Unitat 4: La presa de decisions
description
Transcript of Unitat 4: La presa de decisions
Unitat 4: La presa de decisions
A l’empresa...És molt importar decidir per
portar a terme els nostres objectius
La presa de decisionsSegons Forrester: “procès de convertir la
informació en acció, essent la decisió el conjunt d’accions adoptades en un moment concret”
Però nosaltres podem dir què és escollir entre alternatives diferents
Decisions les podem podem prendre:◦ Per intuició◦ De manera racional
Exemples de decisions a l’empresaA l’empresa un directiu ha de decidir:
◦ Si compra o lloga un local◦ Quina dimensió vol que tingui l’empresa◦ Quin tipus de societat vol ser◦ Contractar o no més treballadors
Però en qualsevol organització tothom ha de prendre decisions, malgrat que les dels directius tindran una major importància relativa.
Tipus de decisionsProgramades: decisions que es van
repetint i en les que es poden establir uns criteris de decisió◦ Decidir a quin proveïdor li comprem la matèria
primera (criter -> preu + baixe)◦ A partir de quants diners fem descompte a
client (més de 3000 euros)
No programades: situacions no repetitives, cal analitzar el cas específicament◦ Fixar preus venda, localització de l’empresa
Etapes de la presa de decisions1. Definir l’objectiu, on volem arribar2. Aconseguir informació important per assolir
l’objectiu3. Establir hipotesis de comportament,
previsions4. Disssenyar alternatives: camins possibles5. Avaluar els camins marcats: obj. i econòmic6. Seleccionar alternativa: decidir7. Realitzar accions previstes 8. Establir control que permeti detectar si es
compleixen les previsions
Eines per la presa de decisions: la matriu de decisióTaula que conté tots els elements que
intervenen en el procès de presa de decisions
Facilita l’anàlisi i serveix de punt de partida per per obtenir una solució al problema.
La utilitzem quan volem prendre decisió única que no estigui condicionada per cap altra, ni condicioni decisions posteriors.
Elements de la matriu de decisió1. Estratègies: formades per variables controlables i
són les alternatives que es poden triar.2. Estats de la naturalesa: formats per variables no
controlables. La persona que pren la decisió no pot influir en ells. Representen les possibles situacions.
3. Resultats Esperats: estimacions i prediccions, dades...
4. Probabilitats que es produeixi cada estat de la naturalesa.
Matriu de decisióSuccesos Investigats
1 2 ... n
Estats de la Naturalesa
N1 N2 ... Nn
Probabilitats P1 P2 ... Pn
Estratègies
E1 D11 D12 ... D1nE2 D21 D22 ... D2nE3 D31 D32 ... D3n... ... ... ... ...EN EN1 EN2 ... ENn
Exemple pàgina 77Succesos Investigats
1 2 3
Estats de la Naturalesa
Pluja Fred Calor
Probabilitats 30% 45% 25%
Estratègies
Abrics de llana 150 600 25
Gabardines 300 50 100Americanes 75 (-50) 500
Com decidir?
Com decidir? Criteris de decisióSegons el grau de coneixement dels estats de la
naturalesa distingim:1. Situació de certesa: sabem al 100% el que
passarà2. Situació de risc: hi ha diversos estats de la
naturalesa, però coneixem les probabilitats.3. Situació d’incertesa: es desconeix la probabilitat
dels possibles estats de la naturalesa.
Decisions en situació de certesaSabem amb tota seguretat l’estat
de la naturalesa que es presentarà
El problema de decidir es redueix a una valoració en termes econòmics.
Decisions en situació de certesaEn l’exemple d’abans: si sabem segur que
plourà... Triarem fabricar gabardinesSuccesos Investigats
1
Estats de la Naturalesa
Pluja
Probabilitats 30%
Estratègies
Abrics de llana 150Gabardines 300Americanes 75
Decisions quan situació de riscConeixem totes les probabilitatsCalculem valor monetari esperat de
cada alternativa.Valor monetari (V) de cada estratègia
(E) serà el resultat del sumatori del producte de cada probabilitat de l’estat de la naturalesa (P) pel desenllaç corresponent de cada alternativa (D)
VE1= P1·D11+P2·D12+…+PnD1n
Decisions quan situació de riscAplicarem aquesta fòrmula per a cada
alternativa:
VE1= P1·D11+P2·D12+…+PnD1n
És a dir, sumarem tots els resultats esperats multiplicats per la probabilitat que es donin els diferents estats de la naturalesa.
En el nostre exemple…
Decisions quan hi ha situació de risc
Succesos Investigats
1 2 3
Estats de la Naturalesa
Pluja Fred Calor
Probabilitats 30% 45% 25%
Estratègies
Abrics de llana
150 600 25
Gabardines 300 50 100Americanes 75 (-50) 500
Decisions en situacions de risc Estratègia 1 és fabricar els abrics de llana. Per tant
vegem quin és el seu valor monetari esperat: V(abrics de llana)= probabilitat de que plogui per valor
esperat si plou + probabilitat de que faci fred per valor esperat si fa fred + probabilitat de calor + valor esperat si fa calor.
V(abrics)= (0,3·150) + (0,45·600) + (0,25·25) = 321,25 V(gavardines)=(0,3·300)+(0,45·50)+(0,25·100) = 137,5 V(americanes)= (0,3·75) + (0,45·-50) + (0,25·500=125
EL valor més alt és el d’abrics de llana, per tant triarem aquesta estratègia.
Decisions en situacions de riscLes decisions en situació de risc
estan condicionades per l’aversió, la indiferència o la preferència pel risc.
Practiquem Suposem que una empresa d’aviació analitza possibles actuacions per
afrontar l’augment de competència al mercat europeu. Els experts han elaborat tres possibles escenaris per l’any vinent:
1. Escenari de recuperació econòmica i baixada de preus del petroli.
2. Escenari de manteniment de preus alts en el petroli i economies estables.
3. Escenari de nous atemptats terroristes i recessió amb als preus del petroli.
Han proposat tres possibles orientacions estratègiques:
1. Replegar-se en els destins nacionals més rendibles.
2. Expansió en el continent europeu amb estratègia de costos baixos.
3. Intensificació de l’oferta en el mercat espanyol amb una major oferta de vols.
La seva matriu que recull beneficis i costos és la següent:
A més coneixem les probabilitats de que es doni cada estat de la naturalesa. Sabem doncs que amb una probabilitat del 15% hi haurà recuperació. Amb una probabilitat del 30% es mantindran els preus alts. I amb un 55% hi haurà nous atemptats.
Estats naturalesa
Recuperació econòmica
Manteniment preus alts
Atemptats
Alternatives
1.Replegar-se 3000 2500 2000
2. Expansió 3400 3100 1500
3. Intensificació 3100 2700 1700
Quina opció triarà en criteri de certesa (sabem que hi haurà recuperació econòmica)?
I en situació de risc?
Decisió quan hi ha situació d’incertesa No podem saber les probabilitats
que es produeixen en els estats de la naturalesa.
Prenem la decisió segons criteris subjectius (segons manera de ser, personalitat, actitud davant el risc...)
Decisió quan hi ha situació d’incertesa 5 criteris:1. Criteri Pessimista o de Wald2. Criteri optimista3. Criteri de Laplace4. Criteri de Hurwicz5. Criteri de Savage
1. Criteri Pessimista o de WaldCriteri que elegiria una persona que
pensés, que una vegada seleccionada l’estratègia, se li presentarà l’estat de la naturalesa més desfavorables.
Dos criteris:◦Maxi-min◦Mini-max
1. Criteri Pessimista o de WaldMaxi-min: es triarà el valor més alt
entre els més baixos de cada estratègia. Elegiria l’estratègia que el valor màxim entre els mínims existents.
Utilitzem aquest criteri quan ens interessen els valors màxims.
1. Criteri Pessimista o de WaldEn l’exemple triarem per cada
estratègia:◦Dels abrics de llana, 25.◦Gavardines, 50.◦Americanes, -50.
D’aquests triarem el màxim ja que en cas que es presenti l’Estat de la naturalesa més desfavorable, deixarem de guanyar menys.
1. Criteri Pessimista o de WaldCriteri Mini-max: es triarà el valor
mínim entre els màxims existents.Abrics llana (600)Gavardines (300)Americanes (500)
2. Criteri OptimistaÉs el criteri que elegiria una
persona que pensés que, fos quina fos l'estratègia que triés, sempre se li presentaria l’estat de la naturalesa més favorable.
Dos estats:◦maxi-max (màxim entre els màxim)
Abric llana (600)◦Mini-min (mínim entre els mínims)
3. Criteri de LaplaceConsisteix en assignar a tots els
estats de la naturalesa la mateixa probabilitat.
V(abrics de llana)(150*1/3)+(600*1/3)+(25*1/3)=258,3V(gavardines)=(300*1/3)+(50*1/3)+(100*1/3)=141,6• V(americanes)=(75*1/3)+((-50)*1/3)+(500*1/3)=175
4. Criteri de HurwiczCombinació entre el criteri
pessimista i l’optimista i es basa en definir un coeficient d’optimisme (α) referent al desenllaç que ha d’estar entre 0 i 1. Conseqüentment hi ha un coef. de pessimisme (1-α).
Només ens interessen els màxims i els mínims.
4. Criteri de HurwiczSumem el millor resultat de cada
estratègia (pel coeficient d’optimistme α) i el pitjor resultat pel coeficient de pessimisme (1-α).
El coeficient d’optimisme el marca qui pren les decisions per tant com més optimista sigui, més a prop d’1 es situarà.
4. Criteri de HurwiczDefinim en el nostre exemple un
coeficient d’optimisme de 0,7V(abrics llana)=(600*0,7)+(25*(1-0,7))= 427,5V(gavardines)= (300*0,7)+(50*(1-0,7))= 225V(americanes)=(500*0,7)+(-50*(1-0,7))= 335
Triaríem l’estratègia dels abrics de llana, però si canvia el coeficient d’optimisme i es fes proper a 0, l’alternativa seria la fabricació de gavardines.
Criteri de SavageL’utilitzen les persones que tenen
por d’equivocar-se i de penedir-se’n.
Proposa una matriu de decisió en termes d’oportunitat.
Es substitueixen els valors que teníem al principi, per les que diferències que s’hagin presentat per no triar la millor estratègia.
Criteri de SavageCalculem el que hem deixat de
guanyarCom? Als millors resultats per cada
estat de la naturalesa i restem el valor del desenllaç.
Aplicarem criteri mini-max: resultat pitjor de cada estratègia i d’aquest el màxim.
ExempleEstratègies
Pluja Fred Calor
Abricsllana
150 600 25
Gavardines 300 50 100
Americanes 75 (-50) 500
Pluja Fred Calor
Abricsllana
300-150=150
600-600=0
500-25=475
Gavardines 300-300=0=
600-50=550
500-100=400
Americanes 300-75=225
600-(-50)=650
500-500=0
Practiquem Suposem que una empresa d’aviació analitza possibles actuacions per
afrontar l’augment de competència al mercat europeu. Els experts han elaborat tres possibles escenaris per l’any vinent:
1. Escenari de recuperació econòmica i baixada de preus del petroli.
2. Escenari de manteniment de preus alts en el petroli i economies estables.
3. Escenari de nous atemptats terroristes i recessió amb als preus del petroli.
Han proposat tres possibles orientacions estratègiques:
1. Replegar-se en els destins nacionals més rendibles.
2. Expansió en el continent europeu amb estratègia de costos baixos.
3. Intensificació de l’oferta en el mercat espanyol amb una major oferta de vols.
La seva matriu que recull beneficis i costos és la següent:
A més coneixem les probabilitats de que es doni cada estat de la naturalesa. Sabem doncs que amb una probabilitat del 15% hi haurà recuperació. Amb una probabilitat del 30% es mantindran els preus alts. I amb un 55% hi haurà nous atemptats.
Estats naturalesa
Recuperació econòmica
Manteniment preus alts
Atemptats
Alternatives
1.Replegar-se 3000 2500 2000
2. Expansió 3400 3100 1500
3. Intensificació 3100 2700 1700
Criteri d’incertesa:Criteri pessimista: maxi-min i mini-
maxCriteri optimista: maxi-maxCriteri de LaplaceCriteri de Hurwicz optimista-
pessimista (75% optimista: a=0.75)Criteri de Savage cost d’oportunitat