Visions sobre la Valquíria

VISIONS SOBRE LA VALQUÍRIA

W

DWK EÜ

IEARL

Del 16 de gener al 17 de febrer de 2013 · Centre d’Art Contemporani Can Sisteré

VISIONS SOBRE LA VALQUÍRIA

Wagner és nom de carrer i nom d’escola. Centenars de colomencs i colomenques fan esment del gran compositor alemany en les seves cartes i en els seus documents. Milers de nens i nenes i les seves fa-mílies han pronunciat el seu apel·latiu de forma quotidiana al llarg dels anys i han après qui va ser i què va fer. La vida i les arts van de la mà, sempre, fins i tot de les maneres més insospitades.Santa Coloma de Gramenet està més lligada del que es podria pen-sar al genial músic. Ben a prop de Can Sisteré hi ha un carrer dedi-cat al tenor Francesc Viñas, entusiasta introductor de la seva obra a Catalunya, i al costat de l’Ajuntament un altre dedicat a Clavé, qui amb els seus cors va fer conèixer Wagner entre les classes populars.Richard Wagner és un dels músics més extraordinaris de la història i La Valquíria, la seva creació més coneguda. Va donar la mateixa importància a la música, al text, a les veus i a la posada en escena de manera que va convertir l’òpera en l’obra d’art total. A Catalunya, Wagner va tenir una influència tan decisiva que els modernistes el van considerar un dels seus estendards, amb un pes específic i un ascendent que arriben fins al moment actual.En aquest any del bicentenari del seu naixement, Can Sisteré ha vol-gut sumar-se a la important agenda d’actes que s’estan desenvolu-pant al voltant de tan significada onomàstica arreu del país. Us pre-sentem la magnífica col·lecció de pintures dedicada a La Valquíria, creada per Manel Bertran Mariné, la qual compta amb quinze artistes de reconegut prestigi internacional i que posem a l’abast de la ciu-tadania al nostre Centre d’Art Contemporani, equipament amb una llarga història d’agermanament entre música i arts plàstiques.Apostem, una vegada més, per la simbiosi entre disciplines cultu-rals. Continuem fomentant els llaços, invisibles però ferms, entre les arts i la vida.

Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

Algunes evidències necessiten ser recordades de tant en tant per evitar el risc de ser donades per suposades, que és el primer pas per anar a rau-re en l’oblit. Catalunya és una terra wagneriana, no només perquè Montserrat sigui la ubicació probable del Montsalvat on viuen Parsifal i els cavallers custodis del Graal, sinó, i sobretot, perquè l’obra de Richard Wagner (1813-1883) va tenir en el nostre país un impacte formidable que va abastar molt més que el mer àmbit de l’òpera. Els drames wagnerians i la seva concep-ció subjacent de l’obra d’art total van tenir un gran ressò en una societat que anava (re)cons-truint estructures que l’apropessin a les nacions capdavanteres d’Europa.La febrada wagneriana es pot haver tempe-rat amb els anys, o adoptat altres formes –no debades, molts dels combats ideològics que s’amagaven rere la figura del compositor ale-many ja han caducat–, però no ha desaparegut en absolut, com una iniciativa com aquestes “Visions sobre La Valquíria” bé evidencia. La proposta, de fet, és continuadora d’una llar-ga tradició d’influència de l’imaginari wagnerià sobre les arts plàstiques, una influència segueix vigent als nostres dies, com fa sis anys una magnífica exposició al Museu Rath de Ginebra (‘Richard Wagner. Visions d’artistes’) mostrava i on no podia faltar un exemple d’un conegut wagnerià nostrat com Joan Brossa, així com pe-ces de Dalí i Tàpies. I és que pràcticament cap

corrent artístic de finals del segle XIX i del XX va renunciar a aportar la seva mirada específi-ca sobre el corpus wagnerià, ja fos retratant els seus personatges, il·lustrant els seus arguments o reelaborant els seus elements constitutius de forma més abstracta.Al capdavall, un projecte com “Visions sobre La Valquíria” no deixa de ser un fill de l’amor per l’obra wagneriana, com el que caracteritza el seu impulsor, Manel Bertran, motor d’altres iniciati-ves de divulgació del músic alemany. No deixa de ser significatiu que el focus d’aquest conjunt de quadres que evoquen diverses escenes de Die Walküre sigui la segona part (o primera jornada, per ser precisos) de l’obra més ambiciosa que mai va emprendre Wagner, la magna Tetralogia L’anell del nibelung. Dins d’aquest vast fresc on es decideix el destí de déus i humans, La Valquíria és no només el títol més popular, el més fàcil de trobar separat de les seves germanes, també és el més fàcil d’estimar i, gosaria dir, el més per-fecte. En els tres actes de l’obra, les esferes divi-na i humana arriben a un punt d’intersecció de conseqüències decisives per a ambdues: l’amor dissortat dels bessons Siegmund i Sieglinde –les figures més tràgiques de l’Anell– commociona fins a tal punt la ferotge valquíria Brünnhilde que aquesta no dubta a desobeir el seu pare, Wotan, el senyor dels déus, el qual la condemna a un son etern fins que un heroi no la desperti. Serà Siegfried, el fill dels germans, però aques-

introducció

ta serà una altra història. El lirisme abrusador de la trobada de Siegmund i Sieglinde, les simes existencials de Wotan, l’èpica desfermada de la ultrafamosa Cavalcada de les valquíries, el comiat entendridor de pare i filla i la màgia inefable del foc que envolta la rebel Brünnhilde són alguns dels elements constitutius d’una partitura que no dóna respir a l’espectador. Són també alguns dels moments que han inspirat les visions dels artistes d’aquesta exposició.El 2013 es commemora el dos-cents aniversa-ri del naixement del compositor alemany (i del de Verdi, però aquesta també és una altra his-tòria). “Visions sobre La Valquíria” és una for-ma excel·lent de començar amb molt bon peu aquest Any Wagner. VISIONS SOBRE LA VALQUÍRIAXavier Cester

Va, doncs, fuig corrent seguint l’EST! (Brünnhilde)

Quin instant més aterridor! Sieglinde ha perdut el germà i l’espòs. Només la mort li serveix.Al saber per Brünnhilde que un Wälsung creix dins seu, el cor se li omple de joia i per això no pot defallir. Per salvar el fill i l’espasa que ell for-jarà, haurà de suportar penalitats i sofriments. És la bogeria i l’amor d’una mare posats al límit.

PAT ANDREAla haya, 1942

Oli sobre tela 70 x 60 cm

Que brilli el seu estel per a l’home més feliç! (Wotan)

Intensitat i atmosfera de la darrera escena. Úl-tima mirada, trist comiat del déu en la renúncia i en el reconeixement de la força i el coratge de la Valquíria. Triomf, malgrat tot, de l’amor pro-tegint Brünnhilde ambl’encanteri del cercle de foc. La foscor del crepuscle deixarà entreveure estels d’esperançaper una nova i més lliure al-bada.

MONTSERRAT CLAUSELLSBarcelona, 1960


Que un foc nupcial cremi per a tu, com mai percap altra núvia ha cremat ! (Wotan)

Vaig dubtar d’allò que volia representar: una donzella submisa, una filla obedient, una dona somiant amb unheroi que la posseïa...tot era possible.Així, Brünnhilde, ha d’estar en posi-ció quasi fetal: ha de tornar a néixer. Portarà un record del seu passat de Valquíria, les botes d’amazona, un sedós vestit de núviaper aquell que vindrà i l’escut per protegir la seva virgini-tat d’aquell a qui no li pertoqui. La foscor de la roca, contrastarà amb el cercle de foc definit

per Loge i un estel rutilant anunciarà la vingu-da d’un nou ser. Per ell, s’iniciarà la redempció del món.

MARIA GIBERTCalifòrnia, 1965


Apartada del llinatge dels eterns, trencada està la nostra unió; de la meva vista estàs desterrada (Wotan)

L’eix de la historia s’identifica amb el propi lli-natge del déu Wotan. Una cadència d’energia que, mitjançant la Valquíria, comunica el cel amb la terra. Aquest eix es correspon amb el llampec, la llança i la freixa. La Valquíria s’asseu al cim de la muntanya còsmica. El seu cap és al cel, però el seu pit pertany ja a la muntanya blava. A Catalunya n’hi ha una d’especialment ella:

Montserrat, tallada amb geometria pels sera-fins. Així, doncs, és Montserrat el fons de la nostra Valquíria. Reposant sobre la cama dre-ta i assenyalant Siegfried, mostrarà clarament tres dits de la mà. És un signe profèticde la seva fi; el cant dels tres minuts finals de la seva vida, en la tercera jornada, en el tercer acte, en la tercera escena del “Capvespre dels déus”.

Jordi GispertBarcelona, 1957

Oli sobre fusta Ø 150 cm

Albert GonzaloTarragona, 1954

El sacre condol de Siegmund

Aquesta complexa pintura està basada en l’acte II i pensada més en clau simbòlica que figura-tiva. L’argument fonamental i nucli del qua-dre és l’anunciació de la Valquíria Brünnhilde a Siegmund del dictamen dels déus sobre la seva mort i partida cap al Walhalla. En el qua-dre apareix, a la part superior, un núvol gris de tempesta i el destí de Wotan acompanyat del sol i la lluna. Sota una desfigurada fortalesa en el cel, com senyal del Walhalla. Nou taques roges com perles irregulars de calcedònia asse-

nyalen la presència de les Valquíries. Siegmund és representat per una espasa en forma de creu nòrdica i trencada. Entre aquesta espasa i la Valquíria es representa el missatge de la seva mort com una llarga tija de fulles negres com a símbol de dol.

Tècnica mixta sobre llenç 97 x 130 cm

Marcos PalazziBarcelona, 1965

No porto armes: el teu espòs no farà fora un hoste ferit (Siegmund)

Siegmund i Sieglinde es miren profundament. L’espai que els envolta no existeix. Qualsevol es-pai pot ser representat. Fins i tot una cuina. Però els elements del drama hi són presents: l’espasa clavada, el marit Hunding, anunciant la seva en-trada i Wotan a la part superior del quadre, com una llum intensa mostrant que és un observador i manipulador implacable.

Oli sobre fusta 130 x 100 cm

Juri RodkinUfa, 1960

Al funest combat, avui m’arrossego an-goixada (Brünnhilde)

Vaig sentir fascinació per la submissió delicada i amorosa de Brünnhilde envers Wotan. És la filla que admira i comprèn el pare malgrat les seves contradiccions. Veu més enllà de la seva raó i actua pels sentiments més profunds. Per això, el canvi en el signe del combat, la deixa trista i angoixada.


VaccaroBarcelona, 1946

Només alliberarà la núvia, un més lliure que jo, el Déu ! (Wotan)

El déu, amb aquestes paraules, perd l’orgull i s’apropa als mortals. Sent impotència perquè novament ha de renunciar al que més estima. És un moment sublim que posa al descobert, a la vegada, la relació més fosca entre Wotan i Brünhilde.


Jorge ZambranoValdivia ( Xile), 1971

He d’abandonar el que més estimo, matar el que més vull (Wotan)

Wagner va elegir el tema de l’incest com a eix de la transgressió moral en el si de la societat del seu temps. Era un atreviment per dinami-tar els convencionalismes de l’època. Això em va portar a interpretar l’obra a través d’aquesta relació incestuosa. La parella d’amants es fo-nen en un sol ésser, mentre un Wotan vacil·lant dubta entre destruir o acariciar el producte de la seva luxúria i ambició, és l’amor diví i mons-truós. Una Valquíria elèctrica arriba a escena

de forma infantil i militar. Hunding i la seva milícia conduïts simbòlicament per Fricka, s’acosten al combat com un exercit ridícul de terracota. Els trossos de l’espasa quedaran en-terrats fins l’arribada del nou ser. El puzzle, està servit.


Dis BerlinCiria (Soria), 1959

Loge! Loge! Aquí! (Wotan)

He volgut representar els últims instants de l’obra amb un Wotan desolat, cridant Loge perquè encercli amb el seu foc, la roca on dorm Brünnhilde. A la llotja, una parella con-templa la representació absorta però distant davant del drama. Tot l’ambient, que es vi-sualitza calent pel foc, fa contrast amb el seus rostres glacials i amb el gel que refreda una ampolla de vi, que presumiblement destaparan quan acabi la funció...


Fran RecachaBadalona, 1976

Caigui a trossos l’espasa (Wotan)

Siegmund és l’arquetip de l’heroi etern: un titella en mans d’uns deus que, capriciosos i cruels, l’utilitzen per escenificar les seves prò-pies lluites i passions. Wotan intervindrà en el combat tot trencant l’espasa del seu fill. Sense defensa la llança de Hunding li travessarà el pit. El quadre vol reflectir aquest tràgic ins-tant : el darrer alè de Siegmund. El dolor i la còlera de Wotan —el déu de la tempesta— es manifesten en l’aura que il·lumina el cap de l’heroi, el fill.


Manolo SierraChiclana (Càdis), 1973

Atura’t, Wälsung! Escolta el que et dic! Que Sieglinde visqui... (Brünnhilde)

M’he implicat molt en aquesta magna obra! De bon començament em vaig interessar per l’escena final entre Wotan i Brünnhilde: la fer-mesa del pare castigant la filla no obedient, malgrat el dolor intern que li suposa. Però vaig aprofundir més en la història, i vaig quedar se-duït per l’amor noble i intens de l’heroi Sieg-mund, que acceptant el tràgic destí de la seva mort, renuncia al premi del Walhalla per no separar-se de la seva estimada.


Dino VallsSaragossa, 1959

Mantenir lluny de tu la teva pròpia meitat (Brünnhilde)

Amb aquesta peça he volgut traslladar una composició jungiana sobre el rerefons psicolò-gic projectat en el drama musical de la prime-ra jornada de l’Anell wagnerià. L’estructura de la meva obra és un crucifix toscà del trecento que simbolitza també una espasa trencada (No-tung). Al panell central, Wotan hi és representat per una figura molt humana, allunyat de la di-vinitat. Brünnhilde —l’ànima —segueix la vo-luntat primordial de Wotan. Segueix els dictats

de l’amor als quals el déu ha renunciat per man-tenir el seu poder diví. A la predella, Brunnhilde apareix després de trencar-se la relació de divi-nitat amb el seu pare. La mà de Loge forma un cercle de pols de sofre groc en la terra que li cobreix el ventre. En els braços de la creu es-pasa hi ha Siegmund i Sieglinde en disposició simètrica. El perfil d’un llop, referència a Wolfe-Wotan alena a l’oïda del noi, mentre que la noia porta ominosament lligat al clatell un gos.

Oli, pa d’or i pa de plata sobre fusta 130 x 100 cm

José Luis SerzoAlbacete, 1977

“El pare dels exèrcits t’espera: et comuni-carà quina sort ha triat.” (Fricka)

El meu coneixement de la Valquíria s’inicia amb una trucada telefònica. L’interlocutor és un personatge apassionat que diu conèixer la meva obra i entén que el meu estil encaixa de manera perfecta amb el món de fantasia i realitat que coexisteixen en aquesta òpera. La idea em sedueix i accepto el repte. Al cap de poc, rebo documentació escrita i una versió de l’òpera en DVD, material que m’ha de fer possible aprofundir-hi. De seguida em sento

corprès per la trama i quan veig les imatges, l’impacte es fa encara més punyent. La posa-da en escena d’aquesta versió és tan fascinant, que se’m fa evident que no he d’anar més en-llà. És art en estat pur i qualsevol instant és digne de ser representat.


José Luis MuñozCòrdova, 1969

Encaminem-nos al Walhalla

La sensació tan extremadament espectacular i èpica de la seva música i cants, inevitablement em van reptar a interpretar en imatges aques-ta Cavalcada de les Valquíries, una escena fona-mental i molt representativa de la monumen-talitat en l’obra de Wagner. En el meu treball he volgut plasmar la seva orquestració com una composició coral de gran densitat, sense deixar amb prou feines espai per a un respir en el fons del quadre. En pintar les vuit Valquíries he usat la mateixa model, per emfatitzar la seva

fraternitat, però canviant mínimament la semblança entre elles mitjançant el color dels cabells o l’expressió, i vestint-les a totes dife-rents, per no donar la sensació d’exèrcit uni-format i així aportar-los alguna cosa més de personalitat pròpia a cadascuna.

Grafit, acrílic, pa d’or i oli sobre fusta. 150 x 75cm

Des de fa uns quants anys tinc una addicció per-manent amb La Valquíria, de Richard Wagner. Els fragments i el que representen em ballen pel cap molt sovint i em fan sentir la necessitat im-pulsiva de tornar a escoltar un passatge, un acte, o tota l’obra completa. Aquesta necessitat em va conduir, l’any 2003, a engrescar a nou artistes perquè posessin imatges al moment concret de l’opera que més els hagués emocionat. Aquelles obres van conformar una mostra audiovisual, “Visions sobre La Valquíria” que es va veure per primer cop al Gran Teatre del Liceu. Aquesta mostra audiovisual ha anat creixent en el nom-bre d’artistes i en la seva divulgació. Avui, en aquest any 2013 en que es commemora el bicen-tenari del naixement de Richard Wagner, l’equip responsable de Can Sisteré li ha volgut donar acollida en aquest emblemàtic espai. Els meus agraïments doncs als artistes, al esmentat equip, a la Regidoria de Cultura i a l’Alcaldia de Santa Coloma de Gramenet per l’entusiasme que hi han posat en la seva programació.

LES VISIONS Manel Bertran Mariné

Can Sisteré. Centre d’Art ContemporaniCarrer de Sant Carles, s/n

08921 Santa Coloma de GramenetTelèfon 93 385 13 12

www.gramenet.cat

HorariDe dimarts a divendres de 17 a 21 h

Dissabtes d’11 a 13.30 h i de 17 a 21 hDiumenges i festius d’11 a 13.30 h

Dilluns tancat

Títol“Visions sobre La Valquíria”

PeríodeDel 16 de gener al 17 de febrer de 2013

Regidora de Cultura, Solidaritat i CooperacióPetra Jiménez González

Coordinació de l’exposicióRodolfo del Hoyo Alfaro

TextosXavier Cester i Manel Bertran Mariné

Disseny gràfic i maquetacióAna Pozo

Edició i impressióServei de Comunicació

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

DL: B-2067.13

www.lavalquiria.com

Visions sobre la Valquíria

Documents

Transcript of Visions sobre la Valquíria