento Barranco Luca), El Castellar(yacimientos El Castellar, El Brezal y el Pozo), Ababuj, Aguilar de Alfambra, Miravetede la Sierra y Aras de Olmos (Blanco et al., 2000; Alcalá et al., 2003; Alcalá y Martín,1995; Pérez-Lorente y Romero-Molina, 2001; Santisteban, 1995; Santisteban et al., 2001).

22


Los dinosaurios tireóforos están únicamente representados en la provincia de Valen-cia, donde han sido citados restos del estegosáurido Dacentrurus armatus Owen 1875en los yacimientos de Losilla y Losilla I (término municipal de Aras de los Olmos) yCerrito del Olmo I y II (término municipal de Alpuente) (Casanovas-Cladellas et al.,1995a, 1995b, 1995c y 1999). Se han descrito una espina caudal, varias vértebras cer-vicales, dorsales y caudales, costillas, un fragmento de isquion, un sacro y un fémur.

Finalmente, Santisteban y Suñer (2002) citan la presencia de estructuras sedimenta-rias que atribuyen a la acción de grandes vertebrados (posiblemente dinosaurios indeter-minados?) situados en el límite entre la formación Villar del Arzobispo y la FormaciónCalizas de la Huerguina, aunque sin precisar del todo su posición estratigráfica.

Historia del yacimiento de Cuesta Lonsal

Las excavaciones en Cuesta Lonsal han sido realizadas en diferentes fases. Lasprimeras extracciones fueron hechas en la década de 1980, por D. José María Herre-ro, quien obtuvo una gran cantidad de restos, algunos de los cuales permanecen aúnen las protecciones de escayola sin estudiar. La investigación científica comenzó en1993, cuando en una nueva extracción, realizada por la Dra. Gloria Cuenca Bescós,se recupera una vértebra cervical. El primer trabajo sistemático es presentado porPérez-Oñate et al. (1994). Los estudios del saurópodo de Cuesta Lonsal se retomande nuevo en 1999, paralelamente a una nueva fase de excavación (2000) y prepara-ción de fósiles dirigida por el firmante de este trabajo. Tras demostrar el gran interéscientífico del yacimiento, desde el Equipo de Paleontología de Dinosaurios de la Universidad de Zaragoza se realizó, también a instancias del Gobierno de Aragón, unPlan Director que planificaba y proponía las actuaciones a realizar, en el marco de lascuales se realizó una nueva excavación en 2001.

Parte del material del saurópodo de Cuesta Lonsal forma parte de la colecciónHerrero (una vértebra cervical, una vértebra dorsal, una espina dorsal, cuatro vérte-bras caudales, una escápula, elementos de la cintura pectoral, dos húmeros, variascostillas y algunos restos sin determinar), otra parte (la vértebra cervical extraída en1993) se encuentra depositada en el Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza, y el resto (el extraído a partir de 2000) se encuentra depositado en el laDirección General de Patrimonio del Gobierno de Aragón.

TERMINOLOGÍA Y CRITERIOS ANATÓMICOS

Laminación vertebral: terminología

La compleja arquitectura de las vértebras de los dinosaurios saurisquios incluyela presencia de una serie de estructuras laminares de morfología y distribución carac-terísticas. La disposición de estas estructuras alcanza su máximo de complejidad enlas vértebras presacras de los saurópodos, siendo necesario establecer una nomencla-tura que permita identificar correctamente todos los elementos vertebrales.

23


Las vértebras, como elementos integrantes del esqueleto axial, están destinadas acontribuir en las funciones que éste desarrolla, principalmente la de sostén. Por ellose han considerado como partes más relevantes de una vértebra, a aquellas destinadasa contribuir en la continuidad entre los elementos constituyentes y complementariosdel esqueleto axial y por tanto en su funcionalidad. Estos son principalmente el cuer-po vertebral; las regiones articulares con otros elementos óseos del eje axial y entre si(diapófisis, zigapófisis y parapófisis) y aquellas en las que se insertan y/o discurrentejidos blandos (espina neural). Las articulaciones son regiones homólogas claramen-te identificables que sirven de base para reconocer el resto de homologías de una vér-tebra, como se discute más adelante. Pero dentro de la arquitectura de las vértebrascervicales de los saurópodos, tan importantes como estas regiones mencionadas ante-riormente, son las láminas óseas que los conectan entre si, así como los huecos quequedan entre ellas y otras cavidades presentes en el interior de la estructura vertebral(conocidas como cavidades neumáticas), puesto que también contribuyen a la funciónde sostén del esqueleto axial y a otras que se discuten más adelante.

Casi todas las descripciones vertebrales, e incluso los trabajos orientados a esta-blecer una nomenclatura (Osborn, 1899; Osborn y Mook, 1921; Janensch, 1929; Wil-son, 1999), mencionan el término lámina vertebral sin expresar una clara definición.La más relevante es la que proporciona Wilson (1999), en la que indica que “las vér-tebras de los saurópodos están caracterizadas por rebordes óseos que conectan las arti-culaciones costovertebrales e intervertebrales, el centro y la espina neural de lasvértebras presacras, sacras y caudales anteriores”, siendo estos rebordes lo que consi-dera como láminas. Puesto que, al igual que los trabajos anteriormente mencionados,los objetivos de éste son puramente descriptivos y de comparación con otros registrosya descritos, se mantiene la acepción de lámina vertebral como reborde óseo queconecta a las distintos puntos homólogos de una vértebra, si bien dicha denominaciónconsidera únicamente el aspecto bidimensional de las láminas, sin tener en cuenta queéste no es más que el límite de un plano de hueso (que es la verdadera forma de unalámina), con estructura e implicaciones funcionales tridimensionales, las cuales seránecesario considerar en un futuro.

Al estar el análisis cladístico basado en las homologías, a continuación se repasala terminología utilizada por los distintos autores en la descripción de las vértebras delos saurópodos a fin de determinar sus caracteres homólogos.

Terminología: antecedentes

Desde su descubrimiento en el S. XIX, la disposición de láminas y cavidades en lasvértebras presacras de los dinosaurios saurópodos ha sido el objeto no sólo de la admi-ración de los paleontólogos, sino también de algunas controversias en cuanto a su inter-pretación, hasta el punto de que actualmente aún no existe un consenso sobre su función.

Como apunta Wilson (1999), el hallazgo de numerosos restos de saurópodos enNorteamérica y África a finales del S. XIX, inspiró una nueva nomenclatura para las lámi-nas vertebrales que permitió su discusión y comparación. Ésta fue propuesta por Osborn(1899) en su descripción de Diplodocus y adaptada rápidamente por sus colegas ameri-canos en sus descripciones de los saurópodos de la Formación Morrison (Hatcher,1901,1903; Holland, 1906; Lull, 1919; Osborn y Mook, 1921; Gilmore, 1936).

24


Pero la de Osborn (1899), sólo fue la primera de las propuestas de nomenclatura,surgiendo otras nuevas a lo largo del siglo XX, que han sido recopiladas por Wilson(1999) en una nueva revisión de la nomenclatura vertebral. Estas nomenclaturas,incluyendo la del propio Wilson (1999), se pueden observar en la tabla 3 y se resu-men a continuación.

Osborn (1899) identificó únicamente siete láminas en el arco neural de las vérte-bras presacras de saurópodos, las cuales nombró según su posición (por ejemplo lámi-nas pre y postespinal), su orientación o según una de las regiones homólogas en losque se situaban (por ejemplo lámina diapofisial). Las agrupó según su orientación en:

1. Láminas verticales medias: son láminas no pareadas encargadas de reforzar laespina neural (pre y postespinal).

2. Láminas horizontales: láminas pareadas subhorizontales que refuerzan el pro-ceso transverso conectándolo con las pre y postzigapófisis.

3. Láminas verticales laterales: láminas pareadas verticales que refuerzan la espi-na desde la diapófisis, pre y postzigapófisis.

4. Láminas oblicuas: aquellas que discurren con una orientación oblicua por el arconeural, entre ellas la que discurre entre la parapófisis y el centro vertebral,exclusiva de las vértebras dorsales.

Esta nomenclatura es problemática, ya que no unifica los criterios para nombrarlas láminas (utiliza indistinta y arbitrariamente la orientación y la situación de lasláminas), y ninguno de los que utiliza está basado en homologías.

Osborn y Mook (1921) proponen 15 láminas en la descripción de Camarasaurus yAmphicoelias, aunque básicamente mantienen la agrupación de las láminas. Solamenterealizan una mayor precisión en las láminas verticales medias, dividiendo las láminasdiapofisial, prezigapofisial y postzigapofisial, en infra- y supra- según discurra desdeestas regiones homólogas hacia la espina o hacia el centro vertebral, y subdividiendo lalámina infradiapofisial en anterior y posterior. El resto de las láminas, horizontales, obli-cuas y verticales medias, permanecen sin variaciones considerables, por lo que estanomenclatura arrastra una problemática semejante a la anterior de Osborn (1899).

La de Janensch (1929, 1950) es sin duda la más acertada y novedosa de las pro-puestas hasta la fecha, ya que elimina el criterio de orientación e introduce un nuevoconcepto de nomenclatura basado en las regiones homólogas de la vértebra que sonconectados por cada lámina, sin distinguir entre origen ni finalización. Este criterio,sin embargo, no lo utiliza para todas las láminas, manteniendo nombres basados en lasituación de la lámina con respecto a determinadas regiones homólogas (p. ej.: Láminainfraprezigapofisial). Distingue un total de 26 láminas, incluyendo las exclusivas delas dorsales, algunas de las cuales son reiterativas, nombrando de dos maneras distin-tas a láminas homólogas. Esta nomenclatura propuesta por Janensch constituye labase de la considerada en este trabajo.

Wilson (1999) distingue 19 láminas para las vértebras presacras de los saurópodos,7 de las cuales son exclusivas de las vértebras dorsales (por tanto solamente 12 aparecenen las vértebras cervicales). Se basa principalmente en la nomenclatura de Janensch(1929, 1950), nombrando las láminas únicamente según los regiones homólogas queconectan y eliminando por completo los términos que mencionan la situación de la lámi-na. Esta nomenclatura, además de utilizar el mismo criterio para nombrar a la mayoríade las láminas (la excepción son las láminas pre y postespinal), presenta la ventaja deasignar el mismo término a series homólogas, independientemente del grupo taxonómico

25


o lugar en la columna vertebral al que pertenezcan y de las diferentes orientaciones ysituaciones que ello implique (algo semejante a lo que ocurre con las articulaciones inter-vertebrales e intercostales). Wilson (1999) agrupa las 19 láminas vertebrales en cincocategorías: seis láminas diapofisiales, tres láminas parapofisiales (exclusivas de las dor-sales), ocho láminas zigapofisiales y dos láminas espinales. Otra de las novedades queaporta Wilson, es la utilización de un sistema de abreviaturas para cada lámina, com-puestas por acrónimos de cuatro letras.

Otros autores tienen su propia forma de nombrar a las láminas vertebrales, perotodas son mezcla de los anteriormente mencionados y ninguno ha sido expuesto conrazonamiento suficiente como para considerarlo sistema de nomenclatura. Así porejemplo Upchurch (1993, 1998) utiliza una mezcla de las nomenclaturas propuestaspor Osborn y Mook (1921) y Janensch (1929). Otro ejemplo es el de Bonaparte (1999),que utiliza la propuesta por Osborn y Mook (1921) ligeramente modificada y sin dis-tinguir en el término lámina entre reborde óseo y superficie de hueso expuesta.

26

Tabla 2: Nomenclatura propuesta por Wilson (1999) para las láminas vertebrales presacras en dino -saurios saurópodos y sus correspondencias con la de otros autores (modificada de Wilson, 1999).

Table 2: Nomenclature suggested by Wilson (1999) for sauropod presacral vertebral laminae and itscorrespondence with nomenclature of other authors (modified from Wilson, 1999)

abrev. Wilson (1999) Janensch (1929) Osborn y Mook (1921) Osborn (1899)

ACDL centrodiapofisial anterior centrodiapofisial anterior infraprediapofisial diapofisial y oblicua

PCDL centrodiapofisial posterior centrodiapofisial posterior infrapostdiapofisial diapofisial

CPOL centropostzigapofisiales infrapostzigapofisial infrapostzigapofisial postzigapofisial

CPRL centroprezigapofisiales infraprezigapofisial infraprezigapofisial prezigapofisial

ACPL centroparapofisial anterior centroparapofisial anterior infraprezigapofisial prezigapofisial

PCPL centroparapofisial posterior centroparapofisial posterior oblicua oblicua

PRDL prezigodiapofisal prezigodiapofisial horizontal horizontal

SPRL espinoprezigapofisial supraprezigapofisial supraprezigapofisial prezigapofisial

TPRL intraprezigapofisial infraprezigapofisial intraprezigapofisial horizontal

PRPL prezigoparapofisial prezigoparapofisial oblicua horizontal

PODL postzigodiapofisial postzigodiapofisial horizontal horizontal

SPOL espinopostzigapofisial suprapostzigapofisial suprapostzigapofisial postzigapofisial

medSPOL espinopostzigapofisial medial suprapostzigapofisial medial suprapostzigapofisial postzigapofisial

latSPOL espinopostzigapofisial lateral suprapostzigapofisial lateral suprapostzigapofisial postzigapofisial

TPOL intrapostzigapofisial intrapostzigapofisial intrapostzigapofisial horizontal

PPDL paradiapofisial paradiapofisial horizontal horizontal

SPDL espinodiapofisial supradiapofisial supradiapofisial diapofisial

PRSL prespinal prespinal prespinal prespinal

POSL postespinal postespinal postespinal postespinal


Terminología de láminas vertebrales

La terminología utilizada en este trabajo es la propuesta por Wilson (1999) (tabla2), manteniendo las abreviaturas de la terminología en inglés con el fin de no diversi-ficar términos. De las diecinueve láminas que este autor distingue para las vértebraspresacras, únicamente diez están siempre presentes en las vértebras cervicales y otrasdos, las láminas pre y postespinal, sólo han sido documentadas en las vértebras cer-vicales de Isisaurus colberti (Jain y Bandyopadhyay 1997). El resto de láminas sonexclusivas de las vértebras dorsales y su aparición está principalmente motivada porlas modificaciones morfológicas ocurridas en la transición cérvico-dorsal de los sau-rópodos: principalmente el desplazamiento de las parapófisis desde la zona latero-ventral anterior del centro vertebral hasta el arco neural (que motiva la aparición lamayoría de las láminas parapofisiales) y el acortamiento anteroposterior y alarga-miento dorsoventral de la espina neural (posible causa de la aparición de las láminasespinodiapofisiales como refuerzo de la espina para compensar el aumento de estrés).

La principal diferencia con la nomenclatura de Wilson (1999) estriba en los cri-terios utilizados para agrupar las láminas, lo que motiva la aparición de distintascategorías. Wilson (1999) no distingue entre origen y término cuando da nombre auna lámina, sin embargo a la hora de agruparlas se ve obligado a tomar partido poruno de las dos regiones homólogas que ésta conecta, realizando una agrupación arti-ficial: por ejemplo para todas las presacras distingue ocho láminas zigapofisiales ydos láminas espinales, cuando en realidad son once las que conectan con las zigapó-fisis y seis las que lo hacen con la espina. ¿Por qué entonces no elevar a once elnúmero de láminas zigapofisiales y a seis las láminas espinales?, y si no ¿por qué nocambiar, por ejemplo, a nueve las láminas zigapofisiales y a cinco las espinales enperjuicio del número de láminas diapofisiales? La respuesta a la primera pregunta esque el total de láminas sumaría más de 19, y la respuesta a la segunda es que estaagrupación es tan arbitraria como la propuesta por Wilson (1999). La solución quese propone en este trabajo es la de asignar un origen y una finalización a cada lámina,utilizando, además de criterios de homología, criterios anatómicos, lo cual nos permite una agrupación que evita los problemas anteriormente citados, además deposeer un significado funcional.

Criterios anatómicos de descripción y agrupación de las láminas vertebrales

Las vértebras conforman el eje o esqueleto axial que define a los vertebrados.Conteniendo dicho eje principal aparece un plano de simetría bilateral muy marcadoque divide el cuerpo en dos mitades simétricas, es el plano medial o sagital. La prin-cipal función de todas las estructuras vertebrales es soportar y equilibrar las fuerzasque, generadas a través del movimiento, impliquen al esqueleto axial y al plano quelo atraviesa. Por ello se propone utilizar en la descripción de las estructuras óseas ver-tebrales una jerarquía basada en su proximidad a dichos eje y plano axial (primandola proximidad al eje frente a la proximidad al plano y considerando todo el centro ver-tebral como un único punto de la línea que constituye el eje axial). De esta maneratanto en las denominaciones (y en sus correspondientes abreviaturas) de las láminasvertebrales, como en la descripción de su orientación, el término precedente o de

27


partida será el más cercano al eje y plano axial, siendo válida esta jerarquía tambiénpara las agrupaciones de láminas. Se distingue así, para las vértebras presacras, entreláminas centrales, espinales, parapofisiales y zigapofisiales (tabla 3).

Con esta jerarquización de láminas conseguimos principalmente tres ventajas res-pecto al trabajo de Wilson (1999): en primer lugar no modificar los términos, ya quecuriosamente en la denominación que Wilson (1999) da a las láminas (y sus abrevia-turas) se sitúa siempre en primer lugar el término más cercano al eje axial (o en sudefecto al plano axial), incluso para las láminas únicamente presentes en las vértebrasdorsales. De esta manera evitamos una diversificación de la nomenclatura. En segun-do lugar conseguimos agrupar las láminas de forma que cada una se englobe sola-mente en una categoría, evitando las confusiones de que la misma lámina pueda serigualmente identificada de dos maneras (por ejemplo la lámina prezigodiapofisialpodía estar incluida dentro de las láminas diapofisiales y zigapofisiales). Por últimoesta jerarquización aporta un significado funcional y anatómico a la descripción yagrupación de las láminas.

En resumen, en este trabajo no se modifica la nomenclatura de las láminas, sinosu agrupación (tabla 3), que anteriormente era confusa. Para ello se propone distin-guir entre principio y final de cada lámina, consiguiendo así una jerarquización basa-da en criterios anatómicos.

28

Tabla 3. Agrupación de láminas vertebrales propuesta en este trabajo y su presencia en vértebras cervicales (C) y dorsales (D).

Table 3. Vertebral laminae grouping suggested in this paper, and its presence in cervical (C) and dorsalvertebrae (D).

Lámina Centrales Espinales Zigapofisiales Parapofisiales

ACDL C – DPCDL C – DCPOL C – DCPRL C – D ACPL DPCPL DPRDL C – DSPRL C – DTPRL C – DPRPL DPODL C – DSPOL C – D

medSPOL DlatSPOL DTPOL C – DPPDL DSPDL DPRSL C – DPOSL C – D


Cavidades neumáticas

La terminología de las cavidades neumáticas es otro de los aspectos en los queserá necesario profundizar en el futuro. Para distinguir entre cavidades grandes ypequeñas, Britt (1993, 1997) diferencia cámaras y celdillas respectivamente, si bienel límite entre una cámara pequeña y una celdilla grande no está muy claro, a lo quehay que añadirle la posible confusión entre fosa profunda y cámara. Wedel et al.(2000) y Wedel (2003), proponen la utilización de estos mismos términos pero enbase a los siguientes criterios:

FOSAS: excavaciones laterales de contorno amplio pero totalmente exteriores, sinpresentar ninguna lámina ósea que los encierre.

CÁMARAS: cavidades neumáticas parcialmente ocultas por márgenes de huesoque forman un foramen. Este foramen, para no confundir cámaras con fosas parcial-mente ocultas, no debe ser mayor que la mitad del diámetro de la cámara a la queoculta. Su forma es redondeada, su diámetro es de entre 5 y 150 mm y se encuentraentre paredes de hueso de entre 2 y 10 mm. Las cámaras suelen presentar patrones debifurcación que comunican cámaras entre si e incluso con otras cavidades laterales.

CELDILLAS: son cavidades neumáticas más pequeñas (entre 2 y 20 mm de diá-metro) con paredes más angulosas y de menor grosor (entre 3 y algo menos de 1mm).Las numerosas y angulosas camellas producen un patrón en panal de abeja.

SISTEMÁTICA PALEONTOLÓGICA

SAURISCHIA Seeley, 1888.SAUROPODOMORPHA Huene, 1932.

SAUROPODA Marsh, 1874.EUSAUROPODA Upchurch, 1995.

NEOSAUROPODA Bonaparte, 1986.NEOSAUROPODA indet.Figura 3c. Láminas 1 y 2.

Material y métodos

Los materiales descritos en este trabajo son una vértebra dorsal media (CLH-16),y dos espinas dorsales posteriores (CL-62 y CL-JMH). CLH-16 y CL-JMH estándepositados en el Museo Paleontológico de Galve (colección Herrero), y CL-2 estádepositada en el Museo Paleontológico de la Universidad de Zaragoza.

Descripción de CLH-16

La única vértebra dorsal conservada es CLH-16, que fue brevemente descrita porPérez-Oñate et al. (1994). No está conservada en su totalidad, al encontrarse parcial-mente erosionado el centro vertebral, ambas diapófisis y ambas prezigapófisis, además

29


de las láminas que conectan con estas dos regiones homólogas (diapófisis y preziga-pófisis). Se trata de una vértebra dorsal media cuyo aspecto general viene marcado poruna pronunciada expansión lateromedial, tanto del centro vertebral, más expandido ensentido lateromedial que dorsoventral, como del arco neural, cuya expansión latero-medial es casi siempre mayor que la del centro (a excepción de la zona de unión deéste con las láminas centrodiapofisiales y la parte más distal de la espina), estimándoseun índice 2:1 en la zona de los procesos transversos si sus extremos (diapófisis) noestuviesen erosionados (Lámina 1). El arco neural presenta también un importantedesarrollo dorsoventral, con un índice ligeramente superior a 3:1 con respecto al centrovertebral. Otro aspecto de gran interés en CLH-16 es su escaso desarrollo antero -posterior. A pesar de que la cara articular anterior no se conserve, sí que está presentela zona de unión entre el centro vertebral y la lámina centrodiapofisial anterior, situa-da en las cercanías del margen dorsal de la cara articular anterior (sin incluir el cóndilocuando está presente) en los saurópodos. Esto permite deducir que el registro antero-posterior del centro vertebral en su zona dorsal está casi completo, o al menos lo sufi-ciente como para estimar que su índice de alargamiento (IA) –traducido del término“Elongation index” (EI); Upchurch, 1993– es mucho menor que 1 (del orden de 0,5).El arco neural presenta también una pequeña expansión anteroposterior.

La erosión del centro vertebral, además de a la cara anterior, afecta también a unaparte de la zona ventral y a las caras laterales (Lámina 1). La cara articular posterior,que aunque completa, está ligeramente fracturada y desplazada en su parte lateralizquierda, es claramente cóncava y presenta una forma elipsoide. En ella se observa,además de la anteriormente mencionada mayor expansión del centro vertebral en sen-tido lateromedial que dorsoventral, que presenta una forma general aplanada en suzona dorsal que se torna más curvada en la zona ventral. De la cara ventral sólo se haconservado la zona más cercana a la cara articular posterior y únicamente permitededucir que en sentido anteroposterior se arquea hacia dorsal, sin poder reconocer sisu forma en sentido lateromedial es plana o arqueada. A pesar de no estar completa,en la cara lateral izquierda se observa la presencia de un pleurocelo pequeño en sudimensión dorsoventral y posiblemente, debido a la longitud estimada del cuerpo,también en la anteroposterior. La terminación posterior de este pleurocelo, que es laúnica que se conserva, es lanceolada. El último aspecto resaltable del centro vertebralde CLH-16 es su marcada neumaticidad, la cual se observa con gran claridad preci-samente gracias a la erosión por la que se ve afectado. El centro vertebral es prácti-camente hueco y en su interior no se observan láminas óseas que delimiten celdillasni cámaras, únicamente una lámina ósea de unos 4-5 mm de grosor situada en mediodel centro separando las cavidades neumáticas derecha e izquierda. Esta lámina noocupa toda la extensión anterodorsal, pero es imposible determinar si esto se debe aque las cavidades izquierda y derecha se comunicaban o más bien a que esté incom-pleta. Se observan algunas pequeñas láminas y ligeros huecos en las zonas internas dela cara articular posterior, lo que podría corresponder con pequeñas cavidades termi-nales, permitiendo definir a CLH-16, en función de su neumaticidad, como una vér-tebra camerada. Junto al pleurocelo derecho se observa otra pequeña lámina quepodría aislar la comunicación directa de estas cavidades con el exterior, situándoseuna cavidad intermedia de menor tamaño entre ellas y el pleurocelo. Las paredesóseas que separan a las cavidades neumáticas del centro vertebral con el exterior pre-sentan un grosor siempre menor de 1 cm.

30


Pese a la escasez de proyección anteroposterior que presenta el arco neural deCLH-16, al igual que su centro vertebral, la complejidad que le confieren sus láminasy los huecos o cavidades que quedan entre ellas es relativamente alta.

Láminas centrales. El centro vertebral está conectado con las diapófisis por las dosláminas centrodiapofisiales anterior y posterior (ACDL y PCDL), las cuales presentanun gran desarrollo lateromedial, más marcado en la posterior (PCDL) y especialmen-te pronunciado con respecto a otros saurópodos en la base del arco neural. Son estasláminas las únicas responsables de la expansión lateromedial que presenta CLH-16, yaque entre ellas sólo se sitúa una cavidad neumática de gran profundidad que llega prác-ticamente hasta el centro del arco neural y que va estrechándose ligeramente haciamedial (Lámina 1). Ésto significa que ambas láminas centrodiapofisiales van aproxi-mándose en esta dirección medial formando una estructura en cruz (X) en la base delarco neural. En el interior de esta cavidad se observa una pequeña lámina. Estas lámi-nas centrodiapofisiales son a su vez las únicas estructuras que unen el centro vertebralcon el arco neural, ya que el resto de láminas que a continuación se describirán comocentrales, por su similitud a las descritas por Wilson (1999), no conectan propiamentecon el centro vertebral, sino con las láminas centrodiapofisiales. En vista lateral estasláminas son asimétricas, ya que presentan un distinto grado de inclinación en su pro-yección hacia la zona central del arco neural, casi vertical en la ACDL (la cual en ellado izquierdo incluso cambia su orientación hacia anterior), lo que motiva que el pro-ceso transverso se sitúe en una posición ligeramente anterior en el arco neural.

Las láminas centropostzigapofisiales (CPOL) parten en CLH-16 desde la láminaPCDL, a la altura de la zona dorsal del canal neural, orientándose hacia dorsal y lige-ramente medial para conectar con el hiposfeno en su zona ventrolateral (Lámina 1).Tanto las láminas como el hiposfeno están ligeramente erosionados en este punto, loque impide conocer su verdadera forma, si bien observando la orientación de la zonapreservada hacia lateral y posterior, se puede deducir que adopta una forma de trape-cio ensanchándose hacia ventral. Entre las láminas CPOL se observa una depresión,mucho más marcada justo debajo del hiposfeno, debido a su mayor proyección haciaposterior en su punto de unión con el hiposfeno, y que se reduce hasta desaparecerhacia ventral, al reducir las CPOL su proyección posterior. El hiposfeno, al igual queen las dorsales medias posteriores de un gran número de saurópodos, se sitúa entreambas postzigapófisis con el fin de reforzar estas articulaciones intervertebrales, ypuesto que se considera a esta estructura como parte de las postzigapófisis, tambiénse considera como lámina centropostzigapofisial a la que lo conecta con el centro. Laspostzigapófisis de CLH-16, una de las cuales (la izquierda) está parcialmente erosio-nada en su margen posterior, se orientan ventrolateralmente.

Las láminas centroprezigapofisiales (CPRL), igualmente no parten desde el centrovertebral propiamente dicho, si no que lo hacen desde la lámina ACDL, a la altura dela zona dorsal del canal neural. Desde ese punto ascienden orientándose hacia anteriory lateral para conectar con lo que debieron ser las prezigapófisis, actualmente erosio-nadas (Lámina 1). Una de las peculiaridades que presenta CLH-16, es que desde lalámina CPRL derecha (en la izquierda no se conserva) se inicia un proceso que se pro-yecta en sentido lateral entre 3,8 cm, en la parte inferior, y 5 cm, en la superior, al finaldel cual se sitúa la parapófisis. A diferencia del resto de saurópodos, en los que a par-tir de las dorsales medias las parapófisis ascienden al arco neural interceptando a lalámina ACDL y dividiéndola en dos: ACPL y PPDL (Wilson, 1999), la parapófisis en

31


esta vértebra no está conectada ni al centro vertebral ni al proceso transverso median-te ninguna lámina y se encuentra fuera de lo que podríamos denominar el complejo deláminas centro-diapo-parapofisiales presente en otros saurópodos. La que si está pre-sente es la lámina prezigoparapofisial (PRPL), pero no actúa como refuerzo lateral delcomplejo antes citado, sino que únicamente refuerza a la parapófisis desde su zona dor-sal. Lo que parece mostrarse en CLH-16 es que en el saurópodo de Cuesta Lonsal, laparapófisis en lugar de remontar el arco neural por la lámina centrodiapofisial anterior,lo hace por la lámina centroprezigapofisial siendo ésta la que se divide en dos láminas:ACPL y PPDL, convirtiéndose en el único punto de sustento para la parapófisis y noexistiendo en este saurópodo la lámina paradiapofisial.

La parapófisis presenta una forma entre elipsoidal y rectangular, con su extensióndorsoventral (5 cm) mucho mayor que la anteroposterior (2 cm) y se sitúa en CLH-16a una altura similar a la de las prezigapófisis y ligeramente inferior a la estimada paralas diapófisis (actualmente erosionadas). Las parapófisis se sitúan en una posiciónmuy medial con respecto a las diapófisis, lo que podría indicar un “capitulum” paralas costillas dorsales muy largo.

Láminas zigapofisiales. Entre las, ahora erosionadas, prezigapófisis discurre subhorizontalmente la lámina intraprezigapofisial (TPRL), bastante elongada comoconsecuencia de la pronunciada separación de estas estructuras articulares (Lámina1). La zona dorsal de esta lámina presenta una importante superficie de exposicióncomo consecuencia de la ausencia del hipantro. La zona más medial de la láminaTPRL está conectada con la zona dorsal del canal neural por un reborde bastante mar-cado, el cual al llegar el canal, se bifurca para rodear su mitad superior. CLH-16 presenta además unas láminas accesorias que unen la zona central de la lámina TPRLcon la parte media de la lámina CPRL. Estas láminas, junto a una poco pronunciadaproyección anterior de las prezigapófisis y por tanto de las láminas CPRL, motivanque lo que en otros saurópodos es una profunda cavidad bajo la lámina TPRL (ej: Cetiosaurus oxionensis Philips 1871 (Upchurch y Martin, 2002); Haplocanto-saurus priscus Hatcher 1903 (Hatcher, 1903: plate I); Camarasaurus grandis Marsh1877 (Ostrom y McIntosh, 1966: pl. 24-26); Brachiosaurus brancai Janensch 1914[Janensch, 1950, fig 57]), en CLH-16 sea únicamente una ligera depresión.

La completa ausencia de las prezigapófisis y las diapófisis motiva a su vez la ausen-cia de las láminas prezigodiapofisiales (PRDL), por lo que no es posible describirlas.

Las láminas postzigodiapofisiales (PODL) tampoco están completas, aunque sepuede observar que presentan una ligera inclinación con respecto a la horizontal(imposible de concretar debido a su deformación). Otra de las peculiaridades de CLH-16 es la existencia de una lámina accesoria situada bajo la parte media de la láminaPODL (sólo conservada en el lado izquierdo), que discurre desde ese punto en direc-ción ventromedial hasta perderse en la lámina PCDL. La zona dorsal de las postziga-pófisis posee una forma triangular. Este triángulo es lateromedialmente mucho másexpandido y su exposición es mucho mayor en vista posterior.

Láminas espinales. Ambas postzigapófisis están separadas por una fosa en la quese origina la espina neural (Lámina 1). La parte más lateral de las postzigapófisis estáconectada con la espina neural por medio de una única lámina espinopostzigapofisial(SPOL), no existiendo en este saurópodo la diferenciación entre lámina espinopostzi-gapofisial medial y lateral. En el tercio inferior de la espina, la lámina SPOL conectacon la lámina espinodiapofisial (SPDL) para formar lo que Wilson (1999) denomina

32


una lámina compuesta (SPDL+ lat SPOL, que en el caso de Cuesta Lonsal podría lla-marse SPDL+SPOL), la cual discurre por el extremo más posterior del margen late-ral de la espina, proyectándose hacia lateral. La SPDL está incompleta (habiéndoseperdido el margen lateral y por supuesto la zona de conexión con la erosionada dia-pófisis), pese a lo cual se puede observar una gran expansión lateroventral en la zonade los procesos transversos que se reduce de forma pronunciada hasta el punto de con-tacto con la lámina SPOL. A partir de ese punto la lámina compuesta, también ero-sionada en sus márgenes laterales, muestra un mínimo resalte lateromedial conrespecto al margen lateral de la espina. Entre las dos láminas espinopostzigapofisia-les, y apenas superando la proyección posterior de estas en 1 cm, puede observarse elmargen posterior de la espina, cuya superficie está completamente cubierta por rugo-sidades elongadas en dirección dorsoventral (presumiblemente para la inserción delos músculos y ligamentos intervertebrales). No se observa ninguna evidencia de laexistencia de lámina postespinal (POSL) en CLH-16.

En el margen anterior la espina neural se encuentra reforzada por las láminas espi-noprezigapofisiales (SPRL), las cuales están incompletas en la zona de unión con lasprezigapófisis al encontrarse éstas erosionadas. Estas láminas parten del extremo dor-sal de la espina, en la zona más anterior de su margen lateral, donde apenas resaltan,y discurren con una ligera orientación lateromedial hasta la mitad de la espina. A par-tir de ese punto su proyección lateromedial se hace más pronunciada (tanto en vistalateral como en anterior presenta una forma parabólica). Estas láminas sí conservanintacto su reborde óseo, el cual se muestra engrosado con respecto al resto de la lámi-na. Entre ambas láminas SPRL se encuentra el margen anterior de la espina neural,también surcado en su totalidad por rugosidades y no superando la proyección ante-rior de las láminas más que en la zona más distal de la espina. No existe tampoco evi-dencia de lámina prespinal (PRSL) en esta vértebra.

Entre las láminas SPRL, SPDL (y la lámina compuesta de la que forma parte enla zona más distal de la espina) y PRDL se sitúa una profunda cavidad neumática,separada en la zona más interna por un reborde óseo entre la lámina SPRL y SPDL.

La espina neural parece estar ligeramente erosionada en su parte distal, si bien lamorfología de las láminas indican que el registro ausente es mínimo. Esto permitededucir que la espina de CLH-16 no presenta procesos colgantes sino que presentauna terminación neta (lo que podría indicar en este caso que su posición es más ante-rior que CL-62). Se proyecta en dirección vertical con una ligera inclinación haciaposterior. Un corte transversal en la base de la espina muestra que la espina de CLH-16 se compone de un núcleo óseo anteroposteriormente elongado (su expansión enesta dirección es mucho mayor que en dirección lateromedial), al que se le unen lasláminas SPRL, proyectadas en dirección lateroanterior y las láminas compuestas pro-yectadas hacia lateral y lateroposterior en la base, las cuales se unen más hacia dorsalpara formar la lámina compuesta (SPOL + SPDL).

Descripción de CL-62

CL-62 corresponde a una espina neural de una vértebra dorsal, con claras eviden-cias de haber sido fracturada antes de la fosilización. Fue encontrada en el yacimientosin asociación aparente a ningún otro resto y pese a no estar completa, permite

33


reconocer una serie de rasgos interesantes. Están presentes láminas que recorren laespina en dirección dorsoventral por los márgenes laterales, las cuales se presentanerosionadas o rotas y no permiten observar la expansión lateromedial en toda su mag-nitud. Sin embargo dado el mínimo grosor que presentan en las zonas de rotura esposible deducir que el registro ausente no es demasiado significativo, lo que permiteafirmar que el desarrollo anteroposterior de CL-62 es muchísimo mayor que su desa-rrollo lateromedial en toda su longitud, a excepción del margen distal de la espina,donde se presenta un significativo engrosamiento (Lámina 2 B, C y D).

De las láminas que discurren por el margen lateral de la espina, la más pronuncia-da, se bifurca en dos a medida que se aproxima a la base. Esta morfología únicamenteha sido descrita en las vértebras dorsales, nunca en caudales ni cervicales, de los sauró-podos (Wilson, 1999), permitiendo identificar a CL-62 como espina dorsal. Se trata delas láminas espinodiapofisial (SPDL) y espinopostzigapofisial lateral (lat. SPOL) lascuales se unen en un punto determinado de la espina neural de las vértebras dorsalespara formar una lámina compuesta (SPDL+ SPOL) que discurre por la mitad más pos-terior del margen lateral de la espina (Lámina 2). Las láminas espinopostzigapofisialeslaterales se dirigen a partir de ese punto en dirección ventral, posterior y, en contra delo que cabría esperar, medial, lo que permite deducir que las postzigapófisis se encon-trarían sumamente juntas en esta vértebra. Entre las dos láminas espinopostzigapofisia-les laterales (una a cada lado de la espina) se observa un pronunciado margen quediscurre en dirección dorsoventral que corresponde con el margen posterior de la espi-na, sin que se pueda considerar en ningún momento como lámina postespinal (POSL).Se observan en esta zona numerosas rugosidades, seguramente por servir esta zona dela espina para la inserción de ligamentos interespinales (Wilson, 1999). El margen ante-rior de la espina consiste en un ligero engrosamiento con respecto a la parte central quetambién presenta rugosidades para inserciones de ligamentos. Pese a la presencia deestas inserciones no se considera a este margen como la lámina prespinal (PRSL), sinosimplemente como reborde anterior de la espina. Cercano a este engrosamiento prees-pinal y aun en el margen lateral se observan pequeños rebordes que no ocupan toda laextensión dorsoventral de la espina y por tanto no pueden ser considerados láminas.

El engrosamiento anteriormente mencionado en el extremo distal de la espina CL-62 se observa con mayor claridad en lado derecho, ya que en el izquierdo se encuen-tra parcialmente erosionado. Aunque los márgenes anterior y posterior de la espina seengrosan considerablemente, apreciándose en mayor medida en el anterior, este ensan-chamiento es más marcado en la zona inmediatamente superior a la lámina compues-ta (SPDL + SPOL), en la que se observa tanto en vista ventral como dorsal unamorfología triangular que queda suspendida a los lados de la espina. Sería lo que algu-nos autores han denominado “procesos triangulares colgantes” (traducido del original,Wilson y Sereno, 1998; Wilson, 2002; Lámina 2 A). A partir de esta zona de máximoensanchamiento, la espina se estrecha gradualmente hacia la parte anterior, hasta alcan-zar la anchura del margen anterior de la espina en ese punto, mientras que hacia la parteposterior se estrecha de forma abrupta hasta alcanzar la misma expansión que el mar-gen posterior. La superficie bajo estos procesos triangulares, orientada lateroventral-mente, también finaliza de forma gradual hacia la zona anterior, mientras que haciaposterior lo hace de forma abrupta al contactar con la lámina compuesta (SPDL + latSPOL). A partir de este máximo engrosamiento descrito, la terminación de la espinaadquiere una morfología lateral, anterior y posterior, redondeada.

34


Toda la zona terminal de la espina presenta rugosidades, destinadas a inserciones deligamentos y posiblemente también musculares, no sólo a partir de la zona donde se pro-duce el ensanchamiento, si no que también se observan a modo de estrías por debajo deeste nivel en la zona anterior, concretamente desde que el margen anterior de la espinacomienza a engrosarse hasta que alcanza su máxima amplitud lateromedial.

CL-JMH (espina neural de vértebra dorsal). Mediante revisiones de parte delmaterial perteneciente a la mencionada colección Herrero, se ha podido observar laexistencia de otra espina dorsal que por el momento identificamos como CL-JMH yde la que se han podido realizar algunas observaciones.

Pese a estar peor conservada y ser más corta que CL-62, se puede observar que lamorfología de CL-JMH es casi idéntica a la de aquella, lo que permite identificarlatambién como la parte distal de la espina de una vértebra dorsal media o posterior,posiblemente perteneciente al mismo individuo y que, debido a su conservación, esimposible reconocer si se fragmentó antes o después de la fosilización.

Al ser más corta que CL-62, no se observa la zona de unión entre las láminas espi-nodiapofisial y espinopostzigapofisial lateral (SPDL + lat SPOL), posiblemente debidoa que ésta se situase en posición más proximal, más que a su ausencia en CL-JMH. Encuanto a la expansión lateromedial de ésta parece ser similar a la de CL-62 (ya que apesar de estar igualmente rotas, el registro ausente no parece demasiado significativo) ypor tanto bastante inferior a la expansión anteroposterior (de un orden de 2,5 vecesaprox.). Otros caracteres destacables son: la presencia de un marcado extremo anteriory posterior, con rugosidades para inserciones de ligamentos, y los mismos procesostriangulares colgantes que CL-62, con un estrechamiento gradual de esa zona de la espi-na hacia anterior y un estrechamiento mucho más pronunciado hacia posterior.

Discusión

Los restos fósiles extraídos del yacimiento de Cuesta Lonsal se caracterizan porsu gran tamaño, lo cual los sitúa en el clado Dinosauria, especialmente al haber sidorecuperados en sedimentos continentales mesozoicos. Dentro de los dinosaurios sinembargo, el tamaño ya no es tan significativo, y aunque los saurópodos son los quealcanzan mayor talla, es necesario revisar las sinapomorfías del grupo. Por ello seindican a continuación los caracteres más significativos presentes, no sólo en la vér-tebra dorsal estudiada en este trabajo, si no en la totalidad del material extraído delyacimiento, que confirman esta asignación taxonómica:

– Mayor expansión anteroposterior de las vértebras cervicales respecto a las dor-sales. Este carácter permite incluirlo en los reptiles diápsidos (Benton, 1990).

– Presencia de vértebras no notocordales. Carácter que lo incluye en el cladoArchosauromorpha (Benton, 1990).

– Ausencia de intercentros vertebrales. Que permite asignarlo a un taxón sinnombre, situado en un nodo superior a Archosauria (Benton, 1990).

– Presencia de una cresta deltopectoral poco pronunciada, pero que recorre entreun tercio y una mitad del húmero y que permite incluirlo en Dinosauria (Benton, 1990).

– Presencia de la articulación hiposfeno-hipantro en las vértebras dorsales. Loque permite incluirlo en Saurischia (Benton, 1990).

35


– Presencia de un largo cuello (deducida en este caso de la relativa gran expan-sión anteroposterior de una de las cervicales conservadas). Esto permite incluir-lo en el clado Sauropodomorpha (Benton, 1990).

– Cresta deltopectoral del húmero reducida a una pequeña cresta. Incluyéndoloen el clado Sauropoda Marsh 1878 (Wilson, 2002).

Posición anatómica de CLH-16 y CL-62 en la serie dorsal

Uno de los principales problemas que presentan las vértebras dorsales aisladas enlos saurópodos es conocer su posición anatómica en la serie dorsal, especialmente altener en cuenta la gran variación de caracteres que se producen en dicha serie y lasdiferencias que estos suponen entre las dorsales anteriores medias y posteriores.

Existen caracteres en CLH-16 que indican una posición anterior en la serie comoson la ausencia de procesos colgantes, los cuales no existen como tales en las vértebrasdorsales anteriores (i.e. Ostrom y McIntosh, 1966: lam. 24; McIntosh, 1990: fig 16.5;Bonaparte, 1999: fig 26 y 31; Wilson, 2002); la gran separación entre las zigapófisis yla gran expansión lateromedial del arco neural, siendo también ambos caracteres indi-cativas de las vértebras dorsales más anteriores (ver por ejemplo Ostrom y McIntosh,1966: lam. 24; McIntosh, 1990: fig 16.5; Wilson, 1999: fig 3; Bonaparte, 1999: fig 29).Por el contrario, la existencia de hiposfeno (Wilson, 1999; Wilson, 2002), la situaciónrelativamente alta en el arco neural de la parapófisis dorsal (Wilson, 1999), y el pequeñoíndice de alargamiento (Upchurch, 1993, 1998; Bonaparte, 1999; Wilson, 1999), seríaindicativo de una dorsal media o posterior. Sin embargo si consideramos que CLH-16pertenece a un organismo cuyos elementos vertebrales son todos muy expandidos late-romedialmente y poco expandidos anteroposteriormente, estos rasgos ya no son indica-tivos de una posición en la serie, especialmente si se observa que en saurópodos comoHaplocantosaurus priscus Hatcher 1903 (Hatcher, 1903), el índice de expansión ante-roposterior es pequeño y permanece constante desde la 5ª dorsal hasta la 14ª, y que laexpansión lateromedial (y la separación de las prezigapófisis) es perfectamente asumi-ble para una dorsal media de un organismo con vértebras “anchas”. Otro carácter des-tacable es que esta vértebra posee hiposfeno pero no hipantro, por lo que podría ser laprimera vértebra de la serie dorsal que presenta esta articulación: posee hiposfeno paraarticular con el hipantro de la vértebra posterior a ella, pero no posee hipantro porque lavértebra anterior a ella no tiene hiposfeno con el que articular. Esto unido a que los pro-cesos colgantes no están todavía marcados y que la parapófisis se sitúa alta en el arco,pero aún no alcanza el nivel de las prezigapófisis, es perfectamente compatible con unaposición media. Así pues CLH-16 es una vértebra dorsal media de posición relativa-mente anterior (5ª a 7ª). La presencia de procesos colgantes en CL-62 no presenta dudas,y la sitúa en una posición más posterior en la serie que CLH-16.

Comparación del saurópodo de Cuesta Lonsal con otros géneros de saurópodos

En 1994, Pérez-Oñate et al. realizaron un estudio de CLH-16 en el que clasifica-ron a este saurópodo como Camarasauridae indet., en base únicamente a la existenciade pleurocelos en el centro vertebral y las láminas de la espina en forma de X. Pero

36


37

la presencia de pleurocelos es muy frecuente en los distintos géneros de saurópodosy la morfología de la espina de CLH-16 es claramente distinta a la de Camarasaurus.Un posterior estudio de este material descartó su pertenencia a dicha familia debido ala ausencia de espina bífida en las cervicales, una de las características más evidentesde Camarasaurus, clasificando al saurópodo de Cuesta Lonsal como Sauropoda indet.(Barco, 1999).

Pero el registro vertebral dorsal del saurópodo de Cuesta Lonsal presenta nume-rosos caracteres diagnósticos, algunos de los cuales permiten compararlo con lamayoría de saurópodos conocidos y significativos, no sólo del Jurásico Superior, sinotambién de otros momentos de la historia evolutiva del clado, y matizar así algo mássu clasificación taxonómica.

Se ha comparando la vértebra dorsal CLH-16 con las descripciones y figuraciones delas vértebras dorsales de Shunosaurus lii Dong, Zhou y Zhang 1983 (Wilson 2002),Barapasaurs tagorei Jain, Kutty, Roy-Chowdhury y Chatterjee 1975 (Jain et al., 1975),Patagosaurus fariasi Bonaparte 1979 (Bonaparte, 1986), Omeisaurus maoianus Tang,Jin, Kang y Zhang (Feng et al., 2002), Mamenchisaurus sinocanadorum Russell y Zheng1993 (Russell y Zheng, 1993), Cetiosaurus oxionensis Philips 1871 (Upchurch y Martin,2002 ), Jobaria tiguidensis Sereno, Beck, Dutheil, Larsson, Lyon, Moussa, Sadleir,Sidor, Varrichio, Wilson y Wilson 1999 (Sereno et al., 1999), Haplocantosaurus priscus(Hatcher, 1903; Bonaparte, 1999), Rebbachisaurus garasbae Lavocat 1954 (Lavocat,1954), Rayososaurus tessonei Calvo y Salgado 1995 (Calvo y Salgado, 1995), Losilla-saurus giganteus Casanovas, Santafé y Sanz 2001 (Casanovas et al., 2001), Amarga-saurus cazaui Salgado y Bonaparte 1991 (Salgado y Bonaparte, 1991), Dicraeosaurushansemanni Janensch 1914 (Janensch, 1929; Bonaparte, 1999), Apatosaurus louisiaeHolland 1915 (Gilmore, 1936; Bonaparte, 1999; Wilson 2002), Barosaurus lentusMarsh 1890 (Lull, 1919), Diplodocus carnegie Hatcher 1901 (Osborn, 1899; Curtice etal., 1996; Bonaparte, 1999; Wilson, 2002), Camarasaurus grandis Osborn y Mook, 1921(Ostrom y McIntosh, 1966; Bonaparte, 1999), Brachiosaurus brancai Janensch 1914(Janensch, 1929; Bonaparte, 1999), Euhelopus zdanskyi Wiman 1929 (Young, 1935),Andesaurus delgadoi Calvo y Bonaparte 1991 (Salgado et al., 1997), Phuwiangosaurussirindhornae Martin, Buffetaut y Suteethorn 1994 (Martin et al., 1999), Malawisaurusdixeyi Haughton 1928 (Jacobs et al., 1993), Isisaurus colberti (Jain y Bandyopadhyay1997) (Wilson y Upchurch 2003), Opisthocoelicaudia skarzynskii Borsuk-Bialynickan1977 (Salgado et al., 1997), Neuquensaurus australis Lydekker 1893 (Salgado et al.,1997) y Saltasaurus Bonaparte y Powell 1980 (Salgado et al., 1997).

El aspecto general de las vértebras dorsales medias, expandido lateromedialmentey con el arco neural alto en relación con el centro vertebral, está presente en algunossaurópodos como Camarasaurus y algunos titanosaurios como Janenschia, Saltasaurusy Opisthocoelicaudia, si bien la expansión ventrodorsal de la espina en estos últimosno es tan marcada como en CLH-16 (figura 3). También con altas espinas y relativa-mente expandidos lateromedialmente, especialmente en el centro vertebral, son algu-nos braquiosáuridos, aunque este aspecto no se presenta tan marcado en el arconeural. Los diplodocoideos son más esbeltos en general, y sus espinas son relativamente altas pero su expansión lateromedial no es muy marcada, al igual quealgunos saurópodos basales como Omeisaurus, Cetiosaurus y Patagosaurus.

El centro vertebral de CLH-16 presenta una estructura camerada y con un profundopleurocelo. Esta condición está también ampliamente distribuida y se presenta en la


mayoría de los diplodocoideos (a excepción de los dicraeosáuridos), en los rebaqui-sáuridos, en Haplocantosaurus y en Camarasaurus. Algunos saurópodos más primiti-vos como Cetiosaurus y Patagosaurus presentan pleurocelos pero sin evidencias deneumaticidad. En el otro extremo nos encontramos a los Titanosauriformes, cuya neu-maticidad es más derivada y presentan además de cámaras, claras evidencias de tejidocancelar siendo incluso este tejido el único componente estructural de las vértebras.

En el arco neural la mayoría de los caracteres presentes en su base, incluyendo elcomplejo de láminas que unen prezigapófisis, parapófisis y diapófisis, son distintivosy únicos en CLH-16, por lo que se han considerado posibles autapomorfías, según sedescribe más adelante. Pese a ello se pueden encontrar sin embargo otros caracterescomparables con otros saurópodos como por ejemplo la presencia de la articulaciónhiposfeno-hipantro, considerado un carácter primitivo presente en todos los saurópo-dos, que desaparece, como consecuencia de una readaptación, en los rebaquisáuridosy en los titanosáuridos.

Los procesos transversos se orientan horizontalmente, y aunque este es un caráctercon una distribución muy diversa, el saurópodo de Cuesta Lonsal es según este caráctersemejante a Mamenchisaurus, Brachiosaurus, Camarasaurus, la mayoría de losdiplodocoideos (excepto los rebaquisáuridos y los dicraeosáuridos), a algunos titano-sáuridos (como Opisthocoelicaudia, Andesaurus o Malawisaurus) entre otros, y aalgunos saurópodos más primitivos como Barapasaurus y Jobaria. Entre los queposeen un proceso transverso orientado en sentido fuertemente dorsolateral seencuentran Shunosaurus, Cetiosaurus, Patagosaurus, Losillasaurus, Haplocantosaurus,algunos diplodocoideos y algunos titanosáuridos.

La espina más expandida anteroposteriormente que lateromedialmente es uncarácter que aparece principalmente en los saurópodos más primitivos, como Shuno-saurus, Omeisaurus, Patagosaurus, Cetiosaurus, Jobaria, etc., cambiando esta ten-dencia para la mayoría de los Diplodocoidea y Macronaria. Los dicraeosáuridosincluso presentan una forma excepcionalmente expandida lateroventralmente en lazona distal de las espinas dorsales posteriores. Un carácter espinal de diversa distri-bución en los saurópodos es la espina bífida o simple. Al igual que en CLH-16, estaespina es simple en los saurópodos más primitivos (como Cetiosaurus, Patagosaurus,Jobaria, etc.) y en los Macronaria a excepción de Camarasaurus, Euhelopus, Phuwiangosaurus y Opisthocoelicaudia. Dentro de los clasificados como diplodo -coideos sólo es simple en Haplocantosaurus, Losillasaurus y los rebaquisáuridos.

38

Figura 3. Dorsales medias de saurópodos en vista anterior: Cetiosaurus oxionensis (A), Patagosaurusfariasi (B), Saurópodo de Cuesta Lonsal (C), Haplocantosaurus priscus (D), Rebbachisaurus tesonei(E), Apatosaurus louisiae (F), Camarasaurus grandis (G), Brachiosaurus brancai (H), Janenschia (I) yOpisthocoelicaudia skarzynskii (J). Tomados respectivamente de Upchurch y Martin (2002), Bonaparte(1986), este trabajo, Hatcher (1903), Bonaparte (1999), Wilson (1999), Osborn y Mook (1921), Janensch(1929), Bonaparte et al. (2000) y Salgado et al. (1997). Escala 10 cm.

Figure 3. Sauropod middle dorsal vertebra in anterior view: Cetiosaurus oxionensis (A), Patagosaurusfariasi (B), sauropod of Cuesta Lonsal outcrop (C), Haplocantosaurus priscus (D), Rebbachisaurus tesonei (E), Apatosaurus louisiae (F), Camarasaurus grandis (G), Brachiosaurus brancai (H),Janenschia (I) y Opisthocoelicaudia skarzynskii (J). Respectively from Upchurch y Martin (2002),Bonaparte (1986), this paper, Hatcher (1903), Bonaparte (1999), Wilson (1999), Osborn y Mook (1921),Janensch (1929), Bonaparte et al. (2000) y Salgado et al. (1997). Scale 10 cm.


39


Finalmente la ausencia de láminas pre y postespinales y la presencia de procesostriangulares colgantes asemejaría a CLH-16 con Jobaria, Haplocantosaurus, Losilla-saurus, Camarasaurus, Brachiosaurus y Euhelopus, alejándolo definitivamente delos diplodocoideos distintos de Losillasaurus y Haplocantosaurus y de la mayoría delos titanosáuridos. Esto último se confirma al presentar la mayoría de los titanosáuri-dos una espina inclinada hacia atrás a diferencia de CLH-16, lo cual también lo dife-renciaría en esta ocasión de Euhelopus.

De todos los géneros de saurópodos mencionados existe uno especialmente cer-cano en el tiempo y en el espacio al encontrado en el yacimiento de Cuesta Lonsal,por esta razón se hace una comparación más detallada. Se trata de Losillasaurusgiganteus, el cual ha sido hallado en Valencia, también en sedimentos de la Fm. Villardel Arzobispo y se halla depositado en el museo de Ciencias Naturales de Valencia.

Las vértebras dorsales medias de ambos saurópodos, CLH-16 y LO-11 respectiva-mente, muestran marcadas diferencias. La relación entre la altura del centro y del arconeural es claramente superior en LO-11. El centro vertebral es mucho más expandidodorsoventralmente, comparativamente más alargado y no presenta apenas neumatici-dad, mientras que el centro vertebral CLH-16 es prácticamente hueco, muy corto ymucho más expandido lateromedialmente. Los pleurocelos de LO-11 parecen ser lige-ramente más grandes y sus pedicelos neurales son claramente alargados anteroposte-riormente, lo que implica un gran desarrollo de las láminas CPRL y CPOL(convirtiéndolas, como en la mayoría de los saurópodos, en responsables del sustentodel arco neural), y un desarrollo menor de las láminas centrodiapofisiales. Lo contrarioque ocurre en CLH-16 en el que la unión del arco neural con el centro es exclusiva delas láminas centrodiapofisiales mientras que las láminas centrozigapofisiales están muyreducidas. Losillasaurus desarrolla, también al igual que la mayoría de los saurópodosy a diferencia del de Cuesta Lonsal, el complejo de láminas entre prezigapófisis, diapó-fisis y parapófisis (PPDL, ACPL y PCPL). La parapófisis se sitúa ligeramente más arri-ba que la prezigapófisis, lo cual puede deberse a su deformación fosildiagenética. Lasespinas más posteriores de ambos dinosaurios presentan ciertas semejanzas, como lapresencia de procesos triangulares colgantes, una mayor expansión anteroposterior quelateromedial y la ausencia de láminas pre y postespinales, siendo ésta última caracterís-tica la única que se mantiene para ambos en las espinas dorsales medias. Por el contra-rio la espina dorsal media de LO-11 se diferencian de CLH-16 en que es más expandidalateromedial que anteroposteriormente, presenta unos procesos triangulares colgantesmucho más marcados y unas prominentes láminas SPDL, las cuales conectan la diapó-fisis con el extremo más lateral del proceso triangular. Esta lámina a diferencia de lo queocurre en CLH-16 y en otros muchos saurópodos, no llega a conectar con la lámina latS-POL para formar una lámina compuesta propiamente dicha, si no que más bien esta últi-ma va haciéndose mucho menos prominente hasta desaparecer al llegar a la altura de laSPDL (se podría decir que es “absorbida” por la SPDL). Pese a esta diferencia de mor-fología, a efectos cladísticos se considera la presencia de la lámina compuesta latS-POL+SPDL en Losillasaurus. Otra diferencia es que la mencionada lámina compuestarecorre la espina hasta su parte dorsal a través de la zona media de la espina en LO-11,mientras que uno de los caracteres autapomórficos de CLH-16 es que realiza este reco-rrido por la parte anterior de la espina. Las diapófisis de la dorsal media de CLH-16,aunque erosionadas, parecen situarse en posición más ventral que en LO-11 a juzgar porla proyección de la láminas SPDL. En la zona anterior de las espinas dorsales medias

40


las diferencias son menos marcadas, a excepción de la menor separación entre las lámi-nas SPRL en LO-11, lo cual es lógico debido a la menor expansión general de su arconeural en particular y la totalidad de la vértebra en general.

Por tanto, existen suficientes diferencias en los caracteres de LO-11 y CLH-16como para afirmar que pertenecen a saurópodos distintos y, por tanto, Losillasaurusgiganteus y el saurópodo de Cuesta Lonsal son diferentes taxones.

El saurópodo de Cuesta Lonsal es un taxón sin describir

El saurópodo del yacimiento de Cuesta Lonsal presenta además caracteres auta-pomórficos en las vértebras dorsales:

1. Índice de alargamiento (IA) aproximado de 0,5. Normalmente los saurópodospresentan valores alrededor (superiores o inferiores) de la unidad, como límiteentre las vértebras dorsales “cortas” y “largas”. Esto implica que estas vértebrasdel saurópodo de Cuesta Lonsal son casi el doble de cortas de las que presen-tan valores de IA ligeramente inferiores a 1.

2. El único contacto en las dorsales medias entre al centro y el arco neural son las lámi-nas centrodiapofisiales (anterior y posterior), motivando que la forma de la unión delos pedicelos no sea alargada sino en forma de aspas de cruz, y que las láminas centropre y centropostzigapofisiales no se originen en el centro vertebral ni en unazona próxima, si no en una zona muy dorsal de las láminas centrodiapofisiales.

3. La parapófisis asciende al arco neural por la lámina CPRL, en la cual se sitúala parapófisis en las vértebras dorsales medias, no por la ACDL.

4. Presenta láminas accesorias que conectan la lámina TPRL con la CPRL.5. Presenta una lámina accesoria bajo la parte media de cada una de las PODL.6. La lámina compuesta latSPOL+SPDL discurre junto al margen anterior de la

espina desde el momento en que ambas láminas se unen hasta que termina enla zona más dorsal de la espina.

7. La terminación de la lámina SPRL en la espina se proyecta por completo haciala zona lateral, en lugar de hacerlo hacia la zona anterior o lateroanterior.

8. Entre las láminas SPRL y SPDL existe una profunda cavidad que presenta unacorta lámina accesoria la cual conecta ambas en su parte media.

El hecho de que se observen caracteres autapomórficos en el registro vertebraldorsal del saurópodo de Cuesta Lonsal, el cual es a su vez distinto al de todos los sau-rópodos conocidos, indica que se trata de un taxón aún sin nombrar. El estudio delresto del material extraído completará los conocimientos sobre este saurópodo y per-mitirá una completa y definitiva descripción del taxón.

SISTEMÁTICA FILOGENÉTICA

Las recientes clasificaciones de saurópodos se basan en la sistemática filogené-tica o cladística (Calvo y Salgado, 1995; Upchurch, 1995, 1998; Salgado et al,.1997; Wilson y Sereno, 1998; Wilson, 2002). Este método consiste en la comparación

41


de los caracteres, mediante la asignación de un estado primitivo o derivado (en oca-siones existen para un mismo carácter más de dos estados, por lo que se denominancaracteres multiestado), de un número significativo de taxones del clado a estudiar.Los distintos estados se comparan mediante métodos estadísticos estableciendo asílas relaciones filogenéticas más parsimoniosas (figura 4).

42

Figura 4. Árboles filogenéticos del clado Sauropoda según Upchurch (1998) (A) y Wilson (2002) (B). Figure 4. Phylogenetical Sauropoda trees according to Upchurch (1998) (A) and Wilson (2002) (B). .


43

Cranial Axial Apendicular Total

ausencias 100% 53% 100% 85%

clasificación 19º 22º 27º 27º

Relaciones filogenéticas del saurópodo de Cuesta Lonsal

Los resultados de los análisis cladísticos realizados hasta la fecha (pese a rondarel 40-50% de datos ausentes) se han demostrado útiles para el clado Sauropoda(Upchurch, 1998). Por ello, aunque el registro estudiado hasta el momento del dino-saurio de Cuesta Lonsal es reducido, se ha considerado necesario la realización de uncladograma que clarifique su posición sistemática, la cual se completará a medida quese vayan estudiando nuevos materiales.

El análisis que se ha tomado como base es el publicado por Wilson (2002), el másmoderno y completo de los realizados hasta el momento para el clado Sauropoda. Setrata de un análisis a nivel genérico en el que se utilizan 234 caracteres, varios de ellosincorporados de las más recientes clasificaciones (Calvo y Salgado, 1995; Upchurch,1995, 1998; Salgado et al. 1997; Wilson y Sereno, 1998). No se han modificado loscaracteres, ni se han reasignado estados para ninguno de los géneros. Para el sauró-podo de Cuesta Lonsal se han utilizado la totalidad de los caracteres disponibles nosólo para el esqueleto axial dorsal, sino también para el cervical y el caudal, asignán-dose un total de 34 caracteres (ver tabla 5) de los 72 que Wilson propone para la tota-lidad de esqueleto axial (tabla 4).

Tabla 4. Porcentaje (%) de caracteres ausentes para el saurópodo de Cuesta Lonsal del total de los inclui-dos en el análisis filogenético y posición que ocupa en la “clasificación de ausencias” entre todos los sau-rópodos de este estudio (datos tomados de Wilson, 2002, tabla 8).

Table 4. Percentage (%) of absent characters in the Cuesta Lonsal sauropod from all those included in the phy-logenetical analysis and ranking within all sauropods studied in this paper (data from Wilson, 2002, table 8).

De los caracteres utilizados por Wilson (2002), solamente han sido conflictivospara el dinosaurios de Cuesta Lonsal los números 96, 97 y 98. Estos describen lasláminas que unen la parapófisis con otras regiones homólogas de las vértebras dor-sales, como centro vertebral, diapófisis y prezigapófisis (el anteriormente denomi-nado complejo de láminas centro-diapo-parapofisiales). Estos caracteres no sonaplicables en el caso del saurópodo de Cuesta Lonsal, ya que el ascenso de la para-pófisis hacia el arco neural presenta un desarrollo diferente al del resto de los sauró-podos (Wilson, 1999), por lo que por el momento y a falta de un estudio másexhaustivo y la inclusión de un nuevo carácter se ha asignado el estado “inaplicable”(9). Otro carácter que resulta conflictivo es el carácter 92, cuyo estado derivado, hacereferencia a la mayor expansión anteroposterior que lateromedial de la espina neuraly es asignado a todos los géneros de saurópodo incluidos en el análisis de Wilson(2002), lo cual parece incorrecto para algunos de los saurópodos más primitivos. Sinembargo en el análisis realizado se ha mantenido la tabla de valores de Wilson paramantener la unidad en el estudio.


Tabla 5. Estados asignados en el presente estudio cladístico al saurópodo de Cuesta Lonsal. Sólo semuestran los estados para los caracteres 77 a 135 (Wilson, 2002), ya que para el resto se aplica ?.

Table 5. Assigned states to Cuesta Lonsal sauropod in this cladistic study. Only states for 77 to 135(Wilson 2002) are showed because the state of all the others characters is ?.

Al añadir el nuevo género de Cuesta Lonsal, se totalizan 30 clados analizados: 28géneros de saurópodos utilizados como grupos internos, y los clados Theropoda yProsauropoda utilizados como grupos externos. El cladograma ha sido resueltomediante análisis parsimonioso utilizando para ello la aplicación PAUP 4.0 (Swofford, 2000).

Como resultado del análisis se han originado 8 árboles filogenéticos igual deparsimoniosos (figura 5), que presentan un índice de consistencia de 0,647 y unalongitud de 451 pasos. En ellos se presentan alternancias en la posición sistemáti-ca de algunos taxones. 6 géneros, entre los que se incluyen los dos que forman eltaxón Omeisauridae Wilson 2002, se mantienen invariablemente como gruposexternos del clado Neosauropoda+Jobaria (Wilson, 2002). El clado Macronaria semantiene también invariable al igual que lo hace internamente el clado Diplodoci-dae+Dicraeosauridae.

Las variaciones se producen en las posiciones del saurópodo de Cuesta Lonsal y losgéneros Jobaria, Haplocantosaurus, Nigersaurus, Rebbachisaurus y Rayososaurus:

1. En tres de ellos (figura 5 A, B y C) el saurópodo de Cuesta Lonsal se agrupadirectamente con Jobaria y las únicas variaciones son relaciones filogenéticasen el grupo interno Rebbachisauridae Bonaparte 1997. Esta opción implicaríaque, con respecto al análisis de Wilson (2002), fuese necesario redefinir elclado Jobaria+Neosauropoda y que el saurópodo de Cuesta Lonsal no fueseincluido dentro de Neosauropoda.

2. En otras tres (figura 5 D, E y F) el saurópodo de Cuesta Lonsal se sitúa comogrupo hermano de los rebaquisáuridos, repitiéndose en este grupo interno lasmisma variaciones que en los tres árboles anteriores. En esta ocasión el sauró-podo de Cuesta Lonsal sí estaría incluido en Nesoauropoda Bonaparte 1986 eincluso en Diplodocoidea, si bien sería necesario redefinir este último clado.

3. En los dos últimos árboles (figura 5 G y H), el saurópodo de Cuesta Lonsalestaría incluido en el clado Rebbachisauridae.

Es reseñable que el género Haplocantosaurus se mantiene estable en todos losárboles, ya que no varía su posición sistemática con respecto al nodo Diplodocoidea.

Las implicaciones de este análisis son que, si bien los dos clados principales de Neo-sauropoda (excluyendo a los rebaquisáuridos, o redefiniendo al clado Diplodocoidea) semantienen estables, la inclusión en el análisis del saurópodo de Cuesta Lonsal, no sólono resuelve, si no que aviva la problemática que, como ya apuntó Wilson (2002), rodeaal origen de los neosaurópodos, en la que también estaban involucrados los génerosJobaria, Haplocantosaurus, Rayososaurus y Rebbachisaurus, haciendo de ésta una delas áreas más débiles del árbol filogenético.

44

1 1 1 1 17 8 9 0 1 2 3 37 0 0 0 0 0 0 50 1 ? ? 0 1 9 ? 0 0 1 0 0 9 ? 0 ? ? 0 1 1 0 1 1 1 1 0 0 ? 0 0 ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? 0 0 ? ? ? ? ? ? ? 0 0 0 9 0 0 ? 0 0


45

Figura 5. Ocho árboles igual de parsimoniosos resultantes de incluir al saurópodo de Cuesta Lonsal enel cladrograma de Wilson (2002). D: Diplodocoidea; R: Rebbachisauridae; ?: clado sin definir.

Figure 5. Eight equally parsimonious trees after inclusion of Cuesta Lonsal sauropod on Wilson (2002)cladogram. D: Diplodocoidea; R: Rebbachisauridae; ?: clade not defined.


La inconsistencia presente en las relaciones de los géneros basales de Neosauro-poda se confirma al procesar el árbol estrictamente consensuado (figura 6 A), en elque se observa una politomía de los seis géneros mencionados, situándose éstos en elnodo actualmente denominado Neosauropoda+Jobaria, y desapareciendo así losnodos Rebbachisauridae y el nodo Diplodocoidea como tal, sustituyéndose por elnodo Diplodocidae + Dicraeosauridae. El árbol consensuado al 50% (figura 6 B)modifica ligeramente la situación, considerando a Jobaria como grupo hermano deNeosauropoda, y a Haplocantosaurus y al saurópodo de Cuesta Lonsal como gruposhermanos de los rebaquisáuridos siendo este último más derivado.

A modo de prueba se ha realizado una reasignación preliminar de los estados delcarácter 92 y los resultados, expuestos más a modo de hipótesis que de conclusión,confirmarían la inconsistencia de los saurópodos basales, ya que en el árbol estricta-mente consensuado, de un total de 23 árboles más parsimoniosos, se añadirían losgéneros Barapasaurus y Patagosaurus a la politomía anteriormente observada, exten-diendo la inconsistencia a la base de Eusauropoda, y mostrando que, bien por falta deregistro o por otra causa desconocida, el conocimiento de relaciones filogenéticas y laevolución de los saurópodos a lo largo del Jurásico es todavía muy incompleto.

Análisis de las sinapomorfías

Como se ha visto el análisis cladístico del saurópodo de Cuesta Lonsal se sitúa enel actual nodo Jobaria + Neosauropoda, pero presenta un cierto grado de indefiniciónque se va a intentar clarificar con una revisión de las sinapomorfías permitiendo así,afinar un poco más su posición sistemática.

Wilson (2002) no establece ninguna sinapomorfía aplicable a las vértebras dorsa-les para los clados Sauropoda y Eusauropoda, sin embargo la presencia de la láminaSPDL y de lámina compuesta SPDL+latSPOL permite incluir al saurópodo de Cues-ta Lonsal entre los saurópodos más derivados que Shunosaurus (Barapasaurus +(Patagosaurus + ([Omeisauridae] + [Jobaria + Neosauropoda]))). En este punto esnecesario aclarar que la mayor expansión anteroposterior que lateromedial de la espi-na en el saurópodo de Cuesta Lonsal, debería excluirlo incluso de Eusauropoda, peroya se ha discutido anteriormente que en este trabajo se considera equivocada la asig-nación, y por tanto el significado taxonómico de ese carácter (C92; Wilson, 2002). Nose encuentran sinapomorfías asociadas a las vértebras dorsales hasta el clado Jobaria+ Neosauropoda. Se trata de la presencia de procesos triangulares colgantes en laespina, cuya presencia en CLH-16 la incluiría en este clado, aunque no existen demomento evidencias para incluirlo en Neosauropoda.

En este punto se establecen dos grandes clados: Macronaria y Diplodocoidea. Sedesconoce la opistocelia de las dorsales posteriores (lo cual lo incluiría en Macrona-ria), pero de momento lo que queda claro es su exclusión del clado Titanosauriformes,ya que CLH-16 no presenta tejido espongiforme (carácter considerado sinapomórficode éste clado), confirmando así el análisis cladístico anterior.

En cuanto a su inclusión en Diplodocoidea no se puede descartar del todo ya queno está aún claro si las costillas cervicales son más cortas que el centro cervical, locual podría ser posible, pero lo que si está claro es que no pertenece al grupo más

46


47

Figura 6: Cladogramas resultantes de incluir el saurópodo de Cuesta Lonsal en el análisis filogenético deWilson (2002): estrictamente consensuado (A); consensuado al 50% (B, los números entre paréntesisindican la frecuencia de aparición de estos nodos en cada uno de los árboles más parsimoniosos). NodoR: Rebbachisauridae. Nodo Dc: Dicraeosauridae. Nodo Dpd: Diplodocidae. Nodo Dpd+Dc:Diplodocidae+Dicraeosauridae. Nodo Op: Opisthocoelicaudiinae.

Figure 6: Resulting tree after inclusion of Cuesta Lonsal Sauropod on Wilson (2002) phylogeneticalanalysis: strict consensus tree (A); 50% majority-rule consensus tree (B, numbers in parenthesis showsthe frequency of each node in the most parsimonious trees). Node R: Rebbachisauridae. Node Dc:Dicraeosauridae. Node Dpd: Diplodocidae. Node Dpd+Dc: Diplodocidae+Dicraeosauridae. Node Op:Opisthocoelicaudiinae.


derivado (Rebbachisaurus + [Diplodocidae + Dicraeosaurida]), al mantener los pro-cesos triangulares colgantes, que este grupo ha perdido.

La ausencia de la espina neural en forma de pétalo lo excluiría de Dicraeosauri-dae Huene 1927 y, lo que es más importante, de Rebbachisauridae. La exclusión de(Diplodocidae + Dicraeosauridae) estaría confirmada por la ausencia de procesostransversos alados en las vértebras caudales y por la ausencia de espina neural bífidaen las vértebras presacras.

Upchurch (1998) observó algunas sinapomorfías que pueden aportar datos a estarevisión. La presencia de una excavación en la cara dorsal de las parapófisis de las vér-tebras cervicales, permitiría incluir al saurópodo de Cuesta Lonsal en el clado Neo-sauropoda, al igual que la ausencia de láminas pre y postespinales permiten descartarsu presencia en el clado (Rebbachisauridae + [Dicraeosauridae + Diplodocidae]).

Por todo ello, la revisión de las sinapomorfías permite corroborar la inclusión del sau-rópodo de Cuesta Lonsal en el clado Neosauropoda, como ya demuestra el análisis cla-dístico, si bien sugiere una exclusión del clado Rebbachisauridae en base a la ausencia deespinas en forma de pétalo y a la presencia de procesos colgantes en la espina. Esto per-mitiría incluir al saurópodo de Cuesta Lonsal en un posible nuevo clado de diplodocoide-os (Haplocantosaurus + saurópodo de Cuesta Lonsal + Rebbachisauridae) o bien comoun neosaurópodo basal. Puesto que las relaciones filogenéticas de los neosaurópodos basa-les con los diplodócidos basales y los rebaquisáuridos necesitan revisión se ha preferidoconsiderar al saurópodo de Cuesta Lonsal como Neosauropoda indet., aunque no hay quedescartar que perteneciese a un nuevo clado de diplodocoideos aún sin describir.

CONCLUSIONES

En el yacimiento de Cuesta Lonsal (Galve, Teruel), formado en las facies de tran-sición de la Formación Villar del Arzobispo, han sido recuperados los restos de unsaurópodo sin describir. Se ha estudiado una vértebra dorsal media (CLH-16) y dosespinas dorsales posteriores (CL-62 y CL-JMH), utilizándose puntualmente para sucomparación y para el análisis cladístico, caracteres de otros elementos anatómicos.El registro estudiado se ha comparado con los géneros de saurópodos más completosy conocidos, identificando la presencia de ocho autapomorfías: índice de alargamiento(IA) aproximado de 0,5; único contacto entre al centro y el arco neural en las dorsalesmedias son las láminas centrodiapofisiales (anterior y posterior); la parapófisisasciende al arco neural por la lámina CPRL, en la cual se sitúa la parapófisis en lasvértebras dorsales medias; presenta láminas accesorias que conectan la lámina TPRLcon la CPRL; presencia de una lámina accesoria bajo la parte media de cada una delas PODL; la lámina compuesta latSPOL+SPDL discurre junto al margen anterior dela espina; la terminación de la lámina SPRL en la espina se proyecta por completohacia la zona lateral; y entre las láminas SPRL y SPDL existe una profunda cavidadque presenta una corta lámina accesoria. Con el fin de clarificar su posición taxonó-mica se ha realizado un análisis filogenético, y una revisión de las sinapomorfías quedefinen a los actuales clados de saurópodos, lo que ha permitido caracterizar al dino-saurio de Cuesta Lonsal como un nuevo taxón de Neosauropoda pendiente de describiry en espera de la preparación del resto del material.

48


AGRADECIMIENTOS

Muchos y extensos son los agradecimientos que merecen tanto personas como ins-tituciones que de una u otra manera han estado implicadas en la gestación de este tra-bajo (el cual, como se indica al principio se trata del extracto de una Tesis deLicenciatura), los cuales me limito únicamente a reiterar ya que se pueden leer con detalleen el trabajo inicial (Barco, 2003).

Haré sin embargo hincapié en: Eva y mi familia, por su apoyo; el Grupo deInvestigación Aragosaurus de la Universidad de Zaragoza, por su colaboración y suamistad; Paleoymás S.L.L., por su ayuda y por subvencionar parte de mis investi-gaciones; a José María Herrero, por acogernos en su casa, en el más amplio sentidode la palabra; a Margarita Belinchón, directora del Museo de Ciencias Naturales deValencia, por las facilidades ofrecidas a la hora de visitar el holotipo de Losilla-saurus giganteus; y finalmente al Gobierno de Aragón dirección General de Patri-monio Cultural y proyecto “Multidisciplinar Jurásico-Cretácico”, Financiación deGrupos Emergentes, 2003-2004), Instituto de Estudios Turolenses y Ministerio deCiencia y Tecnología-DGI/FEDER (proyecto PIVECI, GL2004-03393), por sucolaboración económica.

BIBLIOGRAFÍA

Abella, J. y Suñer, M. 2004. Un nuevo diente aislado de terópodo del yacimiento deEl Chopo (Alpuente, Los Serranos, Valencia). Resúmenes del II Encuentro deJóvenes Investigadores en Paleontología. Macastre del 23 al 25 de Abril de2004: 87-88.

Alcalá, L. y Martín, C. 1995. Huellas de dinosaurios en el Jurásico Superior deAbabuj (Teruel). Geogaceta, 17: 19-22.

Alcalá, L., Cobos, A. y Royo-Torres, R. 2003. Icnitas de Dinosaurios en El Castellar,Teruel. Resúmenes de las XIX Jornadas de la Sociedad Española dePaleontología: 28-29.

Aurell, 1990. El Jurásico Superior de la Cordillera Ibérica Central (provincias deZaragoza y Teruel), análisis de Cuenca. Tesis (inédita). Universidad deZaragoza, 509 p.

Barco, J.L. 1999. Two proximal cervical vertebras of Sauropoda (Saurischia) in theThitonian-Berriasian (Jurassic-Cretaceous transition) from Galve (Teruel,Spain). Abstracts of the Fourth European Workshop on VertebratePalaeontology, Albarracín, 9-12 June, 1999: 20-21.

Barco, J.L., Canudo, J.I., Cuenca-Bescós, G. y Ruiz-Omeñaca, J.I. 2004. Historia delos descubrimientos en Galve. En: Guía del Parque Paleontológico de Galve(coord. J.L. Barco), 44-47. Ayuntamiento de Galve y Paleoymás. Zaragoza.

49


Barco, J.L. y Ruiz-Omeñaca, J.I. 2001a. Primeros dientes de terópodo (Dinosauria,Saurischia) en la Formación Villar del Arzobispo (Titónico-Berriasiense): yaci-mientos Cuesta Lonsal y Las Cerradicas 2 (Galve, Teruel). En: XVII Jornadas dela Sociedad Española de Paleontología. Los fósiles y la Paleogeografía (G. Meléndez, Z. Herrera, G. Delvene y B. Azanza, edit) Publicaciones delSeminario de Zaragoza (SEPAZ), 5: 239-246.

Barco, J.L. y Ruiz-Omeñaca, J.I. 2001b. Primeros restos postcraneales de terópodo(Dinosauria, Saurischia) en la Formación Villar del Arzobispo (Titónico-Berriasiense): Un centro vertebral caudal del yacimiento Carretera (Galve,Teruel). En: XVII Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. LosFósiles y la Paleogeografía (G. Meléndez, Z. Herrera, G. Delvene y B. Azanza,edit) Publicaciones del Seminario de Zaragoza (SEPAZ), 5: 247-254

Benton, M. J. 1990. Origin and Interrelationships of Dinosaurs. In: Weishampel, D.B., Dodson, P. y Osmólska, H. (Eds.): The Dinosauria, University of CaliforniaPress: 11-30.

Blanco, M., Caro, S., Pérez-Lorente, F., Requeta, L. E. y Romero, M. 2000. Un nuevoyacimiento jurásico con icnitas saurópodas en la Cordillera Ibérica. Galve(Teruel). Geogaceta, 28: 23-26.

Bonaparte, J. F. 1986. Los dinosaures (Carnosaures, Allosauridés, Sauropodes,Cétiosauridés) du Jurassique moyen de Cerro Cóndor (Chubut, Argentina).Annales de Paléontologie, 72 (3): 325-386.

Bonaparte, J F. 1999. Evolución de las vértebras presacras en Sauropodomorpha.Ameghiniana, 36 (2): 115-187.

Bonaparte, J.F., Heinrich W.D. y Wild, R. 2000. Review of Janenschia Wild, with thedescription of a new sauropod from Tendaguru beds of Tanzania and discussionon the systematic value of procoelus caudal vertebrae in the sauropoda.Paleontographica Abt. A., 256: 25-76.

Britt, B. B. 1993. Pneumatic postcranial bones in dinosaurs and other archosaurs.Ph. D. dissertation. University of Calgary, Alberta. 383 p.

Britt, B. B. 1997. Postcranial Pneumaticity. In: Encyclopedia of Dinosaurs. P.J. Curriey K. Padian (Eds.). Academic Press, 590-593. London.

Buscalioni, A. D. y Sanz, J. L. 1987. Lista faunística de los Vertebrados del Cretácicoinferior del área de Galve (Teruel, España). Estudios geológicos, Volumenextraordinario Galve-Tremp: 65-67

Calvo, J.O. y Salgado, L. 1995. Rebbachisaurus tessonei sp. nov., a new sauropodafrom the Albian-Cenomainan of Argentina; new evidence on the origin of theDiplodocidae. Gaia, 11: 13-33.

50


Canudo, J. I., Amo, O., Cuenca-Bescós, G., Meléndez, A., Ruiz-Omeñaca, J.I. ySoria, A.R. 1997. Los vertebrados del Tithónico-Barremiense de Galve (Teruel,España). Cuadernos de Geología Ibérica, 23: 209-241.

Canudo, J.I., Barco, J.L., y Ruiz-Omeñaca. 2004. A big theropod from the Jurassic-Cretaceous boundary (Tithonian-Berriasian, Villar del Arzobispo Formation) ofGalve sub-basin (Teruel, Spain) Abstracts of the 2nd meeting of the EuropeanAssociation of Vertebrate Palaeontologists, Brno, Chec Republic, 19-24 July2004: 33.

Casanovas-Cladellas, M.L., Santafé-Llopis, J.V. y Santisteban-Bové, C. 1993. Firstdinosaur teeth from the Lower Cretaceous of Benicatazara (Aras de Alpuente,Valencia). Revue de Paléobiologie, Vol. spec. 7: 37-44.

Casanovas-Cladellas, M.L., Santafé-Llopis, J.V. y Santisteban-Bové, C. 1995a.Presencia por primera vez en España de dinosaurios Estegosaurios (Cretácicoinferior de la aldea de Losilla, Valencia). Revista Española de Paleontología, 10(1): 83-89.

Casanovas-Cladellas, M.L., Santafé-Llopis, J.V. y Santisteban-Bové, C. 1995b.Dacentrurus armatus (Stegosauria, Dinosauria) del Cretácico inferior de losSerranos (Valencia, España). Revista Española de Paleontología, 10 (2): 273-283.

Casanovas-Cladellas, M.L., Santafé-Llopis, J.V., Santisteban-Bové, C. y Pereda-Suberbiola, X. 1995c. Nuevo material de estegosaurios en el Cretácico inferiorde Valencia (Aras de Alpuente, localidad de Losilla I). Paleontología y evolució,28-29: 269-274.

Casanovas-Cladellas, M.L., Santafé-Llopis, J.V., Santisteban-Bové, C. y Pereda-Suberbiola, X. 1999 Estegosaurios (Dinosauria) del Jurásico Superior-CretácicoInferior de la Comarca de los Serranos (Valencia, España). Revista Española dePaleontología, Nº extr. Homenaje al Prof. J. Truyols: 57-63.

Casanovas, M.L., Santafé, J. V. y Sanz, J.L. 2001. Losillasaurus giganteus, un nuevosaurópodo del tránsito Jurásico - Cretácico de la cuenca de “Los Serranos”(Valencia, España). Paleontología i Evolució, 32-33: 99-122.

Cuenca-Bescós, G., Canudo, J.I., y Ruiz-Omeñaca, J.I. 1997. Dinosaurios del transi-to Jurásico Cretácico en Aragón. En: Vida y ambientes del Jurásico. J.A. Gámezy E. Liñán (Eds.). Institución Fernando el Católico, 193-221. Zaragoza.

Curtice, B.D. Stadtman, K.L. y Curtice, L.J. 1996. A reassessment of Ultrasaurusmacintoshi (Jensen, 1985). The Continental Jurassic, Museum of NorthernArizona Bull., 60: 87-96.

Díaz Molina, M., Yébenes, A., Goy, A. y Sanz, J.L. 1984. Landscapes inhabitated byUpper Jurassic-Lower Cretaceous archosaurs (Galve, Teruel, Spain). In: thirdsymposium on Mesozoic Terrestrial Ecosystems, Short Papers. (Eds. W. Reif andF. Westphal). Attento Verlag, Tübingen University Press, 67-72. Tübingen.

51


Díaz Molina, M. y Yébenes, A. 1987. La sedimentación litoral y continental duranteel Cretácico inferior. Sinclinal de Galve, Teruel. Estudios geológicos, Volumenextraordinario Galve-Tremp: 3-21

Feng, T., Xingsheng, J., Ximin, K. y Goujon, Z. 2001. Omeisaurus maoianus. A com-plete Sauropods from Jingyan, Sichuan. Rechearch Works of Natural Museum ofZhejiang. Ocean Press. 128 p. Zhejiang.

Gilmore, C.W. 1936. Osteology of Apatosaurus with special reference to specimensin the Carnegie Museum. Memoirs of the Carnegie Museum. 11: 175-300.

Hatcher, J.B. 1901. Diplodocus (Marsh): its osteology, taxonomy and probable habits,with a restoration of the skeleton. Memoir of the Carnegie Museum, 1: 63 p.

Hatcher, J.B. 1903. Osteology of Haplocanthosaurus with description of a new spe-cies, and remarks on the probable habits of the sauropoda, and the age and ori-gin of the Atlantosaurus beds. Aditional Remarks on Diplodocus. Memoirs ofthe Carnegie Museum, 1: 1-75.

Holland, W. J. 1906. The osteology of Diplodocus Marsh. Memoirs of the CarnegieMuseum, 2, 225-278.

Jacobs, L. L., Winkler, D. A., Downs, W. R. y Gomani, E. M. 1993. New material of anEarly Cretaceous Titanosaurid sauropod dinosaur from Malawi. Palaeontology, 36(3): 523-534.

Jain, S.L. y Bandyopadhayay, S. 1997. New titanosaurid (Dinosauria: Sauropoda)from the Late Cretaceous of Central India. Journal of Vertebrate Paleontology.17 (1): 114-136.

Janensch, W. 1929. Material und Formengehalt der Sauropoden in der Ausbeute derTendaguru-Expedition. Palaeontographica, Suppl. 7 (2): 1-34.

Janensch, W. 1950. Die Wirbelsäule von Brachiosaurus brancai. PalaeontographicaSuppl., 7 (3): 27-93.

Lapparent, A.F. 1966. Nouveux gisements de reptiles Mesozoiques en Espagne. Notasy Comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España, 84: 103-110.

Lapparent, A. F., le Joncour, M., Mathieu, A. et Plus, B. 1965. Découverte en Espagned’empreintes de pas de Reptiles mésozoiques. Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. Sec. Geol.,63: 225-230.

Lavocat, R. 1954. Sur les dinosauriens du continental intercalaire des Kem-Kem de laDaoura. Congrès Gèologique International. Comptes Rendus de la Dix-neuvième Session . Alger, 1952. Section XIII. Questions diverses de géologiegénérale. Troisième partie Paléontologie stratigraphique, quaternaire et pétrographie, 15: 65-68.

52


Lull, R. S. 1919. The sauropod dinosaur Barosaurus Marsh. Memoirs of the ConnecticutAcademy of Arts and Sciences, 6: 1-42.

Martin, V., Suteethorn, V. y Buffetaut, E. 1999. Description of the type and referredmaterial of Phuwiangosaurus sirindhornae Martin, Buffetaut & Suteethorn,1994, a sauropod from the Lower Cretaceous of Thailand. Oryctos, 2: 39-91.

Mas, J.R., Alonso, A. y Meléndez, N. 1982. El Cretácico basal “Weald” de la cordi-llera Ibérica Suroccidental (NW de la provincia de Valencia y E de Cuenca).Cuadernos de Geología Ibérica, 8: 309-335.

McIntosh, J. S:. 1990. Sauropoda. In Weishampel, D. B., Dodson, P. y Osmólska, H.(Eds.): The Dinosauria. University of California Pres, 345-401. Berkeley, LosAngeles, Oxford.

Osborn, H.F. 1899. Skeleton of Diplodocus. Memoirs of the American Museum ofNatural History, 1: 199-208.

Osborn, H.F. y Mook, Ch. C. 1921. Camarasaurus, Amphicoelias, and other sauro-pods of Cope. Memoirs of The American Museum of Natural History, NewSeries, 3: 247-287.

Ostrom, J. H. y McIntosh, J. S. 1966. Marsh’s dinosaurs. The collections from ComoBluff. Yale University Press. 388 p. New Haven and London.

Pérez-Lorente, F., Cuenca-Bescós, G., Aurell, M., Canudo, J.I., Soria A.R. y Ruiz-Omeñaca, J.I. 1997. Las Cerradicas tracksite (Berriasian, Galve, Spain):Growing evidence for cuadrupedal ornithopods, Ichnos, 5: 109-120.

Pérez-Lorente, F. y Romero-Molina, M.M. 2001. Nuevas icnitas de dinosaurios teró-podos y saurópodos en Galve y Miravete de la Sierra (Teruel, España).Geogaceta, 30: 115-118.

Pérez-Oñate, J., Cuenca-Bescós, G. y Sanz, J.L. 1994. Un nuevo saurópodo delJurásico Superior de Galve (Teruel). Comunicaciones de las X Jornadas dePaleontología, 159-162.

Royo y Gómez, J. 1925. Sobre los restos de reptiles weáldicos de Benageber(Valencia) y algunos moluscos cuaternarios de Castellón. Boletín de la RealSociedad Española de Historia Natural, 25: 252.

Royo y Gómez, J. 1926. Notas geológicas sobre la provincia de Valencia. Boletín dela Real Sociedad Española de Historia Natural, 26: 66-87.

Royo y Gómez, J. 1927. Nuevos descubrimientos paleontológicos en la facies weáldica deLevante. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 27: 113-114.

Ruiz-Omeñaca, J. I., y Canudo, J. I. 2003 (publicado en 2004). Dinosaurios(Saurischia, Ornitischia) en el Barremiense (Cretácico Inferior) de la PenísulaIbérica. Ciencias de La Tierra, 26: 269-312.

53


Ruiz-Omeñaca, J.I., Canudo J.I., Aurell, M., Bádenas, B., Barco, J.L. Cuenca-Bescós,G. e Ipas, J. 2004 (publicado en 2005). Estado de las investigaciones sobre losvertebrados del Jurásico Superior y Cretácico Inferior de Galve (Teruel). Estudiosgeológicos, 60: 179-202.

Ruiz-Omeñaca, J. I. y Pereda-Suberbiola, X. 1999. Un documento inédito de Royo yGómez sobre los dinosaurios del Levante. Temas Geológico-Mineros ITGE.Actas XV Jornadas de Paleontología. Octubre 1999. 26: 111-112.

Russell, D. A. & Zheng, Z. 1993. A large mamenchisaurid from the Junggar BasinXinjiang, People’s Republic of China. Canadian Journal of Earth Sciences, 30:2082-2095.

Salas, R., Barrachicha, A., Cabanes, R. y Querol, X. 1991. Los sistemas deposicionalesdel Malm y Cretácico inferior de las Catalánides y de la Cordillera Ibérica Oriental.XI Congreso Español de Sedimentología. Libro guía de la excursión nº 4, 125 p.

Salgado, L. y Bonaparte, J.F. 1991. Un nuevo saurópodo Dicraeosauridae,Amargasaurus cazaui gen. et sp. nov. de la Formación La Amarga, Neocomianode la Provincia del Neuquen, Argentina. Ameghiniana, 28 (3-4): 333-346.

Salgado, L., Coria, R. A. y Calvo, J. O. 1997. Evolution of titanosaurid sauropods. I:Phylogenetic analysis based on the postcranial evidence. Ameghiniana, 34 (1): 3-32.

Santisteban, C. 1995. Los depósitos continentales con facies Weald de la cubeta deAras de Alpuente. Comarca de los Serranos. Valencia. Geogaceta, 17: 16-18.

Santisteban, C. de, Gaete, R. y Galobart, A. 2002. Rastros de dinosaurios en el jurá-sico terminal (Facies Purbeck) de Corcolilla (Los Serranos, Valencia).Resúmenes. Congreso Internacional sobre dinosaurios y otros reptiles mesozoi-cos de España. Logroño 26-29 Noviembre 2002: 59.

Santisteban, C. de, Galobart, A., Gaete, R. y Company, J. 2001. Implicaciones de la pre-sencia de huellas de dinosaurios en el límite cartográfico entre las facies Purbecky Weald de la Cuenca Ibérica suroccidental, en el entorno de Losilla (Valencia).Geogaceta, 30: 171-174.

Santisteban, C. y Suñer, M. 2002. Rastros de huellas de dinosaurios en carbonatossupramareles del Cretácico Superior, Cuenca ibérica suroccidental, Valencia,España. Resúmenes. Congreso Internacional sobre dinosaurios y otros reptilesmesozoicos de España. Logroño 26-29 Noviembre 2002: 60-61.

Sereno, P.C., Beck, A.L., Dutheil, D.B., Larsson, H.C.E., Lyon, G.H., Moussa, B.,Sadleir, R. W., Sidor, C. A., Varrichio, D. J., Wilson, G. P. & Wilson, J. A. 1999.Cretaceous sauropods from the Sahara and the Uneven Rate of SkeletalEvolution Among Dinosaurs. Science, 286: 1342-1347.

Soria A.R. 1997. La sedimentación en las cuencas marginales del surco ibéricodurante el Cretácico Inferior y su control estratigráfico. Tesis DoctoralUniversidad de Zaragoza, 363 p.

54


55

Suñer, M., Santisteban, C. Galobart, A. 2003. Nuevos restos de Theropoda delJurásico Superior de la Comarca de Los Serranos (Valencia). Libro de resúme-nes de las XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Morella, del16 al 18 de Octubre de 2003. Adenda.

Swofford, D.L. 2000. PAUP*. Phylogenetic analisis using parsimony (*and othermethods). Version 4. Sunderland, Massachusetts: Sinauer.

Upchurch, P. 1993. The Anatomy, Phylogeny and Systematics of the SauropodDinosaurs. Tesis de la University of Cambridge, 483 p.

Upchurch, P. 1995. The evolutionary history of sauropod dinosaurs. Phil. Trans. R.Soc. Lond. B. 349: 365-390.

Upchurch, P. 1998. The Phylogenetic Relationships of Sauropod Dinosaurs.Zoological Journal of the Linnean Society, 124: 43-103.

Upchurch, P. y Martin, J. 2002. The Rutland Cetiosaurus: The anatomy and rela-tionships of a middle Jurassic British Sauropod Dinosaur. Palaeontology, 45 (6):1049-1074.

Vilas, L., Mas, R. García, A., Arias, C., Alonso, A., Meléndez, N. y Rincón, R. 1982.Capitulo 8. Ibérica Suroccidental. En: El Cretácico de España. Editorial de laUniversidad Complutense de Madrid.

Wedel, M.J. 2003 Vertebral neumaticity, air sacs, and the physiology of sauropododdinosaurs. Paleobiology, 29 (2): 243-255.

Wedel, M.J., Cifelli, R. y Sanders, K. 2000. Osteology, paleobiology, and relations-hips of the sauropod dinosaur Sauroposeidon. Acta Paleontologica Polonica, 45:343-388.

Wilson, J. A. 1999. A nomenclature for vertebral laminae in sauropods and other sau-rischian dinosaurs. Journal of Vertebrate Paleontology, 19 (4): 639-653.

Wilson, J. A. 2002. Sauropod dinosaur phylogeny: critique and cladistic analysis.Zoological Journal of the Linnean Society, 136 (2): 215-275.

Wilson, J. A. y Sereno, P. C. 1998. Early evolution and higher-level phylogeny of sau-ropod dinosaurs. Society of Vertebrate Paleontology Memoir 5: i-vi, 1-68; sup-plement to Journal of Vertebrate Paelontology, 18, Supl. 2: 1-68.

Wilson, J. A. y Uchurch, P. 2003. A revision of Titanosaurus Lydekker (Dinosauria-Sauropoda), the first dinosaur genus with “gondwanan” distribution. Journal ofSystematic Palaeontology, 1, 3: 125-160.

Young, C. C. 1935. Dinosaurian remains from Mengyin, Shantung. Bulletin of theGeological Society of China, 14: 519-533.


Lámina 1

CLH-16 en vista dorsal (A), anterior (B), lateral izquierda (C), posterior (D), lateral derecha (E) y ventral (F).

Plate 1

CLH-16 in dorsal (A), anterior (B), left lateral (C), posterior (D), right lateral (E) and ventral view (F).

56


57


Lámina 2

Espina de vértebra dorsal posterior del saurópodo de Cuesta Lonsal (CL-62) en vista dorsal (A), posterior (B), lateral derecha (C), anterior (D) y ventral (E). Escala 5 cm.

Plate 2

Cuesta Lonsal sauropod posterior dorsal vertebral spine (CL-62) in dorsal (A), posterior (B), rigth lateral (C), anterior (D) and ventral view (E). Scale 5 cm.

58


59



Evolución tectonosedimentaria eocena de una partedel Pirineo central basada en un análisis litoestrati-gráfico del borde N de la cuenca de Graus (Huesca)

Juan ULLASTRE* y Alicia MASRIERA**

ABSTRACT

ULLASTRE, J. and MASRIERA, A. Eocene tectosedimentary evolution of a partof the Central Pyrenees based on the lithostratigraphic analysis of the N border ofthe Graus Basin (Huesca, Spain)

The lithostratigraphic study of sedimentary episodes from the Lower-MiddleCuisian to Middle-Upper Eocene of the South-Pyrenean Graus basin (Huesca) isindirectly of diverse and transcendental importance. The presence of large horizons(kilometric order) composed of detrital materials of granitic origin associated tolimestone elements of the Middle Cretaceous (Upper Albian-Lower Cenomanian,fundamentally) suggests that the paleogeography of this epoch was to the S of theNorth-Pyrenean fault, between the Ésera and Noguera Pallaresa rivers.

This supposition is in accordance with the paleogeographic dispositive whichwas directly demonstrated to the N (Paloubard, Oust, France).

As a result of this fundamental deduction and the posterior tectonosedimentaryevolution (during the Senonian-Paleocene), in the Cuisian, to the S of the North-Pyrenean fault, parts of the crystalline basement of the high primary range (axialzone) of the Central Pyrenees with a thin cover of Middle Cretaceous, were expos edto erosion, furnish ing materials to the tertiary Graus basin. This event, together withthe posterior sedimentary and structural evolution, suggests the origin of the allocht-honous South-Pyrenean units.

Key words: Stratigraphy, Paleogeography, Granitoides, Cretaceous, Eocene,Polyphasic tectonics, Pyrenees, Huesca, Spain.

* Ronda de Sant Pere, 50. 08010 Barcelona, España.** Museu de Geologia, Parc de la Ciutadella. 08003 Barcelona, España.

Ullastre-Masriera 61-81:Ullastre-Masriera 26/7/07 12:19 Página 61

RESUMEN

El estudio litoestratigráfico de los episodios sedimentarios del Cuisiense infe-rior-medio al Eoceno medio-superior en la cuenca sudpirenaica de Graus (Huesca)constituye un argumento indirecto de alcance diverso y trascendente. Así es, la pre-sencia de extensos horizontes (de orden kilométrico) formados por materiales deorigen granítico asociados a elementos calizos del Cretácico medio (Albiense supe-rior - Cenomaniense inferior fundamentalmente) lleva a imaginar el dispositivopaleogeográfico de esta época al S de la falla nordpirenaica entre los ríos Ésera yNoguera Pallaresa, en concordancia con el que de modo directo se ha probado queexistía al N (Paloubard, Oust).

Como resultado de esta deducción fundamental y la evolución tectonosedimen-taria posterior (durante el Senoniense- Paleoceno), tenemos que en el Cuisiense, alS de la falla nordpirenaica, porciones del zócalo cristalino de la alta cadena prima-ria del Pirineo central con una cobertera pelicular del Cretácico medio, estabanexpuestas a la erosión aportando materiales a la cuenca terciaria de Graus. Estehecho, con añadidura de la evolución estructural y sedimentaria posterior, lleva a laconjetura de cuál era la patria de las unidades alóctonas sudpirenaicas.

Palabras clave: Estratigrafía, Paleogeografía, Granitoides, Cretácico, Eoceno,Tectónica polifásica, Pirineo, Huesca, España.

INTRODUCCIÓN

La cuenca de Graus-Tremp se extiende de ESE a WNW dentro de la unidad sudpirenaica central. En ella se encuentran los depósitos sedimentarios paleógenosmás cercanos a la alta cadena primaria del Pirineo central.

La sedimentación marina de una buena parte del Eoceno inferior estuvo más omenos subordinada a la tectónica (Eichenseer & Luterbacher, 1992); no obstante, es enlas etapas finales del ciclo sedimentario colmatante (a partir del Cuisiense inferior-medio) cuando los depósitos fluviodeltaicos evolucionan verticalmente a facies neta-mente tectogénicas.

El análisis litoestratigráfico de estos depósitos, en el borde septentrional de lacuenca de Graus (inmediaciones del río Isábena), lugar en que están preservados, es elobjeto del presente estudio (Fig. 1). Los cambios bruscos en la composición litológicaque allí se producen nos han parecido interesantes, por cuanto sugieren consideracionespaleogeográficas y estructurales que desbordan el marco local y cuestionan, una vezmás, ciertas interpretaciones en boga.

CONTEXTO ESTRUCTURAL Y SEDIMENTARIO

La cuenca paleógena de Graus (Huesca) es una porción de un surco estructuralgenerado al final de las fases tectónicas precoces que afectaron el orógeno pirenaico enel Mesozoico.

Así que, la historia comienza en el Cretácico inferior cuando la fase tectónica post leymerielliense (1) tuvo como efecto en las regiones sudpirenaicas una migración

62


63

Fig. 1. Esquema de las grandes unidades litológicas y estructurales de la vertiente S del Pirineo central.Basado en el Mapa geológico de España a escala 1:200.000, hojas: 23 Huesca (2ª edic. 1980); 24 Berga(1ª edic. 1970); y en los mapas de Zwart (1979). 1, macizos de granitoides; 2, esquistos cámbrico-ordo-vícicos metamórficos; 3, otros terrenos paleozoicos de la alta cadena primaria, eventualmente con restosde Triásico; 4, unidades de Paleozoico y Triásico de la zona de los Noguera; 5, Mesozoico de la unidadsudpirenaica central; 6, Paleoceno y Eoceno de la misma (cuenca de Graus-Tremp). Bajo los cabalga-mientos alpinos de Gavarnie (G), Benasque-Senet (S) y de Bono (B) hay vestigios de materiales meso-zoicos. El recuadro indica el área estudiada. // Sketch of the main lithological and structural units of theSouth-Central Pyrenees. Based on the Mapa geológico de España 1:200.000, sheets: 23 Huesca (2ndedit. 1980); 24 Berga (1th edit. 1970); and on the maps of Zwart (1979). Location of studied area (Fig. 2).


64

de la cuenca del Cretácico inferior hacia el NW: serie de Aulet (Noguera Ribagorzana);allí, en el Albiense, se depositaron grandes espesores de sedimentos (Schroeder, 1973;Peybernès, 1976). Sin embargo, la continuidad de la tectónica antecenomaniense produjo, en una segunda fase: antevraconiense (2), movimientos verticales que intere-saron el zócalo (Souquet, 1973). Consecuencia de ellos fue que, en las zonas másnoroccidentales y septentrionales, la sedimentación quedase reducida al Vraconiense -Cenomaniense inferior y aun con áreas, bien seguro, exentas de ella. En las páginassiguientes veremos el reflejo de este fenómeno a través del análisis de algunos términosde la sedimentación paleógena.

Durante el Cenomaniense superior - Santoniense inferior una mayor estabilidadllevó a la fosilización de los altos estructurales generados durante la segunda fase aústrica (antevraconiense). Seguidamente, no obstante, reapareció la inestabilidad tectónica desplazando la sedimentación intrasenoniense (3) hacia el S a la vez que sedividía la unidad sudpirenaica central en varios surcos sedimentarios a los que quedósujeta la sedimentación terciaria (Ullastre & Masriera, 1999). El más septentrional deestos surcos corresponde a la cuenca de Graus-Tremp.

ANÁLISIS LITOESTRATIGRÁFICO DE LAS TECTOFACIES INTRACUI-SIENSES Y POSTERIORES

El río Isábena corta meridianamente la serie paleógena de la cuenca de Graus(Fig. 2, término Ea).

En las cercanías de Serraduy tenemos el tránsito Cretácico-Terciario. Las potentesmargas senonienses que desde Ballabriga se extienden hacia el S tienen en el techo labarra de las “areniscas de Arén” (Maastrichtiense) (4). Un tramo decamétrico detríticorojo continental se interpone antes de los primeros episodios de calizas marinas delThanetiense con Alveolina (Glomalveolina) primaeva y Fallotella alavensis abajo y A.(G.) levis arriba. Luego, tras un breve intervalo detrítico, vienen las calizas (algunasdecenas de metros) con alveolinas del Ilerdiense inferior (A. avellana, A. ellipsoidalis).

Varios centenares de metros (500-600 m) de materiales terrígenos margosos y are-nosos del Ilerdiense - Cuisiense inferior marino rellenan la cuenca hasta la altura deEsdolomada (5) por el W y San Esteban del Mall (SE) por el E, (Serra-Kiel et al., 1994).

Por encima vienen los niveles arcósicos y conglomeráticos objeto de nuestra espe-cial consideración.

1. Facies terminal preorogénica

Término Eb

Está formado por areniscas arcósicas con predominio del grano medio y grueso,en bancos métricos a decamétricos fácilmente deleznables.

Incluidos en las areniscas se encuentran, a veces, cantos rodados centimétricos,dispersos o en hiladas discontinuas de pocos centímetros de espesor; ocasionalmente


65

forman algún banco decimétrico a modo de lentejón. Los cantos son de calizas; másraros son los de granitoides, que en general están tan alterados que se deshacen alarrancarlos.

a) Las areniscas. Se han estudiado muestras procedentes de Casa Chulián (CC)(Güel), SW de Merli, San Esteban del Mall (SE) y Cajigar, (Fig. 2).

Una vez disgregadas y separadas las fracciones 0,32-0,16 mm y 0,16-0,05 mm seha hecho su análisis mineralógico con el microscopio polarizante. Los resultados son:

– Minerales ligeros: cuarzo (abundante) (6): feldespatos (7) (medianamente abun-dantes); biotita (escasa); moscovita (detectada).

– Minerales pesados: turmalina (abundante); granate (poco abundante); biotita,estaurolita, circón, rutilo, anatasa, brookita, epidota (detectados).

Estas arenitas, con un contenido en feldespatos entre el 30 y el 35%, deben serclasificadas como arcosas (8). Sus granos son angulosos sin rodamiento perceptibletanto en la fracción ligera como en la pesada. Podemos suponer que procedieron deun macizo de granitoides con un avanzado proceso de arenización, en el que los cantos residuales de granitoides (ver infra) eran escasos, quedando sólo los de granitode grano fino (9) más resistentes. Cabe recordar que en la disgregación meteórica delos granitoides los de grano grueso y medio son preferentes y que dentro de los feldespatos las plagioclasas se descomponen antes que los feldespatos alcalinos.

b) Los cantos rodados. Entre los cantos de caliza, procedentes de Casa Chulián(CC) (Güel), SW de Merli y San Esteban del Mall (SE) hemos identificado lassiguientes biofacies:

– Calizas con Mesorbitolina aperta, (Albiense superior), (10).– Calizas con Mesorbitolina gr. subconcava-aperta, (Albiense superior).– Calizas con Orbitolina sefini, (Albiense superior alto - Cenomaniense inferior

bajo).– Caliza con Mesorbitolina texana, (Aptiense superior). En una lámina se ha

encontrado además Simplorbitolina aquitanica (11).– Caliza con Orbitolinopsis praesimplex, (Aptiense inferior).– Calizas con florídeas: Agardhiellopsis cretacea y Paraphyllum primaevum.– Caliza con carófitas.– Caliza con calciesferas y espículas monaxónicas de esponjas silíceas.Los cantos de calizas del Albiense superior - Cenomaniense inferior son los más

frecuentes.Los pocos cantos de granitoides que de vez en cuando se encuentran en el término

Eb pueden definirse como granitos con turmalina, de grano fino (9), con algo de biotitay/o moscovita. Excepcionalmente hemos encontrado una pegmatita con cristales deturmalina de hasta 1,5 cm. Y, también algunos granitoides semidescompuestos clasi-ficados (12) como monzonitas o monzodioritas cuarcíferas ricas en plagioclasas enproceso de descomposición y biotitas cloritizadas.

c) Edad. Este término, situado por encima de las margas con Alveolina oblongadel Cuisiense inferior y por debajo del término Ec2 cuya edad argumentaremosluego, cabe considerarlo del Cuisiense inferior y medio de acuerdo con Serra-Kielet al. (1994).


2. Facies sinorogénicas

Término Ec1

Es un episodio que, por su naturaleza, significa que hubo un cambio radical deprovincia distributiva. En efecto, se trata de un depósito de conglomerados brechoi-des de unos 20 o 30 m de potencia, con algún horizonte de limos ocres o rojos. Loselementos son en su mayoría calizas con alveolinas del Ilerdiense (Ea1) con algo delos materiales del límite Cretácico-Terciario (Mc-E1-2 y Csa), procedentes de losafloramientos inmediatos (Fig. 2).

Por el SW está en paraconformidad con el substrato Eb (Fig. 3, cortes I, III y IV),mientras que por el NE (Coll del Vent, RV) descansa, mediante una discordanciaangular intraerosiva, sobre las calizas con alveolinas Ea1 (Fig. 3, corte II).

66

Fig. 2. Esquema estratigráfico del Eoceno en las inmediaciones del río Isábena (cuenca de Graus).//Stratigraphic sketch of the Eocene in the neighbourhood of the Isábena river (Graus basin).Cs, margas del Senoniense. Csa, arenisca de Arén, Maastrichtiense marino. Mc-E1-2, Maastrichtiense-Paleoceno continentales; margas y limos arenosos rojos. Ea1, Ilerdiense; calizas con alveolinas. Ea2,Ilerdiense; margas grises y areniscas. Ea, Paleoceno-Eoceno inferior indiferenciados; todo marino excep-to algunos episodios continentales en el Paleoceno de Serraduy. Eb, areniscas arcósicas con la eventualpresencia de cantos de Cretácico inferior y de granitoides; Cuisiense inferior-medio. Ec1, limos rojos uocres y conglomerados brechoides con predominio de las calizas eocenas; Cuisiense medio. Ec2, limosarcillosos grises y/o versicolores, areniscas arcósicas y conglomerados con elementos de Cretácico infe-rior y de granitoides (en el sector W, especialmente, presencia de elementos del Senoniense); Cuisiensesuperior. Ec2m, areniscas con episodios de conglomerados y margas arenosas con Nummulites manfredidel Cuisiense superior; es un cambio lateral de facies del término Ec2 (ver Fig. 3). Ed1, en el sector deCajigar: margas y calizas con carófitas del Luteciense-Bartoniense inferior (eventualmente lignitos)seguidas de margas y limos versicolores, areniscas y conglomerados; en el Morrón de Güel (MG) - sierrade Esdolomada faltan las facies inferiores. Ed2, conglomerados masivos poligénicos con predominio delos elementos calcáreos de Mesozoico. Ed3, conglomerados poligénicos en los que destacan los elementos del Permotrías (de hasta 1 m de diámetro). Q, Cuaternario.Sedimentos terciarios preorogénicos: Ea y Eb; sinorogénicos: Ec1 y Ec2; postorogénicos: Ed1, Ed2 y Ed3.Topónimos abreviados // Abridged toponymy:CB = Casas de Boira MG = Morrón de GüelCC = Casa Chulián PC = Puente de la ColominaCF = Castillo de Fantova PI = Pilaret de San IsidroCO = Corona PQ = Pilaret de Santa QuiteriaEG = El Grau RV = Refugio del Coll del VentET = Ermita del Tozal SC = Sondeo Cajigar 1FO = Casa Fornós SE = San Esteban del MallIS = Iscles SO = SoperúnLC = Las Costas VB = Ermita de la Virgen de los BañosLP = La Paúl VR = Ermita de la Virgen de las Rocas


67


Término Ec2

Está formado por limos y areniscas claras, poco cementadas, deleznables, de natu-raleza arcósica, en tramos métricos a decamétricos. Los granos, tanto de la fracciónligera como de la pesada, no tienen rodamiento perceptible.

Se intercalan conglomerados de elementos bien rodados, heterométricos, de calizasgrises y areniscas ferruginosas más o menos calcáreas, eventualmente cuarcitas y cantos de granitoides; se presentan en bancos decimétricos a métricos.

a) Las areniscas. Siguiendo el proceso antes indicado, se han estudiado muestrasprocedentes de la Virgen de las Rocas (VR), Casa Fornó (FO), La Paúl (LP) y LasCostas (LC), (Fig. 2). Los resultados son:

– Minerales ligeros: cuarzo (medianamente abundante) (6); microclina (13) y otros feldespatos (7) (medianamente abundantes); moscovita, biotita y cloritas (escasas).

– Minerales pesados: resumidos en la tabla siguiente (6):

68

Andalucita – – D –Anatasa D E D EApatito – E E EBaritina – – – MBiotita / Cloritas PA PA PA EBrookita – D D DCircón E E PA EEpidota – D D DEsfena D – D –Estaurolita D – D –Granate PA PA PA EHornblenda – – D –Rutilo D D D DTurmalina A A A MZoisita – – D –

Vir

gen

de la

s R

ocas

(V

R)

Cas

a Fo

rnó

(FO

)

La

Paúl

(L

P)

Las

Cos

tas

(LC

)


69

Fig.

3. C

orte

s ge

ológ

icos

; situ

ació

n y

sím

bolo

s ve

r Fi

g. 2

. En

el c

orte

II

los

térm

inos

Ed2

y E

d3 s

e ha

n pr

oyec

tado

sob

re e

l pla

no d

el c

orte

par

a un

am

ejor

com

pren

sión

de

la s

uces

ión

estr

atig

ráfi

ca.

Fig.

3.

Geo

logi

cal

cros

s se

ctio

ns;

for

loca

tion

and

sym

bols

see

Fig

. 2.

The

lev

els

Ed2

and

Ed3

of

the

cros

s se

ctio

n II

are

pro

ject

ed o

ver

the

cros

s se

ctio

n pl

ane

for

a be

tter

unde

rsta

ndin

g of

the

stra

tigra

phic

suc

cesi

on.


A estas arenitas, por su alto contenido en feldespatos, entre el 40 y 45 %, les encajaplenamente el calificativo de arcosas (8) y se les debe atribuir un origen granítico. Laprovincia distributiva debía contar con la presencia de granitos de dos micas queestaban sujetos a una denudación enérgica a juzgar por la abundancia de cantos de

granitoides de tamaño centimétrico a decimétrico que acompañan a las areniscas.La presencia de baritina en Las Costas (LC) debe relacionarse con el desmantela-

miento local de algún filón de sulfuros metálicos con baritina como ganga (cf. Minasde Parzán, barranco de Liena, al N de Bielsa; en la mina “Luisa” la galena acompa-ñada de baritina está encajada en el granito, Calvo et. al., 1988).

b) Los cantos rodados. Entre los cantos (de tamaño centimétrico a decimétrico) de rocassedimentarias que constituyen los episodios de conglomerado son mayoría los siguientes:

– Calizas con Praealveolina simplex; a veces asociada a Conicorbitolina conica,(Cenomaniense inferior).

– Calizas con Conicorbitolina gr. corbarica-conica y Orbitolina gr. concava,(Cenomaniense inferior).

– Calizas con Orbitolina sefini, (Albiense superior alto - Cenomaniense inferior bajo).– Calizas con Mesorbitolina aperta, (Albiense superior).– Calizas con florídeas: Agardhiellopsis cretacea.– Areniscas calcáreas ferruginosas aparentemente azoicas. En el corte de Aulet

(Fig. 4) una facies semejante fue considerada por Peybernès (1976) como elequivalente distal del “grès du Turbón” del Albiense superior.

– Areniscas y cuarcitas atribuibles al “grès du Turbón” s.s., (Albiense superior).Eventualmente se encuentran:– Dolomías negras (? Jurásico).– Brechas dolomíticas (? Triásico-Jurásico).– Calizas con Praealveolina gr. cretacea del Cenomaniense superior.– Areniscas calcáreas con orbitóididos y siderolítidos del Senoniense.En este término los cantos de granitoides (de tamaño centimétrico a decimétrico)

abundan, pudiendo alcanzar el 10%. Los muchos que hemos estudiado al microscopiopetrográfico son todos granitos (12) casi siempre con dos micas (biotita y moscovita);el grano va de fino a grueso (9); la microclina (13) y las pertitas son comunes; las pla-gioclasas, a menudo algo alteradas, están en una proporción menor dentro de la rela-ción Q, A, P; algunos cantos de granito se caracterizan por contener megacristales defeldespato; las biotitas a veces están cloritizadas; la turmalina es un accesorio corrienteespecialmente en las aplitas y pegmatitas, éstas con grandes láminas de moscovita.

c) Edad. En el sector occidental (Fig. 2), sobre el corte que pasa por el Morrón deGüel (MG) - Castillo de Fantova (CF) (Fig. 3, corte IV), puede verse como el términoEc2 pasa lateralmente hacia el W a areniscas con hiladas de conglomerados y margasarenosas con Nummulites manfredi (Ec2m) del Cuisiense superior.

3. Facies postorogénicas

Término Ed1

Por el N reposa mediante una brutal discordancia angular sobre distintos terre -nos del Terciario y del Cretácico superior que constituyen el muro de la sierra Sis

70


(Fig. 3, corte II); más al S (Fig. 2, cota 1279) está discordante sobre los términos Ec2y Ec1. En el sector occidental (Morrón de Güel, MG - sierra de Esdolomada) este tér-mino no puede diferenciarse del inmediato superior.

Al NE de Cajigar (Fig. 2, cota 1279) se observan de abajo arriba dos paquetes biendiferenciados: uno inferior de margas grises con lignitos (antigua explotación a cieloabierto) y lechos de calizas arcillosas con carófitas; el paquete superior está formadopor una alternancia de margas y limos versicolores, areniscas, conglomerados de ele-mentos mesozoicos y eventualmente alguna hilada de calizas lacustres.

En el Coll del Vent (RV) y base de sierra Sis faltan los lignitos y las margas grises; de abajo arriba tenemos: limolitas beige con hiladas de calizas con carófitas;por encima una alternancia de limolitas ocres, areniscas y conglomerados de elementosmesozoicos en los que se observan aún algunos cantos de granito.

El levigado de unas muestras de limolitas poco litificadas procedentes del Coll delVent (RV) nos ha proporcionado abundantes girogonitos bien conservados que pode-mos atribuir a las especies Raskyella peckii y Maedleriella mangenoti, carófitas delLuteciense - Bartoniense inferior (Martín-Closas et al., 1999).

Término Ed2

Conglomerados masivos formando relieves bien destacados rodeados de escarpes:al W Morrón de Güel - sierra de Esdolomada y al E sierra Sis.

Constituido, casi exclusivamente, por cantos rodados de calizas mesozoicas trabados en una matriz arenosa con cemento calcáreo; en sierra Sis los cantos son delAlbo-cenomaniense, Jurásico y Triásico; en el Morrón de Güel (MG) - Corona (CO),además, hay cantos del Senoniense.

Término Ed3

Se distingue por su morfología de líneas suaves y por su composición. Son conglomerados poco cementados en los que abundan los elementos de areniscas yconglomerados rojos permotriásicos de tamaño decimétrico a métrico. La matriz esarcilloso-arenosa. Alguna vez se encuentran cantos de ofitas triásicas.

ÁREAS FUENTE Y EVOLUCIÓN ESTRUCTURAL: SU INTERDEPENDENCIA

1. La paleogeografía albo-cenomaniense en el Pirineo central

En el Albiense medio una cuenca terrígena en la parte central, abierta al W y al E,y depósitos carbonáticos en las márgenes, se extendía entre el continente del Ebro al Sy el de Toulouse al N por encima de la alta cadena primaria actual (Peybernès, 1979).En la vertiente sudpirenaica quedaba limitada a la porción comprendida entre el Éseray el Noguera Pallaresa aproximadamente, en cuyo sector la distensión postleymerie-lliense (1) creó un centro de subsidencia (serie de Aulet), (Fig. 4), (Souquet et al., 1990).

71


Movimentos verticales antevraconienses interesando el zócalo hicieron que, másallá de las áreas subsidentes, la sedimentación quedase reducida al Albiense terminal- Cenomaniense inferior, que transgredió sobre los bloques elevados (cf. Vraconiense- Cenomaniense inferior depositado sobre los granitoides de Ercé en Paloubard al Sde Oust; Carte géol. France 1:50000, St. Girons XX-47, 1976; Souquet, 1973), (Fig. 4).Ello rompió la unidad N-S de la cuenca quedando a lo sumo una débil conexión entreambos dominios.

2. Compartimentación N-S en el Senoniense superior

El eje de permanencia marina por encima de la alta cadena primaria que existíaaún en el Vraconiense - Cenomaniense inferior tiende a ampliarse, hacia la mitadoccidental de la cadena, en los tiempos inmediatamente posteriores. En efecto, latransgresión del Cenomaniense superior - Santoniense inferior sobre bloques dezócalo elevados prosiguió, determinando la uniformización del orógeno albiense.Testimonios de ello los tenemos al N de Bielsa, en la cresta de Barrosa, donde el San-toniense con rudistas y Lacazina está encima del granito o el Pérmico autóctono(Souquet, 1967, p. 287); y más al W, donde el Cenomaniense superior-Santonienseinferior yace transgresivo en la cumbre misma del pico granítico de Balaitús a3151m de altitud como es bien sabido. En esta época, no obstante, hay que admitiráreas de laguna al E de la unidad sudpirenaica central-zona del Pedraforca, lo quesignifica desconexión N-S.

Durante el Senoniense superior, en la mitad oriental de la cadena pirenaica, la fasetectónica larámica acentuó la compartimentación N-S; su efecto fue la migración cen-trífuga de los depocentros, fenómeno que se materializa en las discordancias de flancoactivo a uno y otro lado de la ceja que los separaba.

3. La cuenca terciaria meridional

Al S inmediato de la falla nordpirenaica, por lo que llevamos dicho, los depósi-tos del Albo-cenomaniense y/o del Cenomaniense superior - Santoniense inferioryacían directamente sobre el zócalo paleozoico y/o cristalino (porción central de laalta cadena primaria).

Más hacia el S, sobre un substrato mesozoico de composición variable, los depósitos del Senoniense marino y del Paleoceno continental al E del río Ésera, defor-mados como consecuencia de la tectónica larámica, formaban varios surcos longitu -dinales (E-W) distribuidos de N a S hasta la margen estable del antepaís del Ebro (deN a S tenemos: surco de Graus-Tremp; surco de Àger; surco de Tragó de Noguera;franja lindante con el antepaís). La transgresión marina del Eoceno inferior los ocupócon una sedimentación que en varios puntos, a su vez, estuvo afectada por movimientos tectónicos de la fase prepirenaica (anteluteciense), dando lugar primeroa discordancias intraformacionales durante el Ilerdiense; y segundo, ya en el Cuisiense,a un dominio occidental “atlántico” (Graus-Tremp) y a otro oriental “tetisiense”(Ullastre & Masriera, 1992; 1999; 2000).

72


73

Fig. 4. Croquis en el que se muestra la posible extensión de los depósitos del Albiense superior y/oCenomaniense inferior al N y al S de la falla nordpirenaica (FNP) en las proximidades del meridiano deTremp. Basado en Peybernès (1976); Carte géol. France 1:50.000, St. Girons XX-47 (1976); Zwart(1979); y en los resultados del presente trabajo.1, depósitos del Albiense superior y/o Cenomaniense inferior. 2, áreas cercanas en las que se depositó elAptiense y en ciertas porciones también el Albiense inferior. 3, granitoides de la alta cadena primaria.Topónimos abreviados // Abridget toponymy:B = Bassies LC = Lis-CaillauasBI = Bielsa M = MarimanyaBO = Bossost R = RiberotE = Eriste TR = Trois Seigneurs

Fig. 4. Sketch showing the possible extension of the Upper Albian and/or Lower Cenomanian depositsto the N and the S of the North Pyrenean fault (FNP) in the proximity of Tremp meridian. Based onPeybernès (1976); Carte géol. France 1:50.000, St. Girons XX-47 (1976); Zwart (1979); and on theresults of this work. 1, Upper Albian and/or Lower Cenomanian deposits. 2, Neighbouring areas in which there were depo-sition of the Aptian and in the some parts also the Lower Albian. 3, granitoides from the high primaryrange (axial zone).


4. Áreas fuente de los depósitos anteriores a la tectónica mayor sudpirenaica

Término Eb (facies terminal preorogénica)

El cuadro esbozado en los epígrafes anteriores nos muestra cómo el Cretácicotransgredió los bloques de zócalo del orógeno albiense y cómo se produjo la indivi-dualización de una cuenca terciaria al S de la alta cadena primaria. Ésto, unido alcarácter arcósico de los sedimentos fluviodeltaicos de este término, nos lleva a buscarsu origen en los macizos de granitoides ubicados en la propia cadena; y el hecho deencontrar asociados a las arcosas, como elementos distintos a los de origen granítico,únicamente cantos de calizas del Cretácico inferior (en su mayoría del Albiense-Cenomaniense inferior), hace pensar que los sedimentos de esta época se depositarontransgresivos sobre una parte como mínimo de un extenso macizo cristalino.

Si no queremos abrazar el socorrido subterfugio de macizos o estructuras desapareci-dos u ocultos, cabe suponer que el más extenso macizo granítico de los Pirineos: el maci-zo de la Maladeta, de unos 400 Km2 y que se encuentra inmediatamente al N de la cuencade Graus, era el responsable de estos aportes. La naturaleza mineralógica del término Ebparece concordar con ello. En efecto, la ausencia de microclina (13) (feldespato común enel granito de dos micas como veremos luego), la presencia de la biotita como máficodominante, y la abundancia de turmalina como accesorio, son rasgos que se adaptan a lascaracterísticas de este macizo de naturaleza compleja mas con un predominio de las gra-nodioritas y granitos con biotita de grano medio y grueso y la existencia de una “zone àtourmaline” en expresión de Charlet (1982), especialmente en la unidad del Aneto.

En cuanto a los esporádicos cantos de calizas del Aptiense incluidos en las arco-sas Eb es de suponer que procedían del NE, dirección hacia la cual la existencia deeste terreno es bien manifiesta (Fig. 4).

Si se aceptan estos razonamientos es plausible imaginar que los granitoides de laMaladeta en el Albiense superior estaban exentos de depósitos mesozoicos anterioresy que en el Cuisiense inferior y medio estaban sujetos a la meteorización. En conse-cuencia, ni las unidades de la zona de los Noguera podían tener su raíz al N de estemacizo, ni la unidad sudpirenaica central podía estar encima de él (14); todo en con-tra de las interpretaciones que la mayoría han adoptado después de Séguret (1972).

Término Ec1 (primera facies sinorogénica)

Por su litología completamente distinta a la del término precedente debemos buscarsu origen en una elevación tectónica del sector N inmediato al Coll del Vent (RV), a causade un movimiento tardío del paleoaccidente del S de Sant Gervàs - Aulet (�1 in Fig. 5);de este modo las calizas ilerdienses con alveolinas (Ea1), el substrato rojo paleoceno(Mc-E1-2) y las areniscas senonienses (Csa) quedaron en condiciones de ser atacadas porla erosión, dando por resultado la deposición del episodio local Ec1 (limos rojos y con-glomerados con predominio de las calizas con alveolinas Ea1; Fig. 3 corte II).

Al NE de Abenozas el término Ec1 reaparece (Figs. 2 y 3 corte III) de tal modoque sugiere la idea de un antiguo cono aluvial alimentado a partir de los afloramien-tos de calizas con alveolinas (Ea1) del N de Merli.

74


Término Ec2 (segunda facies sinorogénica)

Por lo que ya hemos dicho, la principal novedad en la composición litológica deeste término estriba en una conspicua presencia de conglomerados con abundantesgranitos de dos micas a veces con megacristales de feldespato junto a los tradiciona-les cantos de Albiense superior-Cenomaniense inferior, que son la mayoría. A la vezlas areniscas arcósicas tienen más feldespatos siendo corriente encontrar microclina (13).

Estos hechos sugieren la intervención en el suministro de materiales a la cuencaterciaria de alguna área fuente nueva, en la que los granitos con moscovita y biotitatenían una mayor presencia que en el referido macizo de la Maladeta.

Nos parece admisible que los granitoides de Lis-Caillauas-Bossost (Zwart, 1979)pudieran haber intervenido en ello. La hipotética elevación tectónica de este macizoquizás debida a los movimientos precoces del manto de material paleozoico de Gavarnieque se extiende hacia el E hasta el pico de Sarrouyes (Fig. 1) por lo menos (Majesté-Menjoulas, 1979), habría puesto nuevos terrenos a disposición de la erosión.

5. La tectónica del Eoceno medio-superior: gliptogénesis y sedimentación

Basándonos en el análisis litoestratigráfico y geométrico precedente podemosdecir que los términos Ed1-Ed2-Ed3 constituyen una secuencia continental de mate-riales detríticos groseros la edad de los cuales se dispone en sentido inverso al ordenestratigráfico normal de la provincia distributiva; es decir, en los primeros términos sehallan resedimentados los materiales más modernos: cretácicos y jurásicos, y en elúltimo término los más antiguos: triásico-pérmicos.

Este fenómeno correlativo es conforme a lo que debe ser. Lo que no encaja en esteciclo de resedimentación es que en los términos anteriores Eb y Ec2 se encuentran losmateriales de origen granítico, que en un marco de conformidad deberían ser los últi-mos en depositarse.

El hecho tiene su explicación al parecer sencilla. Después de haberse sedimenta-do los términos Eb-Ec, pre y sinorogénicos, de la fase prepirenaica del Cuisiense (Fig.5), tiene lugar la importante fase tectónica pirenaica del Eoceno medio-superior. Conella se levantaron los terrenos mesozoicos que, de acuerdo con la evolución paleogeo -gráfica antes esbozada, tenían su máximo espesor al S del eje de la alta cadena pri-maria dentro del sector central que estudiamos (S del macizo cristalino de laMaladeta). Así se interrumpe la llegada de los primitivos aportes graníticos y se iniciala denudación de los relieves de material mesozoico recién generados, comenzando elciclo secuencial Ed; ello queda idealizado en la Fig. 5.

CONCLUSIONES

De todo lo expuesto se desprende:1º Que en el Cretácico medio al S de la falla nordpirenaica, en la parte central del

actual istmo pirenaico, el Paleozoico de origen sedimentario y/o el basamento cristali-no soportaban una cobertera pelicular de Cretácico inferior alto y/o superior bajo,

75


faltando pues, en aquella época y en una buena parte de esta región axial los sedimen-tos plásticos del Trías superior y el Jurásico.

2º En el Senoniense superior - Paleoceno se creó un centro de subsidencia en elborde S del orógeno albiense que estaba peneplanizado y fosilizado total o parcial-mente por el Cretácico medio; en él se depositaron los materiales de esta época sobreun substrato mesozoico de edad variable (Triásico a Cretácico inferior y medio) quequedó allí preservado.

3º Los depósitos del Eoceno inferior se acumularon en los surcos estructuralesgenerados durante la fase larámica.

4º En los tiempos inmediatamente anteriores a la fase tectónica prepirenaica (Cui-siense inferior-medio) al N de la cuenca de Graus había una ceja de Paleozoico sedi-mentario y/o cristalino con Albo-cenomaniense en sus inmediaciones que parece haberincluido el actual macizo de granitoides de la Maladeta.

5º En la fase mayor de la tectónica pirenaica (Eoceno medio-superior) hubo unimportante acortamiento tectónico, con generación de relieves mediante cabalgamien-tos y despegues a nivel del Trías incompetente, entre el S de la referida ceja de zócalopirenaico y el antepaís del Ebro.

6º Este modelo evolutivo se opone a quienes piensan que sobre el zócalo que cons-tituye el eje morfoestructural de la actual alta cadena primaria o “zona axial” del Piri-neo yacía la serie mesozoico-terciaria de la unidad sudpirenaica central.

AGRADECIMIENTOS

Al profesor Dr. Rolf Schroeder (Frankfurt) hemos de agradecer su decisiva contri-bución en este trabajo al haber accedido a estudiar las láminas más significativas de loscantos con orbitolinas, de cuyos resultados hemos hecho mérito.

A Jaime Costea Membrado (técnico del Museu de Geologia de Barcelona), quien,como siempre, no ha regateado dedicación a la elaboración de numerosas láminas del-gadas para el estudio bioestratigráfico y petrográfico, va nuestra gratitud.

ADDENDA

Al describir los cantos rodados procedentes del término Eb mencionamos el hallazgode una caliza con Mesorbitolina texana y Simplorbitolina aquitanica, diciendo luego,en la nota 11, en relación con esta última especie que era una forma desconocida en elPirineo catalano-aragonés; pues bién, a raíz de los trabajos cartográficos que estamoshaciendo en la región de Peracalç (al W de Gerri de la Sal, Fig. 4) podemos decir queallí hemos encontrado la Simplorbitolina aquitanica junto a la expresada Mesorbitolina(determinaciones R. Schroeder).

Las capas en que aparece corresponden a la biozona con Simplorbitolina cf. manasi de Peybernès (1976, p. 222 y 279).

Cuando al hablar del origen de los cantos aptienses del término Eb apuntamos la posibilidad de que vengan del NE no vamos desencaminados; la prueba la tenemosen Peracalç.

76


77

Fig.

5. E

sque

ma

idea

lizad

o en

el q

ue s

e m

uest

ra la

pos

ible

evo

luci

ón te

cton

osed

imen

tari

a al

S d

e la

alta

cad

ena

prim

aria

del

Pir

ineo

cen

tral

en

el p

aso

del E

ocen

o in

feri

or a

l Eoc

eno

med

io-s

uper

ior

(14)

. La

esca

la g

ráfi

ca e

s só

lo o

rien

tativ

a; n

o pe

rmite

, por

tant

o, n

ingú

n cá

lcul

o pr

ecis

o.G

r, gr

anito

ides

;P,

Pal

eozo

ico;

T, P

erm

otrí

as y

Trí

as;

J, J

urás

ico;

Ci-

Ce,

Alb

iens

e-C

enom

anie

nse

infe

rior

; C

s, C

enom

anie

nse-

Seno

nien

se;

Ea,

Pal

eoce

no-E

ocen

o in

fe-

rior

ind

ifer

enci

ado;

Eb-

Ec-

Ed,

exp

licac

ión

en e

l te

xto.

En

el e

sque

ma

corr

espo

ndie

nte

al C

uisi

ense

el

acci

dent

e ϕ

1=

Phi1

rep

rese

nta

la t

erm

inac

ión

occi

dent

al d

el c

abal

gam

ient

o ci

ego

intr

asen

onie

nse

del S

de

la s

ierr

a de

San

t Ger

vàs

- A

ulet

, que

con

tinuó

juga

ndo

dura

nte

el E

ocen

o. I

y I

I so

n et

apas

suce

siva

s de

des

man

tela

mie

nto

de lo

s re

lieve

s; e

l epi

sodi

o II

es

el r

esul

tado

de

la e

leva

ción

tect

ónic

a de

l zóc

alo

al W

NW

del

mac

izo

de la

Mal

adet

a. E

nel

esq

uem

a qu

e co

rres

pond

e al

Eoc

eno

med

io-s

uper

ior

se h

an in

dica

do lo

s ac

cide

ntes

sig

uien

tes:

ϕ1

= Ph

i1, t

erm

inac

ión

occi

dent

al d

el c

abal

gam

ient

ode

San

t Ger

vàs

- A

ulet

; ϕ2,

cab

alga

mie

nto

de la

zon

a de

los

Nog

uera

; ϕ3,

cab

alga

mie

nto

de B

ono;

ϕ4,

cab

alga

mei

nto

de S

enet

- B

enas

que;

ϕ4’

, pro

-lo

ngac

ión

occi

dent

al d

el c

abal

gam

ient

o de

Ben

asqu

e; ϕ

5, c

abal

gam

ient

o co

rtad

o po

r el

son

deo

Caj

igar

1 (

ver:

Ind

ustr

ia M

iner

a, n

º 17

6, p

. 15,

juni

o-ju

lio 1

977)

; el

ord

en n

umér

ico

de l

os c

abal

gam

ient

os n

o si

gnif

ica

orde

n cr

onol

ógic

o. I

y I

I, s

uces

ivas

eta

pas

de d

esm

ante

lam

ient

o de

los

rel

ieve

s. /

/Id

ealis

ed s

chem

a sh

owin

g th

e po

ssib

le t

ecto

sedi

men

tary

evo

lutio

n to

the

Sou

th o

f th

e hi

gh p

rim

ary

rang

e of

the

Cen

tral

Pyr

enee

s in

the

pas

sage

fro

mLo

wer

Eoc

ene

to M

iddl

e-U

pper

Eoc

ene

(14)

. As

the

grap

hic

scal

e is

onl

y an

est

imat

e, p

reci

se c

alcu

latio

ns a

re n

ot p

ossi

ble.

Exp

lana

tion

in th

e te

xt.


NOTAS

(1) Leymerielliense = Albiense inferior basal (“zona de Leymeriella tardefurcata”).(2) Vraconiense = Albiense superior alto. (3) Entendemos por Senoniense el periodo comprendido entre el Coniaciense y el Maas-

trichtiense ambos incluidos. Hacemos esta precisión por cuanto, recientemente, algunosautores han excluido el Maastrichtiense de él.

(4) Estas areniscas (Csa) reaparecen en la parte E de nuestra Fig. 2 entre Soperún (SO) eIscles (IS).

(5) En Bacamorta (al E del río Ésera), las margas correlativas a las de Esdolomada tienen enel techo un banco de caliza con Alveolina oblonga (Cuisiense inferior) y nummulites precediendo a las arcosas del término Eb in Fig. 2. Al W del Ésera los niveles arcósicosreferidos han desaparecido.

(6) Estimación semicuantitativa de los minerales transparentes:Muy abundante 90-100%= MAAbundante 60-90 % = AMedianamente abundante 30-60 % = MPoco abundante 10-30 % = PAEscaso 1-10 % = EDetectado < 1 % = D

(7) Feldespatos sin maclas o eventualmente con macla simple (cf. ortosa) y feldespatos máso menos alterados; algunos de ellos podrían ser fragmentos monocristalinos de una plagioclasa o plagioclasas en las que por efecto de la meteorización sufrida las líneas demacla sean imprecisables.

(8) Arcosa = arenita rica en feldespatos cuyo contenido en cuarzo es inferior al 75%; pobreen matriz o sin ella.

(9) Tamaño de grano de los granitoides:Muy grueso > 10 mmGrueso de 3 a 10 mmMedio de 2 a 3 mmFino de 0,5 a 2 mmMuy fino < 0,5 mm

(10) En una muestra hemos encontrado una alga desconocida hasta ahora en la vertiente sudpirenaica; se trata de “Dissocladella nov. sp. 1” in Peybernès & Conrad (1982).

(11) Forma desconocida hasta ahora en el Pirineo catalano-aragonés (Schroeder & Neumann,1985, p. 48; Fourcade, 1978).

(12) Según el diagrama triangular Q, A, P, (Q=cuarzo; A=feldespatos alcalinos; P=plagiocla-sas) de Streckeisen (1976).

(13) Cuando decimos microclina nos referimos simplemente a aquellos feldespatos que tienensu aspecto, o sea que presentan el enrejado que produce el entrecruzado de las maclas(“maclas en tejido escocés”).

(14) El esquema que proponemos en la Fig. 5 se opone a aquellos modelos que sitúan la raízde los materiales de la zona de los Noguera en la falla de Mérens al N del macizo de laMaladeta - sinclinal de Llavorsí (cf. Séguret, 1972; Muller & Roger, 1977; etc.). Sinembargo, está de acuerdo con Zwart (1979, p. 38-39) (de la escuela del profesor L. U. DeSitter, a la cual debemos la cartografía y el estudio detallado y global del zócalo paleo-zoico del Pirineo central) quien descarta categóricamente la posibilidad aludida; en suopinión la raíz de las unidades de los Noguera debe situarse en los cabalgamientos alpi-nos del S del macizo de granitoides de la Maladeta y en la larga falla que limita por el Sel sinclinal de Llavorsí. Para los bloques de Castells y de Feixa (al E del Noguera Palla-resa) supone un origen más meridional todavía.En este esquema, también, algunos lectores echarán de menos la presencia de Eocenoentre el substrato mesozoico de la cuenca de Graus y el zócalo paleozoico. Quienes

78


pintan este presunto Eoceno se agrupan en dos categorías: unos son aquellos que a sabiendasextrapolaron abusivamente hacia el W (hasta 80 Km, Cámara & Klimowitz 1985) el hecho (alparecer cierto) de que la sonda, en las perforaciones Isona 1 bis y Comiols 1 (en las proximi-dades del Segre), tras cruzar el Mesozoico de la unidad sudpirenaica central alcanzó el Priabo-niense marino del antepaís cabalgado; otros son los que copian sin reflexión lo que un día aunos autores se les ocurrió hacer, y decimos ocurrió porque esta hipótesis no fue debidameneargumentada. Sólo unos pocos se permiten tomar con reserva esta extrapolación.

En efecto, Roure & Choukroune (1992) en la p. 64-65 nos dicen: «L’extrapolation deces données de forage (se refieren a los de Isona y Comiols) à l’ensemble de l’unité deTremp (= unidad sudpirenaica central) n’est cependant pas immédiate, dans la mesureoù des rampes latérales peuvent exister…» También en la p. 64, unos párrafos antesdicen: «L’ampleur de l’allochtonie de cette unité demeure cependant discutée, mêmeavec les données ECORS, car elle repose sur l’attribution stratigraphique de réflecteursprofonds qui ne peuvent être calés qu’indirectement. L’existence, ou l’absence, de Tertiaire autochtone sous cette unité de Tremp constitue l’une des clefs de l’équilibragedu versant sud-pyrénéen.»«… le pointé de la sismique ECORS permet en effet de définir deux ensembles de réflec-teurs: un …concerne clairement des horizons sédimentaires qui appartiennent auxséries mésozoïques et tertiaires décollées (unité de Tremp). Au dessous, un deuxièmeensemble horizontal… Il peut s’agir d’une séquence autochtone dont l’attribution stra-tigraphique est capitale si l’on veut chiffrer précisément la valeur du raccourcissementde la couverture sur le versant sudpyrénéen: soit il s’agit d’Eocène, et alors l’unité deTremp est fortement allochtone… soit il s’agit de Trias infrasalifère ou de Permien, etdans ce cas l’unité de Tremp n’est que faiblement déplacée vers le sud.»Más adelante (p. 72) los mismos autores al abordar «La coupe équilibrée crustale desPyrénées» dicen: «… la partie espagnole de la coupe a pu être raccourcie d’une valeurcomprise entre 50 et 150 km suivant que l’on suive une hypothèse peu allochtoniste, ouune hypothèse opposée, qui considère au contraire une allochtonie générale de l’unitéde Tremp et un raccourcissement majeur du Paléozoïque de la zone axiale. Il est clairque des solutions rendant compte de telles différences de raccourcissement conduirontà des géométries totalement différentes de la chaîne pyrénéenne».En relación con esta problemática es bueno también entresacar algunas frases de Mat-tauer (1990). Cuando habla (p. 308) de «L’argument des coupes équilibrées» dice: «Lespartisans du modèle A (se refiere al que casi unánimemente acordó el ECORS PyreneesTeam, 1988) considèrent que seul leur modèle est compatible avec la forte valeur deraccourcissement (antes discutido) déduite des coupes équilibrées construites dans laplaque Ibérie, à partir de la couverture sédimentaire.»«A ce propos, remarquons d’abord que c’est la même technique des coupes balancé-es qui avaient conduit nos collègues anglais à proposer avant le profil ECORS unecoupe générale de la chaîne comportant une grande faille inverse faiblement inclinéevers le nord.»«A mon avis, il est impossible d’estimer le raccourcissement crustal dans la zone axiale.Il faudrait pour cela que la croûte inférieure y fût visible.»Nosotros, puesto que dudamos mucho de la legitimidad de dicha extrapolación y cons-cientes de la repercusión que ello tiene en la elaboración de cortes compensados, noshemos abstenido de dibujar el imaginario Eoceno en el lugar referido.Para quienes pueden inquietarse, ante un marco hipotético poco aloctonista (en cuantose refiere a la cobertera), por el engrosamiento crustal de la placa ibérica al S de lafalla nordpirenaica (que parece geofísicamente probado), cabe recordar el papel quepuede haber jugado en ello la orogenia herciniana y los episodios precoces de la orogenia alpina.

79


BIBLIOGRAFÍA

Calvo, M., Besteiro, J., Sevillano, E. & Pocovi, A. 1988. Minerales de Aragón. MiraEditores, S. A., Zaragoza: 1-142.

Cámara, P. & Klimowitz, J. 1985. Interpretación geodinámica de la vertiente centro-occidental surpirenaica. Estudios geol., 41: 391-404.

Charlet, J. M. 1982. Les grans traits géologiques du massif de la Maladeta (Pyrénéescentrales espagnoles). Pirineos, 116: 57-66.

ECORS Pyrenees Team. 1988. The ECORS deep reflection seismic survey across thePyrenees. Nature, 331: 508-511.

Eichenseer, H. & Luterbacher, H. 1992. The Marine Paleogene of the Tremp Region(NE Spain): Depositional Sequences, Facies History, Biostatigraphy andControlling Factors. Facies, 27: 119-151.

Fourcade, E. 1978. Simplorbitolina chauvei n. sp., Orbitolinidae nouveau de l’Albo-Aptien d’Espagne. Ann. Scientifiques de l’Université de Besançon, Geologie,fasc. 29, 3ª s: 63-71.

Majesté-Menjoulas, Cl. 1979. Evolution alpine d’un segment de chaine varisque:nappe de Gavarnie, chevauchement cinq-monts-Gentiane (Pyrénées centrales etoccidentales). Thèse d’Etat Doct. Sci. Nat., Université Paul Sabatier, Toulouse:1-343, 4 cartes hors-texte.

Martín-Closas, C., Serra-Kiel, J., Busquets, P. & Ramos-Guerrero, E. 1999. Newcorrelation between charophyte and larger foraminifera biozones (MiddleEocene, Southeastern Pyrenees). Geobios, 32 (1): 5-18. Lyon.

Mattauer, M. 1990. Une autre interprétation du profil ECORS Pyrénées. Bull. Soc.géol. France, 8, VI, 2: 307-311.

Muller, J. & Roger, Ph. 1977. L’evolution structurale des Pyrénées (Domaine centralet occidental). Le segment hercynien, la chaîne de fond alpine. Geologie Alpine,53: 149-191. Grenoble.

Peybernès B. 1976. Le Jurassique et le Crétacé inférieur des Pyrénées franco-espag-noles entre la Garonne et la Méditerranée. Thèse Doct. Sci. Nat., Toulouse: 1-459.

Peybernès, B. 1979. L’Urgonien des Pyrénées; Essai de synthèse. Geobios, Mém. spé-cial 3: 79-87. Lyon.

Peybernès, B. & Conrad, M. A. 1982. Une association de Dasycladales (Algues ver-tes) du passage Albien-Cénomanien dans les Pyrénées et les régions voisines(Chaînes cantabriques, Provence). Geobios, 15 (5): 775-781. Lyon.

80


Roure, F. & Choukroune, P. 1992. Apports des données sismiques ECORS a la géo-logie pyrénéenne: structure crustale et evolution des Pyrénées in ProyectoHispano-Francés ECORS-Pirineos Repsol Exploración. ITGE. Madrid: 63-79.

Schroeder, R. 1973. El corte de Aulet (Prov. de Huesca). Evolución de las orbitolinasen el límite del Cretáceo inferior-superior. XIII Coloq. Europeo Micropaleont.,España: 129-137.

Schroeder, R. & Neumann, M. (Coord.). 1985. Les Grans foraminifères du Crétacémoyen de la région méditerranéenne. Geobios, Mém. special 7: 1-161, 68 plan-ches. Lyon.

Séguret, M. 1972. Étude tectonique des nappes et séries décollées de la partie cen-trale du versant sud des Pyrénées. Publ. Ustela. Thèse Doct. Sci., Montpellier,série Géol. struct., 2: 1-162, 12 làms., 3 mapes.

Serra-Kiel, J., Canudo, J.I., Dinarès, J., Molina, E., Ortiz, N., Pascual, J.O., Samsó,J.M. & Tosquella, J. 1994. Cronoestratigrafía de los sedimentos marinos delTerciario inferior de la Cuenca de Graus-Tremp (zona central surpirenaica). Rev.Soc. Geol. España, 7 (3-4): 273-297.

Souquet, P. 1967. Le Crétacé supérieur sud-pyrénéen en Catalogne, Aragón etNavarre. Publ. Lab. Géol. Univ. Toulouse: 1-529, 24 làms., 1 mapa.

Souquet, P. 1973. Données nouvelles sur les mouvements anté-cénomaniens dans lesPyrénées centrales et orientales. C.R. Acad. Sci. Paris, série D, 276: 1953-1956.

Souquet, P., Peybernès, B. & Combes, P.J. 1990. Corrélations séquentielles et modè-les de séquences de dépôt dans l’Albien-Cénomanien basal des Pyrénées franco-espagnoles. C.R. Acad. Sci. Paris, série II, 311: 1235-1241.

Streckeisen, A. 1976. To each plutonic rock its proper name. Earth-Science Reviews,12: 1-33.

Ullastre, J. & Masriera, A. 1992. L’accident frontal du Montsec (Pyrénées catalano-aragonaises, Espagne): sa signification et ses multiples jeux. C.R. Acad. Sci.Paris, série II, 315: 579-586.

Ullastre, J. & Masriera, A. 1999. Análisis estratigráfico del Paleógeno del sinclinal deTragó de Noguera: su importancia en la geología regional (Pirineo catalano-ara-gonés, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 85-111.

Ullastre, J. & Masriera, A. 2000. Noves dades sobre les relacions paleogeo gràfiquesdel massís del Port del Comte amb les Serres marginals sud-pirinenques (Pirineucatalà, Espanya). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 9: 155-165.

Zwart, H.J. 1979. The geology of the central Pyrenees. Leidse geol. Mededelingen,50(1): 1-74, 19 làms. amb mapes i talls geològics.

81



Les roques del Temple de la Sagrada Família. Un itinerari petrogràfic a través dels seus elementsarquitectònics i ornamentals*

Alícia MASRIERA**, Antoni CAMINAL ***, Rafael NAVARRO ****, Vicenç PLANELLA **** i Josep Adolf SAMPER ****

ABSTRACT

MASRIERA, A., CAMINAL, A., NAVARRO, R., PLANELLA, V. and SAMPER,J.A. The stones of the Sagrada Família Temple. A petrographic tour of its architec-tonic and ornamental elements.

The main rocks used in the Temple of the Sagrada Família, a religious buildingwhich is both historic and modern, are petrographically defined. This internatio-nally renowned work of Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) is an icon of the city ofBarcelona. To identify the rocks used in the temple’s architectonic and ornamentalelements, we propose a route through parts of the building, some of which are presently open to the public while others are restricted.

Construction on the Sagrada Família was begun in 1882, mainly using a siliceoussandstone from Montjuïc mountain in Barcelona city. Other types of rock havesince been incorporated. These include granite, basalt, porphyr and different lime-stones, which, together with the Montjüic sandstone and reinforced concrete, enablethe work to continue.

As well as their practical use related to the quality of the stone, the results ofthe petrographic analysis have a cultural value, adding to the architectonic and artistic value of the Sagrada Família by providing further knowledge on this magnificent monument.

Key words: Petrography, Ornamental stones, Temple of the Sagrada Família,Gaudí, Architecture, Sculpture, Barcelona, Catalonia, Spain.

* Durant l’«Any Internacional Gaudí» (Barcelona, 2002) vam presentar al públic una exposició quedonava una visió inèdita dels materials petris de la Sagrada Família, fet que ha motivat aquest article.** Museu de Geologia, Parc de la Ciutadella. 08003 Barcelona, Espanya.*** Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família, Mallorca, 401. 08013 Barcelona, Espanya.**** Servei de Làmina prima, Universitat de Barcelona. Edifici Facultat de Geologia, Martí i Franquès, s/n.08028 Barcelona, Espanya.

Sagrada Família 83-113 26/7/07 17:52 Página 83

RESUMEN

Se describen petrográficamente las principales rocas utilitzadas en el Templo dela Sagrada Familia, un edificio religioso a la vez histórico y actual. Esta obra, inter-nacionalmente conocida, del insigne arquitecto Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926),puede ser considerada como un símbolo de la ciudad de Barcelona.

A fin de identificar las rocas analizadas en los diferentes elementos arquitectó-nicos y ornamentales de los que forman parte, se propone un recorrido por algunosespacios del Templo actualmente accesibles al público o de visita restringida.

El edificio se empezó a construir en el año 1882 utilizando básicamente la piedrade Montjuïc, una arenisca silícea que se extraía de esta montaña barcelonesa. Másmodernamente, se han ido integrando a la estructura otros tipos de rocas, entre ellasgranitos, basaltos, pórfido y diferentes calizas las cuales, junto a la arenisca deMontjuïc y el hormigón armado, permiten continuar la obra.

Los resultados del análisis petrográfico tienen, además de una utilidad prácticarelacionada con las cualidades de la piedra, un valor cultural que, añadido a losvalores arquitectónicos y artísticos de la Sagrada Família, puede contribuir al mejorconocimiento de este singular monumento.

Palabras clave: Petrografía, Rocas ornamentales, Templo de la SagradaFamilia, Gaudí, Arquitectura, Escultura, Barcelona, Cataluña, España.

RESUM

Es descriuen petrogràficament les principals roques utilitzades en el Temple dela Sagrada Família, un edifici religiós alhora històric i actual. Aquesta obra, inter-nacionalment coneguda, de l’insigne arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926),pot ser considerada com un símbol de la ciutat de Barcelona.

A fi d’identificar les roques analitzades en els diferents elements arquitectònicsi ornamentals dels quals formen part, es proposa un recorregut per alguns espais delTemple actualment accessibles al públic o de visita restringida.

L’edifici es va començar a construir l’any 1882, utilitzant bàsicament la pedrade Montjuïc, un gres silici, que s’extreia d’aquesta muntanya barcelonina. Mésmodernament, s’han anat integrant a l’estructura altres roques, entre elles granits,basalts, pòrfir i diferents calcàries les quals, juntament amb el gres de Montjuïc i elformigó armat, permeten continuar l’obra.

Els resultats de l’anàlisi petrogràfica tenen, a més d’una utilitat pràctica rela-cionada amb les qualitats de la pedra, un valor cultural el qual, afegit als valorsarquitectònics i artístics de la Sagrada Família, pot contribuir al millor coneixementd’aquest singular monument.

Mots clau: Petrografía, Roques ornamentals, Temple de la Sagrada Família,Gaudí, Arquitectura, Escultura, Barcelona, Catalunya, Espanya.

84


85

INTRODUCCIÓ

L’any 2002, Barcelona commemorava el 150è aniversari del naixement de l’arqui-tecte Antoni Gaudí i Cornet (Reus 1852-Barcelona 1926) amb l’organització de nombrosos actes públics que van tenir ressò internacional. Va ser un any de confe-rències, exposicions i publicacions dedicades a la seva persona i a l’anàlisi de l’obragaudiniana. Hi va haver també una programació de visites especialitzades als edificisprojectats per Gaudí, entre els quals va destacar el Temple de la Sagrada Família, la sevaobra principal, que va deixar inacabada i que constitueix, sens dubte, un símbol inter-nacional que identifica Barcelona.

Involucrats a aquesta efervescència ciutadana que es va denominar «Any Interna-cional Gaudí», fomentada per diferents organismes públics i privats, el Museu deGeologia de Barcelona (Museu de Ciències Naturals), la Junta Constructora del Tem-ple de la Sagrada Família i el Servei de Làmina Prima de la Universitat de Barcelonavan contribuir desinteressadament a fer realitat l’exposició «Sagrada Família: pedresdel Temple, roques dels Temps».

L’exposició va ser inaugurada al Museu de Geologia el mes d’abril de 2002 i elmes de juny del mateix any va ser traslladada al Claustre del Roser de la SagradaFamília, on encara es pot visitar (any 2005). Tenia com a finalitat presentar al públicuna col·lecció de les diferents roques emprades en la construcció i ornamentació delTemple, amb diferents acabats superficials, i donar una visió del seu interior per mitjàde fotomicrografies de làmines primes i d’una anàlisi petrogràfica, és a dir, de la sevacomposició i textura.

Conscients de l’interès que té conèixer les característiques petrogràfiquesd’una roca a l’hora d’escollir-la per a la construcció, l’ornamentació o l’escultura,ens ha semblat oportú deixar constància escrita d’aquestes dades, en certa manerainvariables.

En aquest cas, però, presentem les roques a través d’un recorregut per diversosespais del Temple amb la finalitat d’identificar-les en els elements dels quals for-men part (façanes, columnes, escultures, etc.). Després, en fem la descripciópetrogràfica afegint-hi algunes característiques físiques sobre la pedra natural coma material de construcció.

Creiem que aquest treball complementa aspectes més coneguts de la SagradaFamília, com són la seva arquitectura i ornamentació, i reforça el fet que en aquestmonument Gaudí aconseguís que l’art, la natura, la ciència i la litúrgia estiguessiníntimament units.

BREU DESCRIPCIÓ DEL TEMPLE (1)

La Sagrada Família de Barcelona és un temple de planta basilical essencialmenten creu llatina (Làm. 1). L’eix major de la creu o nau principal va de l’entrada a l’absis; té una longitud (absis inclòs) de 90 m i una amplada total de 45 m inclosesles naus laterals que hi formen part. L’eix menor es correspon amb la nau transversalo transsepte, amb una longitud de 60 m i una amplada de 30 m. L’espai comú queocupa l’encreuament d’ambdues naus és el creuer pròpiament dit. Sota l’absis estroba la cripta.


La part exterior del Temple es caracteritza per tenir tres façanes amb grans portalades, que es corresponen amb tres dels extrems de la creu llatina (Làm. 1).Situada al començament de la nau principal i orientada a migdia hi haurà l’entradaprincipal del Temple (Façana de la Glòria). Les altres dues entrades situades alsextrems oriental i occidental del transsepte corresponen a la Façana del Naixement, allevant, que és la més antiga, i a la Façana de la Passió, a ponent.

L’accés a les portalades es fa a través de grans escalinates, atès que el sòl del Temple s’eleva uns quatre metres per damunt del nivell del carrer.

Cada façana ha d’estar coronada per quatre torres (campanars). Actualment estanedificades les torres de la Façana del Naixement i de la Passió (Làm. 2a, 2c).

El Temple està concebut de manera que predomini l’alçària sobre les altresdimensions, per la qual cosa les columnes en són elements arquitectònics essencials.Aquestes, de les quals n’hem de distingir quatre tipologies segons el diàmetre i la geometria de la base (Bonet, 2001), juguen un paper destacable dins les naus i estandistribuïdes d’acord amb la funció que tenen en l’estructura general de l’edifici. Espoden distingir amb facilitat per la seva posició topogràfica (Làm. 1) i també, com espot veure més endavant, per la tipologia de la pedra.

Les columnes de les naus i de l’absis, desplomades, es ramifiquen en altres colum-nes a determinada alçària, imitant la natura arborescent, i continuen inclinant-se suau-ment a partir dels capitells per recollir les voltes interiors i suportar el pes de les cobertes.

Les quatre columnes del creuer donaran suport al cimbori central i a la gran cúpulasobre la qual s’aixecarà una creu, assolint-se, en aquest punt, la màxima alçària delTemple (170 m).

Una tribuna en graderia corre tot al llarg de les naus laterals i al voltant de l’absis per allotjar més de 1.300 cantaires.

A l’exterior, un claustre, en part construït, constituirà el perímetre del conjunt del’edifici.

Si es vol aprofundir en el coneixement de l’obra gaudiniana, i en especial del Temple de la Sagrada Família, es poden consultar, entre d’altres, les publicacions dePuig Boada (1929), Bassegoda (p. 132 a 143, 1984) i Bonet (2001).

ITINERARI PETROGRÀFIC

Iniciem el recorregut petrogràfic del Temple per la façana de llevant o del Naixement, la que es va construir en vida de Gaudí. Per bastir-la es va utilitzarexclusivament pedra de Montjuïc, procedent de les pedreres que s’obrien des detemps molt antics en aquesta muntanya de Barcelona. Per raons urbanístiques lespedreres es van deixar d’explotar a partir de la segona meitat del segle XX.(2)

D’aquesta façana impressiona la seva majestuositat i els treballs arquitectònic id’ornamentació extraordinaris de les portalades, en què es complementen l’art i lalitúrgia. Les escultures, en la seva major part tallades en pedra de Montjuïc, sónremarcables pel seu detall (Làm. 2a, 2b, 2d; Làm. 3c).

En el simbolisme de Gaudí la Façana del Naixement es considera la «porta de lavida», raó per la qual està orientada a l’est (sol ixent). Les seves escultures reflec-teixen el naixement i els primers anys de la vida de Jesús.

86


La Façana del Naixement consta de 3 portes dedicades a la Fe, l’Esperança ila Caritat. Per damunt de la porta central (Porta de la Caritat) i sobre el grupescultòric del Naixement, destaca la figura d’un xiprer en el qual es poden distin-gir clarament uns coloms (obra de Joan Pastor) elaborats en marbre de Macael(Làm. 8a). Sota el xiprer hi ha escolpit, també en marbre de Macael, un pelicà.Altres escultures de la façana s’han tallat en pedra de la Floresta, com és el casdels àngels músics reproduïts per l’escultor Etzuro Sotoo (Làm. 7c). Aquestapedra es distingeix de la pedra de Montjuïc per ser de color més clar.

Les quatre torres que coronen la façana, d’uns 100 m d’alçària, s’han bastit enpedra de Montjuïc (Làm. 2a, 2b i 2d), així com les seves escales d’accés.

Accedint a l’interior del Temple per la portalada del Naixement ens trobem enel transsepte, des d’on podrem contemplar les diferents columnes que donen suporta l’edifici. Els seus distintius més evidents són el diàmetre i la tipologia de la pedra.

En les quatre columnes més grans, de base dodecagonal i diàmetre 2,10 m, s’ha utilitzat el pòrfir vermell (Làm. 1; Làm. 5a). D’aquesta mateixa roca es preveu ferl’altar major i les escales del presbiteri.

Segueixen vuit columnes de base decagonal i diàmetre 1,75 m, en les quals s’haemprat el basalt de Bagnoregio (Itàlia) per als fusts i els capitells, que destaquen pelseu color gris molt fosc (Làm. 1; Làm. 5c).

Si continuem observant les columnes, en distingirem a la nau principal unes quetenen base hexagonal i diàmetre d’1,05 m i que arrenquen del pla del Temple en lesquals s’ha utilitzat la pedra de Montjuïc (Làm. 1; Làm. 3b). Aquesta roca s’ha fet servir també per a les columnes que s’aixequen per damunt de les graderies del cor.

Per a la majoria de columnes de base octogonal i diàmetre d’1,40 m, distribuïdesentre la nau central i el transsepte (Làm. 1), s’ha utilitzat el granit d’Òrrius («ull deserp»)(Làm. 4a).

De granit també, però en aquest cas granit del Tarn (França), són les columnesque envolten el presbiteri, de base octogonal i diàmetre d’1,40 m, (Làm. 1; Làm. 4c)i també ho són els seus capitells. Adossades a les capelles de l’absis es troben lescolumnes de base hexagonal i diàmetre d’1,05 m de granit de Fraguas (Lugo, Galícia) (Làm. 1).

Una altra varietat de granit, el granit blanc cristall (Madrid), s’utilitza per aalguns detalls de la graderia del cor de la nau central.

Si, en el nostre itinerari, baixem a la cripta, observarem que els paraments de l’escala són de pedra de Figueres (Alt Empordà), una calcària de la qual no tenimconstància d’explotacions actuals. Els graons són de granit «ull de serp».

Per a les façanes interiors del Temple (claustres, Façana del Naixement, absis,etc.) i com exemple l’interior del Claustre del Roser, finament treballat, o el trifori,que fa cantonada entre la nau i el creuer (Làm. 6c), s’ha fet servir la pedra de Calafello de Vilafranca.

Si sortim de nou a l’exterior, bé per les portalades occidentals (Façana de la Passió) o anant-hi directament des de fora, observem un marcat constrast arquitectònici escultòric respecte a la façana oriental (Façana del Naixement). Aquí s’ha utilitzat lapedra de Montjuïc però amb un estil diferent, encara que les torres són molt semblantsa les seves equivalents de llevant (Làm. 2c).

Pel que fa als grups escultòrics de la Façana de la Passió, és remarcable l’obra deJosep M. Subirachs, que des de 1987, treballa infatigablement utilitzant la pedra de

87


la Floresta (Làm. 7a) o el travertí (Làm. 8c), amb un estil personal, original i incon-fusible, per fer realitat les més de 100 figures que la decoren.(3)

Del conjunt de la Façana de la Passió, destaca també, pel seu color gris fosc, quasinegre, la cornisa del pòrtic (o nàrtex) feta amb basalt de Castellfollit de la Roca (Làm. 6a).

PROCEDÈNCIA I DESCRIPCIÓ PETROGRÀFICA DE LES ROQUES

L’estudi petrogràfic de les roques que hem observat anteriorment en els diferentselements arquitectònics i ornamentals del Temple s’ha fet per mitjà del microscopipolaritzant tot analitzant les làmines primes(4) de cada roca.

Aquestes làmines primes s’han confeccionat a partir de les mostres subministradespels tallers de la mateixa Sagrada Família(5), en els quals es treballen i tallen els blocsde pedra per treure’n plaques o altres peces i donar-los la forma i l’acabat superficialadequat a la funció que tindran a l’obra.

De cada làmina prima se n’han fet, a més, algunes fotomicrografies; reproduïmaquí, en observació feta amb llum polaritzada i nícols creuats (NC), les corresponentsa les principals roques que es fan servir en la construcció, ornamentació i esculturesdel Temple (Làmines 3d; 4b; 4d; 5b; 5d; 6b; 6d; 7d; 8b i 8d). Això facilita la com-prensió de la descriptiva petrogràfica.

Atès que en alguns casos, quan es tracta de materials petris que s’han d’utilitzar ala construcció, és important conèixer algunes característiques físiques de les roques,a les seves dades de composició i textura hi hem afegit els valors de la densitat i laresistència mecànica a la compressió.

De les roques descrites es fa referència als llocs de procedència, el nom dels qualsidentifica la pedra(6).

Pedra de Montjuïc (Làm. 3d)

Comencem per la pedra de Montjuïc, la primera roca utilitzada en la construcciódel Temple i la que millor caracteritza l’època gaudiniana.

Es tracta d’una pedra molt lligada a la història de Barcelona i explotada des d’antica les pedreres que s’obrien en el relleu miocènic del sud de la ciutat (muntanya deMontjuïc)(2)(6). Per raons urbanístiques, les darreres pedreres es van deixar d’explotardurant la segona meitat del segle xx. Des de llavors, s’utilitza la pedra de Montjuïcprocedent d’enderrocs.

Aquesta pedra és un gres de gran duresa i bona conservació, com ho demostrenles moltes construccions i edificis de Barcelona i els seus voltants en els quals s’ha fetservir. Posem com a exemples les restes romanes, el casc antic, el barri gòtic, la Ciutadella, l’Eixample (7), etc. No és d’estranyar, doncs, que Gaudí la utilitzés per ala construcció de la Sagrada Família, atesos els avantatges de ser pedra de bona qualitat i de procedència local.

La pedra de Montjuïc és una roca sedimentària detrítica siliciclàstica. Per la midadel gra, és una arenita (0,06-2 mm) de marcada heterometria, ja que els grans són dedimensions variables, fins i tot dins d’una mateixa mostra. Es pot passar d’una arenita de gra fi a una de gra groller, i també a un microconglomerat.

88


Mineralògicament, està formada per grans angulosos o subrodats de quars (a vegadesmés del 50%), feldspat potàssic, plagiòclasi, fragments de roques, principalment meta-mòrfiques i granítiques, i minerals minoritaris com moscovita, turmalina, etc.

Texturalment, els grans estan units per compactació o mitjançant un ciment silicimicrocristal·lí, a voltes amb creixement perpendicular a la vora dels grans. En algunesmostres aquest ciment és més o menys argilós i ferruginós. Aquesta roca, en general,es pot classificar com un gres silici o una litarenita silícia, atesa l’elevada proporcióde grans lítics.(8)

Dades físiques: densitat 2,64 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 978 kg/cm2.

Granit d’Òrrius o de la Roca del Vallès «ull de serp»(9) (Làm. 4b)

Es tracta d’una roca granítica (granitoide) procedent de pedreres que s’exploten adiferents indrets de la serralada litoral, ja des d’antic.

Com la majoria de roques granítiques és una pedra de construcció i ornamentalper excel·lència.

Pertany al grup de les roques magmàtiques plutòniques àcides. Presenta texturagranular, holocristal·lina fanerítica, típica dels granitoides. La mida dels cristalls estàcompresa entre 2 mm i 5 mm (gra mitjà a groller), la qual cosa fa que es puguinreconèixer macroscòpicament la textura i alguns grans. És de color gris clar, amb unpigallat negre a causa dels minerals màfics.

Mineralògicament, està formada per quars, plagiòclasi, feldspat potàssic, biotita ihornblenda. Com a mineral accessori s’ha observat zircó. És característic dels felds-pats presentar textures zonades. La biotita apareix inalterada.

Pel percentatge dels seus components aquesta roca es troba al límit d’una granodiorita-tonalita.

Dades físiques: densitat 2,69 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 1.559 kg/cm2.

Granit del Tarn (Làm. 4d)

És un granitoide semblant a l’anterior, vist macroscòpicament.Procedeix d’una extensa regió granítica del departament francès del Tarn on

n’existeixen importants explotacions.(10)

Roca magmàtica plutònica àcida, de textura granular holocristal·lina fanerítica,presenta una mida de gra d’entre 2 mm i 3 mm (gra mitjà).

Mineralògicament, és un granit molt ric en quars (en alguna mostra fins a un 55%)que pot aparèixer en grans cristalls. Segueixen, segons proporció, la plagiòclasi, elfeldspat potàssic i la biotita. Aquesta última, en alguns punts, es presenta clorititzada.Apareix moscovita com a mineral minoritari. És remarcable la zonació de la plagiò-clasi que presenta a vegades signes de sericitització.

Podem considerar aquesta roca com un granit en el límit superior pel que fa al quars.Dades físiques: densitat 2,66 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió

1.865 kg/cm2.

89


Pòrfir vermell d’Iran (Làm. 5b)

Comercialment, es coneix com a pòrfir de Yazd (Iran), la qual cosa indica la sevaprocedència.

La característica macroscòpica més rellevant és el seu color vermell fosc i que unavegada polida la roca és molt decorativa.

Es tracta d’una roca magmàtica volcànica piroclàstica, tipus ignimbrita de compo-sició semblant a una riolita.

Texturalment, és una roca pseudoporfírica, rica en cristalls que es distingeixenmacroscòpicament (fenocristalls alguns de més de 2 mm), envoltats per una matriuvitreo-cristal·lina amb bandats de composició i colors diferents (microestructuraeutaxítica).

Està composta principalment per cristalls de quars, plagiòclasi, feldspat potàssic ibiotita. El quars es presenta generalment com a fenocristalls esquelètics (formes decorrosió). A la seva matriu fluïdal eutaxítica s’observen cristal·litzacions esferulítiques.


Basalt de Bagnoregio o basalt italià (Làm. 5d)

És una roca de color gris fosc, quasi negra, procedent d’una zona volcànica voradel llac de Bolsena, al nord de Roma. Com la gran part dels basalts és utilitzada enarquitectura monumental i en la pavimentació de carrers. En el cas de la SagradaFamília, s’ha fet servir per a les 8 columnes de base decagonal i els seus capitells.

Petrogràficament, es tracta d’una roca magmàtica volcànica efusiva.Presenta textura microlítica amb fenocristalls abundants de feldspatoides (cristalls

de leucita), piroxens (augita), biotita i plagiòclasi. Els micròlits de la matriu queenvolten els fenocristalls són petits cristalls en forma d’agulla que corresponen, principalment, a plagiòclasi.

Es podria classificar com una basanita amb leucita.Dades físiques: densitat 2,23 g/cm3 i resistència mecànica a la compressió 841 kg/cm2.

Basalt de Castellfollit de la Roca (Làm. 6b)

El lloc de procedència d’aquesta roca és la zona volcànica de la comarca de la Garrotxa, declarada actualment Parc Natural protegit. No obstant això, encara queden, avui dia, unes explotacions de basalts a Castellfollit de la Roca.(6)

Es tracta d’una roca grisa, molt fosca i compacta, de bona qualitat per a la pavi-mentació de carrers, per la qual cosa anys enrere els basalts i altres materials volcà-nics de la Garrotxa varen ser explotats massivament.

Com el basalt italià, es tracta d’una roca magmàtica volcànica efusiva, que presenta textura porfírica, amb matriu microlítica (petits cristalls en forma d’agulla),plagiòclasi i fenocristalls de piroxè i d’olivina. Es podria classificar com una basanita.


90


Pedra de Calafell (Làm. 6d)

Aquesta pedra, de color blanc cremós, poc consolidada, tova i fàcil de treballar s’haexplotat i utilitzat localment des de temps antics.(6) Se la coneix també amb el nomde Pedra de Vilafranca (Faura, 1923).

Es tracta d’una roca sedimentària carbonàtica dels terrenys neògens (Miocè) delBaix Penedès.

Es pot considerar com una calcària fossilífera amb foraminífers i altres organismes,com algues i fragments de mol·luscs, dins d’una matriu micrítica molt porosa. Laclassifiquem com una biomicrita. Mineralògicament, està formada quasi exclusiva-ment per calcita.

Dades físiques: Resistència mecànica a la compressió 72 kg/cm2.

Pedra de la Floresta (Làm. 7d)

Es coneix com a Pedra de la Floresta una roca sorrenca molt fina de color blanc-beix que s’extreu de petites pedreres ubicades en diferents llocs de la comarca de lesGarrigues. És fàcil de treballar, per la qual cosa, a més d’utilitzar-se en la construcció,és adequada per a esculpir.(6)(11)

Es tracta d’una roca sedimentària detrítica i carbonàtica de l’Oligocè. Està for-mada per carbonats (calcita i dolomita) en més d’un 80% que es presenten en formad’agregats micrítics i microesparítics. També s’observen cristalls d’esparita i formesromboèdriques de dolomita. Conté en menor proporció cristalls de quars equigranu-lars i subangulosos de mida de sorra fina (0,1 mm). Presenta punts amb porositatintergranular i en les mostres estudiades absència de microfòssils.

Per la mida de gra i per la seva textura es tracta d’una arenita, per la seva compo-sició d’una calcària dolomítica; la podríem classificar com una calcarenita dolomítica.


Marbre de Macael (Làm. 8b)

Els marbres, en general, són roques ornamentals i s’utilitzen especialment enescultura, ja des de l’antiguitat.

El marbre de Macael és una roca de color blanc, de vegades vetejada en gris, compacta i cristal·lina amb aspecte sacaroide, que s’explota a Macael (Almeria).

Aquest marbre, però, no s’ha de confondre amb altres tipus de roques, en generalcalcàries, a les quals comercialment se’ls dóna també el nom de marbre. En el nostrecas es tracta d’una roca metamòrfica, és a dir, d’un marbre en sentit petrogràfic ipetrogenètic.

Mineralògicament, està format quasi exclusivament per cristalls de calcita (rocamonomineral) que presenten una textura de mosaic de tipus granoblàstica equigranularde gra mitjà (1 mm, aproximadament), sense orientació preferent.

91


A la fotomicrografia de la Làmina 8b s’observen línies paral·leles que correspo-nen a plans de clivatge o macles polisintètiques dels cristalls de calcita. Aquesta textura és freqüent en els marbres d’origen metamòrfic.


Travertí (Làm. 8d)

El travertí és una roca calcària de color blanc-groguenc amb tirada a beix, d’as-pecte cavernós, friable i porosa. Macroscòpicament, presenta una estructura botrioideen bandes.

Els afloraments de travertí, roca en general de formació geològica recent, acostu-men a ser de poca extensió, però són d’explotació fàcil i les varietats més compactestenen moltes utilitats, en especial en construcció i ornamentació.

Són molt coneguts els travertins de Tívoli o pedra de Tívoli procedents de Bagnide Tivoli (Itàlia), que s’han utilitzat a la Sagrada Família. També, però, es fan servirtravertins d’altres localitats com per exemple, el de Granada (Andalusia) utilitzat enl’escultura de Subirachs de la Làmina 8c.

Petrològicament, definim el travertí com una roca sedimentària carbonàtica d’origen químic, formada en ambient continental (fonts, rius, etc.). Es presenta enforma de concrecions calcàries compactes més o meys poroses en les quals s’observenels cristalls de calcita microcristal·lina a voltes amb impureses argiloses. Els travertinssolen englobar restes de plantes. Són corrents les textures botrioides en bandes, ambnombrosos buits al voltant dels quals els cristalls de calcita (mineral principal) són demida més gran.


EPÍLEG

Malgrat que Antoni Gaudí va morir d’accident l’any 1926, sabia que no veuriaacabada la Sagrada Família, projecte al qual havia dedicat més de 40 anys. Esperavaperò, que generacions futures d’arquitectes i artesans seguirien les seves pautes i lescontinuarien.

Pensava, també, que els seus successors posarien el seu segell particular quan vadeixar dit: «No voldria acabar l’obra jo, perquè no convindria. Una obra així ha deser filla d’una llarga època, com més llarga millor. S’ha de conservar sempre l’espe-rit del monument, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la trans-metin i amb les quals viu i s’encarna», (frase de Gaudí in Puig-Boada, «El pensamentde Gaudí», C.O.A.C, p. 192, 1981).

Després de 80 anys de la mort del genial arquitecte, el Temple de la Sagrada Famí-lia continua aixecant-se; tanmateix però, condicionaments socials i econòmics de cadaèpoca afecten no només la durada de la construcció, sinó també l’elecció dels diferentsmaterials petris que intervenen en el monument.

92


En el nostre cas hem vist que s’han utilitzat diferents tipus de roques, i que en elsseus orígens, la pedra de Montjuïc va ser pràcticament l’únic material que es feia servir per a construir el Temple. A mesura que passen els anys i avança l’obra, es dei-xen d’explotar pedreres, se n’obren d’altres i es té accés a un mercat exterior de la pedra.Tot plegat condiciona qualitats i preus. Això fa que els arquitectes i escultors continua-dors de l’obra de Gaudí busquin solucions per trobar la pedra més adequada en cada fasedeterminada de la construcció. Així, el color, la textura, la duresa, la facilitat per treba-llar-la o la seva resistència són qualitats que es tenen en compte a l’hora d’escollir-la.Totes elles depenen principalment de les característiques petrogràfiques de la roca, lamajoria, no visibles a ull nu, però que és indispensable de conèixer si es volen elegiradequadament els materials.

Gaudí va començar a bastir la Sagrada Família amb pedra de Montjuïc. Avui dia,com hem vist, això es impossible. Ens trobem, a més, en una època en la qual la tecnologia s’imposa i el formigó armat ajuda a aixecar els grans monuments. Tot i aixíno s’ha prescindit de la pedra natural que dóna noblesa i singularitat a les diferentsparts del Temple. Aquesta raó és justament la que fa que s’utilitzin actualment dife-rents roques, diferents també petrogràficament, ja que, en definitiva, tant Gaudí comels seus successors consideren la pedra com la «pell» de la Sagrada Família.

AGRAÏMENTS

Al Dr. Jordi Bonet, arquitecte director de les obres del Temple de la SagradaFamília que va acceptar, l’«Any Internacional Gaudí», tirar endavant el nostre projecte de fer una exposició sobre la petrografia de les «pedres del Temple», la qualpodem encara visitar en el Claustre del Roser.

A Jordi Ramon, autor de la major part de les fotografies que il·lustren diferentselements de la Sagrada Família i que gentilment ens ha permès de reproduir.

A Mercè Muñoz, que ha revisat el text en català.També la nostra gratitud a tots el col·laboradors de l’exposició «Sagrada Família:

pedres del Temple, roques dels Temps» (Barcelona, 2002) que ens van ajudar en lainfrastructura o atenent les nostres consultes.(12)

93


NOTES

(1) El dia 19 de març de 1882, es posava la primera pedra del Temple de la Sagrada Família,segons el projecte de l’arquitecte diocesà Francesc de Paula Villar, iniciant-se la cons-trucció de la cripta.Un any més tard, Villar va dimitir i es va encarregar de les obres l’aleshores jove arqui-tecte Antoni Gaudí i Cornet. Gaudí va modificar el projecte original de la cripta (bàsica-ment l’alçada de les voltes) i va continuar la construcció del Temple segons el seu propiprojecte fins al 1926, any de la seva mort. Aquell any estava enllestida la cripta, els con-traforts dels pinacles de l’absis de 50 m d’alçària (Làm. 3a), la Façana del Naixement i laTorre de Sant Bernabé.Com un fet anecdòtic i per la relació que té amb aquest article i amb Gaudí (J. Bassego-da «El autor del Museo Martorell», La Vanguardia, 15/4/1980), direm que el mateix anyque es va col·locar la «primera pedra» de la Sagrada Família, es va posar la «darrera» delMuseu Martorell (inaugurat el 25 de setembre de 1882).

(2) Com a curiositat sobre la muntanya de Montjuïc i la importància de les pedreres, transcrivimalgunes frases extretes del «Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Princi-pado de Cataluña» (Junta de Comerç de Barcelona, 1780). Aquest discurs, que originalmentno va ser publicat, és considerat per Ernest Lluch (que té cura de la seva edició íntegra el1997) com el text econòmic més important d’aquella època. En l’apartat «Montjuich, calida-des de ese monte y su fortaleza» es parla d’una dissertació feta a l’Academia de Ciencias yArtes de Barcelona el dia 12 de gener de 1780 per D. José Comas, Director de Historia Natu-ral, amb el títol «Ensayo histórico natural de la montaña de Montjuich». Entre les explica-cions de les seves excel·lències naturals (geografia, fonts, agricultura, etc.) es fa referència ales pedreres («canteras de piedra») i diu: «… la circunstancia más singular, más curiosa ymás importante de la montaña de Montjuich» són les seves pedreres, per la qual cosa «mere-ce ser contada entre las montañas prodigiosas». Les «piedras de edificar» es troben en nom-broses pedreres (sembla ser que hi havien 18 explotacions l’any 1780) i remarca: «… lasuntuosa fábrica de la catedral de esta ciudad, a la que se dió principio en el año 1299, cuan-tos templos, palacios, casas, muros y demás edificios sucesivamente se construyeron en ella,la fortaleza de la Ciudadela… esas magníficas torres de placer que pueblan la llanura deBarcelona, toda esa multitud, en fin, de bellas y sólidas fábricas, se ha labrado y construidocon piedra de Montjuich. El empedrado de la ciudad de Cádiz, las portaladas y escaleras delas principales casas de Perpiñan se han ejecutado con piedra de Montjuich, sin que puedafácilmente calcularse la cantidad asombrosa de piedra que se extrae de esta provincia aunpara reinos extraños, para muelas de molinos y otros objetos, toda procedente de las cante-ras de Montjuich.» També intenta explicar el perquè no s’esgota la pedra, atès que Montjuïcés «… un montecillo de poco volumen y reducida circunferencia». L’autor basa l’explicacióen l’existència d’un «jugo lapidífico» com a causa de la formació pètria.A part d’aquest text que té, sens dubte, un valor històric, considerem interessant conèixerles explicacions que Maureta y Thós (1881) donen de les pedreres en la seva descripciófísica, geològica i minera de la Provincia de Barcelona. Aquests autors aporten dadessobre preus i mides dels diferents tipus de materials una vegada extrets de la pedrera,tenint en compte el cubicatge i qualitat de la pedra (pàg. 432 i 433).Un altre treball recent (Roca, 2000), publicat en gran format i amb moltes il·lustracionsper l’Institut d’Estudis Catalans, és d’obligada consulta si es vol conèixer l’evolució deMontjuïc dins el context urbanístic de Barcelona, amb dades d’interès sobre la història, lageologia i les pedreres, tot basat en un ampli coneixement bibliogràfic.

(3) Sobre l’obra escultòrica de J. M. Subirachs, el llibre de Borot (1999) ens n’ofereix una mos-tra gràfica excepcional. En aquest llibre es dediquen tretze pàgines al treball dut a termeper l’escultor al Temple de la Sagrada Família, des de 1987 fins a l’actualitat.

(4) Làmina prima és el nom que normalment es dóna a les preparacions de roques que han deser estudiades per mitjà del microscopi polaritzant o petrogràfic. Es tracta d’una petita mos-

94


tra de roca tallada en forma rectangular que es va aprimant de forma mecànica i/o manualfins arribar a un gruix aproximat de 0,03 mm. Per a la confecció d’aquesta preparació essegueix un procés que comporta, a més del tall, el poliment i la inclusió de la mostra entredos vidres (portaobjectes i cubreobjectes). Aquesta làmina de roca presenta l’interès de fertransparents o translúcids la major part dels minerals, la qual cosa possibilita poder estu-diar les seves propietats òptiques i reconeixe’ls en observació feta en un microscopi pola-ritzant, aparell bàsic i imprescindible per dur a terme l’estudi petrogràfic de les roques. Eltreball de fotomicrografia s’ha fet amb una càmera acoblada a aquest tipus de microscopi.

(5) El Museu de Geologia de Barcelona (Museu de Ciències Naturals) disposa, des de l’any2002, d’una col·lecció petrogràfica de les diferents roques del Temple de la Sagrada Famí-lia (mostres de mà i làmines primes) amb números de registre del 14.366 al 14.380.Agraïm a Jaume Costea, tècnic encarregat del laboratori de làmina prima del Museu, laconfecció d’algunes preparacions elaborades posteriorment, amb la finalitat d’ampliaraquesta col·lecció per a estudi i comparació.

(6) Per a informació sobre l’entorn geològic dels materials petris procedents de pedreres deCatalunya, actualment en explotació, es poden consultar la cartografia geològica i lesmemòries del Mapa Geológico de España (escala 1:50.000) de l’Instituto Geológico yMinero de España (Madrid). Vegeu, granits de la serralada litoral (fulls núm. 393, Mata-ró i núm. 394, Calella); basalt (full núm. 257, Olot); pedra de la Floresta (full núm. 389,Tàrrega); pedra de Calafell (full núm. 447, Villanueva y Geltrú) i per a la pedra de Mont-juïc, encara que no se n’extreu actualment, es pot consultar el full núm. 421, Barcelona.Moltes d’aquestes pedreres eren ja explotacions de relativa importància a finals del segleXIX. En aquest sentit és interessant conèixer la relació i ubicació dels 133 grans blocs depedra, procedents de pedreres catalanes que van estar exposats al Parc de la Ciutadella, aldavant de la façana principal del Museu Martorell (Museu de Geologia), des del 1907 finsal 1929, any de la seva demolició, (vegeu Gómez-Alba, 2002). Citem com a exemplesalguns blocs que correspondrien als tipus de roques que es fan servir a la Sagrada Família:bloc 32 (molassa de Vinaixa o Floresta), bloc 49 (calcària compacta, marbre de Figueres),bloc 74 (basalt d’Amer), bloc 103 (pòrfir granític «ull de serp» de Teià), bloc 111 (granit«ull de serp» de Caldes de Montbui), bloc 114 (molassa de Calafell) i blocs 118-119 (gresde Montjuïc). D’aquests grans blocs, el Museu de Geologia en conserva una col·lecció demostres per a estudi, a més de les làmines primes elaborades durant aquells anys, (vegeuSan Miguel de la Cámara, 1921).

(7) En la construcció de gran part dels edificis de l’Eixample de Barcelona, zona on es trobaubicada la Sagrada Família, s’ha utilitzat la pedra de Montjuïc. Un estudi tècnic, promo-gut per ProEixample (Esbert et al., 1999), dóna a conèixer els problemes d’alteració quepateix aquesta pedra, tot i tractar-se d’una roca de bona qualitat. L’estudi, basat en unaanàlisi petrogràfica i petrofísica de diferents mostres de pedra de Montjuïc, aporta dadesinteressants pel que fa a les pautes d’actuació en cas de deteriorament per causa delsagents externs (canvis climàtics, aigua, contaminació, etc.).

(8) Per a més informació sobre les característiques petrogràfiques del gres de Montjuïc espoden consultar els treballs de Faura (1916), San Miguel & Masriera (1970) i Gómez-Gras et al. (2001), representatius de diferents èpoques.

(9) Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (vol. 10, pàg. 601) «ull de serp» és una «roca moltdura, granit del més fort». Exemple: «carrer que es adoquinat amb llambordes d’ull de serp».

(10)Un estudi sobre la composició i les modalitats d’alteració dels granits del Tarn es troba ala tesi de Bel (1974), en la qual es tracta en detall la plana del Sidobre (Departament delTarn, França), zona on existeixen importants explotacions de roques granítiques utilitza-des en construccions monumentals.

(11)En relació a la pedra de la Floresta, és interessant la consulta del treball de Martín (1981)per l’aportació que fa al coneixement de l’ofici de picapedrer, de la indústria de la pedranatural i del vocabulari utilitzat en les pedreres.

(12)Vegeu el díptic publicat per a aquesta ocasió amb el títol “Pedres del Temple, roques delsTemps”. Exposició Sagrada Família, 2002.

95


BIBLIOGRAFIA

Bassegoda Nonell, J. 1984. Gaudí. Arquitectura del futur. Salvat Editores S.A.Barcelona: 1-144.

Bel, M. 1974. Modalités de l’altération du granite du Sidobre. Conséquences surdiverses propiétés mécaniques. Thèse de Spécialité. Université Paul-Sabatier.Toulouse: 1-52.

Bonet, J. 2001. L’últim Gaudí. El modulat geomètric del Temple de la SagradaFamília. Editorial Pòrtic. 2a edició. Barcelona: 1-159.

Borot, M. F. 1999. Subirachs. El duro deseo de crear. Editorial Mediterrània. Barce-lona: 1-125.

Esbert, R.M., Ordaz, J. & Alonso, F.J. 1999. Anàlisi i pautes d’actuacions en els ele-ments de pedra de les façanes de l’Eixample de Barcelona. ProEixample, S.A.Col·lecció Estudis Tècnics, 2. Barcelona: 1-56.

Faura, M. 1916. Montjuich. Notas geológicas. Bol. Soc. Atracción de Forasteros,Barcelona, VII, 28: 18-67.

Faura i Sans M. 1923. Servei del Mapa Geològic de Catalunya, escala 1:100.000.Explicació del full núm. 39 (Vilanova i Geltrú). J.J.C.C. Naturals de Barcelona:1-109.

Gómez-Alba, J. 2001. El mamut y la colección petrológica de grandes bloques delParque de la Ciudadela (Barcelona, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 10: 5-76.

Gómez-Gras, D. Parcerisa, D., Calvet, F., Porta, J., Solé de Porta, N. & Civís, J. 2001.Stratigraphy and petrology of the Miocene Montjuïc delta (Barcelona, Spain).Acta Geol. Hispànica, 36 (1-2): 115-136.

Junta de Comerç de Barcelona. 1780. Discurso sobre la agricultura, comercio eindustria del Principado de Cataluña (1780). Edició a cura d’Ernest Lluch.Editorial Alta Fulla, Barcelona 1997: 1-410.

Martín, F. 1981. Els picapedrers i la indústria de la pedra a la Floresta. FundacióSalvador Vives Casajuana. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona: 1-230.

Maureta, J. & Thós, S. 1881. Descripción física, geológica y minera de la Provincia deBarcelona. Mem. Com. Mapa Geol. España. 1881: 1-487.

Puig-Boada, I. 1929. El Temple de la Sagrada Família. Editorial Barcino. Barcelona: 1-218.

96


Roca, E. 2000. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. Institut d’Estudis Catalans. Arxius deles seccions de ciències, 123: I-XXI, 1-589. Barcelona.

San Miguel de la Cámara, M. 1921. Catálogo de la colección de rocas, grandes bloques,del parque de Barcelona. Treb. Mus. Cien. Nat. Barcelona, 6: 1-61, 74 figs.

San Miguel, A. & Masriera, A. 1970. Contribución al estudio petrológico de los nivelesde areniscas de Montjuïc (Barcelona). Publ. del Inst. Investigaciones Geológicas dela Diputación Prov. de Barcelona vol. 24: 11-34.

97


98

Làmina 1

Plànol de la planta del Temple de la Sagrada Família, amb la situació d’alguns elements arquitectònics,objecte d’estudi petrogràfic. Escala aprox. 1: 700.El color de les columnes indica les diferents roques: vermell: pòrfir vermellnegre: basalt italiàgroc: pedra de Montjuïcverd: granit del Tarnblau: granit «ull de serp».rosa: granit de Fraguas.

Plate 1

Floor plan of the Sagrada Família showing the location of some of the architectonic elements includedin the petrographic study. Scale approx. 1:700.Colour of columns indicates:red: red porphyrblack: Italian basalt yellow: Montjuïc stonegreen: Tarn graniteblue: granite «ull de serp».pink: Fraguas granite


99

Faça

na d

el N

aixe

men

t

Faça

na d

e la

Pas

sió

Façana de la Glòria

carrer Provença

carrer Mallorca

N


100

Làmina 2

Elements arquitectònics i ornamentals del Temple construïts amb pedra de Montjuïc.a) Façana del Naixement. Porta de la Caritat.b) Façana del Naixement. Torres de Judes i Maties.c) Façana de la Passió. Nàrtex (pòrtic) i torres.d) Vista lateral de la Façana del Naixement amb elements decoratius.

Plate 2

Architectonic and ornamental elements built with Montjuïc stonea) Façade of the Birth of Christ. Door of Charity.b) Façade of the Birth of Christ. Judas and Matthias towers.c) Façade of the Passion. Narthex and towers.d) Lateral view of the façade of the Birth with decorative elements.


101

a b

c d


102

Làmina 3

La pedra de Montjuïc en els elements ornamentals de la Sagrada Família.a) Espigues florals en un dels pinacles de l’absis.b) Columna de base hexagonal sota la graderia del cor.c) Tortuga marina, base d’una columna de la portalada del Naixement.d) Fotomicrografia d’una làmina prima de pedra de Montjuïc (NC x 10). Vegeu descripció petrogràfica

en el text.

Plate 3

Montjuïc stone in the ornamental elements of the Sagrada Família.a) Floral spike on one of the pinnacles of the apse.b) Column with hexagonal base under the choir stalls.c) Sea turtle base of the column of the Birth Portal.d) Photomicrography of a thin section of Montjuïc stone (NC x 10). Notice the petrographic description

in the text.

Símbols de la fotomicrografia (d) // Photomicrography symbols (d)Q: quars // quartzFr: fragments de roques // rock fragmentsF: feldspats // feldspars


103

a b

c d

Q

F

Fr

Q

Q

Q

QQ

Q

Fr

Fr

Fr

Fr

Fr

Fr

Fr

F

F

Q

Q

F


104

Làmina 4

Elements arquitectònics del Temple, en els quals s’han utilitzat roques granítiques.a) Granit d’Òrrius «ull de serp»: columnes de base octogonal i capitells de la nau central.b) Fotomicrografia d’una làmina prima de granit d’Òrrius «ull de serp» (NC x 9). Vegeu descripció

petrogràfica en el text.c) Granit del Tarn: columna de base octogonal i capitell, de l’absis.d) Fotomicrografia d’una làmina prima de granit del Tarn (NC x 10). Vegeu descripció petrogràfica en

el text.

Plate 4

Architextural elements of the Sagrada Família made with granite stone.a) Granite «ull de serp»: columns with an octagonal base and capitals of the central nave.b) Photomicrography of a thin section of granite «ull de serp» (NC x 9). Notice the petrographic

description in the text.d) Tarn granite, column with an octagonal base and capital of the apse. c) Photomicrography of a thin section of Tarn granite (NC x 10). Notice the petrographic description in

the text.

Símbols de les fotomicrografies (b, d) // Photomicrography symbols (b, d)Q: quars // quartzF: feldspats // feldsparsPl: plagiòclasi // plagioclaseB: biotita // biotite Bcl: biotita clorititzada // biotite and cloriteMo: moscovita // muscoviteAmf: amfíbol // amphibole


105

a b

c d

Q

B

B

F

Amf

F

Pl

Pl

Q

BB

Bcl

Pl

Pl

Pl

B

F

B

F

Q

Pl

F

B

Mo

Pl

F

Pl Q

F


106

Làmina 5

Columnes del Temple de la Sagrada Família que utilitzen el pòrfir i el basalt.a) Pòrfir vermell: columna de base dodecagonal del creuer.b) Fotomicrografia d’una làmina prima de pòrfir vermell (NC x 9). Vegeu descripció petrogràfica en el text.c) Basalt de Bagnaregio: columna de base decagonal del transsepte (a primer terme).d) Fotomicrografia d’una làmina prima de basalt de Bagnoregio (NC x 10). Vegeu descripció petrogrà-

fica en el text.

Plate 5

Columns of the Sagrada Família Temple which use porphyr and basalt.a) Red porphyr: column with a dodecagonal base in the transept.b) Photomicrography of a thin section of red porphyr (NC x 9). See the petrographic description in the text.c) Bagnaregio basalt: decagonal base of column in the transept.d) Photomicrography of a thin section of Bagnoregio basalt (NC x 10). See the petrographic description

in the text.

Símbols de les fotomicrografies (b, d) // Photomicrography symbols (b, d)Q: quars // quartzF: feldspats // feldsparsPl: plagiòclasi // plagioclaseB: biotita // biotite Px: piroxè // piroxeneLe: leucita // leuciteMe: matriu eutaxítica // eutaxitic groundmassMm: matriu microlítica // microlithic groundmass


107

a b

c d

Pl

Pl

Q

B

B

B

F

Pl

Me

Me

Me

Me

Mm

Mm

Mm

Mm

Le

Le

Px

Px

Pl

F

Pl


108

Làmina 6

Basalt de Castellfollit de la Rocaa) Cornisa de la portalada de la Façana de la Passió.b) Fotomicrografia d’una làmina prima (NC x 13). Vegeu descripció petrogràfica en el text.

Pedra de Calafellc) Trifori de la cantonada de la nau amb el creuer.d) Fotomicrografia d’una làmina prima, que mostra detalls de la microfàcies (NC x 10). Descripció

petrogràfica en el text.

Plate 6

Basalt from Castellfollit de la Rocaa) Cornice of the Portal of the Passion façade.b) Photomicrography of a thin section (NC x 13). Notice the petrographic description of the text.

Stone from Calafellc) Triforium in the corner of one of the naves.d) Photomicrography of a thin section, showing details of the microfacies (NC x 10). See petrographic

description in the text.

Símbols de la fotomicrografia (b) // Photomicrography symbols (b)F: feldspats // feldsparsPl: plagiòclasi // plagioclasePx: piroxè // piroxeneOl: olivina // olivineMm: matriu microlítica // microlithic groundmass

Símbols de la fotomicrografia (d) // Photomicrography symbols (d)Mi: matriu de calcita microcristal·lina // micritic matrix For: foraminífers // foraminifersPo: porus // pore


109

a b

c d

Px

Mm

Mm

Mm

Mm

Mm

FPl

Pl

Ol

Ol

PoPo

ForFor

For

For

Mi

Mi

Mi

Mi


110

Làmina 7

Pedra de la Florestaa) Façana de la Passió. Escultures de J. M. Subirachs.b) Finestral del claustre del costat de la portalada de la Passió.c) Reproducció dels àngels músics de la Façana del Naixement, obra de E. Sotoo.d) Fotomicrografia d’una làmina prima que mostra la textura de gra molt fi d’aquesta roca i la seva homo-

geneïtat. Descripció petrogràfica en el text.

Plate 7

Stone from La Florestaa) Façade of the Passion. Sculptures by J. M. Subirachs.b) Cloister window alongside the Passion Portal.c) Reproduction of the angel musicians of the Birth of Christ façade, work of E. Sotoo.d) Photomicrography of a thin section showing the fine grain texture of this stone and its homogeneity.

See petrographic description in the text.


111

a b

c d


112

Làmina 8

Marbre de Macaela) Coloms del xiprer de la portalada del Naixement (escultura de J. Pastor).b) Fotomicrografia d’una làmina prima (NC x 9,5). Dades petrogràfiques en el text.

Travertíc) Portalada de la Façana de la Passió, «La flagelació de Crist», escultura de J. M. Subirachs.d) Fotomicrografia d’una làmina prima. Detall de la textura (NC x 8). Dades petrogràfiques en el text.

Plate 8

Macael marblea) Doves from the Cyprus tree on the Birth Portal (sculpture by J. Pastor).b) Photomicrography of a thin section (NC x 9,5). See petrographic description in the text.

Travertíc) Portal of the Passion façade «The flagellation of Christ», sculpture by J. M. Subirachs.d) Photomicrography of a thin section. Texture in detail (NC x 8). See petrographic description in the text.

Símbols de la fotomicrografia (b) // Photomicrography symbols (b)Ca: cristalls de calcita, textura de mosaic (granoblàstica) // calcite crystals, mosaic texture (granoblastic)

Símbols de la fotomicrografia (d) // Photomicrography symbols (d)Ca: calcita microcristal·lina // micritic calcitePo: porus // pore


113

a b

c d

Ca

Ca

Ca

Ca

Ca

Ca

Ca

Ca

Po

Po



El mapa geològic i topogràfic de la província deBarcelona: la sèrie 1:40.000 (1888-1914)

Enric ARAGONÈS*

ABSTRACT

ARAGONÈS, E. The geological and topographic map of Barcelona province:1:40.000 serie (1888-1914).

Topographic and geologic mapping of the province of Barcelona is studied. This cartography was carried out by Jaume Almera, geologist, and Eduard Brossa,engraver and topographer, thanks to subsidies from the regional council. Made withexceptional detail for its time and presented in an unusual, magnificent lay out, themap was unanimously praised from the onset. The geological part, by Almera, is ofhigh quality due to the rigorous stratigraphic and petrologic work which was supported by several European specialists, and also to the thorough follow-up of theoutcrops in the field. Although it more than fulfils its objective as a support to geology, the topography is only approximate because it was based on only a fewgeodetic points; it lacked both a previous revision and a standard procedure for drawing level curves.

The map management can be exclusively credited to Almera. Bofill was thetheoretical co-director on behalf of the council, but he never acted as such; his participation was limited to beginning a sheet of the map but this progressed nofurther. The council approved all Almera’s decisions until 1899 when some discre-pant voices were first heard. Around 1909, coinciding with a moment of politic andsocial change, institutional support for the work dwindled and both work and subventions decreased dramatically. This meant the publication of the last two mapsheets was drastically delayed. Brossa depended directly on Almera who he billedfor his work. Other collaborations were marginal, though two students should bementioned: Norbert Font i Sagué, who drew fossils to illustrate some of Almera’spapers and excavated a pair of fossil vertebrates; and Marià Faura i Sans, who revised the Palaeozoic fauna and the petrology of rocks. Moreover, both of themmade a few field trips, but only occasionally accompanied Almera.

* Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Av. Diagonal, 523-525. E-08029 Barcelona.E-mail: [email protected]

The work did not develop from an initial plan but from a single sheet which wasan enlargement of a previous map on a scale of 1:100.000. The project was definedover time; the sheets of the map were formatted around 1895, and its definitive distribution did not take shape until 1905. For this reason, Almera stated, on requestfrom the council, that it was not possible to create a budget or fix terms. The Mapwent no further than the initial stages. In 1914, after publishing five sheets of themap, Almera decided not to continue and proposed Faura i Sans as successor. Thecouncil then decided to transfer administration of the project to the Institutd’Estudis Catalans, the research centre of the new regional government. The map-ped surface was around 2,500 Km2, almost 1/3 of the surface of the province,corresponding to the coast and areas close to Barcelona. It is no surprise that Almerabegan with the nearest, best communicated and better known localities from a topographic point of view. These areas were also the most interesting because oftheir geology and the fossils contained therein. Almera does not appear to have hada plan to continue the map to the NW either in the continental Paleogene or in thepre-Pyrenean Mesozoic.

Almera and Brossa’s Map largely influenced the future of Catalan geology,whose history would probably have differed considerably without this precedent. Atthe same time, it constitutes a very solid base for what we refer to today as theMetropolitan Area of Barcelona, taken into account in all later geological mapping.Furthermore, it established a tradition of geological studies within the Catalanadministrative institutions which continues today. Finally, it indirectly contributedto the Museu Martorell and the Museu del Seminari becoming the centres of long-standing geologic investigation that we know today.

Key words: History of science, 19th-20th Centuries, Geology, Cartography,Spain, Catalonia, Barcelona, Almera.

RESUMEN

Se estudia el proceso de cartografía topográfica y geológica de la provincia deBarcelona a escala 1:40.000, realizado por el geólogo Jaume Almera y el artista gra-bador Eduard Brossa gracias a las subvenciones de la Diputación provincial. Con undetalle excepcional para la época, presentado en un formato inusual y magnífica-mente ejecutado por el grabador Brossa, el Mapa fue unánimemente elogiado desdela aparición de la primera hoja. La parte geológica, obra personal de Almera, es degran calidad gracias a un riguroso trabajo estratigráfico y petrológico llevado a cabocon ayuda de destacados especialistas europeos, así como a un minucioso control enel campo de los afloramientos por parte de Almera y sus ayudantes. La topografía debase, si bien cumplió con creces su papel como soporte de la geología, es tan sóloaproximada, puesto que se basa en los pocos vértices existentes en la época, carecede replanteo previo y adolece de falta de un procedimiento regular para el trazado delas curvas de nivel.

La dirección de la obra se debe considerar exclusiva del Dr. Almera. Bofill, teó-rico codirector ante la Diputación, nunca actuó como tal y su participación se limitóa empezar una hoja que abandonó poco después. La Diputación aceptó todas lasdecisiones de Almera, al menos hasta 1899, momento en que empezaron a surgirvoces discrepantes entre los diputados; hacia 1909, momento de cambios políticosy sociales, disminuyó el soporte institucional a la obra del Mapa y las subvencionesquedaron drásticamente reducidas, cosa que retrasó la publicación de las dos últimas

116

117

hojas. El litógrafo (y topógrafo en funciones) Brossa dependía directamente del Dr. Almera, a quien facturaba sus trabajos de campo y gabinete. Otras intervencio-nes deben considerarse como meramente marginales: Norbert Font i Sagué dibujóláminas de fósiles para las publicaciones de Almera alrededor de 1892; realizó algu-nas salidas al campo hacia 1900 y excavó un par de vertebrados fósiles (1901,1905). Mayor fue la implicación de Marià Faura i Sans: tras salir esporádicamenteal campo entre 1907 i 1911 revisó las faunas paleozoicas y la petrología ígnea ymetamórfica en su etapa de estudiante en Madrid (1909-1912).

La obra, iniciada sin proyecto a partir de la ampliación de la primera y únicahoja publicada a 1:100.000, fue tomando forma a medida que avanzaba: el formatode las hojas quedó definido hacia 1895, mientras que su definitiva distribución nose consolidó antes de 1905; de ahí que Almera contestara a los requerimientos de laDiputación que era de todo punto imposible fijar unos plazos y aventurar un presu-puesto. El mapa no pasó de los primeros estadios: en 1914, después de dar cincohojas a la imprenta, Almera renunció a continuar, proponiendo entonces a MariàFaura i Sans como sucesor; en este punto la Diputación optó por traspasar la ges-tión de la obra al Institut d’Estudis Catalans, organismo dependiente de la reciéncreada Mancomunitat de Catalunya. En total se cartografiaron unos 2.500 Km2 (untercio, aproximadamente de la superficie provincial), que corresponden a las comar-cas costeras de los alrededores de la capital. Resulta comprensible que Almeraempezara por las zonas más próximas, mejor comunicadas y más conocidas, quetambién resultaron ser las más variadas geológicamente y las más interesantes desdeel punto de vista de las faunas fósiles. No parece en cambio que hubiera planificadola continuación del mapa en terrenos del Paleógeno continental que ocupan el centro de la provincia, ni tampoco en el Mesozoico prepirenaico que constituye suparte más septentrional.

El Mapa de Almera y Brossa influenció en gran medida el futuro desarrollo dela geología catalana, cuya historia seria probablemente muy distinta de no habercontado con tal precedente. Por una parte, constituyó una base muy firme para elconocimiento de lo que hoy denominamos Area o Eje Metropolitano de Barcelona,y como tal ha sido tenida muy en cuenta en toda la cartografía posterior. Por otra,inició una larga tradición de los estudios geológicos en el seno de las administra-ciones catalanas que ha llegado hasta nuestros días. Finalmente, de manera indirecta,contribuyó a hacer de los Museos Martorell y del Seminario los dos centros museís-ticos y de investigación geológica de gran tradición que hoy conocemos.

Palabras clave: Historia de la ciencia, Siglos XIX-XX, Geología, Cartografía,España, Cataluña, Barcelona, Almera.

RESUM

S’estudia l’aixecament topogràfic i geològic de la província de Barcelona a l’escala 1:40.000, portat a terme per Jaume Almera i Eduard Brossa gràcies a les sub-vencions de la Diputació provincial. L’obra, iniciada sense projecte a partir de l’am-pliació del full primer, que inicialment havia de ser únic a aquella escala, es va anardefinint a mesura que anava progressant: el format dels fulls es va definir cap a 1895,mentre que la distribució definitiva no va quedar perfilada fins 1905. L’any 1914,havent publicat cinc fulls del Mapa, Almera renuncià a continuar, proposant Fauracom a successor, i la Diputació aprofità per traspassar la gestió a l’Institut d’EstudisCatalans, òrgan depenent de l’acabada de crear Mancomunitat de Catalunya.

Amb un detall excepcional per a l’època, presentat en un format inusual i mag-níficament executat per Brossa, el Mapa rebé elogis unànimes des del primermoment. La part geològica, deguda a Almera, es de gran qualitat gràcies a un rigo-rós treball estratigràfic i petrològic que comptà amb el suport de destacats especia-listes europeus, i també a un minuciós seguiment de camp dels afloraments per partd’Almera i els seus ajudants. La cartografia de base, tot i que acomplí amb escreixel seu paper de suport de la geologia, és només aproximada, perquè no es basa enun replantejament topogràfic previ ni en un procediment regular per al traçat de cor-bes de nivell. La Diputació donà per bones totes les decisions d’Almera, si més nofins a 1899, quan es començaren a sentir veus discrepants entre els diputats; cap a1909, coincidint amb un moment de canvi polític i social, minvà el suport institu-cional a l’obra i les subvencions es varen reduir dràsticament, cosa que va retardarla publicació dels dos darrers fulls.

L’obra del Mapa es pot considerar responsabilitat exclusiva del Dr. Almera;Bofill, teòric codirector davant la Diputació, no va actuar mai com a tal i la seva participació es va limitar a començar un full del Vallès que no va prosperar. Brossadepenia directament del Dr. Almera, a qui facturava els treballs de camp. La inter-venció de Font i Faura fou molt marginal, gairebé anecdòtica. Un Font i Sagué estu-diant intervingué en una primera etapa com a dibuixant de fòssils (1890-92) i enalgunes sortides de camp (1899-1900); després tan sols en algunes extraccions devertebrats (1901, 1905). Faura sortí al camp esporàdicament entre 1907 i 1911; desde 1909, estant a Madrid com a estudiant, revisà la petrologia, així com les faunesdel Paleozoic català, treball que va llegir com a tesi doctoral l’any 1912 a la universitat central.

El desenvolupament de l’obra no parteix d’un planejament inicial, sinó que esva anar definint per tempteigs successius a mesura que avançava, sense cap previsióde temps; d’aquí que Almera afirmés, a requeriment de la Diputació, que no era pos-sible fer pressupost ni fixar terminis. El treball no va passar de les primeres fases:uns 2.500 Km2 corresponents a les comarques més properes a la costa. No ha d’es-tranyar que Almera comencés pels terrenys més immediats, més ben comunicats imés ben coneguts des del punt de vista topogràfic, i deixés per als seus successors la resta de la província, per a la qual, d’altra banda no sembla que haguésfet cap pla de treball.

L’obra del Mapa influencià en gran mesura el futur de la geologia catalana, lahistòria de la qual seria probablement ben diferent sense aquell precedent. D’unabanda, constituí una base solidíssima per al coneixement del que avui en diem Àreao Eix Metropolità, tinguda molt en compte en totes les cartografies geològiques pos-teriors. De l’altra, inicià la tradició que ha arribat fins avui d’incorporar els estudisgeològics en el si de les administracions catalanes. Finalment, de manera indirecta,contribuí a fer dels Museus Martorell i del Museu Geològic del Seminari els doscentres museístics i d’investigació geològica de gran tradició que avui coneixem.

Paraules clau: Història de la ciència, Segles XIX-XX, Geologia, Cartografia,Espanya, Catalunya, Barcelona, Almera.

118

119

INTRODUCCIÓ

Els cinc fulls del mapa Topogràfic i Geològic de la província de Barcelona al’escala 1:40.000, realitzats i publicats entre 1891 i 1915 pel geòleg Jaume Almera iComas [1845-1919], el malacòleg Artur Bofill i Poch [1844-1929] i el gravador-topò-graf Eduard Brossa i Trullàs [1848-1924] (Fig. 1) gràcies a una subvenció de laDiputació provincial, primera cartografia geològica sobre base topogràfica feta aEspanya, han estat assenyalats com una obra insigne de la cartografia catalana (Mon-taner, 2000). No obstant l’alta consideració que d’aquesta obra es té en els medisgeològics i geogràfics, no havia estat objecte d’estudi fins que en un article anterior(Aragonès, 1998) ens vàrem ocupar del primer full i les seves versions a escales dife-rents. És curiós que la personalitat i la trajectòria dels autors i fins i tot la història delmuseu i laboratori almerià hagin atret més l’interès dels investigadors que no pas l’obra, que és en definitiva allò que els ha transcendit, condicionant d’una o altra manerael desenvolupament posterior de les disciplines científiques involucrades.1 Un articlemonogràfic (Santanach, 1996) i uns breus comentaris favorables en el si d’estudis mésgenerals (Solé 1945, Solé, 1947, Llopis, 1947, Fallot, 1949) és tota la bibliografia

1 La personalitat del Dr. Almera ha estat evocada en no menys de 25 escrits, entre els quals una tesi doc-toral, cinc articles commemoratius i onze necrològiques. La tesi de Valls Julià (Valls, 1983; Nicolau iValls 1987), basada en el fons documental del Museu del Seminari, segueix essent el treball de la referèn-cia; amb els matisos i complements afegits per Gómez-Alba (1995); Bada, Reguant i Santanach, 1996(Batallèria, 6: 79-89), Muñoz (1997, inèdit) i Romà Casanovas, 2002 (Muntanya, 839: 3-6). Sobre laseva obra, ultra l’esmentat article de Santanach sobre el Mapa geològic, es pot consultar la bibliografiacomentada per Valls Julià (1975). Bofill i Brossa, en canvi, són dues figures gairebé oblidades: tan solsun escrit sobre l’obra del segon ha aparegut en els darrers 70 anys (Montaner, 1991). Sobre Bofill es potconsultar la revista Ibérica, 12(626): 274-76, i la nòmina de l’Acadèmia de Ciències, 1929-30, p. 67-85.Sobre el Museu Geològic del Seminari, vegeu Via, 1975.

Fig. 1. Galeria de retrats: Almera, director i geòleg (centre), Bofill, co-director (esquerra) i Brossa, topògraf i litògraf (dreta).

Fig. 1 Gallery of portraits: Almera, director and geologist (centre); Bofill, assistant manager (left);Brossa, engraver and topography-maker (right).

120

existent sobre aquesta important obra cartogràfica. El qualificatiu admirable presideixtota referència al Mapa, des que Pau Vila li va aplicar per primera vegada, ara fa mésde set dècades (així en Solé 1945 i Montaner 2003).

En aquest estudi hem tractat d’esbrinar el mètode i els mitjans emprats per Almerai Brossa en l’aixecament cartogràfic, mitjançant la reconstrucció de tot el procés.Només així es podrà apreciar el valor que té aquesta magna obra, una vegada situadaen el context de la seva època, en la transició del segle XIX al XX, convençuts que aquestaaproximació serà el millor monument que es pot aixecar als que la varen fer possible.Per tal d’assolir els objectius proposats, hem explorat diversos arxius a la recerca dedocumentació inèdita i hem creuat les dades obtingudes amb les ja publicades.

El mètode de treball ha estat el següent: 1. S’ha aplegat la informació impresa: d’una part la bibliografia referent al mapa

i als seus autors; de l’altra, els treballs publicats per aquests, fossin monogràfics o inserits en diversos periòdics científics: la Crònica Científica, el Butlletí i lesMemòries de l’Acadèmia de Ciències, el Butlletí de la Societat Geològica de França,el de la Institució Catalana d’Història Natural, i d’altres. La relació de tots aquests treballs, que de fet constitueixen una mena de memòria dispersa del Mapa, no baixade les 150 referències, i es pot consultar a l’Annex 1.

2. S’han explorat diversos arxius a la recerca de material inèdit. La nòmina dedocuments consultats es pot veure a l’Annex 2. Els arxius són els que segueixen:

– Arxiu Històric de Catalunya (AHC). S’ha consultat l’epistolari Prat de la Ribaen busca de correspondència amb Almera i Faura.

– Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDB). S’ha buidat l’expedientdel Mapa Geològic (lligalls 2280 i 3392). També el lligall 3725, del MapaGeogràfic, i les actes d’algunes sessions públiques.

– Biblioteca de Catalunya (BC). S’han completat els inventaris de la biblioteca for-mada per Almera per compte de la Diputació mitjançant una consulta als llibres deregistre. S’ha comprovat la presència de les peces en el catàleg manual; les existèn-cies s’han consultat en sala per tal de descriure-les i veure’n l’estat actual. S’haconsultat també la correspondència de Faura amb la direcció de la Biblioteca.

– Centre Excursionista de Catalunya (CEC). A la cartoteca d’aquesta entitats’han vist les proves topogràfiques dels mapes, dedicades per Brossa, que s’hiconserven.

– Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). S’ha consultat a la Cartoteca de Catalu-nya la cartografia inèdita de Brossa que s’hi conserva, procedent del antic ServeiCartogràfic de la Diputació, i les seves llibretes de camp (lligall SC-LC-1).

– Institut d’Estudis Catalans (IEC). S’han vist les actes dels primers anys d’ac-tivitat de la Secció de Ciències i s’ha explorat l’epistolari.

– Museu de Geologia de Barcelona (MGB). S’han examinat les col·leccions deroques i làmines primes i la documentació annexa; s’ha vist la documentacióreferent a les col·leccions paleontològiques.

– Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). S’ha descrit la car-tografia inèdita d’Almera i Brossa, procedent de l’antic Institut Geològic de laDiputació. S’han buidat els fons Almera i Faura que s’hi conserven.

– Museu de Zoologia de Barcelona. A la biblioteca del Museu s’ha consultatl’epistolari Bofill, que forma part del Fons Documental de la Junta de CiènciesNaturals (FDJCN) de Barcelona que s’hi conserva.

121

– Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). S’ha consultat elcatàleg de l’arxiu, així com els expedients acadèmics d’Almera i Bofill i lesactes manuscrites de les sessions.

3. El pas següent ha estat creuar totes les dades, per tal d’elaborar una successiócronològica dels esdeveniments tant completa com ha estat possible.

4. A continuació s’ha efectuat una síntesi temàtica, a la recerca dels criteris quevaren presidir la confecció del mapa i la seva variació en el temps; els mitjans humansi econòmics emprats i les relacions amb la Diputació.

5. Finalment s’han contrastat els resultats obtinguts amb els coneixements que estenien de l’obra.

CARTOGRAFIA I AMPLIACIÓ DE LA REGIÓ PRIMERA (1884-1891)

Represa d’un projecte antic (1884)

L’interès de la Diputació de Barcelona en subvencionar un mapa geològic provin-cial neix amb les propostes de l’enginyer francès Jacint de Moulin i Temblech [1822-1870], els anys 1867 i 1868. Moulin, que havia col·laborat amb Felip Bauzà aldespatx provincial de l’administració minera, presentà un esbós de mapa geològicsobre cartografia antiga i oferí aixecar un nou mapa sobre la cartografia de Coello(1862) ampliada a l’escala 1:100.000, a canvi d’una subvenció anual. La idea, ini-cialment desestimada, fou acollida per la Diputació revolucionària de 1868 i Moulinhi començà a treballar, però morí poc després (1870), deixant alguns materials manus-crits: un esborrany geològic previ, un mapa geogràfic de base, un quadern de notes,un mapa geològic parcial i un perfil; materials que quedaren dipositats als arxiusprovincials, més una col·lecció de roques i alguns llibres (Aragonès 1992).

Catorze anys després, la Diputació, instada per alguns diputats i sensibilitzada per lacrisi de la vinya (la fil·loxera, procedent de França, amenaçava el Maresme), decidí con-tinuar aquella cartografia com a pas previ per a la realització d’un mapa agronòmic(19/10/1884), comptant amb l’oferta del geòleg, acadèmic i professor del Seminari,Jaume Almera i Comas i del malacòleg Artur Bofill i Poch, col·laborador seu, expressa-da el 2 de juliol anterior.2 Ambdós portaven a terme una obra de gran abast sobre elsmol·luscs neògens, i Almera havia publicat ja un primer estudi sobre la geologia de larodalia de Barcelona que li valgué l’ingrés a l’Acadèmia de Ciències.3 La Diputacióacceptà la proposició el 13/01/1885, destinant-hi 1.500 pessetes per començar, i demanàpressupost, qüestió a la que Almera va respondre que la complexitat dels treballs no per-metia aventurar el cost ni els terminis de realització l’obra (ofici de 25/03/1886, AHDB).

2 Els termes de l’oferta incloïen la renúncia a qualsevol remuneració pel treball, i les condicionssegüents: lliurar a la Diputació els materials recollits i els originals (gràfics i descripcions) i dirigir l’execució de les làmines i texts; la Diputació havia de finançar les despeses materials, facilitar un deli-neant i entregar als autors 400 exemplars de tot allò que es publiqués. 3 Almera, J., 1880: De Montjuich al Papiol a través de las épocas geológicas. Publ. Imprenta de laLibrería Religiosa, Barcelona (memòria llegida en l’acte de recepció a la Real Acadèmia de Ciencies el20 de desembre de 1879). També havia publicat: “El Plioceno de la villa de Gracia (Mioplioceno deTournouer)” a Crónica Científica, 2(1979): 557-561; i “La presencia del mamut (Elephas primigeniusCUV) en las riberas del Bajo Llobregat”, a Crónica Científica, 6 (1883): 362-363 i al Diario de Barcelona.

122

El Mapa de la Regió Primera a escala 1: 100.000 (1885-1888)

Immediatament devia començar l’aixecament del full primer o de la rodalia deBarcelona, atès que en les llibretes de camp d’Almera consten deu excursions fetesl’any 1885; la primera (23 de gener) a Cerdanyola, Sant Cugat i el Papiol. Desprésseguirien 22 excursions durant l’any econòmic 1886-87 i 35 durant el període 1887-88.La majoria de sortides les va fer Almera acompanyat per un mosso; més rarament perBofill (set excursions, en una de les quals s’hi afegí el diputat Francesc de P. Benessat),i alguna amb Eugeni Aulet. Altres ajudants citats en la nota de despeses de 1886 sónJosep Rius, Joan Comellas i Francesc Raventós, als quals es varen pagar jornals pervalor de 115 pessetes. Al mes d’abril de 1888 Almera comença a sovintejar les excur-sions amb Bofill a la part de Martorell, Ullastrell, Garraf i Brugués.

Les descripcions de camp d’Almera són més escrites que no pas gràfiques; defet els gràfics són molt escassos a les seves llibretes de camp, i la majoria delsd’aquests primers anys són esquemes hidrogràfics, cosa que reflecteix la preocu-pació per corregir la base topogràfica existent, derivada del mapa de Coello, i lamanca de col·laborador topògraf (Brossa no entrà en escena fins al moment degravar el mapa en pedra).

La preocupació per resoldre amb garanties la classificació petrogràfica de les roquesi la classificació dels fòssils data d’aquests primers anys. En un viatge al Rosselló i laCerdanya entre el 30/08 i el 5/09/1886, Almera i Bofill visitaren el laboratori de Banyulsde la Marenda.4 L’any següent Almera es desplaçà a Lequeitio per tal d’entrevistar-seamb el petrògraf Ramón Adán de Yarza (22-27/08/87);5 poc després (octubre) realitzàles primeres despeses en material per a realitzar seccions primes de roques: tres discosd’esmeril i bàlsam del Canadà; les preparacions les va fer el Dr. Pere Marcer, professordel Seminari (Adán de Yarza, 1899). La col·laboració amb Yarza, que es mantindria enanys successius, permeté elaborar una memòria dedicada a les roques ígnies datada el10/12/1887, que es conserva manuscrita a l’arxiu de la corporació, i dos treballs que espublicarien en anys successius.6 D’altra banda, Almera començà a trametrefòssils als seus col·legues de la Société Géologique, els primers (febrer de 1888) a l’especialista en faunes paleozoiques Charles Barrois, a Lille.

El 25 de març de 1886 es presentà a la Diputació una cartografia parcial manus-crita: Secció primera o Mola de Begues amb memòria explicativa, i un primerjustificant de despeses per valor de 1.417 pessetes. El mapa sencer quedà enllestit afinals de 1887; aleshores s’envià a la Diputació un manuscrit geològic sobre unmapa geogràfic litografiat per Brossa; però no per això s’hi deixà de treballar, fins

4 Es publicà la ressenya d’aquest viatge a La Veu del Montserrat entre el 16 de juny i el 29 de desembrede 1888, amb data de 20/02/88, i una nota tècnica a Crónica Científica, 11(1889): 241-246.5 Segons una carta de Torras i Bages a Collell, el viatge el va fer acompanyat de Ricard Cortés, un altreprevere integrant de la Penya dels Minyons: no se si sabs que lo Ricardo y lo Almera avuy o dema hande sortir a fer una petita expedició per las Vascongadas; més sembla que será curta (carta de 22/08/1887citada a: Valls Julià, 1982).6 Región primera o de contornos de la capital. Sección primera [Massís de Collserola]. Orografía-hidrografía-rocas hipogénicas. Mss 70 p, AHDB. Posteriorment Almera publicà un treball sobre les roques eruptives (1891-92) i Yarza trameté tardanament una memòria a l’Acadèmia deCiències (1898).

a l’estiu del 88, data en que es procedí a editar-lo. Ja imprès (Fig. 2A), fou exhibital Congrés Geològic Internacional de Londres, al que Almera i Bofill assistirencomissionats per la Diputació entre el 12 i el 22 de setembre d’aquell any; consti-tuí una excel·lent targeta de presentació per als autors i propicià la intervenció d’al-guns dels millors especialistes estrangers en la confecció dels fulls que seguirien.7(Aragonès, 1998)

L’aixecament del full costà a la Diputació 4.500 pessetes en concepte de despesesde camp (viatges extraordinaris inclosos), abonades amb càrrec als pressupostos ordi-naris fins l’estiu de 1888; més 5.000 pessetes per despeses editorials que es carregarenal pressupost extraordinari del següent exercici.

Començament dels estudis a la Regió Segona (1888-89)

Just després d’assistir al Congrés de Londres, Almera consignà en el seu quadernde camp el començament dels treballs a la Regió Segona, situada a ponent de laprimera, amb la idea d’efectuar-ne l’aixecament a 1:100.000. Ho prova un ofici de12/3/89, en el que Almera demanà, apart de la quantitat extraordinària destinada a laampliació del full primer, l’habitual de 2.500 pessetes per tal de continuar treballanta aquella escala. L’excursió inaugural es va fer a Castellví de Rosanes, i les queseguiren es varen fer totes entre Gelida i Vallirana en companyia de Bofill. Una d’ellesfou sufragada pel patrici Eusebi Güell (19/07/89, a Garraf i la Pleta). Almera seguiarevisant la cartografia, aixecant esquemes aproximats de la xarxa hidrogràfica, peròsense cap suport geodèsic ni topogràfic (en una excursió a Begas, la Morella i Jafre,el 6/05/89 consigna: la hidrografia y orografia está equivocada en el mapa de Coello).No obstant, a partir de gener de 1889 començaren a intercalar les sortides per a larevisió i ampliació del full primer, que es varen fer cada cop més freqüents, fins queles del Garraf quedaren pràcticament abandonades.

Ampliació i revisió del Mapa de la Regió Primera (1888-1891)

Sense esperar l’edició del mapa de la Regió Primera, Almera havia sol·licitat ala Diputació poder ampliar-lo a escala doble, al·legant que l’1:100.000 no permetia representar tots els accidents topogràfics i geològics (12/11/87). Desprès de con-siderar la possibilitat de publicar-lo a 1:25.000, Almera es decidí per l’escala1:40.000, en funció de l’àrea i de la mida de les pedres litogràfiques. El suggerimentfou assumit, i la Diputació aprovà a l’efecte un pressupost que havia de ser extra-ordinari per tal de cobrir les despeses d’ampliació del full ja publicat (9/05/88)(Aragonès, 1998).

La nova escala de treball exigia una base topogràfica molt més acurada y detalladaque la de Coello. Brossa –que no figura a la cartel·la del mapa com a topògraf, sinó

123

7 Consta, al final de la llibreta de camp núm. 5 d’Almera, que entre els que varen rebre el mapa a Londreshi havia Barrois, Capellini, Carez, Choffat, Delgado, Gaudry, Geikie, Gosselet, Lapparent, Macpherson,Margerie, Renevier i Vilanova. A més, Almera l’envià, entre d’altres, a Adán de Yarza, Caralp, Depéret,Dollfus, Douvillé, Escot, Jentszch, Landerer, Ropley, Saporta, Thos, Vézian i Vidal.

124

Fig. 2. Les dues primeres versions del full primer, o de la rodalia de Barcelona. A, edició de 1888 a escala 1:100.000; B, edició de 1891 a 1:40.000 i corbes de nivell cada 5 metres.

Fig. 2. Early issues of the Barcelona Geological Map. Scales of 1:40.000 (1888, A); and of 1:100.000(1891, B); this one with level curves at intervals of 5 meters.

A

B

tan sols com a executor i litògraf– s’encarregà d’aplegar la cartografia existent, enprimer lloc la del litoral barceloní, publicada per la Marina a una escala propera al’1:100.000 (1888-89), probablement la de Rovira i Ropertó a 1:40.000 (1881, moltdivulgada durant l’Exposició) i la del Pla del Delta, aleshores en curs. En l’ofici alPresident de 31/04/92, Almera declara comparar, corregir i completar la part feta peldelineant a l’escala 1:100.000. A la pràctica és més una síntesi cartogràfica que nopas un aixecament de cap i de nou. Landerer ho explica així:

…en la imposibilidad de llevar á cabo un trabajo astronómico que hubiera exigidodesmesurado tiempo, prefirió [Almera] aprovechar para el punto denominado la Morella,las coordenadas y altitud determinadas por aquel Instituto [Geográfico]; para el faro delpuerto de Barcelona y montes del litoral, las de la Comisión Hidrográfica, y servirsepara el llano del Llobregat del plano levantado por D. Pedro [García] Faria, resolvién-dose a hacer levantar el de lo restante de la región. Del conjunto ha resultado una re-presentación gráfica tan exacta como puede apetecerse […] Es un trabajo material quehace mucho honor al artista D. Eduardo Brossa que lo ha ejecutado (Landerer, 1891).

Una part del topogràfic, a falta de l’esquerra del Besós, es va presentar a laDiputació el 12/03/1889, i al cap d’un any es presentà ja la topografia acabada(1/03/1890). Segons Almera, el mapa era del tot original, atès que no s’havia pogutaprofitar res dels preexistents.

El treball del geòleg se centrà ara en la datació dels terrenys mitjançant la recercade fòssils, els quals es trametien als especialistes estrangers per a que els classifiquessin.Un cop localitzat el jaciment (Can Albareda, Can Ubac de Rubí, El Papiol, Castellbisbal,Mas Rampinyo entre d’altres), Almera en confiava l’explotació als mossos a canvi d’unjornal de 4 pessetes més despeses; una pràctica que es mantindrà al menys fins a finalsde segle. Des de gener de 1891, el gracienc Martí és el mosso més citat: inicialment seli va encarregar la cerca de fulles pliocenes, després va treballar als jaciments de Mont-cada, Mas Rampinyo, Pallejà, Gràcia i Esplugues, alternant amb sortides al Garraf.Altres mossos que Almera cita en les seves notes foren Masferrer, que s’encarregà deljaciment de Can Ubach de Rubí (febrer-març del 91) i el jove Xarau, qui treballà també a Can Albareda. L’activitat dels mossos fou especialment intensa l’any91, amb 72 dies de camp. Entre les peces recuperades, assenyalem l’extracció (el 24d’abril de 1890) d’una mandíbula i ossos de Rhinoceros que Almera havia descobert aRubí el 30 de gener; de la qual se n’enviarien rèpliques de guix a Gaudry. A falta de lesdades del segon semestre de 1890, hem comptat no menys de 37 enviaments de mate-rial als especialistes: 10 al marquès de Saporta (plantes), 7 a Barrois;8 5 a Gaudry(mamífers); 3 a Adán de Yarza (petrografia); 2 a Carez, Cotteau (equínids) i Kilian; 1 aGourdon i a Bergeron, més 4 de no concretats. És de notar la participació d’alguns d’ellsen les excursions: Escot 9 visità amb Almera Vallcarca, Bruguers i El Papiol entre el 7i el 10 d’abril de 1890, Montcada el 6 de juny de 1890 i el 27 d’abril de 1891 i SantaCreu i el Papiol (28/04/91); Yarza estigué a Pedralbes i Vallvidrera entre el 13 i 14 dejuny de 1890. A mesura que anaven arribant les determinacions, Almera les comunicàa l’Acadèmia de Ciències, i de vegades a la premsa d’informació general.

125

8 Barrois va desviar ocasionalment fòssils a altres especialistes: així, els graptolits a Lapworth i els ostràcodes a Rupert Jones.9 Mr. Escot era ajudant de Barrois, qui va determinar els fòssils paleozoics. Sobre les visites d’Escot aBarcelona i la història del jaciment paleozoic de Can Puig, vegeu Abad, Calzada i Royo, 2000.

126

10 Vegeu els elogis rebuts de Barrois, Collot, Landerer, MacPherson, Mallada i Solano de Eulate aAragonès (1998).

Es comprà algun material bàsic de laboratori: un microscopi senzill, una lent Stanhope, un hipsòmetre. S’invertiren 163 pessetes en la tasca de fer motlles de fòssils,i continuaren els treballs de preparació de roques: entre 1889 i 1890 es varen abonar167 pessetes per preparaciones de rocas locales y compra de exóticas según fra.; l’anysegüent es varen pagar al Dr. Marcer 76 ptes. per la tasca de fer 38 preparacions.

El 12 de juliol de 1890 Almera presentà un manuscrit del mapa geològic sobretopografia litografiada. La correcció de proves, distribució de colors i impressió de lallegenda va ocupar els mesos de juliol, agost i setembre d’aquell any; el tiratge es vafer a la casa Henrich i Cia, en un full de 104x72 cm, amb els laterals ocupats per lallegenda de colors i una memòria explicativa. El 24 d’octubre de 1891 es presentà ala Diputació l’edició acabada (Fig. 2B), la qual fou molt ben acollida tant per la cor-poració provincial com per la comunitat científica.10 El Sr. Brossa rebé 2.990 pessetesen concepte de treballs de delineació i gravat, incloses les tres pedres emprades(topografia, toponímia i contactes). El paper costà 210 pessetes, i la impressió 776,segons factures de la casa Henrich carregades a l’exercici 1891-92.

ANTIGUES REGIONS SEGONA I TERCERA (1891-1895)

Proposta per a continuar la cartografia a l’escala 1:40.000

La continuació de la cartografia a 1:40.000 fou suggerida de forma implícita perAlmera en ofici del primer de març de 1890 al President de la Diputació:

No dudo que preferirá esta ilustrada Corporación […] que al mapa geológicoacompañe el topográfico exactamente levantado, á que sobre éste mal ejecutado, setracen como realmente debería hacerse en caso contrario los límites de las forma-ciones geologicas sin casar con la hidrografía y orografia. En vista de ello me per-mito exponer á VE la conveniencia de seguir consignando en el presupuesto de losaños próximo y sucesivos la misma cantidad que en los años últimos […] (Ofici alPresident, 1/04/90, AHDB).

La concessió de la mateixa quantitat (7.500 pessetes anuals) l’11 de març de 1891fou interpretada com l’anuència a seguir treballant a l’escala de detall. Més endavant,per raons pràctiques d’utilitat, comoditat i economia, proposà Almera que, a diferen-cia del primer full, que es va gravar d’un cop en una sola pedra, es treballaria ara persectors reduïts, amb la idea d’anar-los publicant a mesura que es completessin lesplanxes de zinc:

A diferencia del procedimiento seguido en la Region primera, que se estudió,grabó y publicó de una vez íntegra y en una sola piedra, he juzgado mas convenientepor utilidad, comodidad y economia, grabar y presentar de ahí en adelante los estu-dios por secciones mas reducidas y darlas al público cuando haya suficiente superfi-cie estudiada para poder llenar una plancha de zinc, pues esto ademas de permitirlola facilidad con que se hacen por los procedimientos modernos los transportes de laspiedras sobre las planchas para proceder a la impresión del conjunto de la Hoja,

tiene para el artista la ventaja de permitirle trabajar con mayor holgura y comodidadá causa del facil manejo de las piedras y para la Diputacion ser mas economicas porsus menores dimensiones y menos expuestas a la fractura. (Almera: Ofici al Presidentde la Diputació, 11/03/1893, AHDB).

Quan s’acabés la topografia d’una part, sector o secció del mapa s’hi traslladarienels contactes geològics. La proposta va ser acceptada per la Corporació provincial el23/6/1893.

El Massís del Garraf (1991-93)

Acabada l’ampliació del mapa geològic i topogràfic de la Regió Primera, es va fer untímid intent, que no va prosperar, d’aixecar dos mapes alhora. Després d’un període d’ex-cursions conjuntes amb Bofill al Garraf (regió segona), Almera seguí treballant a aquestmassís, mentre que Bofill passà a treballar en solitari a la Serralada Prelitoral, al Nord deBarcelona, en la que anomenaren “regió tercera”. Com es pot veure, els ordinals no cor-responen als dels fulls que es publicarien més endavant: la “regió segona” compreniaaleshores l’espai entre la “primera” i la província de Tarragona al S del paral·lel de l’Ordal.Aquest full es va dividir en dos sectors de treball, el primer dels quals comprenia el massísdel Garraf entre el litoral, el paral·lel que passa per l’església de Lavern i la roca de CanCasas (Vallirana), i els meridians de Vallbona de Garraf i de Vilanoveta de Sitges:

Como tiene que preceder al mapa geológico el topográfico, del cual carece laprovincia, y singularmente respecto a la despoblada mole de Garraf, se ha tenido queempezar la region Segunda ó del O de la 1ª por esta accidentada comarca entera-mente desconocida é inexactamente representada en todos los mapas publicados.(Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/92, AHDB).

Brossa treballà en l’aixecament d’aquest sector entre desembre del 91 i gener del 93.11 Al camp dibuixava les minutes sobre cartolines de 18x11,5 cm: assenyalavauns punts de referència i traçava les corbes de nivell a llapis (Fig. 3A). Després confegia sectors d’uns 25 Km2 a l’escala 1:40.000 sobre paper transparent (Fig. 3B),els quals passava al geòleg per a que hi tracés els contactes.12 El 12/3/92 ja es poguépresentar a la Diputació un primer manuscrit topogràfic:

Como notará V.E. por el borrador adjunto está ya recorrida y estudiada esta molemontañosa y sobre este trabajo detallado y hecho con toda conciencia cuando se hayagrabado podrá ahora trazarse también detallada y exactamente la parte geológica, yatoda ella descifrada. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/92, AHDB).

El mateix Brossa gravà les corbes de nivell sobre una pedra de 43x54 cm que anomenà“Vallirana”; amb els complements hidrogràfics i toponímics s’imprimiren alguns exem-plars d’un mapa topogràfic completament acabat, probablement destinat als excursion-istes. Els que hem vist, litografiats en colors sobre fulls de 61x51 cm (Fig. 4B), porten el rètol: De Vallirana, Ordal y Lavern al litoral, Topografía hecha porEd. Brossa utilizando los puntos de la Morella, Montgrós, Montmell, S. Geroni,

127

11 Algunes minutes topogràfiques s’han conservat al lligall De Vallirana Ordal y Lavern al litoral(desembre de 1891 a gener de 1893) a la Cartoteca de Catalunya.12 N’han quedat dos fragments: els de Ribes de Sitges i Canyelles (MGSB).

128

Fig. 3. Dues mostres del treball topogràfic de Brossa. A, minuta de camp dibuixada a una escala aproxi-mada 1:18.000; B, esborrany fragmentari dibuixat a 1:40.000.

Fig. 3. Examples of the topographical work of Brossa. A, Field sketch on a scale of 1:18.000; B, and partial manuscript on a scale of 1:40.000.

A

B

Montjuich y S. Pere Mártir y el contorno del litoral determinados por la Comisión Hidro-gràfica.13 El mapa es va presentar a la Diputació el dia 11 de març de 1893; l’ofici de pre-sentació assegura que Brossa hi treballà part de 1891 i d’aleshores fins a la data. Sobre labase de les dades topogràfiques de la Comisió Hidrogràfica de la Marina, Eduard Brossahavia bastit un mapa nou del Garraf, mai no realitzat abans a aquella escala:

La parte topográfica de este plano es completamente original, pues ni la orografia,ni la hidrografia de esta mole (de Ordal a Garraf) habían sido hasta aquí objeto de lastareas de ningún autor, ya que todo lo que está publicado, además de ser en escalamucho menor, es no sólo deficiente, sino sobremanera inexacto. (Almera, ofici el President de la Diputació, 11/03/93, AHDB).

129

13 Tan sols en coneixem dues còpies: una al CEC, dedicada per l’autor a Artur Osona (Ribas, 1932; cata-logada per Montaner, 1991 amb el núm. 8), i un exemplar fragmentari al MGSB. El manuscrit presentata la Diputació no l’hem pogut localitzar.

Fig. 4. Mapes inèdits de l’anomenada “Regió Segona”, a escala 1:40.000. A, mapa geològic manuscritdel sector de Vilanova i Vilafranca (tinta i aquarel·la sobre topografia litografiada 1894). B, mapatopogràfic del massís del Garraf (litografia a 3 tintes, 1893); Exemplars reproduïts amb el consentimentdel Museu Geològic del Seminari i del Centre Excursionista de Catalunya, respectivament.

Fig. 4. Unpublished maps of the so-called “Second Region”. A, Geological map of the Vilanova-Vilafranca zone (ink and watercolor on a litograph, 1894). B, Topographic map of the Garraf Massif (3 colors-litograph, 1893). Courtesy of the Museu Geològic del Seminari and Centre Excursionista deCatalunya.

A B

Per la seva banda, Almera inicià les excursions el novembre de 1891, que es per-llongaren fins al mes de juny de 1893, a raó d’unes 30-33 anuals;14 mentre que elsmossos seguien emprant-hi uns 50-55 dies cada any. La tasca que de traçar els con-tactes geològics es va fer durant 1892 i part de 1893. Després, la geologia es traslladàa una còpia litografiada del topogràfic; aquest esborrany es presentà a la Diputació(11/3/93) i a l’Acadèmia de Ciències (26/5/93).15 Hi constaven el Juràssic superior–identificat amb fòssils classificats per Choffat–; el Cretaci infraaptià –en dues for-macions gens fàcils de separar: lacustre i marina litoral–; els aluvions infrahelveciansde l’interior del massís i l’Helvecià superior marí de Ribes i l’Ordal:

Manifestó […] que habia reconocido el helvético superior marino en Ribas deSitges y en Ordal, y el aluvión infra-helvético en el corazón de la misma mole, ó seaentre Jafre y Arbossá; que en el Cretáceo había reconocido un nivel inferior alurgoáptico, dividido en dos formaciones, una lacustre, sostenida directamente por ladolomía, que atribuía también al período Cretáceo, y otra, marina litoral, que alter-na en parte con el lacustre y que, por su fauna, ambas corresponden, al parecer, á laformación infra-cretácea lacustre de la region superior del Jura, estudiada por MM.Loriol i Jacquard. (Almera, in: BolRACAB, 1(8): 147-150).

El Sector de Vilanova (1893-1895)

El següent sector a cartografiar fou el de Vilanova i Vilafranca, que ocupà aBrossa l’any 93 i part del 94. En aquest cas, els únics suports geodèsics utilitzables, amés dels documents de la Comissió Hidrogràfica de la Marina, eren els vèrtexs de Montserrat, Montmell i Montgròs; no es va poder comptar amb mapes previs, demanera que el topògraf va haver de recórrer tots els accidents del terreny:

Ha debido hacer el topógrafo numerosas y repetidas excursiones al campo yluego entregarse á un trabajo paciente y detenido de delineación y grabado en lapiedra, como lo indica la multitud y variedad de curvas de nivel que han sido nece-saria para dejar como fotografiado el país, no menos que los planos de las pobla-ciones, la indicación de los mansos y caseríos, las vías de comunicación hasta lasmas secundarias, los límites verdaderos de la Provincia, etc. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1894, AHDB).

130

14 El Dr. Pere Marcer, que col·laborà amb Almera en la realització de làmines primes de roques, si més nodurant l’exercici de 1890-91, ens ha deixat un testimoni dels costums del canonge durant l’elaboració del mapa:Madrugaba siempre después de pocas horas de descanso; muy frecuentemente tomaba uno de los primerostrenes para ir al lugar que se había propuesto estudiar; llegado a él, examinaba atentamente los estratos,subiendo las cuestas y bajando a los barrancos, llevándose ejemplares de rocas sedimentarias y eruptivas,fósiles y minerales. Ya adelantado el día y bajo un sol abrasador, en verano, fatigado y sudoroso, entraba enalgún templo o capilla para celebrar el Santo Sacrificio de la Misa, y después tomaba el desayuno, concluidoel cual proseguía su ardua jornada, hasta que muy avanzada la tarde regresaba a nuestra ciudad. Entonces,después de algún descanso, era de verle salir de su casa, encaminarse al Seminario y encerrarse en su gabi-nete para examinar el material cienttífico que había traído el mismo día o en otros anteriores (Marcer, 1924). 15 A l’Arxiu de l’Acadèmia es conserva el manuscrit de la comunicació: Sobre el mapa topografico-geo-logico de la región comprendida entre el paralelo de Vallirana, Ordal y Labern y el litoral, [referència116.15 (CF58)]. Es publicà íntegre: “Presentación del mapa topográfico y del geológico en bosquejo dela mole de Begas” a BolRACAB 1(8): 147-150 (oct. 1893), de la que se’n va fer una tirada apart.Prèviament, s’havia publicat resumida a BolRACAB, 1(7): 121 (jul-set).

L’octubre del 93 començà Almera a fer excursions sistemàtiques a Vilanova iCubelles, alternant-les amb visites als jaciments pliocens del Baix Llobregat, almenysfins a l’estiu del 94, moment en què els treballs arribaren fins al límit amb la provín-cia de Tarragona. No tenim dades del número d’excursions realitzades per Almera iels mossos en aquest període. A més dels terrenys cretàcics i miocènics ja estudiats alGarraf, Almera tingué ocasió d’estudiar el Miocè salobre de la conca de Vilanova iCubelles, fins aleshores desconegut:

Este descubrimiento me ha obligado á reiterar las excursiones á dicha comarcaá fin de reconocer todos los rincones de la mole cretácea en los que podia hallarseaquella formación encajonada, y seguir la especie de fiords geológicos que formaentre las rocas neocomicas desde las cercanías de Ribas de Sitges á las de Cubellas.(Almera: ofici al President de la Diputació, 15/03/1894).

La topografia es gravà sobre una pedra de 44x60 cm. El 15 de març del 94 Almeraen presentà una prova pràcticament acabada, a falta únicament de l’angle norocci-dental, amb el títol: Topografia de Vilanova, Vilafranca y sus alrededores por Ed.

131

Fig. 5. Detall del manuscrit del mapa geològic de Vilafranca (fig 4, A), on s’observa el finíssim traçat deles corbes de nivell de 5 en 5 metres (Brossa), i la precisió dels contactes geològics (línies més gruixudes)dibuixats per Almera. Amb permís del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Fig. 5. Detail of the manuscript map of Vilafranca (fig.4, A), in which we see the fine tracing of the 5-meters level curves (by Brossa), and the accurate drawing of the geological contacts (by Almera).Courtesy of the Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Brossa, basada en los vértices de la Morella, Montmell y otros del litoral verificadospor la Comisión Hidrográfica, 1894, en un full de 41x51 cm.16 En l’ofici de pre-sentació, Almera diu que Brossa –qualificat per primera vegada de topògraf– esperaacabar l’angle NO per tal de publicar un segon full.

L’octubre del 94 s’estava dibuixant el mapa entre Vilafranca, Torrelles, Foix, Pontons, St. Martí Sarroca i Marmellà. Per aquella època el Sr. Ramón Reventós,Director de Camins i Canals, s’oferí per a entregar cada 15 dies el plànol d’unmunicipi, oferta que no sabem si va contribuir a l’aixecament topogràfic:

[…] con toda exactitud y detalles como V. necesite, por poco que pueda recompensar V. mis trabajos; pues no me mueve á dar este paso la idea de lucrosino la de ayudar a V. y al señor Brossa á cumplir lo mas pronto posible el compromiso científico en que los veo empeñados. (Carta de R. Reventós a Almera,oct. 1894, MGSB)

La part geològica es portà a terme, com era costum, a mesura que s’havien pogutaprofitar els esborranys topogràfics, de manera que en acabar el gravat s’hi poguessindibuixar els contactes (Figs. 4A i 5).17 No va resultar fàcil distingir l’Helvecià del Tor-tonià, ni la cartografia dels afloraments miocens aïllats entre el Quaternari. Els desco-briments fets per Almera foren comunicats a l’Acadèmia de Ciències: el 19/1/95 llegíuna nota sobre el Tortonià de les conques de Vilanova i del Penedés, amb algunes con-sideracions paleogeogràfiques (que estigueren ocupades per aigües salobres més omenys tranquil·les i comunicades amb el mar).18 En una altra nota (28/06/95) tractà els trams de l’infracretaci del SO de la província.19

La Regió Tercera, o “full del Vallès” (1891-1894)

En l’ofici de 13/03/94 Almera dóna per acabada la regió segona i fa referència a unaregió tercera, sense cap indicació geogràfica, en la que s’havia començat a treballar. Enmés d’una ocasió Artur Bofill havia donat a entendre que efectuava treballs per al MapaGeològic en aquell mateix sector de la Prelitoral, i que s’encarregava de formar el fulldel Vallès alt i Mitjà, al Nord de la Regió Primera; l’any 1893, a propòsit de la troballad’un suposat Hipparion a la Garriga20 declara tenir avançats aquests treballs:

Teniendo ya adelantados los trabajos de la hoja del mapa geológico del medio yalto Vallés, que por encargo de la Exma. Diputacion Provincial de Barcelona estoyllevando a cabo, habia de interesarme este hallazgo […] (Bofill, 1893a).

132

16 N’hi ha un exemplar al CEC (Catàleg de Montaner 1991, núm. 6) i un altre al Seminari, amb toponí-mia, vies de comunicació i hidrografia manuscrites. Porta data de començament del gravat: 30/05/93. 17 Aquest esborrany amb la geologia manuscrita sobre litografia existeix al MGSB. Porta a ponent l’afegitó de Marmellar.18 Nota o sucinta exposición del piso Tortonense del Panadés. Es conserva l’original de la comunicacióa l’Arxiu de l’Acadèmia, ref. 116.2(CF 58). Es publicà, amb una descripció de la fauna salobre signadaper Almera i Bofill i amb dues làmines dibuixades per Font i Sagué, a MemRACAB, 3: 1-16. N’hi ha unresum a BolRACAB 1(12-13), p. 201, i un altra dins la memòria del secretari, a BolRACAB, 14.19 Es publicà en forma resumida: BolRACAB 12-13 (juny 95) i BolRACAB, 14.20 Bofill hagué de refutar aquesta determinació d’Odón de Buen feta sobre restes trobades en al·luvionsquaternaris i publicada als Anales de la Sociedad Española de Historia Natural (BolRACAB, 1: 109-111).

133

Consten, en efecte, en els justificants tramesos a la Diputació, nombrosesexcursions geològiques a la Serralada Prelitoral entre el Congost i el Llobregat,de novembre del 1891 a juny de 1894. Les llibretes d’Almera ho expliquen ambmés detall: Després d’una primera excursió conjunta (1/11/91) a l’Ametlla, elFigueró i Aiguafreda, Bofill va fer un seguit d’excursions en solitari: 5 al Congosten el que quedava d’any, 27 a Bigues, Sant Feliu, Caldes, Castellar, Sant Llorenç,Vacarisses, Olesa, Monistrol i Collbató durant el primer semestre de 1892 i 23 ales localitats ja visitades fins a l’estiu de 1893, moment en què cessa la seva activ-itat de camp. El juny de 1893 Almera li abonà els “jornals” de 30 dies que havienquedat pendents: 305 pessetes, i amb aquesta liquidació s’acaben les referènciesal full del Vallès, que no reprendria fins al cap de 20 anys el successor d’Almera,Faura i Sans. Al mateix temps cessa la implicació efectiva de Bofill en els treballsde camp del Mapa. Malauradament no s’han conservat les notes de camp deBofill; d’altra banda, no sembla que Brossa portés a terme aleshores cap activitaten aquest sector del Vallès.

Bofill es va dedicar molt especialment a diferenciar el Trias del Garumnià, dostrams vermells superposats que es podrien confondre, entre el Congost i el Llobregat:

Al practicar los estudios para llevar á término la hoja geológica y topográfica delmedio y alto Vallés, á la escala 1:40.000 […] me dediqué asiduamente á la inspec-ción del trias, que en una dirección sensiblemente de NE á SO he observado entre elCongost […] y el Sot del Canyet (Bofill, 1893b).

Fruit important del reconeixement va ésser el descobriment de fauna del Muschel-kalk, cosa que Bofill comunicà a l’Acadèmia el dia 14 d’abril de 1893:

Da cuenta del descubrimiento por él efectuado en dicho Triásico, del que noexistían documentos paleontológicos, de varios yacimientos fosilíferos. Presentó variosejemplares de bellos Ammonítidos, de cuya importante familia no se habían encon-trado representantes en el Trias de nuestra comarca, procedentes de un ricoyacimiento cerca de Sant Pere Sacama hacia la estación de Olesa, una gran placacon un numeroso grupo de Natica gregaria de Can Castelló de Valldeneu, cerca delCongost, y varias otras especies, entre ellas la Spiriferina mentzeli, que pone fuerade duda la presencia del Muschelkalk en diversos puntos del alto Vallés. (ActesRACAB, 14/4/1893, Arxiu RACAB).

Segons l’advocat i naturalista terrassenc Domènec Palet i Barba (1896b), Bofillintentava també precisar l’edat del conglomerat de Sant Llorenç del Munt.

Palet era deixeble d’Odón de Buen i amic de Bofill.21 L’any 1890 havia des-cobert en aquell sector del Vallès, juntament amb el Dr. Cadevall, restes demamífers atribuïdes inicialment a una espècie de rinoceròtids (Paleotherium), en lesque Depéret identificà l’Hippopotamus major i el cavall característic del PliocèHipparion gracile (Almera, in: BolRACAB, 1(5): 105-109). Després de donarcompte de la troballa a l’Acadèmia, Almera l’instà a estudiar el context del jaci-ment, a fin de incluir una y otro (memòria i mapa) en el notable trabajo que a lasazón se preparaba (sobre el Pliocè):

21 Domènech Palet i Barba, aleshores jove advocat, s’interessà després per la espeleologia de St. Llorençdel Munt; l’any 96 va fer-hi expedicions amb Font i Sagué (Egara, 199, 13/09/1896) i va publicar-ne elsresultats (Egara, 200-203, setembre-octubre de 1896).

D. Domingo Palet […] que con motivo de ser vecino de Tarrasa, á instanciasmias, y deseando coadyuvar á las elevadas miras de VE, graciosamente se ha tomadoen estudiar, y describir tan minuciosamente aquel cacho de terreno de la provincia(Almera: Ofici el President de la Diputació, 31/03/97, AHDB).

El mapa de Palet (Fig. 6) fou presentat per Almera a la Diputació, juntament ambla seva primera part del terrenys pliocènics, el 12/3/95. Posteriorment s’edità l’opus-cle per la casa Henrich, amb data de 1896 però amb un pròleg de l’autor datat el mesd’agost de 1894.

La memòria del Pliocè (1894)

L’aparició de la memòria dels terrenys pliocènics del Baix Llobregat (Fig. 7) inau-gurà una sèrie de publicacions fetes a despeses del Mapa Geològic o parcialment sub-vencionades. En general se seguia el procediment d’incrementar en un milerd’exemplars les tirades de l’Acadèmia de Ciències; l’escreix es posava a Disposició

134

Fig. 6. Esquema geològic de la rodalia de Terrassa, per Domènec Palet i Barba, publicat el 1895 a unaescala aproximada 1:15.000.

Fig. 6. Geological sketch of the Terrassa neighbourhood, by Domènec Palet i Barba, on a scale of approximately 1:15.000 (1895).

135

de la Diputació. Aquesta memòria, única que porta al frontispici el rètol Mapageológico y topográfico de la provincia de Barcelona, havia de ser la primera d’unasèrie que no tingué continuïtat:

Publicado ya este fragmento de Mapa detallado […] procede ahora publicar tam-bién las descripciones documentadas y detalladas por medio de cortes geológicos yde los datos paleontológicos que contiene, empezando por aquella entidad (sistemapliocénico), cuya representación dentro de la provincia está comprendida en dichaHoja (Almera, pròleg in: MemRACAB, 3: 1-102).

En la confecció d’aquest treball fou vital el concurs del mosso Martí, que treballàen els jaciments pliocènics des de 1891; del laborant Solanich (que cobrà 10 pessetes,potser per preparar els exemplars), del dibuixant Subietas, que reconstruí el paisatgede l’època, i també la d’un jove Font i Sagué, que dibuixà les làmines de fòssils (les13 primeres van signades per ell, fig. 8). A Font se li abonaren 27 pessetes en diver-sos pagaments durant el curs 1892-93, una factura de 50 el curs següent, i una altrade 336 el curs 94-95. El senyor Danesi de Roma cobrà 145 pessetes per les repro-duccions fotogràfiques.

Fig. 7. Portada de la memòria sobre els terrenys pliocènics, única publicació en la que consta explícita-ment l’adscripció a l’obra del Mapa provincial.Fig. 7. Title page of the report on the Pliocene, a single issue entitled “Mapa Geologico de la provincia de Barcelona.

Fig. 8. Làmina dibuixada per Norbert Font i Sagué (gasteròpodes) per a la descripció dels terrenys pliocènics d’Almera.Fig. 8. Drawing by Norbert Font i Sagué (gastropoda), for Almera’s Pliocene description.

Llegida a l’Acadèmia de Ciències el 30/06/1892, es publicà sota el títolDescripción de los terrenos pliocénicos de la Cuenca del Bajo Llobregat y Llano deBarcelona […] con un apéndice sobre el Plioceno del Bajo Ampurdán, amb data de1894, formant part del tercer volum de les Memòries de l’Acadèmia de Ciències ,22

a la casa Henrich i Cia, a la qual s’abonaren 397 pessetes per la impressió. Tractade la part geològica: introducció històrica, descripció dels terrenys i afloraments;taula estratigràfica, més un apèndix sobre el Pliocè empordanès segons Vidal i lallista d’espècies de la col·lecció Chia classificades per Almera i Bofill; consta de108 pàgines. Fou presentada a la Societat Geològica de França per Collot, qui enresumí l’estratigrafia:

La sèrie débute par un conglomérat, se continue par des couches à Congéries etCardium caspiques, qui passen à leur tour aux marnes bleues plaisenciennes; la par-tie supérieure du pliocène est plus sableuse, riche en Pectinidés et contient une impor-tante flore à afinités canariennes. Le Pliocène supérieur est représenté par des argilesjaunes à Hippopotamus major. Comme à Bollène, le Pliocène est discordant dans sonensemble avec le Miocène (Collot, 1892).

Estant la memòria en premsa, Almera declara seguir treballant-hi i que l’haviend’acompanyar les làmines i el mapa paleogeogràfic.23 No obstant, la segona part,exclusivament paleontològica, amb els catàlegs de fauna i flora fòssils i les làmines,no apareixeria fins al cap de quinze anys, paginada a continuació de la primera.24

El sector de Marmellar (1894-95)

El 10 de Març de 1894 Almera preveu acabar i publicar la primitiva “regió segona”, formada pels sectors del Garraf i de Vilanova, a falta únicament d’un petitangle a l’oest del segon:

Falta ahora para terminar esta seccion la pequeña fraccion del angulo NO de lamisma la cual así que sea terminada permitirá la publicación, unida con la precedentede la mole de Garraf y de Begas de una 2ª hoja por el estilo y extension de la de con-tornos de la capital. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 13/03/94, AHDB).

Per tal de gravar aquest racó (Sector de Marmellar), que no cabia a la pedra deVilafranca, Brossa emprà una pedra addicional de 16x21 cm. Finalment, el 12/3/95se’n pogué presentar a la Diputació la topografia que comprenia l’escarpada zona deCastellví de la Marca a Foix, tocant la província de Tarragona.25 La geologia es va ferdurant l’any 95. No obstant, en excedir la regió segona les dimensions previstes, nose’n pogué mantenir el disseny, i calgué canviar el projecte d’edició.

136

22 Dins: MemRACAB, 3: 1-102. Resum a: BolRACAB, 1(3), p. 58 (juliol 1892). Altres resums: per Bofill:BolRACAB, 1(5): 102-103 (gener-març 1893); per Collot: BullSGF, 22: 678 i CXXXI. De l’apèndix del Pliocè empordanès se’n va fer una tirada apart: Almera, 1894: El pliocénico de la provincia de Gerona, Henrich y Cia, 16 p.23 Almera: ofici de 15/03/94 al President de la Diputació (AHDB).24 Es tracta de la memòria “Catálogo de la fauna y flora fósiles contenidas en estos depósitos y determi-nación de la edad de cada uno de sus tramos”. MemRACAB, 3: 109-356, 28 láms. 25 Aquest fragment porta data de gravat: 19/12/1894. S’en conserva una còpia, unida al mapa deVilanova, al MGSB, i una altra (10,5x21,5) amb la toponímia manuscrita en vermell.

137

EDICIÓ DELS TRES PRIMERS FULLS (1895-1900)

Redefinició de la Regió Segona, i nou projecte d’edició

La intenció de publicar un full format amb els dos mapes de Garraf i Vilanova es vadesestimar a causa que els treballs topogràfics revelaren una extensió més gran que l’es-perada pel cantó de Foix i Pontons, de manera que no hauria estat possible imprimir totel full en una sola planxa de zinc perquè no hi havia màquines que ho permetessin. Nohi havia altra solució que dividir-lo en dos per a la impressió. Cosa que Almera proposàel mes de març de 1895, alhora que s’ampliaria l’extensió de la superfície cartografiadacap al nord fins a l’alçada del paral·lel 41º30’, el mateix que limitava al N el primer full:

Debiendo por tanto necesariamente dividir lo que está ya terminado entre dosplanchas para su impresión creo no se ocultará á VE la ventaja que se reportaria asíeconomica como tipograficamente en demorar la impresion hasta tener concluida lazona comprendida entre la parte terminada que tiene VE á la vista y el paralelo dellímite N de la hoja de contornos de Barcelona, que en el plano presentado está enblanco, y dividiendola entonces por mitad, proceder á la impresión simultánea de doshojas mas regulares y parecidas en extensión á la de los alrededores de esta capital.(Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/03/95, AHDB).

D’altra banda, trobem Brossa treballant entre gener i març de 1895 en l’anomenat“Meridià de Matas”, situat a llevant de la regió primera;26 possible indici d’un primerplantejament seriós de distribució de fulls. Provisionalment es fixaren com límits delnou full segon l’occidental del full primer i el meridià de la Granada, que no haviende ser encara els de l’edició definitiva:

La conveniencia de dar a la estampa este mapa en hojas de contornos regulares,en cuanto sea posible, como se hace en el Estranjero y en España […] ha exigido queuna vez terminados los trabajos topográficos y geológicos desde el paralelo de Ordalhacia el S se continuaran los mismos desde el mismo paralelo hacia el N entre losmeridianos de Martorell y de la Granada para poder terminar cuanto antes unasegunda hoja que tuviese de N a S por límites el mar y el paralelo límite de laprimera, y de E a O el límite occidental de esta y el meridiano de la Granada de talsuerte que vengan a casar perfectamente en sus límites comunes dichas dos hojas.(Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB).

Cartografia de l’Alt Penedès (1895-1897)

Per a l’aixecament topogràfic necessità Brossa emprar gairebé tot l’any 1895, el96 i part del 97,27 i dues pedres: una de 38x49 cm per la rodalia de Martorell –inclosauna franja ja publicada en el full primer, en la que va fer-hi nombroses rectificacions– i una altra de 34x43 per al sector comprès entre Sant Quintí i SantSadurní. Per a la primera, corresponent a una zona molt accidentada, no va poderaprofitar la cartografia del projecte de ferrocarril de St. Sadurní a Igualada:

26 Minutes topogràfiques als lligalls: Región sexta entre S. Llorens i Moncada, (sector Mollet-LaConreria-Alella) i Regió quinta, (sector Vallromanes, Alella, Matas) (MGSB).27 Minutes topogràfiques al lligall S. Sadurní y vecindades del Noya (setembre 1896 a març 1897) (CCICC).

[…] à pesar de estar confeccionado dicho plano á escala bastante grande y concurvas de nivel, pues falla la exactitud á pocos pasos del trazado de la via y es enextremo deficiente. Por lo que ha debido efectuarse al igual de las demas regionesestudiadas un trabajo completamente independiente de todo lo hasta el presentepublicado y enteramente original en sus detalles topográficos e hidrográficos.(Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB)

Almera i el mosso Martí treballaren entre l’estiu de 1895 i finals de 1896 en l’aixecament geològic d’aquest quadrant. També visità Almera nombrosos aflo-raments de fora, tant de les àrees ja cartografiades com de les situades al Nord, pro-bablement a efectes de la comparació de terrenys triàsics, cretacis i miocènics.S’han conservat alguns dels esborranys geològics de camp sobre fragmentstopogràfics originals a 1:40.000.28 Els descobriments més rellevants des del puntde vista geològic foren comunicats a l’Acadèmia: la troballa de l’Haliterium(H. fossile, segons Dépéret) a Subirats en el Tortonià o Miocè superior,29 els tallsgeològics del Penedès, identificant el Burdigalià, a més del Tortonià i l’Helvecià,cosa que implicava un registre continu comparable al de les conques del Roina i deViena; les faunes de cefalòpodes de l’Aptià-Albià trobades a Olèrdola, Castellet iCastellví de la Marca, estudiades pels Drs. Paquier i Kilian, i la flora helvecianade Gelida.30

El 15 de març del 96 quedà enllestida la topografia de la part septentrional delmassís del Garraf, i esbossada la geologia en gran part entre l’Anoia i el límit de laprimera regió, a més d’una franja revisada del full primer:

Ha sido preciso este año añadir una estrecha zona de terreno, al O de la hojaprimera, que fiados en los datos publicados por la Comisión Hidrográfica de la Marinaé Instituto Geográfico y Estadístico, en la fecha de los estudios de la misma, habíasido preterida, y hacer en consecuencia correcciones muy extensas en la topografíade las partes contiguas de las cuales alguna ha alcanzado hasta el cauce del río Llobregat. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1896, AHDB).

Seguidament, entre l’abril i l’agost, Almera traçà els contactes geològics; que-daven per estudiar encara els terrenys al nord de l’Anoia. El 22/3/97 presentà a laDiputació el mapa entre l’Anoia i Sant Quintí de Mediona, que comprenia única-ment terrenys tortonians, bé que en fàcies diferents, restant encara inacabades lespedres de la hidrografia i la toponímia dels dos darrers sectors. La principal troballageològica fou la identificació del Burdigalià –desconegut fins aleshores: es creiaque el Miocè començava amb les capes de Pereiræa gervaisi– al SO de la provín-cia. Posteriorment arribaren els treballs encomanats a De Angelis sobre antozous ibriozous fòssils del Miocè (29/12/97 i 29/1/98), que Almera publicà després detraduir-los del llatí.31

138

28 Al MGSB es conserven aquestes minutes geològiques sobre paper-tela transparent (vegeu Annex 2).29 Comunicada 30/04/96. El manuscrit Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluñaexisteix a l’Arxiu de l’Acadèmia, referència 122.3 (DF59). Es publicà a MemRACAB 2(10): 251-257(numerades per error 351-357), i resumida a BolRACAB, 14 p. 242 i 15, 269. Almera presentà aquestacomunicació a un congrés a Fribourg (Suisse).30 La nota sobre perfils geològics del Penedès i el descobriment del Burdigalià es publicà dins: MemRACAB, 1(20): 349-408. N’hi ha dos resums: BolRACAB, 14, p. 246, i 15, i BullSGF, 24: 1126-1127. 31 De Angelis, 1899, in: MemRACAB, 3(3); 31 p.

Impressió del full segon (1897)

El 17 de març es presentà a la Diputació la cartografia completa del full segon, aixecat i gravat per Brossa en el mateix estil que el primer, amb corbes de nivell cada5 m, que abasta la zona compresa entre el paral·lel de Masquefa, el Mediterrani, el fullprimer –al qual se superposa en una franja de 3 Km d’amplada– i el meridià deVilafranca. La llegenda del mapa s’estava escrivint el mes d’abril, i la preparació pera la impremta es va fer el mes de juny. De la complexitat dels treballs d’impressió endóna una idea clara aquest paràgraf d’Almera:

Han tenido que prepararse 18 grandes planchas de zinc y pasar la hoja otras tan-tas veces por la prensa, á fin de obtener la representacion fiel, en sus límites y situa-ciones de los diversos terrenos que integran la superfície extensa que abarca(Almera: ofici al President de la Diputació 1/02/1898, AHDB).

Les primeres proves impreses foren presentades a l’Acadèmia el 30 de juny;32

Almera hi llegí aleshores la llegenda, notant la presència del Pontià en fàciesal·luvial amb Hipparion gracile (Penedès), i en fàcies salobre a la conca de Vilanova,amb Potamides. El Sarmatià i el Tortonià els indica a St. Pau d’Ordal; l’Helveciàamb Pereiræa i el Burdigalià a la part Oriental de la conca; l’Aptià al Garraf;l’Hauterivià en fàcies litoral, lacustre i de rudistes; el Trias; el metamorfisme aCastellví de Rosanes; la dolomia, que s’havia cregut triàsica, s’intercala amb elWealdià lacustre. La tirada es va efectuar el mes d’octubre, s’acabà el 3 de novem-bre i l’edició sencera es presentà a la Diputació el dia 9. S’entregaren els 600exemplars de costum –dels 1000 que constava la tirada, Almera se’n reservava400–, dels quals se’n distribuïren 197.33 La Comissió de la Diputació va fer constar que era un treball.

… notable por el esmero y la pulcritud con que está editado, hallándose en élminuciosamente detalladas las referidas indicaciones, siendo digno de todo encomiopor la abundancia de datos que contiene, y por el detenido estudio que presupone.(Dictamen de la Comissió, 3/11/1897. AHDB).

El 7 de gener acordà la Diputació significar a Almera que havia rebut i examinatel segon full del mapa con la mayor complacencia, […] y conceptúa digno del mayorelogio la perfección de su trabajo. Per tal de cobrir les depeses de publicació esconsignaren 4.000 pessetes extraordinàries en el pressupost de 1898.34

Una carta del Dr. Robert qualificà el full de trabajo notabilísimo por todos losconceptos y que es muestra gallarda del trabajo y de la envidiable laboriosidad desu autor.35 També rebé Almera felicitacions de Macpherson por trabajo tan impor-tante cuyo valor me ha sido dado apreciar al recorrer en su compañía y solo losalrededores de Barcelona, i de Boulay, de Lille, segons el qual era très soignée etd’une éxecution vraiment superbe.36 Albert Gaudry, que presentà el full a laSociété Géologique de France, assegurà que le soin avec lequel cette carte a été

139

32 Almera hi llegí la seqüència estratigràfica. Es publicà resumida al BolRACAB 1(17): 331, i a BolRACAB1(19): 390 (gener 1898).33 Informe de la Comissió de la Diputació, 17/11/97, AHDB.34 Informe de la Comissió de la Diputació, 17/11/97, AHDB.35 B. Robert: Carta a Almera, 5/12/1897, MGSB.36 Cartes a Almera, (MGSB): J. Macpherson, 14/12/97; Boulay, 19/05/98.

faite et les détails qu’elle présente la rendront très précieuse aux géologues.37 Desde Madrid, el marquès del Socorro saludà amb el seu entusiasme habitual la publicació del full:

He recibido con el aprecio y gratitud debidas las publicaciones que ha tenido V.la bondad de remitirme trasmitiendo a Gredilla la 2ª hoja del magnífico mapageológico de la provincia de Barcelona, obra verdaderamente asombrosa que bastaella sola para dar al autor títulos para consideracion de eminente geologo! Con quesatisfaccion la enseño á mis amigos aun a los no naturalistas para que vean lo quesaben hacer los sacerdotes, hombres de ciencia! (J.M. Solano de Eulate: Carta aAlmera, 6/12/97, MGSB).

Publicacions del Mapa (1895-98)

En aquest període es publicaren algunes memòries directament relacionades ambel Mapa seguint el procediment establert per a la memòria del Pliocè, és a dir: apro-fitant les tirades de l’Acadèmia, subvencionar una ampliació de 1000 exemplars, elsquals es repartirien com de costum: 600 per a la Diputació i 400 per als autors.Aparegueren les següents memòries:

– Fauna salobre tortonense de Villanueva y Geltrú (Barcelona) 1895. Opusclede 16 pàgines publicat per la casa Henrich y Cia. Conté: “Sucinta exposiciónde la formación salobre tortonense de Villanueva y Geltrú”, per Almera (pp. 3-4); i “Descripción de la fauna salobre de la formación tortonense de Villa-nueva y Geltrú”, per Almera i Bofill; amb dues làmines dibuixades per Font iSagué. D’aquesta memòria se’n lliuraren 600 exemplars a la Diputació(31/03/1897).

– Monografia de las especies del género “Pecten” del Burdigaliense superior yde una “lucina” del helveciense de las provincias de Barcelona y Tarragona(Barcelona, J. Jepús, 1897), de 16 pp., amb 7 làmines dibuixades per Font iSagué (Fig. 9). Per la impressió de les làmines es pagaren 112 pessetes, i perla del text, 80. Tot i que no consta com a publicació del Mapa, Almera n’en-tregà 240 exemplars a la Diputació (24/12/97).

– Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con las forma-ciones contiguas, per D. Palet i Barba. En data de 19/5/96 comunica la Diputaciól’acord de sufragar les despeses d’impressió de 500 exemplars de la memòria dePalet a compte del pressupost ordinari, dels quals 100 eren per a l’autor. L’anysegüent (24/03/96) s’imprimí a la casa Henrich la memòria descriptiva, que amés del Pliocè estudia el Tortonià i el Quaternari (Palet, 1896a) i porta dos per-fils geològics i un esquema cartogràfic tramat: Mapa geológico de los alrede-dores de Tarrasa, a una sola tinta, escala 1:15.000, sense corbes de nivell.L’opuscle fou presentat a l’Acadèmia de Ciències (24/3/96).38

140

37 Acta de la sessió del 20/12/97 BullSGF, 25.38 Es publicà tardanament (jul. 1899) a BolRACAB, 26: 530-532, un resum de la memòria per Almeradatat 24/3/1896.

141

Fig. 9. Dibuixos de Font i Sagué per a la descripció del gènere Pecten del Burdigalià del Penedès, queAlmera i Bofill publicaren el 1897.

Fig. 9. Drawings by Font i Sagué for Almera’s Burdigalian Pecten description, issued 1897.

Tot i que no consta com a publicació del Mapa ni se’n va ampliar la tirada, lamemòria de Ramón Adán de Yarza Rocas eruptivas de la provincia de Barcelonapublicada per l’Acadèmia de Ciències és una de les que en deriven.39 Conté aquest treball cinc làmines en cromolitografia de microfàcies de roques ígnies. En ella l’autorfa referència a les sortides de camp amb Almera, i es lamenta de no haver-ne fet més.Efectivament, Yarza visità Pedralbes amb Almera i Bofill el 13 de juny de 1890, i Vallvidrera amb Almera el dia 14:

Invitado por mi buen amigo el Dr. Almera […] he sometido á la observación en elmicroscopio las preparaciones que en diversas remesas me ha ido enviando, ejecutadasen su mayor parte por el ilustrado sacerdote Dr. Marcer […] En algunas excursionespor la región montañosa próxima á la capital, verificadas en la grata compañía de losSres. Almera y Bofill, tuve ocasión de examinar varios yacimientos de las rocas quedescribo, pero otros no los conozco sino por las noticias que particularmente me haproporcionado el Dr. Almera ó por las descripciones que acompañan á las hojas de sumapa topográfico y geológico de la provincia […] Con esto quedan someramente indi-cados los principales tipos y variedades de rocas eruptivas […] y deploro que elconocimiento imperfecto de algunos de sus yacimientos y el desconocimiento absolutode otros me prive de poder presentar algunas deducciones referentes á las relacionesque existen entre la estructura de las rocas y las circunstancias de su yacimiento;cuestión de palpitante interés en la moderna ciencia litológica. (Adán de Yarza, 1899).

Sector nord-occidental (1897-98)

Després de la impressió del full segon, Brossa va fer diversos itineraristopogràfics entre el límit N d’aquell i el paral·lel de Sant Jeroni de Montserrat, entreagost del 97 i gener del 98, en els que va arribar fins a la Panadella, un sector que vaquedar completament acabat i inèdit en les minutes de camp.40

Durant la primera meitat del 1898 Brossa treballà en l’únic sector que faltava pera completar el tercer full; aquest sector no s’acabaria, però, fins desprès de la campa-nya del primer semestre de 1899.41 El 19/3/98 es presentaren a la Diputació els treballstopogràfics parcials des termes de Sant Quintí, Fontrubí, Foix, Pontons i la Llacuna:

Es preciso ahora continuar los trabajos de campo que se iran simultaneando conlos de grabado de las secciones recorridas y estudiadas, y la determinación de losdocumentos litológicos y paleontológicos recogidos para llegar a completar esta tercera hoja, ó sea la porcion de terreno comprendida entre el paralelo N del límite delas dos primeras hojas que pasa por entre Miralles y la Llacuna y el límite S que pasapor la parroquia nueva de Foix hasta llegar al confín de la provincia con la de Tar-ragona (Almera: ofici el President de la Diputació, 19/03/1898, AHDB).

142

39 Es va llegir en la Junta General Ordinària de 30/06/1898 i es va inserir en el butlletí de la corporaciócorresponent a octubre 1898. Se’n va fer una tirada apart, per López Robert, amb data de 1899. Constad’11 pàgines i 5 làmines a color impreses a Litografia Méndez, de Madrid?40 Minutes topogràfiques al lligall: Excursiones del 41º30’ al paralelo de San Geroni (Montserrat) einmediatas (març 97 a gener del 98) (MGSB).41 Minutes topogràfiques als lligalls: Llacuna (novembre del 97 a juny del 99) a la Cartoteca deCatalunya, i: Excursiones del 41º30’ al paralelo de San Geroni (Montserrat) e inmediatas (març 97 agener del 98) (MGSB).

La corporació els examinà amb satisfacció i els retornà a l’autor. Faltava encaral’extrem nordoccidental entre Miralles, Foix, la Llacuna i el límit provincial, però lavisita de la Societat Geològica de França ho ajornà fins a l’any vinent.

Almera descobrí la fauna triàsica de Foix (Myophoria, Lingula), i un Cretaci?semblant al del Garraf i discordant sobre el Trias, amb fauna diferent que no va poderdeterminar. Han començat els treballs per a acabar el triangle restant fins al límitprovincial (La Llacuna, Bellprat i Pontons). Ha trobat fauna salobre a la calcàriasupratriàsica (paleocena?). S’ha confirmat la presència de l’Acerotherium a Rubí perun os trobat a les capes lignitíferes de Subirats, recollit pel diputat Marc Mir i classi-ficat per Gaudry (Almera, in: BolRACAB, 1(26): 535-537).

El 2 de juliol demanà Almera a la Diputació un salconduit expedit a favor deBrossa i d’ell mateix, en vista de los repetidos interrogatorios, molestias y agresionesa veces de parte de propietarios por un lado y de individuos de institutos armados porotro. Certificat que es va expedir en data 30 de juliol.42

A finals de juliol, Brossa féu arribar a Almera el seu malestar perquè durant vuitmesos no havia cobrat i acreditava ja l’apreciable quantitat de 8.080 pessetes.43 Elprimer d’agost la Diputació aportà 5.000 pessetes, de les quals 4.500 en deute del’Ajuntament; Brossa acceptà 2.000 pessetes en paper pel seu valor nominal, és a dir,perdent-hi 55 pessetes per cada obligació de 500; però el deute no es poder eixugarfins a la dotació extraordinària de 1901.

Visita de la Societat Geològica de França (1898)

L’extraordinària qualitat de l’obra geològica d’Almera i el detall de la seva car-tografia, així com les relacions que mantenia amb els més conspicus geòlegs france-sos, unides a la vigència dels treballs realitzats anys enrere per Vidal als Pirineus,pesaren decisivament en la decisió de la Societat Geològica de França de celebrar unade les seves reunions extraordinàries a Catalunya. Com va fer notar Gaudry al presi-dent de la Societat, el país havia estat molt ben estudiat. En opinió del president Bergeron, Catalunya, gràcies als treballs dels geòlegs catalans, havia esdevingut clàs-sica per a la geologia de la conca mediterrània (Aragonès, 1999).

El mes de maig Almera, Vidal i Bofill començaren a preparar la reunió. Després dela inauguració el 28 de setembre, en la que Almera prometé visitar un museu geològici paleontològic natural, i fins al 9 d’octubre, es varen fer excursions per la rodalia deBarcelona, Montserrat, Cardona, el massís del Garraf i el Penedès. L’àrea cartografiada

143

42 Els incidents dels naturalistes amb propietaris i amb individus dels cossos armats no eren, doncs, excep-cionals. N’han trascendit dos: el que segons la Crónica científica, 3(1890), p. 102, succeí “a un companyde la redacció” quan algú li va aviar els gossos, i el que Mn. Sabaté atribuia al Dr. Almera: Parece queotro dia iba de campo por el Penedés, estudiando la geología de una zona, en concreto un barranco, cuan-do le sorprendió la Guardia Civil, que le preguntaron qué hacia allí. Què n’heu de fer! Respondió, por locual le detuvieron y llevaron a la Masía Guineu; los propietarios de la casa eran muy amigos suyos y lereconocieron, con lo que fue dejado en libertad (Valls, 1983); això s’hauria esdevingut pels volts de 1895.Però sabent que Almera sempre portava sotana, l’anècdota sembla bastant inversemblant; no ho seria encanvi en el cas d’un paisà com Brossa, que també hagué de treballar a la mateixa zona. 43 Brossa: Carta a Almera, 26/07/98 (MGSB). Vegeu-ne la transcripció a l’Annex 6, núm. 5.

fins aleshores, i especialment les dues “regions” publicades foren visitades exhaustiva-ment pels expedicionaris gràcies a les facilitats que oferia la xarxa ferroviària; tambéveieren les col·leccions paleontològiques dels museus barcelonins, entre les quals la delMapa Geològic que es conservava provisionalment al Museu del Seminari.

Taula I. Excursions de la Societat Geològica de França a l’àrea cartografiada.

La discussió científica dels resultats obtinguts per Almera –Vidal féu notar en elcurs de la reunió l’honor que representava per al Dr. Almera el fet que la Societat revisési discutís els seus treballs sobre el terreny– palesà la solidesa de l’obra almeriana, per béque assenyalà alguns punts no del tot aclarits encara, com l’edat de la dolomia negra delGarraf, a causa de la manca de proves paleontològiques, i la de la granulita del Papiol,aparentment post-aquitaniana. D’altres qüestions, com l’estratigrafia del Trias i l’edatde les evaporites de Cardona, foren debatudes a les sessions sense que s’aconseguís unacord unànime, degut a la resistència d’alguns elements a reconsiderar les seves idees.La reunió es desenvolupà satisfactòriament per a la Société, segons expressaren Dollfusi Bergeron, qui declarà públicament en la sessió de 7/11 a París que Almera havia fet deBarcelona un veritable centre geològic. L’esdeveniment constatà la maduresa de lageologia catalana de l’època i contribuí a consagrar com a clàssics alguns dels aflo-raments més interessants estudiats pel Dr. Almera; constituí un veritable èxit per alsorganitzadors i consolidà les bones relacions existents entre els geòlegs catalans ifrancesos. En la història de la geologia catalana aquest esdeveniment ha quedat com unafita memorable, no superada encara (Aragonés, 1999).

La reunió fou seguida puntualment per la premsa gràcies a les informacionsdiàries facilitades per Bofill, qui en va comunicar un compte-rendu abreujat a laSociété i a l’Acadèmia de Ciències.44 La publicació de les memòries fou anunciada

144

Data Excursió/visita Full Lectura CompteRendu

28/09 A Sants i Montjuïc 1 Montserrat, 29/0929/09 A Olesa, la Puda i Monistrol 1 Montserrat, 29/091/10 A Montcada i Cerdanyola 1 Barcelona, 3/102/10 Col·lecció del Mapa Geològic (MGSB) – –2/10 A Vallcarca 1 Barcelona, 3/103/10 A Vallvidrera, Tibidabo i Esplugues 1 Barcelona, 3/104/10 A Castellbisbal i el Papiol 1 Vilafranca, 7/105/10 A Gavà, Bruguers i Vallirana 1-2 Vilafranca, 7/106/10 A Castelldefels i el Garraf 2 Vilafranca, 7/107/10 De Vilanova als Monjos 2 Vilafranca, 7/108/10 A Castellví de la Marca i St. Pau d’Ordal 2-3 Barcelona, 9/10

44 [Bofill, 1898]: “Reunion estraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia en Barcelona” 10 articlesI-X publicats a Diario de Barcelona, setembre 29; octubre dies 1, 2, 4, 6, 9, 11, 12, 15, 18; [Bofill, 1998]:“Reunión extraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia en Barcelona desde el miércoles 28 de sep-tiembre al sábado 8 de octubre de 1898” BolRACAB, 1(22): 455-468. Traducció francesa: Compte-Rendusommaire des Séances de la Société Géologique de France, 14: 83-102.

per Almera a la Diputació, amb la promesa d’enviar-les traduïdes, i atribuint l’honorde la visita a la Corporació, promotora de l’obra del Mapa:

Hecho es éste que redunda en gloria y honor de esa Corporacion que con tantointeres y sabio criterio fomenta esta clase de estudios elevando nuestro pueblo alrango de los mas civilizados del Universo que tanta importancia dan á los mismospor sus aplicaciones a los adelantos de la Agricutura y de la industria del país(Almera, ofici al President de la Diputació, 19/03/1899, AHDB).

Després de la reunió, Almera es dedicà a confegir-ne la memòria extensa fins al mesd’abril, i en va corregir les proves el maig del 99 mentre estudiava el sector Capellades-Carme-La Llacuna-Sta Coloma-Pontils-St Magí; es varen fer aleshores algunes excur-sions a la Puda, Monistrol i Montserrat. Finalment aparegué publicada entre 25/10 i30/11/1899, en el número de 1898 del Butlletí de la Societat Geològica, formant un llibretde 239 pàgines (Fig. 10) que constitueix una mena de memòria geològica de conjunt dela zona cartografiada.45 Aquesta publicació conté un esquema geològic del Vallès a petitaescala (Fig. 11) i un mapa paleogeogràfic dels temps pliocènics (Fig. 12).46

Seguidament, Almera oferí traduir la memòria; per bé que la Diputació acceptàinicialment una traducció parcial limitada a la província, en la que Almera va treballarentre juny i setembre de 1901, va decidir després no carregar al pressupost les des-peses d’edició.47 Poc després la traducció es va publicar a Madrid.48

145

45 [Almera, ed.] 1898. “Société Géologique de France. Réunion extraordinaire à Barcelone (Espagne) dumercredi 28 de septembre au samedi 8 Octobre 1898”. BullSGF, 26: 661-900. 46 L’original manuscrit d’aquest mapa, derivat de la geologia del full primer, es conserva al Museu delSeminari.47 Ofici al Dr. Almera, 21/10/1901 (MGSB).48 Traducció castellana: “Excursiones verificadas durante la reunión de la sociedad Geológica de Francia enSeptiembre y Octubre de 1898”. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España, 27(1900): 89-359.

Fig. 10. Portada del Compte-Rendu de la reunió extra-ordinaria de la Société géologique de France tinguda aCatalunya (setembre-octubre de 1898).

Fig. 10. Title page of the Compte-Rendu of the extra-ordinary meeting of the Geological Society of France,held in Catalonia in September-October 1898.

146

Fig. 11. Esquema geològic del Baix Vallés, publicat per Almera (1898).Fig. 11. Geological sketch of the lower Vallès, by Almera (1898).

Fig. 12. Almera, 1898: Esquemapaleogeogràfic de la rodalia deBarcelona durant el Pliocè.

Fig. 12. Almera, 1898: Paleogeo-graphic sketch of the neighbourhoodof Barcelona during the Pliocenetimes.

Acabament del full tercer (1898-99)

Després de treballar-hi Brossa des del desembre de 1898, la topografia de l’extremoccidental que faltava per a completar el sector de la Llacuna quedà acabada el 19 demarç de 1899 49, data en què fou presentada a la Diputació, alhora que es donava comptede la troballa de l’Acerotherium i s’advertia que el full primer s’havia exhaurit.50

Almera dedicà tot aquell any a l’estudi de la banda de terrenys triàsics, garumniansi eocènics de la Llacuna, Capellades, Orpí, Pontils, Sant Magí, Bellprat, etc., locali-tats que visità entre novembre del 98 i febrer del 99; seguidament revisà els afloraments de Torrelles, Pontons i Mas Fonoll, amb la participació de Font i Sagué iel mosso Martí. El 30/06/1899 presentà Almera a l’Acadèmia una estratigrafia delTrias de la Llacuna, demostrant la presència de tres nivells de guixos, l’existència del tercer membre triàsic i l’absència de l’infralias, contra el que alguns pretenien.51

L’existència del Keuper fou donada a conèixer a la Societat Geològica de França.52

Els originals manuscrits, que s’han conservat, revelen un canvi important en la formade treballar: des d’ara les bases topogràfiques es lliuraran al geòleg no a l’escala de lapublicació, sinó a escala doble (1:20.000), per tal d’ésser reduïdes posteriorment.53

Una prova impresa del full 3r fou presentada a l’Acadèmia (20/5/1900): a més delsterrenys infracretacis hi havia el Trias, molt desenvolupat, el Juràssic superior a SantQuintí, l’Eocè lacustre al Sot de Miralles; la calcària d’alveolines a Pontons i St. Magí;les capes de Cerithium i Turritella a Orpinell; les fàcies marines amb nummulits a Bell-prat; el conglomerat supranummulític a Queralt, i l’Oligocè lacustre a la Segarra.54

Revisió del full de Barcelona (1900)

És probable que en el moment de decidir els límits definitius del full segon ja s’hagués projectat una segona edició del full primer amb els límits desplaçats cap allevant. Amb la tria del límit nord del full primer com a paral·lel de referència per ala distribució dels fulls del Mapa, quedava per completar la cartografia al sud d’aquellalínia un triangle comprès entre el límit oriental i el mar; que des del punt de vistageològic tenia l’interès de presentar els únics afloraments triàsics de la SerraladaLitoral. Almera i Brossa, que ja havien trepitjat aquest sector l’any 95, hi treballarenjust abans de la reunió extraordinaria, entre juliol i setembre del 98.55 Per a l’ampliació del sector de Badalona i Montgat fou necessari que Brossa gravés unapedra de 22x27 cm.56

147

49 S’han conservat les minutes topogràfiques al lligall Llacuna (CCICC).50 Almera: ofici de 19/03/99 al President de la Diputació (AHDB).51 Almera: “Sobre el descubrimiento de la fauna de St. Cassien en el Trias de nuestra provincia”.BolRACAB, 1: 538-541. S’en conserva el manuscrit a l’Arxiu de l’Acadèmia: 116.5(CF 60).52 Almera: “Sur le Keuper de la province de Barcelone”, BullSGF, 27: 787-788.53 S’han conservat les minutes geològiques d’Almera, sectors d’Ancosa (31x31 cm) i la Llacuna(53,5x49), manuscrites sobre paper-tela (MGSB).54 BolRACAB, 1(29): 610-611.55 Minutes topogràfiques entre agost i octubre de 1898 a: Región sexta entre S. Llorens y Moncada (MGSB).56 Es conserva una prova d’aquest sector al Museu del Seminari (topografia litografiada i contactes entinta vermella), amb un retall afegit que va fins a la riera d’Alella i el mar.

D’altra banda, una segona edició permetria actualitzar la part geològica, sobre laque Almera no havia cessat d’incrementar els coneixements: la troballa d’una faunadel Silurià inferior a Montcada posterior a la grauvaca (4/11/1891), l’estratigrafia del Pliocè (1894) i la del Quaternari del Delta del Llobregat (1895); a més de lesaportacions dels seus col·laboradors (les memòries paleontològiques de De Angelis,la petrogràfica de Yarza i les discussions de la Reunió Extraordinària .57 També permetria actualitzar la gamma de colors, que en el full segon era la recomanada pelsorganismes geològics internacionals. D’aquesta manera, el full primer, que en prin-cipi era extraordinari, quedaria integrat a la sèrie 1:40.000.

En l’ofici que Almera trameté a la Diputació informant de la reunió de la SocietatGeològica de França proposà la reedició:

Corregida y adicionada con una faja en la parte oriental, á fin de hacer entrar enella los dos manchones de terrenos triasicos y paleozoicos de Mongat, que consti-tuyen el mojón mas oriental que ha quedado en el pais de la extension de estas capasque un dia cubrieron todos nuestros contornos, para lo cual contamos todavia con laexistencia de las piedras del grabado, de la Hidrografia y de la nomenclatura.(Almera, ofici al President de la Diputació, 19/03/1899, AHDB).

La proposició fou aprovada en la Sessió Pública Ordinària del 5 d’abril, no sensediscussió. Entre juliol del 99 i el de 1900, Almera es dedicà gairebé en exclusiva arevisar el mapa i a cartografiar el bocí de Badalona. Consta que en alguna de les sor-tides el va acompanyar Font i Sagué: a Santa Creu i Montalegre (22, 26 de febrer de1900, a Montcada el 8 de març; el mes de juliol a Santa Creu, el Papiol i Badalona,amb el mosso Martí; l’11 d’agost a Can Cuyàs de Sant Feliu. Ramon Nonat Comass’havia fet ressò de la col·laboració de Font a la premsa:

Donen idea de son treball constant […] algunes excursions fetes com á ajudantdel Dr. Almera, pera comprobar definitivament la formació del territori d’algunindret que deu comtar en lo mapa geológich que á cárrec de l’Excma. Diputacióprovincial s’està publicant […] (Comas, 1900).

Com a resultat de la revisió, es produïren nous descobriments que varen fer rectificar els límits dels terrenys:

Ultimamente, en este curso, con ocasion de verme obligado á recorrer de nuevoesta mole con el fin de comprobar unos límites y de rectificar otros de los diversosterrenos en ella contenidos, en atención a las observaciones hechas por los dignos ysabios miembros de la Sociedad Geológica de Francia […] he descubierto variosotros yacimientos […] que me han hecho modificar y rectificar los límites que habíaatribuído, en la primera edición de la hoja 1ª de esta provincia, á los diversos tramossilúricos en ella reconocidos, según se podrá ver en la 2ª edicion de dicha hoja […]que està en curso de publicación (Almera, a Memorias RACAB, 4[21]: 291-299).

Les noves troballes foren presentades a l’Acadèmia: els exemplars de graptòlitsdel Silurià, estudiats per Barrois, revelaven la presència de quatre horitzons: el Llan-doverià a Sta. Creu d’Olorde; el Tarannon a Cervelló, el Wenlockià a Gràcia, i elLudlovià a Cervelló (memòria llegida el 30/5/1900).58 Una excursió per estudiar lesrelacions entre els grups de Montgat i Vallcarca, com a suplement a les de la Reunió

148

57 Vegeu les referències d’aquests treballs a l’Annex I.58 Almera, 1902: “Mas graptolites en la mole del Tibidabo”. MemRACAB, 4(21): 291-299.

149

Fig. 13. Fulls del mapa publicats entre 1897 i 1900. A, Full III (1900); B, Full II (1897); C, Full I (2ª ed,1900). Reproduccions facilitades per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Fig. 13. Sheets of the Map issued between 1897 and 1900. A, Sheet III (1900); B, Sheet II (1897), andC, Sheet I (second ed., 1900). Courtesy of the Institut Cartogràfic de Catalunya.

A B

C

150

Extraordinària, fou llegida el 20 de novembre.59 En data 28/6/1900 es presentarenalgunes consideracions paleogeogràfiques: el mar anava des d’Escocia fins a Barcelonai Sardenya, cobrint tota l’Europa central i meridional (Butll. RACAB, 3(2): 20).

Impressió simultània dels fulls primer i tercer (setembre 1900)

L’edició del full tercer es va fer coincidir amb la segona del primer (Fig. 13).Després de corregir proves el mes de juny, la impressió va tenir lloc entre juliol isetembre de 1900. El cost va ser de 1.690 pessetes abonades a la casa Henrich, mésles 693 que va costar el paper de la casa Oliva. El primer d’octubre presentà Almeraa la Diputació el full imprès, la qual va fer constar

Que el cuerpo provincial ha recibido y examinado con la mayor satisfacción latercera hoja y la 2ª edición de la primera del mapa Geologico […] considerandodicho trabajo no menos digno de elogio que los anteriores por la perfeccion en quese ha ejecutado. (Ofici a Almera, 16/10/1900, MGSB).

El 3 de novembre es trameté l’edició: 600 exemplars de cadascuna, dels que s’arxi-varen 403 i 438 respectivament, un cop feta la distribució. El 20 de novembre, en pre-sentar la nova edició del mapa de la regió primera a l’Acadèmia,60 Almera afirmà queels retalls paleozoics de Montgat, Montcada i Vallcarca formaven part d’un únic massís:

[…] por vía de complemento de la relación de las excursiones efectuadas en nues-tra comarca por la SGF en 1898, demostró las relaciones geológicas que hay entre losmanchones de Montgat, Vallcarca y Montcada (Almera in: Bol. RACAB, 2(1), p. 20).

Font i Sagué saludà entusiàsticament l’aparició dels dos fulls en la sèrie d’articlesque dedicà al “Moviment científic catalá”:

La obra del Dr. Almera es gran, grandiosa, tant, que sols poden compréndrela bela gent de ciencia, pero no perçó dexa d’esser una obra sumament útil i práctica […]Fa més de 20 anys que’l Dr. Almera estudia y treballa diariament en lo [mapa]d’aquesta provincia, per voluntat propia de primer i subvencionat per la diputaciódesprés, y ab tots aquests anys sols ha pogut publicar tres fulles que comprenen loparalel inferior. (Font i Sagué, 1900).

Landerer, sempre amatent a la qualitat de la base topogràfica, hi posà les primeresobjeccions:

Así para inter nos he de expresarle que no me parece equitativo eso de que elnombre del topógrafo sea tan visible, cuando el mérito del mapa es geológico, y lootro es puramente accesorio ¿Porqué no decir nunca el género de proyección adop-tado? Yo ya me figuro porqué. (Landerer: Carta a Almera, 11/12/1900, MGSB).

El 28/5/1901 es presentà a l’Acadèmia la segona edició del primer full, juntamentamb una memòria sobre les relacions entre els afloraments paleozoics.

Acabada la impressió dels fulls, es dipositaren les pedres litogràfiques a laDiputació el dia 18 de febrer de 1901 (Fig. 14).

59 Almera, 1902: “Excursión geológica dirigida á estudiar las relaciones del grupo de Montgat con el deVallcarca”. MemRACAB, 4(25): 337-344.60 Almera, 1901: [Presentación de la segunda edición de la hoja primera del Mapa, y memoria sobre lasrelaciones entre el Paleozoico de Montgat, Vallcarca y Montcada]. BolRACAB, 2(1), p. 20 i 63.

151

FULLS QUART I CINQUÈ (1900-1915)

De l’estratigrafia a la petrologia

Amb la publicació dels tres primers fulls, quedava completada la fila més meridio-nal del mapa. Seguidament es començà la segona fila, al nord de la primera i a l’estdel meridià de Granollers, que s’havia adoptat com a eix director vertical probable-ment l’any 1895, quan Brossa efectuà alguns treballs topogràfics al sector d’Alella iVallromanes. Essent els terrenys gairebé del tot granítics, l’estudi geològic d’aquestsfulls plantejava problemes ben diferents dels dels fulls ja cartografiats: la petrologiade les roques ígnies i metamòrfiques ocupà el lloc de la paleontologia en la caracte-rització de les unitats cartografiables.

La superfície a estudiar inicialment, compresa entre el meridià de Granollers i ellímit provincial, havia de quedar dividida en dos fulls:

Estas abarcan el espacio que media entre el meridiano de Montgat-Granollers yel de la desembocadura del Tordera por el termino de la Provincia por el lado de Levante y todo el espacio que permita la máquina impresora entre el litoral y el inte-rior o Vallés. (Almera: Ofici 30/09/1902 al President de la Diputació, AHDB).

Pel que fa al desenvolupament de la cartografia, s’introduí una novetat interessant:l’objectiu no era anar omplint sectors de fulls, sinó estudiar les unitats geològiques,

Fig. 14. Distribució de les pedres litogràfiques sectorials dels tres primers fulls. 1, Barcelona; 2, Garraf;3, Vilanova-Vilafranca; 4, Pontons; 5, Martorell; 6, Sant Sadurní-Torrelles de Foix; 7, Ancosa; 8, Franjaafegida; 9, Badalona.

Fig. 14. Distribution of the lithographic stones of the sheets I-III. 1, Barcelona; 2, Garraf; 3, Vilanova-Vilafranca; 4, Pontons; 5, Martorell; 6, Sant Sadurní-Torrelles de Foix; 7, Ancosa; 8, Additional strip; 9, Badalona.

IIIII

I

7 5

23

41

96

8

152

cosa que es va fer per aquest ordre: 1) la serra de Llevant, 2) la vall de la Tordera, 3)el Montseny i 4) el Vallès. Probablement per estalviar temps no es varen imprimirmapes parcials sobre els quals traçar-hi a mà la geologia (altrament haguessin estat presentats a la Diputació, com es va fer en els fulls de ponent); en canvi en aquestanova etapa únicament es presentaren les proves d’impressió dels fulls definitius.

Massís del Montnegre (1900-1905)

Brossa començà l’aixecament topogràfic a principis de 1900 61 i Almera les ex-cursions a la franja costanera el mes de maig, arribant fins a Mataró. Al mes d’octubreanota solemnement en la llibreta el començament de las excursiones y trabajos decampo para la 4ª hoja. Notem, doncs, que el full inicialment previst com a quart noera el que es publicà finalment amb aquest número.

A partir de l’abril de 1901 trobem Brossa treballant en el sector central de Mont-negre-Corredor, que devia d’anar de Mataró fins aproximadament a Canet; hi treballàfins a l’abril de 1902.62 Es gravà un mapa entre Montgat i Mataró en dues pedres: unaal S d’Argentona (Sector de Mataró, 39x25.5 cm) i una altra al N (38x29, parcial-ment); mapa que es presentà a la Diputació el 30/09/1903 (Fig. 15).63

L’estudi del massís granític es presentava dificultós, tant per la seva accidentadatopografia com per la complicada estructura geològica. Per força, les roques s’haviend’estudiar al microscopi, cosa que exigí un esforç en la preparació de seccions primesal laboratori. Consten despeses per esmeril i planxes de ferro (24,80 pessetes), i retri-bucions als laborants (entre els quals un tal Ribas) per 27 pessetes, entre 1901 i 1902.L’aparent homogeneïtat dels terrenys no corresponia a la realitat:

Pues á pesar de que a primera vista se presenta uniforme su constitucion geo-logica, se ve con todo ser todo lo contrario al recorrerla, á causa de la multitud degrietas y fisuras abierta de antiguo en la misma, ocupadas posteriormente por erup-ciones porfidicas, granuliticas y sieniticas venidas á la superficie del interior de lacorteza terrestre en estado de fusión. (Almera: Ofici de 30/09/1902, AHDB).

Sector de Malgrat i Hostalric (1902-05)

Els treballs topogràfics començaren el juny de 1902 i es perllongaren fins acomençaments de 1905.64 El 3/10/1903 treballava Brossa el mapa comprès entre elsmeridians de Montgat i Olzinelles; aleshores Almera es disposava a començar la car-tografia geològica d’aquest sector,65 comptant de nou amb la col·laboració de Martí ifill, que exploraren el Montnegre entre octubre i novembre de 1903, i Santa Susannaentre juliol i octubre de 1904; també la de Font i Sagué, que entre novembre i gener

61 Minutes de Brossa: Región Quinta (CCICC)62 Minutes de Brossa: Levante (títol original) Región Quinta del Litoral (CCICC)63 N’hi ha un exemplar al Seminari: litografia (corbes de nivell) i manuscrit: hidrografia en blau, topo-nímia en sèpia; contactes en vermell.64 Minutes de Brossa al lligall Región Cuarta (CCICC)65 Almera: ofici al President de la Diputació, 3/10/1903.

(1904-1905) va fer una excursió de Blanes a Palafolls, Tordera i l’Empalme i excavàun os d’Elephas a Arenys en quaternari argilós. Prosseguiren els estudis petrogràficsgràcies al laborant Riba, preparador, a qui es pagaren 10 pessetes l’octubre de 1903.

El 5 d’octubre de 1904 s’havia enllestit la regió de muntanyes dels termes de Calel-la, Pineda, Malgrat, Orsavinyà, Sant Pere del Riu, Hostalric i Tordera, amb la qualcosa quedava acabada la complicada y no menos accidentada mole granítica y paleo-zoica de Montnegre. Aleshores es preveia ultimar els fulls i lliurar-los a l’impressorl’any vinent. La geologia de camp es dibuixà sobre un transparent a escala 1:20.000 iels contactes a 1:40.000 sobre una litografia de 26x48 cm.66

Entre els descobriments geològics d’Almera: una platja quaternària de Vilassar(comunicada a l’Acadèmia de Ciències el 15/06/1903, poc després que Depéretpubliqués la primera descripció d’una d’aquestes platges a França) i el Paleozoic deSt Pere de Riu i Sta. Susanna, en el que identificà el Silurià superior amb graptòlits iplantes (comunicació del 30/6/1904).67 A més del granit, travessat per pòrfids com a

153

Fig. 15. Mapa topogràfic parcial aescala 1:40.000 (litografia) formatamb les pedres de Mataró iArgentona, presentat a la Diputacióen data 30/09/1903. Reproducciófacilitada per l’Arxiu Històric de laDiputació.

Fig. 15. Topographic map on ascale of 1:40.000 (litograph of theMataró and Argentona stones).Submitted to the deputies of theBarcelona province in 30/09/1903.Courtesy of the Arxiu Històric dela Diputació.

66 Existeixen al Museu del Seminari les minutes geològiques de Malgrat, Canet, la Batllòria,Vallgorguina, Arenys, Montnegre que abasten la zona al S de la Tordera, entre la boca del riu i Calella;i l’esborrany Estremo oriental de la provincia de Barcelona 1/40.000. Dbre 1907 (títol manuscrit; contactes geològics en vermell sobre topografia impresa).

154

tota la comarca, hi havia pissarres cambrianes i silurianes; calcàries devonianes i pissares carboníferes o del Culm:

He logrado reconocer de un modo cierto la presencia del Silúrico superior pormedio del descubrimiento de sus fósiles característicos ó sean los Graptolites del tipoMonograptus en S. Pedro de Riu, en Sta. Susana, en S. Ginés de Palafolls y en Mal-grat; y el Culm ó Carbonífero inferior por la presencia de las lidianas, la grauwaka ylas impresiones de plantas de los generos Lepidodendron, Calamites, etc. en S. Pedrode Riu, de modo que el conjunto viene á ser una reproduccion de los terrenos paleo-zoicos de los contornos de la capital, de tal suerte que hubieran sido dificilisimos lostrabajos de clasificacion de tales terrenos, á no haber precedido los de esta comarcade Barcelona. (Almera: ofici al President de la Diputació, 5/12/1904, AHDB).

Cartografia d’un sector de la plana de Vic (1902-05)

Aquest estudi, que no forma part de la sèrie 1:40.000, està relacionat amb l’ex-diputat Francesc de P. Benessat 68. De fet, es tracta de l’estudi geològic de la rodalia deSt. Julià de Vilatorta, on hi havia una font bicarbonatada-càlcica-magnèsica que el Dr.Benessat havia analitzat uns anys abans. Tant l’estudi geològic, que Almera portà aterme entre setembre de 1902 i octubre de 1904, com l’aixecament topogràfic, realitzatper Brossa a l’escala habitual (1:20.000), es varen carregar al pressupost del Mapa.

Consta la presència d’Almera a l’àrea el 22/09/03, dia en què va perdre la llibretanúm. 19 entre Vilatorta i Granollers de la Plana. Estudià les roques eruptives de larodalia de St. Sadurní d’Osormort, enviant les mostres al petrògraf Adán de Yarza;havent comprovat a Sta. Susanna que l’edat del granit era post-carbonífera, concloguéque els dics que el tallen són més recents encara; notà que les pegmatites travessavenles capes més antigues del Trias al Pla de la Calma, i que el quars era encara posterior.El 19/05/1905 comunicà a l’Acadèmia el descobriment de colònies de briozous en elnummulític de St. Julià de Vilatorta; estudiats pel prof. Neviani, donaren tres espèciesnoves.69 La geologia es dibuixà sobre un transparent a escala 1:20.000;70 el 30 de junyes presentà el mapa a l’Acadèmia de Ciències.

Francesc Benessat i J.M. Bofill 71, de la casa “El Solà” s’oferiren a sufragar lesdespeses de topografia i gravat del mapa. Almera proposà primer publicar-lo a

67 Almera, 1904: “Una playa de cuaternario antiguo en el llano de Vilasar”. MemRACAB, 4(39): 515-523; resums a BolRACAB, 2(6),p. 191 i 200; id.: [Nota sobre rocas ígneas y presencia del Silúricosuperior con graptolites en Sta. Susana], BolRACAB, 2(7), p. 273.68 Francesc de Paula Benessat (†1910), farmacèutic i naturalista sabadellenc. Com a diputat provincialhavia estat, amb Ramon Rocafort, J. A. Benach i J. E. Manfredi, un dels promotors de la continuació dela cartografia geològica, proposta feta a la Diputació el 14/01/1884.69 Almera, 1905: “Sobre el descubrimiento de varias colonias de Briozoos en las capas nummulíticas alpie del castillo de San Julián de Vilatorta”. BolRACAB, 2(8), p. 349.70 Existeix al Museu del Seminari: Vilatorta ó entre Vich y las Guillerias 1:20.000; paper-tela 50x56 ambla topografia (corbes, toponímia, hidrografia) i els contactes geològics superposats.71 J.M. Bofill i Pichot, metge (deixeble de Ramón i Cajal i de Joan Cadevall) i entomòleg. Fou membrede la Reial Acadèmia de Ciències i de la Institució Catalana d’Història Natural, entitat que presidiriaabans de passar a la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans el 14/02/1911. La vinculació dela ICHN a l’IEC, la publicació dels fulls 4 i 5 en català i el traspàs del mapa geològic de la Diputació al’IEC s’han d’atribuir al seu treball al front de la Secció de Ciències de l’Institut (Camarasa, 2000).

155

l’escala habitual; però finalment es va gravar a l’1:30.000 sobre una pedra de44,5x61 cm; de la topografia se’n varen tirar unes proves (Montaner, 1991), en unade les quals dibuixà Almera la geologia.72 Es publicà amb l’encapçalament CartaGeológica y Topográfica de San Julián de Vilatorta y sus alrededores ó de entreVich y las Guillerías […] Año 1905. (Fig. 16).

La memòria, intitulada Descripción geológica y génesis de la titulada “Plana deVich” acompañada de su Mapa topográfico-geológico á la escala de 1/30.000, llegidaen sessió 30/6/1905, es publicà formant part de la sèrie de l’Acadèmia; se’n va fer unsuplement de tirada de 1000 exemplars amb la inscripció de portada “Subvencionadaper la Excma. Diputación provincial i data de 1906. D’aquests, Almera n’envià 600a la Diputació, després de reservar-se’n 400 com era costum.73 Una altra edició de lamemòria, que inclou també el mapa, es va publicar dins la sèrie de memòries de laSociedad Española de Historia Natural.74

72 Una de les proves topogràfiques és a la Cartoteca de Catalunya (reproduïda al seu Cataleg general, p.296); una altra al Centre Excursionista de Cataluna. Es conserva l’original geològic al MGSB.73 Almera: Ofici al President de la Diputació, 4/05/1906 (AHDB).74 Memorias de la R. Sociedad Española de Historia Natural, 3(6): 432-468, amb el títol “Descripciónde la comarca titulada ‘Plana de Vich’”. Resums a BolRACAB, 2(8): 325 i 350-51.

Fig. 16. Mapa geològic de la roda-lia de Sant Julià de Vilatorta (entreles Guilleries i la plana de Vic),publicat a 1:30.000 l’any 1905.

Fig. 16. Geological map of SantJulià de Vilatorta (between theGuilleries massif and the Vicplain), published in 1905 on a scaleof 1:33.000.

Visitants il·lustres (1904-1910)

Després de la Reunió Extraordinària de la Societat Geològica de França, se suc-ceïren les visites de notables geòlegs europeus a les àrees cartografiades. Així, el9/11/1903, M. Bergen visità els afloraments del Papiol amb Almera, segons consta enla llibreta de camp núm. 20.

L’any 1904, Bergeron i Almera intentaren explicar les suposades superposicionsanormals dels nivells paleozoics mitjançant la tectònica tangencial, aleshores una nove-tat procedent dels estudis alpins. Presentaren sengles notes a les Acadèmies de Ciènciesde París i Barcelona, on Almera la va llegir el 28/02 i 9/03/1905. Es publicà al Butlletíde la Societat Geològica de França, i en versió bilingüe a les Memòries de l’Acadèmia.

El juny de 1905, Dr. Rudolf Hoernes, de Viena, viatjà a Barcelona amb la finalitat dereconèixer el terciari català. Almera li ensenyà en primer lloc les col·leccions del mapa:

Desde luego fui recibido de la manera más amistosa y cordial que imaginarpudiera, por parte del eminente geólogo […] que en sus investigaciones geológicaspor Cataluña ha hecho un estudio acabado y completo de dicha región. Este señortuvo la amabilidad de mostrarme la rica colección geologica que he revisado en elSeminario […] [al inspeccionar la cual] pude orientarme perfectamente acerca decuanto yo luego debia investigar sobre el terreno; respecto de lo cual he de consignarel modo atento con que dicho señor me facilitó la realización de mis excursiones,puesto que unas veces me acompañó personalmente y otras me hizo acompañar porsu ayudante el Sr. Faura y sus discípulos. (Hoernes, 1907).

Almera l’acompanyà a l’Eocè de la comarca de Vic (excursió a Vilatorta,Fàbregues i Osormort, 5/06/05), a Montserrat i al Pliocè inferior del Papiol, –yaci-mientos que de ningún modo pueden considerarse pontienses– al tall de Sant Paud’Ordal (me cabe la satisfacción de poder afirmar que he encontrado perfectamenteacordes la descripción hecha por dicho autor [Almera] i la realidad, respecto á laconstitucion de este importante perfil); el diumenge, 28 de maig a Montcada, ambFont i Sagué i una nombrosa concurrència –probablement deixebles d’aquest alsEstudis Universitaris Catalans–; d’altra banda, Faura l’acompanyà a Montjuïc, onobservà la coincidència faunística amb els jaciments del Penedès amb Pereirœa.75

Altres il·lustres que probablement visitaren els autors i les col·leccions del mapa, peròque no deixaren tanta petja, foren: Depéret, qui en carta a Bofill 20/12/04 diu que ha estata Barcelona; Édouard Harlé, en una carta a Almera 12/12/1908 sobre la mandíbulade Montcada i l’Elephas de les Corts declara haver estat a Barcelona, i Adolf Wurm,qui en una carta a Almera de 10/04/13 assegura haver estat a Pallejà tres anys abans.

Projecte de fulls i desenvolupament dels treballs (1905-1906)

L’extensió que havien de tenir els dos fulls de llevant no es comença a concretarfins al 9/09/1905. Un cop acabats el massís del Montnegre i el Baix Tordera fins alslímits provincials, es decidí incloure el vessant Sud del Montseny:

156

75 Almera, J., 1907: “Extracto de una memoria titulada ‘Un reconocimiento de los terrenos terciarios delas comarcas occidentales bañadas por el Mediterráneo’, presentada a la Academia Imperial de Cienciasde Viena, tomo CXIV, parte I (año 1906) por el Dr. Rodolfo Hörnes” MemRACAB, 6(11): 135-140.

157

Para ello es preciso estudiar el trozo de Vallés que va desde el meridiano de Gra-nollers á los confines de la Prov. de Gerona y extender las excursiones y estudios á lamitad meridional de la mole del Montseny, puesto que cogen perfectamente en la hoja4ª [sic], dado el grandor de la maquina y de otro lado queda ella con una forma masregular […] para dejar terminados los trabajos topográficos y geológicos así decampo como de gabinete que faltan, creo que será preciso emplear todavía todo loque resta de este año y una gran parte del año 1906 (Almera: ofici al president de laDiputació, 9/09/1905, AHDB).

En el mateix ofici, proposà Almera imprimir conjuntament ambdós fulls per tal d’estalviar despeses i assegurar la identitat dels colors, cosa que la Diputació aprovà.

L’aixecament topogràfic es va fer entre agost de 1905 i desembre de 1906.76 Elsetembre de 1906 el gravat del full 4rt estava gairebé acabat, i, malgrat les dificultatsque presentava l’estudi de la zona del Pla de la Calma i Tagamanent (full 5è), latopografia abrupta del massís i la manca de fòssils paleozoics, s’esperava publicarambdós fulls l’any vinent:

No obstante atendido lo avanzado de los trabajos así topográficos como geologi-cos de gabinete y de campo, y los estudios comparativos que pueden hacerse con losterrenos de la mismas épocas y de la misma índole de la mole del Tibidabo sera masfacil últimar dentro del año próximo las dos hojas y darlas ya á la imprenta. (Almera:Ofici al President de la Diputació, 19/09/1906, AHDB).

El 29 de maig de 1907 la part geològica estava pràcticament acabada (Fig. 17), itambé la topografia de camp, però no encara la de gabinet; Almera presentà aleshoresla xarxa hidrogràfica i fragments de mapes topogràfics; però es queixà que els treballstopogràfics eren penosos i que no hi havia prou pressupost:

Mis deseos, como los de VE. y de todas las personas científicas y demas á quienesinteresa la divulgacion de los conocimientos cientificos, es que se termine cuantoantes el trabajo, á fin de darlo á la publicidad; pero la penuria de medios con quesufragar el trabajo del topografo, que dicho sea de paso, por tener que hacerlo todo,esto es, dibujar en el campo y trasladar á la piedra en el gabinete los trabajos decampo le exige necesariamente mucho tiempo, no permite activar el grabado ylitografiado con la rapidez que se desea. (Almera: Ofici al President de la Diputació,29/05/1907, AHDB).

Per aquesta raó demanà 2.000 pessetes extraordinàries del pressupost corrent, cosa que es va aprovar el 4 de juny. El 30 de setembre s’havia acabat latopografia de camp del full 5è amb el sector al N del Mogent,77 i s’havia començata gravar.78 El sector Hostalric-Sant Celoni es gravà a 42x31 cm;79 mentre que el delMontseny o de la Garriga, que Brossa anomenà Cuencas del Congost, Mogent iTordera, feia 48x32,5 cm; se’n varen tirar algunes proves.80

76 Lligall De puntos diseminados entre Cánoves y Hostalrich – de la Quinta y la Cuarta (CCICC).77 Minutes topogràfiques a: Ultimas de la región quinta, entre gener i juliol de 1907 (MGSB).78 Almera: Ofici al President de la Diputació, 30/09/1907 (MGSB).79 Prova a MGSB amb la topografia, la hidrografia en blau i la toponímia manuscrita en negre.80 Es conserven al MGSB: un topogràfic amb les corbes i part de la toponímia, hidrografia i vies; unaprova amb la topografia; una altra amb la toponímia manuscrita i els contactes geològics en tinta vermella; hi ha una altra prova amb la toponímia en vermell i els contactes geològics en negre.

158

IV

V

7 65

4

38 2

1

0

IV

V

Fig. 18. Distribució de les pedres litogràfiques sobre les que Brossa gravà la topografia dels fulls IV i V(1900-1909). 0, Badalona, 1, Mataró; 2, Argentona; 3, Arenys; 4, Malgrat; 5, Tordera; 6, Gualba; 7,Congost; 8, Franja afegida.

Fig. 18. Litographic stones on which Brossa engraved the topography of sheets IV and V (1900-1909).0, Badalona, 1, Mataró; 2, Argentona; 3, Arenys; 4, Malgrat; 5, Tordera; 6, Gualba; 7, Congost; 8, Additional strip.

Fig. 17. Fulls IV i V. Mosaic format amb els originals topogràfic-geològics a escala 1:20.000 que es conserven al Museu del Seminari.

Fig. 17. Sheets IV and V. Patchwork formed by the manuscripts maps on a 1:20.000 scale property ofthe Museu del Seminari.

Almera havia estudiat els sediments lacustres de Campins 81 i s’havien reconeguten el Montseny les mateixes unitats paleozoiques que a Collserola. Els fòssils deCampins foren obtinguts per Martí entre octubre de 1905 i gener de 1906; també escompraren fòssils als treballadors de les pedreres. La recerca de fòssils del Paleozoicdel Montseny prosseguí durant tot 1906 (Cànoves, Figueró, Palautordera, entre febr-er i juliol; Aiguafreda i la Mora entre Octubre i desembre) i els primers mesos de 1907(Cànoves).82 Amb els resultats obtinguts, Almera presentà al primer Congrés de Nat-uralistes espanyols de Saragossa proves de la invariabilitat de la fauna siluriana, el mesd’agost de 1908.

Segona part dels terrenys pliocènics (1907)

Als 15 anys de la publicació de la memòria geològica dels terrenys pliocènics,Almera donà a la impremta un segon lliurament que completava la seva magnaobra sobre el Pliocè del Baix Llobregat. Aquesta segona part era dedicada a lapaleontologia i aparegué sense peu d’impremta i paginada a continuació de laprimera. Consta de dues parts i un apèndix: sota el títol Catálogo de las fauna yflora fósiles contenidas en estos depósitos y determinación de la edad de cada unode sus tramos hi ha el catàleg faunístic, que inclou la fauna malacològica, ja estu-diada per Almera i Bofill, seguida d’unes consideracions paleogeogràfiques, pale-oclimàtiques i estratigràfiques; inclou aportacions de Depéret (mamífers), Schrodt(foraminífers) i Lambert (equinoderms). S’hi adjunta la flora pliocènica, determi-nada per Saporta i Boulay, ja publicada abans, amb unes consideracions sobre laseva naturalesa i origen. Al final s’hi adjunten les memòries de De Angelis de 1895sobre antozous i briozous.

El conjunt forma una bella monografia de 355 pàgines, més XL annexes, i 24làmines de fòssils entre fotografies i gravats, algunes dibuixades per Font i Sagué.

El 10 de juny de 1908 Almera lliurà a la Diputació 600 exemplars de lamemòria Los terrenos pliocénicos del llano de Barcelona, dels quals 240 com-plerts, i 360 únicament amb la descripció geològica. La presidència ordenà que esrepartissin (1908), passant a l’arxiu els 360 de la primera part i 150 del volumcomplet.83

Addició d’una franja a ponent (1907-1908)

Inicialment s’havia previst que el límit occidental del full cinquè fos l’anomenatMeridià de Matas, que coincidia grosso modo amb el curs del Congost, però finalment

159

81 Almera, 1907: “Estudio de un lago oligocènico en Campins”. La memòria, llegida a l’Acadèmia el29/03/1906, es conserva manuscrita a l’Arxiu d’aquella corporació. Es publicà a MemRACAB 6(2): 11-20; resums a BolRACAB 2(8), p. 424 i 2(9), p. 437.82 D’aquesta època són els records que ha conservat la família d’Almera sobre els costums del canonge:en les excursions pel Montseny muntava un ruc i portava un ajudant anomenat Martí; anava sempre ambsotana i s’allotjava a les rectories (Valls Julià, 1983, p. 43).83 Ofici signat per Prat de la Riba (AHDB).

es decidí desplaçar-lo cap a ponent, per tal d’incloure-hi el vessant occidental de lavall, amb l’argument que convenia a la distribució general i enriquia la gamma de terrenys del full 5è:

Examinada la manera como quedaba el resto de la Provincia por el lado occi-dental y la superficie que abarcaba hasta sus confines con la de Tarragona, he vistoque convenia ampliar algo mas esta hoja, á fin de conseguir que al final del trabajototal, no quede espacio ó punta alguna de la Provincia, que no pueda quedar com-prendida en la última hoja. Por otra parte desde el punto de vista geologico es tam-bien muy conveniente añadir á esta hoja la faja lateral del O del Congost arribaindicada, porque con ello se consigue hacer entrar en la misma una gran porcion deterreno ecocenico lacustre y marino que es la continuacion del de la plana de Vich yque se puedan ver sus relaciones con el trias sobre el cual aquel descansa. (Almera:Ofici al President de la Diputació, 15/09/1908, AHDB).

La cartografia de la franja afegida es va fer durant els anys 1907-1908. Les min-utes topogràfiques es conserven al MGSB.84

Entre juliol de 1907 i maig de 1908 Almera solia sortir al camp, preferentment alCongost, en companyia del seminarista Marià Faura i Sans i d’altres excursionistescom Coromines, Tomàs, Wynn i Santamans.85 Un dels resultats d’aquestes excursionsfou el descobriment de la flora triàsica del Figueró en una pedrera del terme de Mont-many 86 i dels briozous eocènics, l’estudi dels quals fou confiat a Ferdinand Canu.87

Entre agost i setembre de 1908 Almera estudià l’estratigrafia de Bertí i treballà en alllegenda del mapa. Llegí a l’acadèmia una memòria sobre l’extensió del Culm, i unasíntesi sobre l’evolució paleogeogràfica.88

Proves de topografia dels fulls 4rt i 5è (1909)

Es construí un mosaic de la regió 4ª, a falta encara d’un petit sector al N de Bredai Hostalric, amb les litografies sectorials corresponents: Tordera (23,5x47 cm), Breda(32,7x30,5 cm) i Arenys (33x36? cm); porta una cartel·la manuscrita: Region cuartao del río Tordera al Litoral.89

160

84 Minutes a: Región sexta al Este (nov. 8-febrer 1909) MGSB i Ultimas de la región Quinta (id). 85 Probablement, tots ells membres de la Institució Catalana d’Història Natural. Si més no, Llorenç Tomàs[ca.1870-1916], advocat i mineralogista que presidiria la institució i substituiria Font i Sagué als EstudisUniversitaris Catalans; se li atribueix la instal·lació de les col·leccions de la Diputació a la UniversitatIndustrial (1912) i és conegut pel treball “Els minerals de Catalunya” que es va publicar pòstumament.Frederic Wynn i Ellis (?-1932), també era membre de la Institució, de la que fou conseller i vicesecretari,força actiu fins 1914; estava vinculat a la Garriga (Dades extractades de CAMARASA, J.M., 2000).86 Almera, 1909: “Descubriment de una de las antigues floras triássicas al Nort de Barcelona”. Butlletíde la Institució Catalana d’Història Natural, 6(2): 11-14.87 En resultarien els treballs: Canu, F., 1913: “Bryozoaires fossiles des terrains éocènes du Pla de laGàrgara, près Aiguafreda (Lutétien)”. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 10(7): 102-105; i Faura, M., i Canu, F., 1916: “Sur les bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne” Treballsde la Institució Catalana d’Història Natural: 59-193.88 Almera, J., 1908: “Sobre la extensión del Culm en el NE de la provincia de Barcelona y sus relacionescon el aluvión del Vallés”. BolRACAB, 2(10): 509, i Almera, 1909: “Ensayo de una síntesis de la evolución geológica de la comarca de Barcelona”, MemRACAB, 8(4): 41-53.89 Existeix al MGSB, amb la toponímia manuscrita en negre.

A punt d’entrar en màquines es reduí el pressupost a 5.000 ptes., cosa que motivàuna demanda de 2.500 addicionals, amb càrrec al pressupost extraordinari, per a lesdespeses de paper i la impressió dels fulls ja acabats (22/03/09), petició que fou infor-mada negativament per la Comissió (14/07/1909). La migradesa del pressupost obligàa interrompre temporalment els treballs. No obstant, a l’agost estaven en curs d’im-pressió; se’n presentaren a la Diputació proves de la topografia:

Esta trabajando ahora el litografo-grabador en litografiar las vias de comuni-cación, los nombres de los pueblos y de las casas, asi como los de los accidentestopográficos. Terminado este trabajo de litografia de la parte geográfica, débeseempezar inmediatamente el de la parte geologica ó sea los limites de los terrenos dediferentes edades y formaciones en ellas comprendidos y proceder a la impresión encolores representantes de los mismos. (Almera: ofici al President de la Diputació,20/08/1909, AHDB).

Les primeres proves topogràfiques impreses porten cartel·les iguals a les defi-nitives, però amb data de 1909: Región cuarta o del río Tordera detallada […]1909, faltant encara el tros al N de la Tordera. Sobre una d’aquestes proves esdibuixà la geologia.90

Brossa acabà entre abril i setembre de 1910 el sector al N d’Hostalric i Breda.91

Treballs geològics entre 1909 i 1912

Almera mantingué l’activitat habitual de sortir al camp 4 o 5 dies al mes al Congost, el Montseny i el Maresme amb els companys excursionistes; però desprésdel fatídic estiu de 1909 tan sols consta la companyia de Llorenç Tomàs en dues oca-sions, i la de Faura en els períodes estivals.

Marià Faura, a més d’acompanyar Almera al camp, devia fer tasques auxiliars:consta, per exemple, en una carta d’Stevenson a Almera, que li va enviar una llista noespecificada. Després de publicar articles de premsa sobre la necessitat d’un noumapa de Catalunya (Faura, 1909), Almera aprofità la seva estada a Madrid –on, coma estudiant de Naturals s’estigué entre 1909 i 1912– com enllaç amb Ramón Adán deYarza, encarregat de l’estudi de les roques ígnies:

La present es pera acusarli rebut de les preparacions de roques [de] Catalunya yque el Dr. Raymond Adán de Yarza ja les ha vist totes. Mentres ell en son excellentmicroscopi va observant i comunicant-me lo que hi nota jo vaig apuntant lo mes espe-cial de cada preparació, prescindint dels caracters generals […] Si hi ha en algunapreparació l’aspecte característich d’alguns elements petrográfichs me l’ensenya yme fa anotar les diferéncies ab els altres. Vet aquí que jo vaig fent-hi práctica […]espero no tardará en enviarmen una altra remesa, ja que hi som bé podriem determi-nar totes les de la colecció del Seminari, com també se’n podrien fer preparacions deles que hi ha a la colecció del Museu Petrográfich del Parch […] podriem enviar unapreparació d’aquella roca tan estranya de Llavaneras que n’hi ha un bloch al Parch[…] (Faura: Carta a Almera, 7/02/1909 dins: Via, 1975).

161

90 Es conserva al MGSB. La geologia es va dibuixar també sobre la zona sense topografia.91 Brossa: Lligall De puntos diseminados entre Cánovas y Hostalrich de la Quinta y la Cuarta (CCICC).

Consta que l’any 10 es varen facturar 184 pessetes en concepte d’esmeril, bàlsamdel Canadà i treballs de preparació i estudi de roques, i l’any següent 10 pessetes perbàlsam i vidres.

En una carta de 27/01/11 consta que Faura anà a buscar unes mostres que aAlmera li interessaven, i li diu: les preparacions últimes com que totes s’han derebaixar ho aniré fent amb calma, y ja l’hi aniré notificant.

Els resultats de l’estudi petrogràfic foren presentats per Almera a l’Acadèmia deCiències el 27/02/1913. La memòria, que és una relació de les descripcions de leslàmines primes, es publicà al cap de dos anys, amb la indicació “Subvencionada por laExcma. Diputación provincial”; se’n trameteren 600 exemplars a la Diputació el 5 dejuny de 1915. El cost de l’edició, de la que s’encarregà la casa López Robert, fou de 130pessetes, inclòs el paper, la tirada i l’enquadernació. Tant la descripció manuscrita (perFaura?) com les proves d’impremta corregides per Almera es conserven al MGB.

Un altre fruit de l’estada de Faura a Madrid fou la revisió de l’estratigrafia paleo-zoica, treball que va llegir com a tesi doctoral l’any 1912 i que publicà la Real SociedadEspañola de Historia Natural. Gairebé simultàniament, Pruvost advertí les pissarres por-pra del Papiol, suposadament tremadocianes, contenien al Montseny fauna carbonífera;la revisió dels fòssils classificats anys enrere per Barrois confirmà la nova atribució. Larectificació arribà just a temps per a incloure-la en l’explicació dels nous fulls IV i V(1913). També fou incorporada al Prodromus de la fauna paleozoica, treball de Fauraque guanyà el premi Agell de l’Acadèmia de Ciències (1914).

Començament del full 6è (1910-13)

Un cop enllestida la topografia del full 5è, és possible que Brossa projectésacabar el full de Vic, del que ja s’havia publicat el sector de Sant Julià de Vilatorta;sembla indicar-ho l’existència d’una base sobre paper-ceba amb les xarxes hidrogrà-fiques i de camins a la rodalia de Seva, entre Balenyà i l’Arola, i entre Coll Formici la Serra;92 però no tenim cap indici que arribés a començar els treballs de camp.Després d’acabar el sector d’Hostalric, es dedicà, a partir d’octubre de 1910, a larodalia de Sabadell, i durant 1911, a la zona nordoriental del full sisè, a ponent delscingles de Bertí.93

El 16 de setembre de 1912 Almera demanà a la Diputació, com cada any, que des-tinés 7.500 ptes. del proper pressupost per al Mapa, a fi de poder imprimir els fulls 4rti 5è, i de continuar los de la region vecina á la hoja 5ª ó sea empezar los trabajos yestudios de campo así topográficos como geologicos de la hoja 6ª .

En el moment de la renúncia, Almera, exposà que hi havia una bona part, dibuixa-da pel topógraf-gravador, de la Fulla Sexta.94 S’han conservat, d’aquesta època, dosoriginals topogràfics de contorns poc regulars, a l’escala 1:20.000, avui a la Cartotecade Catalunya: De Castelltersol a Centelles i a Bertí 1:20.000 per E. Brossa (dibuix de39x40 sobre un full de paper-ceba de 48x45, el límit N del qual és el paral·lel del turó

162

92 Manuscrit de 50x48 cm, sense data (MGSB).93 Minutes de Brossa: octubre 1910-desembre 1911 (Vallès central), al lligall Región sexta entre S.Llorens i Moncada (MGSB); Castelltersol i alt Ripoll (1911) al lligall Región sexta al Este (MGSB).94 Almera: ofici 12/08/1914 (AHDB).

del’Home, amb els meridians de Caritg a llevant i de Fabra/Rodós a ponent);95 i De laregió dels Fays i Vallés occidental, 1:20.000, (dibuix de 38x29 sobre paper de 50x33).96

En la llibreta de camp del Dr. Almera hi trobem una excursió a Aiguafreda i al Plade la Gàrgara, amb una secció estratigràfica, i una altra a Aiguafreda i Tagamanent(24/04 i 20/05/1912, respectivament); així com sortides de Faura a Aiguafreda iValldeneu, (14/05 i 10/06/1913).97 Consta, d’altra banda, en una relació d’excursionsfetes durant 1912, que Faura estudiava entre Caldas, Sant Feliu de Codines i Castell-tersol la hidrologia de la vall que aflueix a St. Miquel del Fai, per encàrrec de la Cen-tral Elèctrica de Daví, cosa que s’adiu amb el segon dels mapes abans esmentats.98

Després d’aquestes activitats, els treballs del full sisè no es reprendrien fins a laredacció del nou projecte de mapa, estès ara a tot el país, per primera vegada amb unprojecte de distribució de fulls i que obligava al replantejament previ dels treballstopogràfics. Projecte que fou efímer, atès que aviat s’abandonà l’escala 1:40.000 pertornar a la 1:100.000 original. És per això que el full sisè no s’acabaria mai.

Edició dels fulls 4rt i 5è (1913-14)

L’any 12 prosseguiren els treballs d’edició, i el 27/02/1913 presentà Almera a l’Acadèmia les proves dels fulls 4 i 5, juntament amb preparacions de roques ígniesde 47 localitats.99 El 12 d’agost de 1914, trametè 1200 exemplars de cada full (600 enpaper de registre i 600 en paper més prim, ja que els primers no eren prou correctes.El 30 de desembre presentà a l’Acadèmia el full 4, i demostrà que la vall de la Torderaera, com el Vallès, una vall d’enfonsament.100

En dos articles a la Veu de Catalunya amb motiu de l’aparició dels fulls, Faura vafer notar la utilitat que havien tingut els fulls publicats, i afirmà que

Amb aquestes cinc fulles resta terminada tota la costa de la provincia deBarcelona, deixant el Dr. Almera […] ben afermats els fonaments de aquella obra monumental amb que immortalitzarà la Història de Catalunya (Faura, 1914).

Almera rebé, un cop més, les felicitacions dels seus col·legues francesos. Enopinió de Depéret, c’est une des cartes les plus remarquables qu’ai vu; per LouisGentil, l’Espagne peut être fière d’avoir un savant comme vous, et nous d’avoir, del’autre côté de la frontière, un confrère dont les beaux travaux sont en si parfaite harmonie avec les nôtres. Paul Choffat, que casualment cartografiava un àrea geològi-cament semblant a la mateixa escala de treball de 1:20.000, agraí la tramesa del mapa,que li serviria de model de cara a la publicació del seu.101

163

95 Còpies al Museu del Seminari, amb la toponímia manuscrita.96 D’aquest se’n va fer una versió posterior amb els límits regularitzats: De la Regió dels Fays i VallésOccidental fet en 1915 per E. Brossa y entregà en Janer 1916. 1:20.000, 49,5x25 (Còpies en paper, MGSB).97 Almera: Llibreta nº 25 (MGSB).98 Faura: Relació d’excursions (MGSB).99 Dos anys més tard es publicà la memòria: Almera, 1915: “Algo sobre las rocas eruptivas del NE deBarcelona”, dins: MemRACAB, 11(25): 330-331; resums a BolRACAB, 3(5): 321 i 330-331.100 Almera, J., 1915: “Hoja 4ª del mapa geológico de la provincia de Barcelona o del Bajo Vizcondado.Descripción físico-geológica del Bajo Vizcondado (Tordera) y sus valles de hundimiento y erosión”.MemRACAB, 11(22): 365-371. Resums a BolRACAB, 3(6), p. 457, i 3(7), p. 533.101 Cartes a Almera (MGSB): Depéret, 15/03/1915; Choffat, 16/08/1915; Gentil, 11/02/1916.

Edició catalana dels fulls (1914-1915)

En el moment de renunciar Almera a la direcció del Mapa, s’estava portant aterme una edició en català (dita segona edició) dels fulls 4rt i 5è, d’acord amb elsdesigs de la Diputació:

Tinc la satisfacció de participarli que s’està fent, segons los desitjos de VE, l’edició d’aquestas Fullas amb llengua catalana, á la cual acompanyará una Memòriao explicació mes detallada dels terrenys i l’exposicició de fets fisics y de fenómensgeológics que no pogueren cabrer en las mateixas Fullas per l’estretor de l’espay dequ’en ellas se pogué disposar. (Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/08/1914).

Hi ha una nota manuscrita amb correccions a la lletra de la regió 4ª, datada 26/01/15(MGSB). Se’n va fer una tirada de 1.500 exemplars. Almera presentà personalment aPrat de la Riba els fulls el dia 30 d’agost, cosa que aprofità per demanar una consignacióde 10.915 pessetes al proper pressupost per les despeses que ha ocasionat l’impressiócorregida de les mateixes (targeta d’Almera a Prat, fons Prat de l’ANC). Les memòriesprevistes no s’arribarien a publicar, tot i haver estat traduïdes per Faura.102

En aquesta ocasió els exemplars de la nova edició no ingressaren a l’arxiu provin-cial, sinó que passaren a l’Institut d’Estudis Catalans.103

CRISI I TRASPÀS DEL MAPA (1909-1914)

Abans de 1899, les propostes d’Almera havien estat sempre acceptades per laDiputació sense ombra de crítica. Però les coses començaren a canviar quan alguns dipu-tats alçaren la veu contra la lentitud amb què avançava l’obra, i a demanar un pressupost,cosa que Almera es negà sempre a fer.104 A partir de 1909, coincidint amb l’aparició denous projectes d’abast nacional, les subvencions destinades al Mapa queden sensible-ment retallades, cosa que retardarà encara més l’aparició dels dos fulls en curs. La cons-titució de la Mancomunitat (6/04/1914) comportà un replantejament dels projectescartogràfics en curs, i significà de fet el final del mapa topogràfic i geològic provincial.

Primeres crítiques dels Diputats (1899-1906)

En discutir la Sessió Pública Ordinària del dia 11 d’abril de 1899 el dictamen del 5anterior, el Diputat Sr. Malla va assenyalar per via d’esmena que malgrat els anys passatsdes de l’inici del mapa només se n’havien presentat dues seccions, i que atesa la neces-sitat de conèixer les depeses provincials se li hauria de demanar al Dr. Almera quant detemps necessitava per enllestir-lo. Respongué el Sr. Benet i Colom amb un elogi delMapa i la seva utilitat; també el Sr. Buigas. Els Srs. Ferrer, Vidal i Soler es mostraren

164

102 Es conserven al Museu del Seminari.103 No n’hem pogut documentar una possible distibució gratuïta, ni tampoc si Almera es va reservar unapart de la tirada, com es va fer en les publicacions anteriors en compliment del conveni amb la Diputació.104 Ja en els inicis de l’obra, quan se li demanà pressupost del mapa 1:100.000, al·legà que era imposi-ble fer un pressupost, i que tampoc es podia fer una programació de temps (Almera: Ofici al Presidentde la Diputació, 26/03/1886 (AHDB).

165

Fig.

19.

Ful

ls I

V (

dret

a) i

V (

esqu

erra

) de

l map

a. R

epro

ducc

ions

fac

ilita

des

per

l’In

stitu

t Car

togr

àfic

de

Cat

alun

ya.

Fig.

19.

Map

she

ets

no. I

V (

righ

t) a

nd V

(le

ft).

Cou

rtes

y of

the

Inst

itut C

arto

gràf

ic d

e C

atal

unya

.

d’acord amb el diputat crític, ja que en la seva opinió era una despesa, i com a tal hauriad’estar sotmesa a règim pressupostari. Benet i Colom negà que es pogués subjectar apressupost, ja que era un treball científic. Seguidament rectificaren els crítics Ferrer,Vidal, Soler i Malla. Encara intervingueren Garriga (en el sentit del Sr. Malla), Casassai Espinós (en sentit contrari). La Comissió de Foment no va admetre l’esmena. Posada adiscussió, el Sr. Vidal i Valls recordà que Jacint de Moulin havia fet pressupost. InsistíBohigas que no era exigible; Benet assegurà que no tenia constància del pressupost deMoulin, i Sandiumenge que no es debatia una esmena sinó una addició al dictamen.Posada a discussió, es va desestimar l’esmena i es va aprovar el dictamen.105 Almera esva assabentar pels diaris de la discussió, i seguidament escrigué a Benet i Colom,al·legant que era una utopia pretender calcular no ya aproximadamente, pero ni siquieraremotamente … el cost final de l’obra.106 L’any 1901 la Diputació desestimà afegir alpressupost de 1902 la quantitat de 2.500 pessetes que Almera havia demanat per tal depublicar la memòria de la reunió extraordinària de la Societat Geològica de França, mal-grat que inicialment havia donat a entendre que veia amb bons ulls aquesta publicació 107

i sabent que Almera n’havia acabat la traducció castellana:108

Por ahora no se estima conveniente consignar cantidad alguna para la publi-cación de la traducción de la parte referente a esta provincia de la memoria de lasociedad geológica de Francia, dandose expresivas gracias al mentado Dr. Almerapor dicha traduccion y comuníquesele el presente acuerdo… (Ofici al Dr. Almera,21/10/1901, MGSB).

Els debats a la Diputació sobre el Mapa prosseguiren en anys successius. En la Ses-sió Pública Ordinària de 13 d’octubre de 1903, el diputat Sr. Morros impugnà el dicta-men, al·legant que les inversions pujaven ja a 119.750 ptes., i que el mapa duraria moltsanys; per tal de no gravar tant el pressupost proposà rebaixar l’assignació a 2.000 ptes.anuals. El Sr. Benet al·legà que la rebaixa no faria sinó retardar l’acabament de l’obra;Morros, que s’hauria de fixar un termini; Benet, que la intervenció d’un paràmetredesconegut (la geologia) ho impedia; que la partida era per a material i no per a sous.Finalment, s’aprovà el dictamen amb el vot en contra del Sr. Morros.109

L’any següent fou el Sr. Coderch qui impugnà el dictamen, preguntant quantes sub-vencions serien necessàries encara per a acabar l’obra; respongué el Sr. Benet que noera possible saber-ho. Finalment s’aprovà amb els vots en contra dels Srs. Coderch iMorros. Des d’aleshores, l’aprovació dels dictàmens no fou automàtica, sinó que solienquedar sobre la mesa en primera instància a petició d’algun diputat (1906, 1909).110

166

105 Diputació de Barcelona: Acta de la SPO de 11/04/1899 (AHDB).106 Almera: Carta a Benet i Colom, 14/04/1899 (AHDB). Reproducció: Annex 6, núm. 7.107 Ofici al Dr. Almera, 20/11/1900 (MGSB).108 Almera: Ofici al President de la Diputació, 25/09/1901 (AHDB).109 Diputació de Barcelona: Acta de la SPO de 13/10/1903 (AHDB).110 Entre els diputats citats en el present capítol, hem identificat en el fitxer de l’AHDB els següents:Benet i Colom, Francesc (Diputat per Granollers, 1892-1905); Buïgas i Montravé, Gaietà (Diputat perVic i Berga, 1892-1901); Casassa i Xarrié, Josep (Diputat per Barcelona, 1898-1903); Coderch i Manau,Joaquim (Diputat per Mataró i Arenys, 1905-1909); Espinós i Stocklein, Josep (Diputat per Barcelona,1892-1905; President entre 1903-1905); Ferrer i Vidal, Josep (?); Garriga i Miquel, Jaume (Diputat perBarcelona, Hospital-Drassanes, 1898-1902); Malla i Grané, Santiago (Diputat per Granollers entre 1892i 1901); Morros i Roger, Jaume (Diputat per Barcelona, 1903-1907); Sandiumenge, Magí (Diputat perVilanova i Sant Feliu, 1898-1903); Vidal i Valls, Joan (Diputat per Terrassa i Sabadell entre 1896 i 1905).En cursiva, els partidaris de continuar l’obra del Mapa en la mateixa forma.

Reducció de la subvenció anual (1909)

Havent sol·licitat Almera la quantitat de costum per a l’exercici de 1909(15/09/1908), quedà el dictamen sobre la taula a petició del Sr. Gubern;111 fou retiratper la Comissió el 13 d’octubre. Finalment es pressupostaren 5.000 pessetes, queAlmera, en un ofici de 22/03/1909, considerà insuficients, i demanà que es restablísla subvenció habitual, cosa que fou informada negativament i desestimada en conse-qüència. La rebaixa comportà un alentiment dels treballs:

La obra del levantamiento del Mapa Geológico […] ha tenido que sufrir este añoun paréntesis en su realización, debido á lo exiguo de la subvencion en el presupuestoconsignada. No obstante, las dos hojas (4ª y 5ª) en las que se viene a la vez traba-jando con el fin de poderlas publicar simultaneamente […] tocan ya á su término,pues no solamente estan finidos los trabajos de campo, sino tambien la difícil yentretenida labor del grabado de las mismas […] Está trabajando ahora el litografo-grabador en litografiar las vias de comunicación, los nombres de los pueblos y de lascasas, así como los de los accidentes topográficos. Terminado este trabajo delitografia de la parte geográfica, débese empezar inmediatamente el de la partegeológica […] (Almera: ofici de 20/08/1909, AHDB).

Preveient la compra del paper i les despeses de publicació, Almera demanà per al1910 la quantitat de 10.000 pessetes, que el dictamen va rebaixar a 7.500 (la SPO de15 d’octubre acordà prescindir del dictamen, atès que el pressupost ja havia estataprovat). És per això que per al 1911 sol·licità que es consignessin 5.000 pessetesaddicionals en el pressupost extraordinari, amenaçant amb suspender los trabajos deimpresion de los colores en dichas hojas y terminarlas por completo;112 però el dic-tamen de la Comissió les deixà en 2.500, i així s’aprovà en la sessió de 31 de gener.

Projecte d’un mapa agronòmic de Catalunya (1909)

L’arribada dels catalanistes a la Diputació permeté superar l’estret marc provin-cial. En són un reflex els articles que els Srs. Novellas, Laforga i Bulbena publicarena la Veu de Catalunya entre novembre de 1908 i gener de 1909 en els queassenyalaven la importància i necessitat del mapa agronòmic. El prevere Marià Faurai Sans, col·laborador d’Almera i distingit espeleòleg, aleshores estudiant a Madrid,respongué amb un projecte d’escala i abast molt diferents del Mapa que s’estava elaborant. El qual s’havia demostrat útil, però era només el primer pas per a fer l’agronòmic, no se sabia quan es podria acabar, i a més, el seu abast territorial era perforça limitat:

Importància [de la geologia] que ha sigut equilatada en la producció vinícola delPenadés, fonamentats en el mapa geològich del doctor Almera; y és llastimosamentsensible que altres comarques que tenen un tresor extraordinari en el seu terrer, restinpobres pèr mancalshi un mapa que’ls senyali les extensions propies pera determi-nades plantacions (Faura, 1909, article II).

167

111 Gubern i Fàbregas, Santiago; fou diputat per Barcelona (Parc i Nord) entre 1907 i 1911.112 Almera: Ofici al president de la Diputació, 19/01/1911 (AHDB).

El mateix Faura exposaria posteriorment amb detall la utilitat dels tres primersfulls del mapa provincial:

Han servit moltíssim per ampliar la xarxa de carreteres provincials, per a fixarels termes d’alguns ajuntaments; i, sobretot per als agricultors han sigut de gransutilitats, car a En Marc Mir, de gloriosa remembrança li serviren per a implantar lesvarietats de ceps americans en els terrenys a propòsit per a quiscuna d’elles, i,actualment, en sa ratificació, l’Estació Enològica de Vilafranca hi estampa els fruitsd’aquella distribució vitícola per tot el Penedès (Faura, 1914).

El nou mapa, que serà la riquesa y salvació de nostra renaixenta Patria, elpodrien finançar les diputacions (reconexent la tutela que exerceixen avui quiscuna enla seva provincia y demà mancomunades, no deixeràn d’esmersarhi la seva influèn-cia econòmica) amb ajut dels Ajuntaments importants. Les seves característiques hau-rien de ser les següents:

Convé que es fassi a una escala regular y suficient. L’escala més proporcionaday més fácil pera les deduccions de càlculs […] és la de 1 per 100.000 […] la partgeogràfica deuria ser lo més perfecta possible […] Aquesta secció se pot dir que jan’és casi feta, reunint les moltes cartes geogràfiques parcials existents […] Sobrel’esquelet de la carta geogràfica de Catalunya, ab colors variats i de tòns clars, s’hisenyalarien els elements geològichs del nostre terrer, prescindint dels nivells de quis-cun dels pisos, ja que amb aquests n’hi hà lo suficient; a més, se deurien fer constarels anticlinals y sinclinals graduats, y fins les falles. Es essencial fer la part orogrà-fica ab unes curves de nivell que variessin de 25 metres respectivament, indicant elscingles y les planuries (Faura, 1909, article I).

És justament aquest projecte el que acabaria adoptant la Mancomunitat a partir de1919, sota la presidència de Puig, després de no poques vacil·lacions, i en el que participaria Faura de manera destacada.

L’afer de la ubicació de les col·leccions (1910-1912)

Per iniciativa d’Artur Bofill, que dirigia el Museu Martorell des de 1891, s’haviaformat (1906) la Junta Municipal de Ciències, que agrupava els museus de la ciutat;Almera i Cadevall en formaren part fins que l’any 1909 foren substituïts per Fontseréi Vidal; hi havia també Font i Sagué, que desaparegué el 19/04/1910, i Odón de Buen.Com ha explicat Gómez-Alba (1992), havent sortit Almera de la Junta i als pocs mesosde la desaparició de Font i Sagué, Fontserè va fer notar que els llibres i exemplars delmapa Geològic passaven a formar part de la biblioteca i Museu del Seminari (Fig. 20),

[…] caso verdaderamente anómalo […] siendo así que corresponde á la Diputa-cion Provincial, y en defecto de esta al Ayuntamiento, por poseer este una Institución,en donde tendrian perfecta cabida los referidos libros y fósiles y podrian utilizarselibremente por los visitantes, cuyas ventajas no ofrece el Seminario. (Acta de la Juntade Ciències Naturals, 12/08/10, in: Gómez-Alba 1997, p. 240).

Tot seguit (29/9/1910) l’alcalde de Barcelona, Josep Roig i Bergadà, reclamà perofici a la Diputació el traspàs al Museu Martorell de les col·leccions del MapaGeològic: es proposava que els exemplars quedessin a cura del director del Museu;anàlogament, les obres de consulta comprades amb càrrec a la Diputació podrien passar a la biblioteca del centre:

168

169

Fig. 20. El Museu d’Història Natural del Seminari de Barcelona, seu factícia del Mapa Geològic. A, salaon s’exhibien les col·leccions, en una fotografia publicada l’any 1912; B, Gabinet de treball del Dr.Almera, dibuix de l’autor a partir d’una fotografia de 1919?; C, plànol de les dues dependències delMuseu, segons un dibuix inèdit de Bataller (ca.1930, MGSB).

Fig. 20. The Natural History Museum of the Seminary of Barcelona, the center where the geological mapwas made. A, Show room, in which the collections of the map were displayed, together wich other mate-rials (foto published in 1912); B, Almera’s work cabinet (author’s drawing after a photo taken around1919); C, Plan of the whole Museum, from a drawing by Bataller (ca. 1930, MGSB).

A

B

A

C

La circunstancia de que una vez realizados dichos estudios, no prestan utilidadalguna los referidos ejemplares, mientras instalados en el Museo, podrian ofrecerseal examen y estudio de la generalidad, ha impulsado a la citada Junta a formular lapeticion que tengo el gusto de dirigir a VE de que se sirva disponer la entrega á laJunta Municipal de Ciencias Naturales de los ejemplares de que hago mérito […]Igual petición formulo respecto de las obras adquiridas, para llevar á cabo dichosestudios, que podrian pasar á formar parte de la Biblioteca Pública existente en elmencionado Museo (Ofici de l’Alcalde de Barcelona, José Roig i Bergadà, al Presi-dent de la Diputació; esborrany, FJCN).

Traslladat l’ofici al Dr. Almera (3 de novembre), respongué aquest que no conve-nia entregar els exemplars fins que no s’acabés el mapa; d’altra banda, alguns fòssilsno havien estat encara classificats, per tant no tindrien utilitat de divulgació; i que lamajoria eren exemplars fragmentaris. Suggerí lliurar exemplars duplicats de les espè-cies més freqüents. La Diputació acordà el 6 de desembre respondre a la Junta …

Que por el Dr. D. Jaime Almera, Presbitero, encargado del mapa Geológico deesta provincia, se ha ofrecido á entregar á dicha Junta con destino al Museu Martorell los ejemplares de fósiles, rocas, minerales, &. que buenamente pueda, ámedida que lo consientan los trabajos de ejecución del citado mapa (Ofici del presi-dent de la Diputació, in: Gomez Alba, 1997, p. 240-41).

Al cap d’alguns mesos, Faura exposà en una sessió de la Institució Catalanad’Historia Natural la conveniència de crear un Museu regional sota la protecció dela Diputació. La Institució hi estigué d’acord i anomenà una comissió per aexposar la idea al President de la Diputació, Prat de la Riba,113 cosa que es va ferel 31 d’octubre:

Ahir visitaren al president D. Enrich Prat de la Riba el doctor Faura y altres varisindividus de la junta directiva de la ICHN, exposantli el desitg de que se reuneixin enuna les diferentes col·leccions de aquest genre que existeixen disperses a Catalunyaab l’objecte de formarne una de completíssima, i que respongués a les creixentsnecessitats que son estudi exigeix. (La Veu de Catalunya, 1/11/1911)

El President reconegué l’encert de la idea i demanà un projecte i més dades.Faura dibuixà aleshores una planta del projecte: una sala d’exposició amb armaris ivitrines (minerals, fòssils, flora, mamífers, aus, peixos, insectes i animals inferiors),dibuix que existeix al MGSB.

Però la comissió provincial ja havia disposat (17/08/1911) que es traslladés al’Escola Industrial la col·lecció Moragas, consignant cada any 3.000 pessetes per aatendre les despeses. Es destinaren efectivament 3.000 pessetes els anys 1913 i 1914.Per la seva banda, Agell, el professor encarregat, sol·licità successivament 5.000 i5.500 pessetes els anys 1915 i 1917, respectivament.114 Si hem de creure LlorençTomàs, alguns exemplars procedents del seminari es començaren a instal·lar a partirde 1912, tot i que el trasllat del gruix de la col·lecció petrogràfica es devia fer desprésde la jubilació del Dr. Almera:

Actualment s’está instalant a la Universitat Industrial (Can Batlló) tot el mate-rial recollit durant les excursions que ha fet el citat Doctor [Almera]. La Institucióreb ab veritable gust aquesta noticia (Tomàs, 1912).

170

113 Faura: nota manuscrita, MGSB.114 AHDB, lligall 3278.

Intervenció de l’Institut d’Estudis Catalans (1911)

En les actes de la Secció de Ciències de l’IEC consten diverses actuacions enrelació al traspàs del Mapa Geològic i la traducció al català de les seves publicacions,a partir de 1911.

Als pocs mesos d’ésser creada, la Secció, en junta tinguda el 11 de juliol de 1911,examinà la qüestió de l’eventual publicació dels treballs del Mapa Geològic per partde l’Institut d’Estudis Catalans. En vista de les dades aportades pel President de laDiputació i pel Secretari de l’Institut es desistí de moment i s’acordà que l’Instituts’entengués amb el Dr. Almera per la publicació en català dels seus treballs.

El primer de desembre s’acordà que Bofill i Pichot s’informés de la possibilitatde traduir al català totes les inscripcions dels mapes.

L’any 1912 el mapa va canviar d’unitat administrativa, en passar de la Secció deFoment, Negociat d’Agricultura, Indústria i Comerç, a la d’Instrucció Pública i BellesArts. Poc després (17/01/13), Bofill i Pichot informà de les seves gestions per a dura l’Institut els treballs del mapa. S’acordà publicar les memòries dels fulls com afascicles apart, seguint el model del de Vic (que el mateix Bofill havia contribuït apublicar), i s’acordà estudiar la reedició en català de la lletra dels mapes.

Advertiment de la Diputació (1912)

En la discussió dels pressupostos de 1912, el diputat Sunyol es va pronunciar con-tra la partida de 4.000 pessetes destinada a la formació del Mapa Geològic, argumen-tant la parsimònia amb què, segons ell, progressava l’obra. Li contestà el senyorDuran i Ventosa 115 manifestant que, després de les contradiccions en què havia incor-regut el senyor Sunyol, no resultava difícil refutar els seus arguments:

Ademés s’ha parlat de les cantitats que la Diputació ha destinat pera la forma-ció del mapa, y sobre aquest punt cal fer constar que’l doctor Almera no s’ha ficatni un sol centim a la butxaca […] Y la feina que ha relisat es ben notable. Bastaque examinin las fullas publicadas pera que tothom se’n pugui formar un conceptecabal. Y s’ha de tenir en compte que aquest treball servirà a la Diputació pera la realisació d’una obra tan important com el catastre (La Veu de Catalunya,29/11/1911).

Finalment, el Sr. Duran i Ventosa manifestà que la comissió d’Instrucció Públicamantenia la partida; passà a votació i fou aprovada. La nota de despeses de 1910 vaquedar sobre la mesa en la SPO de 25 de juny.

En el ple de 2 de Juliol de 1912, el Sr. Sunyol insistí que el mapa havia costat unaquantitat excessiva i que si morís el Dr. Almera seria ineficaç, ja que l’obra quedariaper acabar. Segons les seves dades, la Diputació hi havia destinat total de 179.500 pes-setes, per tan sols tres fulls publicats. Això feia un cost aparent de 60.000pessetes/full, tot i que si s’haguessin acabat els dos fulls restants el cost real baixariaa 35.000 pessetes/full. Es proposà aleshores que el Dr. Almera…

171

115 Diputats que se citen en aquest capítol: Sunyol i Pla, Antoni (Diputat per Barcelona, 1909-13, crític);Duran i Ventosa, Lluís (Diputat per Barcelona, 1911-15, favorable).

Se rodee de elemento joven para el caso de que el gran geólogo no pudiera seguirsu obra, estos discipulos, adiestrados por aquel, podrian concluirla. El Sr. Duran yVentosa da cuenta de que hizo una visita al Dr. Almera y éste le manifestó que ahoraestavan impriméndose dos mapas a diez y ocho tintas, trabajo sumamente delicado yde gran complicacion que seguramente no terminaria hasta fines de año. Dice que elpropio Dr. Almera le comunicó que trabaja con jóvenes entusiastas a quienes procurainculcar la aficion a estas faenas, para el caso de que el se viera imposibilitado determinar la obra emprendida. (Diputació de Barcelona: acta de la Sessió de2/07/1912, AHDB).

Renúncia del Dr. Almera i traspàs del Mapa a l’IEC (1914-1915)

El mateix dia que va presentar a la Diputació l’edició dels fulls 4rt i 5è(12/8/1914), el Dr. Almera, que ja tenia 70 anys, donà per acabada la seva participacióen la tasca del Mapa Geològic, suggerint el Dr. Faura com a continuador. A l’efectetrameté un escrit al President de la Diputació en el que proposà de passada reunir deles col·leccions del Mapa en un local a propòsit.

Ab aquesta ocasió, crec oportú cridar la atenció sobre la gran conveniència dereunir y colocar ordenadament en un lloc públic los exemplars de rocas, minerals yfóssils, classificats degudament, que s’ha recullit durant aquestos trenta anys y hanservit per a la confecció científica de las cinc Fullas publicadas, ab lo fi de poderservir en tot temps de consulta als geólecs nostres y als extrangers que visiten el paísper a conèixer les suas riquesas científicas-naturals (Almera: escrit al president de laDiputació, 12/08/1914, AHDB).

Reunida la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts el 24 d’octubre, va accep-tar la proposta del Dr. Almera, acordà agrair-li la seva profitosa tasca, manifestar elsentiment perquè no podia acabar la publicació dels altres fulls; acceptà l’oferimentde reunir les roques, minerals i fòssils, indicant que per a aquesta tasca es posés d’acord amb la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa que laDiputació aprovà en la immediata sessió pública del dia 27.

En la sessió de la Secció de Ciències de 4 de novembre, es va donar compte de lacomunicació de la Diputació amb la renúncia del Dr. Almera i la proposta a favor deFaura, disposant que la continuació del Mapa i el Museu Geològic es fessin sota lainspecció d’aquell Institut, el qual acordà fer-se càrrec dels dos projectes en sessió deldia 18. El 16 de desembre es nomenà Faura director tècnic de l’organització del Mapa,cosa que aquest acceptà l’11 de gener següent, presentant un informe on s’exposava elpla per a la continuació del mapa de la província. Pocs dies després l’IEC va adoptaralguns acords delegant en el Sr. Bofill i Pichot per a portar a terme el nou pla, i l’1 demarç comunicà a la Diputació l’acceptació de l’encàrrec :116

Se continuen els traballs del Mapa geològic de Catalunya, donant-los unaorganització, ja no lligada a una obra personal, que els anys y altres circumstanciespoden interrompre, sinó plenament oficial, assegurant-ne la duració fins a la fi. (LaVeu de Catalunya, 13/03/1915)

172

116 Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña,pp. 7-8 (MGSB).

El nomenament de Faura es va fer efectiu el 28 de juny. El Mapa formava part delsServeis Científics-Administratius de la Mancomunitat: en una Guia publicada el 1916pel Consell de Pedagogia apareix el títol “Servei del Mapa Geològic i Topogràfic del’IEC”, amb el personal següent: Marià Faura, director; Eduard Brossa, dibuixanttopògraf, i Ramon Bataller, ajudant-recol·lector.

Retorn dels materials (1915-16)

Poc després de renunciar a continuar el Mapa, Almera redactà un testament en elque explicità la seva voluntat de retornar a la Diputació tots els materials, i donàinstruccions sobre la manera de fer-ho:

Mis albaceas y herederos, denunciarán a la Excma. Diputación los ejemplares derocas y fosiles que existen en mi poder, ya en casa, ya en el Seminario, lo mismo quelos libros que conste que por ella han sido costeados, para que la misma acuerde eldestino que quiera darles. Todo esto consta en las cuentas presentadas a laDiputación, anuales, y en el sobre o carpeta en que están contenidos y llamarán paraello al Rdo. Dr. Mariano Faura y Sans para que les ilustre […] Lego a la casa de lamaternidad de les Corts, todo lo que acredito de la Diputación por los trabajos efec-tuados durante este año en la publicación del Mapa Geológico de la provincia.(Almera: testament signat 11/10/1914, in: Valls Julià, 1983, p. 115).

El 12/11/1915 Almera tramet una llista de llibres i instruments científics adquiritsamb càrrec al Mapa –entre els quals dos microscopis– i torna documents procedents del’Arxiu (probablement, els manuscrits i llibres de Moulin). Una anotació al marge, delPresident Prat de la Riba, disposa que passin aquests materials a la Biblioteca de

173

Fig. 21. Portada de l’Atlas de Cuvier, un dels llibrestraspassats del Seminari a la Diputació deBarcelona, avui a la Biblioteca de Catalunya.

Fig. 21. Title page of Cuvier’s Atlas, one of bookstransferred from the Seminary to the BarcelonaTown Hall; now in the Biblioteca de Catalunya.

Catalunya.117 Tot seguit el President requerí al director de l’esmentada la biblioteca, queera la de l’Institut d’Estudis Catalans, per que vos serviu recullir les obres i efectes deque’s tracta i ingressarlos en aqueixa Biblioteca. (ofici 19/11/1915, MGSB). Els llibres(un lot de 93 títols) ingressaren a la biblioteca el mes de gener de 1916, on encara hisón (vegeu l’Annex 4). Una relació (incompleta) dels llibres tornats, mecanografiadaper Faura, va ésser publicada per Casanovas (1989).

Traspàs de les col·leccions (1916)

A començaments de 1916 les col·leccions petrogràfiques del Mapa Geològics’havien traslladat a la Universitat Industrial, on s’instal·laren al laboratori que dirigiaJosep Agell, juntament amb la col·lecció Moragas, que era també propietat de la Diputació:

Respecte las rocas i minerals la tasca de son trasllat a la Universitat Industrialde sa pertenencia está ja casi acabada. Queda ara per fer lo trasllat de la part mesimportant i numerosa que son los fóssils, los cuals deuhen ser separats dels

174

117 Almera: Ofici al President de la Diputació, 12/11/1915 (AHDB).

Fig. 22. Col·lecció petrogràfica: mostra de roca; etiquetes i preparació microscòpica (MGB). Foto J. Vidal i Fugardo.

Fig. 22. Petrographic collection: rock sample; hand-made labels and thin section. (MGB). Photograph J. Vidal i Fugardo.

175

pertanyents al Seminari ab los cual han estat i están actualment barrejats degut amotius cientifichs […] Poch s’ha pogut trevallar durant aquesta temporada ja perhavert mort lo Sr. Tomas, ja perque la temperatura de l’estació no ha permés restarmolt temps seguit en locals desprovistos de calefacció. Desapareguda aquesta causad’acord ab lo rvnt. Mariano Faura Pbre., encarregat de la continuació del mapa geo-logic per VE podrá activarse i completar el trasllat de lo que resta, instalantlo defini-tivament en lo local disposat i preparat per VE. (Almera: Ofici al president de laDiputació, 11/03/1916, AHDB).

A l’efecte es disposaren 4.000 pessetes (el pressupost de la Diputació eren de5.000 per a 1915 i de 8000 per a 1916). Més endavant, la Junta Mixta de Ciènciesdecidiria un nou trasllat cap al Museu de Catalunya. Les col·leccions de fòssils esvaren traslladar posteriorment, entre 1918 i 1923. Actualment es conserven ambduescol·leccions, petrogràfica i paleontològica al Museu de Geologia de Barcelona. (vegeul’Annex 3).

Liquidació dels comptes pendents (1915-1918)

Els comptes de 1913, justificant 4.000 pessetes, no es presentaren fins al febrer de1915. No ens consten els de 1914; el 16 de març de 1916 sol.licità Almera un pres-supost extraordinari de 8.500 pessetes a fi de finiquitar lo pago de gastos pendents;118

però malgrat una recomanació favorable del director de l’Institut de Ciències, Eugenid’Ors, tan sols rebé aquell any 4.000 pessetes, amb les que liquidà rebuts de Brossa ide la casa Henrich.119

Més encavant es comunicà a Almera que en en el Pressupost ordinari de 1917 s’hiconsignarien la quantitat de 7.000 pessetes. Se li indicà aleshores que el compte de 1915l’adrecés a la Diputació i el de 1916, a l’Institut (ofici de 6/11/1918); el primer el va pre-sentar el 31/10, per 4.000 pessetes, i s’aprovà el 12 de desembre. Del segon no en tenimnotícia; sembla que la consignació per a 1917 s’esgotà, i Almera hagué d’esperar a l’anysegüent per a cobrar el saldo que acreditava: unes 4.500? pessetes avançades de la sevabutxaca a Brossa, López Robert, René, Verdaguer, Capdevila i Henrich entre 1914 i 1918.

ASPECTES ECONÒMICS

Subvencions

L’obra del Mapa no hagués estat possible sense el suport econòmic de la Diputació,sostingut al llarg de més de tres dècades. El total dels recursos posats a disposició fins a l’any 1915 es pot avaluar en 209.250 pessetes al llarg de 31,5 anualitats, querepresenten per terme mitjà 6.642,86 pessetes/any.120

118 Almera: Ofici al President de la Diputació, 15/03/1916 (AHDB).119 Almera: Nota de despeses, 25/10/1916 (AHDB).120 Si tenim en compte que l’any 2001 es calculava que una pesseta de 1908 equivalia a unes 400 pessetes corrents, el total subvencionat equivaldria a 504.200 euros: uns 16.000 euros/any.

ExerciciSol·licitades Concedides

pressupostari Ordinàries Extraord. Totals Pressupost Pressupost Totalsordinari extraord.

1885-86 [1.500] – [1.500] 1.500 – 1.500 [100]1886-87 [1.500] – [1.500] 1.500 – 1.500 [100]1887-88 [1.500] – [1.500] 1.500 – [1.500] [100]1888-89 3.000 5.000 8.000 2.500 5.000 [7.500] 93,751889-90 2.500 5.000 7.500 7.500 – 7.500 1001890-91 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001891-92 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001892-93 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001893-94 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001894-95 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001895-96 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001896-97 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001897-98 7.500 4.000 11.500 7.500 4.000 11.500 1001898-99 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 100

1899(1sem.) [3.750] – [3.750] 3.750 – 3.750 [100]1900 [7.500] – [7.500] 7.500 – 7.500 [100]1901 7.500 7.000 14.500 7.500 4.500 12.000 82,761902 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001903 7.500 2.500 10.000 10.000 – 10.000 1001904 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001905 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001906 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001907 7.500 2.000 9.500 7.500 2.000 9.500 1001908 7.500 – 7.500 7.500 – 7.500 1001909 7.500 – 7.500 [5.000] – [5.000] 66,671910 10.000 – 10.000 5.000 – 5.000 50,001911 5.000 5.000 10.000 5.000 2.500 7.500 75,001912 S/d S/d S/d [4.000] – 4.000 ?1913 7.500 – 7.500 [4.000] – 4.000 53,331914 S/d S/d S/d [4.000] – [4.000] ?

Liquidació 1 8.500 – 8.500 – [4.000] 4.000 47,06[Liquidació 2] S/d – [4.500] [4.500] ?

TOTALS [>187.400] >30.500 [>217.900] [182.750] [26.500] [209.250] [96,03]

% de lasubvenció sol·licitada

La concessió de les subvencions anuals es feia a sol·licitud d’Almera, en generalcoincidint amb la presentació de resultats; la Diputació, previ dictamen de la comis-sió corresponent, n’aprovava la consignació en el proper pressupost. Com es pot veureen la taula II, les quantitats pressupostades coincidiren gairebé sempre amb lessol·licitades, fins a l’any 1908. En conjunt, s’aprovà el 96% de les quantitats sol·lici-tades per Almera.

La subvenció anual no es mantingué constant: en un primer període entre 1885 i1888, corresponent a la cartografia a escala 1:100.000, era de 1.500 pessetes anuals;entre 1888 i 1908, període durant el qual es realitzà tot el treball de camp dels cincfulls, estigué compresa entre les 7.500 i les 12.000 pessetes; després de 1908, períodeque correspon a la publicació dels fulls IV i V, les concessions habituals estiguerenentre les 4.000 i les 5.000 pessetes, amb una punta de 7.500.

176

Taula II. Subvencions de la Diputació (pessetes).

Despeses

Les despeses de cada any eren comunicades al President de la Diputació en unescrit signat per Almera, de vegades conjuntament amb Bofill.121 La Diputació lesaprovava previ dictamen favorable de la comissió corresponent. Amb una sola excep-ció (curs 1890-91), les despeses justificades cobrien la totalitat de la subvenció con-cedida. En aquest cas únicament es justificaren 5.002,74 pessetes sobre les 7.500;Almera sol·licità aleshores l’escreix de 2.497,26 pessetes a títol d’indemnització, cosaque la Diputació aprovà.122

En cada justificant apareixen detallats els dies de camp agrupats per mesades, ambla relació de llocs visitats i la quantitat atribuïda a cada mes en concepte de despesesde camp i de gabinet. Al final s’hi detallen les factures pagades; la majoria de lesquals corresponen als treballs de topografia i gravat d’Eduard Brossa. Aquesta mane-ra de presentar els comptes no dóna una bona informació de quines eren les despesesno facturades (de camp, de gabinet, assistència a congressos); sortosament les llibre-tes de camp d’Almera, on el canonge anotava amb cura els pagaments, han estat moltútils per a entendre com s’aplicaven aquests recursos (taula III).

Retencions i pèrdues. A partir de l’exercici 92/93 la Diputació aplicà una petitaretenció autoritzada per l’Estat de l’1%, que s’incrementà a partir del 98/99 en carre-gar la Corporació el 40% sobre aquella; després de 1901 aquest percentatge passà al20% i la retenció total s’estabilitzà al nivell de l’1,2%.

Despeses justificades. Una part important de la despesa era justificada presentantles factures corresponents.

– Treballs de topografia i gravat (Brossa). En els 22,5 exercicis que tenim docu-mentats, Brossa va justificar 72.616,1 pessetes, cosa que fa una mitjana de 3.227,38pessetes/any. Suposant que es mantingués aquesta mitjana durant les cinc anualitatsde què no tenim informació, i sense comptar el que hagués pogut percebre abans de1888, es pot estimar en 88.753 pessetes la despesa en topografia i litografia.

– Altres treballs d’edició. La impressió dels fulls geològics i l’edició dels opus-cles, inclosa la reproducció dels fòssils (en gravat o bé en fotografia) segueix enimportància. A falta de les dades d’alguns exercicis, entre els quals 1888 i 1897, hemcomptat 10.350 pessetes per aquest concepte (taula IV).

– Material inventariable. Aquí hem de diferenciar dues partides: els llibres (ensconsten 3.700 pessetes invertides, a falta de dades d’alguns exercicis, taula V), i elmaterial científic, al qual no es destinarien més de 200 pessetes (un microscopi, unhipsòmetre, una lent), més el que pogués costar un microscopi petrogràfic, la compradel qual no ha quedat documentada. El gruix d’aquesta despesa és anterior a 1894.

– Treballs de laboratori. Petites quantitats facturades donen fe dels treball de confec-ció de preparacions microscòpiques, obtenció de rèpliques de fòssils, etc. (làmines primes,reproducció de fòssils, etc.), però no son significatives, atès que la majoria dels pagamentses varen abonar sense factura i s’afegiren al capítol de les despeses declarades.

177

121 La majoria d’aquests documents existeixen a l’expedient del Mapa que es conserva Arxiu Històric dela Diputació, per bé que alguns no hi són i les còpies que Almera en conservava s’han extraviat.122 Ofici de la Diputació, 21/07/1892, MGSB.

178

Taul

a II

I. D

espe

ses

del

Map

a G

eolò

gic.

Fon

t: J

usti

fica

nts

de d

espe

ses

pres

enta

ts a

la

Dip

utac

ió (

negr

eta)

i l

libr

etes

de

cam

p de

l D

r. A

lmer

a(r

odon

a). E

n cu

rsiv

a, q

uant

itat

s ca

lcul

ades

per

dif

erèn

cia.

* Q

ueda

ren

sens

e ju

stif

icar

2.4

97,2

6 pt

es. q

ue e

l D

r. A

lmer

a so

l·lic

ità,

i l

a D

iput

ació

conc

edí

grac

iosa

men

t, a

títo

l d’

inde

mni

tzac

ió. (

1) I

nclo

u de

spes

es d

e ca

mp

de B

ofil

l (5

77,7

1 pt

es.)

. (2)

Inc

lou

les

desp

eses

de

cam

p de

Bof

ill

(526

,67

ptes

.).

Exe

rcic

iec

onòm

ic

Des

pese

s de

geo

logi

aA

ltre

s de

spes

es, s

egon

s fa

ctur

aH

: R

eten

cion

s(i

mpo

stos

i

taxe

s)

I: T

otal

A:

Des

pese

s de

cam

p,tr

ames

a i

labo

rato

ri(i

nclo

u m

osso

si

hono

rari

s)

B:

Treb

all

de g

abin

et(A

lmer

a)B

=D

-A-C

C:

Des

pese

s pe

r vi

atge

s ex

trao

rdin

aris

(Alm

era

i B

ofil

l)

D:

Tota

ls (

decl

arat

sens

e fa

ctur

a; n

odi

fere

ncia

t)D

=I-

H-G

-F-E

E:

Topo

graf

ia i

gr

avat

(B

ross

a)

F:

Fei

nes

auxi

liar

s(d

ibui

x, f

otòg

raf,

impr

essi

ó, e

tc)

i m

at. f

ungi

ble

G:

Mat

eria

l in

vent

aria

ble

(lli

bres

i m

at. c

ient

ífic

)

1885-8

66

28

,00

78

9,0

0-

1.4

17

,00

--

--

1.4

17,0

0

1886-8

74

37

,74

62

5,8

64

17

,40

14

81

,00

-1

3,0

06

,00

-1.5

00,0

0

1887-8

84

53

,77

S/d

20

8,4

6S

/d[-

][1

.500,0

0]

1888-8

99

69

,25

S/d

1.6

39

,00

S/d

[-]

[7.5

00,0

0]

1889-9

02

.45

5,6

02

.10

4,0

0-

4.5

59

,60

1.7

50

,00

46

0,1

07

79

,80

-7.5

00,0

0

1890-9

11

.69

0,6

01

89

,04

88

4,1

02

.76

3,7

41

.24

0,0

01

94

,00

80

5,0

0-

5.0

02,7

4*

1891-9

21

.82

9,4

8 (

1)

2.0

99

,02

53

2,9

04

.46

1,4

01

.10

1,0

08

47

,00

1.0

90

,60

-7.5

00,0

0

1892-9

32

.49

5,6

9 (

2)

1.1

29

,27

-3

.62

4,9

63

.48

7,0

011

4,5

01

98

,54

75,0

07.5

00,0

0

1893-9

4In

com

ple

tS

/dS

/d4

.36

6,1

62

.46

8,2

53

92

,04

19

8,5

575,0

07.5

00,0

0

1894-9

5In

com

ple

tS

/dS

/d4

.41

7,0

02

.33

5,0

04

81

,00

79

,00

75,0

07.5

00,0

0

1895-9

6In

com

ple

tS

/d-

3.4

68

,00

3.5

10

,00

44

7,0

0-

75,0

07.5

00,0

0

1896-9

7In

com

ple

tS

/dS

/d3

.43

7,0

03

.79

6,0

01

92

,00

-75,0

07.5

00,0

0

1897-9

8In

com

ple

tS

/d-

S/d

[11.5

00,0

0]

1898-9

91

.04

8,4

01

.81

5,1

04

33

,00

3.2

96

,50

4.0

12

,50

60

,00

26

,00

105,0

07.5

00,0

0

1899 (

2n

sem

est)

40

6,8

28

90

,30

37

0,5

01

.67

7,6

22

.07

2,3

8-

--

3.7

50,0

0

1900

1.0

80

,32

1.2

23

,82

142

9,8

63

.73

4,0

01

.32

9,0

02

.33

2,0

0-

105,0

07.5

00,0

0

1901

74

6,5

02

.22

2,5

0-

2.9

73

,00

8.8

83

,00

--

144,0

012.0

00,0

0

1902

79

3,6

51

.72

4,3

5-

2.5

18

,00

4.8

73

,00

19

,00

-90,0

07.5

00,0

0

1903

Inco

mple

tS

/dS

/d4

.60

3,6

54

.93

1,5

0-

34

4,8

5120,0

010.0

00,0

0

1904

1.8

80

,80

1.7

02

,20

82

0,4

74

.40

3,0

03

.00

7,0

0-

-90,0

07.5

00,0

0

1905

1.4

33

,60

1.7

85

,40

-3

.21

9,0

04

.19

1,0

0-

-90,0

07.5

00,0

0

1906

1.4

17

,00

1.6

51

,10

38

4,9

03

.40

7,0

03

.35

3,0

06

50

,00

-90,0

07.5

00,0

0

1907

87

3,7

3S

/d3

06

,50

S/d

[114]

[9.5

00,0

0]

1908

43

7,2

51

.78

4,6

55

65

,10

2.7

87

,00

3.8

26

,00

78

5,0

01

2,0

090,0

07.5

00,0

0

1909

50

4,6

0S

/d6

94

,10

S/d

[60,0

0]

[5.0

00,0

0]

1910

30

4,2

11

.19

5,2

93

44

,50

1.8

44

,00

2.8

89

,00

18

4,0

02

1,0

060,0

05.0

00,0

0

1911

44

4,2

51

.19

7,7

5-

1.6

42

,00

5.3

29

,00

41

8,0

02

1,0

090,0

07.5

00,0

0

1912

17

3,8

0[1

800,0

0]

[684,0

0]

2.6

58

,60

1.2

72

,00

-2

1,4

048,0

04.0

00,0

0

1913

10

7,0

01

.79

9,6

5-

1.9

06

,65

1.7

77

,00

26

8,7

04

7,6

5-

4.0

00,0

0

1914

S/d

1915

--

--

1.0

00

,00

2.9

50

,00

-50,0

04.0

00,0

0

Despeses declarades. Les despeses sense factura eren presentades de maneraamalgamada. Segons hem pogut comprovar gràcies a les notes d’Almera, aquesta partida comprenia:

– Despeses efectives de camp, més honoraris. Inclouen els costos de transport imanutenció d’Almera, Bofill i els mossos que unes vegades acompanyaven Almera id’altres anaven sols al camp; els sous d’aquests (unes 4 pessetes diàries); més uncàrrec per cada dia de camp dels directors d’entre 10 i 15 pessetes (depenent delnúmero d’hores treballades) en concepte d’“honoraris”.

179

Exercicipressupostari

Làmines de fòssils Opuscles i mapesTOTALDibuix i

fotografia Gravat Pedres Paper Impressió

1885-86 - - - - - -1886-87 - - - - - -1887-88 S/d1888-89 S/d1889-90 - - - 297,10 - 297,101890-91 - - - 118,00 - 118,001891-92 - - 30,00 - 817,00 847,001892-93 50,00 - 64,50 - - 114,501893-94 - 361,04 31,00 - - 391,041894-95 481,00 - - - - 481,001895-96 50,00 - - - 397,00 447,001896-97 - - - - 192,00 192,001897-98 S/d1898-99 100,00 - 60,00 - - 160,00

1899 (2n semestre) - - - - -1900 - - - 693,00 1.620,00 2.313,001901 - - - - - -1902 - - - - - -1903 - - - - - -1904 - - - - - -1905 - - - - - -1906 - - - - 650,00 650,001907 S/d1908 - - - - 761,00 761,001909 S/d1910 - - - - - -1911 - - - 408,00 - 408,001912 - - - - - -1913 63,50 - - 156,80 - 220,301914 S/d

Liquidació 1 - - - - 2.950,00 2.950,00Liquidació 2 S/d

Taula IV. Despeses d’edició. Font: justificants anuals de despeses (AHDB).

180

– Despeses per viatges extraordinaris, més honoraris. Els dos codirectors delMapa viatjaren regularment a l’estranger per tal d’assistir a congressos geològicsinternacionals i a les reunions extraordinàries de la Société géologique de France, oper altres motius com la comparació de terrenys o la visita a laboratoris. Llevat delcongrés de Londres (1888), al que acudiren comissionats per la Diputació per tal depresentar-hi el mapa de la regió primera, la resta dels viatges la varen fer per pròpiainiciativa. Les despeses per aquest concepte no apareixen desglossades en els justifi-cants anuals, però amb les dades de les llibretes de camp hem pogut establir la taulaVI. Com a l’epígraf anterior, també es carregaven aquí els “honoraris” corresponentsper dia de viatge.

– Treballs de gabinet. En una sola ocasió presentà Almera separadament uncàrrec per treballs de gabinet: en la nota de despeses de l’exercici 1889/90 hi figurauna quantitat alçada en concepte de gastos y trabajos de Gabinete para determina-ción y estudio de las especies fósiles y de rocas y preparación de la Memoria des-criptiva y del plano general: 2.104 pessetes (175,33 pessetes/mes). En els següentsexercicis, se seguiren carregant quantitats equivalents distribuïdes entre les mesades

Taula V. Factures per adquisició de llibres. Font: Justificants presentats a la Diputació (AHDB).* Dues factures ** Diu: Libros y mapas geológicos.

Exercici

Llibreter Total

Verdaguer, M.A. Thomas Dagincourt BaudryRoger-

Welter Friedländer Médicale PessetesBarcelona (París) (París)

Chernovitz(París) (Berlín) (París)(París)

1886-87 S/d 6,001887-88 S/d 212,751888-89 S/d1889-90 611,25* – 32,33 136,13** – – – – 779,711890-91 416,50* 37,20 213,92 – – – 8,01 – 638,131891-92 1035,60* – – – – – – – 1035,601892-93 29,45 – 23,00 – 98,09 – 48,00 – 198,541893-94 109,00 – – – 65,20* 24,35* – – 198,551894-95 79,00 – – – – – – – 79,001897-98 S/d1898-99 26,00 – – – – – – – 26,00

1903 [7 factures no especificades] 344,851907 S/d1908 – – – – – – – [22] 22,001909 S/d1910 – – – – – – – [21,40] 21,401911 – – – – – – – [21,40] 21,401912 – – – – – [21,40] 21,401913 47,65 – – – – 47,651914 49,95* S/d 49,95

a partir d’unes 150 pessetes/mes, segons s’aprecia en la diferència entre les despe-ses de camp declarades i les despeses reals anotades en les llibretes de camp. Nosón pròpiament despeses, sinó una manera de compensar les hores dedicades almarge de les de camp.

– Altres despeses: generalment despesa menuda per treballs auxiliars de repro-grafia, laboratori (preparació de fòssils i de roques), trameses postals, adquisició ireparació de sabates, martells, etc. També entrarien en aquest capítol les pèrdues ocasionades per la forma en què la Diputació abonava les subvencions.123

181

Taula VI. Despeses justificades per viatges extraordinaris. CGI, Congrés Geològic Internacional; SGF,Societat Geològica de França; * només Almera. Fonts: llibretes de camp del Dr. Almera (MGSB). Entreclaudàtors, estimacions a partir dels justificants de despeses (AHDB).

Any Dies Localitat Objectiu Despesa(ptes.)

1886 30/08-4/09 Rosselló i Cerdanya Comparació de terrenys 417,40

1887 22-26/08 Lequeitio* Consulta a Adán de Yarza 207,00

1888 11-29/09 Londres, Suffolk 4t.CGI 1639,00

1890 12-19/07 Clermont-Ferrand i Mont Doré Reunió Extraord. SGF (14-22/07) 884,10

1891 30/09-8/10 Marsella, Orgon, Apt Reunió Extraord. SGF (27/09-3/10) 532,90

15-29/04 Provença i nor d’Itàlia* Comparació de terrenys [650,00]

1894 19-31/08 Lyon i Bollène (Vaucluse) Reunió Extraord. SGF (19-25/08) [900,00]

1-9/09 Zurich 6è. CGI [1000,00]

1896 25/08-5/09 Aix, Marsella, Alger Reunió Extraord. SGF [888,00]

1898 1-8/10 Catalunya Reunió Extraord. SGF (28/09-8/10) 433,00

1899 8-15/09 Montagne Noire Reunió Extraord. SGF (6-15/09) 370,50

1900 24/08-06/09 París, Pirineus 8è. CGI 1429,86

1903 17/08-2/09 Viena 9è. CGI [1404,00]

1904 2-12/08 Caen, Flers i Cherbourg Reunió Extraord. SGF (2-09/08) 820,47

1906 8-15/09 Pirineu occidental Reunió Extraord. SGF (6-13/09) 384,90

1907 6-13/10 Causses i Cévennes Reunió Extraord. SGF (3-11/10) 306,50

1908 4-10/09 Nantes Chalonnes Chateaubriant Reunió Extraord. SGF (1-9/09) 565,10

1909 28/08-17/09 Sarthe, Mayenne Reunió Extraord. SGF (28/08-7/09) 694,10

1910 26-30/09 Valence, Alais i Nimes Reunió Extraord. SGF (22-29/09) 344,50

1912 30/08-8/09 Laon, Reims, Mons, Bruxelles Reunió Extraord. SGF (27/08-6/09) [684,00]

123 Una part, de vegades substanciosa, en deute municipal. Com que la cotització d’aquests valors sem-pre era inferior al seu valor nominal, hi havia una minva que Almera recuperava en comptabilitzar-la coma despesa. Ocasionalment, Almera endossava aquests valors deficitaris a Brossa, qui els acceptava coma pagament “per patriotisme”.

182

Taula VII. Estructura de la despesa (dades de 22,5 anualitats).

ConcepteTotals Mitjana anual

Tant per cent(pessetes) (pessetes)

Topografia i gravat (Brossa) 72.831,60 3.236,96 45,89Geologia (Almera, Bofill i mossos) 71.003,61 3.155,72 44,74Edició 10.349,94 460,00 6,52 Material inventariable 3.664,19 162,85 2,31Laboratori 856,40 38,06 0,54Total 158.705,74 7.053,59 100,00

Fig. 23. Distribució de les despeses. 1, Factures Brossa (Topografia i gravat); 2, Altres factures (impres-sió, materials i altres despeses); 3, Viatges extraordinaris (Almera i Bofill); 4, Despeses de camp +“honoraris” d’Almera i Bofill (segons les llibretes d’Almera); 5, Treballs de gabinet (diferència entre 4i el total justificat com a despeses de geologia); 6, Excedent concedit per la Diputació; 7, Despeses indi-ferenciades.

Fig. 23. Expenses of the Map: 1, Topography and engraving (Brossa’s bills); 2, Other bills: (printer,materials, miscellaneous); 3, International trips (Almera i Brossa); 4, Field expenses (including Almeraand Bofill’s fees), from Almera’s notebooks; 5, Fees for cabinet work (difference between total geologyexpenses and field expenses); 6, Amount granted to Almera without bill; 7, Unspecified.

12

1

0

2

4

6

10

1885

1890

1895

1900

1905

1910

2

3

4

5

6

7

mile

rs d

e pe

sset

es

1915

8

Síntesi. La taula III i la figura 23 representen l’evolució de les despeses, agrupa-des per àrees de treball. Amb el temps, la distribució de les despeses varià, com éslògic, depenent de l’evolució dels treballs: les de geologia de camp foren més eleva-des durant els períodes 1891-94 i 1903-04, davallant a partir d’aquest exercici; encanvi, les de topografia i gravat – el capítol més important - assoliren màxims els anys1895-99, 1902-03, 1905 i 1911. La impressió simultània de dos fulls gravà especial-ment els capítols de tasques auxiliars els anys 1901 i 1915.

Estructura. Com es pot veure a la taula VII, Almera i Brossa consumien gairebéa parts iguales el 90% de la subvenció. El primer capítol era el de topografia i gravat:Brossa s’emportà gairebé el 46% del pressupost. Les despeses editorials (fulls, opuscles i reprografia) representaren tan sols el 6,52%, i quantitats molt inferiors esdestinaren a la compra de material inventariable (2,31%) i material científic i prepa-ració de roques (0,54%).

DISCUSSIÓ

Geologia

La solvència de la geologia almeriana ja havia estat reconeguda pels col·leguesagrupats al voltant de la Société Géologique de France, especialment arran de lavisita que aquella societat va girar als tres primers fulls l’any 1898. Mig segle des-prés, Solé opinava que havia suportat bé el pas del temps i que continuava vigent engran part:

Su mapa geológico es un prodigio de exactitud y minuciosidad, representandocon escrupulosidad no superada tampoco, los más pequeños afloramientos geoló-gicos, hasta el punto que los mapas que posteriormente se han publicado de la pro-vincia de Barcelona apenas han hecho que modernizar la interpretación anticuada,propia de la época del Dr. Almera, respetando casi totalmente el trazado de losafloramientos. Pero Almera no se limitó a hacer únicamente el mapa. Casi todos losterrenos comprendidos en la zona por él estudiada fueron objeto de sendas mono-grafías […] Gracias a la labor de Almera, principalmente, la parte meridional dela provincia de Barcelona es la región de España mejor conocida geológicamente(Solé, 1945).

Les exhaustives exploracions de camp, fetes amb minuciositat i perseverança, sónel primer factor que explica la bondat dels resultats obtinguts. Segons Noel Llopis, eldetallisme amb què s’havia fet el mapa li permetia superar totes les crítiques:

Las 4 hojas del mapa […] constituyen una obra monumental casi no superada.Inauguró en España la formación de los mapas geológicos a gran escala […] Su obrano puede ser bien ponderada. Relacionado con las figuras más destacadas de suépoca en el campo geológico europeo, sentó las bases concretas para el conocimientoestratigráfico de los Catalánides. Podrán pasar años y cambiar los métodos y lasideas, pero ningún geólogo podrà pasar por los Catalánides sin recordar la figura delgran maestro (Llopis, 1947).

183

Almera explorà sistemàticament el terreny: els afloraments foren visitats tantesvegades com fou necessari. L’explotació dels jaciments fossilífers fou confiada a per-sonal entrenat, entre els que s’ha de destacar el mosso Martí, que acompanyà mantavegada Almera al camp i que treballà en els jaciments paleontològics més importants.

La figura 24 il·lustrarà el nombre de dies de camp emprats en la confecció delmapa. S’esmerçaren no menys de 1317 dies de camp al llarg de 29 anys: una mitjanade 45,4 dies/any, que els anys de més activitat (1891-96) es mantingué entre els 90 iels 121. La participació dels mossos fou especialment important en els tres primersfulls; la de Bofill cessà després de 1893.

El segon factor decisiu fou el recolzament dels especialistes, sense els quals nohagués estat possible la definició fina de les unitats cartogràfiques i el mapa seria bendiferent. Almera trià, gràcies als contactes que va establir en reunions i congressosinternacionals, els millors paleontòlegs europeus adients per a cada grup de fòssils;comptà a més amb la col·laboració d’un destacat petròleg espanyol (taula VIII).

La intervenció dels especialistes anglesos Jones i Lapworth es va fer indirecta-ment a través de Barrois, sense que Almera hi tingués contacte. La nòmina és encara

184

Fig. 24. Distribució dels dies de camp emprats cada any en l’estudi geològic dels fulls. 1, Mossos; 2, Almera; 3, Almera + personal visitant; 4, Almera + Bofill; 5, Bofill; 6, Sense dades.

Fig. 24. Histogram: number days of field geology per year. 1, Almera’s assistants; 2, Almera; 3, Almera + visitors; 4, Almera + Bofill; 5, Bofill; 6, No data.

1

0

25

50

75

100

125

1885

1890

1895

1900

1905

1910

2

3

4

5

6?

més extensa: Escot (1890-91) intervingué com a ajudant de Barrois i acompanyàAlmera al camp (1891-1892); Boulay fou consultat sobre flora fòssil; Schrodt sobreforaminífers; Douvillé sobre Alveolines (1906) i Walcott (1911) sobre estructurespaleozoiques.

La combinació d’ambdós factors esmentats (treball de camp intensiu i suport tècnic qualificat) havia de donar els resultats esperats: la datació de les unitats aflorantsi la identificació de les roques eruptives, gràcies als quals fou possible diferenciar gràficament els terrenys sobre el mapa.

185

Expert Especialitat

Fulls Correspondència

1(1891)

2(1897)

3(1900)

1 2ª ed

(1900)

4(1913)

5(1913)

Ep. Núm. Període

Adán de Yarza,R. Petrografía X X X X X X A 6 1898-1905

Angelis d’Ossat,G. de

Briozous, coralls X X X A 11 1897-1905

Barrois, Ch. Graptòlits X X X X A 26 1888-1918

Bergeron, J. Tectònica X X A 11 1898-1907

Bittner, A. Trias X X X - - -

Boussac, J. Nummulític X - - -

Canu, F. Briozous X A 3 1913-1914

Choffat, P. Mesozoic X X X A 5 1888-1915

Cotteau, G. Equínids X - - -

Depéret, Ch. Mamífers X X X XA 19 1892-1915

B 11 1894-1904

Dollé, L. Graptolits X X A 3 1913-1914

Gaudry, A. Mamífers X X X X A 11 1886-1895

Kilian, W. Rudistes X X X X A 6 1890-1899

Lambert, J. M. Equínids X A 29 1889-1918

Lapwort, Ch. Graptolits X X * - -

Mojsisovics, J. A. Trias X X X B 2 1893-1894

Paquier ,V. Rudistes X X A 11 1895-1903

Pruvost, P. Paleozoic X A 12 1912-1914

Rupert Jones Ostràcodes X X * - -

Saporta, G. de Flora fòssil X X A 12 1889-1994

Wurm, A. Trias X A 7 1913-1914

Taula VIII. Nòmina d’especialistes consultats, segons consta en els fulls del Mapa, i correspondència quese’n conserva. Ep: Epistolari; A: Almera (MGSB); B: Bofill (FJCN); *: relació indirecta, a través deBarrois; Núm.: número de cartes.

En el camp de l’estratigrafia, l’aportació d’Almera fou decisiva per al coneixe-ment estratigràfic de les Serralades Costaneres (Llopis, 1947). Les troballes de jaci-ments fossilífers que s’anaren succeint entre 1888 i 1900 permeteren aixecar unacolumna estratigràfica molt completa i detallada que anava molt més enllà delsconeixements que se’n tenien, tan sols esbossats per Verneuil, Vézian i Maureta iThos. A mesura que avançaven els treballs del Mapa, s’anà definint l’estratigrafia delPaleozoic (full primer, 1888-1891); la del Mesozoic i la del Terciari (fulls segons i ter-cer, 1892-1900). Vegeu a les taules IX, X i XI la progressió dels treballs reflectida enla llegenda dels mapes.

Ningú no havia estudiat abans les fàcies de les roques ígnies i metamòrfiques deles serralades catalanes abans d’Almera. Aprofitant les instal·lacions del laboratoriadjunt a la càtedra del Dr. Pere Marcer al Seminari, es varen fer centenars de làminesprimes de roques per tal d’estudiar-les al microscopi. L’estudi fou confiat a l’enginyerRamon Adán de Yarza, qui estudià successivament les roques del full primer (1886-1891), les de Sant Sadurní d’Ossormort (1905) i les dels fulls de llevant (1909),aquestes amb la col·laboració de Faura. La llegenda dels mapes (taula XII) està orga-nitzada amb criteris més descriptius que no pas genètics.

El punt feble del Mapa és la manca de referències a l’estructura dels materials,pròpia dels mapes geològics del segle XIX; cosa per Solé difícil d’entendre:

Resulta inconcebible cómo los no igualados mapas […], tan ricos en sugestioneshasta el punto de poder construir sobre ellos hipótesis solidísimas y todo un procesode evolución geológica del Macizo Catalán, no sirvieran a su autor más que para hil-vanar unas pobres páginas de tectónica, que contrastan con sus insuperables mono-grafías estratigráficas y paleontológicas (Solé, 1947).

El Mapa no conté símbols estructurals: ni plecs ni fractures. Les pobres páginas aquè Solé fa referència són les escrites per Bergeron, qui intentà aplicar la tectònicaalpina al Paleozoic de Collserola (1904) per tal d’explicar unes superposicions supo-sadament anormals que en realitat no ho eren, com demostrà Pruvost amb una revisiófaunística. Les veritables i clares superposicions tectòniques que presenta localmentla vora nord de la serralada prelitoral plantejaven un problema d’interpretació que vaquedar pendent de resoldre, malgrat les aportacions de Palet i Barba, fins després delXIV Congrés Internacional de Geologia de 1926.

I és que en el Mapa hi ha tanta voluntat de descriure els fets com de no interpre-tar-los, a la manera dels antics geognostes. Més enllà de les superposicions estra-tigràfiques, no sembla que Almera estigués interessat per la geometria de les unitats,la seva disposició espacial ni les relacions entre elles, atès que els esquemes i perfilsgeològics són molt escassos en les seves llibretes. Això el situa fora dels corrents dela “nova geologia”, que apareix cap a 1875 en tenir en compte els moviments relatiusdels materials, fins i tot els tangencials, que es començaren a descriure als Alps. Éssignificatiu que Almera no acudís a cap de les reunions de la Société Géologique ons’exposà, discutí i demostrà la importància dels mantells d’encavalcament en l’edifi-cació de la serralada alpina.

D’altra banda, s’ha de reconèixer l’encert d’Almera de donar a conèixer a lacomunitat científica els seus resultats a mesura que s’anaven produint. Des del seuingrés a la Real Acadèmia de Ciències de Barcelona (1879), Almera comunicà elsseus treballs a aquesta institució, en la que sempre participà activament. En una primera fase els seus treballs es publicaren a la Crònica Científica, una revista de

186

187

qualitat que desaparegué l’any 1892, justament en el moment en què l’Acadèmiacomençà a publicar un butlletí i unes memòries que en endavant acollirien les notesi comunicacions almerianes. Algunes comunicacions foren també llegides a laSociété Géologique de France - entitat que aplegava els més prestigiosos geòlegs ia la que Almera havia ingressat al començament de la seva carrera - a través d’algunsconsocis com Collot o Bergeron, amb la important excepció de la reunió extraor-dinària celebrada a Barcelona, en la que Almera i Bofill tingueren ocasió d’exposarpersonalment els seus avenços. Altres notes foren presentatdes en congressos inter-nacionals (CGI de Londres, 1888; congressos internacionals catòlics). Ocasional-ment, alguns articles foren lliurats a la premsa generalista per a coneixement delpúblic en general. Ja s’ha dit (Santanach 1996) que les nombroses publicacionsd’Almera i els seus col·laboradors – un conjunt que no baixa de les 150 referències;vegeu-ne la relació a l’Annex 1– venen a ser una mena de memòria dispersa delmapa. En elles, la intervenció dels especialistes és sempre més decisiva que no sem-bla a primera vista, pel fet que van signades sempre pel director del Mapa, encaraque de vegades no siguin més que transcripcions dels resultats comunicats peraquells.124 La temàtica de les publicacions almerianes reflecteix clarament les pre-ferències del canonge envers l’estratigrafia i la paleontologia estratigràfica, elsterrenys pliocènics i el full de la rodalia de la capital.

Un altre encert que contribuí al bon desenvolupament de les investigacions fou elfet de conservar Almera el seu despatx al Museu del Seminari malgrat haver renun-ciat a la docència, cosa que li va permetre disposar, a més d’un entorn adequat ondesenvolupar els treballs de gabinet, de la notable biblioteca de paleontologia i geologia que ell mateix havia format, d’un laboratori petrogràfic, de personal subal-tern i d’un local adient on dipositar-hi les col·leccions.

Topografia i gravat

Tal com varen observar Landerer, Mallada i Barrois entre altres, el detall que perme-tia l’escala triada estava molt per sobre del que era costum en els mapes geològics de l’è-poca. En efecte: duplicava l’escala del mapa oficial francès i decuplicava (!) la del’espanyol, projectes aleshores en curs.125 Haurien de passar 37 anys fins que la carto-grafia geològica oficial a una escala semblant arribés als voltants de Barcelona –en rea-litat, una adaptació de la geologia d’Almera–. D’altra banda, en tant que mapa topogràfic,

124 Exemple: la determinació de la flora del Culm per Saporta fou publicada com a pròpia per Almera;però en comunicar-la aquest a la Société géologique, aquesta l’atribuí, amb bon criteri, al veritable autor.Alguns col·laboradors, com Barrois i Lambert, optaren per avançar els resultats en revistes del seu país.Curiosament, Almera desestimà publicar conjuntament amb els especialistes, cosa que de vegadesaquests li proposaren125 Pel que fa a la cartografia geològica, només es podia comptar amb l’antic mapa de Vézian (1856) dela rodalia de Barcelona a escala 1:180.000, i el mapa provincial de Maureta i Thos a escala 1:400.000(1881). Els mapes geològics oficials en bosquejo (a l’1:400.000) de les quatre províncies catalanes veie-ren la llum entre 1881 i 1892; el de Barcelona fou el primer que es va publicar. Pel que fa al de detall(1:50.000), que encara no s’ha completat, els primers fulls són dels anys 28. A França, la cartografiageològica 1:500.000 s’havia publicat entre 1825 i 1841; la sèrie 1:80.000 data del període 1868-1925, iel començament de l’1:50.000 és de 1913.

188

Taul

a IX

. Evo

luci

ó de

la ll

egen

da d

els

terr

enys

neò

gens

i qu

ater

nari

s.

Ful

l 1

Ful

ls I

I-II

I(1

897-

1900

)F

ull

V(1

913)

1887

1888

1891

a D

epós

itos

actu

ales

Act

ual

a D

epós

itos

actu

ales

Act

ual

a D

ep. d

e lit

oral

y rí

osa

Are

na d

e pl

aya

aTa

lude

s ac

tual

esa

Léga

mo

y gu

ijos

loca

les

aA

luvi

ones

Cuat

erna

rioq2 no

dulo

soq1

fino

Cuat

erna

rioq3

Trav

ertín

ico-

arci

lloso

Cua

tern

ario

q3Tr

aver

tínic

o-ar

cillo

soq3 -q

3γTr

aver

tínic

o-ar

cillo

soq2

Cen

agos

o-fo

silíf

ero

con

Elep

has

q2C

enag

oso-

fosi

lífer

oq2

Arc

illo-

aren

oso

q1A

luvi

alq1

Alu

vial

q1B

rech

oso

Plio

ceno

p se

di-

men

taci

óntra

nqui

la

p aid

.

aluv

ial

Arn

osin

op4 ’B

rech

as y

are

nas

riber

eñas

––

p4 -p4G

lA

luvi

ones

y d

ep. g

laci

ales

p4Li

tora

l con

faun

a su

bact

ual

–A

stin

op3

Dep

ósito

lito

ral c

on P

ecte

ny

Ost

rea

Plac

entin

op2

Mar

gas

azul

adas

fosi

lífer

asM

esín

ico

p1C

apas

de

Con

geri

a

Tort

ónic

om

5 ’Alu

vion

con

tinen

tal c

onH

ippa

rion

gra

cile

Pont

iens

em

5’’A

luvi

ón c

ontin

. con

H. G

raci

le;

m5’

aD

epòs

ito c

áspi

co c

on C

ardi

umm

5’A

luvi

ón c

ontin

enta

l co

n re

stos

de M

asto

don

Mio

ceno

m4

Mio

ceno

mar

ino

m5A

rcill

as li

tora

les

con

Myt

ilus

Sarm

atie

nse

m5

Cap

as c

on C

erith

ium

–

Helvé

tico I

IIm

4M

olas

a m

arin

a co

n C

ardi

tajo

vane

ti (M

ontju

ïc i

M. R

ampi

nyo)

Tort

onie

nse

m4

Cap

as m

argo

sas

con

Pleu

roto

ma;

id.c

alcá

reas

con

Pec

ten

y Tu

rrite

lla

Helv

ético

IIm

3M

arga

s ca

lizas

con

Tu

rrite

lla tu

rris

Helv

ecien

se II

m3

Caliz

as l

itora

les

con

Lith

otha

mni

um;

m3’

pudi

nga

brec

hoid

e

Hel

vétic

o I

m2

Mar

gas

con

Pere

iræ

a ge

rvai

siH

elve

cien

se I

m2

Cal

izas

y m

arga

s co

n Pe

reir

æa

Eoce

nola

cust

re

m2

Mio

ceno

lacu

stre

m1

Mio

ceno

aluv

ial

Lan

gíni

com

1 ’Bre

chas

ribe

reña

s de

Pap

iol y

Valld

orei

xBu

rdig

alie

nse

supe

rior

m1

Pudi

ngas

; M1’

caliz

as y

mol

asa

con

Pect

enm

1A

rcill

a la

cust

re c

on C

eltis

Aqui

táni

co

aq2A

rcill

a no

dulo

sa a

l S d

e R

ubí

con

Hel

ix m

orog

uesi

, Rhi

noce

ros

Aqu

itani

ense

aq2A

rcill

a ro

ja y

esífe

ra y

yes

os(V

iloví

)aq

2A

rcill

as ro

jas

lacu

stre

sbr

echí

fera

s

aq1

Cal

iza

lacu

stre

con

Pla

norb

isde

cliv

isaq

1M

arga

s la

cust

res

con

Plan

orbi

saq

1M

arga

s bi

tum

inos

as c

on

Lim

nea

subb

ulla

ta

Tóng

rico

to P

udin

ga p

olig

énic

a in

fraa

quitá

nica

Tong

rien

seto

Pud

inga

infr

a aq

uita

nien

se

189F

ull

IF

ull

II(1

897)

Ful

l II

I(1

900)

Ful

l V

(191

3)18

8818

91

––

––

Lut

ecie

nse

e3C

apas

con

Num

mul

ites

perf

orat

ae3

Lute

cien

se m

edio

: Mar

gas

y ca

lizas

con

Num

mul

ites

Ipre

sien

se

e2C

aliz

as c

on a

lveo

linas

e1 Ip

resi

ense

?: C

apas

roja

sco

n Bu

limus

Esp

arna

c.?

e1A

rcill

as ro

jas

–C

retá

ceo

infe

rior

Urg

ónic

o

u C

aliz

as c

onO

stre

a bo

ussi

n-ga

ulti

y O

rbito

lina

lent

icul

ata

Urg

o-ap

tens

e

cr6

Faci

es li

tora

l con

Het

eras

ter

Apt

ense

cr6

Faci

es li

tora

l con

Het

eras

ter

y O

rbito

lina

cr5

Faci

es a

rrec

ifal c

on ru

dist

osBa

rrem

iens

e?cr

5 ’Fac

ies

arre

cifa

l de

rudi

stos

con

T. c

arin

ata

cr6 ’F

acie

s pe

lági

ca c

on

cefa

lópo

dos*

*B

arre

mie

nse

cr5

Faci

es p

elág

ica

con

cefa

lópo

dos

Titó

nico

j 2Ca

lizas

con

A. b

ulla

Hau

teri

v.

cr4

Faci

es li

tora

l con

Ast

arte

bul

lacr

4Fa

cies

lito

ral c

on p

olíp

eros

Cor

alin

oj 1

Cal

izas

con

Dic

eras

y Tr

ichi

tes

cr3

Faci

es a

rrec

ifal c

onM

athe

roni

aH

aute

rivi

ense

cr3

Faci

es a

rrec

ifal c

onM

athe

roni

a

Weà

ldic

o*w

Cal

iza

lacu

stre

con

Palu

dest

rina

cr2

Faci

es la

cust

re (w

eald

) con

Palu

dest

rina

cr2

Faci

es la

cust

re c

onPa

lude

stri

na

––

–?

cr1

Faci

es d

olom

ítica

cr1

Faci

es d

olom

ítica

––

––

–Ju

rási

co s

up.

j Cap

as d

e Cy

rena

y M

athe

roni

a

l Liá

sico

Liá

sico

l Cal

izas

su

prat

riási

cas

Keu

per

t3 ’Cap

as d

elga

das

de c

aliz

a co

nfu

coid

es y

mar

gas

dolo

miti

cas

Tría

s su

peri

oro

Keu

per

t3 ’Cal

izas

en

capa

s de

lgad

asco

n C

asia

nella

t3 ’Cal

izas

con

N. g

rega

ria

Tria

s t3 ’

Keu

per

t3 ’’D

olom

ías

t3D

epós

ito a

rcill

oso

yesí

fero

yce

men

tos,

con

Est

eria

sp.

t3A

rcill

as ro

jas

yesí

fera

s co

nN

atic

ay

Avic

ula

t3C

aliz

as y

mar

gas

con

Myo

phor

iay

Ger

vilia

t3 ’Cal

izas

y c

emen

toco

n Es

teri

a

t3A

rcill

as y

esífe

ras

Tria

s t 2

Conc

hífe

rot 2

Cal

izas

con

T.

vul

gari

s,

S. m

entz

eli

Mus

chel

k.C

aliz

as c

on T

. vul

gari

s,

S. m

entz

eli

Mus

chel

kalk

t2C

aliz

a co

n Sp

irife

rina

Men

tzel

it2

Cal

izas

con

Men

tzel

iam

entz

eli

Tria

s t 1

[Tria

s in

f]t 1

Arc

illa

roja

Tria

s in

feri

orA

reni

sca

roja

con

pud

inga

polig

énic

a en

la b

ase

Tría

s in

feri

ort1

Are

nisc

as c

on p

udin

gapo

ligén

ica

en la

bas

et1

Pudi

nga

y ar

enis

ca ro

jaco

n Pe

copt

eris

sul

zian

a

Taul

a X

. Evo

luci

ó de

la ll

egen

da d

els

terr

enys

mes

ozoi

cs i

pale

ògen

s. *

Situ

at p

er s

obre

del

titò

nic.

**

Situ

at p

er s

obre

de

les

fàci

es a

mb

Het

eras

ter.

190F

ull

IF

ulls

IV

i V

(191

3)18

8718

8818

91-1

900

––

Car

boní

fero

(Cul

m)

c2C

aliz

as c

on O

rtho

cera

sy

Encr

inus

Vis

eens

e (m

arin

o)c2

Cal

izas

con

Enc

rinu

s; p

izar

ras

purp

úrea

s co

n Ph

illip

sia

bittn

eri

––

c1G

rauw

aca

lacu

stre

con

Cal

amite

s tr

ansi

tioni

sTo

urna

isie

nse

(con

tinen

tal)

c1Li

dita

s y

aren

isca

s co

n im

pres

ione

sve

geta

les

Dev

ónic

o

s3Si

lúric

o.C

aliz

as d

eC

ardi

ola

inte

rrup

tay

de K

ralo

wna

Her

cíni

co

(fau

nas

4ª y

5ª)

Dev

ónic

o in

feri

or

d1 ’Cal

izas

con

Ort

hoce

ras

Her

cini

ense

?d

Cal

izas

con

Ten

tacu

lites

(Mon

tsen

y)y

Ort

hoce

ras

(Mal

grat

)d1

Fila

dios

arc

illos

os c

on H

arpe

s ve

nulo

sus

Silú

rico

sup

erio

r(f

auna

3ª)

Got

land

iens

e

s2 ’aC

aliz

a co

n Pr

æca

rdiu

m q

uadr

ans

Got

land

iens

e su

p.s2 ’’

Cal

izas

con

Ort

hoce

ras

y En

crin

us

s2 ’Cal

iza

con

Car

diol

a in

terr

upta

Got

land

iens

e m

ed.

s2 ’Fila

dios

con

Ort

his

Silú

rico:

Piza

rras

no

mac

lífer

as

s2Si

lúric

o.Fi

ladi

os n

om

aclíf

eros

ygr

auw

aca

s2Fi

ladi

os c

on M

onog

rapt

us p

riod

onG

otla

ndie

nse

inf.

s2Pi

zarr

as s

in fó

sile

s

Silú

rico

infe

rior

(fau

na 2

ª)

s1 ’dFi

ladi

os p

urpú

reos

con

Asa

phel

lus

*

–s1 ’c

Piza

rras

are

nisc

oide

s co

n D

alm

anite

s

s1 ’bC

aliz

as c

on O

rtho

cera

sy

Lept

aena

s1 ’aG

rauw

aca

con

Ort

his

y Le

ptae

na(C

arad

ocie

nse,

2ª e

d.)

Car

adoc

iens

eS1c

Gra

uwac

a co

n O

rthi

s

s1cC

aliz

a cr

ista

lina

con

tallo

s de

Enc

rinu

sO

rdov

icie

nse

[infr

acar

adoc

]

S1bFi

ladi

os p

urpú

reos

sin

fósi

les

s1bC

uarc

itas

aren

isco

ides

S1aPi

zarr

as y

fila

dios

feld

espá

ticos

sin

fósi

les

s1aPi

zarr

as s

atin

adas

silí

ceas

con

Bilo

bite

s

Cam

brie

nse?

x Fi

ladi

os a

mpe

lític

os

Arc

aico

:Pi

zarr

asm

aclíf

eras

ym

icro

mac

l.

s1Si

lúric

o.Fi

ladi

osm

aclíf

eros

ym

icro

-m

aclíf

eros

Cám

br.

A. e

xt.

z’Fi

ladi

os c

rista

linos

riza

dos

Prec

ámbr

ico

[Aur

eola

ext

erio

r]

z’Fi

ladi

os s

ilíce

os s

in fó

sile

s

Aur

eola

inte

rior

zcFi

ladi

os m

osqu

eado

sz

Piza

rras

mic

ro-m

aclíf

eras

sin

fósi

les

zbA

nfib

olita

y p

izar

ras

diab

ásic

aszb

Cal

izas

y p

izar

ras

gran

atífe

ras

zaPi

zarr

as m

osqu

eada

s m

icáf

eras

Arc

aico

?[a

ureo

la in

terio

r]

z G

rauw

aca

de C

alde

tas

z G

neis

s

Taul

a X

I. E

volu

ció

de la

lleg

enda

del

s te

rren

ys p

aleo

zoic

s i m

etam

òrfi

cs. L

es u

nita

ts d

el f

ull p

rim

er s

ubra

tllad

es a

pare

ixen

a la

seg

ona

edic

ió (

1900

).*

Tre

mad

ocià

a la

seg

ona

edic

ió; V

iseà

als

ful

ls I

V i

V.

191

Taul

a X

II. E

volu

ció

de la

lleg

enda

roq

ues

ígni

es.

Ful

l I

Ful

ls I

Vi

V

1:10

0.00

01:

40.0

0019

13

Man

uscr

it (

1887

)E

dici

ó (1

888)

1ª e

dici

ó (1

891)

2ª e

dici

ó (1

900)

Gra

nito

Gra

nito

γ

Gra

nito

γG

rani

to γ

Gra

nito

γ

––

Gra

nito

-gra

nulít

ico

γ γ’

Gra

nulit

o γ’

Gra

nulit

o γ’

Gra

nulit

o γ’

Mic

rogr

anul

ito γ

’’M

icro

gran

ulito

γ’’

Mic

rogr

anul

ito γ

’’

––

–D

acita

D

––

–Pr

otog

ina

πa

––

Gre

isse

n γ

8

Pórf

ido

Pórf

ido

π

Pegm

atita

πt

Pegm

atita

πt

Pegm

atita

πt

––

Pórf

ido

cuar

cífe

ro π

––

Pórf

ido

fels

ítico

πf

Pórf

ido

sien

ítico

π3

Pórf

ido

sien

ítico

π3

Pórf

ido

sien

ítico

π

Sien

ita σ

Sien

ita σ

Sien

ita σ

Sien

ita σ

Porf

irita

dia

bási

ca π

t

Porf

irita

ωPo

rfir

ita ω

Porf

irita

ω

Porf

irita

dia

bási

ca ω

’’Po

rfir

ita d

iabá

sica

ω’’

Porf

irita

dia

bási

ca ω

’’

Porf

irita

dio

rític

a ω

dPo

rfir

ita d

iorí

tica

ωd

Porf

irita

dio

rític

a ω

d

Dia

basa

Dia

basa

δD

iaba

sa δ

Dia

basa

δD

iaba

sa δ

Dia

basa

cua

rcíf

era

δq

Dio

rita

δt

Dio

rita

δt

Dio

rita

δt

Dio

rita

δt

––

––

Gra

natit

a γa

––

––

Ecl

ogita

? ε

––

––

Epi

dotit

a εp

––

––

Bas

alto

β

––

––

Filo

nes

de c

uarz

o Q

tot i que teòricament estava des de 1870 en curs el mapa d’Espanya a l’1:50.000, la car-tografia de Brossa és 35 anys anterior a la publicació dels primers fulls de la rodalia deBarcelona corresponents a aquell projecte.126 I hauria de passar un segle sencer per talque els topogràfics igualessin l’equidistància entre corbes de 5 m, tot un encert per a unabona interpretació de la morfologia del terreny, en opinió de Solé (1945).

No obstant, ja els mateixos contemporanis expressaren els primers dubtes sobre laprecisió i qualitat de la base topogràfica. Landerer, per exemple, qui en una carta dedesembre de 1900 insinuà que no s’havia emprat cap mena de projecció cartogràfica.

En el moment del traspàs del mapa a l’Institut d’Estudis Catalans, la topografiade Brossa fou objecte d’un dictamen demolidor per part del Director del Servei Cartogràfic de la Mancomunitat, Sr. Rivera:

Des del punt de vista exclusivament cartogràfic i topogràfic, resulta un treballmolt ben dibuixat, i detalladíssim per la seva escala pero en canvi no ofereix capgarantia de precisió, tant en el conjunt de la representació de la planimetria com enla figuració del relleu del terreny per medi de curvas de nivell.

Per el traçat general del mapa, no s’ha seguit cap sistema de projecció geografi-ca, i si bé no era indispensable del tot, a causa de la poca extensió de cada fulla rela-tivament a l’escala, no es veu que en el conjunt de les publicades s’hagi tingut encompte la convergència de meridians i diferents valors dels arcs de paralel segons lalatitut geogràfica. Per a la divisió en fulles no s’ha fet cap calcul ni seguit un criterifixe respecte al seu format, semblant haver-se inspirat en el sistema seguit per a lesfulles hidrogràfiques de la costa de la marina, en les quals essent la linia de costa lomés important, los fulls han procurat adaptarse lo més posible a ella.

Respecte a triangulacions geodèsiques i topogràfiques tampoc s’ha calculat res,empleant solament els pocs vertics geodesics de 1er ordre de l’Institut Geogràfic, i elsmés nombrosos de la xarxa de la Marina, fixant des de ells, gràficament només,alguns punts importants de referència.

Per a l’aixecament topografic de la planimetria i relleu del terreny, no s’ha seguitcap procediment regular, i no s’ha fet més que corquisar-lo, medint las distancies apassos, i a voltes amb cinta prenent les orientacions amb una senzilla brújula de má,i les altituts amb un baròmetre. Les curves de nivell han sigut traçades a ull, sensedeterminar cap desnivell ni calcular els punts de pas d’elles, de manera que no ser-veixen per a fixar la altitud dels diferents punts del terreny, sinó solament per a donaruna idea aproximada de les formes aparents d’aquest.

Això ha sigut causa de la falta de coneixements tecnics del dibuixant topògraf,resultant sorprenent com aquest que no es més que un topògraf-grabador, amb apa-rells rudimentaris i amb molt escassa consignació hagi pogut portar a terme les cinc

192

126 Quan es va decidir ampliar el full primer (1888), Pere Garcia Faria aixecava el topogràfic del Deltadel Llobregat i Pla de Barcelona. Apart dels plànols de la ciutat, tan sols hi havia un mapa previ: el delPla de Barcelona de Rovira a 1:40.000, sense corbes de nivell, publicat l’any 1881 i difós durantl’Exposició Internacional. En el moment en què es decidí continuar la cartografia a l’escala de detall(1892) s’havien publicat els primers mapes topogràfics, tots d’origen militar: el mapa de Catalunya a1:200.000, el de la costa a 1:95.000 aixecat per la Marina i el de les Guilleries a 1:50.000 amb corbes denivell. Hi havia també un mapa del projecte de ferrocarril d’Igualada a Sant Sadurní a la mateixa escala,però molt imperfecte; la immensa majoria del territori no s’havia cartografiat al detall. Els treballstopogràfics del mapa estatal a Catalunya no es varen iniciar fins 1911 i el primer full no es publicaria fins1918 (Montaner, 1998).

fulles publicades, les quals malgrat els seus grans defectes constitueixen una obrameritòria, havent-lo conseguit gràcies solament a la seva natural inteligència, granlaboriositat i constància, i que ell mateix ho fa tot desde els treballs de camp, seguintel terreny pas a pas, prenent amb certa habilitat punts i línies de referència, dibuixantles minutes o borradors de les fulles, fins a executar el seu grabat i tiratge.(J. de Rivera, extracte de: Breu report adreçat al Sr. President de la Diputació per eldirector del Servei sobre la necessitat i maneres d’intensificar els treballs de forma-ció del mapa. Informe inèdit, 14/12/1916, AHDB).

Aquest dictamen canvià la forma de treballar de Brossa, coincidint amb l’exten-sió de la cartografia 1:40.000 a tot el territori català sota la supervisió de l’Institutd’Estudis Catalans; és per això que el full sisè, que quedà inèdit, té un format i unescaracterístiques diferents dels cinc fulls anteriors.

Malgrat que Faura, en un article reivindicatiu, afirmà que els seus resultats sónd’una tal precisió, que ha sigut reconeguda per tots els topògrafs que han seguit lesseves petjades (Faura 1925), els autors posteriors han reconegut que la topografia eratan sols aproximada. Ribas i Virgili (1930) recalca l’habilitat sintètica de Brossa ilamenta els rudimentaris mitjans emprats:

Es meritíssim en aquest mapa el treball topogràfic, fet sense els mitjans adequats;Brossa aprofitava tot el que existia fet anteriorment: ho adaptava i completava, però abtal justesa, que encara avui desprès de la publicació de mapes més moderns, formatsamb tots els elements, segueix essent un excel·lent document per la seva autenticitat.

Per Solé (1945) la topografia era més artística que altra cosa: sus mapas, si se resienten de la falta de exactitud en los datos, tienen vida y expre-

sión, gracias tanto al acierto en la eleccción de la equidistancia de las curvas denivel, que son de 5 en 5 m, como en la interpretación morfológica dada al relieve.

Segons Montaner (1998), l’escala permetia donar un bon detall de la geologia,però era massa gran per al correcte dibuix de les corbes de nivell.

Res no es podria afegir a la crítica seriosa i ben fonamentada de Rivera, feta ambconeixement de causa des del punt de vista del professional. Si el suport geodèsic eraprecari en extrem (tota la topografia de Brossa depenia dels escassos vèrtexs existents:els de primer ordre de l’Institut Geogràfic, que venien dels temps de Méchain iDelambre127 i els de la xarxa de la Marina, providencialment publicats en dos fullsque cobrien el litoral barceloní entre 1888 i 1889;128 la xarxa provincial de segonordre no estava acabada encara en el moment del traspàs del mapa), el treball de campno oferia cap garantia, ni pel procediment ni per l’instrumental emprat. És de doldreque es perdés la oportunitat de fer una bona cartografia topogràfica; s’ha de reconèixer,no obstant, que el mapa topogràfic tenia una funció essencial, que era la de servir desuport al mapa geològic, cosa que va acomplir amb escreix.

D’altra banda, l’extraordinària qualitat del gravat i l’edició contribuí sensdubte a l’èxit de la nova cartografia. Fou valorada positivament, entre d’altres,per Landerer: Comme exécution chromo-typographique elle ne laisse rien á desi-rer, et peut marcher de pair avec les meilleurs travaux analogues faits è l’étranger

193

127 Dins l’àrea cartografiada quedaven inclosos tan sols quatre vèrtexs de primer ordre: Montjuïc (full1); la Morella (full 2); Mates i Matagalls (full 3), i altres dos quedaven pròxims: Montserrat i Rodós128 Mapes de la comissió hidrogràfica: full XIV, desde la punta Palomera hasta el río Llobregat (aixecat1882-1884, publicat 1889); i xv: desde el Río Llobregat hasta el cabo de Tossa (aixecat 1884-85; publ. 1888)

(carta a Almera de 29/12/1891; MGSB), Collot 1892 (Elle est très soigneuse-ment étudiée par l’auteur et très bien executée par un lithographe espagnol, E. Brosa), Barrois 1892 (Belle carte […] document précieux). Segons Prudent1904, Il a fait faire [Almera] des levés, excellents dans le détail, par Mr. EduardoBrosa, lithographe et très bon graveur, doublé d’un topographe ingénieux etconsciencieux.

Pau vila contraposà la claretat del mapa de Brossa a la confusió de la cartografiaoficial a 1:50.000:

En el full d’en Brossa hom veu el relleu, es copsa al cop d’ull la hidrografia i elsnuclis de població es mostren en llur emplaçament, en el full del Instituto (419, Vilafranca) els signes convencionals de la vegetació empastifen el mapa […] en el fulld’en Brossa, malgrat el convencionalisme topogràfic, la realitat hi és representadaexactament, en miniatura (Vila, 1934).

Per Solé, La parte topográfica, tanto en esta hoja [Primera, 1891] como en lascuatro que siguieron, es una verdadera filigrana de grabado que no ha sido supe-rada en la técnica cartográfica española, sin duda por no haberse dado la felizcoincidencia de reunir en una misma persona las técnicas topográfica y litográfica(Solé, 1945).

Brossa, que era litògraf d’ofici, excel·lí en aquesta tècnica, segons es pot com-provar pels resultats obtinguts.129 De fet, tant sols un dels fulls es va imprimirdirectament de la pedra: la primera versió de Regió primera; per als fulls succes-sius, de grans dimensions, es varen emprar les planxes de zinc; però el gravat enpedra es mantingué com un pas intermedi. En aquest cas se seguia el procedimentsegüent: amb les dades de camp Brossa muntava mapes parcials (a partir de 1898a l’escala 1:20.000), generalment en paper transparent, sobre el qual el geòleghavia de traçar els contactes litològics en tinta vermella. Aquestes topografies par-cials eren traslladades a la pedra per a formar mapes sectorials, amb els quals esformaven les planxes de zinc necessàries per a l’edició en colors. La casa impres-sora Henrich i Cia va haver de superar les dificultats d’imprimir a divuit tintes,cosa que no sempre va aconseguir: calgué repetir les tirades dels fulls IV i V permala coincidència dels colors.

Una obra molt personal

Malgrat que davant la Diputació la responsabilitat del Mapa era compartida ambBofill, a la pràctica el control de l’obra fou assumit des del primer moment i de maneraabsoluta per Almera; la participació del segon va ser molt marginal: es va limitar a fer

194

129 Brossa va començar d’aprenent; després de treballar uns anys com a oficial, s’establí per comptepropi cap a 1873, especialitzant-se aleshores en el gravat cartogràfic. En catàleg de Montaner (1981)figuren quatre edicions del mapa de carreteres de la província de Barcelona a l’escala 1: 360.000 (1875?,1879, 1881, post-1881) i un de Catalunya a 1:340.000 (del que faria diverses versions) anteriors a la par-ticipació en el mapa geològic provincial. En tots aquests mapes, derivats de la cartografia preexistent, elrelleu s’expressa mitjançant normals; també en les proves del primer mapa geològic-topogràfic (1887);en l’edició definitiva del qual apareixen uns afegitons en els que per primera vegada les corbes de nivellsubstitueixen les “hachures”.

alguns treballs de camp entre 1891 i 1893, a signar els justificants anuals de despesesi a compartir els viatges extraordinaris a l’estranger.130

La comunicació amb la Diputació la monopolitzà Almera a través d’oficis periò-dicament adreçats al President de la corporació amb objecte de demanar subvencions,presentar resultats, edicions i notes de despeses. També el control de les relacionscientífiques amb els col·legues estrangers estigué exclusivament en mans d’Almera,sense que Bofill hi jugués cap paper (excepte, potser en el cas de Mojsisovics).

Igualment el control d’Almera fou absolut sobre l’aixecament topogràfic: Brossano tenia cap lligam amb la Diputació, sinó que Almera li pagava contra factura perfeina feta.131 El mateix es pot dir dels treballs auxiliars de prospecció de fòssils i delaboratori, dibuix, fotografia, etc.

Pel que fa a la geologia de camp, descomptant el breu període en què hi participàBofill (1891-93), també fou de l’exclusiva responsabilitat d’Almera. La presència decol·laboradors autòctons és gairebé anecdòtica i limitada als darrers anys. La intervencióde Font i Sagué es redueix a unes poques sortides en companyia del mosso Martí i senseAlmera, probablement a la recerca de fòssils, essent encara estudiant (1899-1900) i algunaexcursió més entre 1904 i 1905, a part de treballs d’extracció de grans vertebrats queportà a terme a la cova de Gràcia i a Arenys; totes aquestes sortides foren remuneradesamb càrrec al pressupost del Mapa. Del jove estudiant Faura consten diverses sortidesentre 1907 i 1911 i posteriorment les tasques de revisió de la petrologia de les roques aMadrid, al costat d’Adán de Yarza, i la del Paleozoic català, que fou la seva tesi doctoralllegida el 1912, que li valgué el premi Agell de l’Acadèmia de Ciències (1914).

No es pot negar que la dedicació d’Almera i la responsabilitat que assumí tinguéles seves compensacions: formació i contactes, gràcies als viatges subvencionats perla Diputació; prestigi internacional, per la qualitat dels seus treballs; una part (el 40%)de la producció editorial que dedicà als intercanvis i que li reportà uns 2500 opuscles

195

130 Almera i Bofill devien ser dos caràcters ben diferents. Fontserè ens va deixar un testimoni, recollitcap al tombant de segle, de com era aleshores la relació entre ambdós personatges: A l’Acadèmia deCiències hi vaig trobar de secretari A. Bofill i Poch, al qual alguns membres de la corporació anome-naven Bofilius Timidus, degut al seu apocament innat. Era, però, un home extraordinari, gran natura-lista, geòleg i excursionista. Fou un dels sostenidors de l’Associació d’Excursions Catalana, i al’Acadèmia hi va fer una gran tasca, sobretot en la ordenació de l’Arxiu […] em prenia a les excursionsi hi vaig aprendre moltíssim. El canonge Almera l’explotava i en Bofill es deixava explotar per timide-sa. El canonge Almera era molt gelós dels honors dels altres. Un dia vaig dir a Mn. Font i Sagué: “Vostéhauria d’ésser membre de l’Acadèmia de Ciències”. Mn. Font i Sagué em va respondre: “Mentre hi hagiel canonge Almera, ni intentar-ho. Ell se les manegaria prou per a evitar-ho”. (Fontserè, citat per J.Iglésies a: Eduard Fontserè, relació de fets. Barcelona, Fundació Vives Casajuana). Tot sembla indicarque amb els anys ambdós s’anaren distanciant: de l’estreta col·laboració inicial (fins 1893) a la deman-da de les col·leccions del Mapa per al Museu Martorell (1910), passant pel cessament de les publicacionsfetes en col·laboració (1904), que coincideix amb el moment en què Almera deixa de consignar en lesseves llibretes l’assistència conjunta a les reunions internacionals, hi una tendència a la baixa molt clara.Pot ser significatiu que la correspondència que es conserva entre ambdós sigui exclusivament de la pri-mera època, i també que Almera no compartís amb Bofill els exemplars de les publicacions que per con-veni corresponien als directors del Mapa. 131 No hi ha gaires notícies de les relacions entre Almera i Brossa: tan sols una carta en la que un Brossarespectuós però distant reclama pagaments endarrerits (Annex 6, nº 5). Apart, consta en les llibretes decamp del canonge que Brossa acceptava de vegades cobrar en paper municipal, malgrat la minva que aixòrepresentava, i que dels fulls publicats en rebia molt pocs exemplars; no hi ha constància en canvi i quefessin excursions conjuntes.

que formaven el gruix de la seva biblioteca personal; sense oblidar les compensacionseconòmiques, que n’hi hagueren malgrat el compromís de percebre únicament lesdespeses efectives.132 També beneficià el Museu d’Història Natural del Seminari, quegràcies a les col·leccions del Mapa que Almera hi dipositava provisionalment fou elmés important museu geològic de Catalunya fins al 1920.

Per a la Diputació, en canvi, el balanç no fou tan satisfactori, atès que els resul-tats no respongueren a les expectatives, que no eren altres que aixecar un mapa geolò-gic en el que basar l’agronòmic, en un termini raonable de temps i amb uns costosassumibles. Com hem vist, a partir de 1900 alguns diputats expressaren la seva preo-cupació per la marxa del treball; l’any 1909 els projectes catalanistes i l’exigènciad’una topografia acurada l’havien convertit en anacrònic, i el 1918 es cancel·là defi-nitivament el mapa provincial, havent estudiat aproximadament un terç (2.500 km2

d’un total de 7.718) de la superfície. L’any 1915 la Diputació havia obtingut cinc fulls publicats a canvi d’una inversió

de 209.250 pessetes en un període de 30 anys, cosa que dóna un cost mitjà per full de41.850 pessetes i 6 anys de feina. Si ho calculem full a full (taula XIII) es veu que elscostos foren cada vegada més alts. El primer full a 1:100.000, fet entre 1885 i 1888,costà 3 anys de feina i 9.500 pessetes; els tres primers fulls a 1:40.000, fets entre 1888i 1900, tingueren costos similars: entre 3,75 i 4 anys de feina i al voltant de les 25.000pessetes cada un; mentre que els dos darrers (1901-1914) costaren bastant més: setanys de feina i 47.500 pessetes per full. No obstant, si integrem totes les despeses delfull primer en l’edició definitiva de 1900, es comprova que superen encara aquestaquantitat: 8 anys de feina i 48.000 pessetes (Taula XIII). El canvi de l’escala de treball explica bona part d’aquest increment dels costos: com es pot comprovar, treballar a l’escala 1:40.000 resultà 2,6 vegades més car que a l’escala 1:100.000; costque es duplicà en passar l’escala de treball a l’1:20.000.

196

FullsTemps Pessetes

Període Anys Anys/full Subvencions Per any Per full

1 1:100.000 1885/86-1887/88 3 3 9.500 (1) 3.166 9.5001ª ed 1888/89-1891/92 4 4 15.000 (2) 6.250 25.0002ª ed 1899-1900 1 1 13.500 (3) 13.500 13.500Total full 1885/86-1892 8 8 48.000 6.000 48.000

1899-1900 2 i 3 1892/93-1900 (4) 7,5 3,75 66.250 (5) 8.833 33.1254 i 5 1901-1914 14 7 95.000 (6) 6.785 47.500

Totals 1885-1914 29,5 5,9 209.250 7.093 41.850

Taula XIII. Cost temporal i econòmic dels fulls. (1) Incloses despeses d’edició; (2) Excloses despesesd’edició del full 1:100.000; (3) hem aplicat la subvenció del segon semestre de 1899, i la meitat de lessubvencions de 1900 i 1901; (4) descontat un any; (5) inclou la meitat del pressupost extraordinàri de1901, destinat a la despesa del gravador-topògraf, descontada la meitat de les subvencions de 1899 i1900; (6) no inclou el pressupost de 1901.

132 Una senzilla estimació situa en 42.824 i 8.350 pessetes els ingressos obtinguts per Almera en concepte detreballs de gabinet i d’honoraris, respectivament; dos conceptes no previstos en el conveni amb la Diputació.

197

Tenint en compte que el mapa provincial constava de 13 fulls, és fàcil calcular quel’obra hauria acabat costant 544.050 pessetes de l’època –equivalents a 1,3 milionsd’euros-, i que no s’hauria enllestit abans de 1961; això en el cas que es recuperés lasubvenció anual de 7.500 pessetes; altrament, amb la subvenció reduïda dels darrersanys, el projecte s’hauria allargat fins al 1997.

Aquest increment progressiu dels costos és el resultat de la tendència a incrementarl’escala de treball, a conseqüència de no comptar amb un projecte o pla de treball. No ésque Almera hagués fet un projecte a un segle vista: és que, senzillament, no hi havia pro-jecte, i quan se li demanà pressupost al·legà que no era possible fer-lo ni tan sols de mane-ra aproximada.133 Els canvis de criteri que s’esdevingueren durant la realització de l’obra(de format i distribució dels fulls, de forma de treballar) evidencien que el Mapa fou plan-tejat com una obra oberta que es va anar definint per tempteigs i ajustaments successius amesura que avançava, i que no va quedar definitivament estructurat fins als voltants de1905. L’únic mapa de distribució de fulls que s’ha conservat, avui a la Cartoteca de Cata-lunya, permet observar una proposta anterior a la definitiva (fig. 25). Les vacil·lacions al’hora de decidir el traçat definitiu dels fulls expliquen tant la manca d’un format regularcom les superposicions dels fulls que censurà Rivera en el seu informe de 1916 (figura 26).

123

8 7 6 5 4

13

1011 9

12

Fig. 25. Esquema tret de l’únic mapa de distribució dels fulls que s’ha conservat: Distribución muy aproximada de las hojas del Mapa Geológico (CCICC), en el que s’aprecia una proposta anterior a ladefinitiva (línies discontínua i contínua, respectivament).

Fig 25. Sketch of the only remaining map of distribution of the sheets: Distribución muy aproximada de las hojas del Mapa Geológico (CCICC), showing older (dotted line) and newer (continuous line) proposals of distribution.

133 Vegeu la carta de 14/04/1899 en resposta al diputat Colom (annex 6, núm. 7)

El temps s’encarregà de demostrar que l’escala escollida –que implicava la necessitatd’aixecar un mapa topogràfic previ– era un objectiu massa ambiciós per a les forces de doshomes sols i també per a la paciència i els recursos de la Diputació; la Mancomunitat, queinicialment intentà estendre la cartografia a la mateixa escala a tot el país, acabà per tornara l’escala inicial de treball empesa per la necessitat de posar-hi un límit temporal.

El fet que l’àrea cartografiada per Almera i Brossa sigui molt semblant a la del Bisbat de Barcelona es pot interpretar com a intencionat (Gómez Alba, 1995); però s’hade reconèixer que hi havia altres motius de pes per començar a treballar a la rodalia dela capital i anar progressant de Sud a Nord: la proximitat al lloc de residència, les

198

Fig. 26. Superposició dels fulls del Mapa, segons el Gràfic del projecte de divisió en fulles del Mapa Geològicde Catalunya en projecció poliédrica i escala 1:40.000 de J. de Rivera (mapa escala 1:500.000, 1916, MGSB).

Fig 26. Overlapping of the Map sheets, after the project of Geological Map of Catalonia from J. deRivera (a 1:500.000 map, 1916, MGSB).

Fig. 27. Esquema-resum. Treballs del Mapa: 1, Cartografia publicada; 2, Topografia inèdita per Brossa (1897,1912); 3, Geologia inèdita, per Bofill (1892-93). Límits: 4, límit provincial; 5, límit nordoccidental delsterrenys marins; 6, límit del bisbat de Barcelona. Topografies preexistents: 7, límit septentrional de la carto-grafia de la Marina a 1:100.000 (1888-89); 8, Zones amb cartografia de detall anterior a 1889; 9, Corredorferroviari Granollers-Vic, aixecat per Cerdà (1857); 10, Vèrtexs de primer ordre; 11, Vèrtexs de la Marina.Geologia: 12, Paleògen continental de la Depresssió Central.

Fig. 27. Sketch of synthesis: Geological and Topographical Map: 1, published; 2, Unpublished topo-graphy (Brossa, 1897 and 1912); 3, Unpublished geology by Bofill (1892-93). Borders: 4, Barcelonaprovince; 5, NW border of the marine sediments; 6, Barcelona Bishopric. Topographic surveys before1889: 7, Northern border of the area mapped by the Army on a scale of 1:100.000 (1888-89); 8, Areasmapped on a 1:40.000 and 1:50.000 scales; 9, railway Granollers-Vic (1857); 10, First order points ofthe topographic network; 11, Second order points. Geology: 12, Continental sediments of the Ebro Basin.

facilitats de transport que oferien les línies fèrries i, sobretot, la cartografia de la línia decosta, un dels pocs mapes topogràfics previs amb què es podia comptar. Si es té encompte el mapa de Vilatorta, es veu que el límit que Almera no va traspassar cap al NOés el dels terrenys paleògens continentals (fig. 27). No hi ha cap document que indiquicom ni quan es pensava abordar la cartografia de la conca central ni la de les serraladespirinenques; ni tan sols cap indici que Almera hagués pensat en aprofitar l’experiènciaque els enginyers Maureta, Thos i Vidal tenien d’aquestes unitats geològiques.

Un llegat molt important

En acordar la realització del mapa geològic provincial, la Diputació revolu-cionària de 1868 ja s’havia avançat a l’Administració central, que en aquellmoment havia abandonat els estudis geològics i no crearia una Comissió a l’efec-te fins dos anys després. En acordar la represa (1884) es tractava de fer el mapa auna escala quatre vegades més gran que el que aquell organisme havia publicat tresanys abans. En autoritzar el canvi d’escala (1888) es planteja fer el primer mapageològic de detall, una obra que l’Estat trigarà una generació en assumir. El Mapa,doncs, inaugura els processos de cartografia geològica detallada del territori, nosolament a Catalunya sinó també a Espanya. Però, més enllà d’assenyalar una fitaen la història de la cartografia geològica espanyola – i gairebé diríem continental,si tenim en compte que França no encetaria un mapa a una escala comparable fins1913 – ha deixat un llegat que ha exercit una influència decisiva en el desenvolu-pament de la geologia catalana al llarg d’un segle: una àrea molt ben coneguda desdel punt de vista geològic, un patrimoni inventariable i la tradició d’incorporar elsestudis geològics com un servei més dels que les Administracions públiques hande prestar als ciutadans.

Les comarques estudiades per Almera i Brossa foren durant dècades les més benconegudes des del punt de vista geològic de tot l’Estat, gràcies no només als cinc fullspublicats, sinó també als nombrosos escrits que resultaren dels treballs que li servirende base, la relació dels quals trobarà el lector a l’Annex 1. No té res d’estrany, doncs,que aquesta informació fos adaptada als formats dels nous projectes cartogràfics quees desplegaren en anys successius i que quedarien també inacabats: el de la Mancomunitat a escala 1:100.000 (1919-1924) i el de l’Instituto Geológico al’1:50.000 (1928-1970); cosa que comportà l’anomalia que l’any 1930 es disposés detres versions del mapa de la rodalia de Barcelona, mentre que les comarques del nordi del centre de la província seguien sense cartografiar, com observà críticament PauVila arran de l’aparició del full signat per San Miguel i Marcet:

Ara ens trobem que dels voltants de Barcelona tenim tres fulls d’aquesta mena[...] Naturalment això representa una dispersió de forces, d’homes i de cabals. Cata-lunya inicià uns mapes geogràfics i geològics; cal que siguin continuats, però ambsentit orgànic i científic, amb un esperit economitzador de capacitats i diners [...]Hem assenyalat aquest exemple de l’existència de tres fulls geològics de Barcelonacom a cas fefaent d’una manca de compenetració científica; altrament amb un espe-rit unànime, almenys no hauríem anat a la triplicació […] La coordinació s’imposa(Vila, 1930).

200

201

El Mapa havia de servir de base a les síntesis cartogràfiques a 1:200.000 de Llopis Lladó sobre les serralades costaneres (1947) i, indirectament a través dels fulls1:50.000, a la de l’Instituto Geológico que abastà tot el territori de l’Estat (1972). Elsestudis de detall que s’han realitzat posteriorment sobre l’àrea cartografiada perAlmera han tingut en el Mapa Geològic i Topogràfic un excel·lent punt de partida; perals qui treballen en la geologia urbana de Barcelona serà sempre més un documentinsubstituïble, atès que molts dels afloraments han deixat de ser accessibles en que-dar coberts pels carrers i les edificacions de la ciutat.

Dels més de trenta anys d’activitat d’Almera i Brossa en resultà un cúmul dematerials que en gran part s’han conservat: els materials d’arxiu (mapes no publicats,expedients administratius, escrits inèdits i epistolaris), avui dispersos en diversoscentres, que han estat la base d’aquest treball; les col·leccions petrogràfiques ipaleontològiques, existents al Museu de Geologia de Barcelona, i un patrimonibibliogràfic que es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. Hem posat un especialinterès en inventariar tot aquest patrimoni: els resultats es trobaran en els annexes 2, 3,i 4. A l’Annex 5 s’hi pot trobar la relació dels materials que no hem aconseguit loca-litzar; i a l’Annex 6 una selecció dels escrits inèdits més interessants per a comprendre l’evolució històrica de l’obra.

El Mapa d’Almera i Brossa consolida la tradició dels estudis geològics lligats ales administracions catalanes que, iniciada per la Diputació de Barcelona l’any 1868,amb algunes interrupcions derivades dels canvis polítics que ha sofert el nostre país,s’ha mantingut fins avui. Per bé que la Diputació no creà un veritable Servei Car-togràfic fins 1913, els més de trenta anys de vigència del conveni amb Almera i Bofilldemostraren que era possible fer la cartografia geològica sistemàtica del territoricomptant amb el suport de l’Administració local i obtenir uns resultats superiors alsde l’Administració central. És per això que la Mancomunitat decidí crear un ServeiGeològic de Catalunya, que malgrat els pocs mitjans de què disposà i la seva curtavida (1919-1924), aconseguí publicar alguns fulls del primer projecte de cartografiageològica sistemàtica de Catalunya.

Dissolta la Mancomunitat de províncies, fou la Diputació de Barcelona qui reco-llí novament el testimoni, amb la creació de l’Instituto de Investigaciones Geológi-cas (1927) que, lligat a la càtedra de Geologia de la Universitat i sota la direcció delsprofessors San Miguel i el seu successor Solé Sabarís (1943) contribuí a la cartogra-fia impulsada per l’Instituto Geològico y Minero de España a escala 1:50.000.Aquesta vinculació repercutí, sens dubte, en sentit favorable sobre la qualitat de l’en-senyament: no és casualitat que d’aquell centre activíssim en sortís un planter defuturs catedràtics que havien de donar un impuls extraordinari a l’ensenyament de laciència geològica en les universitats de tot l’Estat.

El fet que el Servei Geològic de la Mancomunitat radiqués per decisió de la Juntade Ciències en el Museu Martorell, el traspàs de les col·leccions del Mapa (1918-1923) i l’ingrés de la important col·lecció Vidal (1922) varen ser determinants per ala conversió d’aquell centre, que depèn de la ciutat de Barcelona, en un veritableMuseu de Geologia, amb un important patrimoni estructurat en dues vessants: lapaleontologia i la mineralogia i petrografia.

D’altra banda, el Museu d’Història Natural del Seminari, després d’uns anys d’abandonament, fou recuperat gràcies a la tenacitat del Dr. Bataller com a laboratoride geologia, esdevenint aleshores (1926) un museu especialitzat en paleontologia;

com a tal ha arribat fins als nostres dies, havent superat la pèrdua de les col·leccionsdurant la guerra civil.134

Passada la llarga postguerra, el Dr. Solé Sabarís, hereu, com a director de l’Insti-tuto de la Diputació, d’una part important del llegat almerià, aconseguí crear en el sidel Consejo Superior de Investigaciones Científicas un centre català dedicat exclusi-vament a la recerca geològica, que fou batejat, no per casualitat, amb el nom de“Jaume Almera”, que compta avui amb una extensa nòmina de personal investigador.

L’any 1971 la Diputació de Barcelona va fer un pas més en el sentit d’afavorir larecerca geològica, creant l’Institut d’Investigacions Paleontològiques de Sabadell, grà-cies a l’activitat del Dr. Miquel Crusafont; els resultats que obtenen els investigadorsd’aquest centre especialitzat en paleomastologia són tot sovint notícia de premsa.

La Generalitat restaurada tingué molt en compte el precedent del Servei Geolò-gic de la Mancomunitat en el moment de crear l’any 1979 el Servei Geològic deCatalunya en el si del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; òrgande l’Administració catalana que té avui entre els seus projectes la creació d’un Institut Geològic de Catalunya, projecte que de prosperar dotaria l’organisme encar-regat dels estudis geològics del màxim nivell administratiu possible i d’una òptimacapacitat operativa.

Totes aquestes institucions són doncs, d’alguna manera, hereves d’aquell impulsinicial: tant de la iniciativa i la tenacitat del Dr. Almera com de la inquietud i benvo-lença (ilustrado criterio, en deien) de la Diputació de Barcelona. Ben segur que, deno haver coincidit aquests dos factors en aquella època, la història de la geologia cata-lana hauria estat ben diferent.

CONCLUSIONS

La sèrie 1:40.000 del Mapa Topogràfic i Geològic de la província de Barcelona ésel resultat no previst del pla original que la Diputació havia convingut inicialment amb Almera i Bofill, que no era altre que la continuació de la cartografiainiciada per J. de Moulin a escala 1:100.000.

El canvi d’escala s’ha d’atribuir tant a la iniciativa d’Almera com al consentimenttàcit de la Diputació, que incrementà substancialment el pressupost per tal de seguirtreballant al detall a la mateixa escala del primer full ampliat, que havia d’ésser únic.No hi hagué un projecte previ, ni es va arribar a fer mai, malgrat les demandes de laDiputació que estava molt interessada en saber els costos que en temps i diners impor-taria el Mapa provincial. Ben al contrari, l’obra va anar prenent forma a mesura quees desenvolupava; la distribució dels fulls no es començà a definir fins a 1895, i encaras’hagué de modificar cap a 1905.

202

134 És precisament la continuïtat d’aquesta tradició, que s’ha mantingut malgrat tota classe d’entre-bancs, havent hagut de superar més d’un episodi crític i amb uns recursos molt migrats la que ha donatpeu a alguns autors a parlar d’una “escola catalana de geologia” o “escola del seminari” fundada pelDr. Almera; però com ha fet notar Gómez Alba (1995) Almera no formà deixebles: tant Font com Faura,col·laboradors ocasionals, estudiaren a la Universitat Central.

També el mètode de treball evolucionà amb el temps: D’aixecar un full en bloc (laregió primera o de la rodalia de Barcelona) a dividir-lo en seccions (fulls segons i tercer),i més endavant en unitats geològiques (fulls quart i cinquè); de traçar els esborranys a lamateixa escala de publicació, a fer-ho a escala doble (1:20.000) després de 1898.

Els mapes publicats foren molt apreciats en els medis geològics, bàsicament pelseu detall, insòlit a l’època, i pel rigorós treball estratigràfic i petrològic que li serviade base; però també per la seva impecable execució, obra de Brossa; no tant per laqualitat de la topografia, atès que el litògraf, que havia assumit l’aixecament delrelleu, no estava prou qualificat per a aquesta tasca. La validesa del treball geològicd’Almera, atribuïble en part al suport de prestigiosos especialistes paleontòlegs ipetròlegs, quedà ben palesa amb la visita de la Societat Geològica de França l’any1898 a l’àrea cartografiada, i l’han ratificada les generacions posteriors; en canvi labase topogràfica, per bé que complí la funció desitjada, fou severament criticada desdel Servei Geogràfic de la Mancomunitat per la seva manca de precisió.

La responsabilitat de l’obra, que el conveni amb la Diputació repartia entre Almerai Bofill, fou assumida íntegrament per Almera. Bofill se’n desentengué progressiva-ment, desprès de començar el full del Vallés i deixar-lo inacabat l’any 1893. Brossafou un col·laborador a sou d’Almera i no tingué cap vincle amb la Diputació.

Totes les propostes d’Almera anteriors a 1900 foren assumides per la Diputació sensediscussió. Desprès varen aparèixer reticències entre els diputats, que es varen intensificarcap a 1910, quan el projecte quedà obsolet davant les perspectives de la mancomunitat deprovíncies i l’aparició de nous projectes a l’escala regional proposats per Faura i Sans, vis-tos amb interès pel president Prat de la Riba. La Diputació considerà excessiu el cost entemps i diners dels fulls i acabà reduint la subvenció anual els darrers anys, cosa que alen-tí encara més els treballs. Finalment, empès per la Diputació, Almera designà Faura com asuccessor i renuncià a continuar el Mapa, atesa la seva avançada edat, l’any 1914. Cosa quela Diputació aprofità per posar el mapa sota l’alta inspecció de l’Institut d’Estudis Catalans.

Els treballs del Mapa atorgaren a Almera la possibilitat d’establir relacions privi-legiades amb especialistes d’alt nivell, cosa que influí sobre la seva formació geolò-gica –era autodidacte– i el donà a conèixer internacionalment. La seva obra, certamentincomparable i irrepetible, és una fita monumental entre les cartografies que s’aixe-caren en aquest país abans del segle XX, i és certament sorprenent que fos obra del’ambició, la iniciativa i la tenacitat d’un sol home.

La cartografia d’Almera i Brossa, sense precedents en tot l’àmbit hispànic, va sertambé anterior als centres catalans d’investigació geològica, així com a la implanta-ció de les primeres càtedres de geologia a la Universitat de Barcelona. No fou doncsel resultat d’una infrastructura preexistent, sinó una tasca pionera que es va haver deportar a terme sense cap mena de suport científic local.

Al seu torn, exercí una influència indiscutible sobre el desenvolupament de les cièn-cies geològiques a Catalunya. Si no creà una escola (Almera no formà geòlegs), la sevaobra tingué continuïtat a través de successives generacions; fou decisiva com a precedentper a la conversió dels Museus Martorell i del Seminari en centres especialitzats en geo-logia, i encetà una tradició que ha arribat fins avui: l’interès de les diverses administracionsper la recerca geològica, manifestada en la creació i manteniment de centres com el Ser-vei Geològic de la Mancomunitat (1919-24), l’Instituto de Investigaciones geológicas dela Diputació (1927-65), l’Institut Jaume Almera d’Investigacions Geològiques (1965),l’Institut de Paleontologia de Sabadell (1971) i el Servei Geològic de Catalunya (1979).

203

AGRAÏMENTS

És de justícia agrair les facilitats donades per la consulta i eventual reproducció delsmaterials inèdits, sense els quals aquest article no hauria vist la llum, als Museus deGeologia del Seminari i de la Ciutadella (Museu Martorell), en primer lloc; a les Carto-teques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i del Centre Excursionista de Catalunya;als arxius de la Diputació de Barcelona, de la Junta de Ciències, de l’Acadèmia deCiències, de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Biblioteca de Catalunya i al Nacional deCatalunya; a la biblioteca de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

I de manera especial, a la Dra. Alícia Masriera, pel seu suport i per la sevacol·laboració en la documentació de la col·lecció petrològica del Mapa.

BIBLIOGRAFIA

Abad, A., Calzada, S., & Royo, C., 2000. “Historia del yacimiento carbonífero de CanPuig (el Papiol, Barcelona)”. Geociències, 3: 4-18

Adán de Yarza, R., 1899. Rocas eruptivas de la provincia de Barcelona. Memorialeída […] en la Junta general ordinaria celebrada el dia 30 de junio de 1898.Barcelona, A. López Robert. 11 p, 5 lám. Extr. de: Memorias de la RealAcademia de Ciencias y Artes de Barcelona, 2: 350-369.

Aragonès, E., 1992. “La primera cartografia geològica subvencionada per una insti-tució catalana (1869-1870)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 2:13-44

Aragonès, E., 1998. “El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: del’escala 1:100.000 a la 1:40.000 (1884-1891)”. Treballs del Museu de Geologiade Barcelona, 7: 129-174

Aragonès, E., 1999. “La Société Géologique de France a Catalunya (setembre-octu-bre de 1898)”. Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 8: 113-155

Barrois, Ch. 1892. “Observations sur le terrain dévonien de la Catalogne”. Bulletin dela Société Géologique du Nord, 20: 61-73.

Bofill i Poch, A., 1893a. “Sobre la supuesta presencia del Hipparion en la Garriga”.Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1(5): 109-111.

Bofill i Poch, A., 1893b. “Nota sobre el mapa topográfico-geológico del medio y altoVallés. Descubrimientos paleontológicos en el Trias de dicha región”. Boletín dela Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1(8): 142-147.

Camarasa, J. M., 2000. Cent anys de passió per la natura, Una història de la InstitucióCatalana d’Història Natural, 1899-1999. ICHN, Memòria nº 14, 183 p.

204

Casanovas, S., 1989. “La biblioteca del Museu de 1874 al 1926”. Batalleria, 3: 83-86.

Collot, L., 1892. “Sur une carte des environs de Barcelone de M. J. Almera”. Bulletinde la Société Géologique de France, 20: 32-37.

Comas, R. N., 1900. “Mossèn Norbert Font i Sagué”. Lo pensament catalá, 1(9): 69-70.

Fallot, P., 1949. Les progrès de la géologie en Espagne depuis cent ans. Conferencialeída 1 abril 1949 con motivo de su centenario en la Real Academia de CienciasExactas, Físicas y Naturales de Madrid. Madrid, C. Bermejo, 43 p.

Faura i Sans, M., 1909. “Mapa agronòmic de Catalunya. Contestació del Dr. Faura.Exposició detallada d’un Mapa agronòmic”. La Veu de Catalunya, 22/02; 8/03;15/03; 5/04; 3/05; 17/05/1909.

Faura i Sans, M., 1914. “Mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona”.La Veu de Catalunya, 24/08 i 24/10/1914.

Faura i Sans, M., 1925. “N’Eduard Brossa i Trullàs”. Butlletí del Centre Excursionistade Catalunya, 35(357): 71-74.

Font i Sagué, N., 1900. “Moviment científic català. Mapa geológich de la provinciade Barcelona”. Lo pensament catalá, 1(30), p. 242.

Gómez-Alba, J., 1992. Catálogo razonado de los vertebrados fósiles de España delMuseo de Geologia de Barcelona. Historia de la institución. Tesi doctoralUniversitat de Barcelona. Publicada amb el títol “Catálogo razonado de los yaci-mientos con vertebrados fósiles de España del Museo de Geologia de Barcelona(1882-1892)” a: Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 6: 1-289.

Gómez-Alba, J., 1995. “Jaume Almera i Comas. Vilassar de Mar, Maresme, 1845-Barcelona, 1919”. In: Camarasa, J.M. i Roca, A. (eds.) Ciència i Tècnica alsPaïsos Catalans: una aproximació biogràfica. Barcelona, Fundació Catalana pera la Recerca, Ed. Folio. P. 597-620.

Landerer, J. J., 1891. “El mapa topográfico y geológico de la circunspección deBarcelona del Dr. D. Jaime Almera”. Crónica científica, 15: 20-23.

Llopis Lladó, N., 1947. Contribución al conocimiento de la morfoestructura de losCatalánides. Barcelona, CSIC. Inst. Lucas Mallada. 372 p, 5 mapes.

Marcer, P., 1924. “Necrología del M. Iltre. Rev. D. Jaime Almera Comas”. Memoriasde la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 18 (8): 219-222.

Montaner, C., 1991. “Aproximació a l’obra cartogràfica d’Eduard Brossa: 1848-1924”. Primer Congrés Català de Geografia, IIIb (Comunicacions): 523-534.Barcelona, Societat Catalana de Geografia.

205

Montaner, C., 1998. “Cartografia i administració a Catalunya (1914-1982)”. L’Avenç,224: 18-22.

Montaner, C., 2000. Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941).Barcelona, R. Dalmau, col·lecció Camí Ral, nº 15. 237 p.

Montaner, C., 2003. Cartografia de la província de Barcelona, 1833-2000. Barcelona,Diputació, 179 p.

Nicolau, F., i Valls, J., 1987. El Dr. Almera i la seva escola de Geologia. Barcelona,Ed. Terra Nostra, col·lecció “Cultura i Pensament”, nº 6. 190 p.

Palet i Barba, D., 1896a. Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus rela-ciones con las formaciones contiguas. Barcelona, Henrich y Cia. 88 p, 1 mapa,2 talls.

Palet i Barba, D., 1896b. “Les coves de Sant Llorenç del Munt”. Egara, 5(200): 5-6

Prudent, F., 1904. “La cartographie de l’Espagne”. Annales de Géographie, 13:401-409

Ribas i Virgili, E., 1930: Mapes topogràfics moderns de Catalunya. Barcelona, ClubExcursionista de Gràcia, secció d’estudis. 35 p. Segona edició ampliada dins:Institut d’Estudis Catalans, Secció històrico-arqueològica, Anuari VIII (1927-1931), p. 482-520. (publ. 1935).

Ribas i Virgili, E., 1932. El cartògraf Eduard Brossa. Extret de: Mai Enrera, Butlletídel Club Excursionista de Gràcia, nº 94. 8 p.

Santanach, P., 1986. “Aspectes històrics dels estudis geològics als Països Catalans”.Història Natural dels Països Catalans. Barcelona, Gran Enciclopedia Catalana,1: 38-50.

Santanach, P., 1996. “L’obra geológica de Jaume Almera: el mapa geològic de la pro-víncia de Barcelona”. Batalleria, 6: 85-89

Solé Sabarís, Ll., 1945. “El centenario de Almera y la geología catalana”. Arbor,4:120-127. Reproduït en part a: id, id: “El mapa geológico de la provincia deBarcelona”. Publicaciones del Instituto de Investigaciones Geológicas, 7(Miscelánea Almera, I): 43-62.

Solé Sabarís, Ll., 1947. [Prólogo] dins: Llopis Lladó, N., 1947: Contribución al cono-cimiento de la morfoestructura de los Catalánides. Barcelona, CSIC, InstitutoLucas Mallada, p 5-13

Tomàs, Ll. 1912. [Discurs del president]. Butlletí de la Institució Catalana d’HistòriaNatural, 9(6): 81-82.

206

Valls Julià, J., 1975. Aproximación a la obra del Doctor D. Jaime Almera y Comas,Pbro (Geología de las comarcas barcelonesas). Trabajos de Geología delLaboratorio del Seminario Conciliar de Barcelona. 118 p.

Valls Julià, J., 1983. Dr. D. Jaime Almera y Comas, padre de la geología catalana,Barcelona, s/i. Col·lecció “Fundació Mossèn Josep Sanabre”, nº 4, 167 p.

Via, Ll., 1975. Cien años de investigación geológica. En el centenario del MuseoGeológico creado por el Dr. Almera en 1874. Barcelona, Consejo Superior deInvestigaciones Científicas, 164 p.

Vila, P., 1930. “Per al coneixement de Catalunya. Els estudis geològics”. LaPublicitat, 23/05/1930.

Vila, P., 1934. “El mapa espanyol de Catalunya”. La Publicitat, 16/03/1934.Reproduït a: Vila, P., 1978. La geografia i els seus homes, selecció d’escrits degeologia. Barcelona, Curial, “Selecció d’escrits de geografia”, nº 33, p. 17-20.

207

ANNEX 1. PUBLICACIONS

La producció cartogràfica derivada dels treballs del Mapa és limitada i prou coneguda. Amés dels mapes, veritable objectiu de l’obra convinguda amb la Diputació, hi ha tot un conjuntd’escrits publicats derivats de la recerca geològica que es portà a terme al llarg de tot el procéscartogràfic. Aquests materials foren donats a la impremta per tal de comunicar a les societatscientífiques i a la societat en general les novetats o descobriments a mesura que s’anaven produint; la majoria aparegueren en periòdics científics i una petita part en la premsadiària. Un nombre reduït de títols fou editat amb el suport econòmic de la Diputació. Com haestat reconegut, aquest conjunt d’escrits constitueix una mena de memòria dispersa del Mapa.

A fi de facilitar-ne la consulta, hem elaborat una relació d’aquests escrits; no només elspublicats pels autors del Mapa, sinó també els del personal col·laborador. També hi hem inclòsles addicions, revisions i rectificacions posteriors a la publicació dels fulls. La relació no baixadels 150 títols, sense tenir en compte les diferents versions que de vegades es varen fer d’unmateix escrit; en aquest cas hem consignat únicament les més completes. Els llistats s’hanorganitzat per fulls i cronològicament.

S’ha simplificat els noms dels periòdics tal com segueix:AnJCNB: Anuari de la Junta de Ciències Naturals de BarcelonaAnSEHN: Anales de la Sociedad Española de Historia NaturalAnnSGN: Annales de la Société Géologique du NordBolCMGE: Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de EspañaBolRACAB: Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de BarcelonaBolRSEHN: Boletín de la Real Sociedad Española de Historia NaturalBollSGI: Bolletino della Società Geologica ItalianaBullSGF: Bulletin de la Société Géologique de FranceButllCEC: Butlletí del Centre Excursionista de CatalunyaButllICHN: Butlletí de la Institució Catalana d’Història NaturalCC: Crónica CientíficaCRAcSci: Compte-rendu de l’Acádemie des Sciences de Paris.CRSommSGF: Compte-rendu sommaire des séances de la Société Géologique de FranceMemRACAB: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de BarcelonaMemRSEHN: Memorias de la Real Sociedad Española de Historia NaturalMemSGF: Mémoires de la Société Géologique de FranceTrebICHN: Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural

CARTOGRAFIA

Almera-Brossa: Mapes geològic-topogràfics (Tirada: 1000 exemplars)

– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona, / subvencionado por laExcma. Diputación provincial. / Región primera ó de contornos de la capital. Lit. E. Brossa,Escala 1:100.000; 1888. 58x40 cm. Alguns exemplars es varen afegir a: ALMERA, 1879: DeMontjuich al Papiol a través de las épocas geológicas; Barcelona, Librería Religiosa.

– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por laExcma. Diputación provincial // Región primera / ó de / contornos de la capital / detallada. /Dirigida por / el canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. / Ejecutada y grabada por / EduardoBrosa // Escala 1:40.000 (25 milímetros por kilómetro) // Lit. Henrich y Cª (sucs. N. Ramírez)// 1891. Full 104x72 cm; llegenda i explicació geològica a ambdós marges; mapa 60x65 cm.

– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por laExcma. Diputación provincial // Región segunda / ó / del río Noya al mar / detallada. / Geología

208

por / el Canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. Topografía por / Eduardo Brossa / 1:40.000 /litografiado por E. Brossa y Trullás // Barcelona, lit. Henrich y Cía, 1897. 57x83 cm; llegendai explicació al marge; full 88x98 cm

– Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona / subvencionado por laExcma. Diputación Provincial // Región tercera / ó del río de Foix y la Llacuna / detallada, /Geología por / el Canónigo Dr. D. Jaime Almera,Pbro. / Topografía por / Eduardo Brossa /1900 // Imp. y Litogrª de Henrich y Cía, Barcelona // Grabado por E. Brossa. // 1:40.000.Mapa de 56,5x86 cm en un full 71x99 cm. Llegenda al marge; la part no cartografiada (prov.de Tarragona) porta una Explicación somera.

– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por laExcma. Diputación provincial // Región primera / ó de / contornos de la capital / detallada. /Geología por / el canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. / Topografía por / Eduardo Brossa / 2ªedición corregida y aumentada / 1900 / 1:40.000 // Grabado por E. Brossa // Lit. Henrich yCia, Barcelona. Full 107,5x74,5 cm; llegenda i explicació geològica a ambdós marges; mapa68x66 cm.

– Carta geológica y topográfica / de / San Julián de Vilatorta y sus alrededores ó de entreVich y las Guillerías. / Publicada la original con la colaboración y á expensas de los Sres. D.F. de P. Benessat y D. J. M. Bofill de la casa “El Solá” / y subvencionando la parte geológi-ca la Excma. Diputación Provincial. / Año 1905 // Geologia por el Canónigo Dr. D. JaimeAlmera Pbro // Topografía y grabado por E. Brossa // Escala 1:30.000. Mapa geol. en colors,33,5x38 cm en un full 44,5x56; 9 signes convencionals més una taula geològica. Dins: J.Almera: Descripción geológica y génesis de la plana de Vich. Barcelona, A. López Robert;extr. de Mem. de la R. Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 5(20); 1-54. Variant: Portaafegit: Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat // Tomo III, lám. 56; fou inclosa a l’article publicat aMemRSEHN.1

– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por laExcma. Diputación provincial. // Región cuarta / ó del / rio Tordera / detallada. / Geologiapor / el Canónigo-dean Dr. D. Jaime Almera Presbítero / Topografia por / Eduardo Brossa /1913. / 1:40.000. Llegenda als marges, 56,5x64,5 cm. Llegenda marginal; full 84x74. Variants:

a) Primera edició dels fulls, defectuosa (color vermell no ben ajustat). b) Reimpressió en paper més fi amb data de 1914.c) Edició de l’Institut d’Estudis Catalans, sense explicació de la geologia: Mapa

geològich i topogràfich / de la Provincia de Barcelona / subvencionat per la Excma. DiputacióProvincial. // Regió cuarta / ó del / Riu Tordera / detallada. Segona edició corretgida. /Geologia per el Canonge-degà Dr. D. Jaume Almera Prèbere. / Topografia per Eduard Brossa/ 1915 // 1:40000; full 76,5x75. Se’n va fer una tirada de 1.500 exemplars.

– Mapa geológico y topográfico / de la provincia de Barcelona / subvencionado por laExcma. Diputación provincial. // Región Quinta / ó del / Montseny Vallés y litoral / detallada./ Geologia por / el Canonigo-dean Dr. D. Jaime Almera presbítero. / Topografia por / EduardoBrossa / 1913. // 1/40.000 (25 milimetros por kilometro // Lit. Henrich y Cia Barcelona //Grabado por E. Brossa. 57x87 cm, llegenda als marges, full 85x96. Variants:

a) Primera edició dels fulls, defectuosa (color vermell no ben ajustat). b) Reimpressió en paper més fi amb data de 1914. c) Edició de l’Institut d’Estudis Catalans, sense explicació geològica: Mapa geològich i

topogràfich / de la Provincia de Barcelona / subvencionat per la Excma. DiputacióProvincial. // Regió quinta ó del Montseny Vallès i Litoral / detallada. / Segona edició corretgida. / Geologia per el Canonge-degà Dr. D. Jaime Almera prèbere. / Topografia perEduard Brossa. / 1915 // 1:40000. Llegenda als marges; full 78x100 cm. Se’n va fer una tirada de 1.500 exemplars.

209

1 La tirada d’aquest mapa degué vorejar els 2.000 exemplars, comptant les dues edicions de l’opuscle iels 1.000 de l’ampliació de la tirada de la primera edició.

Brossa: mapes topogràfics (reduïts per a ús d’excursionistes)

Alt pla de Barcelona y Vallés inferior. Reducció del mapa executat per en Eduart Brossa.A escala 1:55.000 (18 mm per 1 Km). Mapa topogràfic a una tinta, 28,5x24,8 en un full 35x31 cm.Publicat dins la guia itinerària d’Artur Ossona (1894).

Regió del Montseny. Escala 1:150.000. Mapa a dues tintes, hachures en blau, toponímia i xarxahidrogràfica. 1 mapa 25,6x26,3 cm en un full 29,4x45,5 cm. Publicat dins la guia: El Montseny,guia monogràfica de la regió. Itineraris i Excursions per E Vidal y Riba, l’Avenç, 1912.

Esquemes geològics sense topografia

PALET I BARBA, D., 1896. Mapa geológico de los alrededores de Tarrassa / Escala 1:15.000,aproximadamente / J. Subietas Lleopart, dib. Esquema tramat (7 símbols). 29x21 cm.Inclós dins el treball de l’autor: Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus rela-ciones con las formaciones contiguas. Barcelona, Henrich i Cia.

ALMERA, J., 1898. Carte géologique de la contrée du bas Vallés. 1:500.000. Esquema tramat(15 símbols). 17x10 cm. BullSGF, 26: 691.

ALMERA, J., 1898. Limites de la mer pliocène aux environs de Barcelone et dans le bassin dela Llobregat. / Echelle 1:200.000. Esquema tramat (2 símbols). 10,1x10,7 cm. Derivatdel mapa de la regió primera. BullSGF, 26: 757. Repr. a la Geografia General deCatalunya, I (1908), p. 126.

[DOLLFUS, G.], 1898. Carte schématique de la chaîne catalane. Echelle 1/800.000. 17,1x12,1 cm.BullSGF, 26: 880.

FONT I SAGUÉ, N., 1904. Assaig de carta geològica de la comarca del Vallès. Esquema tramat(10 símbols), s/escala 32x23 cm. Dins: FONT I SAGUÉ, 1904: Lo Vallès.

FONT I SAGUÉ, N. [1908]. Carta geològica de Catalunya // A. Martin ed. Mapa amb 16 colors,s/escala, 23x21 cm. Dins: Carreras Candi: Geografia General de Catalunya, I.

[FONT I SAGUÉ, N., ca.1910]. Mapa geológico de Cataluña // Artículo “Cataluña” /Enciclopedia Universal, Hijos de J. Espasa, editores / Lit. Aleu, Barcelona. 1 mapa amb39 colors, s/escala, 18,3x29,3 cm. Dins: Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, vol. 12, p. 464.

Cartografia antiga

Mapa del término de Garraf, cuyo original del siglo XVI se conserva en el archivo de lacatedral de Barcelona. Reproducció d’un mapa manuscrit antic que porta el crèdit següent: Axxviii de Setembre se acaba la present descripció de la Costa de Garraf, any 1586. PerNicolau Credença, Por. i Mtico. Figuració en perspectiva obliqua, una tinta, escala en canes:8.1 cm = 500 canes. 54x24,5 cm. Dins: ALMERA & BOFILL, 1891: “Ojeada sobre el pasado yel presente de las costas de Garraf” (Barcelona). Crónica científica, 14: 161-166.

ESCRITS

Treballs de conjunt, comprensius o miscel·lanis

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1887. “Descubrimiento de grandes mamíferos fósiles en Cataluña”(Vallès, Penedès, Cerdanya): CC, 10: 1-4.

ALMERA J., i BOFILL, A., 1889. “Recientes descubrimientos paleontológicos en Cataluña”. (Faunade St. Andreu de la Barca, Trias de Begues, Mastodon de la Cerdanya). CC, 12: 1-5.

210

ALMERA. J., 1890. [Descubrimientos geològicos en Cataluña] (fulles d’Odontopteris, erosióde la costa del Maresme) CC, 13, p. 139 i Actas RSEHN: Sección de Barcelona,10/04/1889, p. 67.

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1892. Catálogo de los moluscos fósiles pliocenos de Cataluña.Barcelona, editorial de la Crónica Científica, 8, 107 p.

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1893. “Moluscos terciarios de Cataluña. Murícidos”. BolCMGE, 19:114-224.

ALMERA, J., 1895. “[Recientes descubrimientos geológicos (Pliocè sup. a St. Joan de Vilassar;briozous pliocens; infracretaci del Penedès)]. BolRACAB, 1(12-13): 205.

ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1895. Descripción de los antozoos fósiles pliocénicos de Cataluña,vertida del latín por el Rdo. Canónigo Dr. D. Jaime Almera. Barcelona, Henrich y Cia.

ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1895. Descripción de los briozoos fósiles pliocénicos de Cataluña,vertida del latín por el Rdo. Canónigo Dr. D. Jaime Almera. Barcelona, Henrich y Cia.

ALMERA, J., 1896. “Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña”.MemRACAB, 2: 251-257. També: C.R. IV Congr. Sci. Intern. Cathol., Friburg, p. 11-15.

[BOFILL, A.], 1898. “Reunion estraordinaria de la Sociedad Geológica de Francia enBarcelona”. Diario de Barcelona, 29/09-18/10/1898.

[BOFILL, A.], 1898. “Réunion extraordinaire a Barcelona (Espagne) du mercredi 28 Septembrea Samedi 8 Octobre”. CRSommSGF, 14: 83-102. També a : BolRACAB, 1(22): 455-468.

[ALMERA, J., (ed.)], 1898. “Société géologique de France. Réunion extraordinaire a Barcelone(Espagne) du mercredi 28 Septembre au samedi 8 Octobre 1898”. BullSGF, 26: 661-900.Versió castellana: “Excursiones verificadas durante la reunión de la Sociedad Geológica deFrancia en Barcelona en Septiembre y Octubre de 1898”, BolCMGE, 27(1900): 89-359.

[ALMERA, J.], 1898. “Liste des publications principales relatives aux régions visitées par laSociété”. BullSGF, 26: 662-665.

BERGERON, J., CAREZ, L., & DOLLFUS, G., 1898. [Observations faites pendant l’excursionextraordinaire à Barcelone] BullSGF, 26: 542-43.

CAREZ, L., 1898. “Résultats principaux de la Réunion extraordinaire à Barcelone, en ce quiconcerne les terrains sécondaires”. BullSGF, 26: 543.

DEPÉRET, Ch., 1898. “Observations sur les terrains néogènes de la région de Barcelone”.BullSGF, 26: 853-858. Traducció: BolCMGE, 27: 306-311.

DOLLFUS, G. F., 1898. “Relation entre la géologie et l’hydrographie en Catalogne”. BullSGF,26: 876-883, 1 esquema geol. També a: BolCMGE, 27(1903): 331-338.

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1898. “Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocénicos deCataluña. Descripción y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encon-tradas en dichos yacimientos”. BolCMGE, 24: 1-222.

ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1898. “Los primeros antozoos y briozoos miocénicos recogidos enCataluña”. Barcelona, Henrich y Cia, 31 p.

ALMERA, J. 1899. [Nota paleontológica presentando restos de animales antediluvianos].(Elephas, Mastodon, Acerotherium) BolRACAB, 1(25): 517-518.

ALMERA, J. [i DEPÉRET, Ch.], 1899. “Sobre las especies Acerotherium lemanense, Mastodonlongirostris y un Elephas descubiertos en esta provincia”. BolRACAB, 1(26): 535-537.

BOFILL, A. [i DEPÉRET, Ch.], 1899. “Sobre los restos de dos grandes mamíferos fósiles de [SantLlorenç d’Hortons i de l’Ametlla en] Barcelona, existentes en el Museo Martorell de la ciu-dad de Barcelona” BolRACAB, 1(26): 532-534. Inclou una carta de Depéret datada 27/04/96.

BARROIS, Ch., 1901. “Note sur les graptolites de la Catalogne et leurs relations avec les étagesgraptolitiques de France”. BullSGF, 1: 637-646.

PAQUIER, V. 1903. “Les rudistes urgoniens”. MemSGF, Paléontologie, vols. 11 (1ª part) i 13 (2ªpart) Mem. núm. 29.

ALMERA, J., 1905. [Restos fósiles de Rinoceronte encontrados en las capas pontienses deBañeras del Panadés y San Celoni y de oso en el Cuaternario de Castellbisbal].BolRACAB, 2(7): 266.

211

ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1905. “Coralli del Cretacico inferiore della Catalogna”. Paleonto-graphia Italica, vol. 11: 169-252, 4 làm, 1 esquema geol. Resum: “Fauna coralina del pisoaptense de Cataluña, avance de una memoria sobre la misma”. MemRACAB, 5(5): 67-73.

FONT I SAGUÉ, N., 1905. Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya.Barcelona, Thomas. 1 vol. 481 p.

LAMBERT, J., 1906. “Description des Echinidés fossiles de la province de Barcelone”. MemSGF,24. En dues parts: Primera, t. 9, 57 p; pl. I-IV; 2ª-3ª (Miocè-Pliocè): t. 14, p. 59-128, pl. V-X.

HOERNES, R., 1907. “Reconocimiento de los terrenos terciarios de las comarcas occidentalesbañadas por el Mediterráneo, presentado a la Academia Imperial de Ciencias de Viena, t.CXIV, parte I (año 1906).” (Extracte i traducció per Almera). MemRACAB, 6(2): 135-140.

FONT I SAGUÉ, N., [1908]. “Formació geològica de Catalunya” Dins: CARRERAS CANDI, (ed):Geografia General de Catalunya. I: 73-133, 1 mapa geol.

ALMERA, J., 1908. “Otra prueba de la invariabilidad de la fauna silúrica del O de Europa en la direc-ción de NE. a SO.” Primer congreso de Naturalistas Españoles, Zaragoza, pp. 325-328.

FAURA, M., 1908. “Mamífers fòssils descoberts a Catalunya”. ButllICHN, 5(2): 19-25.FAURA, M., 1908. “Crustacis fòssils de Catalunya”. BullICHN, 5(8-9): 99-124.FAURA, M., 1909. “Graptolites citados en Cataluña”. MemRSEHN, 6(2): 45-65. ALMERA, J., 1909. “Ensayo de una síntesis de la evolución geológica de la provincia de

Barcelona”. MemRACAB, 8(4): 41-53.FAURA, M., 1913. Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una

descripción de los yacimientos fosilíferos más principales. Madrid, Fortanet, 202 p, 9làm.; ext. de: MemRSEHN, 9(1): 1-202.

FAURA, M., 1914. Mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona”. La Veu deCatalunya, 24/08/1914.

FAURA, M., i CANU, F., 1916. “Sur les bryozoaires des terrains tertiaires de la Catalogne”.TrebICHN, 1916: 59-193.

ALMERA, J., i FAURA, M., 1918. “Enumeració de les espècies fòssils dels terrenys paleozoics dela província de Barcelona recollides en la preparació del mapa geològic de Catalunya”.AnJCNB, 3: 119-134.

Full 1 (Rodalia de Barcelona)

ALMERA, J., 1885. “Breve reseña é historia geológicas de los valles de Hebrón, Clota de SanGenís, Horta y Vallcarca”. CC, 8, 41-46.

ALMERA, J., 1886. “Descubrimiento del Mioceno superior de San Pau d’Ordal en Sardanyola”.Dins: L. CANALDÀ: “Reseña de los trabajos de la corporación durante el año anterior”.Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona: Acta de la sesión inaugural de los tra-bajos de la Corporación en el año académico de 1885 á 1886, celebrada el 20/12/85 enel salón de oposiciones de la universidad. Barcelona, J. Jepús, 1886: 20-21.

ALMERA, J. [i SAPORTA, G.], 1889. “Descubrimiento del carbonífero inferior ó Culm en elPuchet y Vallcarca”. CC, 12: 393-396.

ALMERA, J., 1890. “Hojas de Odontopteris”. CC, 13: 139.SAPORTA, G. DE, 1891. [Note relative au Culm des environs de Barcelone]. CRSommSGF, 9: LIX-LXI.ALMERA, J., [SAPORTA G. DE, i BARROIS, Ch.], 1891. “Caracterización del Culm en el Putxet y

Vallcarca por el marqués de Saporta y descubrimiento de cuatro niveles del período silúri-co en los alrededores de Barcelona, reconocidos por M. Ch. Barrois”. CC, 14: 113-116.

ALMERA, J., 1891. “Importancia del descubrimiento del ‘Monograptus priodon’ cerca S. Vicensdel Horts”. CC, 14: 116-118.

ALMERA, J., 1891. “Descubrimiento de las capas de ‘Congerias’ en Castellbisbal”: CC, 14: 228-229.ALMERA, J. [i MOJSISOVICS, E.], 1891. “Caracterización del ‘Muschelkalk’ en Gavá, Begas y

Pallejá”. CC, 14: 474-476.

212

ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1891. “Descubrimiento de otras dos faunas del silúrico inferioren nuestros contornos, determinación de sus niveles y del de la fauna de los filadios rojo-purpúreos del Papiol”. CC, 14: 465-473.

ALMERA, J. [i SAPORTA, G. DE], 1891. “Descubrimiento de tres floras terciarias en nuestrosalrededores”. CC, 14: 476-479.

ALMERA, J., 1891. “Explicación somera”, al marge del full Región Primera, ó de contornos dela capital, detallada. També: “Explicación somera del mapa geológico de los alrede-dores de Barcelona”. CC, 15(1892): 132-136 i 275-281. Resum, per L. Collot: “Sur unecarte des environs de Barcelone de M. J. Almera”. BullSGF, 20(1892): 32-37.

ALMERA, J. [i ADÁN DE YARZA, R.], 1891-92. “Rocas hipogénicas o eruptivas de la provinciade Barcelona”. CC, 14: 313-318 i 15: 1-5; 25-28; 49-56.

BARROIS, Ch., 1891. “Observations sur le terrain silurien des environs de Barcelone”. AnnSGN.19: 63-69. També: BolCMGE, 19(1893): 245-250.

BARROIS, Ch., 1892. “Observations sur le terrain dévonien de la Catalogne”. AnnSGN, 20: 61-73. Trad. a BolCMGE, 19(1893): 250-260.

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1894-1907. Descripción de los terrenos pliocenos de los alrededoresde Barcelona, con un apéndice sobre el Plioceno del Bajo Ampurdán. Barcelona,Henrich i Cia; també a MemRACAB, 3, pp. 1-102 i resumit a BullSGF, 22, p. 678 (1ªpart). La segona part (Paleontologia) es publicà el 1907, sense portada i paginada a con-tinuació; consta d’un catàleg de fòssils més el catàleg de plantes i dues memòries de DeAngelis, aquestes ja publicades.2

ALMERA, J., SAPORTA, G. i BOULAY, N., 1895. “Catalogue de la flore pliocène des environs deBarcelone”. C.R. 3e. Congr. Intern. des Catholiques (Bruxelles, 3-8 sept. 1894).Bruxelles, Société Belge de Librairie, 7e. sect., Sci. Math. Naturelles. 7: 318-334.Traducció. Bol. CMGE, 22(1895): 145-171.

ALMERA, J., 1895. [Presencia del Siciliense marino en el subsuelo del delta del Llobregat].BolRACAB, 1(12-13): 199.

ANGELIS D’OSSAT, G. DE 1895. “Contribución a la fauna paleozoica de Cataluña, vertida delmanuscrito original latino por el canónigo Dr. D. Jaime Almera”. MemRACAB, 2: 244-250. Resum a: BolRACAB, 1(14): 236-237.

ADÁN DE YARZA, R., 1898. “Rocas eruptivas de la provincia de Barcelona”. MemRACAB, 2:359-369; 3 làm. També a BullSGF, 26: 831-839 i BolCMGE, 27: 274-283.

ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du 28 septembre à Sans et à Montjuich”.BullSGF, 26: 680-689. Traducció: BolCMGE, 27 (1900): 96-109.

ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du samedi 1er octobre à Montcada et àSardanyola”. BullSGF, 26: 732-741. Traducció: BolCMGE, 27(1900): 156-166.

ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu des excursions du dimanche 2 octobre à Gràcia et le Coll(Horta) et du lundi 3 a Vallcarca, au Tibidabo et à Esplugas”. BullSGF, 26: 742-763.Traducció: BolCMGE, 17(1900): 167-192.

ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du mardi 4 octobre, à Castellbisbal et àPapiol. BullSGF, 26: 766-788. Traducció: BolCMGE, 17(1900): 195-223.

ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du mercredi 5 octobre à Gavà, Brugués,Begas et Vallirana”. BullSGF, 26: 789-800. També a BolCMGE, 27(1900): 224-237.

BARROIS, Ch., 1898. “Nouvelles observations sur les faunes siluriennes des environs de Barcelone(Espagne)”. BullSGF, 26: 829-830; AnnSGN, 27: 180-182. Traducció: BolCMGE, 27: 272-273.

BERGERON, J., 1898. “Note sur les terrains paléozoïques des environs de Barcelone et comparaison avec ceux de la Montagne Noire (Languedoc)”. BullSGF, 26: 867-874.Traducció: BolCMGE, 27: 322-330.

BERGERON, J., 1898. [Sur l’âge des calcaires paléozoïques de Montcada]. BullSGF, 26: 763-764.

213

2 Se’n va fer una tirada extraordinària de 1.000 exemplars (la primera part) i 400 (la segona) amb l’encapçalament “Mapa geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona”.

BERGERON, J., 1898. [Sur l’âge de la granulite du Papiol]. BullSGF, 26: 822.CAREZ, L., 1898. [Sur l’âge de la granulite du Papiol] BullSGF, 26: 822.CAREZ, L., 1898. [Sur l’excursion à Bruguers, Vallirana et Garraf] BullSGF, 26: 823-824.DEPÉRET, Ch., 1898. “Du massif ancien de Barcelone”. BullSGF, 26: 713-720.DOLLFUS, G. F., 1898. [Sur le trias de Bruguers]. BullSGF, 26: 822.ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1898. “Los primeros antozoos y briozoos miocénicos recogidos en

Cataluña”. Barcelona, Henrich y Cia. 31 p.ALMERA, J., 1900. “[Hoja 1]. Explicación somera”, al marge del full Región primera, o de con-

tornos de la capital, detallada.ALMERA J., i BOFILL, A., 1900-01. “Fauna y flora pliocénica y estudios comparativos”. BolRACAB,

1(27): 566-567 i 1(28): 583-584. També a: MemRACAB, 3, 109-356 (publ. 1907).ALMERA, J. [i BARROIS, Ch.], 1901. “Zonas graptolíticas en Barcelona” Akten V Int. Kongr.

Katol. Gelehrt. München 1900: 413-414. També: “Más graptolites en la mole delTibidabo (Barcelona).” MemRACAB, 4(21): 291-299.

FONT I SAGUÉ, N., 1901. “Troballa geológica [la caverna del Parch Guell, prop de CanMuntaner]” ButllICHN, 1(2): 9-10. Trad. cast: BolRSEHN, 1: 363.

ALMERA, J., 1902. “Excursión geológica dirigida a estudiar las relaciones del grupo deMontgat con el de Vallcarca”. MemRACAB, 4(25): 337-344.

ALMERA J., BOFILL, A. [i LOCARD, A.], 1903. “Consideraciones sobre los restos cuaternarios de lacaverna de Gracia (Barcelona)”. MemRACAB, 4(33): 447-459; BolRACAB, 2(6): 197-198.

ALMERA, J., i BERGERON, J., 1904. “Sur les nappes de récouvrement des environs de Barcelona(Espagne)” CRAcSci., 138: 1267; BullSGF, 4: 705-721. També a: MemRACAB, 5(18):261-310 (1906, edició ampliada i traducció francesa).

FONT I SAGUÉ, N., 1904. “Alrededores de Barcelona (Can Muntané de Gràcia). La caverna delParch den Güell”. Revista de la Cámara Mutua de la Propiedad, 2: 99-100.

FONT I SAGUÉ, N., 1904. “Les nostres montanyes. Montjuich”. La Veu de Catalunya, 14 de desembre.FONT I SAGUÉ, N., 1905. “Les nostres montanyes. Mont-Taber”. La Veu de Catalunya, 10 de març.ALMERA, J., 1905. [Restos de mamíferos encontrados en el Penedès] BolRACAB, 2(7): 266ANGELIS D’OSSAT. G. DE, 1905. “Fauna coralina del piso aptense de Cataluña, avance de una

memoria de la misma”. MemRACAB, 5(5), 9 p.FAURA, M., 1907. “Sobre la troballa d’Equus caballus y de Bos urus en el travertí argilós del

Quaternari de Sardanyola”. ButllICHN, 4(5-6): 63-64.FAURA, M., 1908. “Adicions a la fauna miocènica de Montjuich”. ButllICHN, 5(4): 55-60.FONT I SAGUÉ, N., 1908. “Notable bossada de granit prop de Martorell”. ButllICHN, 9: 49.PRUVOST, P., 1913. “L’âge des schistes pourprés de Papiol, près Barcelone”. AnnSGN, 61: 263-280.FAURA, M., 1916. “Montjuich. Notas geológicas”. Boletín de la Sociedad de Atracción de

Forasteros, 7: 18-67.ALMERA, J., 1919: “Apuntes sobre los terrenos pliocénicos de Barcelona”. MemRACAB,

14(11): 541-544.

Full 2 (Garraf-Penedès)

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1889. “Descubrimiento del Jurásico (Malm?) en las costas deGarraf”. CC, 12: 417-418.

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1891. “Ojeada sobre el pasado y el presente de las costas de Garraf(Barcelona)”. CC, 14: 161-166, 1 mapa.

ALMERA, J., 1893. “Nota sobre el mapa topográfico-geológico de la región comprendida entre elparalelo de Vallirana, Ordal y Labern y el litoral”. BolRACAB, 1(8): 147-150, 1 tall geol.

ALMERA, J., 1895. “Étude stratigraphique du massif crétacé du littoral de la province deBarcelona”. BullSGF, 23: 564-571. També: [Sobre tramos infracretáceos al SO de laprovincia]. BolRACAB, 1(12-13): 205.

214

ALMERA, J., 1895: [Sucinta exposición del piso tortonense descubierto en la cuenca deVillanueva y Geltrú y en el Panadés]. BolRACAB, 1(12-13): 201.

ALMERA, J. i BOFILL, A., 1895. “Fauna salobre tortonense de Villanueva y Geltrú (Barcelona)”.MemRACAB, 3: 1-16, 2 làm.3

ALMERA, J. (ed.), 1896. “Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en elPanadés seguido de cortes geológicos y de un cuadro estratigráfico de los depósitosmiocénicos de la provincia”. MemRACAB, 1(20): 349-408.

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1897. Monografía de las especies del género Pecten delBurdigaliense superior y de una Lucina del Helveciense de las provincias de Barcelonay Tarragona. Barcelona, Jepús, 16 p.4

ALMERA, J., 1897. “Explicación somera”, al marge del full. Resum: BolRACAB 1(15): 331.GAUDRY, A., 1897. [Présentation d’une carte géologique] BullSGF, 25: 881.ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du mercredi 5 octobre à Gavà, Brugués,

Begas et Vallirana”. BullSGF, 26: 789-800. També a BolCMGE, 27(1900): 224-237.ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du jeudi 6 octobre, à Castelldefels et costas

de Garraf”. BullSGF, 26: 801-811. També a: BolCMGE, 27(1900): 238-250.ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du vendredi 7 octobre aux environs de Vilanova

et de Vilafranca”. BullSGF, 27: 812-822. També a: BolCMGE, 27(1900): 251-264.ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du samedi 8 octobre à Castellví de la Marca,

au vallon de San-Pau d’Ordal et à San-Sadurní de Noya”. BullSGF, 26: 840-851. Tambéa: BolCMGE, 27(1900): 284-303.

KILIAN, W., 1898. [Présence de l’étage Barrémien sous son facies vaseux en Catalogne].BullSGF, 26: 581.

KILIAN, W., 1898. [Sur les Céphalopodes du Crétacé inférieur des environs de Barcelone].BullSGF, 26: 825.

STUART-MENTEATH, P. W. 1898. [Notes sur la dolomie de Barcelone]. BullSGF, 26: 824, 852.ALMERA , J., 1899. “Analogie de Saint-Simeon au vallon du Riège, du Miocène de cette région

de l’Hérault et de celui de Panadés, dans son bord NO”. BullSGF, 27: 778FONT I SAGUÉ, N., 1900: “Formació geológica del Panadés”. Las Cuatre Barras, 6/01/1900.FONT I SAGUÉ, N., 1905. “Excursió minero-geològica a Gavà i Brugués”. ButllICHN, 5, p. 8. FAURA, M., 1907. “Excursió geològica pels voltants de Cervelló”. ButllICHN, 4(2-3): 14-16.FAURA, M., 1907. “Troballa de Pecten corsicanus Dep et Roman al Sarmatià o Tortonià de St.

Miquel d’Olèrdola”. ButllICHN, 4(5-6), p. 64.

Full 3 (Baix Penedès)

ALMERA, J., 1895. “Étude stratigraphique du massif crétacé du littoral de la province deBarcelona”. BullSGF, 23: 564-571. També: [Sobre tramos infracretáceos al SO de laprovincia]. BolRACAB, 1(12-13): 205.

ALMERA , J., i PAQUIER, V., 1895: [Présence d’Horiopleura et de Polyconites dans l’aptien infé-rieur de la Catalogne]. BullSGF, 23: 834.

ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du samedi 8 octobre à Castellví de la Marca,au vallon de San-Pau d’Ordal et a San-Sadurní de Noya”. BullSGF, 26: 840-851. Tambéa: BolCMGE, 27(1900): 284-303.

CAREZ, L. 1898. [Sur le crétacé inférieur de Castellví de la Marca]. BullSGF, 26: 858.ALMERA, J., 1899. “Sobre el descubrimiento de la fauna de Saint-Cassien en el Trias de

nuestra provincia”. BolRACAB, 1(26): 538-541 i BullSGF, 27 (1899): 787-788.

215

3 Se’n va fer una tirada suplementària de 1.000 exemplars amb subvenció de la Diputació4 Se’n va fer una tirada suplementària de 600 exemplars amb subvenció de la Diputació

ALMERA, J., 1900. “[Hoja 3ª] Explicación somera”, al marge del full Región tercera, o del Ríode Foix y la Llacuna, detallada.

ALMERA, J., 1900. [Presentación de la tercera hoja del mapa geológico provincial]. BolRACAB,1(29): 610-611.

FAURA, M., 1914. “Sobre la presencia de un briozoo viviente, la “Cupularia canariensis” Busk,descubierto en los terrenos miocénicos de Cataluña [Les Cabanyes]”. BolRSEHN, 397-398.

Full 4 (Baix Tordera)

ALMERA, J., 1905. [Presentación de rocas ígneas y presencia del Silúrico superior yCarbonífero inferior en Santa Susanna]. BolRACAB, 2(7): 273.

FONT I SAGUÉ, N., 1905. [Troballa d’ossos d’Elephas a Arenys]. ButllICHN, 5(3-4): 33.ALMERA, J., 1913. “[Hoja 4ª] Explicación somera”, al marge del full Región Cuarta, o del Río

Tordera, detallada.ALMERA, J., 1914. [Presentación de las pruebas de las hojas 4ª y 5ª en curso de publicación, y

de la serie de preparaciones de rocas eruptivas para el estudio microscópico]. BolRACAB,3(5): 330-331.

FAURA, M., 1914. “Mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona. Regió quarta, odel riu Tordera”. La Veu de Catalunya, 24/10/1914.

ALMERA, J., 1915. “Algo sobre las rocas eruptivas del NE de Barcelona”. MemRACAB, 11(25):415-452.

ALMERA, J., 1915. “Hoja 4ª del Mapa geológico de la provincia de Barcelona o del BajoVizcondado. Descripción físico-geológica del bajo Vizcondado (Tordera) y sus valles dehundimiento y erosión”. MemRACAB, 11(22): 365-371.

Full 5 (Maresme, Vallès oriental i Montseny)

BOFILL, A., 1893. “Sobre la supuesta presencia del Hipparion en la Garriga”. BolRACAB, 1(5):109-111. (inclou extractes d’O. de Buen).

ALMERA, J. [i CHIA, M. DE], 1898. “Nota sobre la presencia del pliocénico superior en S. Juande Vilasar”: BolRACAB, 1(19): 402-403.

ALMERA, J., 1904. “Una playa de cuaternario antiguo en el llano de Vilasar”. MemRACAB,4(39): 515-523.

FONT I SAGUÉ, N., 1905. “Les nostres muntanyes. El Montseny”. La Veu de Catalunya, 16 d’abril.ALMERA, J., 1907. “Estudio de un lago oligocénico en Campins”. MemRACAB, 6(2): 11-20.ALMERA, J., 1907: “Reconocimiento de la mole del Montseny y hundimiento del Vallés”.

BolRACAB 2(9): 425.ALMERA, J., 1908: “Sobre la extensión del Culm en el NE de la provincia de Barcelona y sus

relaciones con el aluvión del Vallés”. BolRACAB, 2(10): 509.ALMERA, A., 1909: “Descubriment de una de las antigues floras triássicas al Nort de

Barcelona”. ButllICHN, 6(2): 11-14.TOMÀS, Ll. 1909:. “Caliza magnesiana “aiché” al Vallés i Calafell”. ButllICHN, 8, p. 93.ALMERA, J., 1913. “[Hoja 5ª]. Explicación somera”, al marge del full Región Quinta, o del

Montseny, Vallès y litoral, detallada.CANU, F., 1913. “Bryozoaires fossiles des terrains éocènes du Pla de la Gàrgara, près Aiguafreda

(Lutétien)”. BullICHN, 10(7): 102-105.PRUVOST, P., 1913. “L’âge des schistes pourprés de Papiol, près Barcelone”. AnnSGN, 61: 263-280.ALMERA , J., 1914. [Presentación de las pruebas de las hojas 4ª y 5ª en curso de publicación,

y de la serie de preparaciones de rocas eruptivas para el estudio microscópico].BolRACAB, 3(5): 330-331.

216

ALMERA, J., 1914. “Descubrimiento de las pizarras purpúreas de Papiol y Vallcarca entreCànoves y Samalús”. BolRACAB, 3(5): 342.

ALMERA, J., 1915. “Algo sobre las rocas eruptivas del NE de Barcelona”. MemRACAB, 11(25):415-452.5

Full 6 (Vallès Occidental)

ALMERA, J., [i DEPÉRET, Ch.], 1893. “Nota sobre la presencia del Hippopotamus major y deotros mamíferos fósiles en Tarrasa”. BolRACAB, 1(5): 105-109. Inclou una carta deDepéret datada 28/11/92.

BOFILL, A., 1893. [Nota sobre los límites del triásico superior con el garumnense entreAiguafreda y el Cairat de Llobregat y sobre el descubrimiento de varios yacimientosfosilíferos del Muschelkalk en diversos puntos del Alto Vallés]. BolRACAB, 1(5): 120.

BOFILL, A., 1893. “Nota sobre el mapa topográfico y geológico del medio y alto Vallés.Descubrimientos paleontológicos en el Trías de dicha región”. BolRACAB, 1(8): 142-147.

PALET I BARBA, D., 1896. Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones conlas formaciones contiguas. Barcelona, Henrich i Cia, 88 p, 1 mapa, 2 figs.6 Resum, perAlmera: BolRACAB, 1(26): 530-532.

ALMERA, J., 1898. “Compte-rendu de l’excursion du jeudi 29 septembre à Olesa, la Puda etMontserrat”. BullSGF, 26: 690-710. També a: BolCMGE, 27(1900): 110-133.

BOFILL, A., 1898. “Sur le Trias à Cératites et sur l’éocène inférieur de la gare d’Olesa”.BullSGF, 26: 826-829. Traducció: BolCMGE, 27: 268-271.

CAREZ, L., 1898. [Sur le Trias d’Olesa]. BullSGF, 26: 710-11.CAREZ, L., 1898. “Poudingues de Montserrat”. BullSGF, 26: 728-729.ALMERA, J., 1899. “Sobre las especies Acerotherium lemanense, Mastodon longirostris y un

Elephas descubiertos en esta provincia. BolRACAB, 1(26): 535-537.FONT I SAGUÉ, N., 1904. “Formació geològica del Vallès”. Dins: Lo Vallès, obra del mateix

autor. Barcelona, tip. L’Avenç, pp. 5-13, 1 esquema geol. També: ButllCEC, 14: 52-60.FONT I SAGUÉ, N., 1906. [Presentació d’unes dents d’H. Major procedents de Terrassa]. ButllICHN,

6(1-2): 8.PALET I BARBA, D., 1908. “Estudios geològicos, especialmente de tectónica y orogenia, sobre

la parte occidental de la cordillera superior del Vallés”. Futurisme, 22, 6/06/08.PALET I BARBA, D., 1910. “Nota sobre tectónica de la cordillera media catalana”. BolRACAB,

3(2): 131-134. També a: Egara, 1910, 4 p.PALET I BARBA, D., 1911. “Excursió geològica i espeleològica a Mura i encontorns”. Extr. de

la Revista de l’Arxiu d’Estudis del C.E. de Terrassa, I-III; 10+[5] pp., 1 tall geològic.

Mapa de Sant Julià de Vilatorta

NEVIANI, A., 1905. “Di alcuni briozoari eocenici di Villatorta (Espagna)”. BollSGI, 24(1):158-163.

ALMERA, J., 1906. “Sobre el descubrimiento de varias colonias de briozoos en las capasnummulíticas del pie del castillo de San Julián de Vilatorta”. BolRACAB, 2(8): 349.

ALMERA, J., 1906. “Descripción geológica y génesis de la plana de Vich acompañada desu mapa topográfico geológico a la escala de 1/30.000”. MemRACAB 5(20): 347-399.7 Tambéa MemRSEHN: 3: 432-468.

FAURA, M., 1908. “Excursió geològica a Gurb (Plana de Vic)”. ButllICHN, 5(3): 36-41.

217

5 Tirada ampliada en 1.000 exemplars per compte de la Diputació.6 Publicada amb càrrec al Mapa: 500 exemplars.7 Ampliació de la tirada subvencionada per la Diputació: 1000 exemplars.

ANNEX 2. MATERIAL D’ARXIU

Documentació històrica (1867-1870)

Tota la documentació corresponent a la primera època del Mapa (1867-1870) es conser-vava a l’Arxiu Provincial. En el moment de la represa (1885), els originals de Moulin d’interès geològic foren lliurats a Almera, qui els conservà fins a la seva renúncia (1914). Enels seus treballs, Almera va fer molt escasses referències a aquesta documentació, i no en vadeixar cap inventari.

Documentació generada (1884-1914)

Durant l’etapa Almera-Brossa es va generar una quantitat considerable de materialsmanuscrits i altres no publicats (escrits, dibuixos, mapes, proves d’impremta, etc.), que espoden classificar en les categories següents:

a) Documentació administrativa: L’expedient administratiu del Mapa Geològic (dictà-mens, oficis de les dues parts interessades, justificants de despeses) es va anar arxivant amesura que es generava a la Diputació de Barcelona, on encara roman. D’altra banda, elsdebats que hi hagué entre Diputats a propòsit del Mapa Geològic quedaren enregistrats en lesActes de les sessions corporatives.

b) Documentació acadèmica. Gran part dels articles científics d’Almera i Bofill foren comu-nicats a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Alguns foren lliurats per a la publi-cació en els periòdics de la corporació en la forma manuscrita, passant a l’Arxiu. El mateixAlmera redactà els resums dels seus treballs per tal que fossin incorporats a les Actes i al Butlletíde la corporació, els quals foren incorporats al seu expedient acadèmic personal. A banda, en lesActes quedaren fidelment enregistrades totes i cadascuna de les intervencions d’Almera i Bofill.

c) Documentació pròpia del Mapa. Com a resultat dels treballs de camp i de gabinet es vaproduir material divers: minutes i llibretes de camp, mapes manuscrits parcials, litografies sectorials, proves d’impressió dels mapes, etc. També correspondència, la que mantinguerenAlmera i Bofill amb els col·laboradors científics del mapa. No sembla que aquesta docu-mentació s’arribés a aplegar en un arxiu únic (cosa potser imposada per la falta d’una seuconcreta) sinó que va quedar en els arxius personals dels autors: la cartoteca poder de Brossai la correspondència científica i amb la Diputació en mans d’Almera.

Arxiu del Servei del Mapa Geològic de Catalunya (1915-1929)

A partir de 1917, el Servei del Mapa Geòlogic de Catalunya va recollir gran part del mate-rial generat durant les etapes anteriors de l’aixecament del Mapa:

– Les minutes de camp de Brossa, lliurades l’any 1917, arran del projecte de mapageològic de Catalunya de J. de Rivera a escala 1:40.000.1

– Els manuscrits de Moulin, reclamats l’any 1919 per decisió de la ponènciadel Mapa.

– Proves impreses de les pedres matrius a 1:40.000 i 6 exemplars topogràfics del full Vi 4 del full IV, entregades per Brossa l’any 1921.2

218

1 Faura, 1925: Reseña histórica del Servicio de los mapas Geológico y Agronòmico de Cataluña.Mecanoscrit 26 p, fons Faura, MGSB.2 Faura, M., 1922. Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22.Mecanoscrit 8 p (MGSB)

Coneixem molt per sobre el contingut de l’arxiu del Servei pels inventaris fets per Fauraen el moment en què va desaparèixer per ordre de la Mancomunitat.3 En aquell moment eren,segons descripció textual:

– Mapa geogràfic – Mapa geològic – Treballs originals – Minutes de camp de Brossa – Originals dels fulls – Proves de litografia de les pedres que hi ha a la casa Henrich – Mapa projecte de la distribució dels fulls de la província de BarcelonaEl fons del Servei Geològic va passar aleshores al Servei Geogràfic de la Mancomunitat

(que poc després va passar a dependre de la Diputació de Barcelona), on va romandre unit perespai d’alguns anys.

Arxiu de l’Institut Geològic provincial (1927-1960?)

L’any 1927 es creà un nou organisme d’abast provincial: el Instituto de InvestigacionesGeológicas de la Diputación de Barcelona, amb l’objecte de col·laborar en la realització del MapaGeològic que portava a terme l’Instituto Geológico y Minero de l’Administració central, a l’escala1:50.000. La nova institució tingué la seu al Departament de Geologia de la Universitat, al cate-dràtic del qual, Maximino San Miguel de la Cámara, fou confiada. La desaparició de les provín-cies durant el període republicà n’aturà el funcionament, però resorgí després de la guerra. L’any1943 el Dr. Solé Sabarís va substituir San Miguel com a director del Departament i de l’Institut.

El nou Institut provincial rebé una gran part dels fons de l’antic Servei Geològic. A aquestfons antic se li afegí la documentació (essencialment cartogràfica) generada per l’activitat quel’Institut desenvolupà durant els anys quarantes i cinquantes en l’aixecament d’alguns fulls delMapa Geològic corresponents a la província. Pel que fa al material que romangué en poder delServei Geogràfic de la Diputació, seguiria amb el temps el mateix camí de la institució, que esva integrar en el Servei Cartogràfic de Catalunya (després Institut) en el moment de la creaciód’aquest Servei per la Generalitat restaurada.

Traspàs al Museu del Seminari (ca. 1985- ca. 2000)

En vida del Dr. Solé, alguns fons manuscrits de l’antic Institut (entre els quals les llibretesde camp de Vidal, per exemple, i probablement les minutes de camp de Brossa) foren traslla-dats a l’Arxiu Històric i Biogràfic creat per Lluís Via en el si del Museu del Seminari.

Extingit l’Institut Geològic provincial i jubilat Solé Sabarís, hi va haver un intent detraspassar els mapes a la Cartoteca de Catalunya, que no va prosperar. L’any 1985 el personal delServei Cartogràfic que buidava els catàlegs de la Cartoteca del Departament es va assabentar del’existència d’un fons antic sense inventariar. Es trobava en 4 carpetes que contenien materialde Catalunya: entre d’altres, originals de Brossa, proves d’impremta del mapa geològicd’Almera, originals de Faura i del Servei Geològic de la Mancomunitat, i també els originalsque es varen utilitzar per a fer els mapes de l’IGME, del temps de l’Institut Geològic.4

Aquest fons es va estudiar entre el 25/04 i el 9/07/1985, i es va treballar en la classificaciófins al setembre. Entre els materials descrits en l’inventari (que no va ser exaustiu), alguns originals es varen atribuir a un hipotètic “Fons Brossa”:

219

3 Faura: Inventaris de juliol de 1924 (Llegat Faura, MGSB).4 Informe sobre un fons de mapes que es troba en el Departament de Geomorfologia i Tectònica(Universitat de Barcelona). Cartoteca de Catalunya, 30/09/1985. Mecanoscrit 26 pp (CCICC).

– Vegetals/paper: 58 fragments del mapa de J. Almera (base topogràfica).– Fotocòpies [litografies?] anotades: 16 fragments del mapa de J. Almera (base topogràfica).– Proves d’impressió: 49 proves dels fulls (mapa geològic i base topogràfica) de l’obra

d’Almera. Diferències de criteri entre el professor coordinador i l’Institut van fer que no s’arribés a

cap acord, i el fons va seguir a la Facultat. Anys després jo mateix vaig tenir ocasió de veureel fons de cartografia, i entre els manuscrits fragmentaris hi vaig remarcar l’existència d’unmapa geològic manuscrit sencer i acabat: el de la rodalia de Vilanova i Vilafranca, a 1:40.000.

Passats alguns anys, tot el fons cartogràfic de l’Institut Geològic Provincial fou dipositaten dues trameses al Museu del Seminari de Barcelona, on es conserva actualment.

Situació actual

La documentació inèdita que fa referència al Mapa es troba dispersa en arxius diversos,com a resultat de l’atzarosa història posterior.

a) Arxiu de la Diputació de Barcelona (AHDB). Expedient del mapa Geològic (1884-1919) És la peça fonamental per a reconstruir la història del Mapa Geològic. Està format pertres peces distribuïdes en dos lligalls: 2280 i 3392. Conté els informes del Dr. Almera, tresmapes inèdits (dos de geològics i un topogràfic parcial), la majoria de les notes de despesesi els dictàmens de la Comissió encarregada. D’altra banda, els llibres d’actes de les sessionspermeten seguir les discussions que en ocasions tingueren lloc entre els diputats a propòsitdel Mapa Geològic.

b) Arxiu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (ARACAB). En l’arxiud’aquesta institució es conserven materials derivats de l’activitat acadèmica dels dos respon-sables del Mapa, les actes manuscrites de les sessions que registren les lectures i altres inter-vencions d’Almera i Bofill, moltes de les memòries manuscrites llegides per Almera i Bofill,i resum de les memòries fet pel mateix Almera, al seu expedient personal.

c) Arxiu Històric i Biogràfic del Museu del Seminari de Barcelona (MGSB). Conservafons de procedència diversa:

– Fons Almera. Es conserva al Museu del Seminari des d’una data no precisada. Inclou lamajoria de llibretes de camp, l’epistolari científic i les comunicacions de la Diputació.

– Fons Faura. Llegat pels volts de 1974. Conté l’epistolari, documents relatius al ServeiGeològic de la Mancomunitat, treballs inèdits, documents personals i reculls documentals.

– Fons de l’Institut Geològic Provincial. Dipositat en diverses etapes, procedent de laFacultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Conté gran part de l’arxiu delServei Geològic de la Mancomunitat, inclòs el fons històric (Moulin) i bona part delseu fons de cartografia.

d) Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic (CCICC). Conserva l’arxiu de l’anticServei Cartogràfic de Diputació, en el qual hi ha materials procedents del Servei Geogràfic dela Mancomunitat, que inclouen una part del fons Brossa: part de les minutes de camp, els ori-ginals del full sisè del Mapa i un mapa de distribució dels fulls.

e) Altres. Materials complementaris es poden trobar en els arxius següents:– Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Registre dels llibres ingressats i correspondència

amb Faura.– Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Prat de la Riba: correspondència amb Almera i Faura.– Cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya (CCEC). Hi ha proves d’impremta

dels fulls topogràfics dedicades per Brossa al Centre i Artur Osona.– Fons de la Junta de Ciències (FJCNB), avui al Museu de Ciències Naturals (Zoolo-

gia). Inclou l’epistolari científic d’Artur Bofill i altres documents personals seus.– Museu de Geologia de Barcelona (MGB). El llibre de registre de les col·leccions de

petrografia; la nòmina dels fòssils traslladats l’any 1923; els catàlegs de les col·leccions.

220

MAPES

Brossa: Minutes topogràfiques de camp (Fitxes manuscrites a llapis i tinta sobre cartolinesde 18 x 11,5 cm )

De Vallirana Ordal y Lavern al litoral (1/12/1891 a 1/01/1893). (CCICC)S. Sadurní y vecindades del Noya, de 30/09/1896 a 11/03/1897 (entre Sant Sadurní i Sant

Quintí de Mediona). (CCICC)Llacuna, de l’11/11/1897 al 7/07/1899 (entre Capellades, la Panadella, Montagut i Pontons).

(CCICC)Excursiones del 41º30’ al paralelo de San Geroni (Montserrat) é inmediatas. Entre Martorell,

el Bruc, la Panadella i Sant Magí de la Brufaganya; del 20/11/95 al 21/01/98. (MGSB)Región cuarta (Entre Canet, Breda, Hostalric i Malgrat; del 28/6/1902 a 11/02/1905) (CCICC)De puntos diseminados entre Cánovas y Hostalrich –de la Quinta y la Cuarta- (entre

Hostalric, Cànoves i Tagamanent; del 13/04/1905 a 20/04/1910). (CCICC)Región Quinta (2/1899 a 6/1901); Levante (títol original) o Región Quinta del Litoral (títol afe-

git), (Entre Mataró, Llinàs, Granollers i Badalona; de 21/01/1894 a 7/11/1903) (CCICC)Ultimas de la Region Quinta (Sector del Congost; del 12/01/1907 a 8/02/09) (MGSB)Región sexta al Este (Entre Castelltersol, Aiguafreda, Llissà i Caldes 1/03/1900 a 18/12/1911)

(MGSB) Región sexta entre S. Llorens y Moncada (entre Sabadell, Montmeló, Alella i Montcada, del

28/3/1894 a 30/08/1912) (MGSB)

Brossa: mapes manuscrits (Tinta i aquarel·la sobre paper o paper-tela)

[Mapa manuscrit de la rodalia de Barcelona, Escala 1: 100.000, ca.1885?]. Mss sobre paper-tela quadriculat, ampliació del mapa de Coello. Conté la hidrografia, línia de costa,toponímia i camins principals. Reproduït a: Aragonès, 1998, fig. 1. L’autoria de Brossaés incerta. (MGSB)

[Fragment del Gros]. Mapa manuscrit a escala 1:20.000, sobre paper-tela. 8,7x14,5 cm. (MGSB)[De Cardedeu a Llinàs i Cànoves]: Mapa manuscrit a escala 1:20.000, sobre paper-tela.

23,5x35,2 cm. (MGSB)[Esquema cartogràfic entre Seva i Collformic]. Conté només la xarxa hidrogràfica i els camins.

Original manuscrit sobre paper-ceba, 50x48 cm (MGSB)[Rodalies de Tona], 1:25.000. 26,5x17. Esquema cartogràfic manuscrit sobre paper. Sense

corbes de nivell. Amb una quadrícula entre Hostalets i el Ballú. (MGSB) Distribución muy aproximada de las hojas del Mapa Geológico (títol manuscrit, per Faura?).

Manuscrit (llapis blau) sobre el Mapa de la provincia de Barcelona con sus vias decomunicación, de Brossa, escala 1:350.000, de 1881. (CCICC)

Brossa: còpies de treball (proves, mosaics, esborranys) (Litografies a una tinta amb manuscrit eventualment superposat. Escala 1:40.000).

Topografía de las Regiones segunda y Tercera menos la tira de Vallirana á Torre barona queestá en la perfeccionada del E. Llobregat, mía. Projecte d’edició. Mosaic format amb leslitografies dels mapes parcials, amb alguns topònims manuscrits. Al verso porta un títolmss. per Brossa. S’han traçat, en llapis, els límits de la regió segona. [Escala 1:40.000]122x83 cm. (MGSB) Consta dels fragments següents:

221

– Garraf (37,5x49) (1893). Porta una primera cartel·la de la regió segona: Región segun-da / ó / del Río Noya al Mar / por / El canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro. la geología/ y por / Eduardo Brossa la topografía / 1:40.000 / Esta topografía está basada en losvértices de la triangulación / costanera verificada por la Comisión Hidrográfica.

– Vilanova (38,5x54) Porta data començament de gravat: 30/5/93– Suplement del Montmell (14x19). Datat 19/12/94 – Martorell (45x28) [c.1896]– Sant Sadurní (37,5x28) [1897]– La Llacuna (40x28) [1899]– Suplement de Cervelló (7.5x31) [1896]

[Mosaic de Mataró]: litografia amb toponímia manuscrita [AHDB, lligall del Mapa, peça 3ª][Mosaic format pels fragments d’Hostalric, 45x33,5 i d’Arenys (aquest incomplet)] (MGSB)Region cuarta ó del río Tordera al Litoral (rètol mss). Projecte de full: mosaic de topografies

litografiades, amb la toponímia retolada a mà (negre); hidrografia id (blau); mar(aquarel·la blava). Hi falta un petit sector al N de la via entre Breda i Hostalric. (66x69)Format per tres fragments; Arenys (33x36); Breda (32,7x30,5); Tordera (23,5x47)(MGSB)

[Projecte de full 5è]. Fragment d’un mosaic de litografies: angle SO; sense camins; ambtoponímia manuscrita. (MGSB).

Brossa: proves d’impremta (1:40.000) (MGSB)

Regió primera, primera edició (1891). Litografies a 1 tinta 60,5x70,5 aprox; al Seminari hi haels exemplars següents:– Prova topografia – Prova hidrografia– 2 proves toponímia, 60,5x70,5– Quadern format amb les proves de topografia i toponímia (amb cartel·la, però sense

data).– Quadern format amb les proves de toponímia, hidrografia, topografia.

Toponímia de la regió 3ª. (1899)Regió 4ª: TopografiaRegió 5ª:

– Topografia impresa (fragments); toponímia en vermell– Toponímia parcial entre St Pere de Vilamajor i el Turó de l’Home (38,5x36,5).– Toponímia– Topografia, toponimia i hidrografia

Brossa: proves d’artista. Mapes topogràfics, 1:40.000 (litografies)

[Mapa topogràfic de la regió primera a escala 1:40.000]. Sense cartel·la, amb la data de 1890impresa al marge inferior. Litografia a tres tintes; porta la topografía, toponímia i lahidrografia. (MGSB)

De Vallirana, Ordal y Lavern al Litoral. Topografía hecha por Ed. Brossa utilizando los pun-tos de la Morella, Montgrós, Montmell, S. Geroni, Montjuich y S. Pere Mártir y el con-torno del litoral determinados por la Comisión Hidrográfica, 1:40.000. Litografia a trestintes: corbes de nivell i edificis en negre, carreteres i lletra en vermell, hidrografia enblau; mapa de 38x50 en un full de 50,5x60,5). N’hem vist un exemplar al CEC amb el

222

relleu ombrejat a l’aquarel·la, i dedicatòria autògrafa de l’autor a Artur Osona (RC1236), i un exemplar fragmentari a MGSB. Segons Ribas (1935), n’hi havia un al ClubExcursionista de Gràcia.

Topografía de Vilanova, Vilafranca y sus alrededores / por Edo. Brossa / Basada en los vér-tices de la Morella, Montmell y otros del litoral / verificados por la ComisiónHidrográfica. / Escala 1:40.000. Curvas á 5 metros /1894. // Litografiada por E. Brossay Trullás. (Litografia a una sola tinta, negra, 41x51 en un full 44,5x62). Porta manu-scrites la toponímia i vies de comunicació mss. en vermell; hidrografia en blau; mar al’aquarel·la blava. Porta data de començament de gravat: 30/5/93. El fragment afegitporta data d’acabament, 19/12/94. N’hi ha un exemplar al Seminari amb el sector delMontmell, de 14x21,5 cm afegit. Segons Montaner, 1991, n’hi havia un a la cartoteca delCEC, avui no localitzable.

Región segunda o del Río Noya al Mar, detallada […] s/d. [1897]. Escala 1:40.000. Mapatopogràfic, quatre tintes, base topogràfica del full segon, amb cartel·la però sense data.57x83 cm un full 94x67 cm. N’hi ha un exemplar al CEC, amb el relleu ombrejat al’aquarel·la. dedicat al Centre. CCEC, RC 1229.

Mapa geológico y topográfico […] Región tercera, o del Río Foix y La Llacuna, topografía E. Brossa (rètol mss). [1900] Mapa topogràfic a quatre tintes, base del full tercer, sensecartel·la ni llegenda. 56,5x86 en un full 60,5x91,5. CCEC, RC 1228.

Región primera o contornos de la capital, detallada. Geologia por […] 2ª ed. corregida yampliada, 1900. Mapa topogràfic, escala 1:40.000, base de la regió primera, amb car-tel·la. Mapa a quatre tintes, sense coloracions geològiques ni llegenda, amb els relleusmuntanyosos ombrejats a l’aquarel·la. 68x66 cm en 1 full de 75,5x74 cm. Homenatge del’autor al CEC. CCEC, RC 1227.

Carta topográfica de San Julián de Vilatorta y sus alrededores o de entre Vich y las Guillerías.Eduardo Brossa topografía y grabado, 1905, escala 1:30.000. 34x38 cm en un full de44x56 cm. Litografia en colors, corbes de nivell cada 5 m. Exemplar al CEC (Faura,1919; Montaner, 1991) RC 0555. Un altre a la Cartoteca de Catalunya, 2-4-28

Cuencas del Congost, Mogent i Tordera (títol manuscrit). Litografia d’una secció del fullcinquè. Dos exemplars a MGSB: un sense títol ni toponímia; un altre amb part de latoponímia i la hidrografia mss. 43,5x33 cm.

[Sector de Sant Celoni-Hostalric]. Litografia d’una secció del full quart. 1 exemplar alSeminari; hidrografia (blau) i toponímia (negre) mss.; 43,5x33 cm.

Mapa Geológico y Topográfico / de la Provincia de Barcelona / Subvencionado por la Excma.Diputación Provincial // Región cuarta / ó del / Río Tordera / detallada. / Geología por/ el Canónigo Dr. D. Jaime Almera Pbro./ Topografía por / Eduardo Brossa / 1909 //1:40.000 / 25 milimetros por kilometro. Base topogràfica del full quart, amb cartel·laprovisional. 57x65 cm. Tintes sobre litografia (topografia): Topografia en negre, ciutats,xarxa hidro blau, carreteres i camins vermells. [MGSB]

Mapa Geológico y Topográfico / de la Provincia de Barcelona / Subvencionado por la Excma.Diputación Provincial // Región Quinta / ó del montseny Vallés y litoral / detallada. //Geología por / el Canónigo Dr. D. Jaime Almera pbro. / topografía por / EduardoBrossa. / 1909. // 1:40000 / 25 milímetros por kilómetro. Base topogràfica del fullcinquè, amb cartel·la provisional [57x87 cm]; Tintes sobre litografia (topografia)topografia en negre; camins en vermell, toponímia en sèpia; ex. a MGSB, molt malmès.

Región cuarta o del río Tordera, 1913. Base topogràfica del full quart. 56,5x64,5 en un full65x74 cm. Exemplar al CEC, dedicat al Centre per l’autor. Relleus ombrejats al’aquarel·la. CCEC, RC 1230. Un altre a MGSB, sense ombrejar; roques volcàniquesen vermell.

Región Quinta o del Montseny, 1913. Base topogràfica del full cinquè, escala 1:40.000; 57x87cm en un full 65x92 cm (retallat). Exemplar al CEC, dedicat. Relleus ombrejats al’aquarel·la. CCEC, RC 1231.

223

Almera-Brossa: Minutes geològiques de camp (MGSB) (Contactes geològics en tinta ver-mella sobre mapa topogràfic, suports diversos)

Regió segona. Escala 1:40.000. Topografia dibuixada sobre transparent (paper-tela) o paper.Se’n conserven els fragments següents:– Ribes de Sitges: 14,5x23 cm– Canyelles: 15x14 (mosaic)– Corbera: 14x12,5 (paper)– Martorell - Gelida: 21x21– Gelida - Ordal: 32x21– Nord de Martorell: 18x10– St. Esteve Sesrovires: 23x14– Martorell - Masquefa: 33,5x16,5– Sant Llorenç d’Hortons: 20x18– Gelida - St. Sadurní: 17x15,2– Can Llopart: 15,5x10– El Badorc: 14x10,5– Fragment de Monistrol: 16x18, contactes i toponímia mss. s/litogr.– Fragment de St. Sadurní (mosaic): 13x8,5, contactes i toponímia mss. s/litogr.

Regió tercera. Escala 1:20.000 Sobre manuscrit topogràfic a escala 1:20.000 dibuixat sobrepaper-tela:– Tros d’Ancosa 31x31. Diu: 1:20.000 – La Llacuna i plana d’Ancosa, 53,5x49

Ampliació de la regió primera (1894-1900). Minutes geològiques. Contactes geològics en tintavermella sobre suports diversos:– Sobre topografia mss. en paper-tela a escala 1:20.000. Sector d’Alella: 17,5x35,2– Sobre topografia litografiada a 1:40.000. Mosaic format pel sector de Badalona a

escala (16x25,5 cm); afegit a un retall del full primer que va fins al Besós.Serres de Llevant Minutes geològiques de camp sobre topografia manuscrita, escala 1:20.000.

(Contactes en tinta vermella sobre paper-tela):– Sant Fost: 22,2x12 cm– Martorelles: 43x27,5– La Roca: 46,5x26,5. Diu: 1:20.000– S d’Òrrius: 47x23. Diu: 1:20.000– Vilassar: 27,7x44,0– Argentona: 26,6x50,5– Parpers: 20,5x31.7. Diu: 1:20.000– Llinars: 46,5x25,5– De Cardedeu a Llinàs: 48x28,5– Sant Celoni: 38x31,5– SE de Palautordera: 43x23– Arenys: 26x43– Canet: 38x31– Montnegre: 48,5x42,5– S de Vallgorguina: 15x15– Hortsavinya: 15,5x33

Baixa Tordera– Malgrat: 56x49– E de la Tordera: 23,5x33– Fogars de Tordera: 48,5x46,5– la Batllòria: 48,5x19– Breda-Hostalric: 42x22

224

Montseny i Alt Vallès– Montmeló: 43x28– Granollers: 34x43,56– Montseny: 31,5x23– Sant Celoni N: 32x32– Cardedeu: 24x29– Garriga: 34,5x18,3– el Figueró: 44x21– Costa del Montseny: 33x52,5– Congost: 24,5x66 – Parets: 25x70– Aiguafreda: 19,6x15

Almera-Brossa: mapes geològics manuscrits (MGSB) (tinta sobre litografia)

[Mapa geològic de la Secció Primera, o Mola de Begues] Escala 1:100.000. (1886) Manuscritsobre paper-tela. Geologia a la dreta del Llobregat, sobre un mapa de la Regió Primera.56x39,5 cm. AHDB. (Aragonès, 1998, fig. 2).

Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona, subvencionado por la Excma.Diputación provincial. Región primera o de los contornos de la capital. Lit. E. Brossa,58x40 cm. (1887) Geologia a l’aquarel·la sobre litografia. AHDB (Aragonès, 1998, fig.4). Probablement n’hi havia un altre exemplar a l’Institut Geològic Provincial, que és elque reproduí, en blanc i negre, Solé (1945).

[Regió Primera, primera edició] (1890-1891). Mapa de contactes geológics. Contactes manuscrits entinta negra sobre prova de topografia i toponímia, amb cartel·la. Data impresa al marge inferior.

[Mapa geològic manuscrit dels sectors de Vilanova i el Montmell]. (Tinta i aquarel·la sobrelitografia). Geologia sobre topogràfic contactes i toponímia en tinta vermella; il·luminata l’aquarel·la. No hi ha legenda. 44,5x60

[Mosaic de Mataró] (39x53) format per dues bases topogràfiques litografiades: Mataró(39x25,5 cm) i Argentona (parcial, 38x29 cm). En tinta: hidrografia en blau, toponímiamss. en sèpia. El conjunt fa 39x53 cm.

Mapa de Vilatorta ó entre Vic i les Guilleries 1:20.000, amb els contactes geològics super-posats. (1905?) Paper-Tela, 50x56.

[Mapa de Vilatorta ó entre Vic i les Guilleries a 1:30.000] Litografia a una tinta (topografia) sobrepaper satinat; contactes manuscrits en sèpia, lletres vermelles. Mapa 31,5x35,5; full 52x65

[Mapa geològic mss. entre Arenys i Hostalric]. Contactes en tinta vermella sobre litografia (lade la pedra d’Arenys, incompleta; no hi ha informació al N de la via del tren i E deBreda). 44,5x54,5 cm.

Estremo oriental de la provincia de Barcelona 1/40.000 Dbre. 1907 (títol mss). Mosaic formatper dues bases topogràfiques litografiades (Malgrat i Tordera); en tinta: toponimia(negra) i contactes geològics (vermell) manuscrits. Riu i mar: Aquarel·la blava. 26x48

Cuencas del Congost, Mogent i Tordera (títol mss): Contactes en tinta vermella i toponímiamanuscrita en negre sobre litografia a una tinta. 50x36

[Mapa geològic manuscrit sobre prova d’impremta de la regió 4ª, cartel·la de 1909].Aquarel·la; notes toponímiques manuscrites; exemplar molt malmès.

Almera-Brossa: Mapes geològics, proves d’impremta (MGSB)

Proves del mapa de St. Julià de Vilatorta – Contactes geològics impresos sobre paper satinat, sense llegenda. Mapa de 31,5x35,5 cm

en un full de 52x65 cm.

225

Proves de la Regió 4ª: – Contactes geològics, amb la nota mss. “ya no sirve”– Contactes i toponímia.– Región cuarta ó del río Tordera detallada. 1909. Prova d’impremta amb la topografia i

els contactes geològics. (Falta la topografia al N de la Tordera i E de Breda).Proves de la Regió 5ª:– Contactes geològics (només Montseny) i llegenda.– Contactes geològics amb correccions a llapis (edició de 1914).– Geologia (colors), sense topografia, toponímia ni cartel·la.– Dues proves de contactes geològics amb hidrografia i toponímia (sense cartel·la).– Contactes geològics (cartel·la de 1914).– Prova de l’edició catalana, falten els colors de les roques i la tipografia de la llegenda.

Almera: mapes paleogeogràfics (MGSB)

Contornos de Barcelona en los tiempos pliocénicos por el Canónigo Dr. D. Jaime AlmeraPbro. (rètol mss) Un mapa a una tinta, s/llegenda, derivat del de la regió 1ª. 61x64 en un full88x64 cm. Presentat a l’Acadèmia de Ciències juntament de la primera part de la memòria delPliocè, 30/06/1892.

ESCRITS

Expedient administratiu (AHDB)

Negociat d’Agricultura, Indústria i Comerç: Formació del Mapa Geològic de la Província iCongrés Internacional de Geologia de Londres. Peça 1. Del 14/01/1884 al 5/11/1895.Dins el lligall 2280

Id. Peça 2. Del 12/03/1892 al 7/07/1903. Dins el lligall 2280Id. Peça 3. Del 3/10/1903 al 24/03/1919. Dins el lligall 3392

Llibretes de camp del Dr. Almera (MGSB)

Llibreta núm. 1: Excursions soltes: 29/3/85 i 10/7/86 a la dreta del Llobregat; 3/8/893 al Montseny.Llibreta núm. 2: del 23/01/1885 al 29/12/85, rodalia de Barcelona.Llibreta núm. 3: del 28/9/86 al 2/5/87, rodalia de Barcelona.Llibreta núm. 4: de 1/6/87 al 23/7/88, rodalia de Barcelona.Llibreta núm. 5: de 28/7/88 al 19/7/89, rodalia de Barcelona i Garraf.Llibreta núm. 7: de 21/1/1890 al 12/9/1890, rodalia de Barcelona i Garraf.Llibreta núm. 8: de7/10/90 al 29/4/91, rodalia de Barcelona.Llibreta núm. 9: de 8/5/91 al 14/6/92, rodalia de Barcelona i Garraf.Llibreta núm. 10: de 12/7/92 al 27/4/93, Garraf.Llibreta núm. 11: de 4/5/93 al 14/3/94, Baix Penedès.Llibreta núm. 13: (sense cobertes): de 4/9/95 al 23/6/96, Alt Penedès.Llibreta núm. 14: (només les cobertes i part de l’índex: del 14/9/96 a 30/3/97), Alt Penedès.Llibreta núm. 15: del 8/2/98 al 29/5/99, Anoia, Garraf, Pontons.Llibreta núm. 16: del 29/5/99 al 15/9/00, Anoia, dreta del Besós.Llibreta núm. 17: del 18/10/00 al 13/5/02, Maresme. Llibreta núm. 18: del 19/5/02 al 18/2/03, Maresme i Plana de Vic.Llibreta núm. 20: del 29/9/03 al 22/9/04, Maresme i Plana de Vic.Llibreta núm. 21: del 27/9/04 al 9/10/05, Baix Tordera, Montnegre.

226

Llibreta núm. 22: del 11/10/05 al 23/10/06, Montseny i Congost.Llibreta núm. 23: del 6/11/06 al 27/4/08, Montseny i CongostLlibreta núm. 24: del 6/8/08 al 30/12/09, Congost i MontsenyLlibreta núm. 25: del 10/1/10 al 18/9/13, Congost, Montseny i Maresme

Escrits científics

ALMERA, J., 26/03/1886. Descripción geológica de la provincia de Barcelona que acompañaal mapa geológico de la misma, subvencionado por la Excma. Diputación provincial atenor del acuerdo tomado en la sesión ordinaria del 13 de enero de 1885. Secciónprimera, alrededores de la capital. 55 pàg, 1 mapa geol. mss.; tall geol. de Castelldefelsa St. Andreu de la Barca. AHDB, lligall 2280; còpia MGSB, 64 quart.

ALMERA, J., 10/11/1887. Suplemento y rectificación a la sección de la derecha del Llobregató de la vertiente costanero-oriental de la mole de Begas presentado en 26 de marzo de1886. AHDB, lligall 2280; còpia MGSB, 32 quart.

ALMERA, J.,10/11/1887. Región Primera o de contornos de la capital. Sección primera. Orografía-hidrografía-rocas hipogénicas. 84 p. AHDB, lligall 2280; còpia MGSB, 50 quart.

BOFILL, A. i ALMERA, J., 30/01/1888. Recientes descubrimientos paleontológicos en Cataluña.ARACAB, 122.14.

ALMERA, J., 16/04/1888. Nota sobre la determinación precisa de la edad o nivel geológico delas calizas paleozoicas de la cordillera del Tibidabo. ARACAB, 93.7 (CF 34).

ALMERA, J., 27/06/1889. Nota sobre la presencia del carbonífero inferior o Culm en el Puchety Vallcarca. ARACAB, 93.8 (CF 34).

ALMERA, J., 12/05/1890. Indagaciones de los descubrimientos paleontológicos hechos en nues-tras cercanías desde 1ª de junio de 1889 hasta Enero de 1890. ARACAB, 93.10 (CF 34).

BARROIS, Ch., 1891. Observations sur le terrain Dévonien de la Catalogne. Séance 9 Mars(Ann. Soc. Géol. du Nord, t. 19, p. 6). Mss [16 p] quart, in: Correspondència Almera-Barrois. MGSB, fons Almera.

LAPWORTH, Ch., 1891. [Dibuix d’un M. priodon Bronn, x 8]. 1 full. In: CorrespondènciaAlmera-Barrois. MGSB, Fons Almera.

ALMERA, J., i BOFILL, A., 20/12/1892. Nota sobre la presencia del H. Major y de otros mamí-feros fósiles en Tarrasa. ARACAB, 122.1 (CF 59).

BOFILL, A., 20/12/1892. Sobre la supuesta presencia del “Hipparion” en la Garriga. ARACAB,122.15 (CF 58).

BOFILL, A., 14/04/1893. Sobre el mapa topográfico-geológico del medio y alto Vallés.Descubrimientos paleontológicos en el Trias de dicha región. ARACAB, 116.12 (CF 58).

ALMERA, J., 26/05/93. Sobre el mapa topográfico-geológico de la región comprendida entre elparalelo de Vallirana, Ordal y Labern y el litoral. ARACAB, 116.1 (CF 58).

ALMERA, J., 17/01/1895. Nota o sucinta exposición de la formación tortonense del Panadés.ARACAB, 116.2 (CF 58).

ANGELIS, G. DE, 19/01/1895. Los antozoos fósiles pliocénicos de Cataluña. (trad. Almera).ARACAB, 122.7 (C 60).

ANGELIS, G. DE, 28/06/1895. Descripción de los briozoos pliocénicos de Cataluña (trad.Almera). ARACAB, 122.8 (C 59).

ANGELIS, G. DE, 30/11/1895. Contribución a la fauna paleozoica de Cataluña (trad. Almera)ARACAB, 122.9 (CF 59).

ALMERA, J., 28/06/1895. Nota sobre la presencia del pliocénico superior en San Juan de Vilasar.ARACAB, 116.3 (CF 59).

BOFILL, A., 1896. Sobre los restos de dos grandes mamíferos miocénicos de Cataluña, no citados en Espa-ña, existentes en el “Museo Martorell” de la ciudad de Barcelona. ARACAB, 122.16 (CF 60).

ALMERA, J., 24/03/1896. Sobre el mapa geológico de Tarrasa, por D. Domingo Palet y Barbay la memoria que le acompaña. ARACAB, 116.4 (CF 60).

227

ALMERA, J., i BOFILL, A., 30/04/1896. Nota sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertosen Cataluña. ARACAB, 122.3 (CF 59).

ANGELIS, G. DE, 19/12 i 29/01/1897. Descripción de los primeros Antozoos y Briozoosmiocénicos recogidos en Cataluña (trad. Almera). ARACAB, 122.10 (CF 59).

ALMERA, J., i BOFILL, A., 1897. Monografía de las especies del género Pecten del Burdigaliensesuperior, y de una Lucina del Helveciense de las provincias de Barcelona y Tarragona.ARACAB, 122 (CF 59).

ADÁN DE YARZA, R., 30/06/1898. Rocas eruptivas de la provincia de Barcelona. ARACAB,121.1 (CF 59).

BOFILL, A., 26/11/1898. Presentación de la obra “Moluscos fósiles de los terrenos pliocéni-cos de Cataluña” escrita por los académicos numerarios Sr. D. Jaime Almera,Canónigo, y D. Arturo Bofill y Poch. ARACAB, 122.18 (CF 59).

ALMERA, J., i BOFILL, A., 26/05/1899. Sobre la presencia de Acerotherium lemanense,Mastodon longirostris y un Elephas descubiertos en esta provincia de Barcelona. ARA-CAB, 122.4 (CF 60).

ALMERA, J., 30/06/1899. Sobre el descubrimiento de la fauna de Saint Cassien en el trías denuestra provincia. ARACAB, 116.5 (CF 60).

ALMERA, J., i BOFILL, A., 30/06/1900. Más graptolites en la Mole del Tibidabo (Barcelona).ARACAB, 122.5 (CF 62).

ALMERA, J., 20/11/1900. Excursión geológica dirigida a estudiar las relaciones del grupo deMontgat con el de Vallcarca. ARACAB, 116.6 (CF 60).

ALMERA, J., i BOFILL, A., 22/04/1903. Nota sobre los huesos fósiles cuaternarios de la cavernade Gracia (Barcelona). ARACAB, 122.6 (CF 61).

ANGELIS, G. DE, 29/12/1904. Fauna coralina del piso aptense de Cataluña. Avance de unamemoria sobre la misma (trad. Almera). ARACAB, 122.11.

BERGERON, J., i ALMERA, J., 28/02 i 9/03/1905. Aplicación de la teoría de los mantos recu-brientes al estudio del macizo del Tibidabo de Barcelona. ARACAB, 116.11 (CF 64).

ALMERA, J., 29/03/1906. Estudio de un lago oligocénico en Campins. ARACAB, 116.7 (CF 64).ALMERA, J., 28/03/1909. Ensayo de una síntesis de la evolución geológica de la comarca de

Barcelona. ARACAB, 116.8 (CF 65).ALMERA, J., 8/05/1913. Algo sobre las rocas eruptivas del NE de Barcelona. ARACAB, 121.2.

Al MGB es conserven les proves d’impremta corregides d’aquest article, que es publicàl’any 1915.

ALMERA, J., 23/06/1913. Presentación del trabajo de H. P. Pruvost sobre la edad de laspizarras purpúreas de Papiol. ARACAB, 116.9.

ALMERA, J., 1913. Fulla 4. Mss. 30 pp, 4rt., lletra Faura. Conté l’explicació sumària, del’“Actual” als “Geòlegs consultats”. MGSB, Fons Faura.

ALMERA, J., 1913? Hoja 4ª geologica ó del Bajo Vizcondado. Mss 4º, 16+26 p 4rt. Portadaoriginal del Dr. Almera, conté 2 memòries amb lletra de Bataller: Descripción físico-geológica del Bajo Vizcondado y sus valles de hundimiento y erosión pp. 1-16, iExplicación somera, pp. 1-26. MGSB, Fons Faura.

ALMERA, J., 1913. Id. Descripció física-geológica del Baix Viscomptat (Tordera) y les vallsd’enfondrament i d’erosió llur. (Traducció Faura) Mss. 22 pag. 4rt, lletra Faura. Contédescripció física i origen del Vallès. MGSB, Fons Faura.

[ALMERA, J., 1913]: Explicación somera [hoja 5ª]. Prova d’impremta, 9 p. MGSB, Fons Faura.[FAURA, M.], 31/12/1913. Prodromus Paleozoicus Florae et Faunae fossilium Cataloniae.

Lligall que conté: 1 quadern manuscrit de 28 pàg., i 332 fitxes manuscrites en quatreparts: Càmbric (fitxes 1-8); Silúric (10 a 160), Devònic (161 al 241) i Antracolític (del242 al 332). ARACAB, 342.5

228

5 Recensió d’aquesta obra: Almera, 1915: “Dictamen acerca del trabajo con opción al premio Agell, últimamente anunciado”. BolRACAB, 3: 459-466.

ALMERA, J., 1914? Full 5. Breu explicació del mapa geològic de la provincia de Barcelona(fulla V). Mss 38 p quart (trad. Faura), lletra Faura, Va de la introducció al gneiss.MGSB, Fons Faura.

ALMERA, J., ca. 1915. Algo sobre las rocas eruptivas del NE de Barcelona. Proves d’imprem-ta, corregides. MGB.

ALMERA, J., 12/11/1915. Libros de la Excma. Diputación existentes en el Museo de HistoriaNatural del Seminario Conciliar de Barcelona. Mecanoscrit 8 p. AHDB.

[FAURA, M., 1916]. Llibres de la Exma. Diputació existents en el Museu d’Historia Natural delSeminari Conciliar de Barcelona, dipositats a la Biblioteca de Catalunya en el Gener de1916. Mecanoscrit. 4 p. MGSB, Fons Faura.

ALMERA, J., 1919. Apuntes sobre los terrenos pliocénicos de Barcelona. ARACAB, 116.10.FAURA M., 26/3/1919. Acta de la ponència dels serveis del Mapa Geològic de Catalunya.

Mecanoscrit 3 pp. MGSB, Fons Faura.[ALMERA, J., i FAURA, M.] cA.1922. Mapa geològic de la provincia de Barcelona, Regió 2.

Traducció de l’explicació escrita per el Dr. D. Jaume Almera, Any 1897. A dins hi diu:Explicació del Mapa geològic de Catalunya, Fulla 34-Vilafranca del Penedès.Mecanoscrit 47 p foli (còpia) amb notes manuscrites de Faura. MGSB, Fons Faura.

[ALMERA, J., i FAURA, M.] c.1922. Regió 3. Mecanoscrit, 37 pp fol. Amb correccions. MGSB,Fons Faura.

FAURA, M., 23/03/1923. Complement de la col·lecció de fòssils recullits en les tasques de con-fecció del Mapa Geològic de la Província de Barcelona per el Dr. D. Jaume Almera,traslladats al Museu de Catalunya. Mecanoscrit 6 pp. MGSB, Fons Faura.

FAURA, M., 27/03/1923. Complement de la col·lecció de fòssils recullits en les tasques de con-fecció del Mapa Geològic de la Província de Barcelona per el Dr. D. Jaume AlmeraPrev., Canonge-Degà, traslladats al Museu de Catalunya. Mecanoscrit amb portadamanuscrita (còpia). MGB.

Epistolaris

Almera (MGSB)

Adán de Yarza, Ramón [1848-1917] (Bilbao, Lequeitio, Madrid): 4 cartes (1898-1905) + 2 s/d.Anuncia nota sobre petrografia; ha de revisar les preparacions enviades (12/03/98).Informes sobre les roques 6-9: 267-428; 293; 308 A-E, 448-454.

Angelis d’Ossat, Gioacchino de [1851-1939] (Roma): 10 cartes (1897-1905) + 1 s/d. El6/12/04 anuncia que Neviani ha determinat els Briozous de Vilatorta.

Barrois, Charles [1851-1939] (Lille): 26 cartes (1888-1918). Acusa rebut de diverses tramesesde material (1888-90), la majoria fòssils indeterminables. El 3/05/90 anuncia que alPapiol han sortit trilobits de la fauna 2ª (Silurià), i a Bruguers del Silurià superior. El21/2//91, que Lapworth de Birmingham ha reconegut el M. priodon en un graptòlit queli va enviar, i adjunta dibuix. El 10/03/91 envia llistes de fòssils del Papiol, de la grau-vaca de Montcada i de la calcària de Sta. Creu d’Olorde i dels esquists de Bruguers.L’11/04/91 transmet una carta de Rupert Jones de Londres al qual havia donat ostràcodesper determinar. El 25/01/92 ha acabat l’estudi dels graptòlits de Torre Vileta, Bruguers iMontcada. El 5/12/1901 estableix la divisió estratigràfica del Silurià en 4 pisos.

Bergeron, Jules [1856-1919] (París): 7 cartes, 4 targetes (1898-1907).Bofill, Artur [1844-1929] (Barcelona): 1 carta fragmentària (París, 8/09/1889). Notícies de la

capital i de l’Exposició. Espera que haurà vist el miocè de la Seu amb Mastodon angusti-dens i Dinotherium.

Boulay, abbé Jean-Nicolas (Lille): 15 cartes, 1892-1898. Envia classificació (12/02/93); proposa reunir els treballs d’ambdós en un de sol (20/08/93).

229

Boule, Marcellin [1861-1942] (París): 1 carta (1918): Sobre la tortuga de la caverna de Gràcia.Canu, Ferdinand (Saint-Maurice): 3 cartes, 1913-14.Cossmann, Maurice [1850-1924] (París): Sobre compra de llibres: Almera estava abonat a la

Revue critique de Paléozoologie, que pagava a través de la SGF. Sacco ofereix altrespublicacions (Mollusques éocènes de la Loire inférieur i Faune éocènique de Cotentin,16/05/02), i, repetidament i sense èxit, els Essais de Paléoconchologie.

Choffat, Paul [1849-1919] (Lisboa?): 5 cartes, 1888-1915: Classifica fauna que creu sequaniana,però sense descartar el Cretaci inferior (23/12/89).

Depéret, Charles [1854-1929] (Lyon): 18 cartes 1892-1915 + 1 s/d. Sobre l’Halitherium (7/03/96);Pecten del Burdigalià (28/11/96); Cricetodon aquitanià (21/05/97); ossos dels lignits deSubirats (Rhinoceròtids comparables a l’Acerotherium lehmanense) i el Mastodon longirostrisde Sabadell (4/02/99). Demana espècies de Pecten neògens per revisar-les (17/05/99). Sobreel quaternari costaner amb Strombus (3/06/03). Ha vist els ossos del Vallès (Rhinoceros)(3/12/03); acusa rebut de fòssils de la Cerdanya (16/05/05) i Pectens i ossos de Serradell(22/02/07). S/d [1894?] ha vist Neptunus, de l’Helvecià de St Pau d’Ordal, i dents del Penedès.

Diputació de Barcelona [1884-1916]: Comunicacions oficials referents al Mapa Geològic.Dollé, Louis [1878-1965] (Lille) 3 cartes 1913-14. Sobre graptòlits de Malgrat (indeter-

minables) i de la vall de Ribes (Monograptus). És, de fet l’estudi confiat a Barrois,encara per acabar.

Douvillé, Henri [1846-1937] (París): 1 carta 11/1/96. Sobre unes alveolines que han resultatlutecianes.

Escot, Charles (Cabrières): 1 carta 1890. Transmet entusiasme de Barrois pels fòssils. Els delPapiol són silurians; vol veure el Devonià (ha vist un Pleurodyction) al camp. Proposafer un treball conjunt.

Faura, Marià [1883-1941] (Llavaneres, Madrid): 11 cartes 1909-1918. La de 27/1/11 tractad’una visita al camp i de les preparacions de roques que es revisaven a Madrid.

Gaudry, Albert [1827-1908] (París): 11 cartes 1886-1895. Determinacions de mamífers:Dinotherium (31/08/86); Rhinoceros (1890); Equus (1891), Sciurus (classificat perBoule): Lagomys i altres dents miocènes (30/11/92).

Harlé, Edouard (Toulouse): 3 cartes, 1904-1908. El 12/12/1908 envia una nota sobre lamandíbula de Montcada i una altra sobre el molar d’Elephas de les Corts. Ha estat aBarcelona.

Kilian, Wilfrid [1862-1925] (Grenoble): 6 cartes, 1890-1899. Classifica fòssils; però remet aLambert per als equínids. Li han suprimit una nota curta del CR de la reunió extraordinària.

Lambert, Jules-Mathieu [1848-1940] (Troyes): 29 cartes, 1999-1918. Accepta determinar elserissons (10/02/99); treball acabat el 18/11/1900; n’envia separata (18/03/1902). Ha fetdues espècies noves de Scutella: bofilli i almerai (28/11/03). Ha rebut altres enviaments(11/08/04; 20/06/08). Anuncia una segona memòria (26/08/07).

Macpherson, José [1839-1902] (Madrid): 2 cartes, 1897. Agraeix mapa geològic i visita alcamp en companyia d’Almera (14/12/97).

Palet i Barba, Domènec (Terrassa): 3 cartes, 1900-1908. Li sorprèn que Almera faci Siciliàl’al·luvió entre Terrassa i Viladecavalls; ell el creu més antic (tortonià o pontià, 26/03/1900).Noves trovalles de Mamut (E. primigenius) a Can Bogunyà i Can Carbonell, a més d’altresmamífers que enviarà a Depéret (21/06/07). Anuncia un estudi tectònic (10/05/08).

Paquier, Victor-Lucien (Grenoble): 11 cartes, 1895-1905. Ha rebut una capsa amb rudistes(14/10/95). Pensa fer una comunicació sobre l’Horiopleura (4/08/95). Ha rebut carta imanuscrit que remetrà a Kilian, i el modificarà com desitja (20/11/95). Assegura que eljaciment de Garraf és excepcional i que s’hi haurien de trobar rudistes determinables(20/11/97); no ho son els de Sant Quintí (12/12/98). Douvillé no veu clara l’edat de lescapes d’Horiopleura (id). S’ofereix per a determinar orbitolines (17/10/1905).

Pruvost, Pierre [1890-1967] (Lille): 12 cartes, 1912-1914. Ha rebut fòssils de Barrois; demana trilobits de Cànoves (11/05/1912). Ha rebut Asaphellus (9/06/12); avança resultats

230

(21/11). Els resultats han estat diferents dels esperats: les pissarres purpúries del Papiolno són tremadocianes, sinó del Carbonífer inferior més alt (Viseà); com que estan sobreel Tournaisià, el contacte no és anormal (30/03/1913). Determina graptolits de la Mora(18/11/13) ; torna els fòssils i envia exemplars de l’article (30/94/13).

Sacco, Federico [1864-1948] (Torino): Sobre compra de llibres. El 22/04/91 diu que enviaràl’obra; el 25/05/1900 ofereix els fascicles indicats per 100 francs-or; el 30/03/1915 haexpedit els nos. 28, 29 i 30 dels Molluschi terziari per 70,40, amb el 10%.

Saporta, comte Gaston de [1823-1896] (Aix): 5 cartes de Saporta, 1893-1894: moltes plantessón desconegudes (15/02/93); sobre el Quercus almerae i altres (25/02/93); envia deter-minacions d’Esplugues (16/03/93). Hi ha també 7 esborranys d’Almera (1889) enviantmaterials i acusant rebut de correspondència.

Schrodt, Franz-Joseph (Heidelberg): 4 cartes, 1894-95. Determina foraminífers de l’Empordà(7/11/94) i del Baix Llobregat (7/07/95). Recomana consultar l’expedició del Challenger,vol. 11(17/07/95).

Walcott, Charles D. [1850-1927] (Washington): 1 carta, 1911. Dictamen sobre una fotod’estructures paleozoiques (25/11/1911) (hi ha traducció).

Wurm, Adolf [1886-1968] (Heidelberg): 7 cartes 1913-14. Demana fòssils triàsics; fa 3 anysva visitar Pallejà i hi va trobar Spiriferina mentzeli i altres (20/04/13). Ha rebut fòssilsde Valldeneu (23/06/13). Les Myophoria goldfussi? estan mal conservades (15/08/13).Rebuts fòssils de Pontons: Cassianella (13/10/13) i proposa publicar-ne una nota en unarevista alemanya (13/11/13). Enviats els fòssils a Leopold Perels; anuncia visita aBarcelona; el treball és en premsa (18/07/14).

Bofill (AJCN)

Almera, Jaume [1845-1919] (Núria, Barcelona): 11 cartes, 1882-1903, 3 targetes. La majoria,escrites a Núria i relacionades amb la publicació dels mol·luscs neògens, són anteriors alMapa o dels tres primers anys d’aquest. Les dues darreres són: una adreçada a París(12/09/89) recomanant-li els establiments científics de la capital, entre els quals la bib-lioteca de la Société (amb una targeta de recomanació per a entrar-hi), i una altra trame-sa a Toul anunciant la seva arribada (11/08/1903).

Bergeron, Jules [1856-1919] (París): 4 cartes i 1 targeta (1894-1898). Agraïments (honorsacadèmics, publicacions, reunió extraordinària).

Collot, Louis (Dijon): 3 cartes (1889-1906). Irrellevants.Choffat, Paul [1849-1919] (Lisboa): 1 carta (6/12/1895). Agraïment per associar-lo a

l’Acadèmia, extensiu a Almera pel guiatge d’ambdós en la seva visita a Barcelona.També hi ha una targeta de 24/2/04 on li dona records per al canonge.

Delgado, J.F.N. [1835-1908] (Lisboa): 1 carta 7/12/95 on agraeix el nomenament d’acadèmiccorresponent.

Depéret, Charles [1854-1929] (Lyon): N, (Lisboa) 7 cartes, 1 targeta i 3 esborranys de respos-ta. (1894-1904). Sobre els ossos de Sant Llorenç (Macrotherium): 28/01/94. Bofill tram-et peces del Mastodon (23/04/96), que D. classifica com angustidens (27/04/96). Sobrel’Ancodus Aymardi de Calaf: 19/03/97 (Bofill); 1/04/97 (Depéret) i resposta 9/04/97.Sobre els ossos de la cova de Gràcia: 27/04/1902 (Rhinoceros etruscus, Cervus sp;Testudo lunellensis) i 11/09/02? (Cervus cazioli). Sobre els mamífers de Tàrrega:24/11/04 i targeta de 20/12/04?; en aquesta demostra haver estat a Barcelona.

Dollfus, Gustave [1850-1931] (París): 7 cartes + 1 targeta (1890-1912) sobre mol·luscs (Tapes,Cerithium) i publicacions.

Gaudry, Albert [1827-1908] (París): 1 carta i 1 targeta (1898-99). La primera (15/11/98)agraint la interessant crònica de la reunió extraordinària, i la segona (16/10/99) acusantrebut de la memòria.

231

Mojsisovics, Johann August [1839-1907] (Viena): Dues cartes (1893-94) La primera agraeixla nota del Trias i promet determinar fòssils (25/12/93). La segona, en alemany, tractadel Muschelkalk i esmenta el Ceratites antecedens (25/05/94).

Wurm, Adolf [1886-1968] (Heidelberg): Targeta 1/08/1908. Demana separata de la nota “mapatopográfico-geológico del medio y alto Vallés”.

Prat de la Riba (ANC)

Almera, J. [1845-1919]: Targeta d’Almera; dues còpies mecanoscrites de Prat (recomana-cions per a ingressos hospitalaris de terceres persones, de 1914-15). En la targeta, Almera pre-senta (30/08/1915) dos exemplars de l’edició catalana dels fulls i demana es consignin 10.915pessetes al proper exercici per les despeses.

Rubió i Balaguer (BC)

Faura i Sans, M. [1883-1941] 13 cartes i targes de Faura; 7 de Rubió (1915-1936). Sobrela tramesa dels llibres de la Diputació (1/12/1915); d’altres llibres d’Almera (6/05/1919);tramesa a la BC de les publicacions del Servei.

ANNEX 3. COL·LECCIONS

COL·LECCIÓ PALEONTOLÓGICA

Formació de la col·lecció (1885-1909)

Es tracta d’una col·lecció regional, formada principalment amb l’objecte de datar els terrenys representats a la zona cartografiada. Alguns exemplars procedeixen de jacimentsexterns a aquesta; potser recollits amb intenció comparativa. Es va formar a partir de les explo-racions de camp d’Almera, qui solia localitzar els jaciments sobre el terreny i n’encarregaval’explotació sistemàtica als seus ajudants, entre els quals hem de destacar el mosso Martí.

D’acord amb la marxa de la cartografia, es podrien assenyalar les etapes següents en laformació de la col·lecció:

1888-1892: Paleozoic i Pliocè de la rodalia de Barcelona.1892-1900: Trias (Garraf i Vallès); Cretaci i Neogen del Penedès.1904-1905: Paleozoic (Malgrat i Montseny); Eocè de la Plana de Vic.1909: Trias i Eocè del Congost.A mesura que es recollien, els fòssils eren enviats a determinar a reputats especialistes

europeus, entre els que ens consten: – Paleozoic: De Angelis (antozous) Barrande, Barrois, Dollé i Lapworth (graptòlits);

Rupert Jones (ostràcodes); Saporta (flora del Culm).– Trias: Bittner, Mojsisovics.– Cretaci: De Angelis (antozous); Choffat; Kilian; Lambert (equínids); Paquier (rudistes).– Paleogen: Douvillé (Alveolines); Neviani (Briozous).– Neogen: De Angelis (antozous i briozous); Bofill (mol·luscs); Boulay (Flora); Depéret

i Gaudry (vertebrats); Saporta (flora); Schrodt (foraminífers).Almera solia comunicar els resultats a la premsa científica, generalment a la Crónica

Científica i després de 1892 a les revistes de l’Acadèmia de Ciències; ocasionalment algunsdels col·laboradors publicaren els resultats dels seus treballs.

232

233

Taula A3.1. Espècies paleozoiques traslladades al Museu de Catalunya Font: Almera i Faura 1918. Els números entre parèntesi indiquen exemplars no classificats.

Terme Jaciment Ca. Ord.Silurià Dev Carbonífer

Lln Tar Wen Lud Ged Tor Vis

Aiguafreda Can Picamena 5La Mora 10(3)

Barcelona Putxet 2Turó d’en Mora 2Turó del Putxet 24(6)

Cànoves Camí de Samalús 5(1)P. Rimogent 2Vialladres 14(6)

Cervelló Camí del Remei 5Torre Vileta 13(1)

Corbera Can Xandri 1Costa del Montseny 2El Figaró Can Escoda (4)

Tunel 1Torrent Cabona 1

La Garriga Coll de Carpis 3 (3)Gavà Brugués 4

Vinya negra 5 22(4)Gràcia Can Montané 1

Can Toda 16(2) 3Font del Carbó 6Font d’en Xirot 1Turó Falcó 3(1)

Horta El Coll 14(2)Ermita del Coll 2Tosal d’en Rovira 1

Malgrat Sta. Susanna 5Molins de Rei St. Pere del Romaní 3(1)

Turó d’en Roca 6(1)Montcada Font del Ferro 3

Font Pudenta 16(3)1 1 14(2)

Papiol Can Amigonet 34(3)El Papiol Can Puig 19(8)

Pi d’en Vals 1Torrent Barreres 8 (1)Papiol 2

Pineda Can Bufi 2Turó de la Guàrdia 6(1)

Samalús T. de Can Torrents 1S. Bartomeu de la Q 1St Genís de Palafolls 1(1)St. Vicens dels Horts Font de l’Aragay 1

Mas Duran 1Mas Font 1

Sta Creu d’Olorde Can Ribes 5Can Serra 5(1)Can Amigó del Clot 2(1)Can Farrés 10 1Can Viladegut 2Coll de Mata 7Torre de Can Bofill 1Torrent Pontarro 4(2)Turó de Sta Creu 1Sta Creu d’Olorde 22

Torrelles Mas Durán 2(1)Vallcarca Tibidabo 1

6Vilamajor Can Cortés 1

Can Pareras 2

234

Grup Edat Gèneres Espècies Exemplars

[Mol·luscs] Eocè 104 65 754“ Oligocè 49 52 176“ Miocè 798 1.374 4.530“ Pliocè-Quaternari 335 550 2.870

Polípers Miocè-Pliocè 15 22 191Plantes Pliocè-Quaternari 53 98 298Totals 1.408 2.204 9.138

Taula A3.2. Resum de la tercera tramesa de fòssils, segons Faura. El detall de jaciments, nombre d’espè-cies i d’individus no classificats es pot veure en les taules A3.3 (Aptià), A3.4 (Paleògen) i A3.5 (Neògen).

Conservació i revisions al Museu del Seminari

El material estudiat era dipositat al Museu d’Història Natural del Seminari, on tinguéocasió de veure’l la Societat Geològica de França (1898), el Centre Excursionista deCatalunya (1901) i altres visitants il·lustres entre els que esmentaríem Gaudry (1897) iHoernes (1905). En aquesta situació es varen fer algunes revisions parcials del material:

1899: Pectínids, per Depéret.1902: Equínids, per Lambert.1908: La mandíbula de Montcada, per Harlé.1912. Faunes Paleozoiques, per Faura.1913: Trilobits del Papiol, per Pruvost.1913-14: Faunes triàsiques, per Wurm.1918: La tortuga de Gràcia, per Boule.

Trasllat als museus de la Junta de Ciències (1918-1923)

Seguint les passes de la col·lecció mineralògica, la de paleontologia s’havia començat atraslladar a Can Batlló quan la Junta Mixta decidí (1917) que s’havia de dipositar als Museusde la Ciutadella. El conjunt s’anà traslladant per etapes entre 1918 i 1923, prèvia signaturad’un document de cessió per Almera, Faura, Palet, Bofill i Pichot i Cazurro. Es parlavaaleshores de més de 7000 espècies de fòssils que s’estaven revisant en aquell moment, “per tald’exhibir-les degudament en una sala especial del Museu de Catalunya al Parc”.1 Ens constencom a mínim tres trameses:

1. Fòssils paleozoics (1918). Encara en vida d’Almera arribaren al Museu de Catalunyaprocedents de l’Escola Industrial 431 espècies paleozoiques, revisades i enumerades perAlmera i Faura. La nòmina d’espècies es publicà a l’Anuari de la Junta de Ciències i en tira-da apart per decisió de la comissió de publicacions2 (vegeu el llistat de jaciments a la taulaA3.1). Estant la nota en premsa morí el Dr. Almera, segons consta a peu de pàgina en aquestescrit. Segons s’acordà posteriorment la sala d’exposició de la col·lecció s’havia de batejaramb el nom de “Sala Almera”.

1 Almera i Faura, 1918: “Enumeració de les espècies fòssils dels terrenys paleozoics de la província deBarcelona recollides en la preparació del Mapa Geològic de Catalunya”. Anuari de la Junta de CiènciesNaturals, 1918, p. 119-134.2 Ibid.

235

Taula A3.4. Fòssils paleògens traslladats al Museu l’any 1923 (a partir de l’inventari de Faura). Elsnúmeros entre parèntesis indiquen exemplars no classificats. * Inclou l’Aquitanià.

Taula A3.3. Fòssils aptians traslladats al Museu l’any 1923.(Resum a partir del catàleg de Faura) Els números entre parèntesi indiquen exemplars per classificar.

Terme Localitat Espècies (indiv. no identificats)

Castellet S/n 1Castellví de la Marca S/n 1(4)

Can Pascual 16(3)Can Morgades 2(5)

Marmellà S/n 20(23)Can Pascual 1

Can Rocavidal (1)Mas Arbonès S/n 1Rodonyà S/n 6(10)Sant Martí Sarroca S/n 6(30)

Can Sogues 5(2)Pujol d’en Morgades 1

Terme Ipresià Lutecià Nummulític Eocènic Oligocènic*

Aiguafreda 5(5) 9(1)Bellprat 4(40)La Calsina 1 Campins 37(16) Carme 3(52) Castellbisbal 1 Castellolí 4(31) Castelltersol 2 (7) Castellví de R. 2 Espoia? 4(15) Gallifa 1 Igualada 1 2(2) La Llacuna 2(10) Manresa 2(2) Martorell 4(1) Miralles 16(66) Moià - (3) Monistrol 41(21) Montbui 4(2) Montmajor 1 Montserrat 1 Orpí 1 La Pobla de C. 1 La Pobla de Lillet 4(2) Pontons 2 Roda 3 St. Andreu de la Barca 15(7) St. Llorenç de Morunys 1(2) St. Magí 1 St. Martí Sarroca (Can Sogas) 8(1) Sta Coloma de Queralt 1 Serrà 3(18) Seva 4(4) Subirats 6(2) Tàrrega 1 Tavèrnoles 1 Valldeperes (14)Vic 1 Vilatorta 4(3)

236

Terme/jaciment Burdig. Helvec. Torton. Sarmat Pontià Messin. Plasenc Astià

Albinyana 1Altafulla 26(5)Arbós 8 18(2)Barcelona (La Bordeta) 8(4)

(Can Deu de les Corts) 8 1(Gràcia) 110(57)(Mons Taber) 2(Montjuic) 228(18)(St Martí de Provençals) 12(Sants) 13(3)

La Beguda 28(5)Bellvei 12 15(4)Berà 7La Bisbal 12(8)Calafell 10(8)Can Rata 1Canyelles 1Castellbisbal 4 37(25)

(Can Elies) 27(2)(Can Campanyà) 11(29)

Castellet 18(33) 14(20)Castellví M 19(>8) (1)

(Can Morgades) 8Castellví de Rosanes 9(1)Cerdanyola 32(i)* 1

(Can Canaletes) 4(Can Codonyés) 15(Can Xercavins) 1

Cubelles 1(Can Vilaseca) 10(Mas Pairot) 4(Mas Ricart) 29(i)(Puig de la Tinta) 6

Cunit 6(i)Espiells 2(2)Esplugues 3 94(51)Gelida 6 23(i)La Granada 7(8)La Guàrdia 1(4)Les Gunyoles 2(38)Hortons 9 90(>24)L’Hospitalet 7(2)Lavern 8(1) 12

(St Sebastià dels Gorgs) 5(20)Martorell (Can Bros) 8(4)

(St Eugini) 11(8)Masquefa 3(25)Molins de Rei 6Mollet 1Els Monjos 16(1) 19(i)Montcada (Mas Rampinyo) 8(8)La Múnia 2

2. Mesozoic i mamífers (1920). L’any 1920 la Junta de Ciències quedà assabentada deltrasllat al Museu Martorell d’una part de les col·leccions que foren del Dr. Almera.3 Tenint encompte que en ocasió del trasllat anterior es parlava d’un total de 7.000 espècies, i que entreaquest i el darrer en sumen 2.635, es podria pensar que aquesta tramesa seria la més importantde les tres. Malauradament no se n’ha conservat la nòmina, com advertí Gómez-Alba (1992).

En la memòria anual de la Junta 1920-21 consta que part de les col·leccions procedents deCan Batlló estava ordenada i disposada en sèries en les vitrines corresponents (fòssils primaris,triàsics, i gran part dels cretàcics); i de les del Seminari els fòssils de la plana de Vic (en unavitrina), les restes del quaternari de Gràcia, Montcada, etc. Quedaven encara per traslladar elsrestants fòssils del Cretaci i del Terciari:

237

Taula A3.5. Fòssils neògens traslladats al Museu l’any 1923 (a partir de l’inventari de Faura). Els números entre parèntesis indiquen exemplars no classificats.(i) nombre no precisat d’individus. * atribució cronològica amb interrogant.

Terme/jaciment Burdig. Helvec. Torton. Sarmat Pontià Messin. Plasenc Astià

Olèrdola 8 7(25)Olesa 1Olesa-Arbossar 5(6)Oleseta (Valls) 1Pacs 3(22)Pallejà 2La Palma de Cervelló 14(4)El Papiol 20(1) 200(162)La Pobla-Salomó 2(1)Ribes de Sitges 5Roda a Salomó 6(4)Rubí 29(36)St Bartomeu de la Quadra 5(3)St. Cugat 16(1)St Esteve Sesrovires 1St. Feliu 55(60)St. Marçal 4(1) (7)St. Martí Sarroca 79(>11)

(Can Riu Foix) 2(1)

St. Pau d’Ordal 6(2) 320(>950)

(camí a Lavern) 36(i)St. Pere Molanta 9(i)St. Pere Riudevitlles 3(2)St. Sadurní 82(>16)St Vicens [de Calders] 6(10)St.Vicens dels Horts 2Subirats 1 28(25) 7Tàrrega (1)Vallformosa 4(3)Viladellops 2Vilafranca 12(7)Vilanova 47Viloví 8(7)

3 Acta de la sessió 3/12/1920, in: Gómez-Alba (1992) p 244.

238

Jaciment Espècie Peces Descripció

St. Sadurní Mysticeti Pill. 10 peces1 rèplica

Fragments de vèrtebres i costellesCostella

St. Sadurní (Can Codorníu) 1 Fragment de costella

Subirats Mysticeti? 1 Fragment corporal

Taula A3.6. Vertebrats miocènics de la col·lecció Almera existents al Museu de la Ciutadella.Font: A partir de Gómez-Alba, 1992.

Taula A3.7. Vertebrats plistocènics de la col·lecció Almera existents al Museu de la Ciutadella.Font: A partir de Gómez-Alba, 1992.

Jaciment Desco-briment Espècies Peces Descripció

Barcelona, les Corts de Sarrià (Can Deu)

? Hippopotamus major Cuv1824

2 P/4; fragm. maxilar amb M3/-M2/

Barcelona, Parc Güell(Cova Gran de Gràcia)

1901 Testudo lunellensis 14 3 tipus

Lynx sp. 1 Fèmur

Erinaceus europaeus 2 Fèmur i frag. Maxilar

Minotus (Iberomys) breciensis 2 Mandíbula i M/2

Oryctolagus cf. Lacosti 14 Molars solts

Prolagus cf. calpensis Major,1905

24 Mandíbules, fragments de crani ide maxilars

Lagomorpha 1 Material post-cranial

Rhinoceros sp. 213

Húmer; metacarpiàPeces fragmentàries

Equus aff. stenonis Cocchi, 1867 2 Tibia; fragm. d’húmer

Cervus sp. 6 1 DP/4, 1 metatarsià, 2 defenses;fragments

Cervidae (megacèrid) 1 Calcani

Cervidae 1 Húmer

Bison sp. 11 Peces (vèrtebres i altres fragments)

Bovidae (aff. Bison) 1 Cub navicular

Caldes de Malavella (Puig de les Ànimes)

1880 Equus sp. 1 Fragment de molar superior

Cervus elaphus Linné 1 Defensa

Castellbisbal (Can Pedrerol de Baix)

1907 Ursus sp 4 1 caní superior dret; altres fragments

Montcada (Can Sans) ? Crocuta spelaea Goldf. 1823 1 Fragment de mandíbula

6 Restes òssies indeterminades

Sant Vicens dels Horts (Mas Duran)

1883 Mammutus primigenius Blum1799

1 Fragment de defensa

Pel que fa referència a l’exposició pública d’exemplars, i a pesar del poc espai de quèhom pot disposar, ha pogut ésser exposada una part de les col·leccions del Dr. Almera, quehem portat al Museu procedents de Can Batlló; estan ordenats i disposats en sèries en les cor-responents vitrines […] també els restes del quaternari de Gràcia, Montcada, etc (Faura:Memòria anual 1920-21).

3. Aptià i Terciari (mol·luscs, plantes, polípers) (1923). El 23/03/1923 Faura comunicàque allò que de les col·leccions quedava encara al Seminari estava preparat per al trasllat;4el qual es va fer efectiu durant el mes d’abril de 1923: 2.204 espècies de mol·luscs, polípersi plantes, des de l’Aptià fins al Quaternari. Del trasllat se’n va encarregar Mn. Sabaté, sotala supervisió de Faura.5 D’aquesta tramesa n’ha quedat un catàleg manuscrit 6 de 131pàgines, i breu resum de 6 pàgines que redueix a grans xifres els fòssils traspassats (TaulaA3.2). És a partir del primer que s’han elaborat les taules A3.3 (Aptià), A3.4 (Paleogen) iA3.5 (Neogen).

Conservació, revisions i estat actual

Acompanya les col·leccions un catàleg antic de l’època del Servei del Mapa: un cedulariretolat “Museu Geològic de Catalunya”, classificat per espècies i per jaciment. Posteriorment,Marcet va fer un fitxer per jaciments i un altre per número d’exemplar; en aquest els de lacol·lecció Almera tenen números posteriors als de la col·lecció Vidal, compresos entre el14.000 i el 19.000.

Segons comunicació oral del conservador Dr. Jaume Gallemí, els invertebrats han estatrevisats per:

– Lambert (equínids), revisió publicada entre 1927 i 1928.7– D. Serrette revisà els bivalves del Plio-Pleistocè durant els anys cinquanta; revisió que

quedà inèdita– Ricard Martínez revisà els ammonits del Garraf (inèdita).– M.J. Marquina (1979) els gasteròpodes pliocènics de Molins de Rei (tesina inèdita de la

Universitat de Barcelona).– Jordi Batllori (1994) va fer una tesi sobre els mol·luscs del Pliocè.– Actualment, J.E. Moreno revisa els ammonits del Garraf. Els vertebrats són probablement el grup més revisat: els ratadors per Bataller (1938); els

quelonis per Bergougnioux (1957)i per E. Jimènez (id, treball inèdit parcialment citat per N.Lòpez 1977). L’any 1992 foren revisats per Gómez-Alba en la seva tesi doctoral (Taules A3.6 i A3.7).

239

4 Junta de Ciències, Acta A4, p. 44.5 A sol·licitud de Faura la Junta acordà gratificar-lo amb una quantitat equivalent “a tres mesades d’auxiliar de Museu, més 125 pessetes per despeses de viatges i 22 per transport de material (672 pes-setes) [“Colección del mapa Geològic (ex col. Almera) 1917-1923”, en Gomez Alba, 1997, p. 239-224,amb la transcripció dels documents de la Junta que fan al cas].6 Complement de la Col·lecció de fóssils recullits en les tasques de confecció del Mapa Geològic de laprovíncia de Barcelona per el Dr. D. Jaume Almera Prev. Canonge-Degá traslladats al Museu deCatalunya. Barcelona 27 de març de 1923. Manuscrit de 131 pp al Museu Geològic del Seminari. N’hiha un exemplar fotocopiat al Museu de Geologia de Barcelona.7 Lambert, 1927-28. “Revision des échinidés fossiles de la Catalogne”. Memòries del Museu de CiènciesNaturals de Barcelona, I(1-2), sèrie geològica, 62+102 pàg; 8+4 làm.

COL·LECCIÓ PETROGRÀFICA

El treballs de petrografia del Mapa es varen fer en etapes ben diferenciades:a) 1887-1891. Després de la visita d’Almera al petrògraf Adán de Yarza (estiu de 1887),

comencen els treballs de recollida de mostres de la Regió Primera o rodalia de Barcelona, i larealització de làmines primes a càrrec del professor del Seminari Pere Marcer.8 Consten en lesllibretes de camp d’Almera 5 trameses (de preparacions) a Yarza entre 1887 i 1891, i la visitaal camp del petrògraf durant 1889-90. En algun moment que no hem aconseguit documentares va adquirir un microscopi petrogràfic. Tant Almera com Yarza varen publicar els resultatsper separat.9

b) ca1892?. La presència de mostres de roques ígnies de la rodalia de Caldes de Montbuientre les mostres de la “Col·lecció Almera” del Museu de Geologia de Barcelona fa sospitarque Bofill, en el breu període en què va fer treballs de camp va recollir mostres de roca, pertal que fossin estudiades al microscopi.

c) 1900-1906. Recollida de mostres a la serralada litoral i el Montseny, corresponents al’ampliació del full primer (sector de Badalona), als fulls Quart i Cinquè, i al mapa de SantJulià de Vilatorta. No sembla que en aquest període es fessin gaires làmines primes;10 proba-blement es donà preferència a les de la rodalia d’Ossormort, que era el mapa que primers’havia de publicar. En la correspondència d’Almera es conserven descripcions d’aquestesroques fetes per Yarza, algunes datades 12/08/1905.

d) 1908-1911. Confecció i estudi de les preparacions microscòpiques dels fulls Quarti Cinquè.11 L’estudi petrogràfic el va fer Yarza a Madrid, tenint Faura al costat; treball quecostà unes 286 pessetes. Consten dues trameses de roques a Yarza (1911), quines descrip-cions podrien estar en un manuscrit que es conserva al MGB. Faura va recollir novesmostres d’alguns afloraments concrets, entre els quals el problemàtic aflorament deCaldetes, que visità més d’una vegada.

Descripció (Roques ígnies)

El 2 de febrer de 1913, Almera presentà a l’Acadèmia de Ciències una col·lecció delàmines primes de roques ígnies. La memòria, publicada l’any 1915, és una relació de lesmicrofàcies dels fulls IV i V estudiades per Yarza, exceptuant les metamòrfiques. Lesdescripcions remeten a l’aflorament, però ometen en canvi el número de bloc.

En aquell moment, la col·lecció constava d’un nombre comprès entre les 350 i les 387preparacions microscòpiques (el número de microfàcies descrites no coincideix amb elnúmero de preparacions que es declara haver estudiat), exclusivament de roques ígnies,segons el detall següent:

240

8 Ja l’any 87 es carreguen a la Diputació despeses per discs d’esmeril i bàlsam del Canadà; en anys suc-cessius es justifiquen 67 pessetes per preparaciones de rocas locales y compra de exóticas (1889-90) iuna factura de 76 ptes. de Pere Marcer per la preparació de 38 roques (1890-91). Notem el cost de la pre-paració: 2 pessetes/unitat.9 Almera 1891-92, i Yarza 1898.10 Tan sols consten petites quantitats pagades als preparadors del Seminari, entre els quals un tal Ribas:37 pessetes en total, i d’altres per material de preparació: 19 per una planxa de ferro; 10 per vidres, 5,80per esmeril i bàlsam del Canadà.11 Es justificaren 312 pessetes entre material i preparadors (Fortuny i altres estudiants), de les quals 184corresponen a 1910.

Instal·lació a l’Escola Industrial

La col·lecció petrogràfica fou la primera en sortir del Seminari, quedant instal·lada enel laboratori de química de l’Escola Industrial per decisió de la Diputació, que disposà unpressupost per a instal·lar en aquell centre les col·leccions Almera i Moragas. Hi ha algunindici que els treballs per al trasllat començaren l’any 1912. Però, segons consta en un oficid’Almera al President de la Diputació, la col·lecció no va quedar instal·lada fins acomençaments de 1916 12 Per a les làmines primes es construïren expressament tres caixesde fusta amb capacitat per a 200 preparacions cadascuna; porten una etiqueta que diu“Llegat Almera”.13

És probable que en aquest període s’afegís a l’etiqueta original una nova etiqueta ambl’encapçalament “Colección de J. Almera” (rectangle de 43x23 mm, angles arrodonits,orlada de doble línia). També deu correspondre a aquesta etapa una llibreta ratllada verme-lla sense títol que conté una senzilla enumeració dels blocs, del nº 1 al 479; a continuacióun llistat de la col·lecció Moragues, i al final reprèn la col·lecció Almera dels números 480al 519. Es conserva aquest document al MGB, dins d’una carpeta que diu: Catálogos rocas/ colecciones antiguas, al costat de dues relacions de microfàcies que podrien ésser con-temporànies: “Petrografia”, en una llibreta quadriculada sense tapes, conté una relació del’1 al 513, més una relació de 5 preparacions extraviades; i una transcripció de les des-cripcions de microscopi (de Yarza?) de les 513 roques, més una llista de 53 preparacionsque faltaven.

241

TipusIntroducció Text

Núm. afloraments Núm. de preparacions Núm. de microfàcies estudiades descrites

Granits 133 24 25

Granulits i microgranulits 628 69 73

Pegmatites 102 25 26

Pòrfids quarsífers 836 90 80

Pòrfids sienítics 192 66 61

Sienites 99 27 25

Porfirites 142 36 38

Quarsos i altres ? 50? 30

Totals >2132 387 350

Taula A3.8. Microfàcies i afloraments estudiats. Font: Almera, 1915: “Algo sobre las rocas eruptivas delNE de Barcelona. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 11(25): 415-452.

12 Tomàs, Ll., 1912. L’article que el Diccionari Biogràfic Alberti consagra a Tomàs dóna per fet que fouaquest el responsable del trasllat. No hem pogut, però, documentar ni el contingut ni els treballs de trasllat i instal·lació.13 Es conserven al MGSB la segona i tercera caixa, on arribaren procedents del MGB fa pocs anys.

Traspàs als museus de la Junta de Ciències

Un cop constituïda la Junta Mixta de Ciències, les col·leccions de la Diputació forentraslladades al Museu de Catalunya. L’octubre de 1918 Faura va informar a la Junta ques’havien traslladat al Museu les col·leccions de minerals i roques dels Srs. Moragas i Almera,de propietat provincial.14 No obstant, l’ingrés d’aquesta darrera no està documentat en el lli-bre de registre de Petrologia del Museu fins al 23/03/1922, data en el que figura com a“Donatiu Almera”; pel que sembla, abans de 1922 els ingressos no quedaven enregistrats.

Les peces, a més del número de registre, que va del 3377 al 3911, porten un número debloc (que és el que figura a les etiquetes i a les preparacions), que va de l’1 al 518. La inscrip-ció al registre segueix el mateix ordre dels blocs. Completen la col·lecció 46 mostres numera-des entre el 3913 i el 3958, sense número de bloc, ingressades en la mateixa data; i un segon“donatiu Almera” que consta de 158 mostres numerades 5981-6138, també sense número debloc, ingressat en data 1/02/1924.

La majoria d’aquestes roques varen aparèixer, amb el número corresponent, en dos treballs de San Miguel dedicats a les roques de la província i publicats entre 1929 i 1930.Aquest autor considerà com a “Col·lecció Almera” tant la col·lecció estricta del Mapa com elsegon “Donatiu Almera”.15

Composició

En sentit estricte, la Col·lecció del Mapa provincial, anomenada “Col·lecció Almera”, ésla ingressada el 23/3/1922 (Taula A3.10). Els números de bloc correlatius segueixen lamateixa progressió dels treballs de camp entre el començament del sector de Badalona (1900)i els treballs de camp del Montseny (1906), tal i com es por comprovar en les llibretesd’Almera; amb les soles excepcions de les mostres de Caldes de Montbui, que no corresponena treballs fets en aquest període i que deuen procedir d’anteriors treballs, i de l’apèndix mis-cel·lani, que podria correspondre a mostres de comprovació, recollides tardanament en l’èpocaen què Faura va estudiar les mostres. Es pot, per tant, saber amb alguna aproximació les datesde recollida de les mostres, segons la taula següent:

242

Apunt que figura al llibre de registre Núm. museu Mostres Núm. bloc Data d’ingrès

70. Donativo del Dr. D. Jaime Almera(Mapa geológico de Cataluña)

3377-3912 516 1-519 23/03/1922

3913-3958 45 –

101. Donativo del Dr. D. Jaime Almera 5981-6138 158 – 1/02/1924

Taula A3.9. Dades de la col·lecció Almera i extensions.Font: Llibre de registre del Museu de Geologia de la Ciutadella.

14 Faura, 20/01/1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña.Mecanoscrit 26 p. (MGSB).15 San Miguel de la Cámara, M, 1929: Catálogo de las rocas eruptivas de la provincia de Barcelonaque forman parte de la colección de rocas del Museo de Geología de Barcelona. Diputación deBarcelona, Publicaciones del Instituto Geológico-topográfico, I. 68 p. Id, 1930. Catálogo de las rocasmetamórficas de la provincia de Barcelona que forman parte de la colección de rocas del Museo deGeología de Barcelona. Diputación de Barcelona, Publicaciones del Instituto Geológico-topográfico,III. 40 p, 4 làm.

243

Taula A3.10. Composició de la col·lecció del Mapa provincial.Font: a partir del llibre de registre del MGB i del registre informàtic (*).

Núm. bloc Núm. museu Blocsteòrics

Blocs *duplicats

Mostresteòriques

Mostres i blocsque falten *

Sector Data aproxima-da de recollida

1-24 3377-3403 24 3 27 1 Badalona 1899-1900

25-45 3404-3424 21 – 21 – Entre Caldes de Montbuii El Figueró ?

46-254 3425-3638 209 5 214 10 Sector sud Mataró-Vilassar 1900-02

255-391 3639-37823767

137 8 145 – El Corredor 1902-03

392-453 3783-3845 62 1 63 – Tordera-Montnegre +Mapa de Vilatorta

1903-04

454-519 3846-3912 66 1 67 9 Montseny-Congost 1905-06

– 3913-3958 – 46 1 Miscel·lània 1909-1911

Taula A3.11. Composició del “Donatiu Almera” ingressat l’any 1924 al Museu.Font: A partir del llibre de registre del Museu de Geologia de la Ciutadella.

Núm. registre Mostres Tipus Localitats

5981-5988 9 Granits Alfar, Canet, Llinars, la Roca

5989-6000 12 Sienites Alella, Arenys de M., Argentona, Caldetes, St. Celoni, Sta. Agnès, Trentapasses

6001-6003 3 Diorites Dos Rius, Sta. Agnès de M.

6004-6011 8 Pòrfids granítics Alella, Alfar, Arenys de M., Caldetes, Canyamars, Dos Rius

6012-6029 21 Pòrfids sienítics Alella, Calella, Canet, Canyamars, Llavaneres, Llinars, Mataró, La Roca, Ossormort, St. Celoni, Sta. Agnès de M.,Tordera, Trentapasses

6030-6058 26 Aplites Alella, Calella, Dos Rius, Llavaneres, Llinars, Malgrat, Montgat, Montnegre, Olzinelles, Òrrius, Ossormort, el Papiol, la Roca, St. Pol, Tordera, Trentapasses

6059-6061 3 Eurites Alella, Llinars

6062-6076 15 Pegmatites Alella, Alfar, Argentona, Canyamars, Llavaneres, Mataró, St. Pol, Tordera, Vallgorguina, Viladrau

6077-6087 11 Felsites Alella, Llavaneres, Canyamars, Fogars, Ossormort

6088-6102 15 Pòrfids efusius Aiguafreda, Alella, Canyamars, Dos Rius, Olzinelles, Montnegre, Montseny, St. Celoni, Sta. Agnès de M., Tordera,Vallgorguina

6103-6109 7 Porfirites Canyamars, Montornès, Olzinelles, Premià de D., Tordera

6110-6114 5 Diabases Ossormort, Vallvidrera

6115-6135? 21? Metamòrfiques El Figueró, Gràcia, Malgrat

6136?-6138 3? Miscel·lània Canyamars, Dos Rius, Tordera

Pel que fa al “Donatiu Almera” de 1924, (Taula A3.11) no hem pogut esbrinar-ne la pro-cedència. Aparentment, es tracta d’una col·lecció ordenada petrològicament, cosa que fa pen-sar en una col·lecció didàctica; les localitats representades són aproximadament les mateixesque en la del Mapa; amb l’afegit d’alguna representació puntual de Collserola.16

Conservació i revisions

Durant l’etapa del Servei Geològic (1919-1924) s’afegí una nova etiqueta a la col·leccióamb el rètol “Col·lecció del Mapa Geològic de Catalunya”: un rectangle de cartró de 80x23mm amb el nom de les roques en català.

Posteriorment les roques ígnies i metamòrfiques del Museu foren revisades per SanMiguel i publicades en dos treballs separats; entre elles hi ha la “Col·lecció Almera”, queinclou els dos “donatius” de 1922 i 1924. (Vegeu la nota 15)

D’aquests anys, o bé d’una època posterior, data l’etiqueta “Museu Martorell” de lesmostres de mà: un rectangle de 55x46 mm amb orla lineal, en castellà.

En algun moment, probablement durant la postguerra, es varen ordenar les preparacionsdel Museu per tipus de roca i se’ls va donar un número independent del número de mostra; alhora que es va fer un fitxer que es pot consultar al soterrani del Museu.

Situació actual

La col·lecció existeix a l’edifici de Geologia del Museu de Ciències Naturals deBarcelona. Separadament, es conserven les mostres de mà i les preparacions microscòpiques:

a) Litoteca. Les mostres de roca són de mida petita (no més de 25 cm3). Les mostres ambnúmero de bloc es conserven en bosses individuals de plàstic, amb les etiquetes corresponents,en tres contenidors situats dins l’armari Compactus del soterrani del Museu. S’han comptat548 mostres de roca: 198 a la caixa núm. 1; 182 a la núm. 2 i 168 a la núm. 3; com es potveure, aquest número és molt semblant al de la col·lecció estricta (534), però lluny del de lacol·lecció ampliada (738). Hi faltarien, doncs, les que no tenen número de bloc, entre les qualsles ingressades l’any 1924; però això no significa que aquestes no estiguin en altres situacionsen el propi Museu.

244

Col·lecció Metamòrfiques Intrusives Filonianes Efusives Total revisades No revisades Totals

Almera 25 83 219 129 456 79 534

Almera (Apèndix) 4 3 2 7 16 30 46

Donatiu Almera 7 24 73 31 135 23 158Total 36 110 294 167 607 131 738

Taula A3.12. Mostres de les col·leccions Almera publicades pel Dr. M. San Miguel de la Cámara.Font: A partir de San Miguel, 1929 i 1930.

16 D’aquest conjunt hi ha 13 preparacions fetes per San Miguel, actualment disperses en la seva col·lecció,amb números compresos entre el 2721 i el 2750 (A. Masriera, comunicació oral).

Calaix Núm. preparació Tipus de rocaTeòriques Existents Falten

18 1898 al 1922 Granits 25 22 3

19 1923 al 2002 Sienites, diorites, aplites 81 73 8

20 2003 al 2083 Aplites, pegmatites 81 78 3

21 2084 al 2164 Pòrfids, pegmatites 81 77 4

22 2165 al 2245 Pòrfids, felsites 81 77 4

23 2246 al 2326 Pòrfids, porfirites, cataclastites 80 74 6

24 2327 al 2351 Diverses 25 S/d S/d

b) Làmines primes. Es conserven, amb escasses pèrdues, en una calaixera especial queconté totes les preparacions del Museu, ubicada al despatx del director. La majoria estanmuntades sobre porta rectangular de 27x76 i cubre en general quadrat (però de vegades rodó).Porten dues etiquetes: una conté el núm. de bloc i la localitat; l’altra el núm. de preparació (queés afegit i no coincideix amb el núm. de roca del museu), el tipus de roca i la col·lecció a quèpertany. Al soterrani del Museu hi ha un fitxer de preparacions (fet per Marcet Riba?) ordenades per número.

Si atenem a la numeració afegida, hi haurien d’haver 454 làmines, que és un númeromolt proper al de les 456 mostres ígnies i metamòrfiques de la col·lecció estricta que varevisar San Miguel.

Taula A3.13. Disposició actual de les preparacions en el moble-calaixera especial.

c) Documentació. Hi ha els següents índexs:– Llibre de registre. Ordenat pel número de mostra, conté la localitat, tipus de roca i

número de bloc.– Fitxer de preparacions. – Registre informàtic en format Access, que relaciona les tres variables numèriques de

cada preparació entre elles.

245

Làmines primes

1 Almera podria haver transferit també algun llibre de la seva propietat a la Biblioteca de Catalunya: és el casde la monumental obra Molluschi Terziari dei Piemonte, de Bellardi-Sacco (30 t en 12 volums), enregistra-da el 25/09/1916 amb el número R 39648: consta com a adquirida a la llibreria Verdaguer per 458 pessetes,però sembla procedent de la biblioteca particular del canonge, que n’era subscriptor, atès que està relligadaal estil luxós del Seminari i que el seu exemplar no es troba entre els que va llegar al Museu ni entre els dela Diputació. Hi ha també una col·lecció del Bulletin de la Société Géologique de France (R 43859,29/11/1917): la segona sèrie íntegra, entre 1843 i 1872 (29 t + 2 d’índexs), que consta al llibre de registrecom de procedència almeriana; en aquest cas no queda clar si es tracta d’un donatiu o d’una adquisició. 2 Almera conservà els de la novena sessió (Viena, 1903; dos volums relligats per l’estil), que llegà alMuseu del Seminari, on es troben avui, al costat d‘un volum de la tercera sessió (Berlín, 1885, a la queno assistí) i del d’un la primera (París, 1878).

ANNEX 4. BIBLIOTECA

Formació

Durant els primers anys del Mapa, Almera formà una petita biblioteca complementària dela que ja disposava al Museu del Seminari, que ell mateix havia format anys enrera. La procedència dels llibres era diversa:

a) Adquisicions i transferències. Pels justificants presentats a la Diputació sabem queAlmera va comprar llibres per un valor no inferior a 3.700 pessetes a diverses llibreries deBarcelona, París i Berlín. La majoria d’adquisicions són anteriors a 1892; posteriorment, lesquantitats destinades a la compra de llibres foren relativament minses (vegeu taula V, p. 180).

Les notes de despeses no especifiquen els títols adquirits, sinó de manera excepcional: tansols s’hi esmenten els volums 16 a 20 de les Memoires de Paléontologie (1908-1912) i elBulletin de la Société Géologique (errada?) de 1913. A manca de les factures, que no s’hanconservat, hem espigolat algunes notícies entre les llibretes de camp i notes soltes de l’arxiuAlmera. Per aquesta via sabem que l’any 1888 es compraren el Manuel de Fischer (36,50 pes-setes), els gasteròpodes de Hoernes (tres parts, per 23,50 pessetes) i els tres primers volums del’Annuaire géologique (32,15 pessetes); que el 1890 la casa Dagincourt serví l’Stopanni per70,95 pessetes; que els darrers volums de les Mémoires de Paléontologie costaren 21,40 pes-setes cadascun a la Librairie Médicale et Scientifique de París; i que poc abans de la devolu-ció a la Diputació (1914) la casa Verdaguer justificà 23 i 26 pessetes, respectivament, pel DeLaunay i un dels volums de la Face de la Terre.

És gairebé segur que alguns dels llibres foren adquirits poc després que determinats espe-cialistes els recomanessin a Almera: és el cas del Goldfuss i l’Agassiz, recomanats perBergeron (2/07/89), i del vol XI de l’expedició del Challenger, recomanat per Schrodt(7/07/95). Pel que fa a les obres de Cossmann, es podrien haver comprat després que aquestautor les oferís personalment a Almera l’any 1902.

No tots els llibres es compraren de nou: n’hi ha que tenen marques de propietaris anteri-ors: Franz de Hauer (estudi d’Almadén dedicat per Barrande); Rouault (volum de les Azoresdedicat per Mayer); W. A. Voster, propietari de les obres de Massalongo; E. de Brimont, queva fer relligar la Géognosie de des Serres; probablement també era de segona mà el Weinkauff,venut a la llibreria Loescher de Torí. Algun conserva anotada la topografia d’una antiga biblio-teca (Benoist; els ossemens de Serres). D’altra banda, ens consta que Almera en transferíalguns que eren de propietat del Seminari: si més no el Cuvier, que segons una anotació de1891 passà a la Diputació, i que aquesta s’havia de fer càrrec de l’enquadernació dels 10volums del text (operació documentada l’any 1877); però podrien ser més.1

b) Publicacions derivades de l’assistència als Congressos geològics. Inclouen els volumsde comunicacions, les guies d’excursions, i en alguns casos guies turístiques que es comprarencom una despesa més del viatge.2

246

c) Trameses de la Diputació. El dia 20/08/1885 Almera rebé la descripció geològicaprovincial feta pels enginyers de la Comisión del Mapa Geológico de España, que Silví Thosi Codina havia fet arribar al President de la Diputació. És de creure que el Nomenclàtor provin-cial que Almera tornà amb la resta del material fos també una tramesa de la Diputació, atèsque n’hi ha una sol·licitud datada 9/09/1889.

d) Duplicats. Les separates de la Real Sociedad Española de Historia Natural, un volum(probablement el tercer) de les memòries de l’Acadèmia de Ciències, i el treball de DeAngelis, aquest de la biblioteca particular d’Almera, amb dedicatòria de l’autor, passaren aformar part de la Biblioteca del Mapa per decisió del director.

Conservació al Museu del Seminari

Els llibres propis de la Diputació romangueren a laboratori del Museu del Seminari, jun-tament amb els de propietat personal d’Almera i amb els de la biblioteca del Museu, fins afinals de 1914.

Alguns foren relligats, si més no durant els primers anys, en el mateix estil inconfusible-ment luxós que altres llibres de la biblioteca del Museu –potser inspirat en els d’algunadonació anterior–: llom en vitel·la amb lletres daurades i cobertes de tela o cartró (RS), comels volums dels congressos geològics. D’altres en un estil més corrent –pell/tela– com els qua-tre volums de Fontannes. N’hi ha que porten una senzilla enquadernació en tela signadaDomingo, de Barcelona (RD).

Una minoria de volums –tots anteriors a 1890– porta un exlibris de la Diputació, manus-crit per Almera sobre una etiqueta rectangular/bisellada amb orla blava (ED). D’altres portenuna altra etiqueta a portada, també manuscrita per Almera, que informa del contingut, p. e.Triásich: (EP).

Tramesa a la Diputació

En el testament que Almera redactà el dia 11/10/1914 disposà entre altres coses que elsllibres que constessin en els justificants de despeses fossin comunicats a la Diputació:

Mis albaceas y herederos, denunciarán a la Excma. Diputación […] los libros que consteque por ella han sido costeados, para que la misma acuerde el destino que quiera darles. Todoesto consta en las cuentas presentadas a la Diputación, anuales, y en el sobre o carpeta en queestán contenidos y llamarán para ello al Rdo. Dr. Mariano Faura y Sans para que les ilustre.(Valls Julià, 1983, p. 115).

En conseqüència, es va fer una llista “Relación de las obras que la Diputación tiene en elMuseo del Seminario Conciliar”,3 que acompanyà la tramesa dels llibres i material científic el12 de novembre de 1915. El president Prat disposà aleshores que tot el material passés a laBiblioteca de Catalunya (que era la de l’Institut d’Estudis Catalans, organisme encarregataleshores del Mapa Geològic), i oficià el director d’aquesta per tal que el recollís el dia 19següent; cosa que es va fer.

247

3 Consta que d’aquesta llista la casa Reñé en va fer tres còpies per 5 pessetes. Probablement és la mateixaque, mecanoscrita i signada per Almera, es conserva a l’expedient del Mapa: Libros de la Excma.Diputación existentes en el Museo de Historia Natural del Seminario Conciliar de Barcelona (7 p,AHDB). N’hi ha una versió posterior, conservada entre els papers de Faura: Llibres de la Exma. Diputacióexistents en el Museu d’Historia Natural del Seminari conciliar de Barcelona, dipositats a la Bibliotecade Catalunya en el Gener de 1916, sense data ni autor [Llegat Faura, MGSB]. Aquesta està publicada a:CASANOVAS, S., 1989: “La biblioteca del Museu de 1874 al 1926” (Batalleria, 3: 83-86).

Ingrés a la Biblioteca de Catalunya

Entre el 27 de novembre i el 2 de desembre, cada títol fou inscrit en els llibres de registrede la Biblioteca de l’Institut, amb un número R comprès entre el 33631 i el 33715. Més enda-vant (10/12/1915) s’hi inscrigué un nomenclàtor provincial de 1849 i el Traité de Géologiede Haug, edició de 1907; aquest, però, s’hagué de retornar al Dr. Almera per tractarse d’unllibre de propietat seva, vingut per equivocació amb els altres (nota al llibre de registre,5/11/1916, Arxiu de la Biblioteca de Catalunya). El dia 23 quedà enregistrada laConchyologie de Fischer.

Hi ha una carta del director Rubió i Balaguer acusant rebut del material i reclamant-nealgunes peces:

Per acord de la Excma. Diputació Provincial, aquesta Biblioteca s’ha fet carrec dels lli-bres adquirits per V. com a utillatge de la confecció del mapa geologic de Catalunya. Me per-meto solament fer-li observar que no’ns han estat entregats l’ipsometre, barometre aneroide ibruixola, mencionades en la relació acompanyada per la Exma. Diputació. De les Memoiresde Paleontologie hi manca’l vol 7 i alguns fascicles solts. D’entre mig dels llibres han sortitalguns papers particulars de V. que m’apresso a retornar-li (Jordi Rubió i Balaguer: carta aJaume Almera, 1/12/1915; Arxiu de la Biblioteca de Catalunya).

Finalment ingressaren el tractat de Suess (5 vols) i 4 volums dels congressos interna-cionals de Geologia, enregistrats el dia 27/3/1916. Alguns dels ingressos consten entre lesprincipals adquisicions publicades al Butlletí de la Biblioteca (BullBC), vols 2(1915) i 3(1916)(circumstància que al catàleg hem indicat, respectivament amb * i **).

Ens consta una tramesa tardana de dues obres (Barrois i Elles & Wood), més un volumque faltava del Fontannes (Faura, targeta a Jordi Rubió, 26/06/1917); aquests llibres forensegellats per la Biblioteca (id. 14/09/17), però no tenen fitxa al cedulari manual, ni tampoc noles hem vistes al llibre de registre.

Tot el material fou identificat amb un segell de l’IEC i un adhesiu de la Biblioteca del’Institut. De cada obra se’n va fer una fitxa manuscrita en tinta negra i estil homogeni i característic, destinada al cedulari manual, on encara es troben. Posteriorment s’aplicà unadhesiu a la guarda posterior encapçalat Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, amb latopografia (armari i prestatge) i el número de registre manuscrits.

Préstecs al Servei del Mapa (1919-1924)

Per la correspondència que es conserva a l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya sabem queFaura sol·licità en préstec alguns volums abans que el Servei Geològic comencés a funcionarde forma efectiva. Així, el 14/09/1917 demanà el Loriol & Guillieron i el Loriol & Jacard; iacusa rebut del Barrois i els graptòlits d’Elles & Wood, així com les memòries [de paleon-tologia] de la Société Géologique de France. El 25/05/1918 es compromet a retornar els lli-bres tal com desitja la Biblioteca.

A començaments de 1919 la ponència del Mapa, en la seva primera i única reunió,reconeix disposar de llibres de la Diputació en dipòsit i acordà reclamar la resta. L’acordesmentat diu textualment:

4. Sol·licitar de la Biblioteca de Catalunya el retorn formal de tots els llibres, que essentpropietat de la Diputació ne feu entrega el Dr. Almera, i que avui tenim en part en calitat dedipòsit en la secció del Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Procurar fer les gestionsconvenients per a esclarir aquest retorn d’un modo especial amb el Sr. Puig i Cadafalch. Noobstant procurar que la Diputació trameti a la Biblioteca de Catalunya semblant comuni-cació que a l’Institut d’Estudis Catalans. (Acta de la Ponencia dels Serveis del mapaGeològic de Catalunya, Reunió tinguda en el dia 25 d’Abril de 1919; MGSB, Fons Faura).

248

Les gestions varen donar fruit, atès que el 16 de juny la Biblioteca prestà un lot de 132 llibres que comprenia, al costat d’altres, 35 títols de la Diputació, segons una relació del direc-tor del Servei.4 Una segona sol·licitud no fou atesa, perquè dos anys més tard recorda Faura aRubió que de la llista especial de 16/07/1919 …

No se’ns deixà cap, i per cert que m’ha perjudicat extraordinàriament per atendre lestasques encomanades en el Museu; entre elles n’hi havia d’incompletes de les que nos-altres haviem seguit les suscripcions que inicià el Dr. Almera, particularment les obres deM. Cossmann entre altres. (Faura: carta a Rubió, 21/10/1921, Arxiu de la Biblioteca deCatalunya).

El préstec retornà a la Biblioteca en el moment de la desaparició del Servei Geològic.5

Conservació

Després de 1925, algunes de les obres, des de revistes de 22 volums com les Mémoires dePaléontologie fins a opuscles de set pàgines, foren relligades per la Biblioteca de Catalunya;són fàcilment identificables per la topografia antiga (la de la Biblioteca de l’Institut, anteriora la de la Biblioteca Central) que porten impresa al llom.

Durant la llarga etapa de postguerra, la biblioteca fou reorganitzada i canvià la topografia;als llibres se’ls aplicà l’exlibris “Biblioteca Central” a la guarda anterior, un segon adhesiuamb la nova topografia a la guarda posterior, tot i conservant l’antic, i un teixell homòleg alllom. En aquesta època, alguns dels volums foren relligats en pell/tela blava, com el Triasd’Alberti. La nova topografia substituí l’antiga a les fitxes manuals.

En l’etapa actual, posterior a 1979, s’ha relligat algun volum en el mateix estil (pell/telablava), en aquest cas els exlibris i adhesiu “Biblioteca de Catalunya” substitueixen els anteriors,que falten; és el cas de l’Atlas de la Lethaea geognostica de Bronn.

Estat actual

El catàleg que segueix és la relació completa de llibres del Mapa Geològic, obtinguda con-trastant la llista d’Almera amb els llibres de registre de la Biblioteca. S’ha organitzat temàti-cament, s’han completat les citacions i s’hi han afegit les marques característiques dels exem-plars. A més del número de registre R, els títols que consten al cedulari manual porten latopografia actual entre claudàtors.

No tots els llibres es poden localitzar: n’hi ha que no tenen fitxa als cedularis manuals:aquests porten la marca [-], i són 13 títols. N’hi ha algun (els mapes geològics de França)que té fitxa, però que no es troba amb la topografia que hi consta. Cap d’ells, però, ha estatdonat de baixa en el llibre de registre, per la qual cosa no s’han de donar com a definitiva-ment desapareguts.

249

4 [Faura i Sans, 1919]: Llibres de l’Excma. Diputació dipositats en la Biblioteca del Museu deCatalunya-Departament del mapa Geològic en data 16 de Juny 1919. Mecanoscrit 4 p, Arxiu de laBiblioteca de Catalunya.5 La llista esmentada porta una nota a llapis que diu: Barna. 15/07/1924. Rebuts els vols. senyalats ambx i ademés 1 vol Congrés (no apuntat). Queda per recullir demà els 29 volums de Memoires. Hi faltenels 3 vol Fayol i 1 vol. Renault.

CATÀLEG I ESTAT ACTUAL DE LA BIBLIOTECA DEL MAPA GEOLÒGIC ITOPOGRÀFIC PROVINCIAL (FONS ALMERA), DONADA PER LA DIPUTACIÓDE BARCELONA A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA L’ANY 1915

Geologia

Geologia general

LAUNAY, L. DE, 1913. La Science géologique. Ses méthodes, ses résultats, ses problèmes, son his-toire. 2ª edició. París, Colin. 1 vol 775 p, 3 mapes geològics.6 (RS) R. 33656 [A55 4º 9] *

NAUMANN, C. F., 1850-54. [Lehrbuch der geognosie. 2 vols+Atlas. Leipzig, Engelmann] 1 vol70 làm (Atlas, s/portada); lit. J.G. Bach, Leipzig7 R 33669 [A56 4º 40]

ROBIN, A., [ca1900]. Géologie pittoresque. La terre, ses aspects, sa structure, son évolution.Paris, Larousse. 330 p, 3 mapes geològics.8 R 33611 [A55 Fol 21] *

SUESS, E., 1897-1918. La face de la Terre (Das Anlitz der Erde). Trad. de l’allemand sous ladiréction d’E. de Margerie. París, Colin et Cie. Obra en 3 parts i 6 volums: 1ª: vol I (1897);2ª: vol 2 (1900); 3ª: 4 vols (1902, 1911, 1913, 1918).9 R 34796 [A55 4º 81-86] **

Geologia regional i cartografia geològica 10

AREITIO, A. & QUIROGA, F., 1874. “Excursión geológica por la provincia de Segovia”. Extr.d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 3 (sessió 2/09/74): 333-344, 2 fig.R 33707 [A55 4º 25]

BOTELLA Y HORNOS, F., 1875. “La ciudad encantada. Hoces, Salegas y Torcas de la provinciade Cuenca”. Extr. d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 4 (sessió7/04/75): 233-239; 5 làms. R 33703 [A55 4º 145]

CALDERÓN, S., 1878. “Ofita de Trasmiera (Santander)”. Extr. d’Anales de la SociedadEspañola de Historia Natural, 7 (sessió 5/09/77): 27-34. R 33710 [A55 4º 172]

CALDERÓN, S., 1878. “Contribuciones al estudio de la fosforita de Belmez”. Extr. d’Anales dela Sociedad Española de Historia Natural, 7 (sessió 6/06/77): 35-51. S/n11 [A55 4ª 172]

CALDERÓN, S., 1881. “Ensayos de geologia general. La evolución terrestre”. Extr. d’Anales dela Sociedad Española de Historia Natural, 10 (sessió 1/12/80): 15-47. R 33706 [A55 4º 65]

CALDERÓN, S., 1885. “Ensayo orogénico sobre la meseta central de España” Extr. d’Analesde la Sociedad Española de Historia Natural, 14 (sessió 1/10/84): 131-172. R 33704[A55 4º 78]

CALDERÓN, S., 1886. “La Sierra de Peñaflor y sus yacimientos auríferos”. Extr. d’Anales de laSociedad Española de Historia Natural, 15 (sessió 13/01/86): 131-154. R 33708 [A55 4º 159]

250

6 Comprat? a la llibreria Verdaguer per 23 pessetes el 8/05/1914 (Fons Almera, MGSB).7 Relligat antic en tela/cartró. Sense portada; al llom hi diu: Atlas zu Naumann’s Geognosie.8 Obra amb nombroses il·lustracions fotogràfiques, relligada en pell/cartró. Alguns dels gravats estananotats, com si haguessin servit per a il·lustrar alguna publicació (la geologia de Font i Sagué?).9 Segons la llista d’Almera hi faltaven els vols 2 i 4 de la tercera part; els degué afegir la Biblioteca, queara ofereix l’obra completa amb el mateix número de registre. Consta que Almera n’adquirí el segonvolum el 19/05/1900 per 26 ptes.; la tercera part del volum tercer va costar 14 pessetes a la mateixa llibreria el 8/05/1914.10 Separates; excepte Ezquerra, Sarran i Studer la llista d’Almera no les especifica; tan sols diu:Macpherson, 4 memories, etc.11 Relligat amb el títol anterior.

CALDERÓN, S., 1892. “Les inclusions microscopiques des minéraux. Trad. André Coloni”Feuille des Jeunes Naturalistes, 22(257): 1-12. R 33701 [A55 4º 158]

Carte géologique détaillée de la France. Fulls núm. 166, Clermont-Ferrand (1854); i núm.235, Aix (1870) [(55(44)(084) 8º]12

Carte géologique de Paris et ses environs. París, Baudry et Cie. 4 fasc: Nord-Ouest, Nord-Est,Sud-Ouest i Sud-Est. [55(44)(084) 8º]13

EZQUERRA DEL BAYO, J., 1850-57. “Ensayo de una descripción de la estructura geológica del ter-reno de España en la Península”. Extr. de Mem. de la Academia de Ciencias de Madrid.Conté: “Sección I, rocas plutónicas y cristalinas”, vol 1(1850-51): 35-65, 1 mapa; “SecciónII [Rocas volcánicas y plutónicas]”, id, p. 73-107, 3 mapes i 2 làm; “Sección III: Fósilesorgánicos que hasta ahora se han encontrado y han sido clasificados en los diferentes terrenos de sedimento de la parte española de la Península”, vol 3(1855): 161-184; “SecciónIV: Terrenos de sedimento antiguos …”, vol. 4 (1856-57): 115-155; “Sección V: De los ter-renos de sedimento comunmente llamados secundarios”, id, p. 351-399. R 33690 [-]14

Führer für die geologischen Exkursionen in Oesterreich. IX Internationaler Geologen-Kongress, Wien, 1903. R 33694 [-]

Livret-Guide des excursions en France du VIII Congrès Géologique International. París, 1901.Una capsa amb 23 fasc.; mapes. R 33695 [-]

MACPHERSON, J., 1878: “Fenómenos dinámicos que han contribuído al relieve de la serranía deRonda”. Extr. d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 7 (sessió 6/11/78):491-503, 1 làm.; R 33709 [A55 4º 79]

MACPHERSON, J., 1879: “De la posibilidad de producirse un terreno aparentemente triásico conlos materiales de la creta”. Extr. d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 8(ses. 3/12/1879): 485-492. R 33713 [A55 4º 131]

MACPHERSON, J., 1880: “Predominio de la estructura uniclinal en la península ibérica” Extr.d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 9 (sessió 6/10/80) p. 465-494 R33711 [A55 4º 80]

MACPHERSON, J., 1884. “Sucesión estratigráfica de los terrenos arcaicos de España” Extr.d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 13 (sessió 3/10/83): 365-418 R33712 [A55 4º 130]

MACPHERSON, J., 1886. “Descripción petrográfica de los materiales arcaicos de Galicia” Extr.d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 15 (sessió 13/1/86): 165-203.S/n15 [A55 4º 130]

MACPHERSON, J., 1887. “Descripción petrográfica de los materiales arcaicos de Andalucía”Extr. d’Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, 16 (sessió 1/12/86): 223-272.R 33714 [A55 4º 130]

SARRAN D’ALLARD, L., 1887. Description géologique des environs de Pont Saint Esprit. Lyon,Georg. 74 p, 1mapa i 2 talls geol. Extracte de Mém. de la Société Scientifique et Littéraired’Alais, 18 (1856), p. 151-225. (RD) (ED)16 R 33673 [A55 4º 20]

STUDER, B., & ESCHER, A., 1853. Carte géologique de la Suisse. 1/760.000. Topogr. Anstalt.Winterthur, Wurster, Randegger & Co, 34x48 cm. R 33696 [-]

SULLIVAN, W. K., & O’REILLY, J. P., 1871. “Note on the Great Dolomite Bed of the North ofSpain, in connexion with the Tithonic Stage of Herr Opel”. Extr. de: Proceedings of theRoyal Irish Academy, 1 (24): 225-232, 1 làm. R 33715 [A55 8º 245]

251

12 No es troben amb aquesta topografia.13 No es troba amb aquesta topografia.14 Al MGSB hi ha un recull com aquest, procedent de la biblioteca Faura.15 Ingressat conjuntament amb l’anterior; relligat amb aquest i el següent per la Biblioteca de l’IEC.16 L’escala del mapa que porta aquest treball (Carte géologique des environs de Pont St Esprit & Bagnols[…] sur la minute du Dépot de la Guerre au 1:40.000) és la mateixa que Almera acabà adoptant per almapa provincial.

TRAUTSCHOLD, H. 1858. “Ueber die Geologie von Spanien […] Mit einer Karte”. Bulletin [?],I: 501-566. [Moscú, impr. de la Kaiserlischen Universität] R 33702 [A55 8º 53]

ZIEGLER, J. M., 1873. Erläuterungen und Register zur dritten Karte der Schweiz. (5ª edició).Zurich-Winterthur, Würster. 110 p. R 33697 [-]

Estratigrafia paleontològica

General

BRONN, H. G. 1837-38. Lethaea geognostica, oder Abbildungen und Beschreibungen der fürdie Gebirgs-formationen bezeichnendsten Versteinerungen. 2ª edició. Stuttgart,Schweizerbart, 2 vols+Atlas. Conté: I(1837): “Das Übergangs- bis Oolithen-Gebirgeenhaltened”, 544 p.; II(1838): “Der Kreide- und Molassen- Gebirge enhaltened”, pp.545-1346; Atlas (1837): “XLVII tafeln mit Abbildungen zur lethäa geognostica von H.G. Bronn”, 16 p + 47 làm.17 R 33664 (Text) i 33655 (Atlas) [A56 8º 27-28; Atlas: A56Fol 18] *

GAUDRY, A., 1878-90. Les enchainements du monde animal dans les temps géologiques. 3vols. París, Savy: [I] (1878) “Mammifères tertiaires”, 297 p.; [II] (1883): “Fossiles pri-maires”, 317 p; [III]: (1890) “Fossiles sécondaires”, 293 p.18 R 33635 [A56 4º 8-10] *

HEER, O., 1872. Le monde primitif de la Suisse. Traduit de l’Allemand, par Isaac Demole.Genève-Bale, Georg. 1 vol XIII, 597 p, 12 làm, 1 mapa. R 33647 [A55 4º 38] *

LAPPARENT, A. C., & FRITEL, P., 1886. Fossiles caractéristiques des terrains sédimentaires.Dessinés sous la direction de M. A. de Lapparent d’après la collection de l’InstitutCatholique de Paris. París, Savy. 1 vol. en 3 parts: 1r. fasc.(1886): “Fossiles primaires”,10 làm.; [2n fasc] (1886): “Fossiles tertiaires”, 12 làm; [3r. fasc] (1888): “Fossilessécondaires”, 20 làm. (ED) R 33649 [A56 Fol 54] **

ORBIGNY, A. D’, 1850-52. Prodrome de Paléontologie stratigraphique universelle de animaux mol-lusques et rayonnés faisant suite au Cours Élémentaire de Paléontologie et de Géologie strati-graphiques. 3 vols, lx+394; 427; 196+189 p. París, Masson. (RD) R 33671 [A56 8º 33-35]

Paleozoic

ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1899. “Seconda contribuzione allo studio della fauna fossile paleo-zoica delle Alpi Carniche. II: Fossili dei Siluriano superiore e del Devoniano”. RealeAccademia dei Lincei, Mem. delle classe de scienze fisiche, matematiche e naturali, 3.Seduta dell’8 gennaio 1899. 32 p.19 R 33699 [A56 Fol 11]

BARRANDE, J. 1852-81. Systeme Silurien du Centre de la Bohême. Ie. Partie: RecherchesPaléontologiques. Praga, París; l’autor. 3 seccions (de 7), en 9 vols (de 30). Secció I (1852):Trilobites, 2 vol (text 935 p, Atlas 51 làm); Secció III (1867): Classe des Mollusques, ordredes Ptéropodes, 1 vol (179 p+16 làm); suplement a la Secció I (1872): Trilobites, Crustacésdivers et Poissons, 2 vol (text 647 p, Atlas 35 làm); Secció VI (1881): Classe desMollusques. Ordre des Acéphalés, 4 vols d’Atlas (361 làms).20 R 33641 [A55 Fol 53-61] *

252

17 Els dos volums de text foren relligats antigament emprant paper d’un diari francès; l’Atlas ha estatrelligat modernament per la Biblioteca de Catalunya en pell/tela blava.18 L’exemplar que ofereix la biblioteca no és aquest, sinó un de l’important donatiu del Ministerid’Instrucció Pública francès (R 35906). 19 Separata, no figura en la relació d’Almera. Relligada en tela groga.20 El número de volums (9) coincideix amb els de la relació mecanoscrita d’Almera; en canvi el BullBCde 1915 tan sols en reconeix cinc. Almera havia publicat recensions d’aquesta obra entre 1879 i 1882.

BARROIS, CH., 1882. Recherches sur les terrains anciens des Asturies et de la Galice. Extr. de:Mémoires de la Société Géologique du Nord, 1(2): 1-630.21 [-]

PRADO, C., BARRANDE, J., VERNEUIL, E. de, 1856. Mémoire sur la géologie de Almadén, d’unepartie de la Sierra Morena et des Montagnes de Tolède, suivi d’une description des fos-siles qui s’y rencontrent, par Verneuil et Barrande. París, Martinet. Extr: Bulletin de laSociété géologique de France, vol. 12 (1855). 86 p.22 (RD) R 33672 [A55 8º 56]

Mesozoic

ALBERTI, F. VON, 1834. Beitrag zu einer Monographie des Bunten Sandsteins, Muschelkalksund Keupers und die Verbindung dieser Gebilde zu einer Formation. Stuttgart, Cotta, 366p. R 33668 [A55 8º 237]

ALBERTI, F. VON, 1864. Ueberblick über die Trias mit Berücksichtigung ihres Vorkommens inden Alpen. Stuttgart, Cotta, 353 p., 7 làm.23 R 33662 [A55 8º 229] *

COQUAND, H. 1865-66. Monographie paléontologique de l’étage aptien de l’Espagne.Marseille, Arnaud. 1 vol 221 p. + Atlas 28 làm. (ED) R 33679 [A56 8º, 21-22] **

DUMORTIER, E., 1864-1874. Études paléontologiques sur les dépots jurassiques du bassin duRhone, 4 vols. Paris, Savy. Conté: I (1864): Infra-Lias, 187 p, 30 làm; II (1867): Liasinférieur, 252 p, 50 làm; III (1869): Lias-Moyen, 348 p, 45 làm; IV (1874) Lias Supérieur,323 p, 62 làm.24 (ED) R 33633 [A56 4º 17-20] *

LANDERER, J. J., 1878. “Ensayo de una descripción del piso tenéncico”. Extr. d’Anales de la SociedadEspañola de Historia Natural, 7 (sessió 3/19/77): 5-20; 2 làm.25 R 33705 [A55 4º 139]

LAUBE, G., 1864-68. Die fauna der schichten von St. Cassian. Ein beitrag zur Palaeontologieder Alpinen Trias. Parts 1(1864): Spongitarien, Corallen, Echiniden und Crinoiden; pp.223-295, 10 làm; 2(1865): Brachiopoden und Bivalven, p. 1-76, 10 lam; 3(1867?):Gastropoden I , pp. 29-94, 8 làm; 4 (1869): Gastropoden II, p. 1-48, 7 làm; 5 (1869),Cephalopoden, pp. 49-106, 8 làm. Viena, Denkschriften der Kaiserlich-KöniglichenAkademie der Wissenschaft, Math-Naturw. Klasse. R 33681 [A56 Fol 7]

LORIOL, P., & GILLIÉRON, V., [1869]. “Monographie paléontologique et stratigraphique de l’étage urgonien inférieur de Landeron (Cant. de Neuchâtel)”. Bâle, Georg; Zurich,Zürcher & Furrer. Extr. de Neue Denkschriften der allgemeine SchweizerischenGesellschaft für die gesamte Naturwissenschaft, 123 p, 8 pl. R 33693 [A56 4º 37] **

LORIOL, P., & JACCARD, A., 1865. Étude géologique et paléontologique de la formation d’eaudouce infracrétacé du Jura et en particulier de Villers-le-Lac. Genève, Ramboz etSchuchardt. Extr. des Mémoires de la Société de Physique et d’Histoire Naturelle deGenève, 18(1). 68 p., e làm.26 R 33691 [A55 Fol 6]

STOPPANI, A., 1858-60. Paléontologie lombarde ou description des fossiles de la Lombardie publiée à l’aide de plusieurs savants (1 sèrie): Les pétrifications d’Ésino, ou description desfossiles appartenant au dépôt Triasique supérieur des environs d’Ésino en Lombardie divi-sés en quatre monographies comprenant les Gastéropodes, les Acéphales, les Brachiopodes,

253

21 A sol·licitud de la Biblioteca de Catalunya, Faura trameté aquesta obra per a que li posessin el segellel dia 26/6/1917 juntament amb altres dues (els graptòlits d’Elles & Wood i un volum que faltava delFontannes); cap d’elles no es troba a la biblioteca, ni tampoc al llibre de registre.22 Exemplar dedicat per un dels autors (J. B.) a M. le Cher. Franz de Hauer. En la llista d’Almera lesdues parts del volum figuren com a independents.23 Relligat en pell/tela blava per la Biblioteca de Catalunya.24 Relligat per Bony, de Lyon, en pell/cartró. El vol. 4 conservava entre les pàgines una nota manuscritad’Almera.25 Separata; no a la llista d’Almera.26 Obra recomanada a Almera per Choffat (16/12/1889). Relligat antic en tela.

les Céphalopodes, les Crinoïdes, les Zoophytes et les Amorphozoaires […] Avec une cartegéologique et les figures des espèces litographiées d’après nature. (4 vols, 1858-81). Milan,Bernardoni. 1 vol (de 4); 151 p, 31 làm.27 (RD) (EP) R 33652 [A56 Fol 13]

VERNEUIL, E. DE, LORIÈRE, G., 1868. Matériaux pour la Paléontologie de l’Espagne.Description des fossiles du Neocomien supérieur d’Utrillas et ses environs (province deTeruel). Le Mans, Monnoyer. 30 p, 3 pl. (ED) R 33683 [A55 Fol 25]

Terciari

FICHEUR, E., 1890. Description géologique de la Kabylie du Djurjura. Étude spéciale des ter-rains tertiaires. Alger, Fontana. 474 p, 2 mapes, 59 figures28 (RD) R 33674 [A55 4º 142]

FISCHER, P., 1877. Paléontologie des terrains tertiaires de l’Ille de Rhodes. Extr. de: Mem.SGF, 3e ser, 1(2), 74 p, 5 làm. (ED) R 33686 [56(06)(44) Fol]29

FONTANNES, F., 1875-1880. [Recull d’estudis sobre la conca terciaria del Roina]. 4 vols facticis quecontenen diversos estudis, tots publicats a Lyon (Georg)-París (Savy): vol. 1: Études strati-graphiques et paléontologiques pour servir à l’histoire de la période tertiaire dans le bassin duRhône, parts [I] (1875): Le vallon de la Fully et les sables à Bucins des environs d’Heyriere,Isère, 59 p, 2 pl.; II (1876: Les terrains supérieurs du Haut Comtat-Venaissin, 98 p, 2 làm, ED).III (1878): Le Bassin de Visan-Vaucluse, 108 p, 5 làm. vol. 2: Études stratigraphiques et paléon-tologiques, 1e. sèrie. Les terrains tertiaires de la Région Delphino-Provençale du bassin duRhône. (81 p, 1 làm, ED), part VIII i Description sommaire de la faune malacologique (1884);vol. 3: parts V i VI; vol 4: parts IX (1889) i X (1892). 30 R 33634 [in: A56 4º 21-24] *

FUCHS, Th., 1876. Studien über die jüngeren Tertiärbildungen Griechenlands. Extr. Deutsch.Akad. Wiss. Math., 37; 42 p, 5 làm. R 33688 [A55 Fol 68]

LOCARD, A., & COTTEAU, G., 1876. “Description de la faune des terrains tertiaires moyens etsupérieurs de la Corse. Description des Échinidés par G. Cotteau”. París, Savy; Genève,Georg. 374 p, 17 pl. (EP) R 33658 [A56 4º 27] *

MAYER, K., 1864. Die Tertiär-Fauna der Azoren und Madeiren. Systematisches Verzeichnissder fossilen Reste von Madeira, Porto Santo und Santo Maria nebst Beschreibung derneuen Arten. Zurich, l’autor. 105 p, 7 làm.31 (RS) R 33698 [A56 4º 25] **

SACCO, F. 1889. Il bacino Terziario e Quaternario del Piemonte. Bibliografia, Geologiapura, Paleontologia, Geologia applicata. Con tre carte geologiche. Milano, Bernardoni.1vol + 1 mapa separat. Conté: I (1889): “Il bacino terziario del Piemonte” (extr. del Boll.del R. Com. Geol. d’Italia, 634 p.; II (1889): “Catalogo paleontologico del bacinoterziario del Piemonte”. Roma, Acc. dei Lincei, 233 p; III: Geologia applicata del bazi-no terziario e quaternario del Piemonte. Roma, tip. Nazionale, 41 p, i mapa.;Appendize, p. 927-936. Apart, un mapa geològic a 1:100.000, entelat i plegat. R 33646[A55 4º 143-144] *

254

27 Adquirit a Dagincourt (1890) per 70,95 pessetes.28 Probablement comprat a Dagincourt l’any 1890.29 Relligat en pell-tela com els de la sèrie Mémoires de paléontologie, que comença el 1890.30 La descripció d’aquests volums no s’adiu amb la relació d’Almera, que separa Les terrains tertiaires(1881) dels Études stratigraphiques et paléontologiques, parts I-VII; segons això entre aquests hi man-carien els fascicles IV i VII, i en canvi no hi serien: el VIII, dos de pòstums (IX i X) editats per Depéreti dos més fora de sèrie. No hi ha dubte, però, que els volums que ingressaren a la Biblioteca foren aquestsquatre, tant pel número de registre com per la informació publicada al BullBC. Cosa que sembla indicarque la relació de llibres es va fer sobre factures, i no sobre el material, si més no en aquest cas concret.Faura esmenta un volum que hi faltava, que tramet per tal que li posessin el segell, en una targeta de26/6/1917 a Rubió; no sabem si era un d’aquests o bé un volum addicional.31 Exemplar dedicat per l’autor a M. Rouault.

SERRES, M. DE, 1829. Géognosie des terrains tertiaires, ou Tableau des principaux animauxinvertébrés des terrains marins tertiaires du Midi de la France [et sur des ossemenshumains et des objets de fabrication humaine, découverts dans des couches solides oudans des terrrains d’alluvion, et sur l’époque de leurs dépots]. Montpellier-París,Pomathio Durville, 1 vol xcij, 277 p, 6 pl. litogr.32 R 33665 [A56 8º 29] *

STEFANI, C., 1893. Les terrains tertiaires supérieurs du bassin Méditerranée. Liège, Vaillant-Carmanne, 223 p. Extr. de: Ann. de la Soc géol. de Belgique, Mémoires, 18(1891): 201-419. (RD) R 33675 [A55 4º 138] **

Paleontologia

General

BERNARD, F., [1895]. Eléments de Paléontologie. París, Baillière, [1166 p].33 R 33657 [-]GOLDFUSS, A., 1862-66. Petrefacta Germaniae tam ea quae in Museo Universitatis Regiae

Borussicae Fridericiae Wilhelmiae Rhenanae servantur quam alia quaecunque in MuseisHoeninghusiano Muensteriano Aliisque extant iconibus et descriptionibus illustrata.Abbildungen und Beschreibungen der Petrefacten Deutschlands und der angrenzendenLänder, unter Mitwirkung des Herrn Grafen Georg zu Münster. 2ª edició. 4 toms en 1 vol:1 (1862): Zoophytorum reliquiae, Radiariorum reliquiae, Annulatorum reliquiae. Berlin,F.L. Dames, 234 p; 2 (1863): Molluscorum acephalicorum reliquiae. Berlin, F.L. Dames,298 p; 3(1863): Molluscorum gasteropodum reliquiae. Berlin, F.L. Dames, 120 p; [4](1866): GIEBEL, C.: Repertorium zu Goldfuss’ Petrefakten Deutschlands. Ein Verzeichnissaller Synonymen und literarischen Nachweise zu den von Goldfuss abgebildeten Arten.Leipzig, Dames, 122 p.34 (RS) (ED) R 33644 [A56 Fol 12] **

HOERNES, R., 1886. Manuel de paléontologie. Traduit de l’allemand par L. Dollo. París, Savy.741 p, 671 grav. (RS) (ED) R 33661 [A56 4º 2]

Flora fòssil

HEER, O., 1855-59. Flora tertiaria Helvetiae. Die tertiäre Flora der Schweiz. 3 vols. Zurich,Naturforschenden Gesellschaft; Winterthur, Wurster & Co. 117 p, 50 làm; 110 p, làm 51-100; 107 p, 101-156 làm.35 R 33643 [A56 Fol 51-53] *

HEER, O., 1861. Recherches sur le climat et la végétation du pays tertiaire. Trad. de CharlesGaudin. Winterthur, Wurst, 220 p, 2 làm. R 33654 [A56 Fol 17]

MASSALONGO, A. B. P., 1854-61. [Diversos treballs d’aquest autor relligats en un volum facti-ci]: a) 1854: “Prodromus florae fossilis senogalliensis”. Milano, Extr. de Giornale dell’I.R. Istituto Lombardo di Scienze, Lettere ed Arti, 5(27) 35 p, 4 làm.; b) VISIANI, R. DE, &MASSALONGO, A., 1856: “Flora de’ terreni terziarii di Novale nel Vicentino” Torino,Stamperia Reale. Extr. de Mem. della Reale Accademia delle Scienze, 17; 47 p, 13 làm.;c) 1857: “Flora fossile del monte Colle nella provincia Veronese”. Extr. de emoriedell’Istituto Veneto de Scienze, Lettere ed Arti, vol VI. 19 p, 8 làm; d) 1861: “Musacearumpalmarumque fossiliun montis Vegroni (Provinciae Veronensis) Sciagraphia”. Venècia,Antonelli. Extr. Mem. I. R. Istituto, vol IX, 21 p, 10 làm. R 33650 [A56 Fol 16].36

255

32 Relligat antic. Al llom, el nom de l’antic propietari: E. de Brimont. Etiqueta de la Librairie Scientifiqueet Littéraire. 33 N’hi ha un exemplar al MGSB, procedent del llegat Faura.34 Obra recomanada a Almera per Bergeron, 2/07/1889.35 Relligat en pell-tela blava per la Biblioteca Central.36 Relligat antic; exlibris Wm. Adre. Voster.

RÉROLLE, L. 1884. “Études sur les végétaux fossiles de Cerdagne”. Montpellier, Boehm. Extr.de Revue des Sciences Naturelles, 4: 1-92, 10 làm.37 R 33648 [A56 4º 36] *

SAPORTA, G. de, & MARION, A. F., 1876. Recherches sur les végétaux fossiles de Meximieux.Précédées d’une introduction stratigraphique par Albert Falsan. Lyon, Genève, Bâle,Georg. 1 vol 209 p, 38 làm. R 33653 [A56 Fol 15] *

SAPORTA, G. de, 1879. Le monde des plantes avant l’apparition de l’homme. París, Masson, 1vol 416 p, 13 làm.38 (ED) R 33659 [A56 8º 23] *

SAPORTA, G. de, 1888. Origine paléontologique des arbres cultivés ou utilisés par l´homme.París, Baillière. 1 vol. 360 p. (ED) R 33666 [A56 8º 24] *

Graptòlits

ELLES, G. L., & WOOD, E. M. R., 1901-18. A monograph of British Graptolites. Ed. CharlesLapworth. London, The Palaeontographical Society. 1 vol.39 [-]

Cnidaris

ANGELIS D’OSSAT, G. DE, 1905: “Coralli del Cretacico inferiore della Catalogna”. Extr. dePalaeontographia Italica, 11: 169-252, 4 làm, 2 fig.40 R 33692 [A56 Fol 55]

Crustacis

HAWLE, I., & CORDA, A. J. C., 1847. Prodrom einer Monographie der böhmischen Trilobiten.Praga, Calve. 176 p, 7 pl. (RS) R 33663 [A56 4º 50] **

POMPECKI, J.F.,1890.“Die Trilobiten-Fauna der Ost- und Westpreussischen Diluvialgeschiebe. Inau-gural Dissertation.” Koenigsberg, Leupold. Extr. de Naturkunde Preussens,7. 90p.R 33685[-]

Mol·luscs

AGASSIZ, L., 1840-45. Etudes critiques sur les Mollusques fossiles. 2 parts en 1 vol: [I],Mémoire sur les Trigonies. Neuchâtel, l’autor (1840). 58 p, 11 làm.; [II], Monographyedes Myes. Neuchâtel, l’autor, impr. Wolfrath (1842-45), 287 p, 39 làm.41 (ED; EP) R33639 [A56 Fol 26] *

BENOIST, E. A., 1873. Catalogue synonymique et raisonné des testacés fossiles recueillis dansles faluns miocènes des communes de la Brède et de Saucats. 1 vol. 275 p, extr. Actes SocLinn. Bordeaux (RS) R 33680 [A56 4º 53]

BROCCHI, G. B., 1843. Conchiologia fossile subappenina, con osservazione geologiche sugliAppennini e sul suolo adiacente. Con atlante di sedici tavole. 2ª ed. Milano, Silvestri.Biblioteca scelta di opere italiane antiche, 452-53. 2 vols.42 R 33631 [A56 8º 41-42] *

CAPELLINI, G., 1879. “Gli strati a congerie et le marne compatte miocene dei dintorni diAncona”. Extr. de: Reale Accademia dei Lincei, Memorie della classe di science fisiche,matematiche e naturali. 3; 26 p. R 33687 [-]

256

37 Una obra d’aquest autor (sense especificar) fou comprada a Dagincourt el 1890 per 7,35 pessetes.38 Relligada d’origen. Entre les pàgines, un rebut a nom d’Almera, datat 1/12/1890.39 Faura trameté aquest volum, sol·licitat per la Biblioteca per a segellar-lo, amb altres dos el 26/6/1917;però ni és a la biblioteca ni consta al llibre de registre (Faura, targeta a Rubió, Arxiu de la BC).40 Opuscle dedicat per l’autor al canonge Almera el 31/01/1906; no citat a la relació de llibres de laDiputació. Relligat en tela vermella per la Biblioteca, amb la topografia estampada al llom.41 Obra recomanada a Almera per Bergeron el 2/07/1889.42 La primera edició d’aquesta obra portava un Atlas, un exemplar del qual existeix al MGSB.

COSSMANN, A.E.M., 1895-1906. Mollusques eocéniques de la Loire-inférieure. Nantes, Secr.Musée d’Hist. Nat. Extr: Bull. Soc. Sciences Nat. de l’Ouest de la France. tip. Randolet.8 parts en 3 volums: vol 1: parts 1 a 3 (1895-98); vol 2: parts 4 i 5 (1899-1902); vol. 3:parts 6-8 (1904-06)43 R 33676 [A56 4º 47-49] **

COSSMANN, A.E.M., & PISSARRO, G., 1900-04. Faune eocénique du Cotentin (Mollusques). 2vols. Le Havre, impr. du Journal de Le Havre. T. I (1900), Extr. del Bull. de la Sociétégéologique de Normandie, t. XIX (1898-99), 295+VII p; 31 làm; vol. 2 (1904), id. t. XXIII(1903), 122+xxv p; lám.44 (RS) R 33677 [A56 4º 29-30]

DAVIDSON, T., 1864-1871. British Fossil Brachiopoda […], with observations on the classificationof the Silurian Rocks by Sir R.I. Murchison, Bart. vol. III (de 6): Devonian and Silurianspecies. Palaeontographical Society Monographs 397 p., 50 làm.45 (RS) R 33645 [A56 4º 58]

FISCHER, P. 1887. Manuel de Conchyliologie et de Paléontologie conchyliologique, ou histoirenaturelle des mollusques vivants et fossiles. Suivi d’un appendice sur les Brachiophodespar D.P. Oehlert. 1 vol. 1369 p, 23 làm. París, Savy.46 R 33686 [A59 4º 51]

HOERNES, R. & AUINGER, M., 1879-91. Die Gasteropoden der Meeres. Ablagerungen derersten und zweiten miocaenen Mediterran-Stufe in der Osterreichisch-UngarischenMonarchie, parts 1-8, Viena, Haelder. 382 p.47 R 33682 [-]

SANDBERGER, C. L. F., 1870-75. Die Land- un Süsswasser conchylien der Vorwelt. Wiesbaden,Kreidel. Text + atlas en 1 vol, 1.000 p, 36 làm. (RS) R 33638 [A56 Fol 27] *

Vertebrats

CUVIER, G., 1834-36. Recherches sur les ossemens fossiles, où l’on rétablit les caractèresde plusieurs animaux dont les révolutions du globe ont détruit les espèces. 4ª ed. París,d’Ocagne. Obra en vuit parts; deu volums més dos d’Atles. Conté: vols I-III (1834):Estudis introductoris; “Ossemens fossiles de Quadrupedes pachydermes découvertsdans les terrains meubles d’alluvion”; Vols IV-V (1834-35): “Sur les ossemens fossilesde Quadrupèdes pachydermes découverts dans les carrières de pierre à plâtre des envi-rons de Paris, et sur les autres animaux dont ils y sont accompagnés; ainsi que sur lesossemens de pachydermes des mêmes genres, découverts en d’autres lieux”; vol. VI(1835): “Sur les ossemens fossiles de Ruminans”; vol. VII (1835): “Sur les ossemensfossiles de Carnassiers”; vol. VIII (1836, en dues parts): “Des ossemens de Rongeurs”;“Des ossemens d’Édentés”; “Sur les ossemens de Mammifères Marins”; vols. IX-X(1836): “Des ossemens de Reptiles”. Atlas (1836) en dos volums: el primer, de 94 p +161 làm, inclou un retrat de l’autor; el segon (106 p + 260 làm, la Carte géologiquedes environs de Paris i dues làmines de perfils geognòstics.48 R 33632 [A56 8º 3-12][A56 4rt 5-6]*

257

43 L’autor oferí a Almera el fasc. V per 16 fr el 16/05/1902. L’enquadernació és molt diferent de les quese solien fer aquí; de manera que es devia adquirir, ja relligada, després de 1906.44 Obra oferta a Almera per l’autor el 16/05/1902, per 20 fr.45 Probablement comprat a Dagincourt l’any 1890. Porta Diputació, escrit en llapis vermell.46 Comprat el juliol de 1888 per 36,50 pessetes. L’exemplar que es pot veure a la biblioteca no és eld’Almera, sinó un d’ingressat anteriorment (R. 19505). S’ha suprimit a la fitxa una nota que assenyalaval’existència de dos exemplars.47 Tres parts comprades el 1888 per 23,50 pessetes, segons notes d’Almera (MGSB).48 Obra procedent del Museu d’Història Natural del Seminari. Entre les notes d’Almera consta que pagà10 pessetes per l’enquadernació en pell-tela dels 10 volums del text d’aquesta obra, import que s’haviade carregar a la Diputació (Almera, Llibreta núm. 7, 1/10/1891). Almera degué comprar aquesta obramolt aviat, perquè al final del vol 6è hi ha una nota mss per a l’enquadernador que diu: Dr. Almera lomopiel verde percalina 10 tomos Nov? 22/77. L’enquadernació de l’Atlas és diferent (pell/tela verda).

SERRES, M. DE, DUBRUEIL & JEAN-JEAN, B., [1828-29]. “Recherches sur les ossemens fossilesdes cavernes de Lunel-Viel (Hérault)” Mem. Museum Histoire Naturelle, 17: 381-463; 18:93-146 i 313-356, 2 làms. (RS) R 33684 [A56 4º 38]

Zoologia

LOCARD, A., 1894. Conchyliologie française. Les coquilles terrestres de France: descrip-tion des familles, genres et espèces. París, Baillière, 370 p, 515 fig. R 33678 [A56 4º51] **

THOMSON, C.W, & MURRAY, J., (eds.) 1880-95. Report on the scientific results of the voyageof HMS Challenger during the years 1873-76. Londres, Edinburgh, etc. Her Majesty’sStationery office. 3 t. de 50. Vol. IX (Zoology, 1884): BRADY, H. B.: “Report on theForaminifera dredged by HMS Challenger, during the years 1873-1876”, 2 t (text,xxi+814 p; i Atlas, 115 làm.); Vol XI (Zoology, 1884) Conté: I, “Keratosa”, per N.POLÉJAEFF (88 p, 10 làm); II, “Crinoidea”, per P. H. CARPENTER (442 p, 62 làm), i III,“Isopoda”, per F. E. BEDDARD (85 p, 10 làm). 49 R 33640 [A59 Fol 21-66]

WEINKAUFF, H.C., 1867-68. Die Conchylien des Mittelmeeres, ihre geographische und geolo-gische Verbreitung. 2 vol. Cassel, Th. Fischer. Vol I: Mollusca acephala, 301 p; vol. II:Mollusca cephala, 512 p.50 R 33689 [A56 8º 38-39] **

Altres

BAEDEKER, K., 1896. Manuel du voyageur: Allemagne du sud et Autriche. 11ª ed. Leipzig,Baedeker. 1 vol. 361 p. R 33667 [-]

Mission d’Andalousie. Études relatives au tremblement de terre du 25 Dec. 1884 et à la consti-tution géologique du sol ébranlé par les sécousses. Mémoires présentés par divers savantsà l’Académie des Sciences de l’Institut National de France, t. 30, nº 2. París, Imprimerienationale, 1889. 772 p, 4 mapes, 43 làms.51 Conté: “Exposé et discussion des phénomènesqui ont signalé le tremblement de terre du 25 Décembre 1884” (p. 9-55); FOUQUÉ, F. &LÉVY, B. M: “Expériences sur la vitesse de propagation des secousses dans des sols divers(p. 57-77); BARROIS, CH, & OFFRET, A.: “Mémoire sur la constitution géologique du sud del’Andalousie, de la Sierra Tejeda à la Sierra Nevada” (p. 79-169); LÉVY, B. M., &BERGERON, J.: Étude géologique de la Serrania de Ronda” (p. 71-375); BERTRAND, M. &KILIAN, W.: “Études sur les terrains sécondaires et tertiaires dans les provinces de Granadaet de Malaga” (p. 377-579); KILIAN, W.: “Le gisement tithonique de Fuente de los Frailes,près de Cabra (province de Cordoue)” (p. 581-599); KILIAN, W.: “Études paléontologiquessur les terrains secondaires et tertiaires de l’Andalousie” (p. 601-739) R 33637 [-].

Nomenclatura general de las ciudades, villas, pueblos y cuadras ó caserios que componen laprovincia de Barcelona, comprendiendo la división de partidos judiciales, la de los otrosdistritos, la de los obispados y la de las estafetas ó correos. Barcelona, Ribas, Romeu yCo., 1849. 31 p, taules.52 R 33816 [-]

258

49 La Biblioteca posseeix una col·lecció gairebé completa d’aquesta obra (43 volums de 50), procedentdel llegat Patxot, amb un número d’ingrés anterior; els tres de la Diputació consten com a duplicats. Elvol XI el va recomanar Schrodt a Almera, (carta de 7/07/95, MGSB), probablement per error en lloc delIX; no està desbarbat. Es venien respectivament a 50 i 63 xílings. Relligats d’origen.50 Porta un adhesiu de la llibreria Ermanno Loescher, de Torino-Firenze. Relligat en tela/vitel·la.51 N’hi ha un exemplar a la Biblioteca de la Facultat de Geologia, ex-libris de W. Kilian. 52 Almera demanà a la Diputació un Nomenclàtor general en data 09/09/1889 (ofici AHDB).

Hemeroteca

Annuaire géologique universel et guide du géologue autour de la terre. Dans les musées, lesprincipales collections & les gisements de fossiles et de minéraux, par le Dr. Dagincourt,sécretaire de la Société Géologique de France. Paris, Comptoir Géologique, vols 1-IX.(1885-1892)53 (ED) R 33642 [55(05)(44) 8º]

Bulletin of the Geological Society of America, X (1899)54 R 33660 [55(06)(747) 4º]Congrés géologique International).55 R 34797 [55(063) 8º]; excepte 8ª sessió: R 33636

[55(063)Con 4º]– Compte-Rendu de la 2e. session, Bologne, 1881. 1 vol 661 p, 14 làm. Bologna, Fava

& Garagnani. (RS) – Compte-Rendu de la 4ème séssion, Londres 1888, 1 vol. 482+219+178+10+40 p. Lon-

dres, Dulau et Cie, 1891 (RS)– Compte-Rendu de la 6ème séssion, en Suisse. Août 1894, Zurich. 1 vol. 710 p (RS)– Catalogue des bibliographies géologiques rédigé avec le concours des membres de la

commission bibliographique du Congrès, par Emm. de Margerie. (5ª-6ª sessions delCGI) Paris, Gauthier-Villars et fils, 1896. 1 vol. 733 p. (RS)

– Compte-Rendu de la 8ème séssion, en France. París, impr. Le Bigot (Lille), 1901. 2vols; I: 672 p, 11 làm; II: 643 p, 10 làm.56

Mémoires de la Société Géologique de France. Paléontologie. Paris, Baudry et Cie: tom. I aXXII (1890-1916)57 (ED) R 33670 [56(06) 44 Fol]

Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. 1 vol s/especificar [nº 3?]R 33700 [-]

ANNEX 5. MATERIALS NO LOCALITZATS

Arxiu

Fons històric

No s’ha trobat el mapa geogràfic preparat per Moulin a 1:100.000 com a base per al mapageològic, amb el títol Mapa geológico de la provincia de Barcelona. Aquest mapa, que vaestar exposat a l’exposició de cartografia de Catalunya (1919) també a l’estand dels ServeisGeològic i Geogràfic de la Mancomunitat a la Internacional d’Astronomia i Ciències Afins de1921 (Aragonès, 1992), consta entre els materials tornats pel Servei Geològic a la Junta l’any1924. Posteriorment no se n’ha tornat a tenir notícia.

259

53 Els tres primers volums es compraren l’any 1888 per 32,15 pessetes. Porten exlibris de la Diputacióels quatre primers. Relligats d’origen.54 Relligat IEC (topografia impresa al llom). Conté, entre altres articles: Walton, C.D.: “Pre-Cambrianfossiliferous Formations”, pp. 199-244. Almera mantingué correspondència amb aquest autor pels voltsde 1911. 55 No consten a la llista de llibres, però sí entre el material científic. No s’especifiquen els volums, peròel relligat (vitel·la al llom i tapes blaves) els identifica com a procedents del Seminari.56 Relligat d’origen.57 Relligats en pell-tela per l’IEC (topografia impresa al llom). El vol. I porta l’exlibris de la Diputació.Consta que pel vol. VIII abonà Almera 20 francs a la Librairie Médicale et Scientifique. Els vols. 20 i21 (no a la llista d’Almera) són de 1913-14; el 22 és de 1918-20.

Brossa: Minutes topogràfiques de camp

Falten les minutes compreses entre gener de 1893 i octubre de 1896, que corresponen alsector Vilanova-Vilafranca i a una part del de Martorell-Sant Sadurní; no es troben ni alSeminari ni a la Cartoteca de Catalunya.

Almera-Brossa: Mapes manuscrits, litografies i proves d’impremta

No és possible saber la totalitat de material cartogràfic inèdit que no s’ha conservat; úni-cament aquella part de la qual ens consta l’existència:

a) Mapes presentats a la Diputació. No es conserven a l’arxiu provincial, potser perquèforen retornats als autors; però no es troben entre allò que ha sobreviscut del “Fons Brossa”.Descartant les proves d’impressió, que podrien no ésser diferents dels fulls definitius, hemtrobat a faltar els següents mapes, per ordre de presentació:

– 2/07/1890. Almera-Brossa: Geològic manuscrit de la regió primera sobre topografialitografiada

– 12/03/1892. Brossa: Manuscrit topogràfic del Garraf– 15/03/1896. Brossa: Topografia del Garraf septentrional i correccions a la regió

primera (litografia?)– 19/03/1898. Brossa: Topografia dels termes de St. Quintí, Fontrubí, Foix i la Llacuna

(manuscrit?)– 19/03/1899. Brossa: Topografia del sector de la Llacuna (litografia?)b) Proves d’impremta presentades al Servei Geològic. Litografies de totes les pedres

gravades, així com exemplars topogràfics, sense geologia (4 del full IV i 6 del full V), lliu-rades per Brossa el 19/04/21 al Servei Geològic (Faura, memòria 1921-22), foren retornadesa la Junta l’any 1924, i degueren passar al Servei Geogràfic. La major part d’aquest material,excepte, potser, les proves del full primer, un topogràfic del full quart i dues seccions del fullcinquè, existents avui al MGSB, no s’ha conservat.

Llibretes del Dr. Almera

Falten les següents:– núm. 6 (del 7/89 al 1/90, rodalia de Barcelona i Garraf)– núm. 12 (3/94 al 9/95, Baix Penedès) – núm. 14 (4/96 a 30/97, Alt Penedès). Només se’n conserven les tapes i part de l’índex– núm. 19 (2/03 al 9/03, Maresme i Plana de Vic). Almera va fer constar que la va

perdre entre Vilatorta i Granollers de la Plana el dia 22/09/1903.

Almera: notes de despeses

No totes s’han conservat:– Es troben a faltar a l’expedient del mapa (AHDB) les notes següents: 1887-88;

1888-89; 1897-98; 1907; 1909; 1914. Segons hem pogut esbrinar en els lligalls dePressupostos, tota la documentació econòmica passava al Govern Civil de laprovíncia; però en l’arxiu d’aquesta institució ens han assegurat que no conservenres de l’època.

– En el Fons Almera hi hauria d’haver una carpeta amb tots els justificants, a la que fareferència el testament. Però tan sols hi hem vist el justificant de 1885, que es trobaentre la correspondència mantinguda amb la Diputació.

260

Correspondència del Dr. Almera

L’epistolari del Dr. Almera, que es conserva a l’Arxiu del Museu Geològic del Seminari,és amb tota seguretat incomplet, atès que, com a mínim, hauria de contenir cartes dels següentsespecialistes que col·laboraren en algun moment en les tasques del Mapa:

– Bellardi, Luigi [1818-1889]– Bittner, Alexander [1850-1902], Viena. Col·laborà en els fulls I i II (1891-97)– Boussac, Jean [1885-1916]. Consta com a col·laborador en el full V.– Cotteau, Honoré Gustave [1818-1894]. Col·laborà en el full I (1891)– Locard, Arnould [1841-1904], Lyon. Classificà els mol·luscs de la cova de Gràcia– Loriol, Perceval de [1828-1908], Ginebra. Sobre faunes juràssiques.– Mojsisovics, Johann August [1839-1907], Viena. Revisà les faunes triàsiques.Són molt incomplets els conjunts de cartes que s’han conservat de:– Adán de Yarza, petrògraf col·laborador en tots els fulls– Bofill (co-director del Mapa).

Memòries

No hem aconseguit localitzar, en tot o en part, els treballs següents:ALMERA, J., i BOFILL, A., 1889. Proyecto para instalar en el Parque las reproducciones de los

grandes mamíferos que vivieron y poblaron antes que nuestra especie este país, al estilode los jardines de Syderham en Londres.1 Tot i que aparentment no està directament rela-cionada amb el Mapa, deriva del descobriment dels grans mamífers en els primers anys deles tasques de cartografia.

FAURA, M., 1913. Prodromus Paleozoicus Florae et Faunae cataloniae. En l’exemplar –únic–que s’ha conservat a l’Acadèmia de Ciències els fòssils no estan figurats. Cosa queAlmera assegura en la descripció que fa del treball, si no per a tots els fòssils, sí per a lamajoria.

BROSSA, E., 1917. Consta que va escriure una memòria, que se conserva inédita, sobre losmétodos seguidos en la zona por él mapada, digna de verdadero encomio.2 Aquesta ésl’única noticia que tenim d’aquesta memòria, que devia passar al Servei Geogràfic.

ALMERA, J., ca.1919. Moluscos miocénicos de Cataluña. Entre els acords presos per la ponèn-cia del Mapa Geològic, reunida el 25/04/1919 llegim: 5. Sol·licitar al Institut d’Estudis Catalans […] l’original d’una memòria inèdita escritaper el Dr. Almera per a que dits treballs pugin formar part de les publicacions del nostreMuseu, i també:14. Publicació de la voluminosa monografía pòstuma sobre els Mol·luscs miocènics deCatalunya. Posar-ho en coneixement de la comissió de Publicacions tant prompte estiguiordenat, previa la revisió per a entregarlho a la imprempta. No sembla, però, que es fes cap actuació posterior en aquest sentit; entre els materialsretornats per Faura a la Junta no figura aquest treball, que podria haver quedat arxivat al’Institut.3

261

1 Consta en la correspondència d’Almera amb la Junta de Ciències. (Fons Almera, MGSB).2 Faura: 1925: Reseña histórica del Servicio de los Mapas geológico y agronómico de Cataluña,Mecanoscrit 26 p (Llegat Faura, MGSB).3 Al MGSB hi ha un fitxer de 79 gèneres de gasteròpodes miocènics, manuscrit per Almera; alguns revisats per Bataller. Molt probablement fou el material que serví de base per a la redacció de la memò-ria desapareguda. D’altra banda, hi ha un voluminós treball de Faura sobre mol·luscs neògens, que podriahaver integrat el del Dr. Almera.

Catàlegs i llibres de registre

Les col·leccions del mapa estan molt poc documentades:– No s’han conservat, si és que alguna vegada existiren, els llibres de registre de les

col·leccions Almera– No s’ha conservat el catàleg de la segona tramesa de la col·lecció paleontològica

traspassada l’any 1920 al Museu de Catalunya (Mesozoic i mamífers).4– Llibres de registre (de paleontologia?) del Museu, lliurats per Faura a la Junta l’any

1924: consten en l’inventari de Faura (1924) un llibre antic i un altre que devia ésserfuncional. Cap dels dos existeix avui al Museu de la Ciutadella.

Col·leccions

Col·lecció històrica de Moulin. Dipositada a l’Escola Industrial (1876). En la reunió de laponència del Mapa de 1919, Vidal recordà que s’havia de sol·licitar de la Diputació aquestacol·lecció, però la corporació n’havia perdut la propietat arran d’una RO ministerial de27/07/1917 que adjudicà a l’Escola tot el material del seu museu; i malgrat que hi va recórreren contra, el recurs va ésser desestimat. Posteriorment les col·leccions de l’Escola es varen dis-persar. (Aragonès, 1992).

Col·lecció petrogràfica (en part). Per motius que no coneixem, la col·lecció traspassada ala Junta de Ciències és tan sols una part de la que Almera va reunir al Seminari, que deviaincloure totes les mostres del full primer, amb les corresponents làmines primes fetes per PereMarcer i estudiades per Adán de Yarza. Aquest conjunt, format entre 1885 i 1891, no formapart de la col·lecció que s’ha conservat al Museu de Geologia de la Ciutadella; si va romandreal Seminari, es va perdre durant la guerra civil.

Col·lecció de preparacions exòtiques. En el justificant de despeses de l’exercici 1889-90es presentà una factura de 167 pessetes “por preparaciones de rocas locales y compra de exóti-cas”; les quals no consta que fossin tornades a la Diputació.

Duplicats de paleontologia. Consta que dels fòssils es varen deixar duplicats al Museu delSeminari; com se sap, tots els materials varen desaparèixer durant la guerra.

Biblioteca

a) Llibres i mapes no retornats a la Diputació:BAEDEKER, K., [1884]. [Londres et ses environs. L’Angleterre, le Pys de Galles et l’Écosse.

Manuel du Voyageur. 6º ed.]. Leipzig, Baedeker5

BAEDEKER, K., [?]. [Le Sud-Est de la France du Jura à la Méditerranée y compris la Corse.Manuel du voyageur, 4ª ed.?] Leipzig, Baedeker.6

COELLO, F., i MADOZ, P., 1862. Barcelona [...] grabado en Madrid bajo la dirección del autor;el contorno por Leclerq; la topografia por Mauricio Sala y la letra por Bacot. 1 mapa1:200.000. Madrid, impr. del Atlas de España.7

FONTANNES, F., 1875-80. Études stratigraphiques et paléontologiques pour servir à l’histoirede la période tertiaire dans le bassin du Rhône. Lyon, Géorg; París, Savy.8

262

4 Ja Gómez-Alba (1992) assenyalà la falta d’aquest catàleg.5 Comprat l’estiu de 1888 per 8,50 ptes. (Llibreta nº 5, fons Almera, MGSB)6 Comprat per 10,50 ptes. l’any 1991 (Llibreta 9, fons Almera, MGSB)7 Consta l’adquisició d’aquest mapa per 6 ptes. en el justificant de despeses de 1886-87 (AHDB)8 En les relacions d’Almera i Faura consten les parts I-VIII; faltarien, doncs, en els quatre volums de laBiblioteca de Catalunya, les parts IV i VII.

MAURETA, J., i THOS, S., 1881. Descripción física, geológica y minera de la provincia deBarcelona. Madrid, Comisión del mapa geológico de España. 1 vol.9

b) Llibres segellats per la BC (26/06/1917), no registrats (?) ni catalogats:BARROIS, Ch. 1882. Recherches sur les terrains anciens des Asturies et de la Galice. Extr.

Mem. Soc géol. Du Nord, 1(2): 1-630. ELLES, G. L., & WOOD, E. M. R., 1901-1918. A monograph of British Graptolites. Ed. Ch.

Lapworth. London, The Palaeontographical Society.

c) Llibres i mapes registrats a la BC que no tenen fitxa al catàleg manual:BAEDEKER, K.,1896. Manuel du voyageur: Allemagne du Sud et Autriche (11ª ed). Leipzig,

Baedeker. 1 vol. (R 33667)BERNARD, F. [1895]. Éléments de Paléontologie. París, Baillière (R 33657)CAPELLINI, G., 1879. Gli strati a congerie et le marne compatte miocene dei dintorni di

Ancona. Extr.: Mem. della Reale Accademia dei Lincei, 1 op. 26 p. (R 33687)EZQUERRA, J: 1850-57. Ensayo de una descripción de la estructura geoloógica del terreno de

España en la Península. Extr.: Memorias de la Academia de Ciencias de Madrid, 1 vol.(R 33690)

Führer für die geologischen Exkursionen in Oesterreich. IX Int. Geologen Kongress, Wien,1903 (R 33694)

HOERNES, R., & AUINGER, M., 1879-91. Die gasteropoden der Meeres. Ablagerungen derersten und zweiten miocaenen Mediterran-Stufe in der Oesterreichisch-UngarischenMonarchie, parts 1-8, Viena, Haelder, 1 vol. (R 33682)

Livret-guide des excursions en France du VIII Congrès Géologique International. París, 1901(R 33695)

Mission d’Andalousie. Études relatives au tremblement de terre du 25 Dec. 1884 et á la constitution géologique du sol ébranlé par les sécousses. París, Ac. Des Sciences, 1889.1 vol (R 33637)

Nomenclatura general de las ciudades, villas, pueblos y cuadras o caseríos que componen laprovincia de Barcelona. Barcelona, Rivas, Romeu i Co, 1841 (R 33816)

POMPECKI, J. F., 1890. Die Trilobiten-Fauna der Ost- und Westpreussischen Diluvialgeschiebe,Inaug. Diss. Koenigsberg, Leupold. 1 op. (R 33685)

STUDER, B., & ESCHER, A., 1853. Carte géologique de la Suisse 1/760.000. Topogr. Anstalt,Winterthur (R 33696)

ZIEGLER, J. M., 1873. Erläuterungen und Register zur dritten Karte der Schweiz (5ª ed).Zurich, Würster (R 33697)

d) Llibres substituits a la BC per altres exemplars:FISCHER, P., 1887. Manuel de Conchyliologie et de Paléontologie conchyliologique. París,

Savy, 1 vol. (R 33686)GAUDRY, A. 1878-90. Les enchainements du monde animal dans les temps géologiques. Paris,

Savy, 3 vols. (R 33635)Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1 vol. [nº3?] (R 33700)

e) Mapes no localitzables a BC amb la topografia que figura al catàleg manual.Carte géologique détaillé de la France, fulls 166 (Clermont Ferrand, 1854), i 235 (Aix, 1870). Carte géologique de Paris et ses environs. París, Baudry et Cie, 4 fasc.

263

9 Exemplar lliurat per Thos a la Diputació; tramès a Almera el 20/08/1885. (Dictamen de 8/1/1885; lligall 2280, AHDB)

Instruments científics

Les úniques adquisicions de què tenim constància daten de 1890-91: un microscopi i unalent Stanhope10 comprats per 56 pessetes a l’òptic Rosselló, i un hipsòmetre que facturà el Sr.Aulet per 75 pessetes (exercici 90-91);11 en l’exercici següent es justificà una altra factura deRosselló per material no especificat, de 55 pessetes.

Entre la relació dels materials que s’havien de retornar a la Diputació 12 de novembre de1915 figuraven els instruments següents:

– Un microscopi senzill.– Un microscopi petrogràfic.– Un baròmetre aneroide.– Un hipsòmetre.– Una brúixola de geòleg.En una carta d’1/12/1915 el director de la Biblioteca de Catalunya reclama a Jaume

Almera l’hipsòmetre, l’aneroide i la brúixola, que no s’havien rebut encara, res no diu en canvidels microscopis, que ja l’hi devien haver arribat. En els inventaris del Servei Geològic de1924 consten “un aneroide inservible”, i “una brúixola amb clinòmetre”; en canvi no hi ha capreferència als microscopis ni a l’hipsòmetre. No sabem, doncs, si els instruments tornaren alServei Geològic ni, si aquest fos el cas, el destí que se’ls va donar.

Pedres litogràfiques

Entre 1887 i 1908 Brossa gravà no menys de 24 pedres amb la topografia i toponímia delsfulls, de les quals quinze corresponen als tres primers fulls. Aquestes es trameteren a laDiputació el dia 18 de febrer de 1901, i eren les següents:

Taula A5.1. Relació de pedres litogràfiques dipositades a la Diputació el 18/02/1901 (AHDB).

Provisionalment quedaren dipositades a la Casa dels Canonges. De les que formaren elsfulls quart i cinquè no en tenim cap relació; però segons les litografies impreses que hem pogutveure serien vuit, sense comptar les de la toponímia (Fig. 18, p.158). Aquestes no es moguerenaparentment de la casa editorial Henrich.

264

Topografia Hidrografia ToponímiaDescripció Mides (cm) Mides (cm) Mides (cm) Descripció

Barcelona i rodalia 65x80 65x78 65x78 Barcelona i rodaliaVallirana 43x54 - 43x53 Vallirana (trencada)Vilafranca i Vilanova 44x60 - 38x48 Vilafranca i Vilanova

47x55 L’ArbósMas Fonoll (Pontons) 16x21 -Martorell 38x49 - 44x60 St. Sadurní-MartorellSt Quintí i S. Sadurní 34x43 -

54x70 La Llacuna-TorrellesLa Llacuna 32x41 -Badalona - - 22x27 Badalona

10 Probablement, un microscopi senzill o lupa per a l’observació directa, al que la lent Stanhope perme-tia obtenir de 3 a 20 augments.11 Segons les notes d’Almera, l’hipsòmetre va ésser transferit del Seminari a la Diputació. (Llibreta núm. 8, Fons Almera, MGSB).

La ponència creada per estudiar les relacions entre els serveis Geogràfic i Geològic vaestimar convenient que es dipositessin les pedres a l’annex del laboratori d’Estudis Superiorsde Química, cosa que va ser acordada per l’Institut en data 25/10/1916; però que probablementno es va portar a terme.

La ponència del Mapa Geològic, reunida el 25/04/1919 acordà demanar les pedres matrius: 2. Sol·licitar de la Diputació l’entrega de les pedres matrius; aixís també les que encar se

guarden a ca’l Henrich de les ultimament publicades; per a esser guardades en forma acondi-cionada a l’esguard [sic] dels agents meteorològics en la dependencia del Servei del MapaGeológic de Catalunya en el Museu. Fou aprovat. […]

11. Construir un moble especial per a guardar les pedres matrius del Mapa Geològic deCatalunya. Posar-ho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut. (Acta de la reunióde 25/04/1919, Fons Faura, MGSB).

Les 16 pedres existents a la Casa dels Canonges foren traslladades el 7/07/1919 a la casaHenrich per tal de revisar-les, imprimint-se aleshores unes proves a fi d’apreciar-ne l’estat deconservació.12 Les proves impreses de les pedres dels cinc fulls, així com algunes còpies dela topografia dels fulls 4 (4 exemplars) i 5 (6 exemplars), foren lliurades per Brossa el 19/04/21al Servei Geològic.13

Les pedres no consten entre els materials del Servei Geològic retornats a la Junta l’any1924. Probablement la darrera referència que en tenim és la proposta de Pau Vila de crear unarxiu cartogràfic amb els materials del Mapa, incloses les pedres litogràfiques:

El menys que es pot fer ara en el cas d’Eduard Brossa és aplegar les pedres litogràfiques, re-collir els esbossos, adquirir l’instrumental i llibres que hagués utilisat, i iniciar amb aquests mate-rials un arxiu cartogràfic al costat del Servei del Mapa, que està a càrrec de l’Institut d’EstudisCatalans, perquè serveixi de “primera pedra” a l’obra cartogràfica que ha d’emprendre resolu-dament el govern de Catalunya. (Pau Vila: “Eduard Brossa”, article a La Publicitat, 8/01/1933)

És probable, doncs, que desapareguessin amb la casa editora.

Fons editorial

A mesura que s’anaven publicant fulls i memòries s’acumulava un fons de publicacions ala Diputació amb el romanent de les tirades, després de procedir al repartiment institucional.La documentació conservada a l’expedient del Mapa permet saber tant els destinataris delrepartiment com la quantitat d’exemplars ingressada a l’arxiu provincial:

a) Mapes geològics. Les tirades eren de 1000 exemplars, excepte la dels fulls 4rt i 5è, quees va repetir. Segons s’havia convingut, els autors del Mapa se’n reservaven 400 per atendreles necessitats d’intercanvi científic, i els altres 600 eren tramesos a la Diputació, la qual pro-cedia a distribuir-ne una part entre els diputats, altres institucions i personalitats destacades, ila resta ingressava a l’arxiu.

Poc després de morir Almera, el llibreter a qui confiava la venda dels mapes proposà a laDiputació comercialitzar una part del dipòsit institucional:

Essent impossible, a conseqüència de la mort del senyor Canonge Almera (qacs) l’adquisi-ció de les fulles del Mapa geològic de la provincia de Barcelona que dit senyor me propor-cionaba, i constantme que la Diputació te existencia de les mateixes, desitjaria qu’es prenguésl’acort de constituir un depósit de dites fulles en el meu establiment de llibreria en les mateix-es condicions en que el tenia el mentat Dr. Almera. Dit senyor havia senyalat els preussegüents: 1ª fulla, 7 p; 2ª: 8 p.; 3ª: 6 p; 4ª: 6 p; 5ª: 8 p. I concedia una bonificació de 20 percent per a la venda. (Carta de Puig i Alfonso al President de la Diputació, 12/05/1919, AHDB).

265

12 Faura, M., 1920: Treballs fets durant l’any 1919. Mecanoscrit 5 p (MGSB).13 Faura, M., 1922. Mapa geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any econòmic 1921-22.Mecanoscrit 8 p (MGSB).

Hi ha un dictamen de la comissió en el sentit que s’entreguin les existències (menys de100 de cada); és un esborrany inacabat de maig de 1919. S’apunta que es podria vendre unapart del dipòsit, i sembla que no va tirar endavant. D’altra banda, la ponència del MapaGeològic havia acordat sol·licitar el dipòsit per a procedir a un repartiment entre les corpora-cions locals i científiques:

1. Solicitar de la Diputació l’existencia dels mapes geològics de les cinc fulles publicades nodestinades a la venta, per a repartirles per les corporacions oficials de Catalunya, als ajunta-ments i parròquies de quiscuna d’elles, i a les corporacions científiques estrangeres. Fou aprovat.

5. Sol·licitar al Institut d’Estudis Catalans la entrega de les dugues fulles IV i V reeditadesen català.

12. Construir un moble especial per a guardar les existencies de les fulles publicades i lesque s’haigin d’anar publicant. Posar-ho a la aprobació de la Junta tant prompte s’hagin rebut.(Acta de la reunió de 25/04/1919 Fons Faura, MGSB).

La petició fou atesa el dia 20 d’octubre, segons consta en la memòria del Servei Geològicredactada per Faura, on es detalla el nombre d’exemplars rebuts de cada full; no es va rebre encanvi, d’acord amb el que diuen les taules A5.4 i A5.5, que es rebés el dipòsit de l’edició cata-lana dels fulls IV i V, que seguí doncs en poder de l’Institut d’Estudis Catalans. Segons es potveure a la taula A5.4, la Diputació es reservà uns dos-cents exemplars del full segon i unscinquanta del tercer, quart i cinquè. . En memòries successives consten alguns repartimentsefectuats. També consta que durant l’exposició d’Astronomia i Ciències afins (1921) se’nposaren alguns exemplars a la venda, amb els preus actualitzats, segons la taula A5.3:

Taula A5.3. Preu de venda dels fulls, en pessetes. Fonts: * Puig i Alfonso, llibreter (AHDB). ** Faura iSans: Mapa Geològic de Catalunya. Treballs fets durant l’any económic 1921-22. (MGSB).

266

Mapa 1:40.000 Almera (1919)* Servei Geològic(1921)**

Full I (2ª ed) 7 10Full II 8 10Full III 6 6Full IV 6 6Full V 8 10

ObraExemplars rebuts Exemplars

distribuïtsExemplars que passen a l’arxiu

Quantitat Data Quantitat Data

Mapa Regió I (1:100.000) 600 11/10/88 227 373 17/12/1888Mapa, Full I 600 22/10/91 392 208 11/11/1891Palet: Pliocè de Terrassa 500 31/03/97 130* 370 19/05/1897Fauna salobre 600 31/03/97 - 600 19/05/1897Mapa, Full II 600 10/11/97 197 400 26/11/1897Gènere Pecten 240 24/12/97 1 239 24/12/1897Mapa, Full III 600 3/11/00 197 403 19/04/1901Mapa, Full I (2ª ed) 600 3/11/00 162 438 19/04/1901Plana de Vic 600 4/05/06 - 600 9/05/1906Terrenos pliocénicos (complet) 240 10/06/08 90 150 16/10/1908Terrenos pliocénicos (incomplet) 360 10/06/08 - 360 16/10/1908Mapa, Full IV 1.200 12/08/14 S/d S/d S/dMapa, Full V 1.200 12/08/14 S/d S/d S/dRocas eruptivas 600 5/06/15 S/d S/d S/d

Taula A5.2. Exemplars distribuïts i arxivats per la Diputació. * 100 exemplars destinats a l’autor.

FullFacultat de

Geologia (1)Cartoteca deCatalunya (2) Totals

1:100.000 19 - 19I (2ª ed.) 5 1 6II - 5 5III - 115 115IV (1913) 215 18 233IV (1914) 75 22 97IV (1915) - 1 1V (1913) 127 5 132V (1914) 76 5 81V (1915) - 1 1

Acordada la dissolució del Servei Geològic, Faura lliurà els exemplars restants a la Juntade Ciències, segons consta en un inventari fet els dies 18 i 23 de juliol de 1924; cosa que enspermet calcular per diferència el nombre d’exemplars distribuïts durant els cinc anys que entingué cura. (Taula A5.4)

Taula A5.4. Gestió del fons cartogràfic pel Servei Geològic (1919-1924).* Poden incloure alguns exemplars de l’edició en català.Fonts: (1) Nota de l’arxiu de la Diputació [AHDB]. (2) Faura, 1/06/20: Servei del Mapa Geològic deCatalunya. Treballs fets durant l’any 1919. Mecanoscrit 4 p, fons Faura [MGSB]. (3) Faura, 18-23/07/24: Inventari dels llibres, mapes, documents, material, exemplars i demés efectes, pertanyents alServei del mapa geològic de Catalunya, que en el mes de juliol de 1924 entregà a la Junta de CiènciesNaturals el Doctor Marian Faura i Sans. Mecanoscrit 8 p; fons Faura [MGSB].

Més endavant, una part del fons passà a l’Instituto de Investigaciones Geológicas provin-cial, quedant un romanent al Servei Cartogràfic de la Diputació. Això explica que tant laFacultat de Geologia com la Cartoteca de Catalunya en conservin encara les restes heretadesrespectivament d’aquelles institucions. Les existències (la majoria en un precari estat de con-servació) es detallen en la taula següent:

b) Llibres i opuscles. D’aquesta part del fons no se’n té cap notícia posterior al seu ingrésa l’Arxiu de la Diputació.

267

Mapa 1:40.000

Inventari Diputació (1)24/03/1919

Gestió del Servei Geològic

Rebuts (2)20/10/1919

Distribuïts(diferència)

Tornats (3)18/07/1924

Full I (2ª ed) 250 267 42 225

Full II 246 44 19 25

Full III 174 125 46 79

Full IV 1098 1022 23 999*

Full V 1102 1050 105 945*

Taula A5.5. Restes del fons editorial dels mapes. Estat a 15 d’octubre de 2005. Fonts: 1, observació personal; 2, comunicació de la Sra. A. M. Casassas.

ANNEX 6. SELECCIÓ DE DOCUMENTS

1. Canvi de les bases del conveni amb la Diputació. (Ofici de Jaume Almera al Presidentde la Diputació, 31/3/1892. AHDB)

Exmo. SeñorTengo el honor de presentar a V.E. las Cuentas de los gastos y trabajos materiales para

la continuacion del Mapa Geológico de la Provincia en el año de 1890 á 1891, en las cuales,á tenor de las bases convenidas desde un principio resultaria en rigor de ley un sobrante.

Empero en vista de las muestras de aprobación con que V.E. se ha servido aceptar la hojaprimera del Mapa, lo mismo la publicada á la escala de 1/100.000 (1888), en que se convinodesde un principio llevarlo á cabo, que la en la de 1/40.000 que mas tarde fue aceptada, ápropuesta mia por V.E., me permito dirigirle la presente comunicacion enderezada á exponerá V.E. las modificaciones que han tenido que sufrir las bases, con que le fueron ofrecidos lostrabajos que hicieramos para el levantamiento del Mapa de la Provincia.

Una de ellas y la fundamental, que era la de entregar V.E. hecho el mapa topográfico, enla primera escala susodicha, de la Provincia ó de las regiones que de la misma se fueran estu-diando geologicamente, no se pudo cumplir, como le consta, porque no tenia la Corporaciónni el Estado tales trabajos hechos y menos publicados, ni se pudo hallar entre los empleadosfacultativos de Fomento quien lo llevara a cabo pues se pasó año y medio en ensayos de variaspersonas nombradas al efecto sin poder conseguir resultado alguno.

Ante esta dificultad insuperable, me fué preciso proponer á V.E. que mediante el aumen-to de la cantidad consignada con destino á estos trabajos, me permitiera tomar á mi cargo nosolo la parte geológica, sino tambien la topográfica, en cuyo caso renunciaría al oficial ó deli-neante que debia poner V.E á mi disposición, haciendole notar de paso que si bien en la apa-riencia resultaba aumentada la cantidad presupuesta, no lo quedaba en la realidad, ya quedesde luego resultaban á favor de la Excma. Diputacion los honorarios que devengaba dichodelineante, desde el momento que lo utilizara en sus oficinas.

Merced á este plan, pudo ya llevarse adelante este proyecto, si bien con un trabajo muchomayor de parte mia, pues que me vi precisado á dedicar a él, no ya la hora diaria que por via dedistraccion consagraba á estos trabajos, sino todas mis obligaciones eclesiasticas y hasta á sacri-ficar parte de estas por tener que menudear las excursiones, con el objeto, no solo ya de estudiar,descubrir, descifrar y trazar los limites de la multitud de terrenos eruptivos y sedimentarios queexisten en estos contornos, sino tambien de comprobar, corregir y completar la parte topograficaefectuada por el delineante; y gracias á esta asiduidad y ahinco pudose ya estampar al cabo dedos años en la convenida escala de 1/100.000 la hoja primera ó de contornos de esta capital.

Mas como quiera que los terrenos reconocidos ya á la sazon eran tan multiples y varia-dos que en la susodicha escala era imposible consignarlos todos, so pena de salir el trabajodefectuoso por su poca claridad, propuse á V.E. á pesar de la ímproba labor, que debia impor-tarme ello, hacer otra edicion de la misma hoja á escala doble á fin de poder consignar enella todo lo descubierto y lo que quedara por descubrir ó descifrar todavia.

Habiendo V.E. con su ilustrado criterio accedido á ello, sucedió lo que acontece siempre entrabajos de investigación de esta índole en regiones accidentadas y desconocidas en sus porme-nores, ésto es, que con cuanta mayor porfia se recorria y estudiaba el terreno, mas horizontespaleontologicos se descubrian y mayor inversion de tiempo se necesitaba para caracterizarlos,atendida sobre todo la novedad de las faunas y de las floras que presentaban, de tal suerte quelo enigmatico de las mismas me ha obligado no pocas veces, no solo á acudir en consulta á lasnotabilidades especialistas del extrangero, sino á reiterar á instancias de ellos, las exploracionespara poder encontrar ejemplares de fosiles buenos, merced á los cuales pudieran bien estribadosdar su autorizada opinion sobre la edad de las mismas, y el lugar que ocupan en la escala geo-lógica; y marcar así en el Mapa el terreno con su color propio y en el nivel correspondiente.

268

Al fin despues de tres años de asiduos trabajos de campo y de gabinete y á la vuelta dedesazones por alcanzar el conocimiento de la verdadera edad y composicion de todos losterrenos descubiertos, pude publicar la susodicha Region primera á la escala de 1/40.000topografica y geologicamente detallada, en cuya hoja tiene V.E. con gastos relativamenteinsignificantes, no solo el mapa geologico sino tambien el topografico mas detallado, limpioy exacto que se ha publicado de estos contornos.

En vista de todo lo referido, V.E., en su ilustracion reconocerá sin duda alguna que enhecho de verdad han sufrido modificacion profunda las bases desde un principio convenidas,y creo no tendrá reparo en indemnizar el interes, porfia y trabajo material que se han emple-ado y se emplean en secundar los deseos de Corporacion tan amante y zelosa del progreso delas ciencias, de las letras y de las artes en nuestro pais, y que convendrá en que su importeunido al de inspeccion y revision de lo publicado excede al sobrante que acusan las cuentaspresentadas, a saber, de pesetas 2497’26 en estas, consignadas en la última partida a títulode Gastos y trabajos materiales de gabinete para estudio y determinacion de rocas y fósiles,preparacion de la Memoria descriptiva y correcciones del Mapa presentado y mereceran enconsecuencia su mas completa aprobacion.

Dios guarde á V.E. ms. as. Barcelona, 31 de Marzo de 1892Jaime Almera (rubricat)

2. Presentació del mapa del Garraf (Ofici d’Almera al President de la Diputació,11/03/93; AHDB)

Exmo. SeñorTengo el honor de presentar á V.E. ya terminada la parte topográfica de una seccion de

la Region segunda del Mapa geologico de la Provincia, en que estoy trabajando y bosqueja-da la parte geologica de la misma.

Contiene esta seccion la superficie comprendida entre el litoral y el paralelo que pasa porla peña de can Casas de Vallirana y la iglesia de Lavern, y entre los meridianos de Vallbonade Garraf y de Vilanoveta de Sitjes –próximo a Villanueva y Geltrú.

Excepto el litoral que se ha podido tomar por su exactitud de los planos publicados porla Comision hidrografica, toda la demas topografía, á partir del ferrocarril Directo, es com-pletamente original.

Asi es que ha sido preciso recorrer todos los fondos y altos de dicha mole no solo parasituarlos en su correspondiente posicion geografica, sino tambien para reconocer la figura,direccion y alturas relativas que presentan.

Este trabajo de campo minucioso y detenido de una comarca tan montañosa, seguido delde delineacion y grabado en las piedras, el cual como no se ocultará á V.E. en nada desme-rece del de la Hoja primera, ha ocupado todo el año pasado, parte del 1891 y el que va deeste al delineante litógrafo, puesto al mismo son debidos uno y otro trabajo.

En este plano verá V. E. todo el pais fiel y exactamente representado á pesar de lo acci-dentado y escabroso del mismo, no sólo en los detalles de mayor viso, sino también en los másminuciosos de cerros y torrentes, de las poblaciones y aldeas con sus planos de los caserios,casas de labranza y corrales, todo con los nombres que llevan en el país.

A medida y al mismo tiempo que se ha ido trabajando en la parte topografica, sobre losborradores de campo he ido marcando los límites de los diferentes terrenos, despues de haberreconocido las formaciones diversas y estudiado, por medio de los fósiles que se iban encon-trando, la edad a que pertenecen, si bien de alguno queda todavia que precisar por falta debuenos documentos paleontologicos.

Esto me permite presentar á V. E. borroneada la constitucion geológica de esta comarcatan accidentada como desconocida, en la cual no se presentan mas que terrenos secundariosy terciarios y el cuaternario.

269

A diferencia del procedimiento seguido en la Region primera, que se estudió, grabó ypublicó de una vez íntegra y en una sola piedra, he juzgado mas conveniente por utilidad,comodidad y economia, grabar y presentar de ahí en adelante los estudios por seccionesmas reducidas y darlas al público cuando haya suficiente superficie estudiada para poderllenar una plancha de zinc, pues esto ademas de permitirlo la facilidad con que se hacenpor los procedimientos modernos los transportes de las piedras sobre las planchas paraproceder a la impresion del conjunto de la Hoja, tiene para el artista la ventaja de permi-tirle trabajar con mayor holgura y comodidad á causa del facil manejo de las piedras, ypara la Diputacion ser mas economicas por sus menores dimensiones y menos expuestas ala fractura. […]

Dios guarde a V.E. ms. as.Barcelona, 11 de Marzo de 1893Jaime Almera (rubricat)

3. Presentació del mapa de Vilanova i Vilafranca (Ofici d’Almera al President de laDiputació, 15/03/94; AHDB)

Exmo. Señor.La prosecucion no interrumpida de los trabajos para la continuación del mapa Geológico

de la Provincia, que con aplauso de propios y extraños tiene V.E. acordado llevar á cabo á laescala de 1/40.000, ha permitido llegar ya este año á los confines de la misma con la deTarragona, viniendo incluido en consecuencia en esta hoja las circumscripciones deVillanueva y Villafranca, segun podrá observar en la prueba que va adjunta.

Como no ignora V.E., á excepcion de los documentos de la Comision hidrografica mari-na, reducidos á la mera línea de la costa y á la fijacion de los vértices de Montserrat,Montmell y Montgrós, ningun otro dato orográfico se ha podido utilizar de los publicadospara la parte topográfica tan desconocida como accidentada de esta seccion.

Para topografiar, pues, exactamente todo lo demás que contiene esta sección y efectuarun trabajo original y detallado como el de las hojas anteriores, ha sido preciso despues dedeterminar la situacion geografica de los puntos culminantes de la misma recorrer paso ápaso todos los accidentes del terreno, á fin de que no quedara ningun rincon, ni accidente delmismo sin estar señalado y en el sitio geográfico que le corresponde.

Para ello, habida razon de lo accidentado de esta orografia derivada del Mongrós y delsPujols del Aliga y de lo caprichoso de la hidrografia ha debido hacer el topógrafo numerosasy repetidas excursiones al campo y luego entregarse á un trabajo paciente y detenido de deli-neacion y grabado en la piedra, como lo indica la multitud y variedad de curvas de nivel, quehan sido necesarias para dejar como fotografiado el país, no menos que los planos de laspoblaciones, la indicacion de los mansos y caserios, las vias de comunicación hasta las massecundarias, los limites verdaderos de la Provincia, etc.

La parte geologica, á fin de ganar tiempo, he procurado llevarla a cabo como hice en laotra seccion, á medida que ha sido posible aprovechar los bosquejos y avances dibujados dela parte topográfica.

Nada nuevo, al parecer debia registrarse en ella, despues del mioceno marino y cretáceolacustre indicados ya en la otra seccion, del cretáceo marino y cuaternario señalados en lostrabajos hasta ahora editados sobre dicha comarca y que solo me corresponderia precisarbien las líneas divisorias de dichas formaciones.

Mas no ha sucedido así, sino que ademas de estas cuatro formaciones, he sorprendido en lacircumscripcion de Villanueva y de Cubellas una interesante formacion salobre, con fauna pro-pia, desconocida en nuestro país é indicio claro de una antigua albufera en aquella comarca.

Descansa encima de la formación miocenica marina y reviste gran interes porque es eleslabon que se echaba á menos en la serie de los terrenos neogenos de nuestro país y quecomo en el SO de Francia y en Italia separa los terrenos miocenicos de los pliocenicos.

270

Este descubrimiento me ha obligado á reiterar las excursiones á dicha comarca á fin de reco-nocer todos los rincones de la mole cretácea en los que podia hallarse aquella formacion enca-jonada, y á seguir la especie de fiords geologicos que forma entre las rocas neocomicas desde lascercanias de Ribas de Sitges á las de Cubellas, pasando por el lado norte de Villanueva y Geltrú,por el mas Ricart y mas den Palau y yendo á morir al Puig de la Teula y Trenca-Rocas.

No menos estudio ha exigido la fijacion de la linea divisoria entre el Neocomico salobrey el Cretáceo urgo-aptico marino, á causa de la casi identidad de las rocas que los constitu-yen, y la determinacion de los limites de los isleos miocenicos marinos que se encuentran enel pequeño valle de Canyelles y en el caserio de Viladellops separados de la masa miocenicadel Panades por una estrecha faja cretácea.

Falta ahora para terminar esta seccion la pequeña fraccion del angulo NO de la misma,la cual así que sea terminada permitirá la publicacion, unida con la precedente de la mole deGarraf y de Begas, de una 2ª hoja por el estilo y extension de la de contornos de la Capital.

Al mismo tiempo durante este periodo he continuado la redaccion de la Memoria detalla-da de los terrenos pliocénicos de nuestros contornos, que está ya en prensa y debe acompañarjuntamente con las láminas de las especies de fósiles nuevas al mapa geológico-topográfico delos mismos en los tiempos pliocénicos, todo con el fin no solo de facilitar los estudios de estaíndole á nuestra juventud estudiosa, por cuya ilustracion tanto V. E. se afana, sino tambienpara probar á los geólogos de una manera inconcusa la presencia en nuestros contornos de laserie de pisos pliocenicos representados por sus colores respectivos en el Mapa. […]

Barcelona, 15 de Marzo de 1894Jaime Almera (rubricat)

4. Presentació del mapa al N del Garraf (Ofici d’Almera al President de la Diputació,15/03/96, AHDB)

Exmo. SeñorTengo el honor de presentar á V.E. ya terminada la seccion del Mapa geológico de la

Provincia á la escala de 1/40.000 comprendida entre la parte terminal del rio Noya y el lími-te N de la hoja de la mole de Garraf ya presentada anteriormente, estando ya bosquejada unagran porcion de la parte comprendida entre el citado rio y el paralelo del límite N de la hojaprimera ó de contornos de la capital, que es lo que falta para integrar la 1ª de las dos hojasen que, según le decia en la comunicación anterior, podria dividirse la extensa zona limítrofede la provincia de Tarragona que vengo estudiando y se va topografiando desde fines de 1891.

La conveniencia de dar á la estampa este Mapa en hojas de contornos regulares, en cuantosea posible, como se hace en el Extranjero y en España por la Comision del Mapa geológico dela Península y por el Instituto geografico-estadistico, ha exigido que, una vez terminados los tra-bajos topográficos y geológicos desde el paralelo de Ordal hacia el S se continuaran los mismosdesde el mismo paralelo hacia el N entre los meridianos de Martorell y de la Granada para poderterminar cuanto antes una segunda hoja que tuviera de N á S por límites el mar y el paralelo-límite de la Primera, y de E a O el límite occidental de esta y el meridiano de la Granada, de talsuerte que vengan a casar perfectamente en sus límites comunes dichas dos hojas.

Esta region cruzada por el rio Noya comprende dos cachos de terrenos bien distintos, no soloen el concepto topografico, sino tambien en el geológico, a saber, una porcion sumamente mon-tañosa y accidentada topográfica y geologicamente, como notará V.E., que constituye la citadamole de Ordal comprendida entre la region terminal del citado rio y el paralelo de Ordal y otramenos accidentada, asi en un sentido como en otro, que integra una buena parte del Panades.

La primera porcion que tengo el honor de presentar á V.E. ya terminada, ha exigido labormuy prolongada para llevarla á cabo tanto en su estudio topográfico como en el geológico.Para hacerse cargo de ello, basta fijarse en la caprichosa y laberíntica accidentacion que haocasionado en aquel suelo el desnivel de mas de 550 metros, que existe entre las alturas de

271

Ordal y la cuenca del rio Noya entre que está comprendida dicha porcion, como quiera queestá abruptamente cortada por un sinnúmero de torrentes y barrancos de curso muy tortuoso.Estos y la consiguiente forma irregular que dan á las lomas y picachos que los dividen y sub-dividen por una parte y por otra la tupida vegetacion matorral y arborescente de que estacubierta la mayor parte de ella señaladamente en las alturas han debido dificultar, como no seocultará a VE, mas de lo previsto el recorrido del terreno y el estudio topografico de la region.

Añadase a esto que de esta comarca ribereña del Noya ningun documento publicado niinédito se ha podido utilizar, ni siquiera el plano del proyecto del ferrocarril de Martorell áIgualada por S. Sadurní, á pesar de estar confeccionado dicho plano á escala bastante gran-de y en curvas de nivel, pues falta la exactitud á pocos pasos del trazado de la via y es enextremo deficiente. Por lo que ha debido efectuarse, al igual de las demas regiones estudia-das, un trabajo completamente independiente de todo lo hasta el momento publicado y ente-ramente original en sus detalles topográficos é hidrográficos.

Finalmente ademas de los trabajos topograficos efectuados en las citadas regiones hasido preciso este año añadir una estrecha zona de terreno, al O de la hoja primera, que fia-dos en los datos publicados pro la Comision hidrografica marina é Instituto geografico-esta-distico en la fecha de los estudios de la misma, habia sido preterida, y hacer en consecuenciacorrecciones muy extensas en la topografia de las partes contiguas, de las cuales algunas hanalcanzado hasta el cauce del rio Llobregat.

No han sido menores las dificultades que se han tenido que vencer para el estudio deta-llado de la geologia del referido terreno, pues una region cortada por tantos y tan capricho-sos acantilados en la que entran á formar parte terrenos eruptivos, paleozoicos, triásicos, cre-tácicos, miocenicos y cuaternarios, y ribereña por añadidura del lago y mar miocenicos quese han sucedido y cubierta, como he indicado arriba, de vegetacion la mayor parte de ella,exige para su estudio minucioso y concienzudo ser recorrido paso á paso.

Así que mientras en las regiones llanas ó menos accidentadas se avanza rapidamente en lastareas geológicas, sobre todo si estan cultivadas y limpias de matorrales y arbolado, y una vezlevantado el plano topográfico, como se viene haciendo, con escaso número de excursiones sepuede llevar á cabo el geológico, en esta region estudiada, ya á causa de los muchos terrenos óformaciones que en ella entran y confrontan, ya de la dificultad en recorrerla por su extremadadesnivelacion y numerosas cortaduras, ya en fin por la imposibilidad de distinguir de algo lejoslos límites de los diversos terrenos que la integran, ha sido preciso multiplicar las excursiones yprolongar los trabajos de campo mas de lo acostumbrado.

Pero si de un lado son muy penosos los estudios de regiones de tal índole, en cambio pro-porcionan agradables sorpresas de descubrimientos inesperados muy interesantes, no solo parale pais, sino tambien para los progresos de la ciencia. Así en este año no solo he tenido la for-tuna de poder establecer los límites precisos de las formaciones de la comarca recorrida consi-guiendo hasta el deslinde de los pisos que la constituyen, mediante el hallazgo de fósiles carac-terísticos, sino que en los altos de Subirats, tocando al termino de Ordal, he descubierto en elterreno marino Tortonense ó mioceno superior, el cráneo y parte de esqueleto de un mamiferomarino del orden de los Sirenios, del genero Halitherium, probablemente H. fossile Cuvier,según el especialista profesor de la facultad de Ciencias de Lyon M. Deperet, ó sea del génerodel pez muger que vive actualmente en los mares de las Antillas y Océano Indico. Este indivi-duo cuya presencia en nuestros terrenos miocenicos acusa, como la demas fauna y la floraencontrada, un clima mas benigno que en la actualidad en nuestro pais, al morir en aquellasriberas ó esteros, que visitara, quedó sepultado entre legiones de Foraminíferos desconocidos ennuestra comarca, que integran la caliza margosa de aquellas alturas por haber pululado y muer-to en aquella localidad.

En las inmediaciones de Olérdola cerca de la Vall he descubierto una muy rica fauna deCefalópodos casi todos desconocidos en España y no pocos en el Extranjero pertenecientes alnivel mas alto del Aptense y base del Albense ó sea parte superior del infracretacico; otratambien de Cefalópodos en las vertientes Sud de Puifglorit término de Castellet propios delAptense medio; otra por fin en un rincon de la cuenca de la riera de Marmellà termino de

272

Castellvi de la Marca constituida por una serie de Rudistos de los géneros Horiopleura yPolyconites de especies tambien nuevas no solo para la Paleontologia iberica sino tambienpara la general, puesto que son tipos que hasta ahora según M. Paquier de la facultad deCiencias de Grenoble no se habian registrado en la base del Urgonense y vienen á revelar quesu aparicion en el mundo data de mas antiguo de lo que hasta el presente se habia creido.

Una y otra fauna se han prestado á estudiar MM. Kilian y Paquier de la facultad deCiencias de Grenoble como especialistas en el estudio de tales géneros de Moluscos, á fin depoderlos dar á conocer al público lo mas pronto posible lo cual á mi modo de ver, debe reci-birse á especial favor, ya que solo en establecimientos montados con todos los medios biblio-gráficos y provistos de museos y laboratorios geológicos y paleontológicos y servidos porespecialistas puede aventurarse á dar y describir como nuevas las especies de los terrenoscretácicos, desconocidas que se van descubriendo.

Todo lo que va indicado, Exmo. Señor, y la presencia de la flora helveciense en los con-tornos de Gelida son los principales secretos que ha podido arrancar este año de los estratosdel suelo que de la Provincia he recorrido.

Ademas para acompañar al Mapa geológico de la circumscripcion de Tarrasa impreso ennegro, que en la última comunicacion tuve el honor de indicarle facilitaba su autor á V.E. seha impreso en este año la Memoria descriptiva con que lo acompaña, de la cual confio ten-drá bien aprobar se hayan impreso 500 ejemplares á fin de facilitar a V.E. la difusion y fomen-to de los conocimientos geológicos del pais en los pueblos, esperando que autorizará seancedidos al autor D. Domingo Palet un centenar de ejemplares en recompensa del trabajo, quecon motivo de ser vecino de Tarrasa, á instancias mias y deseando coadyuvar á las elevadasmiras de V.E., graciosamente se ha tomado en estudiar, y describir tan minuciosamente aquelcacho de terreno de la Provincia.

Para terminar la hoja segunda susodicha resta ahora estudiar una porcion del terrenocomprendido entre el rio Noya y el paralelo del límite N de la hoja primera. En ella se va yatrabajando y se continuarán los estudios topográficos y geológicos de la misma hasta dejar-la terminada para darla á la imprenta dentro este mismo año, esperando de su ilustrado cri-terio que para ello y con destino á sufragar los gastos de su impresión se servirá V.E .consig-nar en el presupuesto próximo de 1896 á 1897 la cantidad de pesetas siete mil quinientas queviene consignando en los presupuestos anteriores para los trabajos de campo y de gabinetetopográficos y geológicos.

Barcelona, 15 de Marzo 1896Dios guarde a V.E. ms. as.Jaime Almera (rubricat)

5. Reclamació d’Eduard Brossa (Carta de Brossa al Dr. Almera, 26/7/98, MGSB)

Sr. D. Jaime AlmeraSans 26 Julio 1898Querido Sr. y amigo: En esta vá un resumen del Estado de cuentas de mis trabajos en el

Mapa geológico y topográfico, una advertencia que debería hacerse á la Excma. Diputacióny algunas reflexiones respecto á lo anormal de mis relaciones con ella.

Resumen del Estado de cuentas:23 Nbre. 1897 día en que se terminó la 2ª hoja se me debían 4.115 ptas.20 Mayo 1898 por trabajos correspondientes a la 3ª hoja pronto á terminar 2.217 ptas.Hojas siguientes 1.748 ptas.Total 8.080 ptas.

En esta cuenta se demuestra, como además de cobrar meses y años atrasado, des del 23Nbre. 1897 no he cobrado nada.

273

Ha llegado pues el momento de advertir que si es razonable que cada individuo pase la cri-sis consiguiente durante la general calamidad; que si es razonable que los servidores de laDiputación cobren tarde ó parte solamente de lo que ella les debe, es injusto que yo siempre hayacobrado atrasado y que desde ha ocho meses no haya cobrado nada de lo mucho que me debe.

Aunque el caso de que un trabajador aguarde en cobrar lo que ha meses y años á gana-do es caso muy raro, he pasado sin reparo por él por tres motivos: el 1º por mi mucho amoren cooperar en cosa á mi entender honrosa y única en España; 2º, porque al terminarse lashojas anteriores (la de 1/100.000 y la de 1/40.000 de los contornos de la capital) se liqui-daron y esperaba que al terminar la 2ª hoja se seguiría igual precedente; y 3º, porque con-fiaba y confio en la fundadísima fama de integridad económica de que goza la corporaciónprovincial.

De la integridad y justicia de la Excma. Diputación espero alcanzará V. regularizar susrelaciones conmigo de lo cual le quedará sumamente agradecido

S.S.S. y amigoEduardo Brossa (rubricat)

6. Acabament del full tercer (Ofici al President de la Diputació, 19/03/1899; AHDB)

Exmo. Señor.Insiguiendo la costumbre de todos los años, me cabe el honor de presentar á V.E. la rela-

cion de los trabajos realizados durante el año para la continuacion del Mapa Geológico de laProvincia que con aplauso de propios y extraños tiene V.E. acordado levantar.

Terminados ya los trabajos de campo por el topógrafo Sr. Brossa y el grabado de los tér-minos de S. Quintí, Mediona, Fontrubí, Foix y parte de la Llacuna, se han proseguido las tareascon el objeto de terminar el triángulo que resta desde estas comarcas al confin de la Provinciacon la de Tarragona por la parte de la Llacuna, Bellprat y Pontons.

En este trecho no hay mas, como le decia en la anterior comunicacion, que terrenos tria-sicos integrados por el yeso, el cemento, la psamita roja y las calizas que son las que ocupanmayor extension, los garumnenses constituidos por areniscas rojas mezcladas con arcilla yyeso y los eocenos constituidos por calizas marmóreas de Alveolinas. El país aunque alcanzaalturas que pasan de 700 metros, y llega ya a tocarse la Segarra por su punta N.O., no se pre-senta tan accidentado como otras regiones que llevamos estudiadas, pero en cambio está cor-tado por profundos y escarpados barrancos que hacen difícil recorrerlo.

Ningun fósil ó documento paleontologico he podido hallar en las capas triásicas, a pesar de laextension que presentan, ni tampoco en las eocenas inferiores formadas por las areniscas rojas;pero sí en los estratos calcáreos que descansan sobre aquellas y que acusan la ribera del mar numu-lítico en nuestra Provincia, el cual se extendia hacia el N y se prolongaba desde Navarra a travésde los Pirineos, todavia no aparecidos, hasta mas allá de Niza alcanzando el Egipto y la India.

Esta fauna constituida por Cerithium, Potamides, Melania, Cyrena en unas capas y porbivalvos litorales en otras nos indican así al pie de Montserrat como entre Capellades y laLlacuna los avances y retrocesos del mar numulitico; acusados aquellos por las especiesmarinas y estos por las especies salobres de los tipos citados, hasta ahora desconocidos entales terrenos y localidades.

Sobre estas capas salobre-marinas se extendió mas tarde el mar numulitico por el lado dela Llacuna hacia el S depositando la caliza de Alveolinas marmóreas y constituyendo la exten-sa plana d’Ancosa mas allá de la Llacuna, célebre por su aridez debida á su constitucion lito-lógica absolutamente calcárea que contrasta vivamente con la fertilidad de los contornos dela Llacuna, y del arcilloso rojizo Sot de Miralles.

A estos descubrimientos debo añadir que la presencia presumida del RinocerontidoAcerotherium, acusada por la mandíbula que años atrás encontramos en las capas oligoce-nas lacustres del S de Rubí, ha venido á quedar confirmada por el hallazgo en este año de una

274

mitad inferior de húmero del Acerotherium lemanense Blainville encontrado en las capas delignito de Subirats de la misma época recogido por el digno miembro de este Cuerpo provin-cial D. Marcos Mir.

Cuanto mas se va estudiando nuestra provincia, mas interes va dispertando lo existente ennuestro suelo, como lo prueba el acontencimiento cientifico por primera vez ocurrido enEspaña, de haber sido designado este año por la Sociedad geologica de Francia como punto desu reunion extraordinaria anual, de la cual han salido sumamente satisfechos todos los miem-bros no solo por lo mucho que han visto, sino tambien por la novedad de los documentos pale-ontologicos en unos sitios y por la identidad de otros con los de su país en varias localidades.

Hecho es éste que redunda en gloria y honor de esa Corporacion que con tanto interes ysabio criterio fomenta esta clase de estudios elevando nuestro pueblo al rango de los mas civi-lizados del Universo que tanta importancia dan á los mismos por sus aplicaciones a los ade-lantos de la Agricultura y de la Industria del pais.

A fin de coadyuvar á los fines de V.E. interesado en que de tan importante visita resulteal pais la mayor utilidad posible, señaladamente á la juventud estudiosa, he procurado redac-tar con todos los detalles necesarios para su inteligencia, la descripcion de los terrenos reco-rridos y estudiados, la explicacion de los cortes geológicos y las opiniones sobre todo lo vistopor tales eminencias emitidas. De tal Memoria que debe publicarse según es costumbre en elBulletin de la Société, remitiré a V.E. despues traducida al español la copia para la mayordivulgacion de tales conocimientos en nuestro pais.

Ademas en vista del vivo interes que dispierta el conocimiento del suelo de estos contor-nos y las demandas continuas de la hoja primera y agotada, me permito expresar a V.E., inter-pretando sus levantados deseos, la conveniencia de hacer una segunda edicion de dicha hojacorregida y adicionada con una faja en la parte oriental, á fin de hacer entrar en ella los dosmanchones de terrenos triásicos y paleozoicos de Mongat, que constituyen el mojon masoriental, que ha quedado en el país, de la extension de estas capas que un dia recubrierontodos nuestros contornos, para lo cual contamos todavia con la existencia de las piedras delgrabado, de la hidrografia y de la nomenclatura.

A fin de sufragar los trabajos y gastos materiales para la terminacion de los trabajos geológicos que faltan, la impresión de la hoja tercera, á la que van aquellos encaminados, yla reimpresion de la hoja primera con los trabajos convenientes para añadirla la susodichafaja, si es que se digna acordarla, ruego á V.E. se sirva consignar en el presupuesto ordina-rio de 1899 al 2000 [sic] la misma cantidad de pesetas 7500, que ha venido consignando enlos ejercicios anteriores.

Dios guarde a V.E. ms. as. Barcelona 19 de Marzo de 1899Jaime Almera Pbro. (rubricat)

7. Carta de Jaume Almera al diputat Francesc Benet i Colom, 14/04/1899 (AHDB)

Muy Sr. mio y de mi mayor aprecio:De vuelta de una excursion dedicada a la continuacion del Mapa geológico de la Pcia., me

he encontrado con la narracion, en los periodicos, de la sesion de la Exma. Diputacion en laque algunos Sres diputados expresaron el deseo de que se formulara por mi parte el presupues-to de la cantidad á que podran ascender los gastos del Mapa geológico completo de la Pcia.

No hay persona alguna por entendida que sea, que pueda hacer tal presupuesto; porque sobreser una utopia pretender calcular no ya aproximadamente, pero ni siquiera remotamente lo quepuede costar un trabajo de esta índole bien hecho á una escala cualquiera, por pequeña que ellasea, lo es muchisimo mas tratandose de un trabajo á la escala de 1/40.000, segun los deseos de laExcma. Diputacion, en que debe empezarse por el mapa topográfico exacto, puesto que no existeen ninguna escala, sobre el que se debe luego calcar a la misma escala el geologico detallado.

275

Y lo es señaladamente mas levantandose como se levanta el topografico por medio de cur-vas de nivel grabadas en piedra de 5 en 5 metros de distancia una de otra.

Apelo para ello al testimonio de cualquier persona tecnica, convencido que no habrá unaque afirme ó sostenga que es factible hacer presupuesto exacto en trabajos de esta índole, nodiré de una provincia, sino ni siquiera de una extension de 10 kilometros cuadrados de terre-no; sea cual fuere, de Cataluña.

Tanto es así que no solo en España, sino en Francia y en todos los paises civilizados, lejosde exigir presupuesto a los geólogos que trabajan en el levantamiento de mapas geologicos,a pesar de tener ya levantado el topografico, se les subvenciona con 20 ptas. diarias exclui-dos los gastos materiales, con la sola obligacion de entregar lo que hayan podido hacerdurante los dias que han dedicado á tales trabajos.

Por mi parte le diré a V. que quise hacer un ensayo de esta índole con el topografo Brossaviendo la lentitud con que llevaba a cabo los trabajos de campo y de grabado; que fue pedir-le precio de una faja de menos de 1 kilometro que quise añadir a la 1ª hoja, puesto que yahabia recorrido el terreno de que se trataba. Me pidio porque no le parecio que costara 400ptas y a pesar de haber añadido a esta cantidad dinero de su bolsillo, salió el trabajo tan inexacto que tuvo que hacerse de nuevo porque disonaba enteramente del resto del Mapa. Envista de ello él se ha resistido siempre mas a formular presupuesto por el temor de engañarsey yo no he tenido valor de exigírselo visto el resultado del 1er ensayo.

Por lo demas yo estoy satisfecho del modo como se llevan a cabo actualmente los traba-jos a pesar de lo árduo y trabajoso de la tarea que solo quien a ella se ha dedicado lo puedecomprender, porque de la bondad de ello me dan testimonio las personas técnicas del pais ydel extranjero que se dedican a esta índole de estudios y de trabajos como tendrá ocasión deverlo, entre otras, en las cartas que le adjunto y el Compte rendu sommaire de la Reunionextraordinaria, de este año, de las Société géologique de Francia, que le acompaño.

Aprovecha esta ocasión para repetirse de nuevo su muy afectuoso y S.S. que le da las masexpresivas gracias por su interes y afecto

Jaime Almera Pbro. (rubricat)

8. Lliurament de pedres litogràfiques (Ofici del Dr. Almera al President de la Diputació,18/1/1901, AHDB)

Excmo SeñorTengo el honor de presentar á V.E, terminada la impresion, las piedras litograficas del

Mapa geológico de la Provincia á la escala de 1/40.000, cuyas dimensiones y contenido sonlos siguientes:

1ª. 0’65 x 0’80 – topografia de Barcelona y contornos2ª. 0’43 x 0’54 – id. de Vallirana3ª. 0’44 x 0’60 – id. de Villafranca y Villanueva4ª. 0’38 x 0’49 – id. de Martorell5ª. 0’34 x 0’43 – id. de S. Quintí y S. Sadurní de Noya6ª. 0’32 x 0’41 – id. de la Llacuna7ª. 0’16 x 0’21 – id. de mas Fonoll al extremo de la Provincia (Pontons)8ª. 0’65 x 0’80 – Letra de Barcelona y contornos9ª. 0’54 x 0’70 – id. de la Llacuna y Torrellas de Foix10ª. 0’47 x 0’59 – id. de Arbós11ª. 0’38 x 0’48 – Letra de Villafranca y Villanueva12ª. 0’44 x 0’60 – id. de S. Sadurní y Martorell13ª. 0’22 x 0’27 – id. de Badalona14ª. 0’43 x 0’17 Era una que se rompió en dos sin consecuencias y comprenden la 15ª. 0’43 x 0’36 letra de las regiones N y S de Vallirana

276

}

16ª. 0’65 x 0’78 – Hidrografia de Barcelona y sus contornos.Dios guarde a V.E. ms. as.Barcelona 18 de Febrero de 1901Jaime Almera Pbro. (rubricat)

9. Presentació dels primers treballs fets a la serres de Llevant (Ofici d’Almera elPresident de la Diputació, 30/09/1902)

Exmo. Señor.Tengo el honor de presentar á V.E. el estado de los trabajos que se han llevado á cabo, relati-

vos al Mapa geológico de la Provincia, desde la impresión de las dos últimas hojas hasta la fecha.Como notará V.E. la region de la cordillera granítica de levante, sobre la que versan los

estudios actuales, es de las mas abarrancadas y accidentadas de la Provincia y dificultosa enconsecuencia de recorrer y de topografiar, y no menos de grabar a la escala de 1:40.000, enque se viene haciendo este trabajo.

No menos dificultosa es la parte geológica, pues á pesar de que a primera vista se pre-senta uniforme en constitucion geológica, se ve con todo ser todo lo contrario al recorrerla,á causa de la multitud de grietas y fisuras abiertas de antiguo en la misma, ocupadas poste-riormente por erupciones porfídicas, granulíticas y sieníticas venidas á la superficie del inte-rior de la corteza terrestre en estado de fusion.

A fin de delimitar con la debida precision esta suerte de rocas eruptivas, es preciso reco-rrer paso á paso el terreno, y hacerse cargo de todos los accidentes que ofrece y para no demo-rar la publicacion de las hojas, multiplicar las excursiones y los trabajos dentro el mismo año.

Asi que, á pesar de estas dificultades con la idea de secundar los plausibles deseos de V.E.de llevar á término lo mas pronto posible la publicacion del mapa de toda la provincia, no hetenido reparo en imprimir mayor rapidez de la acostumbrada á los trabajos para poder darmas pronto á la imprenta simultaneamente dos hojas con el objeto de aprovechar la economíaque resulte de la impresión simultánea de las mismas, dado que es casi igual la constitucionó clase de terrenos que deberan comprender.

Estas abarcarán el espacio que media entre el meridiano de Mongat-Granollers y el dela desembocadura del Tordera por ser el término de la Provincia por el lado de Levante y todoel espacio que permita la máquina impresora entre el litoral y el interior ó Vallés.

De esto ha resultado, como no se oculta á V.E., aumento de gastos dentro el mismo perio-do de tiempo con relacion al de los años anteriores, agotandose en consecuencia la cantidadpresupuestada antes de terminar el año.

Llevado de la misma idea, pues, que persigue V.E. ó sea de apresurar la labor topografica ygeológica del Mapa y á fin de que por falta de medios no tengan que suspenderse los trabajos, mepermito proponer á V.E. que para el año próximo se sirva aumentar en dos mil quinientas ptas. álo menos la cantidad de siete mil quinientas consignada en los presupuestos anteriores.

Dios Guarde á V.E. ms. as. Barcelona 30 de Setiembre de 1902Jaime Almera (rubricat)

10. Presentació del Mapa de la rodalia de Sant Julià de Vilatorta (Ofici del Dr. Almeraal President de la Diputació, 4/05/1906, AHDB)

Excmo. Señor.Habiendo el ex-diputado provincial D. Francisco Benessat ofrecido sufragar los gastos de

la topografia y grabado del Mapa de la plana de Vich, á la escala de 1/30.000, con el fin deque se levantara sobre él, por el que subscribe, el Mapa geológico correspondiente, he crei-

277

do seria de utilidad á la Provincia, interin llega el turno de llevar á cabo el correspondienteá la escala de 1/40.000, acordado por VE., dar publicidad al mismo por medio de un tirajeaparte de 1000 ejemplares del referido Mapa y Memoria descriptiva que le acompaña, sufra-gada por la Real Academia de Ciencias y Artes mediante la subvencion de VE., dado el esca-so coste del mismo.

En su virtud tengo el honor de remitir 600 ejemplares del Mapa y Memoria descriptiva,habiendo retirado los 400 que me corresponden.

Dios guarde á V.E. ms. as. Barcelona 4 de mayo de 1906Jaime Almera (rubricat)

11. Acabament dels fulls 4rt. i 5è (Ofici d’Almera al President de la Diputació, 19/09/06,AHDB)

Exmo. Señor.Terminados ya los trabajos de la cuarta hoja, cuyo grabado está ya casi terminado, con-

viene dar cima a los de la quinta, que tocan ya á su término, con el objeto de que, contenien-do ambas terrenos y rocas comunes, se puedan imprimir simultaneamente, y á fin de que resul-ten identicos los colores de los mismos terrenos en ambas, y ademas con la mira de obteneralguna economia en los gastos de impresion.

Esta última hoja comprende una gran porcion del elevado macizo del Montseny enclava-do en esta provincia, incluso el Pla de la Calma y Tagamanent; y á la vez que es trabajosa laparte relativa a la topografia, á causa de lo elevado de las cimas y de las correlativas pro-fundidades de sus barrancos, no es menos laboriosa la parte relativa á la Geologia.

En efecto constituida casi toda ella por terrenos primarios y desprovistos por desgraciala mayor parte de ellos de fósiles, no es fácil dar con documentos claros de la edad de losdiversos terrenos en ella contenidos y fijar por consiguiente los límites de los mismos, ni loscolores con que deben distinguirse en el Mapa.

No obstante, atendido lo avanzado de los trabajos así topograficos como geologicos degabinete y de campo, y los estudios comparativos que pueden hacerse con los terrenos de lasmismas épocas y de la misma índole de la mole del Tibidabo sera mas facil ultimar dentro delaño próximo las dos hojas y darlas ya á la imprenta.

En su vista y con el fin de llevar á cabo la obra de la terminacion e impresion de ambas hojaslo mas pronto posible, esperamos se servirá acordar, en su ilustrado criterio, que se consignenpara el año 1907, las 7.500 ptas. que se viene consignando en los presupuestos de cada año.

Barcelona, 19 de Sbre., de 1906 Dios guarde a V.R. ms. as.Jaime Almera (rubricat)

12. Resposta a la reclamació municipal sobre les col·leccions del Mapa Geològic (Ofici delDr. Almera al President de la Diputació, 15 de novembre de 1910. AHDB)

Excmo. SeñorContestando a su oficio del 1 del corriente referente a la peticion hecha en él á VE por el

Exmo. Alcalde de esta ciudad, referente á la entrega a la Junta Municipal de Ciencias natura-les, con destino al Museo Martorell de los ejemplares de fósiles, rocas, minerales, etc, recogi-dos y utilizados para los trabajos de ejecucion del Mapa geologico de la Provincia que se valevantando por encargo de VE., he de significarle, que, continuandose como se continuan lossusodichos trabajos, no es conveniente entregar tales ejemplares hasta la terminacion delMapa, pues es y sera necesario á cada paso consultar ora uno, ora otro de dichos ejemplares,

278

y tenerlos por tanto siempre á mano, ya para poderlos comparar con los que se recojan enotros sitios, ya para determinar lo mas exactamente posible el nivel estratigrafico de los terre-nos, ya para continuar el estudio, descripcion y dibujo de las diversas especies de los mismosy poderse pronunciar respecto de los que sean nuevas para la ciencia, para la Provincia ópara el Principado.

Y tanto mas es necesario conservarlos en la coleccion, cuanto muchos de ellos, á pesar dehaber sido remitidos en consulta á especialistas extrangeros, han sido devueltos sin haber podidoser clasificados entre las especies por ellos conocidas ni haber sido posible afirmar si son especieso variedades nuevas, estando por esto todavia pendientes de determinacion muchas de ellas.

Por cuyo motivo no se ocultará a VE, ni al Exmo. Sr. Alcalde, que tales ejemplares sin nom-bre poca utilidad podran prestar colocarlos en un Museo destinado á la vulgarizacion científica.

De otra parte he de añadir que la mayoría de ejemplares estan mutilados, otros estanempastados en la roca, otros esmerados (?), siendo reducido el número de los que son íntegrosy completos, como deben ser los destinados á un Museo público de vulgarizacion é ilustracion.

No obstante si á VE. le parece bien, podria complacerse al Señor Alcalde, entregandoejemplares de las especies mas comunes, pues figurando entre éstas varias duplicados, dejande evitar los inconvenientes expuestos, lo cual podria hacerse buenamente á medida que lostrabajos de la ejecución del mapa lo vayan permitiendo.

Dios guarde á V.E. ms. as.Jaime Almera (rubricat)

13. Renúncia del Dr. Almera (Ofici al President de la Diputació, 12 d’agost de 1914, AHDB)

Excm. Sr.Habentse ja acabat l’impresió de las duas Fullas (la 4ª y la 5ª) del Mapa Geológic de la

Provincia, relativa aquesta al Montseny, Vallés y Litoral, y á la Regió del Baix Tordera aque-lla, tinc l’honor de presentar y entregar á V.E. los exemplars de las mateixas.

En lloc de siscents exemplars de quiscuna, n’hi adjunto mil doscents: Siscents amb paperde Registre, o sia, igual al de las Fullas anteriors, y siscents amb paper mes prim. M’ha mogutá n’aquesta ampliació de la tirada, ‘l que ‘ls exemplars en lo primer paper no’s presentabandegudament correctes y esmerats, respecte del ajust dels colors, á sos limits respectius, ácausa del moviment que dit paper feya baix l’acció de la prempsa, durant l’impresió.

Amb l’objecte, doncs, de poder presentar á V.E. exemplars lo mes correctes possible jutjíconvenient ampliar la tirada utilisant paper menys sensible á la presió de la máquina durantl’impresió dels colors variats que quiscuna deu contenir.

Fá trenta anys, amb aquest, que V.E. ‘m vé distingint amb l’encárrec de colaborador dela feixuga y honrosa tasca de la continuació del Mapa Geológic de la Provincia, amb l’objecte lloable y utilíssim d’extendrer després sobre d’ell l’Agronómic de la mateixa.

Amb aquest devallament de temps, á mes de la petita Fulla publicada á l’any 1898 [sic]á l’escala de 1/100.000, n’obstant lo reduhit personal de sols dos individuos consagrats alsusdit treball, s’ha pogut, no solsament topografiar á l’escala de 1/40.000, sino també grabar,litografiar, estudiar y dibuixar geológicament una extensa área de la Provincia, qu’há donatmarge per a la publicació de las cinc grans Fullas estampadas fins á la fetxa, á mes d’unabona part, dibuixada pel topógraf-grabador, de la Fulla Sexta.

Correspón aquesta área, com observará V.E., á la part próxima al Litoral, y es equivalentaproximadament á la meytat de la mateixa, quedant are per a efectuar la part Interior, quininterés cientific, industrial y agronómic no es menor que’l del troç publicat.

No s’há, doncs, de ponderar quant interesa l’estudi y’l coneixement geológic d’aquest troçde la Provincia, y quant há d’enaltir lo nóm de la Corporació la continuació del MapaTopográfic-geológic d’aquesta secció, que, per altra part, tanta utilitat há de produhir á la joven-tut estudiosa, y tant há de contribuir al progrés de las aplicacions industrials y agrícolas del pais.

279

280

Per lo qu’á mi respecta, haig de manifestar á V.E., qu’amb l’acabament y l’impresiód’aquestas duas Fullas, he hagut de finir aquesta honrosa tarea, puig que, ni mas forças, nila mia edat ratllant als setanta anys, me permeten continuar aquest científic y pesant treball.

Ampró, desitjant, com lo qui mes, qu’aquesta obra de tant interés científic, y á l’enssempshonorífica per a l’Excma. Diputació, no quedi interrompuda per falta de colaborador, yconeixent fondament las bellas condicions de laboriositat, pericia y coneixements geológicsdel Reverent Don Mariano Faura, Prebere, Doctor en Ciencias Naturals, y encarregat per V.E.de las Cátedras de Geología y Botánica de l’Escola Superior d’Agricultura, l’enssempsqu’autor de varis treballs geológics sobre’l pais, y colaborador, á instancia mia, d’aquestaúltima Fulla, ‘m permeto indicarlo á V.E. per a la mateixa, amb la creença y convicció dequ’há de continuar l’obra amb lo carinyo, activitat y pericia qu’ella ’s requereix, fins al seucomplet acabament.

Amb aquesta ocasió, crec oportú cridar l’atenció sobre la gran conveniencia de reunir ycolocar ordenadament en un lloc públic los exemplars de rocas, minerals y fóssils, classifi-cats degudament, que s’han recullit durant aquestos trenta anys, y hán servit per a la confecció científica de las cinc Fullas publicadas, amb lo fi de poder servir en tot temps deconsulta als geólecs nostres y als extrangers que visitin el pais per a coneixer las suas rique-sas científicas-naturals.

Es aquest, Excm. Sr, un afer entretingut y llarg, que, de portarse á cap, ha d’enaltir loprestigi de la Corporació, tant ó més que’l mateix Mapa Geológic, pró que no’s pot realisar,si per a aixó no’s destina á una persona treballadora y que tinga ’ls deguts coneixements científics, retribuida convenientment, y que s’ocupi permanentment d’aquest treball científic.

Per la mia part, com que per a aquest afer no’s necessitan forças físicas, me consideroencare amb las suficients per a dedicarme, sisquera provisionalment, á ella, ajudat de monsuccesor, y d’un auxiliar destinat á la part material ó mecánica de la mateixa, aixis com á lallimpiesa y conservació dels exemplars coleccionats y que’s vagin recullint en los terrenys dela Provincia.

A mes, tinc la satisfacció de participarli que s’está fent, segons los desitjos de V.E.,l’edició d’aquestas Fullas amb llengua catalana, á la cual acompanyará una memoria óexplicació mes detallada dels terrenys y l’exposició de fets físics y de fenómens geológicsque no pogueren cabrer en las mateixas Fullas per l’estretor de l’espay de que en ellas sepogué disposar.

Deu guardi á V.E. molts anysBarcelona, 12 d’Agost de 1914Jaume Almera Pbre. (rubricat)

TMGB vol 13 (2005)

Documents

Transcript of TMGB vol 13 (2005)