Una nova vella masia - Consorci d'Educació · i finestres i em passava tota l’estona construint...
51
Una nova vella masia Gràcies a en Pol per la seva ajuda i a en Jordi pels seus consells.
Transcript of Una nova vella masia - Consorci d'Educació · i finestres i em passava tota l’estona construint...
Una nova vella masia
Gràcies a en Pol per la seva ajuda
i a en Jordi pels seus consells.
2
ÍNDEX
Objectiu del treball 3
Introducció 3
Estat actual de la masia 6
Introducció a la masia 6
Localització de la masia 8
Descripció de la masia 9
Plànols de la masia en l’estat actual 13
Avaluació de la masia 20
Remodelacions que es plantegen en aquest treball 23
Remodelacions a la casa 23
Plànols de les remodelacions 29
Explicació dels nous usos de la masia 35
Plànols de la masia remodelada 37
Conclusió 43
Bibliografia 44
Annexos 45
3
Objectiu del treball:
El meu objectiu inicial era fer un disseny d’un habitacle nou o remodelar-ne un d’antic.
La idea d’una remodelació es va transformar ràpidament en la remodelació de la masia
familiar, per fer més confortable i adaptar-la millor al clima i les necessitats actuals.
Introducció:
Quan ets petit i et fan els primers regals d’aniversari cadascú prefereix una cosa
diferent. Alguns volen bicicletes o patins perquè els hi agrada la velocitat, d’altres
prefereixen pilotes o materials de metge, alguns els hi agraden les nines i ninots i n’hi
ha que els hi agrada els sets de construcció.
Jo sóc d’aquests últims. A mi m’agradava tenir cases de Mecano i Lego. No pas per
jugar-hi sinó que el que m’agradava era muntar-los. La meva mare ens explica que quan
ens regalaven, a mi o al meu germà, una capsa de Lego o jocs similars jo sempre volia
muntar-lo i el meu germà el que volia era jugar-hi, així que quan a casa arribava un joc
el meu germà me’l donava per que jo el muntés i quan estava muntat ell hi jugava.
Mai jugava a algun joc ja muntat.
Amb els Playmobil em passava el mateix. Tenia una caixa amb parets de castells, portes
i finestres i em passava tota l’estona construint grans castells o casalots i situant les
peces per tal de construir amagatalls secrets i passadissos.
Quan a classe de plàstica ens deixaven temps lliure feia plànols de cases i edificis i
imaginava que eren reals. Feia dibuixos de cases en llocs remots o edificacions
subterrànies amb túnels que les connectaven i tubs de ventilació, amb passadissos
secrets i cambres ocultes.
A vegades simplement dibuixava ciutats romanes amb la muralla i les cases de la gent.
Feia dibuixos tant grossos que ajuntava diversos fulls DIN A4 amb cinta adhesiva.
Amb els anys vaig passar del Lego al Warhammer però no vaig arribar-hi a jugar mai.
El que sí que vaig fer va ser un taller al celler on construïa maquetes fetes a mida
d’aquestes miniatures.
També vaig canviar els dibuixos de cases fantàstiques per plànols d’habitatges però
sempre hi feia una habitació amagada o alguna cosa que la fes especial.
De mica en mica m’ha anat agradant l’arquitectura i quan havia de decidir sobre quin
tema volia fer el treball, vaig veure que havia d’estar relacionat amb aquest camp. Vaig
4
pensar de fer un treball sobre la construcció o el disseny d’un habitatge, però com que
aquest ja esta molt vist se’m va acudir que potser seria més interessant fer-lo sobre la
remodelació d’un habitatge antic.
La meva família per part de pare es una família pagesa i han viscut fins fa quaranta-cinc
anys a una masia a Sant Pol de Mar.
Hi anem sempre que podem (quan les competicions esportives de la meva germana,
meves i del meu germà ho permeten) i com que m’agrada anar-hi però li cal una
reforma vaig pensar que el meu treball podria ser la remodelació d’aquesta masia.
En un principi vaig pensar fer una remodelació interior i exterior de la casa i adaptar-la
a les noves necessitats i usos de la casa. Partint d’aquesta idea se’m va acudir que la
remodelació consistiria a fer habitable la casa per molta més gent que no pas la que hi
cap ara, i parlant-ne amb el meu tutor del treball va sortir el tema dels hotels rurals.
Llavors vaig començar a treballar la idea de que fos un hotel rural, i per tant havia de
transformar habitacions i cambres en desús per fer-ne habitacions, però va acabar
semblant-me insuficient, ja què seria nomes fer habitacions i banys nous i segurament
me’n acabaria cansant.
Va ser una tarda, parlant amb el meu avi que va sortir el tema dels restaurants i vaig
pensar que seria més interessant fer de la casa un restaurant. D’aquesta manera podria
transformar una part en vivenda i l’altra en restaurant i el treball seria més variat i
menys pesat.
Finalment és aquesta la idea que he seguit per fer el treball, transformar una masia de
pagès en una vivenda-restaurant.
He intentar fer el treball amb la mateixa precisió i professionalitat que ho faria un
arquitecte. Això és el que em feia seguir treballant en el projecte, imaginar que podria
ser real i que no quedaria abandonat en un calaix com molts dels dibuixos que feia de
petit.
L’últim punt que vull destacar és que per referir-me a les diferents dependències de la
casa he utilitzat el nom segons la funció actual d’aquestes. Perquè no us sigui molt
enrevessat seguir les explicacions he fet els següents dibuixos dels plànols de cada
dependència amb una llegenda amb els noms. D’aquesta manera podreu consultar-la
5
cada cop que no sapigueu a quina habitació em refereixo quan parlo de la cuina, el bany,
el celler, etc.
Figura 1: Imatge que representa els dos pisos de la casa amb les habitacions enumerades fent referència a les
funcions de cadascuna.
Planta baixa:
1- Celler
2- Entrada
3- Despatx
4- Menjador
5- Cuina
5.1- Llar de foc
6- Distribuïdor
7- Lavabo
8- Cort del cavall
9- Cort de les vaques
Primer pis:
10- Habitació
11- Habitació
12- Saleta
13- Habitació
14- Habitació
15- Habitació
16- Habitació
17- Guarda-roba
18- Bany
19- Graner
20- Teulada
21- Casa veïna
21
21
6
ESTAT ACTUAL DE LA MASIA
Introducció a la masia:
La masia es coneix amb el nom de Can Roca (la casa dels Roca), fent referència al
cognom familiar, i també amb el nom de Can
Roca Pagès, perquè fa més de cent anys, el
matrimoni que vivia a la masia eren l’hereu de la
família Roca i la filla de la família Pagès, i el
nom es va mantenir per error perquè la gent
pensava que el nom feia referència a la feina dels
que vivien a la casa (eren pagesos).
El primer document conegut signat per un tal
Roca fent referència a les terres és de l’any 1507
(Figura 2). Prové de l’arxiu d’Arenys de Mar i fa
que suposem que la primera construcció de la
casa es fes llavors, tot i no tenir-ne dades. Però
no deixa de ser una suposició.
L’any 1702 s’edifica la
casa actual, de diferent
distribució interior
respecte l’actual i amb
una sola teulada amb
punta de dos vessants.
És la base de la casa
actual ja que només se
n’ha fet algunes
remodelacions. L’any
de construcció de la
casa es va gravar una
pedra de sobre la finestra principal de la façana sud-oest juntament amb el nom del
propietari (Figura 3).
Inicialment la planta de dalt havia d’ocupar la mateixa zona que ho feia la planta de
baix, però no es va construir (ja fos per manca de diners o de necessitat). Prova d’això
Figura 2: Fotografia del document del 1507
Figura 3: Fotografia de la pedra amb el nom BRNATD Roca 1702 i el rellotge
de sol amb la data que es va fer (1751). Cal fixar-se en que les lletres E i R de
Bernatd estan unificades en una mateixa grafia.
7
n’és el suport on s’hi podria situar una biga i que no té cap funció a la casa (Figura 4).
A partir de llavors van anar arribant les remodelacions; l’any 1925 es van fer les tres
punxes a la taulada per tenir una certa alçada a totes les habitacions (Figura 4). Fins
llavors les habitacions laterals tenien un sostre baix.
Aquell mateix any es canvien els envans interiors de les habitacions, es passa de tres
sales amb els seus respectius alcoves a disposar de sis habitacions, més amples. Ja que
la família creixia.
L’any 1951 es fa el bany de dalt i més tard el de baix. Abans no hi havia cap bany i les
necessitats es feien a les comunes. N’hi havia una a un racó de la part superior de la cort
del cavall, i l’altre es va instal·lar més tard a on hi ha el lavabo de la planta baixa.
Aquesta última tenia un sifó per tirar aigua quan ja havies acabat.
En cap d’aquestes remodelacions no es va fer servir plànols de la casa i tampoc se’n van
crear de nous, per tant no en tenim cap plànol. A conseqüència d’això, els plànols de la
casa actual els he hagut de fer jo prenent-ne
mides (Figura 5); vaig haver de fer alguns
croquis de la casa on vaig apuntar amb llapis
les mides de la casa que anava prenent
(interior i exterior) per després fer-ne el
plànol.
A l’hora de passar els plànols a l’ordinador
moltes dades no em quadraven, ja que moltes
de les parets no acaben de ser rectes del tot i
tenen gruixos molt variats. És per això que he hagut de anar fent retocs als plànols cada
Figura 4: Fotografia de la cara nord-est de la casa on es mostra amb un requadre vermell a l’esquera de la imatge
la línia fins on arribava el sostre de la casa abans de les remodelacions de 1925.
També es mostra amb una circumferència vermella a la dreta de la imatge el suport de la biga sense ús ja
esmentat.
Figura 5: Fotografia feta mentre prenia les mides
exteriors de la casa.
8
cop que anava a la masia per prendre mides d’una manera més precisa i introduir-les
l’ordinador.
Tampoc tenim cap informació que expliqui o demostri alguna remodelació entre l’any
de construcció de la casa i el 1925, per tant hem de suposar que la casa es va mantenir
intacte fins aquell any, tot i que sembla poc probable sobretot en zones com la cort de
les vaques (queda millor explicat en l’apartat de Descripció de la masia de Can Roca
dins l’apartat d’Estructura).
Juntament amb la casa es va construir un habitatge adjunt, l’habitatge on hi vivien els
masovers i, amb el pas dels anys, es van anar construint masoveries aïllades per que hi
poguessin residir els pagesos que treballaven a la finca de Can Roca.
Actualment, i des del 1975, no hi viu ningú de forma habitual, i la masia només
funciona com a casa d’estiueig per part de membres de la família o per organitzar-hi
sopars i dinars familiars.
Localització de la casa:
La casa pertany al terme
municipal de Sant Pol de Mar, a
la comarca de El Maresme
(Figura 6). Es situa al afores del
nucli urbà, a 30 minuts a peu (a
través del bosc) i a 3 minuts en
cotxe del nucli del poble.
És fàcil de trobar ja que està
situada molt a prop de
l’Autopista del Maresme (C-31), concretament a l’alçada de la sortida 117.
La seva situació és força envejable, atès que està en el vessant sud de la muntanya i la
paret del nord-oest limita amb un petit turó, provocant què estigui a recer del vent, però
fa que sigui humida per aquesta banda. La petita vall que provoca el vessant on està la
casa i el vessant nord de la muntanya del davant fan que en període de pluges es creï un
torrent que omple el subsòl d’aigua.
La riera de la Vallalta (el territori que agrupen el terme municipal de Sant Pol de Mar,
Figura 6: foto satèl·lit de la localització de la masia (en un requadre blanc
i amb el nom al costat) respecte del nucli urbà (les cases de la part inferior
dreta de la imatge) i de l'autopista (la corba groga que travessa la imatge).
9
Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta) que neix al Montnegre passa pel costat
de la casa i també hi aporta aigua (durant els mesos més plujosos).
El Sol il·lumina la casa tot el dia, perquè tot hi haver-hi la muntanya, aquesta no arriba a
cobrir la sortida del sol, si que impedeix una major visió del mar, però permet veure
com surt el sol a l’alba.
Descripció de la masia:
Estructura:
La casa està formada per dos pisos i unes golfes*.
Com es pot observar, la casa presenta una estructura formada per tres blocs (en els
plànols que he fet estan situats horitzontalment) i que corresponen també a les tres
puntes de teulada i als respectius vessants (Figura 7).
Entre aquests blocs hi van situades les dues parets mestres* interiors que aguanten les
bigues juntament amb les parets exteriors. Les cambres i habitacions estan situades dins
d’aquests blocs, i no n’hi ha cap que
trenqui amb aquests blocs a excepció
de la cort de les vaques, cosa que fa
pensar que és posterior a la creació
de la casa (teoria que guanya pes
amb el fet que sigui l’única part de la
casa que no té un pis a sobre i que
tingui un gruix de paret diferent).
En aquests blocs hi van situades
perpendicularment les parets
interiors i les bigues que aguanten el
primer pis i la teulada.
El terra de la planta baixa està format
per materials diferents: pedra,
ceràmica, sorra i ciment. La part
central de la planta baixa que
comprèn l’entrada i el despatx estan
formades de pedra, i la part est de
Figura 7: Imatge dels tres blocs que formen la casa marcats en
tres requadres de línies discontínues en colors vermell, blau i
groc. A dalt la planta baixa i a baix el primer pis.
10
rajoles de ceràmica. Les dues corts tenen el terra de sorra i el celler el tenia de pedra
però ha estat cobert de ciment.
Les parets exteriors de la planta baixa tenen una amplada molt gran. Oscil·len de forma
molt lenta entre els 60 i 55 centímetres (parets de pedra), ja que no són exactes i el
revestiment a les parets de les corts no existeix..
El primer pis és totalment uniforme amb les parets exteriors de 60 centímetres totes (a
sobre les corts de les vaques no hi ha pis i per tant no hi ha parets exteriors que facin 55
centímetres de gruix).
Les golfes només són
accessibles parcialment, ja
que hi ha una escala que
comunica casa i golfes però
nomes a les del bloc central
(les del celler i les de sobre
la sala) ja que les altres
estan separades per una
petita paret (Figura 8).
La casa està orientada al
sud. Situada a mitja
muntanya i a l’est d’aquesta, de manera que la paret nord-oest de la masia és part de la
muntanya.
Està arrecerada dels vents pels turons i pujols que l’envolten, sobretot gràcies a la
muntanya que li fa de paret.
Es pensa que la casa no disposa de fonaments* profunds, ja que les parets mestres ja són
prou gruixudes per suportar tot el seu pes, però no es pot comprovar ja que no hi ha cap
document que pugui demostrar-ho o contradir-ho.
Temperatura:
Tot i el gruix de les parets de la casa, aquesta és molt freda al hivern. A l’estiu la casa,
però, es manté fresca. El celler i la cort de les vaques sempre es mantenen molt més
fredes que resta de la casa.
Les golfes són molt fredes l’hivern i molt calentes a l’estiu.
Figura 8: Imatge de la paret que separa les golfes del bloc central a les
dels blocs laterals. Els maons* es van col·locar recentment com a mesura
de seguretat per si algun dia una biga cau els maons aguantarien les altres
i impedirien que s’endugués la teulada.
11
Llum:
Les finestres de les cares sud i est són grans i aporten molta llum a les respectives
habitacions. Les de la cara nord són molt petites(Figura 9).
L’entrada, la cuina, el menjador, el lavabo de la planta baixa, la sala central del primer
pis i les habitacions de l’est i del sud tenen molt bona il·luminació natural. L’habitació
del nord-oest del primer pis, el bany d’aquest pis, el guarda-roba i el graner tenen una
il·luminació natural inexistent o quasi inexistent. Cap cort té finestres, es van tapar quan
es va abandonar l’ofici de ramaderia per part de la família Roca, fa més de 40 anys.
El celler té una
finestra molt petita
que fa que la meitat
nord del celler sigui
molt difícil de veure-
hi si no s’encén la
llum, la gran
obertura de l’entrada
al celler fa que a la
zona sud d’aquest no
es necessiti llum artificial per estar-s’hi.
A les golfes no hi ha cap obertura ni cap forma d’il·luminació artificial per tant són
totalment fosques.
La casa, com ja he dit en la Introducció de la casa, rep la llum solar tot el dia, des de
l’alba fins a la posta del sol.
Humitat:
Totes les parets de la planta baixa són seques a excepció de la paret oest del celler que
és la que correspon a la muntanya i és una mica més humida.
El terra de la planta baixa és més sec al celler degut al seu gruix. L’entrada té el terra
sec però una mica més humit que al celler (en dies freds i plujosos de tardor).
La zona més humida, però, és la de les corts ja que el terra és la mateixa sorra de la
muntanya.
Tot el primer pis i les golfes són seques. Només hi ha humitat a les golfes si s’hi fan
goteres (molt de tant en tant).
Figura 9: Fotografia de l’interior de la sala i de l’habitació nord-oest del primer
pis. Totes dues tenen la finestra oberta i el llum apagat, observeu que la
diferència d’il·luminació entre les grans finestres del sud-est i les petites finestres
del nord-oest.
12
Goteres:
La teulada presenta tres pics i per tant genera sis vessants al davant de la casa i al
darrere quatre.
Els vessants de la teula
que estan orientats cap a
l’exterior de la casa no
generen cap problema,
però aquells que
condueix la pluja cap a
les canals interiors
presentaven goteres en el seu inici (sobretot allà on es trobaven els dos vessants de la
teulada), i avui en dia encara se’n fan de tant en tant (si s’embussa el canal). Per
solucionar-ho es van col·locar, recentment, uns desguassos de plàstic entre els vessants
fent que conduïssin l’aigua cap a l’exterior.
Amb el pas dels anys també han sortit herbes i molsa a algunes zones de la teulada on
s’acumulava l’aigua (Figura 10).
Ventilació:
Totes les cambres tenen finestres i la ventilació és molt bona, a excepció de les dues
corts, el despatx, el bany del primer pis, el guarda-roba i les golfes que no tenen cap
finestra.
Salubritat:
Les obertures obren i tanquen bé, i per tant no hi ha animals de forma periòdica. Si que
alguna vegada s’han trobat alguns insectes o rates a les corts, però d’això en fa molts
anys, i dins la casa no se n’han trobat mai.
Només, durant la temporada d’estiu, hi ha orenetes al celler, ja que aquest no té porta
d’entrada, només una obertura.
Figura 10: Fotografia d’unes plantes que han crescut a una part de la
teulada de la cort de les vaques on s’acumulava l’aigua i la sorra a la
tuberia.
13
PLÀNOLS DE LA MASIA EN L’ESTAT ACTUAL:
A continuació venen els plànols acotats de la masia en el seu estat actual. L’ordre és el
següent:
- Planta baixa
- Primer pis
- Golfes
- Teulada
- Façana
- Secció A-A’
Tots els plànols són a escala 1/100 ja que són els exigits (Article 9) per la Normativa de
bars i restaurants vigent.
14
PLÀNOLS DE LA MASIA
PLANTA BAIXA: ESTAT ACTUAL - PLANOL NÚMERO 1
15
PLÀNOLS DE LA MASIA
PRIMER PIS: ESTAT ACTUAL –PLÀNOL NÚMERO 2
16
PLÀNOLS DE LA MASIA
GOLFES: ESTAT ACTUAL –PLÀNOL NUMERO 7
17
PLÀNOLS DE LA MASIA
TEULADA: ESTAT ACTUAL – PLÀNOL NÚMERO 12
18
PLÀNOLS DE LA MASIA
FAÇANA PRINCIPAL - PLÀNOL NÚMERO 16
19
PLÀNOLS DE LA MASIA
SECCIÓ A-A’ - 13
20
Avaluació de la masia:
Parets:
Les parets mestres (totes les horitzontals i algunes verticals en els meus plànols) no es
poden enderrocar ja que si es modifiquessin aquestes, la casa es pot desestabilitzar i
caure. Per tant només es poden enderrocar envans* i situar noves portes i finestres.
En un habitacle, si enderroques una paret mestra has de fer-ho amb molta cura i
assegurant-ho amb contraforts i una biga* capaç de suportar tot l’esforç que feia la part
enderrocada. Com més vella és la casa més perill hi ha a l’enderrocar* una paret mestra
ja que la casa ja està assentada i té molt més perill de caure.
Terra:
Per poder habilitar les corts per fer-ne habitacions cal unificar tot el terra de la planta
baixa i fer-lo tot del mateix material. El del primer pis no caldria canviar-lo.
Teulada:
Per evitar les goteres hi ha dues possibilitats:
- Canviar les teules actuals (que tenen més de cent anys i estan molt fetes malbé)
per teules noves.
- Canviar les teules actuals per plaques ondulades*, unes plaques de plàstic que
substituirien la funció de les teules.
Aquestes últimes són més barates i més fàcils de col·locar (però no de portar), ja
que són més grans. Tenen el problema, però, que si es trenquen has de canviar
més zona de la teulada, ja que són plaques de més d’un metre i mig de
superfície.
També existeix la possibilitat de col·locar plaques solars a la teulada, ja que com he
indicat anteriorment, el sol incideix tot el dia sobre la teulada. Les plaques solars no
impedirien la col·locació de teules o plaques ondulades ja que han d’anar sobre
d’aquestes.
És necessari netejar la teulada de tant en tant de la sorra i les fulles seques acumulades.
Fonaments:
El pes de la casa l’aguanten les parets mestres i no cal fer cap reestructuració sobre
aquests. Només caldria en el cas d’aixecar un pis nou, però no és el cas.
21
Il·luminació:
La llum solar no està prou aprofitada, caldria aprofitar-la millor. Això passa per les
següents solucions:
- Creació de noves finestres a les habitacions de la zona nord-est (dels dos pisos) i
nord-oest (del primer pis), perquè tot i no tocar-hi el sol directament hi arribi la
claror del dia.
Al sud-oest (on hi ha la façana) la il·luminació és bona i crear-hi noves finestres
faria malbé la façana de la casa (que es conserva des de la creació l’any 1702). A
la cara sud-est de la casa també es podrien obrir noves finestres, i això permetria
l’entrada de la llum del Sol del matí amb més intensitat i la visió del mar des de
la casa.
- Creació d’un pati de llum* a la zona central de la casa que distribuís la llum cap
a tota la casa. Aquesta solució, però, aniria en detriment d’alguna habitació ja
que ocuparia espai interior.
- L’obertura del sostre i de les golfes, que no s’utilitzen per res i són massa baixes
(de 1,2m al centre fins a 0,5m als extrems) per poder-hi fer habitacions, per fer-
hi finestres de vidre i així permetre el pas de la llum solar.
Aquesta mesura, però, no s’aplicaria a tota la teulada, ja que (per motius de
seguretat i per no afectar a la visió de la façana) caldria que una part d’aquesta
fos de teules o de plaques. També caldria instal·lar-hi un sistema de persianes
que permetés tapar aquest vidre durant els dies més calorosos.
Podríem triar una de les tres solucions o bé aplicar-les totes o algunes d’elles alhora.
Temperatura:
Un dels greus problemes a la casa és la baixa temperatura que hi ha l’hivern a aquesta.
En aquest cas hi hauria dues solucions:
- Instal·lar-hi sistemes de calefacció ja siguin radiadors, llars de foc (n’hi ha una a
la cuina) o d’altres.
- Millorant l’aïllament de la casa reforçant totes les parets exteriors, el sostre (en
el cas d’obrir-lo a l’aire lliure caldria fer que les finestres fossin de doble vidre) i
el terra de la planta baixa.
Aquestes solucions podrien aplicar-se alhora, també.
22
Tot i ser freda l’estiu caldria instal·lar-hi sistemes d’aire acondicionat o ventiladors a la
zona del restaurant perquè pot arribar a altes temperatures a conseqüència de la quantitat
de gent que hi hagi dinant o sopant.
Humitat:
Per evitar les humitats de la planta baixa s’han de posar el material triat sobre unes
làmines impermeables que cobrissin tot el terra.
Aquestes làmines anirien col·locades sobre el paviment*.
Per evitar la humitat de la paret del celler el més fàcil i barat és repicant* la paret i
deixar al descobert la pedra perquè pugui anar-se assecant la humitat de la paret
mitjançant el contacte amb l'aire. Com que es tracta de la paret del celler no hi ha cap
problema, ja que no caldria convertir-lo en habitació, com a molt serviria de garatge o
magatzem.
Ventilació:
Tots els departaments habitats d’una casa (habitacions, banys, cuines, etc) han de tenir
un sistema de ventilació (finestres o extractors), per tant el bany del primer pis i el
despatx (a la planta baixa) incompleixen les normes d’habitabilitat.
En aquest cas, cal que les remodelacions tinguin en compte aquesta norma i incloguin
un extractor o alguna obertura per complir la norma, sinó s’haurien de demolir*.
El guarda-roba i les golfes queden exclosos ja que són departaments no habitats.
Salubritat:
Per evitar que els progressos fets per mantenir una temperatura agradable a la casa
quedessin estroncats per l’aire que pogués escapar-se, cal assegurar-se que totes les
noves obertures tanquessin bé.
Tot i així l’entrada al celler ha de mantenir-se oberta per permetre que la paret s’assequi.
Normes d’habitabilitat:
A part de la ja mencionada a l’apartat anterior, cal destacar també que entre un sanitari i
la cuina cal una separació (ja sigui una habitació, un passadís, etc). Aquest és el cas de
la cuina i el lavabo de la planta baixa, separats per un departament.
Aquest departament no pot tocar-se, perquè gràcies a aquest departament es respecta la
normativa. Si es treu, també s’ha d’enderrocar el lavabo de la planta baixa.
23
REMODELACIONS QUE ES PLANTEGEN EN AQUEST TREBALL
Remodelacions a la casa
El perquè de la remodelació:
Per poder ser habitada la casa cal que compleixi les normes d’habitabilitat, però, com
que es traca d’una remodelació i no una construcció total de la casa, no cal que obtingui
la cèdula d’habitabilitat* (perquè ja la té) i per tant només cal complir les normes
esmentades en l’apartat de Avaluació de la casa.
Com ha de ser un restaurant he de complir la Normativa de Restaurants i Bars respecte
el tema arquitectònic, que he afegit en l’apartat d’Annexos.
Les remodelacions responen a les noves necessitats i a les mancances de la casa i també
al compliment de les normes.
Planta baixa:
Parets:
Com que al primer pis s’hi fa un restaurant la vivenda es trasllada a la planta baixa, on
es remodela l’interior mantenint els tres blocs ja esmentats en l’apartat d’Estructura de
la Descripció de la masia de Can Roca.
Per tant s’enderroca l’envà que separa la cuina del menjador, el distribuïdor i el lavabo,
per tenir una cuina-menjador molt més gran amb una barra americana que delimita la
zona de cuina del menjador.
En el despatx es construeix un bany amb un extractor que condueix l’aire a través de la
paret adjacent a l’escala fins a dalt de la casa.
A la part sud-est de la cort del cavall s’hi construeix un envà divisori a la meitat per fer-
ne dues habitacions i s’hi fa una obertura que connecti les dues corts, mentre que a
l’altra part es construeixen un bany i un safareig amb un extractor cadascun per renovar
l’aire que s’enfilen fins a la teulada a través de la paret del nord-est de la casa. També
s’hi construeix una habitació amb un extractor, cosa que fa que no pugui ser habitació ja
que no hi ha finestra, però pot passar a ser una cambra per tocar la música, o un cambra-
armari molt gran.
Es tapia* la obertura que separa el celler de la cort de les vaques.
A la cort de les vaques s’hi fan tres habitacions: dues al sud-est amb finestres a aquesta
cara i una molt més gran al nord amb una cambra de bany.
24
Per evitar la humitat a la paret nord-oest del celler, es rebaixa la pintura per deixar la
paret al descobert, d’aquesta manera, la paret s’asseca en contacte amb l’aire lliure.
No quedarà gaire bonic però, com que es tracta del celler que passarà a ser el garatge,
no hi ha cap problema.
Totes les parets exteriors de la casa (a excepció de la del celler) i la paret interior que
separa el celler de la casa es reforcen amb d’aïllant tèrmic per aïllar del fred de l’hivern.
Per fer-ho s’ha de treure la pintura, rebaixar la paret, posar-hi les làmines amb aïllament
tèrmic de poliuretà que la cobreixen tota i repintar-la de nou.
Per evitar que el fred entri dins la casa cada cop que s’obri la porta principal es
construeix una ventalla* en forma de L de gruix 15 centímetres de manera que comprèn
la porta que condueix al celler i la d’entrada i protegeix del fred en els mesos d’hiverns i
permet el pas de la llum solar a la sala d’entrada.
Terra:
Per evitar les humitats del terra es rebaixen el terra de tota la planta baixa (a excepció
del actual celler que es deixa igual), es cobreixen amb làmines impermeables de
Maydilit.
A sobre s’hi posa el paviment i es cobreix aquest amb làmines de poliuretà ja
esmentades. Finalment a sobre de tot es situa el parquet triat per la casa i les rajoles per
la cuina, bany i sala de la roba.
Les escales que comuniquen la planta baixa i el primer pis també es cobririen de
parquet. Per fer-ho es substituïren les actuals rajoles pel parquet triat.
Primer pis:
Parets:
Tots els envans del bloc sud-est s’enderroquen ja que el primer pis del bloc sud-est
servirà de menjador i cal que sigui una sala com més gran millor.
Enmig de la sala del primer pis un envà nou separarà la cuina de la zona de rentar plats,
ja que és necessari que la cuina disposi de quatre habitacions separades que són
l’entrada de la furgoneta amb el menjar, la cuina, una sala per rentar plats i una cambra
a on poder treure la brossa (explicat més detalladament a l’apartat d’Explicació de les
funcions de la masia).
25
Les parets del graner també s’enderroquen i l’obertura de l’habitació de la casa veïna
inscrita dins la masia es fa més gran per poder-hi fer l’entrada.
Es tapien la porta del bany (que es situa a un altre lloc i es canvia la disposició dels
sanitari i el rentamans) i la que connecta la masia amb la casa veïna.
Es fa un altre bany adjunt al existent per poder disposar d’un bany d’homes i un de
dones.
Finalment es fa una porta al final de les escales per separar la vivenda del restaurant
(també aïllats per la porta del principi de les escales).
La casa veïna (que correspon a l’antiga masoveria) s’ha d’enderrocar (a excepció de
l’habitació inclosa dins la masia), ja que disposa de parets exteriors molt primes i el
sostre d’uralita.
L’antiga masoveria està actualment deshabitada i és molt freda a l’hivern i molt calenta
a l’estiu i hi ha perill que s’ensorri* o caigui la teulada (la pintura de les parets salta
només en passar-hi la mà).
Totes les parets exteriors s’han de reforçar amb aïllant tèrmic seguint el mateix
procediment que al primer pis.
Terra:
Al primer pis es reforça tot el terra amb làmines aïllants tèrmiques que es situen a sota
les rajoles i el parquet del primer pis. La cuina i el lavabo del restaurant tindran el terra
de rajoles, mentre que el menjador i l’entrada del restaurant seran de parquet. El model
de les rajoles i el parquet es triaran segons el criteri del propietari de la casa.
Per tal d’anivellar tot el terra del menjador per impedir entrebancs i facilitar la tasca als
cambrers caldria pujar 28 centímetres el terra del menjador, d’aquesta manera quedaria
igualat amb el de la resta del primer pis.
Golfes:
Les golfes situades sobre la zona menjador del restaurant s’han d’enderrocar per poder-
hi fer arribar la llum solar que entra per les finestres de la teulada.
Les golfes situades sobre la meitat del graner caldria enderrocar-les també ja que són
massa baixes en relació amb els sostres de la resta de la casa. Com que no cobreixen tot
el graner és millor enderrocar-les que fer-ne de noves.
26
Les escales en direcció a les golfes, tot i no utilitzar-les, no caldria enderrocar-les, ja que
al final d’aquestes s’hi crea una porta per poder arribar a la teulada en cas de necessitar
reparar o fer les funcions de manteniment de les finestres.
Teulada:
El problema de la teulada es solucionaria amb la primera opció, la substitució de teules
antigues per teules noves, a parer meu més maques que les plaques ondulades.
En les remodelacions de teulades també intervenen les remodelacions per millorar la
il·luminació, ja que una de les solucions triades és la obertura de finestres al sostre
(només a la zona del restaurant) i amb persianes internes per tapar-lo durant els dies més
calorosos d’estiu.
Això ens permetria tenir una il·luminació més bona i millor vista.
A conseqüència d’aquesta mesura caldria enderrocar les golfes situades a la sobre de la
zona restaurant.
També s’instal·laran unes anelles perquè s’hi pugui lligar aquella persona que vulgui
sortir a la teulada.
Canonades:
A conseqüència de les remodelacions fetes caldria tornar a distribuir els tubs d’aigua
(potable i d’aigües brutes), gas i el cablejat elèctric.
Aquest cablejat elèctric serà de dos circuïts diferents: un per la casa i un altre pel
restaurant.
Al restaurant s’hi instal·larà un quadre general de protecció a la petita sala de les
escales, impedint als clients d’accedir-hi. En aquest quadre de protecció hi haurà
l’interruptor general limitador de potència (que dependrà de la potència contractada pel
restaurant) i tres més, destinats a la il·luminació del menjador i entrada, un altre pels
aparells de la cuina i un últim per la cambra refrigerada.
El restaurant disposarà d’un sistema alternatiu d’alimentació elèctrica format per un
generador que es situarà a l’antiga caseta de les eines (situada a vint metres de la casa).
La casa disposarà d’un sistema elèctric de 6’6 kW de potència màxima amb el quadre
general de protecció situat a l’entrada de la casa, just desprès de la ventalla.
Els endolls seran bipolars i per un subministrament de 220 V.
27
En els lavabos i banys (tant del restaurant com de la casa) s’instal·laran desguassos de
PVC, tipus C de 80/100 cm de pressió 4 atmosferes. La recollida es farà fins a
desembocar al dipòsit (pou mort*) de la finca (situat a 200 metres de la casa).
Les canonades que conduïen l’aigua pluvial (de PVC del tipus C com les del bany) es
redistribueixen par tal de que coincideixin finalment en un mateix punt (el vèrtex est de
la casa) i s’enduen l’aigua de la pluja al safareig, ja que des del safareig és des d’on es
distribueix l’aigua a tots els camps de conreu.
Per a les telecomunicacions hi haurà una doble instal·lació destinada a rebre senyal
televisiu digital, radiofònic i telefònic. Una instal·lació serà pel restaurant i l’altra per la
casa.
Equipament i mobiliari:
Segons el previst al projecte l’equipament fix* del bany tindria les següents referències:
- Plat de dutxa ELEMENT de Roca (el situat al bany petit) color blanc i portes de
vidre.
- Plat de dutxa HAPPENING de Roca color gris clar i portes de vidre (al bany
gran de la planta baixa).
- Banyera ELEMENT de Roca de color blanc (al bany de l’habitació de
matrimoni).
- Vàter ELEMENT de Roca de color blanc (a cada lavabo, inclosos els del
restaurant).
- Rentamans ELEMENT de Roca de color blanc (a cada lavabo, inclosos els del
restaurant).
L’equipament de la cuina de la casa consistiria en:
- Pica de dues cubetes del model SILACRYL de Roca de color metall.
- Forn multifunció d’acer inoxidable model 3HV469X de Balay.
- Campana extraplana d’acer inoxidable de 70 centímetres d’ample model
3BT779X de Balay.
- Placa d’inducció de 90 cm amb control de temperatura de l’oli. Model 3EB990F
de Balay.
L’equipament fix de la cuina del restaurant constaria només dels extractors, el cablejat
elèctric i el del gas. El model de fogons, forns i els altres elements dependrien de la
28
posterior elecció del cap de cuina .
Portes i finestres:
Totes les portes i finestres de la façana principal de la casa (la que es mostra als plànols)
es canviaran per finestres noves però amb les mateixes dimensions que les actuals per
no afectar a la imatge de la façana.
Totes les portes seran de fusta i n’hi haurà de quatre tipus:
- Portes simples de fusta de faig envernissada de 90x200 centímetres amb maneta
i pany en el cas dels banys.
Aquesta porta s’utilitzarà per tots els interiors (excepte on es comuniquen cuina i
menjador) i en l’exterior de l’habitació de la brossa i la del celler. Les situades al
primer pis seran de caoba.
En les dues portes exteriors hi haurà pany i ànima d’acer.
- Porta doble de fusta de caoba envernissada amb finestretes de vidre i de mida
122(61 per porta)x200 centímetres amb maneta i pany. Aquesta estarà situada a
l’entrada del restaurant.
- Porta doble d’acer de 122(61 per porta)x200 centímetres amb maneta i pany
situada a l’entrada del rebost del restaurant.
- Portes batents de caoba de 160(80 per porta)x200 centímetres. Obertura cap a les
dues bandes i sense maneta.
Aquestes estaran situades entre la cuina i menjador.
Les finestres seran d’alumini i n’hi haurà tres models diferents:
- Finestres simples de 61x90 centímetres situades al bany de l’habitació de
matrimoni, celler, una al menjador, i una a l’entrada del restaurant..
- Finestres dobles de 122(61 per finestra)x90 centímetres situades a totes les
habitacions i la paret sud-est del menjador i cuina de la casa i menjador del
restaurant.
- Finestres elèctriques de 84x107centímetres al sostre.
29
PLÀNOLS DE LES REMODELACIONS
A continuació venen els plànols de les remodelacions marcant amb color vermell
aquelles parets, portes i finestres que s’han d’enderrocar o treure i amb blau aquelles
que s’han de construir de nou. Les noves parets estan acotades per facilitar la tasca de
l’aparellador* que s’encarregui de supervisar les obres i interpretar els plànols perquè
sàpiga el lloc on s’han de construir nous envans i noves parets. L’ordre és el següent:
- Remodelació a la planta baixa
- Remodelació al primer pis
- Remodelació a les golfes
- Remodelació a la teulada
- Remodelació sobre la secció A-A’
30
PLÀNOLS DE LA MASIA
PLANTA BAIXA: REMODELACIÓ – PLÀNOLS NÚMERO 5 - COLOR
31
PLÀNOLS DE LA MASIA
PRIMER PIS: REMODELACIÓ – PLÀNOL NÚMERO 3 - COLOR
32
PLÀNOLS DE LA MASIA
GOLFES: REMODELACIÓ – PLÀNOL NÚMERO 9 - COLOR
33
PLÀNOLS DE LA MASIA
TEULADA: REMODELACIÓ – PLÀNOL NÚMERO 10 - COLOR
34
PLÀNOLS DE LA MASIA
SECCIÓ A-A’- PLÀNOL NÚMERO 14 - COLOR
35
Explicació dels nous usos de la masia:
Finalment, després d’aplicar les remodelacions ens queda una masia distribuïda de la
manera que a la planta baixa hi ha l’habitatge amb totes les habitacions, banys i cuina.
També una escala que connecta amb el restaurant que ocupa el primer pis i al que
s’accedeix per sobre de la roca, d’aquesta manera no cal que clients i inquilins es trobin
ni mantinguin cap contacte (a excepció del visual si es mira a través de les finestres del
menjador i hi ha algú al camp o al pati de la casa).
Les golfes accessibles es mantenen (les que hi ha sobre l’actual sala del primer pis) i
l’aigua de la teulada es recull i va a parar al safareig des d’on es distribueix per regar els
camps (Plànol de la teulada completa).
La casa (la part habitable) disposa d’una superfície útil* de 195,30 m², per tant
l’aforament màxim de persones que hi poden viure és de 19. Tot i que l’he remodelat
pensant-ne amb una capacitat de set persones (hi ha tres llits més un altre de matrimoni i
una llitera).
El total de la superfície que ocupa la casa a la planta és de 316,72 m² (inclosos parets,
garatge i escales).
El restaurant disposa de tres parts: la cuina, l’entrada i el menjador.
Per fer la cuina vaig consultar a un amic que és arquitecte i professor d’arquitectura i em
va explicar que les cuines dels restaurants consten de quatre parts: una primera sala on
es descarrega la furgoneta o el camió del menjar (que és on hi ha el rebost i la nevera) i
la segona sala, la cuina pròpiament, que és on es preparen els plats connectades per una
porta i aquesta última sala connectada al menjador; també hi ha una tercera sala on els
cambrers hi deixen els plats que recullen que és on es renten plats, gots i coberts i,
adjacent a aquesta, hi ha una quarta sala (més petita) que és on es llença la brossa i tot
allò que els client no s’acaben del menjar i que finalment es llença al contenidor.
D’aquesta manera es compleixen les normes bàsiques d’higiene en l’apartat
arquitectònic del restaurant (com indica l’Article 14 de la Normativa vigent per a Bars i
Restaurants adjunta a l’apartat d’Annexos).
El menjador té una superfície de 71’87 m² i per tant, segons l’article 10 de la Normativa
ja esmentada, el màxim aforament és de 47 persones.
El menjador es situa al bloc sud-est de la casa per tres motius: aprofitar l’escalfor del
Sol per condicionar el menjador abans de l’arribada dels clients, no conservar
36
l’estructura dels tres blocs de la casa (si s’agafés de nord a sud caldria enderrocar parets
mestres) i, el més importat, la vista
del bosc i dels camps que s’ofereix
des de la cara sud-est de la casa
(Figura 11).
L’entrada al restaurant fa de
distribuïdor, per una part hi ha
l’entrada a la cuina, a la part
oposada hi ha els lavabos, i en un
racó hi ha una porta que condueix a
les escales de les golfes.
Els lavabos estan fets de manera que les persones amb mobilitat reduïda hi puguin anar
ja que hi ha l’espai suficient perquè una cadira de rodes pugui girar (circumferència
verda marcada en els plànols de remodelació). Tot i no ser necessari, ja que la
normativa (Article 20) obliga al locals amb més de 50 places a eliminar les barreres
arquitectòniques i aquest en té 47.
Figura 11: Vista del bosc que s’ofereix des de les habitacions
sud-est de la casa.
37
PLÀNOLS DE LA MASIA REMODELADA:
A continuació venen els plànols sense acotar i amb les remodelacions aplicades de la
masia en el seu estat final previst per aquest projecte de remodelació. L’ordre dels
plànols és el següent:
- Planta baixa
- Primer pis
- Teulada completa (inclou la teulada te tots els pisos amb les canalitzacions
d’aigua previstes marcades).
- Façana
- Secció A-A’
38
PLÀNOLS DE LA MASIA
PLANTA BAIXA + MOBLES – PLÀNOL NÚMERO 6
39
PLÀNOLS DE LA MASIA
PRIMER PIS + MOBLES – PLÀNOL NÚMERO 4
40
PLÀNOLS DE LA MASIA
TEULADA COMPLETA – PLÀNOL NÚMERO 11 - COLOR
41
PLÀNOLS DE LA MASIA
FAÇANA PRINCIPAL – PLÀNOL NÚMERO 9
42
PLÀNOLS DE LA MASIA
SECCIÓ A-A’ – PLÀNOL NÚMERO 15
43
CONCLUSIÓ
Fent el treball de recerca pretenia fer un projecte de remodelació de la masia familiar,
per poder fer una masia nova amb un nou ús (actualment no es fa servir com a
vivenda).
Estic molt content d’haver assolit l’objectiu, sobretot de la manera com ho he fet,
perquè tot i no ser un projecte professional hi he treballat molt i dedicat molt esforç.
També estic satisfet amb el treball final tot i els problemes que he tingut, amb
l’ordinador i el programa Autoskech.
En un principi vaig pensar que aquest treball seria senzill i ràpid de fer però m’ha sigut
molt costós (sobretot la confecció dels plànols inicials) i una mica pesat (el fet de buscar
els models de portes i làmines a internet). Tot i la feina llarga, però, també n’hi ha hagut
de més entretinguda i agradable: les estones amb el meu avi cercant informació de la
masia i aplicar les remodelacions als plànols.
Espero, finalment, poder aplicar aquest projecte (ja sigui completament o parcialment)
en la pròxima remodelació a la casa.
44
BIBLIOGRAFIA
Pagines web consultades:
ENCICLOPÈDIA CATALANA, SAU, Enciclopèdia Catalana [Data de consulta:
15/1/2011]
<http://www.enciclopedia.cat/>
Generalitat de Catalunya (1994), DECRET 317/1994 [Data de consulta: 23/10/11/10]
<http://www.consum.cat/legislacio/D_317_1994_establiments_restauracio.pdf>
Materials de construcció Galmes S.A [Data de consulta: 3/1/11]
<http://www.materialsdeconstruccio.com/cat/fichaproducto.php?id=410027&familia=1
&categoria=000450&subcategoria=004060>
Materials per la integració de les TIC al currículum [Data de consulta: 8/10/10]
<http://www.xtec.cat/recursos/tec_inf/mattic/>
ALIBABA.COM Hong Kong (1999-2011), Alibaba.com Global trade starts here [Data
de consulta: 3/1/101]
<http://www.alibaba.com/>
VELUX A/S, Ådalsvej, Hørsholm (2011), Velux Ventanas para tejados [Data de
consulta: 3/1/101]
<http://www.velux.es/>
Roca Sanitario SA (2010)
<http://www.es.roca.com/>
BSH Electrodomésticos España (2011) Catálogo 2010/2011 [Data de consulta: 3/1/101]
<http://www.balay.es/cat%C3%A1logo-2010-2011.html>
45
ANNEXOS
Índex
Normativa sobre restaurants 46
Qüestionari per a l’avi i l’àvia 47
Activitats Autoskech 49
Glossari 50
46
Normativa sobre restaurants:
Només hi ha escrits els apartats que afecten l’estructura i arquitectura dels restaurants i
la definició dels restaurants.
Grups i definicions
Article 5
5.1 Restaurant és tot aquell establiment que disposa de cuina i servei de menjador per
tal d'oferir àpats al públic, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local.
5.2 En el desenvolupament de la seva activitat, els restaurants serviran bàsicament
dinars i sopars.
Normes per a l'obertura d'establiments
Article 9
e) El projecte tècnic de l'establiment visat pel col·legi oficial corresponent o un plànol a
escala 1/100 on s'indiqui fidelment el nom i la destinació de cadascun dels espais en la
seva superfície i la capacitat del menjador en nombre de places.
Article 10
El nombre màxim de places dels restaurants i restaurants-bar és el resultant de dividir la
superfície del menjador o de la sala destinada a aquesta finalitat per 1,5.
Article 14
Els establiments de restauració han de mantenir els locals i els serveis en perfectes
condicions higièniques i de conservació.
Supressió de barreres arquitectòniques
Article 20
20.1 En el disseny del mobiliari, distribució d'espais, situació i característiques dels
accessos i serveis higiènics, en els establiments de restauració de nova creació amb
capacitat superior a 50 places s'ha de donar compliment al que estableix la normativa
vigent de la Generalitat de Catalunya sobre la supressió de barreres arquitectòniques.
20.2 No obstant això, atenent la sol·licitud dels interessats, quan es tracti d'edificis
existents que per les seves característiques requereixin per a la seva adaptació mitjans
tècnics o econòmics desproporcionats, els delegats territorials podran, previ informe del
47
Consell per a la promoció de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques,
tenir la possibilitat d'eximir-los d'aquest compliment.
20.3 Als efectes del que estableix l'apartat anterior s'entén que les obres requereixen
mitjans tècnics o econòmics desproporcionats quan el pressupost per fer l'adaptació
corresponent superi en un 50% el preu total de les obres a realitzar per fer el local
practicable. En el projecte previ caldrà justificar la diferència del cost.
Qüestionari per l’avi i l’avia:
Sobre la casa:
Quan es van tapiar les finestres de les corts?
Quan vam deixar de tenir cavall i vaques. Va ser a l’any 1971.
Quan es va obrir el celler a l’exterior?
L’any 1978, al començar a tenir gran quantitat de fresó (maduixa), ja que no teníem
vinyes, i enlloc de fer servir el celler per posar les botes de vi va servir per guardar-hi el
fresó (més còmode a l’hora de carregar-lo o descarregar-lo als camions).
Sobre la vida a pagès:
- Econòmics: Cada quant us compràveu roba nova?
Quan convenia, quan es necessitava. Ja tot el segle XX, des de l’edat adulta del meu avi
(el rebesavi de Bernat Roca), la família Roca disposava d’algun ingrés monetari que no
depenia dels imponderables de la climatologia i natura (és a dir, de lloguer de locals),
que permetien comprar roba en qualsevol moment.
De què vivíeu?
Quan les collites eren bones de la producció de la terra, quan eren dolentes dels
lloguers, si no es disposaven altres ingressos, malament rai.
(Destaco que l’avi sempre diu que no hi ha una collita molt bona (excel·lent) ni una de
molt dolenta (nefasta), una d’excel·lent seria si poguessis tenir el control sobre la
natura i que fes Sol quan volguessis, i una de nefasta seria la no-sembrada)
Quant en trèieu de la terra?
En trèiem un cansament, però també una satisfacció ecològica i una tranquil·litat
espiritual.
Contestant a la pregunta del benefici que se’n treu, puc dir que: l’any 1988 es van
vendre de les meves terres 88 milions de pessetes (bruts) de fresó. Actualment visc
d’alguns lloguers a Barcelona i Sant Pol, no obtinguts del benefici de la finca. Però si
que els he posseït mitjançant del remanent monetari que m’ha proporcionat la finca.
Quant us van costar les remodelacions?
Durant tres (1956, 1967 i 1958) anys vàrem gastar per remodelar-la entre dos a tres-
centes mil pessetes. Aquest import no va ser el fruit de les respectives anyades, sinó que
van ser els estalvis i una part de tallar arbres de bosc que tenien més de 50 anys (alzines,
48
suros i pins per fer paper, carbó i llenya).
-Temps: A quina hora us despertàveu?
A les 6 del matí, amb el despertador (Nota Bernat: res del cant del gall que surt a les
pel·lícules)
A quina hora anàveu a dormir?
Una hora i mitja després de fer-se fosc. Al hivern podríem dormir entre 8 i 10 hores o
més! (Nota Bernat: m’he fixat que estaven desperts mentre hi havia llum solar)
- Organització:
Què menjàveu?
A l’estiu patates i mongetes tendres, arròs o pastes, i a vegades una mica de carn o peix.
Al hivern patates i mongetes seques. Al vespre bullides i les que sobraven al matí
fregides, eren molt bones!
Per dinar sempre escudella i carn d’olla, fins els anys 50 quan es comença a menjar
variat, com avui en dia.
Com baixàveu al poble?
Fins que van sortir els “600” amb tartana o carro. També amb bicicleta o quan van sortir
les “gutzis” i els “escoters/vespes” amb moto.
Algun cop a peu (que és molt vell) però poques vegades.
Quanta gent vivia a la casa?
A la masia 8 persones: 2 avis, els meus pares.
2 joves, la meva dona i jo.
1 filla, la meva germana.
1 tia, la germana del meu pare.
2 mossos
Hi havia una masoveria adjacent amb una família vivint-hi.
Més de 8 no havíem sigut mai. Quan hi havia més fills hi havia menys mossos.
Quan van néixer el teu pare (el pare del Bernat Roca) i els teus tiets, ja no teníem
mossos (aleshores cultivarem les terres amb els masovers en règim de parcers).
Llavors es van construir tres noves masoveries.
- Què fèieu un dia normal i corrent?
Treballar, menjar i dormir, i poca cosa més.
A estones llegir La Vanguardia o escoltar la transpirinenca Radio Verdad (del 1936 al
1939) i posteriorment els NODO a Radio Nacional de España.
49
Activitats Autoskech
Activitat menjador:
Consistia a fer un menjador seguint els passos indicats al tutorial.
Activitat ref2:
Consistia a fer servir les diferents eines per fer les formes i exercicis que et demanaven.
50
Glossari:
Aparellador/a: Professional del sector de la construcció amb formació universitària
que s’encarrega d'aparellar i de comprovar la correcta execució d'una obra.
S’anomena oficialment arquitecte tècnic; en detall, la seva missió consisteix a
comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes
d'execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures
del constructor per a autoritzar-ne el cobrament.
Biga: Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada
horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament
sobre una paret o un pilar. En el cas de Can Roca les bigues són de fusta.
Cèdula d’habitabilitat: Cèdula necessària perquè un edifici pugui ésser habitat, atorgada
per l'autoritat com a garantia que aquest reuneix les condicions sanitàries i tècniques
necessàries.
Demolir i enderrocar (sinònims): Tirar a terra, desfer (una construcció) fent caure
successivament les parts de què es compon.
Ensorrar: Caure o enfonsar-se un sostre, un edifici. Convertir-se en runa.
Envans: Parets primes i buides a l’interior que separes les diferents dependències
interiors d’una casa.
Equipament fix: Mobiliari que té un edifici des de la seva construcció. Instal·lat per la
mateixa empresa constructora.
Fonaments: Basament de les parets i els pilars d'un edifici que resten sota terra i
transmeten al terreny el pes de la construcció.
Golfes: pis accessible anterior a la teulada i inhabitable a causa de la seva poca alçada.
Maons: Peça en forma de prisma rectangular feta d'argila cuita en unes instal·lacions
especial:, les bòbiles.
Parets mestres: Paret principal i més gruixuda que en un edifici sol suportar els arcs i les
bigues.
Pati de llums: Pati interior d’una casa obert a l’exterior per la part superior per on hi
entra la llum i es reflexa per il·luminar la planta baixa.
Paviment: Revestiment de pedres, rajoles, parquet, producte bituminós, etc, amb què
hom cobreix el sòl d'una habitació, d'un pati, d'una carretera, d'un aeròdrom, etc, per tal
d'embellir-lo, conferir-li fermesa, llisor, comoditat de trànsit, etc.
Plaques ondulades: Plaques de materials plàstics amb una forma ondulada i que imiten
les teules i les substitueixen.
51
Pou mort: Excavació subterrània revestida d'obra de fàbrica impermeable, feta per
recollir les aigües residuals de les cases quan no existeixen clavegueres.
Repicar: Tornar a picar (la pedra d'una paret, d'una pilastra, etc), quan ha esdevingut
massa llisa, amb martells o altres eines.
Superfície útil: Superfície d’una casa sense tenir amb compte les parets, columnes i
zones com el garatge, jardí, pati, etc.
Tapiar: Tancar amb tapies, aparedar. Tancar, tapar (un buit, un apartament, etc)
mitjançant una paret o parets.
Ventalla: Vidriera posada a tall de porta a l'entrada d'una botiga, etc.
