1

Un any perdutCrònica de 12 mesos

de Govern de CiU

2

#1 Un any de retallades sense criteriEl Govern no ha sabut atendre les persones. Al 2011 els catalans han vist empitjorar els serveis públics essencials. I amb els pressupostos presentats, al 2012 seguirà la davallada.

EN SALUT: De 9.883M€ al pressupost 2010 a 8.821M€ al pressupost 2012Reducció d’equipaments. Reducció de serveis. Reducció d’horaris. Increment abrupte de totes les llistes d’espera. Reducció de plantilles. Pressió generalitzada sobre els professionals. Retalls al servei d’emergències. CONCLUSIÓ: UNA PITJOR CONTRIBUCIÓ A LA QUALITAT DE VIDA I A L’ECONOMIA DEL PAÍS. UNA RETALLADA INJUSTA QUE RECAU ESSENCIALMENT EN ELS QUI NO PODEN PAGAR-SE UNA SANITAT PRIVADA.

EN EDUCACIÓ: De 6.309M€ al pressupost 2010 a 5.470M€ al pressupost 2012Supressió de la sisena hora. Increment d’horaris del professorat. Reducció de recursos corrents als centres. Abandó de polítiques de qualitat com el EduTIC. Aturada de les inversions compromeses i bloqueig d’inversions en curs. Trencament del principi d’igualtat en l’accés als centres. Reducció dels ajuts i beques als alumnes amb més necessitats socio-econòmiques i pedagògiques. Reducció de les subvencions a les escoles bressol.CONCLUSIÓ: S’HA ESQUERDAT PERILLOSAMENT EL PACTE EDUCATIU ASSOLIT AMB LA L.E.C., A CAUSA DEL TRENCAMENT UNILATERAL DEL CONCEPTE DE SERVEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA PER PART DEL GOVERN DE CIU

EN SERVEIS SOCIALS: De 2.110 M€ al pressupost 2010 a 1.996M€ al pressuport 2012Retallada salvatge de la PIRMI, en ple mes d’agost. Inacció conscient envers les famílies sense cap recurs degut a la pèrdua de la feina. Reducció a la meitat dels nous entrants en la Llei de la Dependència. Eliminació de l’ajut per infant a càrrec. Bloqueig del desplegament de la Llei d’Acollida.CONCLUSIÓ: EN COMPTES D’ENFORTIR LES POLÍTIQUES DE SERVEIS SOCIALS, EL GOVERN DE CiU HA DEFUGIT LA RESPONSABILITAT D’ATENDRE AMB MÉS RECURSOS LES PERSONES MÉS AFECTADES PER LA CRISI.

I les retallades s’han multiplicat en el transport públic, l’habitatge, la cultura, els serveis penitenciaris, l’atenció als joves… a tot arreu on l’acció pública intenta equilibrar les diferències i enfortir la cohesió social.

3

#2 Un any perdut per combatre la crisi

De reduir l’atur a la meitat, a tenir 55.000 aturats més. I el pitjor, el suport a les persones en atur ha estat el gran absent de les polítiques del Govern Mas. Les convocatòries de cursos de formació han arribat tard i malament. Els plans d’ocupació local, el projecte Inicia a la creació d’empreses… tot ha quedat durant més de nou mesos estroncat.

La cimera contra la Crisi va ser foc d’encenalls. Hem passat un any sense teixir aliances de fons amb els agents socioeconòmics, els partits polítics, i amb el conjunt de la societat sobre com encarar la situació econòmica del país. Només a darrera hora s’ha anunciat una re-edició de l’Acord Estratègic iniciat al 2005.

Els anuncis d’ERO en empreses del sector industrial s’han anat succeïnt, sense que el Govern hagi estat capaç de tancar un Pla de Política Industrial que consolidi els principals sectors

tractors de l’economia catalana. Sovint el Conseller Mena ha semblat més comprensiu amb les raons de les empreses multinacionals que amb els treballadors afectats

El sistema financer del país s’ha reconvertit i recomposat sense intervenció del Govern de Catalunya.

La manca de mesures i d’acció decidida de Govern en l’àmbit de l’economia real ha estat la tònica.

4

#3 Un any de geometria variable erràticaEl Govern ha volgut aparèixer davant l’opinió pública com disposat a pactar amb tots els partits. Però la veritat és que el seu soci preferent sinó gairebé exclusiu ha estat el PP.

El Govern va simular que volia pactar el pressupost del 2011 amb el PSC, però en cap moment es va dirigir a ningú per iniciar una negociació. Finalment, el PP va recolzar els comptes del Govern pràcticament a canvi de res.

El PP ha jugat a fer veure que votava amb l’oposició mocions contràries a les retallades. A l’hora de la veritat, pactes de darrera hora o rectificacions in extremis han impedit que es formessin majories per aturar les retallades més injustes.

EL Goven va fer creure que acceptava pactar el contingut de les lleis Òmnibus amb el PSC, però les discussions en ponència sempre han tingut una majoria de facto CiU-PP, i les esmenes parcials del PSC han estat gairebé sempre rebutjades.

5

#4 Un any allunyat dels ajuntamentsL’augment del rol institucional i de la transferència de recursos cap als ajuntaments va ser un dels elements principals dels governs de progrés. En només 365 dies s’ha deixat perdre aquest capital.

El pressupost de 2011 va reduir de manera molt marcada el suport al món local, tant pel que fa a despesa corrent (-11% en el Fons de Cooperació Local) com en les inversions pel PUOSC (-49%). Les aportacions reals de la Generalitat han passat de 1922M€ al 2010 a 1643M€ el 2011, és a dir un 14,5% menys, superior a la mitjana de baixada del pressupost.

El Govern no ha donat prou suport als ajuntaments més grans davant les allaus de persones demanant ajut per no tenir cap feina ni ingrés . A més s’han retallat partides en serveis de prestació conjunta com les escoles bressol o el transport escolar, sense oferir alternatives.

El Goven no ha tret convocatòries de la Llei de Barris ni de totes les figures de suport existents en l’àmbit de polítiques territorials, tot i que va votar a

favor de fer-ho en el Parlament. S’ha revertit així el principal esforç de cohesió socio-territorial dels darrers 30 anys a Catalunya.

El Govern manté un deute creixent amb els ajuntaments que amenaça d’ofegar aquells que més dependència tenen del suport de la Generalitat.

6

#5 Del nou Estatut al des-ConcertEl Govern ha volgut tapar el rendiment molt apreciable del sistema de finançament en vigor i les possibilitats de futur que dóna. El seu escenari alternatiu trontolla després del 20-N.

El sistema de finançament previst en el nou Estatut ha aportat molt millors rendiments que qualsevol altre sistema anterior. Pel primer any liquidat 2009, 2.421M€ addicionals, situant Catalunya clarament per sobre de la mitjana de les CCAA.

L’escenari que hores d’ara es dibuixa per la resta de la legislatura és la d’un govern que no ha volgut fer de l’Estatut el seu full de ruta institucional, i que a canvi, ens proposa uns eventuals pactes amb el PP que només pot subscriure en situació d’inferioritat, atesa la geometria adversa que li suposen la composició del Parlament i el Congrés. Una fugida endavant sense cap programa.

Els incompliments de l’AGE respecte la liquidació dels 759M€ de la DA 3ª i de la bestreta sobre el Fons de Competitivitat no tenen justificació. Però el Govern ha renunciat a aprofundir en el sistema de finançament vigent, renegociable a partir de 2013, per

embarcar-se en un nou model sense base estatutària i sense majoria política a les Corts.

7

EL PSC, una oposició responsablePere Navarro ha fet una declaració pública i formal de mà estesa al Govern, atenent a que la situació que viu Catalunya és excepcional.

Vàrem facilitar la investidura del President Mas, tot signant un document de compromisos que el Govern no ha respectat.

Vàrem promoure la convocatòria de la Cimera contra la Crisi, de la qual el Govern en va extreure les recomanacions que va considerar i encara no n’ha explicat el desplegament.

Vàrem redactar un document de marc pressupostari alternatiu pel 2011 que el Govern va ignorar. Tanmateix al 2012 sembla iniciar una nova política d’ingressos (mal plantejada, però) tal com plantejava aquell document.

Vàrem facilitar la tramitació de les Lleis Òmnibus, tot i que en el seu articulat gairebé mai CiU ha estat realment oberta a pactar-ne els continguts amb nosaltres

EL NOU PRIMER SECRETARI DEL PSC HA ENVIAT UN MISSATGE CLAR I SINCER DE MÀ ESTESA AL PRESIDENT MAS DE CARA ALS PRESSUPOSTOS DE 2012, AMB LA VOLUNTAT DE CONTRIBUIR A CORREGIR EL QUE PER NOSALTRES SÓN ELS SEUS DEFECTES.