TOPO IMIA RURALrua.ua.es/dspace/bitstream/10045/75383/6/AMAT-2017_casa_castal… · de minerals i...
Transcript of TOPO IMIA RURALrua.ua.es/dspace/bitstream/10045/75383/6/AMAT-2017_casa_castal… · de minerals i...
e om cada ve pre d'estiu ella s'assenta a la fre ca del pi, enfront de la porta de la ca a. Amb el eu bastó
comença a recontar llocs llunyans, aquell fin als qual.s li arriba la vi ta. '~là e veu la Cattyaeta de Mossén Francés'~ apuntant cap al De penyaclor. "Mira, el Racó de la Caldera, al co tat e tà la Cadolleta del Tío Pere", i llavors recorda son pare abeurant el ramat en aquell forats a la roca. "El Puntal S in enda, se li va cremar al Tío Safanòria, pobre home ... ", mentre narra encara amb temor aquell incendi de l'estiu del 46. "I la Creueta, ap on està? Ha e tat allí alguna volta?" Com i només ella coneguera aquest retírat
i imbòlic lloc. "Mare meua! No he corregut jo per la erra!~
Als cent anys María Paya manté intacte el retrat de la eua vida i l'escenari dels seus relats. Segueix sent una enciclopèdia del pai atge. Del eu paisatge. Aquell que ara, a l'ocà del eu dies, repa sa una i altra vegada amb preci ió mil.Bmètrica, com volent deixar clar cada nom, cada història i cada detall del que é 1 del que allí va pa ar.
Mcrio Pcyó en l'erc de lo Coso Ccstallo, alllmLtzcr un dic de borudo. Anys 1950
Coso Costcllo, edifi<í priocipol e11 uno imolge de 1905
"El retrat que cada poble fa de si mateix no e tà con truït amb pedres, sinó amb paraules, parlade i recordades", e crivia John Berger. Per al qui vam nàixer en la egona m1eitat del segle XX no hi ha forme molt més podero es de saber com era el no tre poble, de aber com érem abms que açò que anomenen progrés inundés de tallers la ciutat i buidés els nostres camp . Paraule parlade , parades recordade , com les que conta l'àvia María i que conten tants iaios di:mixant trossos d'un Petrer que co ta no imaginar en blanc i negre, patit, Enyorat. "Quina vida més dura! I éremfeliço ".
Els record de María vénen ancorats en noms, de persones i de lloc , que constitueixen les restes d'un sistema de designacion propi d'inici del segle XX. Durant dècade , la Casa Ca talla va er una de les finques im
portants de Petrer, i no olament per la rellevància ocial dels seu propietari , actius membre de la vida Civil i econòmica d~acant. La finca re ponia al model d'organització de les explotacions agropecuàrie tradicional de la muntanya valenciana, la qual
Borle!¡c i quodres, onys ma
cosa ignificava ocupar un paper cen· tral dins d'una economia de base rural com va ser fins a l'època la de Petrer o Ca talla.
En enfonsar-se el sistema de produc· ció que u tentava una unitat d'explotació com aque ta, va entrar en declivi tota una cultura material i immaterial, on la majoria dels seus component van anar perdent el valor funcional que van tenír en un altre temps. Aque t é el ca de la toponímia, é a dir, del conjunt del noms propis de lloc dins d'un espai concret, tan rellevants en una època an erior, com a necessaris en l'actualitat per a tractar d'entendre l'origen i el significat del no tre entorn quotidià i pròxim. És precisament la toponímia que e desprèn de le con ver e amb l'àvia María les que ara contribueixen a interpretar una part de la nostra història rural recent.
La Casa Castalla e tà situada en el terç nord del terme municipal de Petrer i 'interna pel ud del terme de Castalla a traYé de la erra homònima) la Serra del Flare, el Despenya-
clor i l'E caló. Al llarg dels anys, la propietat de la finca va ocupar una superfície que o cil.lava entre el deu i el quinze quilòmetres quadrats, majorlitàriament de terreny fore -tal·, que van ustentar un del mé popular e paí cinegètic de Petrer i Castalla, el Vedat del Ma11co. El manc al que fa referència el topònim era el enyor Ricardo Pérez Gironè , veí de Ca talla, polític, governador civil de Palèn i a ( 191 O) i Almeria (1910-1913), a mé d'hàbil tractant de terres. Ca at amb Dolore Lassaletta, Do1ia Lola, el matnmoni va accedir a aque tes terre durant el proce o desamortitzadors de la segona meitat del segle XIX, establint una explotació agropecuària que va aconseguir el seu o tre productiu i demogràfic (el padró de 1935 va arribar a registrar 31 habitants per a aquesta partida rural) aban" de l'e -clafit de la guerra civil e panyola. Aleshore , la re pon abilitat de la finca ja requeia en el de cendent del matrimoni, mort a principis dels anys 20 del egle pas at.
La denominacíó Ca a Ca talla remet per tant a l'origen dels seu fundador i propietaris. Tradicionalment així ha
Caso del f'oslo¡ o de lo (omponetn, ¡unt o lo pinedo de l era de la Caso (estona
Romot o lo 110rto del (O!rol del N111Ko de (ostollo
sigut a Petrer, on aquesta designació també troba sentit en entendre que, territorial i funcionalment, la finca ha tingut inten e connexion amb el municipi veí. En canvi, a Castalla és habitual referir- e a la finca com Puça, en referència a la vall i rambla que naix en aqueste erre , obviant així les alIu ion al propi terme municipal. Una tercera denominació podria ser la de Villa Dolore , rètol que apareix en la façana de l'habitatge, apel.Iant a Lola Lassaletta, i bé la eua difu ió ha igut irrellevant en comparació al dos nom anterior .
La Casa Ca talla con tituïa el centre d'operacions de la finca. Era l'habitatge dels arno , el lloc de d'on s'admini traven les terre i s'organitzaven el treball a realitzar. En una construcció contigua se ituava la bodega, com a actiu principal de l'explotació, a mé de le quadre , algun corral, el forn, els magatzems i altres habitacle ocupat pel guàrdia i els mitgers. La part principal de la ca a podria tenir el eu origen en un edifici anterior al construït per la família Pérez-La aletta, i des del any final del egle XIX va anar experimentant succe sive arnpliacion i remodelacions.
Caso del Buho
La finca comptava amb altres edificacion notable que complementaven la labor de la casa matriu. Algunes d'elle ·van er constniide pel mateix Ricard o Pérez
Gironè , com Villa Leocadia o Ca a del Pins, que hauria de servir d'habitatge familiar per al eu de cendent . Aquesta casa di po ava igualment de corral i bodega, destacant a mé una xicoteta capella annexa a l'habitatge principal. La C a de l'E quinal o l'Esquinal de Manel, va er adquirida any de pré. per la família Pérez-Lassaletta. Va ser el tercer dels grans maso que configuraven la finca, i igual que els anterior , di po ava de diferents recinte de tinats a la producció de vi, corral i palü e .
Com a edifica ion menors, la finca comptava an1b diverses con truccions de tinade a la re idència o refugi del treballadors i temporers de l'explotació, a més de corrals i barraque que u tentaven una vigoro a activitat ramadera. Així per exemple, a e ca o metres de la asa Ca talla es trobava la Casa del Pastor o de la Campaneta. Era el lloc de recollida principal del ramat, encara que amb el temp aquesta va anar alternant o complementant- e amb el corral de la Casa del Bubo o el mé recent
Corral del Manco de Ca talla.
Cove , barraque i altre construcci'Jn mé mode te apareixen reflecti.es en els record de l'àvia María. La
major part d'aquestes pràcticament han desaparegut, i fins i tot algune
'elles ja es trobaven en avançat e -t1t d'abandonament a principis de egle XX, com o orria amble cases e Barril i del Plater, o la Casa Vella, erència de la capellania propietat de
I església de ant Bartomeu, que va onar origen a topònim com el de la oieta del Rector.
1 a major part d'aque te construccic n que e guiten la serra i I terres de ultiu estaven identificades amb noms
propi de persona, referèncie geogràfique o enzillament per la funció e ue havien de complir. Le Covetes de Blai, de les Ferms e , la Cova de la Catalina, del Tío afanòria o del Bífio vm e tar habitacle . En cam'i, altre e van limitar a funcion de resguard del bestiar o del treballador de la muntanya, com la Cova Negra o la Cova del Cresol, refugi de carboner . Una funció imilar tenien barraques com les del Tfo Pere, ituada e tratègicament en un punt des del qual es podia vigilar el be iar en gran part de l'Ombria del Mm~eo, o la Barraquet del Flare, Mos én Francés, qui va viure durant un temps al peus del pic del Despenyador. Altres barraque , repartide per de ene en tot el vedat v n estar de tinades a la caça, encara que per costum no tenien una denommació específica (barraques de les
o Care , del Planet del ester, del ltet, etc.). A mé , hi havia altres co
ves o con truccion ingulars que for-
maven part del quetèr quotidià de la finca. Una d'elles era la Cova de la al, una cavitat on e produïa una mescla de minerals i humitat, que tenia com a re ultat la pre ència de roques alades beneficio e per a la millora de la dieta del animals.
També habitual eren le carboneres, localitzades en le parts elevades de la erra, normalment acompanyade de
construccion efímeres per a :fonar abric al carboner i Je seue famílie . Encara que é molt difícil trobar petjade d'aquella activitat, el carbon_ig ha quedat fo silitzat en alguns del topònims menor de la finca, com l'Ereta (zona plana en el Puntal de INjub on se situava una de les carbonere ; o La Carbonera (localitzada en el Funtal de la Senda de Ca taila, Uoc on es va instaJ.lar una carbonera i una ba::-raca, amb le re te de la qual es va alçar po teriorment una de le molte conillere que aparei.'íen en el vedat).
El terreny de cultiu eren minoritari si e relativitzaven amb el conju"1t de la finca, però la seua rellevància econòmica i paí atgí tica és, encara a dia d'avui, indiscutible. Des del punt de vista toponímic, crida l'atenció l'e càs interès que han despertat le terre de labor en la cartografia oficial, po iblem nt per la compl xitat i diver itat de noms que rebien e te . No ob ' tant açò, en la Casa Ca talla és po ible regi trar més de tres dotzenes de nom de lloc associat als terreny de cultiu, encara que egurament la xifra siga molt superior. En general, la majoria e tan associat a topònim genèric
com bancal o el seu derivat tro , trosset o peça. El nom de tro e reservava per a I uperfície més ample 1
normalment campo tes de diver os bancals, amb terreny plans i empleat per a le plantacions de ecà exten iu com cereals. ametler o vinya. Era el ca del Tro de Castalla, de lNjub o del Plater. Si aque tes superfícies eren més reduïde eren denominade tros-et (Tros et Blanquet, en al·lu ió al
color de la terra margosa, o Trosset de Montalban, terres en les qual e plantava aquesta varietat de raïm). La peça podria equiparar- e al tro , podent identificar- e do antropònim que manife ten la propietat d'aquelle terres: Pece del Bol ut i Pece del Pintat.
En zones de relleu desigual o ve ants pronunciat podia arribar a donar- e un tipu d'agricultura extrema de envolupada en foie i canyade . Mentre en le zone enfon ades i en el llit dels barranc podien identificar-se espai com la Foia Blanca, la Foieta del Guàrdia, dels Xic o del Rector, en les zone elevades, en le proximitat del cims i en les capçaleres d'alguns barranc el terreny 'aprofitava donant lloc a canyaetcs com la del Poll, Galimperies, egaï a, de Mo én Cabra i de Mo én Francé .
En oca ion el topònim genèric e limitava a descriure el tipu de cultiu de envolupat. 'aquesta manera poden ob ervar-se denominacion que al·ludeixen a cultius major , com el Primer, egon i Últim Ametllerar, l'Olivar i l'Olivar de la Rambla, la Vinya del Tros de Ca talla, la Vinyeta de
8orrcqueto del Tío Pere, construido ols anys 1920 pel post01 Pere Poyó Fuster rom o ·re • per ol control del romot en lo !el! O
Conillem construKlo en el lloc 1 o ¡xJrtir de les de lo carbonera lituodo en el Punml de lo Senda de CosiU o
Je Plante· o el Mallol et de Raïm i Olivere , i excepcionalment algun cultiu menor (la Noguereta, el Bancal de la
oguera o el Magraner ).
També é possible trobar topònim de zones de cultiu que ajuden a entendre la topografia del terreny. É el ca de le Barrere (per la disposició en forma de tanque de les terra es de cultiu), la Calba (zona aclarida contigua a altres mé poblade de vegetació) o el Planet.
La toponímia for tal també ajuda a entendre i eparar els diferents elements que conformaven la ~erra. El mé de tacat é la diferenciació entre l'orientació i les formes del relleu. La primera dóna lloc a la eparació bàsica entre olana i ombria. La olana de la Casa Ca talla corre pon a la ve ant sud ud-e t de la erra de Ca talla, i rep les denominacion de olana el Morro ros o olana del Bubo. Per la eua banda, l'ombria e taria a ociada a l'orientació nord nord-oest de la erra del Flare, diferenciant do ectors, un de del Pic del Flare cap al nord, denominat Ombria del Ve at del Manco, i l'altre cap al sud i fins aproximadament el Pantanet de Petrer, conegut com l'Ombria dels Canterer , on s'extreia el erver emprat a le cantererie dl\gost per a l'envasament del cànter .
Quant a le formes de relleu, cal de -tacar l'abundància del topòrrim genèri de puntal per a referir- e a le nombrose elevacions de terreny que a cendeixen de del fon de la vall cap als cim de les erres de Ca talla i del Flare. ·, 'identifiquen entre d'altres el puntals de 11\ljub, de la Paradeta, Rosat, de la Creueta, en e enda o Pelat, que apareixen normalment delimitat per barrancs que reben semblant denominació.
Puntualment, la fauna i la flora també ajuda a identificar zone concrete de la muntanya en le qual hi ha hagut (LI bera) o hi ha pre ència de determinades e pècie (Ie Àguiles, Alacran , [Argelagar, el Brusc, le Torde-
La lli ta de topònims e completa amb diverse referèncie a fites i símbol geogràfics (el Cantal, el Pítillo, el Cabecet del Raig, la Llo a, el Racó de la Caldera, etc.), al·lusion a límits (la Mollonera), als camin (Camí de l'E -quinal, e da de Castalla), a la pastura (11\s agador de 11\beurador, el omptador, el e ter, etc.) i, de manera especial, a tot el refent a la pre èncía d'aigua. En una zona com aque ta, la pre ència d'aigua de forma natural o mitjançant la intervenció humana no va pa arde apercebuda per a la toponímia. L'Aljub de l'E quinal, ll\ljub de la erra, el Pantanet de la Cova Negra o la Mineta del Bubo, eren punt important per a proveir d'aigua a persones i animals, localitzats en le proximitat del habitatge . Més allunyades d'aque te , en le zone roco es de la
:onyoeto Go~mperie~ o de Damunt del Pla Uoco
serra, afloraven amb certa freqüència xicotets forat que s'omplien amb !e pluges, donant llo a le denominade cadolles, e pecialment intere ant per al pa tor que havien d'abeurar el bestiar . Algunes d'aque tes van ser batejades amb noms tan expre -ius com la Cadolla de la Capella,
Plana, del Pe ebret, de l'lnfant o les Set Cadolles, conformant un conjunt d'hidrònim meny habitual del que poguera imaginar-se.
El pai atge rural que dibuixa Maria Paya, la de la Ca a Castalla, é la urna i culminació de miler de treballs invi ibles realitzats per per one humils i anònimes, pai atgistes involuntari i involuntàrie , que van donar sentit de lloc i van batejar un territori profundament as imilat i transformat. El
re ' etc.)· Grup de xiquets en lo porto de lo Coso Costo o (Orregont lo mula pe¡ o anar o arreplegat o.guo
pas dels anys ha ero ionat i descapitalitzat tot un ric patrimoni ultural í immaterial fin a deixar-lo a la vora de l'extinció, arro segant amb i te -timonis1 rumor 1 llegende 1 paraule i nom d'incalculable valor lingüí tic i etnogràfic. Une quante conver e amb l'àvia María han possibilitat inventariar més de 1 O topònims (quasi un centenar inèdits) i referendar-lo geogràficament. Però aque ta revisió toponímica és molt mé que un inventari i de cripció de noms de lloc. É un viatge en l'e pai i en el temp . És intentar comprendre el paí atge, com és, i com ha igut. És empatitzar amb el medi i aprendre a e timar-lo.
Solana dtl ' , Morro Gros •
El-
Codolles de Romoo
Castal a
Petrer
N.oJXJioponimic de lo (osa Coste o. (Font. 8~ de lo rortogmfio des<onegodo des de Termsn, IDE de lo (omunitot volenóaoo r Centre de desdlrri!IJues del CNIG (IGN) Eloboroció pròpioJ