Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESO

LA RESISTÈNCIA

La resistència és la qualitat física que ens permet aguantar un esforç físic el major temps possible i recuperar-nos més ràpidament després d’efectuar una activitat física.

1. Tipus de resistència.

a) La resistència anaeròbica (sense oxigen): Els músculs no reben suficient oxigen per realitzar l’exercici. Són esforços d’una intensitat elevada o màxima. Són exercicis de curta durada, menys de 3’. La sensació de cansament que experimentem és gran.

b) La resistència aeròbica (amb oxigen): Els músculs reben suficient oxigen per realitzar l’exercici. Són esforços d’una intensitat suau i moderada. Són exercicis de llarga durada. La sensació de cansament que experimentem és petita

Preferentment hem de treballar la resistència aeròbica i així aconseguirem cansar-nos menys en les diferents activitats de la vida diària. La seva pràctica exigeix constància i un cert esperit de sacrifici.

2. Les pulsacions.

1. La intensitat de l’exercici la controlem mitjançant les pulsacions, que mesuren la freqüència cardíaca, és a dir, els batecs del nostre cor.

2. Es prenen amb dos dits (mai el dit gros perquè té pulsacions pròpies).3. Podem comptar-nos les pulsacions en diverses artèries: la artèria caròtida, la artèria

radial i damunt del cor (el pols toràcic).4. S’han de calcular en un minut; es recomana fer-ho en períodes més curts ( 15”x4,

6”x10).

3. Beneficis de treballar la resistència.

Augment de la grandària del cor. Augment del nombre de glòbuls vermells. Augment de la xarxa de capil·lars. Augment de la capacitat respiratòria.

LA FLEXIBILITAT

1

Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESOLa flexibilitat és la capacitat que tenen alguns materials o cossos per corbar-se sense trencar-se. En el cas del cos humà, la flexibilitat és la capacitat de realitzar moviments amplis sense risc de fer-se mal.

El grau de flexibilitat que té una persona depèn de dos components:

a) de l’elasticitat de la seva musculatura, és a dir, de la capacitat que té el múscul d’allargar-se i escurçar-se.

b) de la mobilitat de les seves articulacions, és a dir, de l’amplitud de moviment que tenen les articulacions.

Quan naixem tenim el màxim de flexibilitat ja que si no, no podríem sortir del ventre de la nostra mare o bé ens trencaríem al intentar-ho. Però, al contrari que les altres qualitats físiques (resistència, velocitat i força), la flexibilitat, en cas de no treballar-la, es va perdent.

Tan en la vida quotidiana com en la pràctica de qualsevol esport, tenir una bona flexibilitat ens ajuda a obtenir un millor rendiment sense ris de patir lesions.

Hi ha activitats que requereixen una bona flexibilitat de tot el cos o flexibilitat general (escalador o escaladora gimnastes..) i d’altres que n’han de tenir una de més específica (gimnàstica rítmica amplitud de gambada en un corredor, amplitud de braçada en nedador..)

HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS

2

Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESO1. Les habilitats motrius

La habilitat motriu és la capacitat que té l’esser humà de realitzar moviments en què es vegi implicat la major part del cos. Per dominar les habilitats motrius cal tenir un bon nivell de condició física (Resistència, flexibilitat, força i velocitat) i de coordinació general (capacitat de dominar els moviments del cos)

Les habilitats més importants del ser humà són:

a) Els desplaçamentsSón tota progressió d’un punt a un altre de l’espai utilitzant tot el cos i on ens podem recolzar amb les mans, les mas i els peus o tot el cos:

- La marxa- La carrera- Les quadripèdies- Les reptacions

b) Els saltsSón uns desplaçaments per l’espai sense cap tipus de contacte amb la superfície el qual significa enlairar-se del sòl com a conseqüència d’una extensió violenta d’una o dues cames.

En tots els salts podem distingir tres fases:a) Fase d’impuls o batuda amb carrera prèvia o no. Ens dona l’energia

necessària per poder-nos impulsar i realitzar el salt. Ens podem impulsar amb un o dos peus o amb altres mitjans com ara un trampolí.

b) Fase de vol o fase aèria que ens permetrà arribar al nostre objectiu. Durant aquesta fase s’ha de controlar en tot moment la posició del cos i les accions que es fan a fi d’estar completament equilibrats i preparar la caiguda.

c) Fase de caiguda. Aquesta fase és molt important per garantir la seguretat del salt. Si la superfície de caiguda és tova o té prou amortiment, es pot caure d’esquena (matalàs), assegut agenollat (llit elàstic) o, fins i tot, de cap (a l’aigua). Però si la superfície és molt dura, s’ha de caure dempeus i cal

3

Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESO

amortir la caiguda amb una flexió de genolls i de turmells (salt de llargada, salt a cercar el rebot en bàsquet, salts gimnàstics, etc.

c) Els girsSón moviments que impliquen una rotació al voltant d’algun dels eixos que travessen el cos. En el cos humà es poden diferenciar tres eixos principals:

L’eix longitudinal o vertical L’eix anteroposterior que va de davant a darrera L’eix transversal o horitzontal que es travessa de dreta a esquerra

d) Els equilibrisL’equilibri és la capacitat d’assumir i mantenir qualsevol posició del cos contra la força de la gravetat. L’equilibri depèn de dos factors: La posició del centre de gravetat: com més baix és el centre de gravetat,

més equilibri. Per això les persones més baixes o els nens tenen més equilibri que les persones altes.

La base de sustentació, com més gran sigui la base de sustentació, més equilibri es té: amb dos peus es té més equilibri que amb un i, amb un, més que de puntetes.

4

Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESO

El més important per tal de mantenir l’equilibri és que la línia de gravetat caigui dins de la base de sustentació.

2. Les destreses motrius

La destresa motriu és la capacitat que té l’esser humà de realitzar moviments amb una part del cos, per manipular un objecte, com pot ser llançar o colpejar una pilota, etc. Per dominar les destreses motrius, cal tenir un bon nivell de coordinació i de precisió.

Les habilitats i les destreses són la base de tots els esports.

Les destreses motrius més bàsiques són:

a) Llançaments Llançar és enviar o deixar anar una cosa amb fort impuls de manera que recorri una certa distància per l’aire. Els aspectes més importants dels llançaments són la velocitat, la distància i la precisió.En l’activitat física i els esports, l’objecte llançat ha de portar una trajectòria intencionada (cistella de bàsquet, porteria de handbol..) o cap a un company o companya (passades).b) Recepcions Són els moviments que impliquen enxampar o recollir un objecte, jasigui des de una posició de parats o en moviment. Es pot fer amb les mans, amb els peus o amb qualsevol part del cos i, en aquest cas, podem parlar de rebutjat objectes que venen cap a mi.

c) ImpactesEls impactes són una varietat del llançaments. Es diferencien dels llançaments perquè estan provocats per un cop d’una part del cos o d’algun instrument contra un objecte que volem llançar. Aquest és el cas de l’hoquei o del futbol. Els impactes

5

Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESO

requereixen una doble precisió ja que ha de fer contacte amb l’objecte i per enviar-lo allà on volem. És més difícil fer un bon impacta si el mòbil està en moviment que si està quiet.d) Les conduccionsUna conducció és una destresa que consisteix a portar un objecte d’un punt a altre de l’espai, acompanyant-lo sense gairebé perdre-hi el contacte, però sense agafar-lo.

EL BÀSQUET

1. Una mica d’història.El bàsquet va néixer a l’any 1891 als Estats Units d’Amèrica, a la universitat YMCA. El professor d’Educació Física James Naismith, preocupat pel fred que passaven els seus alumnes fent esport a l’exterior, va inventar un joc que es pogués jugar al gimnàs i que

6

Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESOconsistia en ficar una pilota en unes cistelles de préssecs col·locades als extrems d’una pista, a 3,05m. del terra.Molt ràpidament es va difondre per tot el mon i als JJOO de Berlín de 1936 va ser inclòs com esport olímpic.Actualment, els millor jugadors i els millors equips del mon participen en la lliga NBA dels Estats Units.

2. Com s’hi juga. Objectiu: introduir la pilota dins la cistella de l’equip contrari. Terreny de joc: Les dimensions d’una pista de bàsquet són 28x15m. i la cistella

es troba a 3,05 d’altura.

Jugadors: en cada partit es poden inscriure 10 jugadors del quals només hi ha 5 en el terreny de joc.Base, juga en la zona central i dirigeix el joc. Ha de ser bon llançador i dominar bé el bot, el driblatge i la passada.Escorta, ajudant del base, ha de dominar el bot i el llançamentAla, que n’hi ha dos i han de tenir molt bona tècnica.Pivot, és el jugador més alt de l’equip ja que ha d’agafar els rebots i dominar bé els llançaments de prop.

Puntuació: depenent des de on es tiri a cistella, el valor de la mateixa és diferent:

- Des de fora de la línia de 6,25m: 3 punts- Des de dins de la línia de 6,25m: 2 punts- Des de la línia de llançament de personal: 1 punt

L’equip que tingui més punts després dels 40’ de joc, guanya.

Faltes i sancions: - Falta personal, Un jugador no pot subjectar, empènyer, tocar o impedir

avançar a un altra jugador. Si ho fa, l’equip contrari recupera la pilota i farà un servei de banda o dos tirs lliures si la falta s’ha comés dins l’àrea. A les 5 faltes personals el jugador pot ser expulsat del terreny de joc.

- Passos, és el que fa un jugador quan dóna més de tres passos sense botar la pilota.

7

Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESO

- Camp enrere, és produeix quan un equip en atac, després d’haver superat el mig camp, passa la pilota cap enrere.

- Dobles, és el que fa un jugador quan després de botar la pilota, l’agafa i la torna a botar.

- Regle dels tres segons, cap jugador atacant pot estar més de 3” a l’ampolla o zona de cistella de l’equip contrari.

3. La tècnicaLa tècnica és el conjunt de gestos, en atac o defensa, que en dominar-los ens permet gaudir d’aquest esport.En atacLes tres accions tècniques més importants en atac son:

- Driblatge o bot, acció d’enviar la pilota al terra per tal que reboti. Pot ser alt i baix.

- Passada, és la manera de moure la pilota entre els jugadors de la manera més ràpida i segura. Pot ser de pit, picada, per sobre del cap, de beisbol..

- Llançament, que és l’acció de llençar la pilota contra la cistella amb l’objectiu d’encistellar-la i puntuar.

- Vídeo entrada a cistella , - Vídeo entrada a cistella 2

En defensaHi ha tres gests tècnics d’atac:

- Posició de base, Les cames han d’estar flexionades una més avançada que l’altra. Braços en posició de rebre la pilota.

- Intercepció, acció d’intentar recuperar la pilota.- Rebot, acció en la que un jugador intenta recuperar una pilota que ha estat

llançada a cistella.8

Departament d’Educació FísicaTeoria 2a. avaluació 1r ESO

4. La tàcticaLa tàctica en atac és el conjunt d’accions que fa un equip quan està en possessió de la pilota per tal de progressar cap a la cistella contraria. El desmarcatge és una de les accions més importants i, generalment utilitzem les fintes.La tàctica en defensa és el conjunt d’accions que impedeix que l’equip atacant progressi cap a la pròpia cistella i el marcatge és una de les accions principals. Aquest marcatge serà diferent si la persona marcada està en possessió de la pilota o no.

Bibliografia

Ariño Jesús i Benabarre Rosend. Educació Física primer i segon cursos ESO. Ediciones del Serbal. 2006

Castells, Manel; Estarellas, Carme; Santamaria, Helena i Trullen, Montserrat. Educació Física 1r cicle d’ESO/1r curs. Ed. Castellnou. Barcelona 1996.Ed. Hispano Europea S.A. 2006.

González Marc i Riera Òscar. Educació Física 1/2 ESO. Ed. Teide.2006. Rueda Ange; Frías Gregorio; Quintana Ramón i Portilla José L. La condición física

en la educación secundaria obligatoria. Ed. Inde. 2001. Pàgines Web d’Internet:

9