409

URTXUSEUS A TÀRREGA:

CRÒNICA D’UNS ANIVERSARIS

Jaume Espinagosa Marsà

M

410

ciutat, i els vint-i-cinc anys de la creació, tam-bé per l’ajuntament targarí, d’un museu co-marcal, l’any 1981) tenim un altre objectiucabdal: volem que tots els actes públics queorganitzem siguin un homenatge per a totesaquelles persones que han protagonitzat lavida museística targarina durant alguna partd’aquests cinquanta i vint-i-cinc anys que ce-lebrem. Fem una mica d’història, tot seguit.

Els precedents de la història museística targa-rina es remunten a començaments del segleXX, quan s’endegaren un conjunt de troballespaleontològiques a les pedreres del Talladell.L’any 1905, el geòleg francès Charles Déperetva publicar el primer estudi sobre els fòssils delTalladell, que portava per títol Los vertebradosdel Oligozeno inferior de Tárrega (prov. de Léri-da). Els noms de Josep Fàbregas i FrancescClua van estretament lligats a aquestes troba-lles paleontològiques. Josep Fàbregas fou elvertader descobridor dels fòssils i FrancescClua, el seu padrí científic.

50 anys del Museu de Tàrrega (1956 – 2006)25 anys del Museu Comarcal de l’Urgell(1981 – 2006)1

En les societats desenvolupades del segleXXI cal que els diversos integrants del móncultural utilitzem la nostra força creativa i sin-gular per tal de marcar un tret distintiu queens identifiqui dins l’univers globalitzador queens vol més uniformitzats i per tant més inte-grats. Així, des de les petites comunitats i desde les institucions i entitats culturals que des-envolupem la nostra activitat en uns territorisconcrets, cal donar una empremta pròpia i in-tel·ligible arreu de les produccions culturalsque realitzem. D’aquesta manera podremtreure el cap i que quedi constància d’allò quetambé existia dins de “l’aldea global”. Si mésno, aquest és un dels objectius en què treba-llem constantment des del museu comarcal. Amés a més, en aquest any d’aniversaris (cin-quanta anys de la creació per part de l’ajun-tament de Tàrrega l’any 1956 del museu de la

MUSEUS A TÀRREGA:

CRÒNICA D’UNS ANIVERSARIS

JaumeEspinagosaMarsàDirector delMuseu Comarcalde l’Urgell-Tàrrega

Abstract

Resumen de la historia museística tarraguense durante la segunda mitad del siglo XX y co-mienzos del siglo XXI. También se comentan diferentes proyectos museísticos de futuro, ade-más de los actos más significativos para conmemorar estos aniversarios. Estos artículos hansido publicados, durant el último año, en la prensa local de la ciudad.

A resume of the museum history of Tàrrega in the second half of the 20th century and the be-ginnings of the 21st. Several future museum projects are also mentioned as well as the most im-portant acts to commemorate these anniversaries. These articles have been published over thelast year in the town’s local press.

Paraules clau

Museu, història, Tàrrega, segle XX.

411

es constituí la junta que administraria el mu-seu targarí.

El museu anava consolidant-se i durant les fes-tes de Sant Eloi de 1962, concretament el diu-menge 9 de setembre, s’inauguraren les novessales del Museu de Tàrrega, situades a la plan-ta baixa de l’ajuntament i al vestíbul de l’anticPalau dels Marquesos de la Floresta. Durantaquells anys i fins a començaments dels anysvuitanta, Joan Tous Sanabra fou l’encarregatd’organitzar el museu i el seu director.

El 4 de desembre de 1968, es constituí el pri-mer Patronat del Centre Comarcal de Culturade Tàrrega, sota la presidència de l’alcaldeDelfí Robinat Elias. La Junta Executiva la pre-sidí Ramon Novell Andreu i els vicepresidentseren Josep Maria Segarra Malla, arxivermunicipal, i Joan Tous Sanabra, director delmuseu de la ciutat.

La fundació del Centre Comarcal de Culturafou transcendental per al futur del museu tar-garí, ja que l’any 1969, amb l’adquisició, perpart de l’ajuntament, del casal de cal Terésdel carrer de les Piques, un edifici del segleXVIII on tindria la seu aquesta entitat cultural,el museu hi traslladaria les seves dependèn-cies. Tot i les mancances del nou espai, elmuseu anà fent via durant la dècada dels se-tanta i aquesta continuïtat de l’entitat museís-tica possibilità la seva consolidació definitivaen el decurs de la dècada dels vuitanta.

A la sessió del ple municipal del 8 d’octubre de1981, el consistori targarí, presidit per EugeniNadal Salat, primer alcalde de la nova etapademocràtica, va aprovar la creació d’un MuseuComarcal. El 28 de novembre d’aquell mateixany, el conseller de Cultura i Mitjans de Co-municació de la Generalitat de Catalunya, MaxCanher, i l’alcalde de Tàrrega, Eugeni Nadal,varen signar el conveni per a la constitució delMuseu Comarcal. Aquell mateix any s’adquiríel casal de cal Perelló, al carrer Major, com afutura seu de l’esmentat museu.

El ple municipal del 4 de març de 1982 no-menà Joan Tous director honorari del MuseuComarcal, en reconeixement de la seva tascamuseística, desenvolupada durant més devint anys, i es nomenà com a nou director delmuseu el professor Pere Villalba. Entre alsanys 1984 i 1986, el director fou el professorJoan Novell Balagueró.

Entre els anys 1985 i 1989, es dugueren a ter-me les dues fases de les obres de restauraciódel casal de cal Perelló, dirigides per l’arqui-tecte lleidatà Ramon Maria Puig. Una vegada

Amb l’arribada a l’Escola Pia de Tàrrega, l’any1917, del pare Bernat Noguera es posà la pri-mera pedra d’un museu a la nostra ciutat.Aquell nou museu de l’Escola Pia recolliria lestroballes arqueològiques (ceràmiques i mone-des) que feien el pare Bernat Noguera i elsseus alumnes durant les excursions al Castelldel Mor de Tàrrega i al Tossal Rodó de Verdú.Així mateix , la col·lecció del museu escolapies veuria ampliada amb la donació que féuFrancesc Clua de fòssils del Talladell.

Tot aquest caliu inicial propicià la formaciód’una primera junta del museu de Tàrrega, acomençaments dels anys vint, presidida perl’alcalde Ramon Roca Boladeres.

La publicació, durant els mesos d’abril i maigde 1922, de dos números de la revista L’Ar-queta, que s’autoproclamava portaveu deTàrrega i el seu museu, fou un fet prou signi-ficatiu, però que, malauradament, no va tenircontinuïtat.

Els anys posteriors, el museu targarí anavamés malament que bé. Aquesta existència es-morteïda s’intentà redreçar l’any 1934 ambuna iniciativa d’Àngel Oliveras, activista cultu-ral i fundador del Museu de Toledo, de crearun museu a Tàrrega. Aleshores es treballàamb dues possibilitats: la ubicació d’un mu-seu a l’antic Palau dels Marquesos de la Flo-resta o bé a l’edifici modernista de la FarineraNova del carrer Indústria. Els esdevenimentspolítics posteriors, els fets d’octubre de 1934 il’esclat de la guerra civil l’any 1936 van es-troncar aquelles esperançadores perspecti-ves. Durant el període1936 1939, el pintor iarxiver municipal Magí Serés fou l’encarregatde salvaguardar els materials museístics allocal del Modern Liceu i a les golfes de l’Es-cola Pia.

Amb el tràgic parèntesi de la guerra i la feixu-ga vida quotidiana de la primera postguerra,no tornem a tenir notícies positives del museufins als anys cinquanta. A mitjan d’aquella dè-cada, l’alcalde Josep Maria Vidal Sastre enca-rregà a l’aleshores arxiver municipal RamonBerga que organitzés els fons museístics i elstraslladés al segon pis de l’edifici dels anto-nians, al costat de l’església de Sant Antoni.

A la sessió municipal del 6 de novembre de1956, l’alcalde Josep Maria Vidal proposà lacreació del museu de la ciutat amb caràcterdefinitiu i amb la possibilitat que pogués és-ser algun dia el Museu de Tàrrega i la sevacomarca. La proposta fou aprovada per una-nimitat i tingué una assignació de deu milpessetes. El diumenge, 17 de febrer de 1957,

1 Article publicat, amb diverses modificacions, al setmanari Nova Tàrrega, núm. 3.120, 23 de desembre de 2005.

412

rehabilitat el casal dels Perelló, a comença-ments dels anys noranta, s’elaboraren dife-rents projectes museogràfics (sales nobles,sales d’arqueologia i sales del tapís contem-porani català), per tal de conformar un museua to amb els nous conceptes museístics queestaven recorrent tot Catalunya. Finalment, eldia 19 de novembre de 1994, el conseller deCultura de la Generalitat de Catalunya, JoanGuitart, i l’alcalde de Tàrrega, Frederic Gené,presidiren l’acte d’inauguració del Museu Co-marcal de l’Urgell – Tàrrega.

La progressiva consolidació dels museus lo-cals i comarcals arreu del país, durant lesdècades finals del segle XX, ha permès laprofessionalització de nous museòlegs enaquestes renovades institucions. En el castargarí, hi treballen dos titulats superiors: Jau-me Espinagosa Marsà (director del museudes de l’any 1988) i Oriol Saula Briansó (ar-queòleg i conservador del museu des de l’any1993), i una tècnica: Francesca Bardají Santi-veri (guia del museu des de l’any 1995). Amés a més, el funcionament del Museu Co-marcal de l’Urgell ha possibilitat que es du-guessin a terme actuacions prou reeixides enel camp de la conservació, l’estudi i la difusiódel patrimoni històric de Tàrrega i l’Urgell; en-tre altres, volem destacar: l’edició de divuit vo-lums de la miscel·lània d’estudis socialsURTX. Revista cultural de l’Urgell, el treball decoordinació i tècnic en l’edició de la Històriagràfica de l’Urgell, i també en l’edició de laHistòria gràfica de Tàrrega; en el camp de l’ar-queologia, diferents campanyes d’excava-cions als jaciments de Missatges (Claravalls),Estinclells (Verdú), Molí del Codina i Conventdels Agustins (Tàrrega), i la producció d’expo-sicions, com les dedicades a Francesc Marsà,Lluís Trepat i la col·lectiva d’artistes targarinsArts Tàrrega 2004, a més a més, de les salespermanents dedicades a l’escultor i pintor An-toni Alsina Amils.

Per tal de celebrar aquests aniversaris coinci-dents, des del Museu Comarcal de l’Urgell, es-tem programant un conjunt d’actuacions (ex-posicions, edicions de llibres, conferències...)que s’aniran desenvolupant durant tot l’any2006 i que oportunament anirem anunciant.

Passat, present i futur del Museu Comarcalde l’Urgell2

Des de l’Organisme Autònom de l’Ajuntamentde Tàrrega: Museu Comarcal de l’Urgell enshem plantejat la celebració dels cinquantaanys del Museu de Tàrrega (1956 – 2006) i elsvint-i-cinc anys del Museu Comarcal de l’Ur-

gell (1981 – 2006) amb dos objectius primor-dials: fer un recordatori de la trajectòria histò-rica del museu targarí i presentar unes pro-postes museístiques de present i de futur peral Museu Comarcal de l’Urgell.

Quant a la vessant històrica ja vàrem publicarun article en el número extraordinari de laNova Tàrrega del Nadal de 2005, a més amés, anem desgranant els principals esdeve-niments museístics del passat en diferentsprogrames de Ràdio Tàrrega.

Avui toca seguir el fil conductor que connectala feina realitzada els darrers anys amb lespropostes de futur.

Des de la inauguració de la seu del museu co-marcal, al casal dels Perelló, al carrer majorde Tàrrega, l’octubre de 1994, s’han marcat is’han accentuat, progressivament, any reraany, tres àmbits d’actuació bàsics: 1) Conso-lidació de les sales d’exposició permanent(arqueologia, sales nobles i sales d’artistestargarins). 2) Recerca arqueològica i historio-gràfica i documentació del fons museístic. 3)Divulgació: conferències, exposicions tempo-rals i edició de publicacions.

1) Sales d’exposició permanent.A partir del moment de l’obertura del MuseuComarcal de l’Urgell els visitants de les novesinstal·lacions poden fer un recorregut per lesquatre sales d’arqueologia on s’exposen elsvestigis trobats en diferents excavacions a ja-ciments ibèrics i romans d’aquestes contra-des: Molí d’Espígol de Tornabous, el Pilard’Almenara, el Castell del Mor de Tàrrega, elPla de les Tenalles de la Móra… Durantaquests darrers dotze anys el discurs de lessales d’arqueologia s’ha anat renovant i enri-quint, parcialment, amb noves aportacionsd’objectes trobats en excavacions efectuades,entre d’altres indrets, al camp de sitges íbe-roromanes de Missatges a Claravalls, al jaci-ment ibèric dels Estinclells de Verdú i ambdonacions com la d’Antoni Bellart.

Les sales nobles de cal Perelló ens introduei-xen en un àmbit quotidià de la petita noblesalocal, invitant-nos a passejar en mig d’un mo-biliari dels segles XVII al XIX. Una part signi-ficativa d’aquests mobles procedeixen de ladonació efectuada per la família de l’escriptorManuel de Pedrolo i que des del museu anemrestaurant per poder-los mostrar al públic. Enaquestes sales, també expliquem diferentsepisodis i personatges singulars del món cul-tural i polític de la Tàrrega del segle XIX i delprimer terç del segle XX.

2 Article publicat al setmanari Nova Tàrrega, núm. 3.133, 31 de març de 2006.

413

els terrissaires i la ceràmica negra de Verdúvan ser decisius perquè, l’any 2005, el Centrede Promoció de la Cultura Popular i Tradicio-nal de Catalunya, nomenés el Museu Co-marcal de l’Urgell, Antena de l’Observatorid’Etnologia de Catalunya, conjuntament ambel Museu Comarcal de Cervera.

L’any 2005, una subvenció del Departamentde Relacions Institucionals i Participació vapermetre el començament d’una recerca so-bre la memòria històrica de Tàrrega durant laSegona República i la Guerra Civil a Tàrrega.

Val a dir que les aportacions econòmiques deles diferents administracions, encapçaladesper l’Ajuntament de Tàrrega, han fet possibleque des del Museu Comarcal de l’Urgell s’ha-gin programat i gestionat aquests programesd’investigació arqueològica, historiogràfica ietnològica. Uns programes que tenen conti-nuïtat en el present i es projecten, moltsd’ells, cap a futur, i el que és més important,aquests suports econòmics han possibilitat lacreació d’equips d’investigació entre el perso-nal del museu, arqueòlegs, historiadors i dife-rents professionals i especialistes, per a dur abon port la recerca endegada. Sens dubte, lainvestigació és un dels fonaments bàsics peral creixement i renovació d’un museu que vul-gui incidir en la vida pública d’aquesta socie-tat nostra.

3) Divulgació.Si en els dos primers apartats hem comentatalgunes de les propostes més significativesen què hem treballat des del museu, buscantsempre les complicitats decisives de moltsprofessionals i col·laboradors, per a dur-les aterme, ara cal fer explícita la manera de comaquest treball intern el retornem a la societatque ens acull en forma de conferències, ex-posicions i publicacions.

L’any 2002, vàrem encetar el cicle “Confe-rències al Museu” on un grup d’especialistesde reconegut prestigi al nostre país presen-taven els resultats d’anys d’investigació so-bre diferents cultures i èpoques històriquesde la humanitat: Egipte, les cultures de l’A-mèrica prehispànica, estudis antropològicssobre realitats diverses al Brasil i Veneçue-la, la Mediterrània i els seus encontres iconflictes interculturals...). L’objectiu del ci-cle és apropar-nos a realitats llunyanes, enel temps o en l’espai, i fer-nos partíceps deles darreres novetats produïdes en els res-pectius àmbits d’estudi dels investigadorscontractats.

Dins l’ampli ventall d’exposicions temporalspresentades, una vintena cada any, des del1995, volem destacar la voluntat, que des del

A les sales de la segona planta del museu s’hivan exposar durant uns deu anys una mostradel tapís contemporani català, un fons del De-partament de Cultura de la Generalitat de Ca-talunya. Actualment, i des del mes de juliol de2005, hi ha una exposició permanent de pin-tures i escultures d’Antoni Alsina Amils, provi-nents de la col·lecció particular de l’artista idonades per la seva família.

2) Recerca i documentació.Durant aquests anys, una altra de les priori-tats del museu ha estat la promoció de la re-cerca arqueològica i historiogràfica. Mitjançantexcavacions d’urgència i excavacions progra-mades s’han efectuat treballs d’investigacióarqueològica, entre d’altres indrets, a l’anticConvent dels Agustins de Tàrrega, a l’anticMolí del Codina de Tàrrega, al Castell de Tà-rrega, al camp de sitges de missatges a Cla-ravalls, al Portal de Sant Antoni de Tàrrega, aljaciment ibèric dels Estinclells de Verdú, amés a més, de donar suport tècnic i assesso-rament a diferents campanyes d’excavacionsa l’Urgell, com per exemple, als castells deCiutadilla i de Maldà.

També, mitjançant diferents plans d’ocupaciódemanats per l’Ajuntament de Tàrrega, elConsell Comarcal de l’Urgell i el Museu Co-marcal de l’Urgell, al Departament de Treballde la Generalitat, s’han pogut fer excavacionsal jaciment ibèric dels Estinclells i al Castellde Tàrrega, a més, de contractar restaurado-res per a restaurar objectes valuosos extretsde les predites excavacions, alguns delsquals ja estan exposats a les vitrines de lessales d’arqueologia. D’altra banda, les exca-vacions dutes a terme han permès l’elabora-ció de diferents estudis arqueològics publicatsen revistes especialitzades.

La contractació d’una historiadora de l’art,gràcies a un pla d’ocupació, ha permès anaractualitzant la documentació del fons d’art ietnològic del museu.

Quant a la recerca historiogràfica cal destacarque des del Museu Comarcal de l’Urgell vamportar la direcció tècnica de la Història Gràficade l’Urgell, i de la Història Gràfica de Tàrrega.I, evidentment, una eina fonamental per a lapromoció de la investigació sobre la història iel patrimoni d’aquestes comarques han estatels divuit volums, fins ara, de la miscel·làniaURTX. Revista cultural de l’Urgell.

Un altre apartat important de recerca dut aterme des del museu ha estat l’etnològicaamb un exhaustiu treball dedicat als jocs po-pulars i tradicionals de l’Urgell i amb un altresobre els horts del Callet i del Barceloní deTàrrega. Fruit d’aquests treballs i altres sobre

414

Perelló (1640? – 1703): entre la Segarra il’Urgell, entre la polèmica i el negoci. Es trac-ta d’una excel·lent biografia del Perelló queva comprar tres edificis al carrer Major de Tà-rrega i els va convertir en el casal dels Pere-lló targarins. El voluminós estudi va acom-panyat d’un arbre genealògic de la nissaga id’un recull fotogràfic on destaquen les imat-ges inèdites de les sales de la casa amb elsmobles originals.

Pel que fa a les exposicions de producciópròpia, cal destacar la que fa referència alsJocs Populars i Tradicionals a la comarca del’Urgell. En aquesta mostra hi podrem veureobjectes originals dels jocs que practicavenels nostres padrins i pares durant la seva in-fantesa, a més de conèixer la pràctica del jocen qüestió.

Dins l’àmbit del projecte museogràfic hem dedestacar les gestions, ja endegades, per acondicionar un nou espai de magatzems, acausa del col·lapse dels magatzems actualsdel museu. Val a dir que el trasllat de la zonade magatzems i dels tallers de restauraciósignificarà un nou espai d’exposició perma-nent sobre els artistes targarins.

A la sala dels arcs hi ha la previsió d’ubicar-hiuna exposició que expliqui l’evolució històricade la Tàrrega de les èpoques medieval i mo-derna, mitjançant objectes escultòrics i arqui-tectònics i de materials extrets d’excavacionsa l’antic convent dels Agustins i de l’antic Molídel Codina.

Malauradament, encara tenim pendent de so-lució la sala de paleontologia, amb les restesfòssils, de l’Oligocè mig, de les pedreres delTalladell.

Tot aquest programa museístic que s’estàduent a terme des del Museu Comarcal del’Urgell és la conseqüència lògica del gran es-forç econòmic, que des de l’Ajuntament de Tà-rrega, bàsicament, s’està realitzant, any rereany, la qual cosa ha possibilitat la creació imanteniment d’un equip de museòlegs quegestionen els distints projectes fins arribar aconvertir-los en realitats que serveixin per algaudi i estudi de la societat que els acull.

2006: un any d’aniversaris del museu3

La programació d’activitats, més o menyscontinuades, per a commemorar aniversarisde tota mena, tant en els àmbits cultural, so-cial o polític, sembla una llei no escrita, peròd’obligat compliment.

museu es té, de promocionar els pintors, es-cultors, dibuixants i artesans de Tàrrega i del’Urgell. Les sales del museu han acollit expo-sicions sobre Francesc Marsà, Lluís Trepat, Jo-sep Guinovart, Antoni Boleda, Josep Minguell,Francesc Rufes, Montserrat Sabi, BenjamíTous, Miquel Solé, Miquel Gascón, DomènecSerra, Josep Roca, Carmina Castelló, GlòriaComa, la col·lectiva Arts – Tàrrega 2004... Totaixò, amb la prioritat d’anar construint les salespermanents dedicades a la més que centenà-ria tradició artística de la ciutat.

Si una de les obligacions del museu és la pre-servació de la memòria històrica mitjançatuna selecció dels seus testimonis materials,també amb la publicació de llibres i catàlegss’intenta perpetuar aquest coneixement i, amés a més, fer-lo arribar a totes aquelles per-sones que hi estiguin interessades. Pensemque l’edició, conjuntament amb l’Arxiu Comar-cal de l’Urgell, de l’anuari URTX. Revista Cul-tural de l’Urgell, és l’exemple més significatiuamb la publicació de prop de tres-cents arti-cles, sobre variades temàtiques de les cièn-cies humanes i, amb uns dos-cents col·labo-radors diferents. Els divuit volums publicatsfins ara volen contribuir al bastiment d’una bi-blioteca urgellenca que serveixi, cada diamés, per aprofundir en el coneixement de lesnostres arrels, explicitar les nostres problemà-tiques presents i apuntar propostes de futur.

Nogensmenys, haver contribuït fermament enels projectes d’edició de la Història Gràfica del’Urgell i de la Història Gràfica de Tàrrega ensesperona a l’hora d’engegar noves empresesculturals d’envergadura. També, volem mani-festar la satisfacció d’haver treballat en l’edi-ció dels tres volums de la Història de Tàrregade Josep Maria Segarra Malla, en l’edició d’ ElLlibre de la Serra de Sant Eloi de Tàrrega deJoan Tous Sanabra i en la publicació de dife-rents catàlegs sobre artistes targarins: AntoniAlsina Amils, Francesc Marsà, Lluís Trepat,Antoni Boleda, Montserrat Sabi, Miquel Solé,Josep Roca, Arts – Tàrrega 2004... Totsaquests projectes, ja realitzats, ens projectencap un futur ple de propostes noves i d’altresque se sustenten en els treballs precedents.

Finalment, sintetitzarem alguns dels projectesde futur del Museu Comarcal de l’Urgell. Unsja estan en procés de realització i d’altres es-peren, pacientment, el seu torn de realització.

Un dels actes cabdals d’aquest any de com-memoració dels aniversaris del museu seràl’edició de l’estudi historiogràfic realitzat perJosep Maria Planes intitulat: Francesc de

3 Article publicat al setmanari Nova Tàrrega, núm. 3.169, 22 de desembre de 2006.

415

Amb l’edició de la biografia intitulada: Fran-cesc de Perelló (1640?-1703): entre la Sega-rra i l’Urgell, entre la polèmica i el negoci, deJosep Maria Planes i Closa, doctor en històriai màxim especialista en el coneixement de laTàrrega dels segles XVI-XVIII, hem pogut po-sar a l’abast de tothom la impressionant tra-jectòria vital del Perelló que adquirí tres casesal carrer Major de Tàrrega i que les convertiren l’enorme casal urbà de la nissaga originà-ria de l’Ametlla de Segarra i establerta a lanostra ciutat el segle XVII. Una suggerent i im-portant monografia d’aquestes dues comar-ques que comparteixen història i vida. A mésa més, per al museu editar aquest estudi hasignificat aprofundir de manera notable en elconeixement de l’edifici que l’acull i recuperarunes imatges desconegudes de les sales no-bles de la casa amb el mobiliari original, grà-cies als descendents de la família Perelló.

L’exposició de Josep Giribet intitulada “Colorsinvisibles”, acompanyada del corresponentcatàleg, referma la política museística del Mu-seu Comarcal de l’Urgell d’apostar decidida-ment pels artistes targarins que una vegadamés demostren la seva inesgotable creativitati ferma professionalitat. En aquest apartat noens oblidem de l’exposició “Camins” de GlòriaComa, una nova mostra de la seva acreditadasensibilitat pictòrica. El tancament de l’anyserà espectacular amb la presentació delmagne projecte de pintura mural al fresc deJosep Minguell que porta per títol “Nativitas” ique formarà part del conjunt de frescos del’església parroquial de Santa Maria de l’Alba.Finalment, el programa d’exposicions del mu-seu d’enguany ha tingut la fortuna i l’honor demostrar una selecció de gravats de Goya so-bre els capritxos i els desastres de la guerradel Francès, gràcies al patrocini de la Caixad’Estalvis del Mediterrani.

Quant als projectes d’investigació que tenimcomençats i que continuaran els propers anyssón els que comentem succintament a conti-nuació:

Dins l’àmbit de la recerca arqueològica desta-quen les excavacions al castell medieval deTàrrega i al jaciment ibèric dels Estinclells deVerdú. Ambdós projectes compten amb el su-port d’un Pla d’Ocupació del Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya sol·lici-tats per l’Ajuntament de Tàrrega, a través delMuseu Comarcal, i pel Consell Comarcal del’Urgell. També, mercès a l’atorgament de dosPlans d’Ocupació més s’ha pogut contractardues restauradores per tal de restaurar tro-balles arqueològiques del fons museísticsorgides de les excavacions dels jacimentsdels Estinclells (Verdú), de Missatges (Clara-valls), del Raval i antic convent de Sant

Aquest 2006, que ja tanquem, des del MuseuComarcal de l’Urgell hem volgut celebrar, commana la tradició, dos aniversaris: els 50 anys delMuseu de Tàrrega (1956-2006) i els 25 anys delMuseu Comarcal de L’Urgell (1981-2006), ambun seguit d’activitats que comptessin amb l’aixo-pluc de les persones que fan seus els actes delmuseu, a més de seguir el seu treball diari.

El programa d’actuacions públiques del mu-seu tenen dos objectius bàsics: en primer llocrecordar i homenatjar la feina feta per les ins-titucions i les persones que en el decurs de lanostra història han lluitat per la creació i crei-xement d’un museu targarí i urgellenc, en se-gon lloc que els actes programats difongues-sin i informessin als targarins i urgellencs dequines són les feines quotidianes en què tre-ballen el personal del museu i els seus col·la-boradors. Pensem que és important tenir encompte que pràcticament la totalitat d’aques-tes feines són una continuació d’allò en quès’ha treballat els anys anteriors i que en moltscasos es continua desenvolupant en el pre-sent i es projecta cap al futur més proper. Pertant, el nostre propòsit ha estat presentar elresultat de molts mesos de treball intern, derecerca conscient i seriosa que periòdicamentexposa els resultats obtinguts a la societatque dóna raó d’existir al museu comarcal.

El ressò dels aniversaris museístics també ha-via de servir per a captar com més públic mi-llor cap als actes del museu i d’aquesta ma-nera explicar els diferents camps d’actuacióper on es mou habitualment aquesta institució.

D’entre els treballs del museu que hem pre-sentat públicament enguany en destaquemels següents:

El volum dinou d’URTX. Revista cultural del’Urgell amb divuit articles inèdits en un llibrede 396 pàgines profusament il·lustrades. Afor-tunadament, en aquesta miscel·lània culturalcontinuem donant entrada a nous col·labora-dors que ens ofereixen el resultat de les sevesinvestigacions sobre els diversos camps deles ciències humanes d’aquestes comarques.Com a resultat d’una recerca de més quatreanys, patrocinada pel Centre de Promoció dela Cultura Popular i Tradicional de Catalunya iduta a terme per la tècnica del museu, Fran-cesca Bardají, amb l’assessorament dels pro-fessors de l’INEF Lleida, Pere Lavega i ToniCostes, des del museu hem organitzat unaexposició temporal sobre els jocs popularstradicionals a la comarca de l’Urgell, la qualés el complement perfecte del llibre Jocs po-pulars tradicionals a la comarca de l’Urgell,redactat per Francesca Bardají, editat el2005, dins la col·lecció Natan de la Regidoriade Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega.

416

finalitzarà el primer trimestre del 2007 ambl’edició del volum 21 d’URTX que aglutinaràtots aquests índexs i d’aquesta forma facilita-rà la consulta dels articles publicats a la re-vista entre els anys 1989 i 2007.

Per tal de desenvolupar els treballs esmentatsi d’altres de caire més intern, el museu comptaamb una plantilla de tres persones fixes i di-versos professionals contractats temporalmenta través de plans d’ocupació i bé directamentper a tirar endavant projectes determinats.

Com a director del museu vull manifestar l’e-norme satisfacció que em produeix poder for-mar un equip de treball amb professionals dela talla humana i científica com la de l’arqueò-leg i conservador del museu, Oriol Saula, i dela tècnica i guia del museu, Francesca Barda-jí. El seu eficient treball fa que les dificultatsdel dia a dia museístic siguin uns incentiusper tal d’assolir un resultat final prou òptim perpoder-lo presentar públicament quan així hoexigeixi la feina feta. Són, sense cap mena dedubte, els millors companys que hom puguitrobar. En aquest sentit, també volem desta-car el magnífic treball que han dut a terme i,en diferents projectes, encara duen a termeels historiadors ja esmentats i els arqueòlegsque han dirigit o que dirigeixen excavacionspromogudes dels del museu, com Anna Coleti Pere Cots i els seus ajudants. A més, del tre-ball precís de les restauradores Inés Banegasi Gemma Piqué.

Es evident que tots els projectes del museuno es podrien materialitzar sense el suporteconòmic i institucional de l’Ajuntament deTàrrega, del qual el Museu Comarcal de l’Ur-gell n’és un Organisme Autònom. També escompta amb la col·laboració d’institucionscom els departaments de Cultura i Treball dela Generalitat, del Consell Comarcal de l’Ur-gell i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Di-putació de Lleida. I, finalment, en aquest anyd’aniversaris hem tingut el suport de “la Cai-xa”, en els diversos actes programats.

Agustí (Tàrrega), del Molí del Codina (Tàrre-ga) i del castell de Tàrrega.

Mitjançant el programa del Memorial Demo-cràtic sobre la recuperació de la Memòria His-tòrica, endegat pel Departament de RelacionsInstitucionals i Participació Ciutadana de laGeneralitat, des de l’Ajuntament de Tàrrega iel Museu Comarcal de l’Urgell s’ha donat ai-xopluc i suport econòmic i logístic al projectede recuperació de la memòria històrica de Tà-rrega sobre la Segona República (1931-1936)i la guerra civil (1936-1939), presentat pels in-vestigadors Gerard Corbella, Natàlia Lloreta iOriol Martí. Els resultats de la primera part dela recerca han estat la realització de dos ex-cel·lents documentals sobre aquesta convulsaetapa de la nostra història, acompanyats d’unllibre explicatiu. Entre els molts encerts d’a-quest estudi cal destacar les més de cent ho-res de gravació audiovisual amb el testimonide trenta-quatre persones que van viureaquells esdeveniments. La presentació públicadels documentals, als cinemes Majèstic, fouun èxit esclatant, tant de públic com de crítica.

El tercer projecte de recerca important ende-gat aquest 2006 ha estat l’inventari de la ma-quinària i eines de l’antiga fàbrica de maqui-nària agrícola J. Trepat de Tàrrega, a més amés, d’un recull d’entrevistes, enregistradesen format audiovisual, amb el testimoni d’an-tics treballadors de la fàbrica. Aquest és unvoluminós projecte a mitjà i llarg termini queara tot just fa les primeres passes de la màdels historiadors: Gerard Corbella, Jaume Es-pinagosa i Roser Miarnau.

A mitjans del 2005, el filòleg Miquel Aguilar,va emprendre el procés d’indexació dels vintprimers números d’URTX. Revista Cultural del’Urgell, que consta dels següents apartats:Taula de continguts, Índex per números, Índextemàtic, Índex topogràfic, Índex per autors, Ín-dex Onomàstic (personatges històrics, bíblicsi mitològics, entitats, monuments, documentsi institucions) i Índex Toponímic. Aquest treball

417

Dia 20 d’abril de 2006. Presentació del núm. 19 d’URTX. Revista cultural de l’Urgell a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell.A la imatge, de dreta a esquerra: Joan Lluís Tous, regidor de Cultura; Joan Amézaga Solé, alcalde de Tàrrega; Carme Clusellas, vicepresiden-ta de l’Associació Catalana de Municipis i Jaume Espinagosa Marsà, director del Museu Comarcal de l’Urgell. (Fotografia: Oriol Saula. Arxiu Fo-togràfic del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega).

Dia 4 de maig de 2006. Inauguració de l’exposició Jocs Populars Tradicionals a l’Urgell.A la imatge, d’esquerra a dreta: Joan Lluís Tous Álvarez, regidor de Cultura; Joan Amézaga Solé, alcalde de Tàrrega; Assumpta Esquís del Cen-tre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Oriol Saula Brian-só, arqueòleg i conservador del Museu Comarcal de l’Urgell i Francesca Bardají Santiveri, guia i tècnica del Museu Comarcal de l’Urgell. (Fo-tografia: Roser Miarnau. Arxiu Fotogràfic del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega).

418

Dia 8 de juliol de 2006. Presentació, a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell, del llibre: Francesc de Perelló (1640? – 1703);entre la Segarra i l’Urgell, entre la polèmica i el negoci de Josep Maria Planes i Closa.A la imatge, d’esquerra a dreta: Antoni Llebot, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida; les germa-nes Glòria i Concepció Ferreiro i de Babot, descendents de la nissaga Perelló de Tàrrega; Joan Amézaga Solé, alcalde de Tàrrega; Josep Ma-ria Planes i Closa, doctor en Història i autor del llibre i Jaume Espinagosa Marsà, director del Museu Comarcal de l’Urgell. (Fotografia: OriolSaula. Arxiu Fotogràfic del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega).

Instantània de les excavacions arqueològiques al Castell de Tàrrega.L’any 2006 es va dur a terme dues campanyes d’excavacions durant els mesos de gener a juny i de novembre a desembre. (Fotografia: OriolSaula. Arxiu Fotogràfic del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega).

419

Cartell publicitari de la Fàbrica de Maquinària Agrícola J. Trepat de Tàrrega.El Museu Comarcal de l’Urgell col·labora en el magne projecte museogràfic i cultural que ha endegat l’Ajuntament de Tàrrega amb l’adquisiciód’aquesta històrica fàbrica de la ciutat, que va tenir una gran projecció arreu de l’Estat espanyol, sobretot, entre 1940 i 1980.

Dia 6 d’octubre de 2006. Inauguració de l’exposició de pintura Colors invisibles de Josep Giribet, al Museu Comarcal de l’Urgell.A la imatge, l’autor davant l’obra que porta per títol “Plaça Major de Tàrrega” (Fotografia: Francesc Gasull. Ajuntament de Tàrrega).

Dia 2 de desembre de 2006. Inauguració de l’exposició Nativitas de Josep Minguell, al Museu Comarcal de l’Urgell.A la imatge, el pintor davant un esbós del projecte de pintura mural que realitzarà a l’església parroquial targarina durant l’any 2007(Fotografia: Francesc Gasull. Ajuntament de Tàrrega).

420

Logotip dissenyat per al 50è aniversari del Museu de Tàrregai el 25è aniversari del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega.