Una línia evolutiva contínua entreels animals i els humansEDUA¡D PÚNSET

La confecció de la lljsta hjstóica de les raons adduides perdemoslrar la singxlanlal dels humds en relació ar¡b la restadels a¡imaLs podria semL,larjocosa si no fos per I esquineament emocional que suposava per a delerminals col lectiusde ilósoh leólegs i fnls r lot cjentifics Ani lorma pan delconsens cientjnc elconceptede co¡r¡üentre eLs Lu]s iels al

Es lracta d u¡a llnia en paraules de Io¡¡ Bo¡¡er prolessoremérit d Ecologia j Bioiogja evolu¡va a La Universitat dePrjnceton que va a¡ar evolucionant peró que no exhibeix

drpL..o ou \o.óaoó\ 'é oL!

Solament nosaltres podem labicar eines aft-maven Frns

que es veren desautontzats qu¡¡ la ciéncia mostrava els xim'panzés fabricant les seves própies eines per extraure 1ér

'SoLamenr nosalr¡es podem parlar'. canvi¿ven de terq Fjns qLLe la cjéncia elsdesautontzava de nou en demostra¡ I exisléncia de llengrualge també en Laresta

'Solamenl nosaltres lenjm conscjéncia de nosaltres mateixos repljcaven després impertéÍits els mateixos col lectius Fnls que la ciéncia mostrava que elsxr,np¿izés es reconeixjen a simatejxos davant deLmrralL

"Solament nosaltres som capaqos de c.ear simbols contrnuen hlant unes darrere d alires tes suposades drfer¿ncres entre els homimds ilaresladels animalsAquesi cabdell no té li

La cténcra ha contnbull decisivament a normaLrlzar eLconceple de cor¡nu a qu¿s aL ludia abans en aconseguir mesurar per pimera vegada processos emoctonals i eLseu impacle en delemjnats o¡gans cerebrals. com I estr¿s en Lhrpocamp La possibilitat de mesurar lln:ácies a les noves tecnologies de tomolnafiaper emrssió de positrons o ressonáncia magmélrca va pemetre que la psrcolo

$a r la qestió emocional ent.essrn de ple en el camp de I análisi cientjhcalr::xt;ttn'xl

El paper de Charles Darwin

Darwin va saber resoldre un interrogant heretat que no era f¿cil desentranyar. Filósofs i teólegs haviendeixat ben clar, abans que ell, que quan es constatava l'existéncia d un disseny o funció calia bus-car-ne un autor o creador. La gran contribució de Darwiñ va consistir a explicar la complexitat orga-nitzativa ifuncional dels éssers vius com a resultat d un procés natural -la selecció ñatural-, sensenecessitat de recórrer a un creador o altre agent extern. Els profusos i cañviants orígens iadapta-cions dels organismes es van situar també -i ño solament el regne inanimat- en els camps de laciéncia.

DarwÍn acceptava pertectament que els organismes estan dissenyats per a deierminats propdsitst és a dir, queestan organitzats funcionalment. Els peixos estan adaptats per a viure en Iaigua, i els ronyons, per regular la com-posició de la sang. Peró Darwin va oferir també una explicació natural del disseny. A partir de llavors es podienexplicar comportaments intencionats dels éssers vius com a resultat de lleis naturals expressades en processos

Els á.imals lenen capacitats quees desco¡ex¡en la !¡s pocs a¡ys

EDUARD PUNSET ENTREVISTA

E. PuNsEr: Els gorilles tenen maa premsa, no?

J. SABATER: N,4olt r¡aa premsa ¡a¡xó ve des de unyive delseglepassal, d un explorador Írancoar¡ericá que es dea Pau DuChai

Ll, que va exage€f a feroctat d'aquests pacíÍics lranqu s ani

E. PuNsEr: l\4lra, el que és curiós és que desque hem arrbat a seu rec nte assenyao e

xir¡panzé- ha fel !ns quanls ntenis d'apaudiunes vegades, de cfdar nos Lrna mica l'atenció,

com sr de veritat volgués comunicar se, no?

lordi Sabaler Pi

¡dcelona, 1922. És primal¿legi especialisla en l'estüdl delcomponamenl dels animals.Ha estat proiessor d'liologia ala U¡ive6ilal de Ba(elona. Es

aulor de nonb¡oses aporla-cio¡B cie¡tiliques sob4 con'ducles cullurals en divssesesp¿cies, enlre les quals des-la.a el seu d€scobnm€¡t de lá

utililzació d eines ¡e! pan dek ximpanzés.

Jordi Sabater Pi

J. SaBATER: Es reconeixe¡ davant de nriral. Aquíve la nocióinc us¡va de lo:lo sóc jo, tu ets tui dos éssers diferents. Alxó

fa mot poc tea¡ps no se sab a i és molt important perqué voldlr que en el procés d evo uc ó cerebral s'ha passat un es-glaó realment tra¡scende¡ta : e r-oconeixement de seu prop

[ -"lpd /e e Pe a a'nPP 01 _

I En condicions experimentals, I -r"" ¿ n-or ró r¿.o..re-LoI podem ensenlar cinc.centes I oe td d.. "pd.r. ro. a- ta rror uL¿rI ponules als ximpanzés. J r¡ o.ll . ctó. ¿p¿,é . o. td | .r)t .

sims. O!an una ma¡e perd elseu f

J. SaBATER: Ell nt-onta con¡un¡car-se e que passa és que no

sap com fer ho i nosatres..

E- PuNsFri lj/lenys.

J. SABATER:N¡enys encara;ellla uns gestos que, en f són i¡le l-gibles, perd nosaltres quasi no sabem fer res...

E. PUNSET: Se ns ha d t des de ben pelts que som lota mentdiferents dels anlmas luna de les coses que ens deen és'Els per exemple, no saben parlari ien canvi 'home sap par

ai no? Oué els d us quan et lrobes ar¡b alxoi

J. SaBATER: Constanlment e s d uen aixoi h ha una barera, una

fossa immensa quasi inlÉnquejabe, i aixó no és ver¡tat. E ls nosaben pa¡lar, naiuraiment peró tenen u¡ s stea¡a de con¡unicacló compex En condicions de captivital poden uliltzarf ns acinc-centes paraules d ferents.

E. PuNsFr: Enfe ells?

J. SaBATER:Amb nosatres. Enlre ells no sabem, perq!é intenlernque e s aprengui¡ a nostra nosaires no coneixem a seva comun cació, axi que estem en un p a de desigualtat En s¡tua-cons exper mentals pod-or¡ ense¡yar c nc centes parau es als

xlmpanzés, i aconsegueixen ut |izar pronons perso¡a s E ls

tenen consc éncia del seu paop esquema...

E. PuNsFr: Escolta, aquest és un alfe argumenti se'ns ha d¡l:'Som d ferents perqué e s no tenen consc énc a no tene¡ consciénca de si mateixos' no? El coneixement del que són. enca¡v els homes sique tenirn co¡sc éncia

J. SaBAT-p. De o "r

qre ler e r -'l e:qLe-nd oel .eJ propr é"-e,Els saben que són diferents dels alres.

E. PuNsFr: Escolta, elx mpanzé es reconeix, a més a mirall, no?

entra en un eslat de depressió que li poi durar r¡esos.

E. PuNsEr:Texp caré u¡a cosa que és mot dific no qualifca¡d 'esquema d nte ligénca slpero¡compartt' en elsenti que'uU tza elpsicóeg N choas Mack ntosh.I/lasseguren que h ha

xinrpanzés, no sé en quin lloc d'Afr¡ca quequanarribalestacóseca i no h ha aigua han aprés a no beure dels to s amb a¡-gua putrefacta, ¡ que per ev¡tar maal¡es infeccioses, llavors ex

caven, peforen pous per beure ajgua ¡eta.

J. SABAfEF: A¡xó nosatres ho fiem exper¡menial en un estudi al

Se¡egal, a la ¡egló de Niokoo Koba que és una regió semide-sértica. una saba¡a molt árida. A ells no se'ls ocorre beure lag,"pf loll¿d¿ ¿r gpi-lo l¿ -fp lv¿-nFf Lp\ aó1poL i

beuen a gua fresca.

E. PuNsFr: laquesta experiénca que adquireixen, d guer¡,aqlesta nnovacó que fan, com la t¡ansmeten als alres?

J. SABATEF: Es transmel cu tura menti e s joves ho observen, elsatres ho observen, ho aprene¡,lorma parl de seu patrlmonicultural ia¡xo la cont nua.

E. PuNsET: En lloc de ser un espectacle que miren'r en els zoo J, SaBATER: Estc convenqui que f ns que no es va descob¡ir e

ogics noheuintentatmaie¡senya¡losalgunacog¿2E5adr, foc, l home niav¿ als ¿rllres com ho fan avui dia e s x mpanzés

no podrien aprendre a escombrar per exer¡pe? Per qu¿? Perqué l'hor¡e no té vsó nocturna. La retna de

J. saBArER: Noré senrt per a e s. per a e,s no;no esran rers pe, i,X:ffJi:,",!'H"ift':j"t"i:::H?:::::t::5J:i::";aóo e{e\'o e\ e\\seqüe /o f a \ , ió e ro\ l| Ja oe oos , de a*ru,*n.sabana, d'eslepa, d-o selva . Alguns dtuen que st féss¡n el que

tu d us, a llarg term ni un gorilla, un xi¡'rpanzé es En co¡seqÜéncia, els honrín ds no po

transformara en un hLrmá. No, no, no absol! I I d en dorm r a tera; si dormlerl a terra

tament no. Ells van en un alre sen , no nan I Els lrornes veiem els animals I es cleuoruu"n es clepredaclors, va¡cl escombrar .. No hem d human lzar los, perqué | simplemert con uns se¡vido¡s I h¿ver cle refugiar se as aóres. Famgmai no se*n humans.

L nostresj i o¡i¿ no és verítat ! fif l"?ljl,iL"i,X""iilrJX,ili:i;|,ii

E. PUNSET: Fixa't en aque|xlmpanzé Fauna rnoment, aliberarse de escav¡tudbona esto¡a que estem aquíi, óbvament, está ulilltz¿nl elpa per clenomrn¿¡-t¿ d¿lgLrn¿ nrane¡a de dormir en els nius de s

nsereix en a roca amb lesperanQa qle a sota hi h¿gi ¿ guna ! mpanzés, a le! copes dets arbres.cosarno sé e qué...

J. SaaarER: Una recorapensa.

E. PuNsEl: Una recor¡pensa? Després tre! el pa ¡se'l posa aa boca no?

J. SABATER: Fa fenta anys es va descobr r que els x mpanzés

fabrquen eines simpes (pals d una grandária delerminada)perobteni térm ls. Si t'h f xes, aqLrestes rcques són una im tac ó en

certa manera, de term ters de sabana ¡ en comptes d-o posarhi térmils (perqué aqui no h ha térr¡ ts) h posem una m ca de

E. PuNsETi I de cara al futur, tu com veus aquesta re ació es

trar¡bótlca nostra amb els animals?

J. SABATER: Jo aquesta relacó amb els animals la veig trAg ca,

Es homes veuen els an mas, s mplement, coÍr uns serv¡dors

nostrestlaxd no és vertat. Els an mals, fins itot es plantes són

es nostrcs gerr¡ans, perqué compaarim una bona part de nos-

tre ADN Nosaltres tenim un ADN com elde les plantes i més en

cara en el cas de la resta de mar¡ifers,

E. PUNSET: tu d us que algun dia ens duran als fibuna s s con-tinuem sent tan despielats amb a ¡esta dels an mals.

Aquest descobr ment demostra que ells són cap¿qos cultur¿ J. SABATER: Les generaclons futures ens lutjaran de la matexar¡enl d aprendae a fabr¡car elnes s mples, fins tot¿ut tz¿rob mane,a qre nos"alt,es Jutgem -ats que ia cenl anystenen esjectes natLr€ls per a ajudar a fabrcar aqlestes e nes. Axd és caus. Recorclem que fa tan sols poc més de cent anys que a!n, co¡d'rcta .)'r l'rral Espanya es va abolir de tot 'esclavitucl.

E. PUNSFI: Escolta Jordi, a veure:tu has dit que no soament no

esiem lan luny d'aquests animals s nó que comencem d una

manera molt semb anl. deies sembla una barbartat que sequrament niavem a a copa dels arbres gual que molts d'ells.

E, PUNSET: tu creus que ar bara Lrn d a qle aboli¡em

J. SaBATER: Jo crec que la humanitat va en aqlrest camíi el que

p¿s d -" q-e " ld nar n¿ " -o ql-o¿ a'l arir¿^.

> REFLEXIONA

1 . La capacitai de tabicar ejnes o la uti ització d un enguatge,són caracte¡isliques exc usivament humanes?

2. au¿ és la selecc¡ó natura de les espécies? Corn inllueix enIevolució d aquesies?

> ACTUA

3. Analilza la teva aclilud cap als an mals. creus que ede dacord amb a visió que la ciéncia moderna té sobre ells?

4. Dóna la ieva opinió sobre la ui¡lització econdmica que femavu d¡a de diversos an mals.