Treball sobre:

LÍNEA – COLOREn l’Educació Visual i Plàstica.

Q

Merino Cabré, EulàliaLlenguatge Visual i Plàstic

Georgina VilaGrup 1K-A

Grau Educació Infantil. URL Blanquerna.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ................................................................................................................................1

CONSTRUCCIÓ...............................................................................................................................2

TRAÇ I COLOR................................................................................................................................8

TRAÇ.................................................................................................................................8

TRAÇ I COLOR.................................................................................................................17

COLOR.............................................................................................................................21

VALORACIÓ PERSONAL................................................................................................................33

FONS D’INFORMACIÓ..................................................................................................................34

INTRODUCCIÓ

El dibuix és la memoria plasmada en paper, la qual esta organitzada per imatges visuals ¡, ja que aquesta dibuixa elque ha pasat i el que podía haver passat.

Dibuixar permet comunicar experiencies, és explar, explicar-se i alhora entendre. Quan ho fem ordenem els esquemes mentals.

EN quant els nens, aprenen a traves del dibuix, ja que el transformar coneixement enriqueix nove relacions i nous sentits. Si no torva imatges en la memoria, les buscra observant el antural. Aixó el permet retenir i conservar el coneixement. L’acció i el pensament, el sómbol i la iatges s’uneixen quan es dibuixa.

Quan són petits i fa algún gest és sense cap intenció sinó per veure la sensació del moviemnt. Aquest gest el repeteixen una i altre vegada, les quals son accions que no s’assemblen, així és com desenvolupa l’observació, l’atenció i l’exploració apropant-se al món extern.

Així que els que som mes grans hem de permetre, afavorir, observar, registrar i documentar aquestes accions, fent que un com acabat es reflexioni, reconeixi i donar-los un sentit, ja que observar el resultat desperta la seva curiositat.

A travès del dibuix el enn té la capacitat de començar i mantenir un pensament, a travès del qual treballa el gest, moviment, ritme, etc. Les etapes per les que passa les explico amb mès detall dins del treball.

Per tant dibuixar no és agafar paper i llapis, ekl dibuix requereix uns estris i materials qyue permenten recrear cada matís.

L’objectiu d’aquest treball és veure que hi ha darrera el dibuix i que és el que el nen necessita i ha de fer.

S’ha d’experimentar, disfrutar, per tant é sun teball lúdic, peró s’ha d’anar mès enllà i obrir la ment, que darrera d’aixó hi ha unes persones s formar, que se’ls hi ha de transmetre coneixement. Aquesta formació parteix d’educar la mà i aconseguir una ment oberta, per poder tenir un esperit critic que s’aconseguirà teballant l’observaciò. Així que s’ha d’educar la mà, la ment i l’observació.

Darrere del dibuix, ha d’haber un coneixement de l’entorn, una realitat, veure que es pot dubixar amb qualsevol material si la intenció és aquesta, per exemple amb estisores, llapis, rotulador, etc. Per tant el que ha de saber és veure, mirar, saber veure d’un cop d’ull, els diferents punts de vista, peruqe si coneixen un objecte el sabras dibuixar.

Un exemple clar del que és treballar el dibuix és el projecte de Magaluzzi, en una escola italiana “Esolle d’Infanzzia Reggio Emilia”. Es comenáper entendre el ritme del nen, la vida quotidiana i jugar amb el joc i la sorpresa. Començar a treballar m¡amn una imatge, despres anar a tocar-lo a descobrir-lo. Dibuixar primer com creuen que és i despres tenint-lo davant i comparar.

CONSTRUCCIÓ

Per seguir treballant la construcció vam crear un paisatge per el nostre omni creat a música. En aquesta construcció vam conèixer i treballar les possibilitats que té principalment el cartró pedra i les seves característiques i alhora vam treballar el paper maché, paper de seda, paper de diari, paper d’embalar i el celofan, i el model de cola en pols barrejat en aigua.

Com suport vam utilitzar una fullola DIN4.

El material que vaig utilitzar i els passos que vaig seguir en el meu paisatge són el següents:

1. Preparo la cola barrejant la cola en pols amb l’aigua, per poder estovar i enganxar el cartró pedra.

2. Un cop preparat tallo trossos de cartró pedra i els fico dins de la cola.

3. Un cop fet preparo el paper maché, que també és en pols i s’ha de barrejar amb poca aigua, la massa ha de quedar així:

4. Aleshores agafo la fullola de tamany DIN4, per començar a treballar.

5. Ara ja comencem a crear el paisatge. Jo primer folro la fullola amb paper de diari fent relleu en alguns trossos i també faig alguns elements, com els arbres i les muntanyes del paisatge moldejant-lo i posant-li una mica de cola.

6. Quan ja tinc fetes les muntanyes amb paper les cobreixo amb el cartró dur que ja esta estovat d’haver estat dins la cola. I faig les bores del llac amb paper maché.

7. Penso en quins colors he d’utilitzar i quin material per cada element, tenint en compte les seves característiques.

- Paper de seda blau fosc i blau clar, per cobrir les muntanyes i he escollit els dos tons per crear una sensació de més fred.

- Paper de celofan blau i groc, perquè com que volia fer un llac i el camp del voltant és verd, l’aigua es veuria verdosa i al barrejar el dos colors es veu un to verd i brillant transparent fent l’efecte de l’aigua.

- Paper d’embalar de color verd clar per fer els arbres, i a tires els he anar cobrint fets anteriorment amb paper de diari. I també les bores del llac fetes amb paper maché.

- I per finalitzar per fer el camp vaig utilitzar molsa, com es pot veure en la fotografia anterior.

8. El resultat del meu paisatge un cop està tot sec, és:

Per els nens el cartró dur és molt útil per fer construccions, ja que al posar-ho amb aigua i cola s’estova i el poder moldejar-ho bé i que el resultat al estar dur és satisfactori per a ells i veuen els diferents estats dels materials que utilitzen, les diferents temperatures, etc. Les diferents textures de cada paper i material, però sobretot paper i que cadascun serveix per una cosa diferent, tenen diferents utilitats.

El saber trucs que desprès poden amagar, els motiva ja que els resultats també són millors i mes satisfactoris per a ells.

TRAÇ I COLOR

TRAÇ

Per introduir el traç vam començar a treballar-l’ho utilitzant la tinta xina, ja que a l’hora de fer el traç és més manejable i fluida.

Per fer-ho vam agafar un pensament que ens havien endut de la setmana d’activitats extraordinàries.

A partir del traç, del moviment i la línea ho hem plasmat

Per plasmar els meus pensaments, vaig fer el següent:

1. Començar amb els més personals i per fer-ho vaig agafar paper de dibuix i vaig tallar quatre trossos i amb pinzells de diferents mides i tinta xina vaig plasmar-los tal qual em sortien sense pensar-los gaire en com els faria, eren els pensaments de la exposició

La taca negre feta a partir de diverses línees juntes està feta perquè hem va transmetre molta foscor. Les línees entre creuades, perquè hi havien línees de colors, imatges k s’entrecreuaven, les línees corbes perquè hi havia molt moviment i el laberint perquè realment semblava tot un laberint.

2. Aquest pensament els he ficat dins del globus perquè fora volia mostrar que la setmana en general ha estat plena de color. I l’he inflat.

3. Per plasmar el que hem vaig endur de la setmana sencera vaig posar color he utilitzat paper de celofan en color vermell, verd i groc i paper de seda en color blau cel, fent tires de diferents tamanys tan de llargada com d’amplada, que els vaig enganxar amb cola blanca i vaig esquitxar tinta xina i en els llocs lliures entre les tires de colors he fet

formes amb un pinzell per tot el globus i a la part de sota del globus he posat el que hi ha a dins, ho he fet en aquella part perquè està com més amagada.

4. El resultat d’aquest pensament és aquest:

Com ha referent poden observar:

- Eugènia Balcells: en el projecte “Freqüéncies” que vam poder assitir. Aquest proijecte busca en el moviment de les ombres l’energia de la llum. Està composada per tres peces:

1. Freqüències: esta composta d’uns miralls, que produïen diferents efectes, on línees de colors es passejaven i al final perpendicularment als miralls hi ha com uns codis de barres de colors que es mouen.

2. Laberint: el contingut és la visió de la roda de colors que ens porta a un espai concret. És la magnitud d’un planeta en un espai, per tant, l’espai i el temps estan barrejats.

3. Roda de color: s’ha creat a partir de fotografies recollides durant 2 anys, cada franja de la roda està repleta d’aquestes imatges. Les ranures s’obren i es tanquen (com els ulls i la boca). La imatge del que dona voltes és la projecció de la finalitat a la pantalla. Predominen els colors pàl·lids (groc). És un joc filosòfic, la vida, la llum, la musica són moviments.

Per aprofundir més en el traç vam seguir treballant amb tinta xina, paper de dibuix de diferents mides i pinzells de diferents gruixos i diferent pelatge, de més dur o de més suau, que deixaven diferents textures.

Per dibuixar plantes que havien d’observar l’estona que fes falta i desprès sense mirar dibuixar-la amb la imatge que se’ns hagués queda’t. Per tant del que es tractava era fer traçós, línees, gest, el mitjà per interpretar, així que és un exercici d’interpretació i no de comparació, i veure que hi ha diferents maneres d’interpretar. Deixar-nos portar fent que la mirada, la eina, la mà i el paper mantinguin una relació.

Per sentir i interioritzar millor la imatge i fer-nos-la nostre mentre treballaven de fons hi havia musica relaxant.

L’objectiu de d’exercici és veure que hi ha diferents tipus de traços: gruixuts, fins, llargs, curts, deixats anar, debilitats, corbades, quebrades, que són provocades pel pinzell. També és un objectiu el jugar amb el pinzell i la tinta fent textures diferents amb frescura i no, traços més forts o de menys.

A continuació hi ha set exemples on es veure tot això aplicat i com han estat fets i amb quina intenció:

1. La branca del mig esta feta amb un pinzell de mida mitjana tirant a fineta i de pelatge suau fet d’un sol traç, per fer les branquetes el pinzell era més fi i també fetes d’un sol traç i per les boles he utilitzat el mateix pinzell fent traços rodons primer el de fora per

marcar la mida i desprès le anat omplint. Tot i que la planta es prima i petita al tenir les boles dona la sensació d’ampla i de més gran així que vaig agafa un tros de paper DIN4.

2. Aquesta planta al veure que tot eren tronquets vaig agar 2 pinzells un de més gruixut per fer la branca principal i un de més fi per fer el resta de les branques, totes estan fetes amb molt de compte i poc a poc i les fulletes petites que surten al final de cada branca estan fetes amb un pinzell molt finet i amb molta cura. Al ser allargada vaig agafar un tros de paper llarg.

3. En aquesta planta vaig veure que tot era gruixut excepte les dues branquetes que tenen unes floretes, així que vaig agafar els pinzell més gruixuts per fer-ho tan les branques com les fulles, vaig observar que aquestes fulles eren com nervis i molt gruixudes així que vaig sucar bé el pinzell en la tinta negra perquè quedes molt marcades i hi ha de deixades anar i de fetes amb cura. Les branquetes finetes i les flors estan fetes amb el mateix gruix i deixades anar. La planta i les fulles sobretot hem donaven la sensació d’amplada i atapeïda així que la mida escollida va ser un DIN4.

4. Les fulles al estar caigudes vaig voles fer l’afecte aquest agafant el pinzell i posant-li la justa tinta i finament amb la punta del pinzell fer els traços ràpids i per trossos i els nervis de les fulles d’un sol traç deixant-lo anar. Per fer el troc el vaig fer de tot d’una amb un pinzell una mica més gruixut i amb el mateix vaig fer les flors.

5. En aquesta planta el tronc es veu poc així que vaig agafar el pinzell mes prim i vaig fer un sol traç per cada tronc. Les fulles curtes però amples i molt xuntes sortint en fora, per fer l0efecte vaig agafar un pinzell gruixut i vaig anar fent petites línees en fora i rapides per crear l’efecte que tenen les fulles. Tot i tenir una branca que sembla que un full prim no hi cabrà jo vaig agafar un full prim i petit mes o menys de la mida que sembla que té la planta.

6. És una planta d’un sol tronc amb fulles que comencen a meitat del tronc i vaig agafar un pinzell gruixut per fer el tronc per marcar que era tan sols un i per fer les fulles vaig agafar-ne un de més fi i vaig fer línees molt juntes i seguides d’un sol traç. Al ser allargada vaig agafar un paper prim i gran.

7. El tronc és fi i amb moviment, així que vaig agafa un pinzell mitjanament prim i d’un sol traç fent les corbes . Per fer les fulles vaig agafar un pinzell amb pelatge fi i així poder fer la forma de la fulla d’un sol traç o un parell. La mida del paper també és allargada i gran.

Per els nens el treballar amb diferents mides (més gran, més petit, igual), posicions i formes (rodones, triangulars, quadrats), el traç lliure i el joc d braç i nineta (mà), es treballa la ment, exercici mental. Això també es pot treballar, treballant l’organització en l’espai, amb una intenció, escollir on es fa el dibuix (al mig, en un racó) i de quina mida (petit, gran).

Les mides es poden treballar amb objectes reals, per exemple dibuixar una muntanya i veure que dins la finestra si que hi cap però per el paper és massa gran perquè hi càpiga.

És molt important treballar l’observació i per fer-ho primer s0ha d’ensenyar la relació motriu entra la eina i el jo, ja que si saps conèixer el teu entorn saps dibuixar. Un cop s’ha treballat és important treballar el moviment.

L’edat d’inici per començar a treballar-ho és el 3 anys a p3 ja es pot començar però en lloc de pinzell directament la mà i donar-li dos o tres models molt diferents i observar-los un cop observat, parlar-ne i desprès ja llançar-se a dibuixar.

El dibuix el pots treballar de diferents maneres:

- Observació del antural: mirarnt-s’ho i dibuixar de retentiva, pintar directament i no poder esborrar, metoda que va molt bé per nens insegurs. Es pot fer en un dia o en mès, si es fa en mes el proces seria memoria, retentiva i observació.

- Bodegó: observar els objectes, estudiar-los, observar-los i pintar-los, individualment per despres juntar-ho en un sol lloc, paper i així treballar la organització en l’espai.

- Punta fina, amb diferents eines com la cera, la pintura (esponja)...- Caixa dels tresors, barrejar un objecte natural amb un que troben al carrer i

dibuixar-los anant canviant el format del paper, aj que la superficie en dona l’orghanització en l’espai o i així es treballa l’agilitat mental.

- Observar un objecte desde diferents punts de vista i interpretar-ho.

Dibuixar amb diferents materials, buscar l’excusa per dibuixar, per exemple les estisores, convinar elemnts, enganxar i pintar, fer un mateix dibuix amb diferents materials, per exemple amb diferents papers.

TRAÇ I COLOR

Seguint treballant el traç vam introduir el color, per fer-ho vam agafar ceres de colors i dos papers de dibuix DIN4.

En aquest papers havíem de plasmar uns sentiment, la por i l’alegria, en un temps determinat.

1. Por: he escollit el color negre, perquè pensar en la por és veure tot fosc i perquè principalment tinc por a la foscor. Primer vaig passar la cera horitzontalment per tot el paper sense apretar, però desprès al mig sense tocar els costats vaig fer una gran taca negra fosca i forta, perquè la por comença poc a poc i cada vegada va a més.

2. Alegria: els colors que he escollit han estat el taronja, el rosa, el vermell, el groc i el verd. Primer vaig agafar el vermell perqué és el mes viu i el que dona mès vida, mès moviment, desprès ja vaig anar agafant els resta de colors. Els traços, les lineas són amb moviment, corves, perqué trobo que una linea recta sense moviemnt no té vida i l’alegria és tenir molta vida, estar content, disfrutar i quan disfutes no apres i per les corves volen dir no parar. Les taques dels colors utilitzats estan fetes per mostrar quins colors hem transmeten alegria.

La linea, el traç i el gest requereixen una eina, una superficie i un control de la mà.

Les etapes de dibuix per els nens i la seva evolució, són:

1. De l’anys als dos anys: fan primer el gargot incontrolat, sense orientar el paper ni triar el color. És el perioda d’experiemntació i descoberta.

2. Dels dos anys al quatre: el gargot ja està controlat, normalment són pals i rodones, ia questes formes les repeteix. També és uj periode d’experimentació i descoberta.

3. Dels quatre anys als sis anys: el dibuix ja es fa amb una intenció, és un dibuix esquematic. Organitza el papaer fent una linea recta que significa el sòl i on recolzara les coses que dibuixi.

4. Dels set anys als 9 anys: el nen explica la seva relació amb les coses,és un dibuix descriptiu. Explica l’espai amb efectes tridimensionats, la transparecia (que passa a dina?). Ja no hi ha la linea i les coses apareixen ordenades tot i que escampades i amb detalls.

5. Dels 10 anys als dotze anys: dibuixa la realitat de les coses amb una visio personal, de d’un sol punt de vista. El dibuix ha de ser perfecte.

Podem trobar moltes linees en la nostra vida quotidiana i poden distingir les següents:

- Línea i natura, ja que la natura ens proporciona molts tipus de lineas.- Linea i entorn, els nsotre entor ens proporciona milers de linees, per exemple,

amb les balles, al camp, les canyes, els arbres, rajoles, etc.).- Linea i cos, quan els artistes es pinten sempre apareix alguna linea.- Escriptua, principalment en els simbols i juga amb la superficie.- Moviment, una linea i una taca de color dona el moviment, el qual depen del

moviment que se li doni a la linea, també dona l’harmonia.- Linea i taca, de vegades es pot confondre el que és una linea o una taca.- Linea i espai, utilitzant materials donant-lis forma, per exemple el filferro que ja és

una linea si el doblegues vas fent linees.

Alguns refrents artisticc que treballen amb les lines poden anomenar:

- Hans hartung: el tipo de traç i de pintura que fa és molt gestual i contundent, amb lines verticals, horitzontals, inclinades, etc. El seu estil és primitu. En l¡obra “Composition P1960-14”, espot observar les diferents lineas i traços, que unas són mès rectes, altres són corbes.

Composition P1960-14

- Penk: el seu tipus de gest és totalment primeri, tot i que despres és mès desestructurat. Els color que utilitza són blanc sobre negre o negre sobre blanc. En aquesta obra es vweu clarament quin tipus de linea trablla i que cada tipus el fa independentment i no barreja entre ells. I a partir d’aquest fa un dibuix amb sentit com en aquest cas una persona.

- Juan Uslé: fa una pintura molt estructurada, treballa molt amb el curró. Treballa amb la fotografía, ho plasma i combina colors, superficie, etc. A l’obra “Líneas de madera” s’observa una clara estructuració tot horitzontal i recta i linees del amteix gruix o primes o gruixudes.

- Dubuffet: treballa l’escultura, amb els colors vermell i blau i el que volia era omplir la superficie de l’escultura amb diferents lineas. En aquesta obra anomenada “ Monumental Sculpture from the Hourloupe Cycle” es veu com les escultures estan pintades a base de linees quasei be totes curvades i els espais els convina amb els dos ocolors blaus i vermell i alguna linea itercalda també la fa de color.

Monumental Sculpture from the Hourloupe Cycle

- Calder: treballa amb filferro i chapa policromada. Va inventar els mobils del bebès. L’obra “La estrella” esta feta amb filferro el que aguanta i els adornos amb chapa policromada, tot i que la seva forma no es veu clament que sigui in mobil de bebé.

La Estrella

COLOR

Fins ra hem treballat el color llum “Freqüéncies i ara treballerem el color material. Tot i que seguirem treballant la linea, el traç, el moviemnt, el dibuix i la textura.

Per fer-ho hem utilitzat pigments alimentaris, amb els colors primaris (magenta, cian i groc) i una massa feta amb farina, aigua i sal (perqué no e sfermenti) i es possa tot a bullir, per cada un de farina possarem tres d’aigua.

És un treball molt sensitiu així que com a eina es treballa amb les mans, ja que és molt important la textura, peruqé pot ser espesa o liquida.

Per poder treballar sobre paper s’ha de posar aigua amb una esponja humida.

L’objectiu és experimentar amb els diferents materials, concretament amb les textures, els volums que es poden produir.

A continuació explico algunes de les textures que es poden crear i com es poden crear i com s’han fet alguns dels colors:

- Per veure com quedaven sobre la massa els colors vaig posar els tres tons per separat.

- Ara ja comecem a experiemtnar la textura i la barreja dels tres colors alhora.

- Posem la mà de costat tocant el lateral al paper i la movent allisant tot i aconseguim una textura fina.

- Per aconseguir aquest color chocolata he barrejat tos tres colors i he anat afegint el color vermell fins aconseguir el to. Per fer la textura aquesta he passat el puny.

- Per esborrar el dibuix anterior, he estirat un sol fit i le anat passant horintzontalment per aconseguir linees amples.

- Per provar diferents textures amb una mica de volum irregular, vaig estirar un sol dit vaig començar a enganxar-lo i treure’l ràpidament.

- Per convinar dos textures diferents vaig crear un palt d’espaguetis fet amb la llema dels dit i al mig amb un dit estirat:

- El resultat d’aquesta experimentació amb aquest colors ha estat el següent, on vaig intentar reunir totes les texture fetes de les diferents formes dins del mateix papere alhora:

Per experiemtnar amb altres colors vaig fer unde nou:

- Vaig voler fer el color verd, així que vaig barrejar el groc amb el blau. I vaig posar mès massa per poder crear un relleu.

-

- Per canviar radicalment el color i veure un contrast amb una textura diferent vaig afegir el color groc i magenta i vaig fer una textura amb la llema del dit.

- Aquesta és la textura aconseguida a partir de posar trossos de paper a sobra i premer bé peruqe la massa sortis.

- El resultat d’aquesta experimentació ha esta la següent:

Les diferents textures aconseguides vistes en detall han estat les següents i com es pot observar hi ha puntets que són els pigments que no s’han barrejat:

- Una passada amb la mà.

- Relleu i el color marró sobre posat sobre el verd.

- La textura que queda quan treus el paper.

- El relleu i la forma que deixa “l’esquitaxada” feta amb el dit.

Un cop experimentat i descobert tot aixó individualment, vam fer-ho a la taula sobre paper

d'embalar plasmant tot alló que ens deien (el mar, una tempesta, pluja, amb el puny, un dit,

tres dits, les dues mans alhora, etc.), i vam aconseguir una gran varietat de colors com els aue

es poden veure a continuació:

I el resultat total va ser el següent:

Aquest tipus d’activitats per els nens és molt important ja que potencia i treballa les habilitat motrius.

Els nens quan no coneixen acostumen a descobrir amb els dits i hem d’ensenyar-los a observar, acostumen a agafar el color que tenen davant, el primer que veuen, els grans el que hem de fer es fomentar-los que han d’escollir un color per les raons que siguin, un color, dos i crear-ne de nous i aquesta activitat va molt bé ja que et permet canviar de coolors les vegades que vulguis i així alhora treballar les colors primaris i veure que a partir d’aquest es poden crear de nous i de diferents tons segons la quantitat de cadascun que hi fiquis. I és a partir dels tres, quatre anys queja han de saber crear nous colors i saber barreajr i fer diferentsd tons.

A tot aixó s’arriba a partir de l’experimentació, jugant, anant fent mica en mica.

Per poder treballar amb aquest materials a l’escola s’ha d’utilitzar pintures que es puguin dissoldre amb aigua, com per exemple les aquareles, la pintura plastica i les tempres, tot i que el resultat no és el mateix.

Aquesta massa com que es pot esborrar el dibuix i crear-ne de nou, el nen pot seguir investigant i experimentant noves textures i colors.

VALORACIÓ PERSONAL

Fent aquest treball m’he adonat de la importància que té el dibuix en l’aprenentatge del nen i tot el que pot arribar a trensmetre i dir.

És molt important, el no passar directament a treballar, sinó que primer s’ha de donar a conèixer la matèria, el que es pot fer, amb quins materials s’ha de treballar, etc. El que et fa sentir el material, el que sents i els records que et porta un cop ja està fet, és a dir tot el que et pot arribar a aportar.

Les mestres han de ser molt observadores, que quan els nens fan la feina estar atentes per saber les seves necessitats, comportaments, possibilitats, actituds, la seva evolució conforma es van fer sessions, etc.

Quan es treballa el color, he vist que els nens van directament al que tenen davant cosa quie jo pensava que desde ben petits escollien el coor que necessitaven i volien.

Els nens treballen millor i aprenen mes si els deixes treballant lliurament, és a dir, no introduir directament el tema sino exposar-lo i deixar que observin cadascun al seu ritme i per desició propia començar a experiemntar.

He apès també que és molt important ensenyar-los el que estan treballant, en la vida real, que ho puguin tocar i jo pensava que amb una foto ja era suficient, amb un dibuix, etc. I no é saixí, necessiten tocar, per descobrir i poder comparar i sobretot que s’ho facin seu, que sentin.

I que un cop s’ha treballat no oblidar-ho, sino posar en algun raco d ela classe alguna cosa que ho recordi.

Tot això també ho he vist molt més clar amb els exemples passats a classe en forma de Power Point i de vídeo, que ho he trobat molt interessant la oportunitat de veure exemplificat d’aquesta manera.

En definitiva que la plàstica ajuda molt al desenvolupament del nen en tots el sentits, no és simplement dibuixar per dibuixar.

I realment crec que és totalment necessari que les escoles tinguin o introdueixin una assignatura, un racó, un espai, per utilitzar la plàstica, ja que ajuda a desenvolupar molts aspectes important en un t¡nen. ...........................................

FONTS D’INFORMACIÓ

· Text:

-,Classe:

Powers Points de referents artístics i d’activitats de nens.

Vídeo del projecte de Magaluzzi.

Dossier de fotocopies d’articles:

· Abad, Javier. “El missatge cultral de l’infant a través del dibuix” [Article]. Guix d’infantil (juliol-agost 2006), núm. 32, p. 5-7· Ruiz de Velasco, Ange. “Del paler motor al plaer visula” [Article]. Guix d’infantil (juliol-agost 2006), núm. 32, p. 8-11· Bonàs, Meritxell. “Avui dibuixem? Imatges per conviure amb els infants” [Article]. Guix d’infantil (juliol-agost 2006), núm. 32, p. 17-21.· Marín Viadel, Ricardo. “El dibujo infantil: tendencias y problemas en la investigación plastica de los escolares”

Apunts.

- Exposició “Freqüencies”:

Apunts.

Folletó “_RTS S_NT_ MÒNIC_”

-,Revistes:

Guix d’infantil.Graó.

-,Webs:

images.google.es

· Imatges

Power Point.

Fotografies dels processos. Eulàlia Merino.