EL PER QUÈ D’UNES EXPOSICIONS.RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DEL LLIBRE

ESCOLAR A LA CATALUNYA DEL PRIMER TERÇDEL SEGLE XX I ALGUNS DEL SEGLE XIX

Carles Fusté Bonet

URTX

326 URTX

Abstract

La Recuperación de la Memoria Histórica es muy ámplia, en este artículo pretendemos dar unos pequeños apuntesde una parte olvidada de esta memoria, algunos de los libros que se que se utilizaron en las escuelas de Catalunyadurante el primer tercio del siglo XX y algunos del siglo XIX.

La forma de darlos a conocer a sido mediante una serie de exposiciones que han recorrido diez comarcas de la Pro-vincia de Lleida y una en Barcelona.

Relacionamos en este artículo los principales libros expuestos con pequeñas notas marginales curiosas y apuntesbiográficos de algunos de sus principales autores.

The Recovery of Historical Memory is very broad. This article aims to give some details about the forgotten part of thismemory, namely some of the books that were used in schools in Catalonia during the first third of the 20th century andsome from the 19th century.

These have been presented through a series of exhibitions that have travelled around ten districts in Lleida provinceand one in Barcelona province.

In this article, we relate the principal books exhibited to some curious small side notes and bibliographic details aboutsome of their main authors.

Paraules clau

Exposicions, llibres escolars, primer terç del segle XX, Memòria Històrica.

EL PER QUÈ D’UNES EXPOSICIONS. RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DEL LLIBREESCOLAR A LA CATALUNYA DEL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX I ALGUNS DEL SEGLE XIX

327URTX

De l’11 de gener de 2007 i fins el 16 dedesembre del mateix any, es van dur a terme10 exposicions a diverses capitals de co-marca de la demarcació de Lleida i una aBarcelona sota la denominació:

RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒ-RICA DEL LLIBRE ESCOLAR A LA CATA-LUNYA DEL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XXI ALGUNS DEL SEGLE XIX…

A la mostra s’han exposat 100 llibres i es-caig, aproximadament un 50% en català i un50% en castellà. Pensem que l’ensenyamenta Catalunya es composava de llibres escritsamb les dues llengües i que durant la Res-tauració (1898-1931) i la Renaixença de lallengua catalana, llevat de l’any 1924 al 1930amb la Dictadura de Primo de Rivera: du-rant aquest període la persecució de la llen-gua catalana va tenir com a conseqüènciala seva prohibició a les escoles.

Com va sorgir la idea?

En una de les reunions periòdiques de laJunta de Govern de l’Associació per a la Re-cerca Pedagògica TP, concretament el 16 dejuny de 2006, tot comentant la importànciadels nostres fons de llibre escolar anterior al’any 1939, vàrem apuntar la necessitat dedur a terme un seguit d’exposicions per lescomarques de Lleida per poder ensenyar unrecull dels llibres escolars al públic, una ve-gada vista la més que possible importànciad’ensenyar-los, cosa important però moltcomplicada, la Junta va acordar demanarconsell al Sr. Jaume Espinagosa que, com aDirector del Museu Comarcal de l’Urgell,està molt assabentat de la forma de prepa-rar un seguit d’exposicions al llarg del 2007.Dita tasca es va encomanar al Sr. Carles

Fusté que al cap de pocs dies s’entrevistavaamb al el Sr. Jaume Espinagosa, director delMuseu Comarcal de l’Urgell, i que molt ama-blement va indicar el passos a seguir per apoder fer el muntatge de deu exposicions iti-nerants per les comarques de la demarcacióde Lleida.

L’Associació per a la Recerca Pedagògica deles Terres de Ponent té com a una de lesseves fites importants fer recerca sobre l’en-senyament en general i molt particularmentsobre l’ensenyament a Catalunya i a tots elspobles de parla catalana.

Actualment tenim un fons de 12500 docu-ments, entre els que hi ha més de 600 llibres,relacionats amb l’ensenyament anteriors al’any 1939. Els llibres estan escrits en catalài en castellà, en els anys anteriors a 1939ambdues llengües s’utilitzaven a les escolesde Catalunya.

A l’observar els llibres d’abans de 1939,vàrem adonar-nos que feia falta recuperartambé la Memòria Històrica de les nostresescoles i dels seus continguts, una part moltimportant de la qual són els llibres.

D’aquí va néixer la idea de les exposicionsper poder donar a conèixer al públic en ge-neral els llibres emprats a l’escola catalanaabans de la Guerra Civil.

Al programar les exposicions ens vàremposar en contacte amb els Ajuntaments dedeu capitals de comarca de la demarcacióde Lleida l’estiu de 2006 i vàrem programarper tot l’any 2007 el següent programa:

TÀRREGA de l’11 al 22 de gener al MuseuComarcal.

328 URTX

CERVERA del 9 al 18 de febrer a l’Espai SantJoan.

LA SEU D’URGELL del 2 al 18 de març a laBiblioteca Sant Agustí.

BALAGUER de l’11 al 23 d’abril a la Salad’Exposicions de l’Ajuntament.

LES BORGES BLANQUES del 7 al 17 demaig al Centre Cívic.

SOLSONA del 2 al 17 de juny a la Sala Cul-tural de l’Ajuntament.

TREMP del 17 al 30 de setembre a la SalaPública de la Biblioteca.

PONT DE SUERT del 12 al 23 d’octubre a laSala d’Exposicions de Casa Cotori.

MOLLERUSSA del 30 d’octubre all’11 denovembre a la Sala Cultural de l’Ajuntament.

LLEIDA del 29 de novembre al 16 de des-embre al Museu del Palau de la Paeria.

Es va seguir puntualment tota la programa-ció llevat de Tremp que a última hora es vacanviar el lloc pel Centre Cívic.

El mes de novembre, convidats per Fira deBarcelona, vàrem exposar al Saló del Llibrede Barcelona del 21 al 25 de novembre.

Per a totes les exposicions es van repartirprop de 5000 fullets, magníficament il·lus-

trats per la Sra. Pilarín Bayés a qui agraïmmolt cordialment la seva desinteressadacol·laboració.

Un cop avaluades totes les Exposicionsaproximadament les han visitat unes 3000persones.

Després d’aquesta breu introducció anem afer un repàs dels llibres exposats i fent unspetits anàlisis dels més importants amb peti-tes notes i apunts biogràfics dels seus autors.

LLIBRES EN CATALÀ

DICCIONARI ORTOGRÀFIC per P. Fabra,576 pàgines, preu 9,00 pessetes, tercera edi-ció de l’any 1931, editat per l’Institut d’Estu-dis Catalans de Barcelona i imprès per laimpremta Elzeveriana i Llibreria Camí, S.A.Redactat sota la direcció de Pompeu Fabra,President de la secció filològica i preceditd’una exposició de l’Ortografia Catalana.

Reproducció de la pàgina núm. 251

ESFE ESGA

escumadora f. escumall m. escumar verb ia es-cumejar verb ie escumera f. escumós, escumosaescurabasses m. escurabosses m. escuracas-soles escurada f. escuradents m. escurador,escuradora escurament m. escuraorelles m. es-curapous m. escurar verb la escura-xemeneiesm. escurçada f. escurçadura f. escurçament tn.escurçar vei-b id escuró [der. de escurar] m.escut m.escutiador, escutiadora escutiar verbiI esdentegar verb Ic esdernegar [de,-. dederna] verbxc esdevenidor, esdevenidora esdeveniment m.esdevenir verb isa esdrúixol, esdrúixola esfàcelm.esfaceIar verb la efarinar-se verb xa esfenoï-dal adj.esfenoide adj. (s m.) esfera f.esfereïment m. esfereir verb 3b esfèic, esféricaesféricament adv. esfericitat f. esferoidal adj. es-feroide m. esferómetre m.esfetgegar-se [der. de fetgel verb xc esfilagar-sar verb la esfilegar verb xc esfilegassar verb iaesfínter m. esfinx m. if. esflorar verb la esfon-drada f. esfondrall ni. esfondrament ni. esfondrarverb la esforç m. esforçar verb íd esfreixurar-severb la esfullada f. esfulladis, esfulladissa esfu-llador, esfulladora esfullar verb Ja esfumar verbía esgaiada 1. esgaiar v,erb ig esgardissar-se.’er! la esgardissar verh ia esgargamellar-severh xo esgarip m. esgaripar verb ro esgarra-paire esgarrapall ni. esgarrapar vjerb la

Ortografia catalana de la colecció popularBarcino, per Pompeu Fabra, President de lasecció Filològica de l’Institut d’Estudis Cata-lans, 2a. EDICIÓ De 1925, 56 pàgines, preu

329URTX

1,00 pessetes, editat per Editorial Barcino deBarcelona.

Reproducció de la pàgina 5

1. L’alfabet català es compon de les lletres se-güients: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, 1, II, m, ti, o, p,q, r, s, t, u, y, w, x, y, z.(1)Parem bé esment en la diferència que hi ha en -tre el so representat per la lletra j en mots comjove, esponja, sarja, i el so representat per la lle-tra x en mots com xarop, planxa, marxa.Parem així mateix esment en la diferència que hiha entre el so representat per la lletra z en rnotscom zero, onze, catorze, alzina, i el so re presen-tat per la lletra s en mots com soca, dansa, garsa,falsetat.2. Són poques les Iletres, com és ara la ll i la q,que representen sempre un mateix so: la majo-ria d’elles serveixen per a representar dos o méssons diferents. Així: La s té un so en soca, sac, sostre, pensar, i unaltre en roser, desar, gosar, nosa;La r té un so en raye, honra, col rat, i un altre encara, hora, pera;(1) Les tres Iletres k, w i y (en tant que no formapart del grup ny, V. § 3) no apareixen sinó en al-guna noms propls i móts estrangers.

GRAMÀTICA CATALANA per PompeuFabra, Biblioteca Filològica, 5a edició 1930,138 pàgines, editat per l’Institut d’EstudisCatalanas de Barcelona.

La pàgina 15 de la Gramàtica Catalana ensexplica:

Introducció 15

6. Els mots monosíl·labs són pronunciats, perregla gene ral, arnb la mateixa força que la sílabaforta dels mots polisil·labs: llur síl·laba única ésuna sil·laba forta o accentuada.Ex.: pla, verd, temps pi, or, pou, tu. Un curt nom-bre de monosíl·labs (denominats molt febles oátons) fan excepció a aquesta regla tals són elsarticles definits (el, la, &), els ad jectius posses-sius mon, ion i son, els pronoms afixables al verb(me, nos, &.), que, i algunes preposicions í con-juncíons (a, de, per, &.), els quals mots són pro-nunciats amb la mateixa força que les sil·labesfebles dels mots polisíl·labs. És una error molt generalitzada de marcar ambaccent. els monosíl·labs forts acabats en vocalplà, plè ví, fí, &. Les grafies correctes són pla, ple,vi, fi. &.7. La diéresi és usada en català en dos casos di-ferents:1. Per a inidicar que una i o una u precedidesde vocal no són consonants (com ho són ennoia, cauen) ni formen diftong decreixent ambla vocal anterior (com el formen en feina, causa),

hom les escriu respectivament ï i ü, posat queno hagin de por tar l’accent agut per alguna deles tres regles del § 4. Ex.: atri buïa, atribuyes; —veïna, heroïna, agraïres, beneït, intraduïble, diürn,demiürg; — creï, creïs, creïn; — continuïlat, heroï-citat, diürnal. Però (sense dièresi) atribuíem, atri-buíeu (on la i ja ha de portar accent segons laregla II del § 4); — veí, agraí, agraís (on la i ja hade portar accent segons la regla 1 del § 4); —deífica, teúrgia (on la i i la u ja han de portar ac-cent segons la regla III del § 4). És costum, però, de suprimir la dièresi en elsquatre casos consignats en el § 3 - II.II. Els diftongs creixents ue, ui (solament possi-bles darrera g o q) són escrits üe, üi. Ex. se-güient, exigüitat, freqüent, obíiqiiítat.

Pompeu Fabra i Poch (Gracia, 20 de febrer de1868 – Prada de Confrent, 25 de desembre de1948), fou l’establidor de la normativa modernade la llengua catalana. Enginer industrial, desde molt jove es dedicà a estudiar el català. Pro-mogué, a través de la revista “l’Avenç”, una cam-panya per reformar l’ortografia (1890-1891) ipublicà el 1904, amb Jaume Massó i Torent i Jo-aquim Cases i Carbó, un Tractat d’ortografia ca-talana. Participà activament en el I CongrésInternacional de la Llengua Catalana (1906). Pu-blicà, el 1912, la Gramática de la lengua catalana(en castellà, una de les obres de més interès dela seva producció, retrat vivíssim de la llengua).Establert a Bilbao, on, ocupant una càtedra dequímica, aprofundí l’estudi dels grans romanis-tes, es traslladà a Badalona el 1911, per ser pro-fessor a la càtedra de català (creada per laDiputació de Barcelona, presidida per Enric Pratde la Riba i membre de la secció filològica de

330 URTX

l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual més en-davant va ser president, com també de l’Institut.L’Institut promulgà les Normes ortogràfiques el1913, i més tard (1917) el Diccionari ortogràfic.Publicà la Gramàtica Catalana (1918) oficial del’Institut. Es dedicà també a l’educació, redac-tant el popular Curs mitjà de gramàtica catalana,publicat per l’Associació Protectora de l’Ensen-yança Catalana (1918). Fou autor de les Conver-ses filològiques, col·laboracions al diari “LaPublicitat”, publicades després a la Col·lecció“Popular Barcino”. Potser la seva obra més fa-mosa fou el Diccionari General de la LlenguaCatalana (1932), com a primer pas al futur dic-cionari de l’Institut. Gràcies al seu alt prestigicientífic, fou nomenat catedràtic de la Universi-tat de Barcelona (aleshores anomenada Univer-sitat Autònoma de Barcelona) sense oposició(1932). Empresonat el 1934, es féu molt popularal país. El 1939 s’exilià a França, on residí a París,Montpeller i Prada de Confrent. Presidí els JocsFlorals de Montpeller (1946). Cada any, la sevatomba a Cuixà, prop de Prada, és visitada permilers de catalans encara avui.

VIQUIPEDIA, L’enciclopedia lliure

GEOGRAFIA DE CATALUNYA, Ab las de-finicions propies de las tres parts ab que’sdivideix la Geografía en general, para servirde text en las escolas de Catalunya, y ahontse parli la llengua catalana, y útil para’ls ex-cursionistas, viatjers de comers, etz., perFco. Flos y Calcat, obra ilustrada ab varis di-buixos del mateix autor y aprobada per l’Au-toritat Eclesiástica l’any 1896, 206 pàgines,Edició del mateix autor.

Reproducció de la pàgina 78

INSTRUCCIÓ:¿Cóm está organisat lo ram d’instrucció?- Pera la primera ensenyansa compta cada pro-vincia ab una Escola Normal de Mestres, en lasquals s’hi trovan matriculats per terme mitj, an-yalment, uns 800 alumnos d’abdós sexes. Lo nú-mero d’escolas d’ensenyansa segons lasestadísticas actuals, son á Catalunya, 1.733 depúblicas y unas 800 de privadas ó particulars. (1)¿Qué’s pot dir respecte de la segona ensen-yansa? - Barcelona té Universitat Literaria; Institut deSegona Ensenyansa y Seminari Conciliar, encada capital de provincia, inclós Figueras y Reusque tenen Institut, y Vich, Tortosa, Seo de Urgelly Solsona, Seminari. (2)

Pera l’estudi de carreras especials comta Bar-celona ab Escola de Náutica, d’Arquitectura,d’Enginyeria, de Comers, d’Arts y Oficis, etz.¿De qué adoleixen los sistemas que se empleanen la ensenyansa de la joventut catalana?- Adoleixen en principi de la absurda imposiciócentralista ensenyant als alumnos en una llen-gua que no es la del país. ¿Qué’n resulta d’aquesta anomalía ó absurdaimposició?- Un detriment en lo desenrotllo de las facultatsintelectuals dels deixebles, y per tant una infrac-ció deplorable de las lleys senyalades en la Pe-dagogia ó sian las... (1) Las escolas públiques de Catalunya corres-ponen á las quatre provincies catalanas ab losegüent ordre: Any 1895. Barcelona, 382 denoys, 343 de noyas; Lleyda, 253 y 174; Girona,164 y 152; y Tarragona, 133 y 132. (2) En las poblacions de més importancia hi es-tablerts colegis de segona ensenyansa matricu-lats al Institut de més preferencia.Com es pot abservar la redacció d’aquesta pá-gina de la Geografia es ben diferent de la actualnormativa llingüística de la llengua catalana. Ala pregunta de De qué adoleixen los sistemasque se emplean en la ensenyansa de la joventutcatalana?, a finals del segle XIX estaba vigentel Decret de Nova Planta (1716). Aquest aboliales constitucions de Catalunya i imposava leslleis de Castella. El govern del Principat va que-dar en mans d’un capità general, que presidia laReial Audiència, i disposava de dotze corregi-dors, amb seu a les principals ciutats catalanes.Totes les institucions municipals, de caràcter re-presentatiu, van ser abolides. Al seu lloc hom vaimposar un sistema d’alcaldes i regidors, nome-nats directament pel rei o pel capità general. Endefinitiva, la Nova Planta va imposar un sistemade govern absolut. Els drets de la Generalitat idels municipis van ser segrestats pel monarca.A més, hom va crear un nou impost, el cadastre,organitzat a través d’una doble línia: territorial(gravava els rèdits de les finques urbanes i rús-

331URTX

tiques) i personal (carregava damunt el treball iles empreses i mantenia l’exempció de nobles,eclesiàstics i altres privilegiats). Tot i que el ca-dastre va néixer com una imposició de guerra, elcreixement econòmic viscut durant la centúriael va fer, a poc a poc més suportable.Ben aviat,la voluntat política d’introduir la llengua caste-llana en tots els àmbits de l’administració i lacastellanització dels principals càrrecs va anartancant altres àmbits públics al català. La ReialCèdula d’Aranjuez del 1768, obra de Carles III,va prohibir l’ensenyament en català. Avui a l’any 2007 encara no ha estat abolit elDecret de Nova Planta (1716).

CANSONER CATALÀ, ramell de cansonsescolides aplegades aposta per a éssercantades per la mainada de les escolesper en Fco. Flos i Calcat, Fundador delCol·legi Sant Jordi, cooperació musical d’enJoan Salvat de l’Orfeo Català, Pròleg delMestre Lluís Millet, 64 pàgines, any 1918,imprès a la Tipografia l’Avenç – Barcelona.

PRÒLEG de Lluis Millet

El present recull de cants escolars és fill de lesnecessitats d’una escola catalana; d’una escolacatalana primerenca, filla de l’entusiasrne i sin-cera catalanitat d’un sol home d’en FranciscoFIos ¡ Calcat.Totes les coses belles de l’actual renaixementcatalà han nascut com flors en primavera a l’es-cailf del sol de l’ideal, de temperaments genero-sos i sincers que han cantat la seva cansó a laPatria en la modalitat propia del lloc que ocu-paven en la nostra germandat catalana. En Flosera mestre de minyons, i al trobar-se enamoratde Catalunya i ses coses, no va tenir altre remei,per a guarir el seu desfici amorós, que crear unaEsco!a Catalana. i la va crear fa una pila d’anys,quan el catalanisme era quasi solament flor;quan en molts era pur lirisme que no sabía en-cara avenir-se.a la pràctica de la vida real. Peròqui té amor no s’atura, i en Flos, malgrat desen -ganys tristíssims, ha anat fent sa via amb sa Es-cola, on els nens, sortits del niu de casa llur, s’hitroben en front de la ma teixa parla de llur marei amb el mateix amor dels sers de la familia. iamb aquest trànzit dóls de la llar a l’escola, lesidees, que fan fort l’enteniment i l’eduquen, en-tren amb tota claredat i amorosament com cosaben vinguda i esperada. I és clar que en l’Escola d’en Flos s’hi havía decantar, i que la cansó havía de tenir tot aquelltirat corresponent a l’amor i a l’ideal que havíafet néixer aquella casa docent. I llavors, heu’saqui a l’amo d’aquella casa demanant lletres ito nades a amics poetes i músics, i quan aquestsamics no respo níen a ses demandes per estarenfeinats en coses per ells més trascendentes,llavors en Flos, que no podía aturar la seva

fal·lera, trobava per si sol la cansó escaient quela deria amo rosa Ii dictava; que si el pastor trobala seva tonada com el passarell la seva refilada,bé la trobarà també qui amb humi litat sent en-dins un desfici d’idealitat. Heu’s aquí, doncs, l’origen d’aquest recull, tansimpàtic per l’amor que l’ha dictat, i tan útil iprofitós avui que, grat sigui a Déu, l’Escola Ca-talana va guanyant cors ¡ estenent-se, prenentcaràcter de civilitat entre nosaltres. Si la renai-xensa de Catalunya ha comensat cantant per laveu dels músics i poetes, cantant ha de fer l’es-pandiment en les categoríes més altes i trascen-dents; i els nens, que tenen el cor semprealegre, els hi havem de conservar I’alegría, so-bretot a l.’escola; que lo que s’aprèn amb corlleuger, entra més endins i. dóna fruits més sa-borosos, i, ja se sab, que per a donar goig agrans i a petits no hi ha res com la cansó, lacansó senzilla i ingenua, filla del poble. Estic segur que aquest CANSONER ESCOLARCATALÀ no és presentat com a model del gè-nere; però així i tot, conté tantes coses bonespels nois, tans bons consells, tanta jovenesa ifrescor, que no ho dubto serà rebut per la gentcatalana amb la mateixa amorosa cordialitatdels que l’han dictat i aplegat.

Lluís Millet i Pagès (Masnou, 1867 - Barcelona1941). Va dirigir el cor La Lira, de Sant Cugat delVallès. L’any 1891 va fundar, juntament ambAmadeu Vives, l’Orfeó Català. Dos anys méstard ambdós van ser nomenats directors perpe-tus. L’any 1896 va ser nomenat catedràtic de sol-feig, teoria musical i conjunt vocal de l’EscolaMunicipal de Música de Barcelona, que poste-riorment va dirigir a partir del 1930. Va fundar la

332 URTX

capella de Sant Felip Neri, de Barcelona, el 1897,i en va ser mestre. També ho va ser de l’escola-nia de la basílica de la Mercè l’any 1906. El 1904va crear la Revista Musical Catalana. Va impulsarel cant popular religiós i va revalorar la polifoniasagrada del segle XVI. Va consagrar la seva vidaa l’Orfeó Català, que va dirigir en l’estrena d’unagran quantitat d’obres cabdals de la música uni-versal. Autor d’unes Catalanesques (1891), pera piano i, més tard, en versió per a gran orques-tra, va composar també, entre altres obres,Ègloga, per a quartet de corda i per a gran or-questra, una Salve Regina, per a cor i orgue(1913), i Pregària de la Verge del Remei, per aveus, orquestra i orgue. Va escriure Cants espi-rituals per a ús del poble (dues sèries: 1915, amb21 cançons, i 1921, amb 15). És autor d’una vin-tena de goigs, de cançons per a veu i piano id’una sèrie d’obres corals, com El Cant de laSenyera, sobre un poema de Joan Maragall, iJovenívola, amb lletra pròpia per a cor masculí. Va deixar alguns escrits, com El cant popular re-ligiós (1912), De la cançó popular catalana (1917)i diversos articles en la Revista Musical Catalana.Molts dels seus escrits van ser aplegats en elllibre “Pel nostre ideal” (1917).Es pot considerarque la seva obra es troba emmarcada en el Mo-dernisme Musical Català.

Fco. Flos i Calcat (Arenys de Mar, Maresme1859 – Barcelona 1929) Pedagog, cal·lígraf i es-criptor. Estudià Magisteri i l’exercí al Masnou.Fou cal·lígraf de l’ajuntament de Barcelona del1887 al 1898, any que fundà el Col·legi Sant

Jordi. Contribuí a la fundació d’altres no ves es-coles. Al Congrés Internacional de la LlenguaCatalana (1906) exposá un métode pedagògicper a ensenyar ensenyar la gramática catalanaals infants. Dirigi el “Butlletí del Foment Peda-gògic” 1917 – 1922) I col·laborà en diverses pu-blicacions. Publicà una Memòria pedagògica(1886) sobre l’ensenyament a Catalunya, unaGeografía de Catalunya amb mapa de la divisiócomarcal (1896) i una Cançoner escolar català(1918) -en col·laboració amb Joan Salvat—, aixícom diver sos llibres de text. (JoMa)

Gran Enciclopedia Catalana

TERRA I ÀNIMA, lectures sobre cosesde Catalunya, per Anicet Villar de Sechs,il·lustrat per Molné, D’Oc, Ferrer i altres, fo-tografies: Albert Montana, arxiu Mas, del’autor, etc. Alguna de les rondalles que hiha en aquest llibre han estat contades perpersones de diversos pobles catalans i re-collides pel senyor Valeri Serra i Boldú, 2aedició de 1935, 294 pàgines, Editat per Pe-dagogia Catalana – Miquel A. Salvatella –Barcelona.

SIL·LABARI BREU, per Anicet Villar, Mes-tre del Grup escolar “Pere Vila” de Barce-lona, Il·lustracions de I. Hernàndez I M.Fernàndez, 30 pàgines, any 1932, editat perPedagogia Catalana – Miquel A. Salvatella –Barcelona.

Reproducció de la pàgina 25 del Sil·labariBreu.

ab...s abs, sol...s sols, or...s ors, ter...s ters, in…sins, pin...s pins, ol…sols, pot...s pots obstinat, instruït, solstici, orb, constipat, pers-picaç,Els raíms ja són madurs. Les veremadores, ambunes tisores, els van tallant. Els verema dors elsposen a les portadores.Després uns traginers carreguen les porta doresal carro i les porten al celler, Allà unes màquinesesclafen els raíms i surt el most. Aquest mostcau dins uns cups i fermenta. Així es fa el vi.25

PETITES LLAVORS per Anicet Villar, I·lus-tracions de M. Fernàndez, 124 pàgines, 1a.Edició de1932, editat per Pedagogia Cata-lana – Miquel A. Salvatella - Barcelona.

EXERCICIS DE LLENGUATGE per AnicetVillar, 266 pàgines, any 1933, editat per Pe-dagogia Catalana – Miquel A. Salvatella -Barcelona.

HISTÒRIA DE CATALUNYA, per a les Es-coles primàries per Damià Ricart Lafont,

333URTX

Mestre dels Grups Escolars de Barcelona,il·lustracions de Lluís Mallafré, 1a edició de1935, Editat per Pedagogia Catalana- MiquelA. Salvatella – Barcelona.

VI.—JAUME 1, EL CON QUERIDOR(De 1213 a 1276)

Jaume 1, el Conqueridor Lluites amb la no-blesa.—Conques ta de Mallorca i de València.29.—La minoritat del rei JaumeQuan Pere I, el Catòlic, mori a la batalla de Muret(1213), el seu fill Jaume, hereu de la corona ca -talano-aragonesa, tenia cinc anys i mig. Es tro-bava en poder de Simó de Montfort, el qual elretenia com a penyora del projectat casamentamb la seva filla. Els catalans re clamaren la de-volució del príncep. Com fos, però, que el deMontfort es mostrava remís, els nobles acu direnal papa, per la intercessió del qual fou lliurat aCatalunya el jove rei. Unes Corts reunides a Lleida decidiren confiarl’educació del pe tit comte-rei a Guillem deMontre dó, qui, d’acord amb el testament de laseva mare, el confià als tem plers, al castell deMontsó.La noblesa aragonesa promogué freqüents dis-turbis i s’entestà en porfidioses disputes i lluitesarmades durant la minoritat de Jaume I; per laqual cosa el rei, en arribar a nou anys i aconse-llat per alguns prelats i nombrosos nobles ca-talans i aragonesos que li prometeren protecciói ajut, deixà el seu recés de Montsó i, posant-seal front del reialme, lluità aferrissadament contraels turbulents. A tretze anys contragué matri-moni amb la infanta Elionor de Castella. Prosse-guí les lluites amb la no blesa, i, després de deuanys de negociacions i d’esforços pro longats,reduia els més inexorables enemics de la sevaauto ritat (1227).El grabat diu: Jaume I (D’una miniatura d’uncòdex de Poblet).

TRIA, Llibre de lectures selectes, enprosa i en vers, per als nois i noies de lesescoles i col·legis de Catalunya per J.Maragall, obra revisada per l’Oficina filolò-gica de l’Institut d’Estudis Catalans, edicióde1931, Editat per Dalmau Carles Pla S.A.Editors – Girona.

Reproducció de la pàgina 46

Vora el marMar brava,

El vent se desfrenai tot el mar canta..

Mar brava, mar verda, mar escumejanta L’onada s’adreça, venint s’ageganta, avança i s’acosta

callada que espanta.

L’escuma enlluerna, el sol l’abrillanta, L’onada s’esberla i cau ressonanta.

Mar brava, mar verda, mar escumejanta!

Joan Maragal. Neix a Barcelona el 10 d’octu-bre de l’any 1860, essent el quart fill i únic noi

334 URTX

d’una família benestant. Un cop acabat el bat-xillerat i en contra del desig del seu pare, varebutjar incorporar-se a la indústria tèxtil fami-liar. L’obra bàsica de Maragall està escrita encatalà, però també va escriure en castellà.El 1881 guanya la Flor Natural en els Jocs Floralsde Badalona amb una poesia titulada “Dins sacambra”.L’any 1884 va obtenir la llicenciatura en Dret, ini-ciant-se a partir d’aquí una crisi entre la sevavocació literària i la pressió de l’entorn familiarque l’orientava cap a una vida més convencionald’acord amb els criteris de la burgesia. L’any 1891 es casa amb Clara Noble, amb quiva tenir 13 fills.A partir de 1892, Maragall desenvolupa unagran activitat com a impulsor de les noves co-rrents de modernitat. Això es manifesta en lesseves col·laboracions a les revistes capdavan-teres del Modernisme - l’Avenç, Catalonia i Luz-, així com al “Diario de Barcelona” i “La veu deCatalunya”. També participa en els Jocs Florals,en les Festes Modernistes que Rusiñol organitzaa Sitges i a diverses prestigioses tertúlies,com la de l’Ateneu Barcelonès del que vaarribar a ser president. L’any 1894 es presenta als Jocs Florals de Bar-celona amb el poema “La sardana” guanyantl’Englantina. A “Poesies”, que publica l’any se-güent, s’hi nota el seu vessant decadentista, quetambé es veu reflexat als poemes que presentaa les Festes Modernistes de Sitges i que méstard va superar, en part influenciat per la vitalitatde l’obra de Nietzche. El 1904, es presenta novament als Jocs Floralsde Barcelona amb la poesia Glosa, essent pro-clamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyarla Flor Natural. La pressió del noucentisme naixent, liderat perEugeni d’Ors, l’obliga a fer una profunda reflexió,que acabarà després de la Setmana Tràgicaamb un retorn a la posició combativa que mani-festava en la seva joventut. Malgrat tot, es mos-tra autocritic procedint a una profunda revisióde la seva obra “Tria” criticada per d’Ors, de laque en sortirà molt millorada fins al punt de pro-vocar la rectificació d’Ors. Maragall s’identificava més aviat amb un nacio-nalisme de caire tradicionalista i catòlic, propera l’ideari de la Lliga Regionalista, però mai vavoler entrar en política i va rebutjar les ofertesque li van fer Enric Prat de la Riba i FrancescCambò perquè es presentés a les eleccions dediputats a corts.Aquesta tendència conservadora, ben reflexadaen el seu estil literari, fa que se’l classifiqui din-tre d’un grup d’escriptors modernistes –VictorCatalà, Prudenci Bertrana, Puig i Ferrater– quesituen la seva obra en ambients tradicionals irurals. L’any 1906 va intervenir en el Congrés de laLlengua Catalana i posteriorment va ser mem-

bre fundador de la Secció Filològica de l’Institutd’Estudis Catalans.Arran de la Setmana Tràgica, va adoptar una po-sició critica amb la burgesia catalana, per la res-ponsabilitat que entenia que tenia en aquellsfets. Aquesta postura es manifesta en la sevaúltima obra “Seqüencies”. L’any 1910 va guanyar el premi Fastenrath en elsJocs Florals de Barcelona amb “Enllà”. L’any1911, el darrer de la seva vida, va publicar “Se-qüencies” en que manifesta una exaltació vita-lista amb el que retorna a posicions heterodoxes,suavitzades en anteriors escrits. En aquesta obrainclou el “Cant espiritual”. El seu treball com traductor, es molt important.Va traduir autors grecs com Homer i Pindar, au-tors alemanys com Goethe, Novalis, Nietzche,Schiller, Reinick i Wagner i autors francesos comDaudet i Lamartine. Joan Maragall mort a Barcelona el 20 de de-sembre de l’any 1911.

http://www.gaudiallgaudi.com/CL004%20Mara-gall%20a.htm

LECTURA BILINGÜE, Exercicis peraprendre de llegir en català y de llegir ytraduir en castellà, els noys y noyes deles escoles de catalunya, per SalvadorGenís, Mestre Superior, quarta edició de1918, ab 48 vinyetes y text imprès y manus-crit- “ La ciencia pedagógica reclama que alos niños se les instruya en la lengua que co-nocen” “El mejor procedimiento para ense-ñar a los niños la lengua castellana dondeno es ésta la nativa, consiste en la prácticay comparación de aquella con la suya pro-pia“ (Conclusions 7a. Y 8a. De les aprovadespel Congrès nacional pedagògich reunit áBarcelona l’any 1888), Ab llicencia de l’Auto-ritat eclesiàstica, Obra aprovada per servirde text a Catalunya per R.O. de 2 de generde 1904.

XII La escriptura.L’objecte de la escriptura es comuni carse entreelles les persones que’s tro ben separades, ysaber lo que han dit ò fét les generacions queexistiren primer que nosaltres.Vosaltres, estimats noys, quan veyèu ara que,per tot arrèu, hi ha llibres y diaris per’instruirsey saber noticies, y que tothom escriu cartes alsséus pa rents ò amichs sempre que ho neces -sita, no podèu formarvos ideya clara de lo queera’l món abans de la inven ció de la escriptura. XII La escritura.El objeto de la escritura es comuni carse entresi las personas que se hallan separadas, y saberlo que han dicho ó hecho las generaciones queexistieron antes que nosotros.Vosotros, queridos niños, cuando veis ahora queen todas partes hay libros y periódicos para ins-

335URTX

truirse y saber noti cias, y que todos escribencartas á sus parientes ó amigos siempre que lone cesitan, no podéis formaros idea clara de loque era el mundo antes de la in vención de laescritura.

LECTURES SUGGESTIVES, per a nois inoies, per Ramon Torroja i Valls, revisió delllenguatge pel professor Emili Vallès, dibui-xos de Martínez Surroca, 2a. Edició 1931,editat per Llibreria Montserrat, de SalvadorSantromà de Barcelona.

Reproducció de l’escrit de la pàg 85

L’instint de domini

Nenes i nens:A l’anterior Lectura parlávem de l’ínstint de com-bat i de les baralles dels nois. i déiem queaquestes lluites eren impròpies de nois i homescivilitzats com nosaltres. Dèiem també, en fina -litzar-la, que les grans energies esmerçades enaquelles lluites caldría endegar-les en formessuperiors d’activitat de les quals sortíssim cadadía més forts i més bons. Heus ací com l’ins tintde combat pot evolucionar dins el procés am-plíssim del nostre perfeccionanient individual icol·lectiu. 85

34 REGLES PER A ESCRIURE CORREC-TAMENT LA LLENGUA CATALANA, per R.Folch i Capdevila, 64 pàgines, any 1931, edi-ció del mateix autor.- Barcelona.

La reproducció de la página 34 del llibret, enla portada diu:

REGLA 7ACCENTUACIÖHan de portar accent:a) Tots els mots polisíl·labs aguts que terminenen a,e,i,o,u,as,es,is,os,us,en,in.Exemples: serà, tindré, mercè, camí, això, gipó,ningú,, veurás, progrés, mercès, paradís, reclòs,seriós, confús, encén, comprèn, Berlín. En conseqüència: tots els mots aguts que noacaben en una de les dotze esmentades termi-nacions són sense accent. Així: carrer, fanal, re-clam, estimar, joventud, mirall, accent, etc.b) Ha de portar també accent damunt la vocalde la sil·laba tònica els mots plans que no aca-bin precisament en cap de les dotze termina-cions esmentades. Exemples: prèleg, diabètic, fètid tindríem, aniríeu,exàmens, càrrec, equívoc, telèfon, príncep, cadà-ver, etc.Però sense accent perquè acaben en una de lesdotze repetides terminacions, mots com: calma,bisbe, temperi, ferro, exigu, atlas, coses, lliris, pre-sos, ingenus, conten, examen, mirin, etc.c) Han de portar accent damunt la vocal de lasíl·laba tònica tots els mots esdrúixols.Exemples: síl·laba, època, màxima, conseqüència,esglèsia, diàfana, memòria, pèrdua, hipòtesi, etc.A les tres normes precedents: a), b), i c), claresi fcilíssimes, queda reduït tot el que es refereixa l’accentuació gràfica en la llengua catalana. Excepcions: Hi ha, però, alguns mots que tam--34-

336 URTX

Rafael Folch i Capdevila. Barcelona 1881-1961. Polític i escriptor. Es llicencià en dret, per-tangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·la-bora a “Justícia Social - Octubre”. Dirigi la revista“Vida Nova”, (1902-03). Publicà poesia (VIsionsmeves 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) itambé el vocabulari jurídic català (1934) i els lli-brets 34 regles per escriure correctament lallengua catalana (1931, sovint reeditat, Tots elsverbs catalans (1953) i Gramàtica popular de lallengua catalana (1953).Gran Enciclopedia Catalana

LLIBRE DE LA NATURA, primer grau,per S.Maluque Nicolau i A.Parramon Tubau,144 pàgines, any 1932, preu 3,50 pessetes,Publicacions Escolars de la Associació pro-tectora de l’ensenyança catalana, J.G. Seix iBarral Germans S.A. de Barcelona.

Reproducció de la pàgina 127

Si guaitem la Lluna amb el telescopi, la veuremque esta recoberta d’infinitat de volcans apa-gats, de quan ella tenia llum pròpia.La Lluna és un astre mort; la claror que ens tra-met la rep del Sol.No s’hi veu aigua ni vegetació. Tota ella està es-tudiada amb una precisió tan gran com el ma-teix plaeta que vivim. La Lluna té granimportancia per a nosaltrcs perquè influeix forçadamunt les activitats de la Terra. OBSERVACIONS A FER. — Apunteu-les al vos-tre quadcrn de treball. - Per quin costat veieu sortir la Lluna? - Cada dia, a la mateixa hora, ¿es troba sempre almateix lloc.

- Una vegada cada setmana, el dia que indiqui elcalendari, observeu el seu canvi i dibuixeu-la. - Assabenteu-vos de la influència que té la Llunasobre la Terra. - Dibuixeu les fases de la Lluna del natural.

Hi ha dues il·lustracions amb les fases de laLluna.

LLIÇONS D’ARITMÈTICA per ConcepcióVandellós i Maria Esteve Llach, adaptacióde la Fundamental Arithmetic de P. B. Ba-llard, M.A. D. Litt., Grau III, edició de 1932,152 pàgines, preu 2,00 pessetes, editat perPublicacions de l’Associació Protectora del’Ensenyança Catalana de la Editorial Peda-gògica de Barcelona.

INTRODUCCIÓ A LA GRAMÀTICA, fas-cicles d’iniciació pedagògica – n.º 1, perAlexandre Galí, instruccions per als mestres,edició de1935, 36 pàgines, editat per Publi-cacions de l’A. P. de l’E. C. Editorial Pedagò-gica de Barcelona.

LLIÇONS DE LLENGUATGE, primergrau (de 7 a 9 anys) Llibre del Mestreper Alexandre Galí, edició de 1931, 98 pà-gines, preu 2,00 pessetes, editat per Publi-cacions de l’Associació Protectora del’Ensenyança Catalana de la Editorial Pe-dagògica de Barcelona.

INTRODUCCIÓ A LA GRAMÀTICA, fas-cicles d’iniciació pedagògica – n.º 1, perAlexandre Galí, instruccions per als mestres,edició de1935, 36 pàgines, editat per Publi-

337URTX

cacions de l’A. P. de l’E. C. Editorial Pedagò-gica de Barcelona.

ALEXANDRE GALÍ I COLL Camprodon, Ripo-llés 1886- Barcelona 1969. Pedagog e historia-dor. Fou deixable del seu oncle Bartomeu Galí iClaret (1850-1902) i de Pompeu Fabra fins els14 anys. Posteriorment va completar la seva for-mació de manera autodidacta i va treballar decomptable fins el 1909. Aquell mateix any, isense tenir el títol de mestre, inicià la seva tascapedagògica en l’Escola de Mestre de Joan Bar-dina. El 1910 se li encarrega la direcció de l’es-cola Vallparadís de Terrassa, i el 1915 començàla seva col·laboració amb Prat de la Riba comfuncionari del Consell d’Investigació Pedagò-gica, més tard Consell de Pedagogia, del qualfou secretari general (1916-1923). Al mateixtemps va organitzar les colònies d’estiu (1915,fins el 1932, interrompudes durant la Dictadura),fou administrador general de l’Escola Industrial(1917), va dirigir els estudis normals de la Man-comunitat (1922), va fundar i dirigir el “Butlletíde Mestres” (1922) i va publicar nombrosos ar-ticles en “Quadern d’estiu” i fou nombrat presi-dent de la comissió tècnica de l’AssociacióProtectora de l’Ensenyança Catalana (1922-1969). El 1924, trencada la seva de funcionari,va fundar, amb un grup de mestres i alumnesde la clausurada escola Montessori, l’escolaBlanquerna (1924-1939), on es va dedicar acti-vament a l’experimentació dels mètodes de l’es-cola activa, que recollir en l’obra Mesuraobjectiva del treball escolar (1928). Va participaren el Primer Congrés de Bilingüisme (Luxem-burg, 1928) i en el Congrés Internacional de l’E-ducació Nova de Niza (1932). Proclamada lasegona República, fou anomenat secretari ge-neral del Consell de Cultura de la Generalitat deCatalunya, i després de juliol del 1936 se li vaconferir el negociat de la llengua catalana i, méstard, la càtedra de metodologia de l’ensenyançadel llenguatge en la Universitat de Barcelona. El1939 es va exil·liar a Toulousse, on residí fins el1943. Novament a Barcelona, es dedicà a tre-balls editorials i a la tasca d’historiador de lacultura. Va trebalar en l’obra Història de les Ins-titucions i del moviment cultural a Catalunya1900-1936, a partir de 1955 va mantenir conti-nus contactes amb mestres que van portar aterme un nou moviment de renovació pedagò-gica a Catalunya. Fou membre de L’Institut d’Es-tudis Catalans (1968).http://www.xtec.cat/ceipalexandregali/Alexan-dre%20Gali/alexandre.htm

LES CIENCIES EN LA VIDA DE LA LLARper Rosa Sensat de Ferrer, edició de 1923,334 pàgines, preu 7,50 pessetes, editat perPublicacions de l’Associació Protectora del’Ensenyança Catalana de la Editorial Peda-gògica de Barcelona.

Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barce-lona, 1961) va ser una mestra que contribuí aldesenvolupament de l’escola pública catalanadurant el primer terç del segle XX. Va estudiarmagisteri a Barcelona i a la Escuela Central deMagisterio de Madrid. La seva inquietud peraprendre la va portar a estudiar posteriorment al’Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer d’aprop les noves propostes pedagògiques en di-verses escoles europees. Al 1900 va guanyar lesoposicions de Labors i la van destinar a Alacant.Es casà al 1903 amb David Ferrer amb qui s’ins-tal·la definitivament a Barcelona. El 1904 va néi-xer la seva filla Àngels. Desenvolupà una grantasca divulgadora dels nous corrents educatiusi la seva gran capacitat organitzadora la vanportar a ser la primera directora de l’Escola delBosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupàentre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà iFontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada peldesenvolupament de la guerra i l’arribada delfranquisme, la van jubilar al 1939. Al 1921 varebre l’encàrrec de dissenyar el pla d’estudis del’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de laDona i estableix un programa força ampli perles dones obreres i les de classe mitjana. Laseva activitat es concretà també en diversoscursos i conferències als estudis normals de laMancomunitat, a les escoles d’estiu i al mateixInstitut de la Dona. Participà en importants con-gressos com el I Congrés Nacional d’Ensenya-ment Primari a Barcelona (1909), el III CongrésInternacional d’Enseignement Menager, a París(1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça(1932). El reconeixement a la seva tasca portà aun col·lectiu de mestres a fundar el 1965 l’Es-cola de Mestres Rosa Sensat. http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Sensat_i_Vila

GEOGRAFIA ELEMENTAL DE CATALUNYAper Pere Blasi, obra guanyadora, en el con-curs convocat l’any 1916, del premi ofert pelDr. N’Antoni de P. Aleu de la comisió dele-gada de Buenos Aires, Mapes i gràfies exe-cutats per Fausti Mari, del servei geogràficde la Mancomunitat de Catalunya, 2a. Edicióde 1922, 84 pàgines, preu 8,00 pessetes, edi-tat per Publicacions de l’Editorial Pedagò-gica, “Associació Protectora de l’EnsenyançaCatalana” Barcelona.

Pere Blasi i Marangues, Puigcerdà 1885-Bar-celona 1961. Mestre, geògraf i polític són lestres facetes que resumeixen succintament lapersonalitat pública de Pere Blasi. Com a mes-tre, Blasi exercí primer a Torroella de Montgrí,durant vint-i-tres anys, i després a Barcelona. ATorroella, Blasi palesa ja una gran avidesa desaber i una pregona inquietud per transmetre elseu mestratge; col·laborà a les revistes Emporioni Llibre de la Festa Major, i contribuí a fundar-hi

338 URTX

l’Ateneu des d’on completà la seva tasca edu-cadora. Després de la dictadura de Primo de Ri-vera, Blasi es traslladà a Barcelona, on li fouencomanada, junt amb Dolors Batlle, la direcciódel Grup Escolar Lluís Vives, acabat d’inauguraral barri de Sants. En uns moments en què elmoviment de renovació escolar patia de mancade mestres, a causa de les limitacions delstemps de la dictadura, Blasi esdevenia garantiad’aplicació d’una pedagogia moderna. Com amestre, Blasi hi deixà una empremta profunda;en paraules d’Alexandre Gali, “donava al seu tre-ball una vivacitat especial que atreia els nois ifeia l’escola agradable amb la conseqüènciad’un bon rendiment.” Durant aquesta època, lapreocupació pedagògica de Pere Blasi el portàa col·laborar al Butlletí dels Mestres, revista de laqual fou membre del cos de redacció. Hi publicàl’article “Manca d’estil”, on es planyia d’unacerta desorganització pedagògica, com a con-seqüència d’una falta de preparació pràctica perpart dels mestres joves, i aconsellava per esme-nar-la el contacte directe amb els mestres expe-rimentats. A més de la col·laboració al Butlletídels Mestres, la tasca orientadora de Blasi escompletà amb diverses participacions a l’Escolad’Estiu. El 1922, Pere Blasi rebé el premi de l’As-sociació Protectora de l’Ensenyança Catalanaper un manual titulat Geografia Elemental de Ca-talunya, considerat modèlic en el seu temps, raóper la qual assolí gran divulgació i vigència. Amés dels valors didàctics de l’obra, val la penaressaltar que Blasi hi proposà una nova divisiócomarcal de Catalunya, que cal considerar entreels precedents immediats de la divisió de 1932-36. Les inquietuds pedagògiques i geogràfiquesproporcionaren a Pere Blasi un profund conei-xement de la gent empordanesa i gironina, en

particular, i de les terres catalanes en general.Per això, l’octubre de 1931, en constituir-se laPonència d’estudi per a l’estructuració Comarcalde Catalunya, Blasi fou cridat a participar-hi, enrepresentació de les terres de Girona, juntamentamb Miquel Santaló, amb qui compartia idearicatalanista i d’esquerra, bé que des d’una pre-gona moderació El 1932, Blasi fou elegit diputatal Parlament de Catalunya per ERC, la qual eti-queta ideològica sobrepassava, com diu JosepIglèsies, “la seva particular d’home estrictamentde centre. A les comissions parlamentàriesconstituïa un fre i, exactament com a Torroella–cerdà entre empordanesos–, al Parlament–home de centre dins un partit d’esquerrans–,se singularitzà igualment en mantenir la ponde-ració que li era característica.” El 1933 Pere Blasifou nomenat membre del Consell Regional dePrimer Ensenyament. El 1935, col·laborà a fun-dar la Societat Catalana de Geografia, de la qualfou el primer vicepresident, càrrec que ocupàfins la seva mort, amb l’obligat parèntesi de pos-tguerra 1939-48. Amb la derrota a la GuerraCivil, les activitats polítiques de Blasi, obligat aexiliar-se, com tants d’altres, restaren estronca-des. No passà el mateix amb la seva tasca pe-dagògica i geogràfica: Blasi féu de professor aPrada de Conflent i a Perpinyà, i es doctorà enLletres per la Universitat de Montpeller, ambuna tesi sobre l’Empordà, que en tornar a Bar-celona, el 1946, va exposar a l’Institut Francès ique roman inèdita. El 1951, Pere Blasi es féu càrrec d’unes classesa l’Escola Laboral Tèxtil de Barcelona. Mentres-tant, esmerçà bona part dels seus esforços en laredacció de la seva gran obra geogràfica, LesTerres catalanes, publicada amb aquest títol da-vant la impossibilitat de fer-ho amb el de “Geo-grafia de Catalunya.” El llibre, dividit en duesparts, exposa en una la fesomia física del país idescriu a l’altra les regions i comarques que de-limità en escriure l’obra. Aquesta és, sens dubte,l’obra culminant de Blasi, que ocupa un llocpreeminent en la bibliografia geogràfica de laCatalunya contemporània, car és el primer com-pendi escrit després de la Guerra Civil i consti-tueix un digne precedent de la Geografia deCatalunya, dirigida per Lluís Solé Sabarís. Les Te-rres catalanes és una obra plenament identifi-cada amb els corrents de la geografia francesa,amb els quals Blasi havia tingut un contacte es-tret arran la seva estada a Montpeller. Pocabans de la seva mort, a Pere Blasi li van ser re-coneguts els estudis fets a França i va obtenir eltítol de doctor en Filosofia i Lletres. Per glossarla personalitat de Pere Blasi, res millor que re-produir els mots que Josep Iglésies, amb quimantenia una ferma amistat, escriví a Serra d’Oren ocasió de la seva mort: “Pere Blasi serví laprofessió de mestre de minyons amb una exem-plaritat excepcional. Fou un autèntic germinadord’afectes, un cavaller d’una bondat i una fidelitat

339URTX

admirables. La seva benevolència arribava asemblar candorosa. El to mig paternal, sempreserè, però amb espurnes d’emoció i confidènciade les seves explicacions, es captava fàcilmentl’ànima dels alumnes. Xop d’humanitat, de com-prensió i tolerància, efusiu i balsàmic, incapaçde congriar cap mena d’odi, es mantingué sem-pre fidel a la seva ètica. Amb les arrugues delrostre emmorenit, cada vegada més profundes,les conques dels ulls més obscures i la veu mésopaca, amb la seva habitual bonhomia i el com-post reposat, anava pels carrers barceloninscom un exiliat supervivent d’una altra època.Com tants d’altres era un nàufrag d’uns dies ex-tingits. Talment una topada brutal amb la realitatindefugible, fa uns mesos fou tret violentamentde les seves abstraccions en llançar-se-li al da-munt una motocicleta a tota marxa. Per bé quesemblà que l’accident s’havia anat superant,Pere Blasi ha acabat per sucumbir. Déu premiï laseva gran bondat!” .

Enric Bertran de la Societat Catalana de Geo-grafia.

CATECISME DE LA DOCTRINA CRIS-TIANA, segons el novíssim text de SaSantedat el Papa Píus X, segón grau, ca-tecisme breu, S’imprimeix per manament del’Excm. e Il·lm. Senyor Dr. D. Ramón Guilla-met i Coma Bisbe de Barcelona per a úsdels seus diocesans, 80 pàgines, any 1921,editat per Llibreria “La Hormiga de Oro” deBarcelona.(1)

Reproducció de la pàgina 27 del Catecismede la Doctrina Cristiana

103. ¿Qui es el Papa?El Papa és el successor de Sant Pere; por això éscap visible de tota la Iglesia, i Vicari de Jesucrist,el qual n’és cap invisibles. 104. ¿Quina cosa constituelxett el Papa i els Bis-bes uníts amb ell?El Papa ¡ els Bisbes units amb ell constitueixenla Iglesia DOCENT; anomenada així perquè te,de part de Jesucrist, la missió d’ensenyar les ve-ritats i lleis divines a tots els homes.105. ¿Pot errar la Iglesia docent a l’ensenyar-nosles veri tats revelades de Déu?No, pare; la iglesia docent no pot errar a l’en -senyar-nos les veritats revelades de Déu; i esINFAL·LIBLE, perquè, com prometé Jesucrist,l’Espe rit de veritat la assisteix continuament. 106. ¿Pot errar el Papa tot sol, a l’ensenyar-nosles veritats revelades de Déu?No, pare; el Papa tot sol no pot errar a l’ensen-yar-nos les veritats revelades de Déu; o sia, esinfal·lilble com la Iglesia.107. ¿Què vol dir COMUNIÓ DELS SANTS?COMUNIÓ DELS SANTS vol dir, que tots els fi-dels participen de tot el bé, que hi ha i que es fa

en la Iglesia universal, mentres no els ho impe-deixi l’afec te al pecat.

(1) INDULGÈNCIESconcedldes a aquells qui ensenyen o estu-dien la doctrina cristiana

Als pares: Cent díes cada vegada que en llurscases ensenyin la doctrina cristiana als filIs ocriats (Paulus V, Breu de 6 d’Octubre de 1607).Als meatres: Cent anys cada vegada que en lesfestes portin els deixebles a la doctrina cristiana,i els hi expliquin (Paulus V, Breu citat).Cent díes cada vegada que’ls hi ensenyin en laescola els altres dies (Paulus V, Breu citat).A tots els fidels: Cent dies cada vegada que estu -diïn mitja hora el Catecisme, ja sia per ensenyar-lo, ja sia per apendre’l (Paulus V, Breu cltat).Set anys i altres tantes quarentenes cada vegadaque, confessats i combregats, assisteixin alCatecis me, quan s’ensenya als nois en les igles-les o capelles (Climent XII, Breu de 16 de Maigde 1756).Idulgencia plenaria els díes de Nadal, de Pasqua,i de Sant Pere i Sant Pau, si assisteixen assidua -ment al Catecisme per ensenyar-lo o per apen -dre’l, amb tal que, confessats i combregats,preguin segons les intenclons del Sant Pare(Climent XII, Breu cltat). Tres anys en cada una de les festes de la VerseSantírsima, si solen reunir-se en les iglesias oen les escoles par apendre la doctrina cristiana,amb tal que en dites festes es confessin (PiusIX, res cripte de la S.C. d’Indulgencies, 18 de Ju-liol de 1877). Set anys si ademes combreguen(Pius IX, rescrp te citat).

340 URTX

ELS POBLES, LES CIUTATS, ELS HOMES,Llibres de llenguatge, selecta de lectu-res III, Selecció i notes per Artur MartorellBisbal, edició de 1935, 186 pàgines, editatper Gustavo Gili de Barcelona.

LA MAR, LA PLANA, LA MUNTANYA,Llibres de llenguatge, selecta de lectu-res II, Selecció i notes per Artur MartorellBisbal, edició de 1934, 220 pàgines, editatper Gustavo Gili de Barcelona.

LES PLANTES, ELS ANIMALS, ELS ELE-MENTS, Llibres de llenguatge, selectade lectures I, Selecció i notes per ArturMartorell Bisbal, edició de 1934, 168 pàgi-nes, editat per Gustavo Gili de Barcelona.

Reproducció de la pàgina 31:

A les minúscules avellanes

O quimèrics Atuells!

¿sou esfèrics cascavellsde la testa d’un follet

de congesta, çaranet,

o l’emfàtic picarol

d’un simpàtic esquirol?

GUERAU DE LIOST

Notes i vocabulariDavant unes avellanes petites, menudes, minús-cules, el poeta s’ha enquimerat, s’ha preocupat.No se les imagina com un fruit, sinó com un ob-jecte graciós, com un atuell, com un estri de fan-tasia, i els ho pregunta: sou esfèrics cascavells...?Els demana si són cascavells, o picarols (que voldir el mateix) dels que porten a la cucurulla elsfollets de congesta, els follets que viuen entre laneu, o bé el que dringa al collaret d’un esquirol. 31

ARTUR MARTORELL I BISBAL (1894-1967)Pedagog nascut a Barcelona el 14 d’abril de1894. Actiu promotor de tota mena de proces-sos de renovació pedagògica va deixar una pro-funda empremta a Gràcia, entre 1919 i 1931,com a mestre i director de les escoles del Patro-nat Domènech. En aquells mateixos anys vacol·laborar, també, amb Mossèn Antoni Batlleque dirigia l’escolania de la Parròquia de Jesússituada al costat mateix del Patronat. L’any 1922Martorell es va casar amb Maria Codina, mestreigualment de les escoles. Durant els anys de laRepública va col·laborar amb la comissió deCultura de l’Ajuntament de Barcelona i fou pro-fessor de l’Escola Normal de la Generalitat. Sotael franquisme i, després de passar uns mesos ala presó, el 1941 va continuar la seva tasca desde l’Ajuntament com a cap del Negociat de Cul-tura, organitzador de les emissions per a esco-lars de Ràdio Barcelona i director de l’InstitutMunicipal d’Educació. Es va oposar fermamenta l’estatització de les escoles municipals i acabàrelegat al negociat de cementiris. Va morir el 4d’abril de 1967.

http://graciapedia.gracianet.cat/wiki/martorell_i_bisbal_artur

ENCICLOPEDIA ESCOLAR CATALANA,grau d’iniciació, per Ferran Serra i MolinsIl·lustracions de M. Fernández, 1a. edició de1931, 232 pàgines.

Reproducció de la pàgina 105

Educació socialLliçó 1Correspon a les lliçons 4 i 7 del Grau Elemental La família 1. El pare, la mare i els fills formen una fa ixiflia.2. Els pares tenen 1’autoritat dintre de la familiai han de criar i educar bé els fills.3. Els luis han d’estimar, respectar i obeir elspares, i assistir-los en llurs necessitats, en tot elque puguin.4. Els germans han de tractar-se amb amor iafabilitat.5. Tractarem sempre amb amabilitat i afecte elscriats i demés persones subordinades a no saltres.Fa un xic de fred. Mes ara tant se val!

341URTX

En nostra llar severa i patriarcal gustem la bea-titut de les vetllades. Remor de llenyes sequesque crepiten i aquest intim abric de les pasadsealegries d’amor que ressusciten.O tebior d’aquest foc sentimental!Fa un xic de fred. Mes ara tant se val! CARLES SOLDEVILAComentar el vers relacionant-lo amb la lliçó. Elmateix pot fer-se en les altres lliçons o també elvers pot servir de motiu de la lliçó.—105—

CLAU DELS “EXERCICIS DE GRAMÀ-TICA CATALANA” per Jeroni Marva-1930,Col·lecció Popular Barcino LXIII, edició del’any 1930, 84 pàgines, preu 1,50 pessetes,editat per Editorial Barcino de Barcelona.

CARTILLA DE CIVISME I DRET per Rai-mon Torroja Valls, seguint les normes orto-gràfiques establertes per l’Institut d’EstudisCatalans, dibuixos de Mallol, any 1931, 56pàgines, editat per Llibreria Montserrat deSalvador Santomà de Barcelona.

Peu de les vinyetes:

1) Aquest senyor és una autoritat elegidapels ciutadans. Representa la voluntat delpoble.2) Com podreu pagar mai els sacrificis quefan els vostres pares per a vosaltres? 3) Penseu en els pobres vellets! Vosaltrespotser també arribareu a la vellesa. Quèpodríem fer per portar l’alegria a llurs cors? 4) Aquest nen, què li diu a la seva germa-neta? Què li diríeu vosaltres per a fer-li sen-tir amor a les plantes i a les flors?

EXERCISIS DE GRAMÀTICA CATALANA,Volum III SINTAXI (Iª part),de la col·leccióPopular Barcino XLV, per Jeroni Marva, re-visió de Pompeu Fabra, nova edició de1936,56 pàgines, preu 1,00 pessetes, editat perEditorial Barcino.

COM S’HA D’ESCRIURE UNA CARTA ENCATALÀ, de la col·lecció Popular Barcino, III,per Josep M. Capdevila amb un pròleg deJoaquim Ruyra, edició de 1927, 64 pàgines,preu 1,00 pessetes, editat per Editorial Bar-cino de Barcelona.

AVENTURES EXTRAORDINÀRIES D’ENMASSAGRAN, història completa i deta-llada de les trifulgues, peripècies i desorisd’un noi de casa bona, de la Biblioteca Pa-tufet, per Josep M. Folch i Torres, il·lustradaper J. Junceda, 292 pàgines, edició de 1933,editat per José Baguñá, Editor de Barcelona.

Josep M. Folch i Torres va néixer a Barcelonael 29 de febrer de 1880, en el si d’una famíliabenestant. La família de Josep Maria Folch i Torres tenia in-quietuds artístiques: l’avi patern era fuster i eraassidu de la festa dels Jocs Florals; el pare eraebenista i tenia tractes amb pintors i els ajudavaa obrir-se camí amb exposicions que organit-zava a la seva botiga de mobles. El pare havia ampliat el negoci familiar: l’haviaconvertir en una fàbrica en què van arribar atreballar més de cent operaris. Folch i Torres vacomençar a anar a una escola de prestigi (Esco-lapis de Sant Antoni a la Ronda de Sant Pau).Va entrar com a alumne “recomanat”, és a dirque pagava quota però, quan la fàbrica de mo-

342 URTX

bles familiar va fer fallida, sense moure’s de lamateixa escola, va passar a “extern”. Va haver dedeixar sobtadament uns companys socialmentprivilegiats per fer-se de cop amb uns altresd’humils que fins aquell moment no passavende coneguts de vista. Es va sentir desplaçat, víc-tima d’una autèntica i indissimulable vexació. Aquell canvi brusc, seria per al petit Josep Mariauna lliçó de gran eficàcia. La condició social delsnous companys li va obrir els ulls a problemesque ignorava: l’escassedat de debò, la simplici-tat de la vida d’aquells nous companys i, sobre-tot, la manera com resolien els seus problemes.L’autor reconeix que aquest fet li va subministrarla primera matèria per a la creació de la sevaobra literària futura. Després de la fallida, per subsistir, tota la famíliaes va dedicar a la marqueteria, fent joguines defusta per vendre-les als grans magatzems. L’au-tor deixava l’escola als 12 anys. El germà gran, Manuel, va ser el primer a obrir-se camí en el món de les lletres, publicava assí-duament a L’Aureneta i Josep Maria hi vapublicar el seu primer poema Lo primer bes.Amb uns amics, el 1898 va editar i dirigir el set-manari Lo Conseller on publicaven poemes,contes i comentaris d’actualitat. Va ser secretari de la Unió Catalanista i de l’Or-feó Català. Josep M. Folch i Torres va començar escrivint aLa Renaixença, on el 1902 va publicar les prime-res Pàgines viscudes el contingut de les qualsno tenia res a veure amb les pàgines que el fa-rien famós. Després, entre d’altres, va publicar aEl Poble Català, Joventut i D’Ací i d’Allà. Va dirigirla revista L’Atlàntida i el setmanari La Tralla, desd’on va llançar campanyes nacionalistes, que elvan forçar a exiliar-se a França (1905-08). Va publicar novel·les d’estil naturalista i de cairepsicològic: Lària (1904), primer premi del concursde novel·les de L’Avenç; Aigua avall (1907); JoanEndal (1909), la més reeixida; Sobirania, Una vida,L’ànima en camí i Vers la llum (1916).En tornar de l’exili, des del 1909 va dirigir el set-manari En Patufet, que tanta repercussió va teniren aquella època. El 27 de març de 1915 hi publi-cava una historieta amb el títol Pàgines Viscudes.Fins al 1938, n’hi va publicar centenars -il·lustra-des sempre pel dibuixant Joan G. Junceda- queconstituïen un gran èxit de vendes de En Patufet(65.000 exemplars setmanals) i van contribuir ala normalització de la llengua catalana. Des d’Aventures extraordinàries d’en Massagran(1910), va escriure dues o tres novel·les cadaany per a la Biblioteca Patufet, col·lecció d’aven-tures amb temes d’època, del país, exòtics, ur-bans o rurals. N’hi ha d’humorístiques (EnBolavà detectiu, 1911); d’inspirades en Verne (Elgegant dels aires, 1911); de l’Oest americà (Perles terres roges, 1912); de sentimentals (En Lariói la Carmina o el cavaller del Nas Roent, 1918;L’infant de la diligència, 1923; La vida o els fets

d’en Justí Tant-se-val, 1929; Les memòries deMaria Vilamarí, 1937), fins a 36 novel·les. Pel que fa a la seva dedicació al teatre, el 1901havia estrenat una obra romàntica (Trista au-bada), que va ser un fracàs. L’èxit aclaparador liarriba gràcies a la seva dedicació al teatre in-fantil, lligat a l’element meravellós, sobretot perEls Pastorets, 1916, l’obra més representada dela producció teatral catalana de tots els temps;i La Ventafocs, 1920, que va passar de les milrepresentacions. La seva literatura ha estat discutida, malgrathaver guanyat en català un públic nombrosís-sim. S’ha dit i repetit que Josep Maria Folch i To-rres escrivia massa pròdigament i que adoptavaun to que s’acostava a la sensibleria. Va fundar el moviment dels Pomells de Joventut(1920-23), que era un moviment de nois i noies,recollint la força sociològica dels lectors d’EnPatufet. Van formar cèl·lules arreu de Catalunyaamb una finalitat moral i patriòtica, però senselligam amb cap partit polític. Organitzavenactes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperitcristià i la puresa de la llengua. Va ser-ne secre-tari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era larevista Àmfora. Van arribar a sumar alguns mi-lers d’afiliats i les noies duien com a distintiuuna caputxa blanca. El moviment va ser dissoltper una ordre del 1923 del governador civil no-menat per la Dictadura de Primo de Rivera. Va crear, dedicada als joves, la Biblioteca Gentil,de novel·la rosa, de periodicitat mensual, de laqual Folch i Torres va ser l’únic autor durantquatre anys (1924-28). Va tenir un èxit fulminant,amb tiratges espectaculars: d’alguns títols se’nvan editar trenta mil exemplars. El 1936, En Patufet és incautat pel Consell de l’Es-cola Nova Unificada i ha de canviar d’ideologia. Després de la guerra, el 1939 fins al 1950, anyque va morir, van ser, segons el seu fill RamonFolch i Camarasa, “dotze anys d’una davalladatrista, amargant”. Havia mort el seu fill Jordi alfront; no té subsistència econòmica fixa; va co-mençar a escriure en castellà, sense èxit; lesemissions radiofòniques de versions de Pàginesviscudes en castellà també s’acaben. A partir de1940 i durant tres anys pinta natures mortes iven els seus quadres a un marxant per mantenirla família. S’acaba d’ensorrar amb la mor la sevaesposa, Maria Camarasa, el 1945. Tot fa que,prematurament, manifesti la decadència física. Foch i Torres va morir el dia 15 de desembre de1950. Al Romea feien Els Pastorets, a una repre-sentació dels quals havia assistit l’autor feiaquatre dies.http://www.escriptors.cat/autors/folchito-rresjm/pagina.php?id_sec=824

EL PRINCEP TEIXIDOR adaptació i dibui-xos de Lola Anglada, edició de 1933, 16 pà-gines, preu 0,25 pessetes, editat per EditorialPolíglota de Barcelona.

343URTX

RONDALLES POPULARS. LA PRINCESAQUE NO SERVEIX PER A RES vol. II reco-llides per Valeri Serra i Boldú, il·lustrades perLola Anglada, Jack Benson i Mercé Llimona,2a. Edició millorada de 1932, 74 pàgines,preu 1,00 pessetes, editat per Editorial Polí-glota de Barcelona.

RONDALLES POPULARS, ELS ESTU-DIANTS DE CERVERA, vol. VII recollidesper Valeri Serra i Boldú, il·lustrades per M.Llimona i J. Longoria, edició de 1932, 78 pà-gines, preu 1,00 pessetes, editat per EditorialPolíglota de Barcelona.

Reproducció de la pàgina 20.

Una vegada el municipi de Cervera posà un im-post als carnicers, de tal manera que això mo-tivà un augment en el preu de la carn.Considerant els estudiants que al preu que ha-vien posat la carn no podrien menjar-ne, de ter-minaren d’anar a Casa la Ciutat en manifes tació,i amb aquest objecte sortiren de la Uni versitatagafats a una corda fent com aquell que estira-ven alguna cosa de molt pes. La soga era llarga, però el carrer major de Cer-vera al final del qual hi ha la casa de la Ciu tat,encara ho era molt més,. de manera que tota lagent de Cervera s’agrupà al pas dels estu diants.L’alcalde, en rebre als primers manifestants, es-perà a que parlessin, però, anava augmentantla colla i anaven acumulant corda i més corda.

Valeri Serra i Boldú, Castellserà 1875 – Barce-lona 1938. Folklorista. S’establi a Barcelona el1893 i hi estudià el professorat mercantil i mésendavant la carrera de dret. Amig de Jacint Ver-daguer, intervingué en la fundació de la revista“L’Atlàntida” (1896) i de “La Creu del Montseny”(1899), i fou redactor de “Lo Pensament Català”(1900). Una mica abans habia començat acol·laborar a “Lo Teatro Regional”. El 1900 tornàper uns anys a l’Urgell, on es dedicà al conrreude la terra i als estudis folklòrics (dirigi, perexemple, el diari “El País” de Lleida i setmanaride Bellpuig “ Lo Pla d’Urgell”). Les seves obresmés importants són el Calendari Folklòric d’Ur-gell (1914), el Llibre d’or del rosari a Catalunya– en col·laboració amb Victor Oliva- (1925), i laBiografia de Mossèn Jacinto Verdaguer (1924).El maig de 1928 fundà l’exel·lent “Arxiu de Tra-dicions Populars”, del qual només aparegué unvolum (J Ma M) Gran Enciclopedia Catalana, vol. 13

RONDALLES POPULARS, FRANCESCABISBAL, vol. IX recollides per Valeri Serra iBoldú, il·lustrades per M. Casanovas i M. Lli-mona, edició de 1932, 78 pàgines, preu 1,00pessetes, editat per Editorial Políglota deBarcelona.

LLIÇONS DE LLENGUATGE, primer grau(de 7 a 9 anys) primera part, autor (1), edi-ció de 1931, 104 pàgines, preu 1,75 pesse-tes, editat per Publicacions de l’A. P. de l’E. C.– Editorial Políglota de Barcelona.

(1) No havent posat el nom de l’autor a la por-tada d’aquest volum, creiem necessari de ferconstar que la res ponsabilitat de les innova-cions que es proposen en el present assaig co-rrespon del tot a Alexandre Gali, qui ha volgutprincipalment aplicar en un text d’ensenyamentdel llenguatge els principis del distingit lingüistasuís Ch. Bally. El senyor Artur Mar torell, quecol.Iabora amb el senyor Gali en aquesta obra,ha tingut cura especialment de tot el que es re-fereix al contingut de gramàtica catalana.

LLIBRES EN CASTELLÀ

GEOGRAFÍA FÍSICA Y ASTRONÓMICAper Don Pablo Vila, Ex-pensionado para es-tudios pedagógicos en “L’Ecole des Scien-cies de l’Education” (Institut J.J. Rousseau)Ginebra, Libro I, edició de 1915, 186 pàgines,editat per S.A. Industrias Gráficas – Seix &Barral Herms. De Barcelona.

Pau Vila i Dinarès (Sabadell, 1881 - Barcelona,1980) va ser un pedagog i geògraf català.De fa-mília de teixidors i temperament autodidàctic icreador, el 1905 fundà l’Escola Horaciana, des-prés d’uns contactes truncats amb l’Escola Mo-derna de Ferrer i Guardia. El decenni següent foudecisiu en la seva orientació. El curs 1912-1913deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’Écoledes Sciencies de l’Education, i descobrí l’escola

344 URTX

geogràfica francesa de Paul Vidal de la Blanchei el geògraf J. Brunhes. Va ser l’autor de la divisióde Catalunya en comarques, feta per encàrrecde la Generalitat republicana. A causa de la gue-rra Civil es va exiliar a Colòmbia, i posteriormenta Caracas, tornant a Catalunya el 1962.

RUDIMENTOS DE GEOGRAFÍA PARAUSO DE LOS NIÑOS, per Saturnino Ca-lleja, Llbro primero, obra declarada de textopor Real orden de 4 de abril de 1887, publi-cada en la Gaceta de 16 de abril de 1887, 35aedición de 1912 considerablemente aumen-tada y enriquecida con unos mil grabados ymapas, 206 pàgines, editat per Casa EditorialSaturnino Calleja Fernández de Madrid.

GEOGRAFÍA per Félix Martí Alpera, Direc-tor del Grupo Escolar “Pere Vila” de Barce-lona, 3ª edició de 1932, 152 pàgines, preu4,00 pessetes, editat per Publicaciones de laRevista de Pedagogía de Madrid.

GEOMETRÍA RAZONADA, para losalumnos y alumnas de las escuelas ele-mentales y superiores per Jaime Viñas yCusí, Maestro de la Escuela ampliada deBarcelona, obra ilustradacon 300 grabados,10a edició de 1903, 156 pàgines, editat perEstablecimiento editorial de Antonio J. Bas-tinos de Barcelona.

ARITMÉTICA PRÁCTICA, (Ejercicios yproblemas de cálculo objetivo, mental yescrito, per D. Victoriano F. Ascarza, Librodel Maestro, edició de 1922, 48 pàgines,preu 0,60 pessetes, editat per El MagisterioEspañol de Madrid.

GRAMÁTICA, con ejercicios de lectura,escritura y comprensión,per Don. Eze-quiel Solana, (aprobada para servir de texto),edició de 1928, 66 pàgines, preu 0,80 pes-setes, editat per El Magisterio Español deMadrid.

LECTURAS CIUDADANAS, (educacióncívica), per Victoriano F. Ascarza, aprobadopor el consejo nacional de cultura(1), paraser usado en las escuelas, por órden Minis-terial de 17 de mayo de 1934, 5a edició de1935, 158 pàgines, preu 1,50 pessetes, editatper El Magisterio Español de Madrid.

(1) El Consejo Nacional de Cultura de la IIRepública Una vez más, la primera medida delnuevo gobierno fue la remodelación del Consejode Instrucción Pública, concebido ahora comoel órgano impulsor de la reforma de la educa-ción, más que como organismo técnico. Se lereconoce por vez primera la potestad de autoor-ganización interna, se le encarga la reforma dela vieja ley Moyano de 1857 mediante una nuevaley general de instrucción pública y se preparael camino para convertirlo en un organismo másamplio que vele no sólo por la educación, sinotambién por la cultura.El paso siguiente lo dará la ley de 1932 creandoel Consejo Nacional de Cultura, considerado elcauce apropiado para los centros educativos yculturales, y encomendándole el derecho deiniciativa en orden a la reforma de la ense-ñanza y de la cultura (cuando esta iniciativadiera lugar a un proyecto de ley, se remitiríauna memoria del Consejo para su discusión enlas Cortes).Aunque el Consejo se convirtió pronto en “el pi-vote fundamental de todo el trabajo que se re-aliza en el Ministerio”, obviando los viejoscorporativismos, no consiguió superar dos obs-táculos casi seculares: la idea de Cossío de queun órgano de este tipo fuera “ajeno a los parti-dos políticos” no será una realidad; tampocoserá plenamente electivo.

HISTORIA DE ESPAÑA, per F.T.D., se-gundo grado, La justicia engrandece a lasnaciones; pero el pecado hace miserables alos pueblos. (Proverbios XIV-34), 5a edidióde 1926, 240 pàgiens, editat per EditorialF.T.D. de Barcelona.

ELEMENTOS DE GEOMETRÍA, acompa-ñados de algunos ejercicios prácticosper D.A.Giró y D.J.R.Miró, miembros de vá-rias corporaciones científicas y literarias,obrita aprobada por la Superioridad, paraservir de texto en las escuelas de primeraenseñanza, 15a edició de1871, 60 pàgines itres làmines de figures geomètriques, Editatper Libreria de Gaspar y Roig de Madrid.

345URTX

LA AYUDA DE LA CASA, Biblioteca EscolarCalasancia, intuitiva, cíclica, integral y prác-tica per Fernando Garrigós, SCH. P., Lecturascompletas para niñas, Libro segundo, Desti-nado al grado Medio de las Escuelas Gra-duadas y á las Escuelas Elementales, Prólogode la ilustre propagandista y Directora delGrupo Escolar “Cervantes” de Valencia, DªNatividad Domínguez con las debidas licen-cias, edició de1912, 344 pàgines, editat per laLibrería Católica Internacional de Barcelona.

GEOGRAFÍA, por José Udina Cortiles,Maestro Normal con ejercicios de la EscuelaNormal de la Casa Provincial de Caridad deBarcelona I Cataluña, la ciudad, el partidojudicial, la provincia de Barcelona, la regóncatalana, Curso Medio – grados 3º y 4º, edi-ció de 1913, 104 pàgines, editat per Suce-sores de Blas Camí – Editores – Libreros deBarcelona.

COMPENDIO DE GEOGRAFÍA ESPECIALDE ESPAÑA, distribuido en lecciones yadoptado á la índole y extensión de estaasignatura en la segunda enseñanza pe Al-fonso Moreno Espinosa, Catedrático porOposición de geografía é história en el Insti-tuto de Cádiz, 9a edición corregida y aumen-tada de 1922 per Francisco Morán, edicióde1922, 316 pàgines, preu 9,00 pessetes,editat per Editorial Atlante de Barcelona.

EL LIBRO DE LAS NIÑAS, (The modernHandbook for Girls) per Olive RichardsLanders, Guía para las mujercitas de 8 a 18años, versión española de María Luz Mora-les, 1a edició de 1935, 340 pàgines, editatper Editorial Juventud S.A. de Barcelona.

ATLAS GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICODE ESPAÑA Y PORTUGAL, nuestras po-sesiones en África, planos de las principa-les capitales, índice alfabetico geográfico,edició de 1936 (1), 120 pàgines, preu 8,00pessetes, editat per Libreria Molins de Bar-celona.

(1) IMPORTANTE, por haberse publicado estaobra a fines del año 1930 o sea algunos mesesantes de la proclamación de la República, el lec-tor subsanará fácilmente los cambios habidosen el capítulo de Geografía Política (pág. 28*),respecto al Gobierno nacional, Administracióncivil y eclesiástica, de la Hacienda y Militar de Es-paña, así como en lo referente al mapa de la pá-gina 24, Septiembre, 1936.

ATLAS DE GEOGRAFÍA, Astronómica,Física, Política y Descriptiva para uso delos establecimientos de segunda ense-ñanza per Juan de la G. Artero, Cetedrático

de la Universidad de Barcelona y Académicocorrespondiente de la História, grabados deJuan Soler, 12ª edición corregida y aumen-tada del año 1908, 63 pàgines, preu 6’00pessetes, editat per Litografía Víctor Labiellede Barcelona.

VICTORIA, LIBRO DE LECTURAS PARANIÑAs, libro de lectura para niñas, per DªM. Del Pilar Oñate, (Maestra, por oposición, delas Escuelas Públicas de Madrid, 12a edició de1933, aprobado para servir de texto, en 10 deagosto de 1916, 134 pàgines, preu 1,00 pesse-tes, editat per El Magisterio Español de Madrid.

TRATADO COMPLETO DE URBANIDADEN VERSO, PARA USO DE LAS NIÑASper D. José Codina, Caballero de la RealOrden Isabel la Carólica, Capellán párrococastrense, Profesor de Instrucción pública yArcade romano, 23a edició de 1910, con unapéndice sobre el modo de trinchar y serviren la mesa, obra declarada de texto en lapenínsula por decreto de 18 enero de 1875,64 pàgines, editat per Sucesores de BlasCamí, libreros, editores de Barcelona.

LAS CIENCIAS EN LA ESCUELA, librode lectura y de iniciación al estudio dela física, química e historia natural, perAurelio R. Charentón, Profesor Normal, antí-guo alumno de la Escuela Superior de Ma-gisterio, ex maestro nacional por oposición,Ilustraciones de J. Aumente, 342 pàgines,preu 3,00 pessetes, 4a edició de 1926, editatper Editorial Estudio de Juan Ortiz.

LA MECHA DEL QUINQUÉEXPLICACIÓNLas mechas de algodón, el terrón de azucar, la

346 URTX

barrita de yeso y todos los cuerpos que son muyporosos, ofrecen, para el paso de los líquidos, unaserie de canalitos finísimos que son otros tantosvasos capilares. Es por eso por lo que el petróleose puede quemar en los quinqués, y por lo que elpapel secante nos ahorra que tengamos que es-perar a que la mancha de tinta se seque.

CUESTIONARIO¿Cómo son los tubos capilares? ¿Qué sucede sise introduce uno en el agua? Si se introducen dosde diferente diámetro ¿Qué relación guardan losniveles que en ellos alcanza el agua? ¿Cómo es lasuperficie del agua en las proximidades del tubo?¿Ocurre lo mismo en todos los líquidos? ¿Hayalgún líquido que no moje el cristal? ¿Qué se ob-serva al sumergir en el mercurio un vaso capilar,dos vasos de diferente diámetro y dos láminasmuy próximas? ¿Cómo es la superficie del mercu-rio en las proximidades del tubo? Explicar por quésube el petróleo por la mecha del quinqué. Idemla tinta por el secante. ¿Cómo se explica que lasavia suba de las raíces hasta las hojas?

TRABAJOS PRÁCTICOS Filtrar agua túrbia. Observar cómo en el mecherode alcohol éste va subiendo por la torcida de algo-dón. Convertir el agua en vino mediante el siguienteexperimento: Coloquemos dos vasos llenos deagua como indica la figura 64. Se llenan dentro deunrecipiente y se sacan bien ajustadas. Sepáreseligeramente los bordes sin que el agua salga. En-cima del vaso superior se pondrá una copita devino, de la que colgarán unas mechas; éstas iránescurriendo el vino, que entrará en el vaso superior.Dad la explicación de esta experiencia. Dibujad elesque de algunas experiencias hechas.

A la página de text i ha la figura 64 il·lustrantl’experiència dscrita de la conversió de l’ai-gua amb vi.

MANUSCRITO PARA NIÑAS, colecciónde autografías de Escritores contem-poráneos para servir de lectura en loscolegios, per D. Joaquín Pelfort Manció,Profesor Normal y Maestro de Obras, Ex-Presidente de la Sociedad Barcelonesa deAmigos de la Instrucción, Autor de variasobras de primera enseñanza, con la coope-ración de los señores siguientes:

SEÑORAS: Andreu; Carbonell; Ceballos; Fabra(doña Ana); Fabra (doña Clara); Ferrer; Font;Massanés; Moncerdá de Maciá; Passarans deSanjuan; Pascual y Faidella; Perfort de Lleó; Peñade Amer; Ruiz Al’y Zuarrondo. SEÑORES: Dr. Álvarez Espino; Álvares Alonso;Arnó; Dr. Bertrán y Rubio; Casals; Correa; Coro-nas; Dr. Donadiu; Frontaura; Gascón; Dr. GatellPbre.; doctor Guerra; Dr. Guerrero; Giró; Her-nando de Perera; López Catalán; Mata; Marto-rell; Montoy; Molés; Montford; Dr. Miquel yBadia; Dr. Mundi; Párez Galdós; Ravenrós; Dr.Ruiz de Salazar; Dr. Sardá, Pbre.; Tomás y Es-truch; Dr. Torá; Torelló; Dr. Vallet; Pbre.; Dr. Xer-cavins. Premiado con la Medalla de Plata en laExposición Universal de Barcelona, 2a edicióde 1893, 224 pàgines,Editat per el propi Autora Barcelona.

GRAMÁTICA TEÓRICO PRÁCTICA DELA LENGUA CASTELLANA, con un tra-tado de análisis lógico y nociones de li-teratura, para los Colegios de las Hermanas

347URTX

Carmelitas de la Caridad, per H.C., Libro dela alumna, edició de1904, 448 págines, edi-tat per IMPRENTA Y Librería Montserrat deBarcelona.

LA ESCUELA ACTIVA, por J.P.C.,Profesor,Biblioteca de Pedagogía Moderna, nuevaedición de1934, 94 páginas, editado por Dal-mau Carles, Pla, S.A. – Editores – Gerona -Madrid.

De la pàgina 62 ens indica que:

-62-dades a desarrollar con referencia a las cuestio -nes geométricas: la ordenada colocación de lasplantas, en filas regulares; la construcción rectilí-nea de’los caminos; la disposición de cua dros yparterres afectando di versas figuras; la observa-ción de la forma de las plantas pequeñas, de losarbustos y de los árboles, etc., podrán ser otrastantas motivaciones pa ra un conocimiento gra-dual y adecuado de las formas. No hay necesidad absoluta de seguir un ri gurosoorden lógico en las enseñanzas del cál culo y delas formas. Si el planteamiento de un problemahace preciso el empleo de una regla o de un cál-culo que los alumnos no conozcan aún, debeafrontarse aquel planteamiento y su reso luciónmisma, pues puede confiarse plenamente en que,si se ha conseguido despertar el interés de losalumnos, éste vencerá el inconveniente quepuede suponer el trabajo de preparación queaquéllos deberán hacer para poder resolver lacuestión propuesta. Queda otra cuestión importante, en relación prin-cipalmente con el cálculo: ésta es lograr soltura y

rapidez en él, en vistas a las posteriores activida-des del alumno al dejar la escuela y en-

HISTORIA DE ESPAÑA, para uso de lasalumnas de las religiosas hijas de María. Es-colapias, segundo grado, edició de 1911, 166pàgines, editat per Imprenta Elzeveriana deBarcelona.

EL MAESTRO IDEAL, edició de 1916, 112pàgines, preu 1,00 pessetes, editat per la Im-prenta-Escuela del Ave María de Granada.

NUEVA ENCICLOPEDIA ESCOLAR, perFélix Martí Alpera, ilustrada con 300 dibujosoriginales, grado primero 3a edició de 1931,300 pàgines, editat per Hijos de SantiagoRodríguez, Imprenta, Casa Editorial, Libreríade Burgos.

Reproducció de la pàgina preliminar:

Notas para los señores maestros:La obra NUEVA ENCICLOPEDIA ESCOLAR, ala cual pertenece el presente volumen, está divididaen tres grados, correspondientes a otros tantos li-bros. Cada grado, es decir, cada uno de los tres vo-lúmenes, debe ser usado, por el escolar de tipomental medio, durante dos años. Así, entregado elprimer volumen a los niños de ocho años y de nin-gún modo antes de esta edad, pueden apro vecharla Nueva Enciclopedia hasta los catorce años.Por estimarlo más Conveniente han sido cambia-das algunas denominaciones de las materias delprograma escolar español señaladas en el de-creto de 26 de Octubre de 1901). Sin embargo, elfondo de este programa ha sido respetado.

348 URTX

Por razones de carácter didáctico han sido agru-padas ma terias similares para formar un solocuerpo de doctrina. Creemos facilitar así la asocia-ción, la articulación de las ideas y evitar que que-den descosidos y dispersos en la mente del niño,conoci mientos que deben estar muy enlazados. Por respeto al precepto legal que dispone que elestudio de la Doctrina Cristiana se haga por el textoque señale el Prelado diocesano, hemos omitidoestas nociones en los grados segundo y tercero. En los últimos ejercicios de algunas lecciones, ha-cemos la indicación de que corresponden al 2ºaño del grado de que se trate. Comprendemos,sin embargo, que es al maestro a quien corres-ponde decir en esto la última palabra...

LECCIONES DE COSAS, método com-pleto de lectura, per D. José Dalmau Carles,Profesor Normal; Director del Grupo Escolarde la ciudad de Gerona; Caballero de laReal Órden de Isabel la Católica y de laOrden Civil de Alfonso XII, por méritos en laenseñanza, nueva edición ampliada y mejo-radísima, aprobada para texto y por la auto-ridad eclesiástica, libro tercero, el mejorlibro es el que más enseña. Lectura, escri-tura, ejercicios de reflexión y lenguaje 180grabados, edició de 1928, 160 pàgines, edi-tat per Dalmáu Carles, Pla S.A. – Editores deGerona.

CATECISMO MAYOR, DOCTRINA CRIS-TIANA, per Sa Santetat Pius X, edició de1907, 270 pàgines, preu 3,00 pessetes, editatper Razón y Fe de Madrid

LECTURAS CIUDADANAS, (educacióncívica), Francisco Pi y Margall, Emilio Caste-lar, Nicolas Salmeron, Joaquin Costa, PabloIglesias; per Victoriano F. Alcarza, 4a edició de1933, 158 pàgines, preu 1,25 pessetes, editatper El Magisterio Español de Madrid.

Reproducció de la pàgina 49

Se que acabó la República. Era el 3 de enero de1874; Castelar cayó abrazado a la bandera re-publicana que nunca abandonó.XXI.— MATADME SI QUERÉIS…En los muchos incidentes a que dió lugar la pri-mera República ocurrió uno que merece citar-se. Existió una Comisión permanente de laasam blea que, por su gestión, mereció la indig-nación popular.Las gentes se amotinaron alrededor del Con -greso donde celebraba sesión, quiso asaltardicho edificio y lo habría hecho con peligro ma-nifiesto de los que la formaban. Castelar, que era ministro, sabedor de lo queocurría, y aunque la Comisión era su enemiga,acudió al Congreso y consiguió sacar a los comi -sionados por una puerta de la calle del FIorín.Al estrépito que hubo necesidad de hacer, paraabrir la puerta, acudieron los amotinados, y al-gunos de ellos se echaron el fusil a la cara paradisparar contra los comisionados.Castelar, poniéndose al frente y defendiendo asus adversarios con su propio cuerpo, exclamó:“Matadme, si queréis matar a un republicano detoda la vida, pero respetad a quienes vienenconmIgo”.

INGENUIDADES, nuevo manuscrito paraniños del primer grado, por Antonio Fer-nández, il·lustacions de Fernández Collado,24a edició de 1939, 92 pàgines, editat perMiguel A. Salvatella de Barcelona.

COMPENDIO DE GEOGRAFÍA, para usode las escuelas normales, seminarios é ins-titutos generales y técnicos, per D. PedroDíaz Muñoz, profesor numerario por oposi-ción de la Escuela Normal Superior deMaestros de Valladolid, 3a edició de 1909,304 pàgines, preu 5,00 pessetes, editat perla Imprenta y Librería Nacional y Extranjerade A. Martín, Sucesor de los Srs. Hijos deRodríguez de Valladolid. (1)

(1) Abans del pròleg, i ha un advertiment que diu: Primer. El preu de cada exemplar encuadernatson cinc pessetes a tota Espanya. Cap llibreterestà Autoritzat per alterar aquest preu.Segon. Aquesta obra es propietat de l’autor. Totexemplar legitim va numerat i porta el retrat, lafirma i el segell de D. Pedro Díaz Muñoz.Efectivament amb tinta está la numeració delvolum i la firma de l’autor.

349URTX

GEOGRAFÍA GENERAL DE ESPAÑA, dela Biblioteca ilustrada de Gaspar y Roig,Diccionario general de todos los pueblos,edició de 1862, 352 pàgines, editat pèr Im-prenta y Libreria de Gaspar Roig, Editoresde Madrid.

Curiós advertiment al final de l’obra sobrel’enrrequiment de llocs molt superior als fa-cilitat per les estadístiques de l’Estat.

A pesar de haber indicado en la advertenciapreliminar A nuestros lectores, que nos ceñía-mos fidelisimamente á los datos oficiales publi-cados por el Gobierno, debemos declarar que, sibien conservamos agrupados los lugares, al-deas, alquerías, barrios, caseríos, cortijos, cho-zas, dehe sas, etc., de mas escasa importancia ómuy insignificante número de habitantes, comoha hecho el Gobierno en sus trabajos oficiales,nosotros hemos aumentado muchas vecesestos datos nom brando y colocando lugares,caseríos, etc., en sus sitios respectivos, por masque se hallasen in cluidos en ciertos grupos. Al-guna vez que otra nos hemos abstenido de fijarla poblacion por hallarse reunida á la de otrospuntos, y es inútil advertir que si se ponen co-millas en los despoblados, es cuando carecenpor completo de habitantes. Se observará al-guna vez que, al parecer, no sigue órden alfabé-tico riguroso, ya por escribirse un nombre condiversas letras (B ó V.—A ó lla.— Xa ó Ja, etc.), yapor separarse con –si está compuesto de dos ómas palabras–; pero siempre se hallará el nom-bre en su inmediacion alfabética, á no ocurriralguna de las equivocaciones impre vistas quese salvan en la fe de erratas.

LECCIONES DE ARITMÉTICA, aplicadasa las diferentes cuestiones mercantilespara las escuelas y colegios de primeraenseñanza, por José Dalmau Carles, Profe-sor normal y Director de una de las escuelasmunicipales de Gerona, 1ª parte, comprendeademás de la teoría indispensable, más de1000 problemas y ejercicios prácticos debi-damente metodizados y de aplicación inme-diata, conforme exige la enseñanza racionalde esta importante materia, 2ª edición corre-gida y aumentada de 1893, 214 pàgines, edi-tat a Girona.

LECCIONES DE ARITMÉTICA, aplicadasa las diferentes cuestiones mercantilespara las escuelas y colegios de primeraenseñanza, por José Dalmau Carles, Profe-sor normal; Director del Grupo Escolar de laciudad de Gerona; Caballero de la RealOrden de Isabel la Católica y de la OrdenCivil de Alfonso XII, por méritos en la ense-ñanza, Libro del alumno, 2ª parte, com-prende además de la teoría indispensable,

más de 2000 problemas y ejercicios prácticosdebidamente meto