annaa1999quevapassar.files.wordpress.com€¦ · Web viewLa informàtica va començar només com...
Transcript of annaa1999quevapassar.files.wordpress.com€¦ · Web viewLa informàtica va començar només com...
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
L’ordinador:
Maquinari i
programari
Col·legi Jardí
Matèria itinerari: Informàtica
Curs: 4t d’ESO B
Any acadèmic: 2014-2015
Professor: Gerard Mattis
Alumnes: Clara Sarrià i Anna Torras
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
PER COMENÇAR :
- Què és la informàtica?
- Què és un ordinador?
HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA :
- Timelines (Clara i Anna)
HARDWARE :
- CPU
- Tipus de memòries
- Placa base
-Perifèrics
· D’entrada
· De sortida
· D’entrada i sortida (d’emmagatzemament)
· De comunicación
· Els connectors (cables i ports)
SOFTWARE :
- Què és un sistema operatiu?
- Què són els programes i qui els fa?
PRESSUPOST DEL NOSTRE ORDINADOR
- Inventari del hardware
- Inventari del software
Índex:
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
Què és la informàtica ?
Al diccionari es defineix com a informàtica…
“Conjunt de coneixements científics i tècniques que fan
possible el tractament automàtic de la informació per
mitjà de computadors”.
La informàtica és la unió de les paraules (informaciói
automàtica), és una ciència que estudia el tractament
automàtic de la informació en ordinadors, dispositius electrònics i sistemes informàtics.
Un sistema informàtic ha de ser capaç de rebre dades (entrada de dades), tractar la informació
rebuda (processament de dades) i proporcionar els resultats obtinguts (sortida de dades).
La informàtica va començar només com a tractament de dades per a operacions matemàtiques
i tasques monòtones i repetitives fins que a evolucionat abastant molts amplis camps com la
programació, internet, desenvolupament de jocs, intel·ligència artificial, gestió, multimèdia, oci
en definitiva i també és present en qualsevol àrea, empresa o pla de negoci.
Què és un ordinador ?
Ordinador és una paraula que prové del llatí ordinator.
Com adjectiu, es refereix a “el que ordena”.
En definitiva, és una màquina programable. Les dues
característiques principals d'un ordinador són:
-Respon a un sistema específic d'instruccions d'una manera ben
definida.
-Podeu executar una llista d'instruccions pre-gravades (un
programa).
-Els ordinadors moderns són electrònics i digitals. La maquinària real, cables, transistors, i
circuits, es diu maquinari; les instruccions i les dades s'anomenen programari.
Per començar
...
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
L'ésser humà des d'èpoques remotes ha necessitat mitjans per efectuar càlculs i processar la
informació. La seva complexitat s'ha anat acreixent amb el
temps, d'acord sorgien noves necessitats, i ha estat
subordinada al progrés de la tecnologia. Primer van sorgir els
instruments aritmètics, com l'àbac, des dels quals s'ha arribat a
les calculadores i ordinadors actuals.
LÍNIES DEL TEMPS de la història de la informàtica
-Clara Sarrià (amb “DIPITY”)
http://www.dipity.com/caputdraconis/
-Anna Torras (amb “TIME TOAST”)
http://www.timetoast.com/timelines/930352
Història de la informàtica
Per saber-ne més... http://www.faq-mac.com/noticias/25-fechas-mas-importantes-historia-
informatica/33749 http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Historia_de_la_computaci%C3%B3n http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica.shtml http://html.rincondelvago.com/historia-de-la-informatica_12.html http://orio.eui.upm.es/historia_informatica/Flash/ http://html.rincondelvago.com/introduccion-a-la-informatica_3.html
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
En un ordinador es distingeixen dos components: el hardware i el software.
Si comparem un ordinador amb una persona, podríem dir que la seva part física (hardware) és
com el cos humà –es pot tocar, és tangible-, mentre que la part lògica (software) s’assemblaria
al que anomenem “ment” de la persona (intangible), i permet que l’ordinador faci la funció
que se li encomana.
- El hardware o maquinari és el conjunt de tots els seus components i dispositius físics i
tangibles que formen un ordinador per fer possible el processament de dades. Per
exemple, els circuits electrònics, cables, teclat, etc..
Hardware i software
Hardware
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
Maquinari intern (dins de la torre):
CPU (també utilitzat per designar la torre en conjunt)
CPU és l'abreviatura de Central Processing Unit (unitat de procés central).
És el cervell de l'ordinador. A vegades és referit com el processador o
processador central. És on es produeixen la majoria dels càlculs.
És l'element més important d'un sistema informàtic.
Encara que aquestes sigles (CPU) es refereixen a una petita pastilla
de l'ordinador, avui es refereix a la caixa que conté l'ordinador,
que inclou a el microprocessador. Però també conté la memòria,
el disc dur, la lectora de CD o DVD i molts altres components com
targetes gràfiques, de so, mòdems...
Els dos components típics de una CPU són:
1. La unitat de lògica/aritmètica (ALU):
És un circuit digital que realitza les operacions aritmètiques (com
suma, resta, multiplicació...) i operacions lògiques (si, i /o, no).
2. La unitat de control (CU):
Extreu les instruccions de la memòria, les desxifra i executa, cridant a la ALU quan és necessari.
Tipus de memòries:
LA MEMÒRIA PRINCIPAL
Segons aquesta pàgina, un ordinador treballa amb quatre tipus de memòries diferents que realitzen
diverses funcions. Aquestes són la memòria RAM, la memòria ROM, la memòria SRAM o Memòria cau i
la memòria Virtual o de Swap.
La més important és la memòria RAM (Random Access Memory):
S’hi guarden diferents tipus d'informació, des de les modificacions d'arxius fins a les instruccions
per executar les aplicacions instal·lades a l’ordinador. És utilitzada pel microprocessador, que hi
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
accedeix per buscar o desar informació. Dins de les memòries RAM ha diferents tipus de
tecnologies com les DRAM, SDRAM i les RDRAM.
Les DRAM (Dynamyc Random Access Memory) són algunes de les memòries més
econòmiques, encara que la velocitat de procés és lenta. S'utilitzen des de la dècada dels 80.
La tecnologia RDRAM és una de les més costoses perquè és difícil de fabricar, i només s'utilitza
en processadors grans com els Pentim IV.
Les SDRAM, derivades de les DRAM, van començar a comercialitzar a finals de la dècada dels 90, i
gràcies a aquest tipus de memòria es van agilitzar els processos, ja que són igual de ràpides que la placa
base a la qual es troben incorporades.
La ROM (Read Only Memory):
Només permet la lectura de la informació i no la seva escriptura. Ve incorporada a la placa base i és
utilitzada per posar en funcionament el BIOS, que és un programa amb les instruccions per iniciar
l'ordinador.
Memòria SRAM o memòria cau:
El processador, el disc rígid i la placa base posseeixen la seva pròpia memòria cau, que protegeix adreces
utilitzades per la memòria RAM per realitzar funcions com executar programes instal·lats a l'ordinador.
Guarda les ubicacions al disc que ocupen els programes que han estat executats, perquè quan tornin a ser
iniciats l'accés a l'aplicació sigui més ràpid. També guarda temporalment les últimes dades processades. La
seva funció és aconseguir que les dades més utilitzades estiguin el més a prop possible del processador
perquè s'hi accedeixi ràpid.
S’organitza en nivells que el processador escaneja per ordre: de major a menor mida segons quant
s’allunyi del microprocessador.
Existeixen tres tipus de memòria cau diferents:
La diferència fonamental entre la memòria RAM i la ROM és la velocitat: la ROM recorre totes les
dades fins a trobar la informació que està buscant, mentre que la RAM hi accedeix de manera
directa. La RAM també té més capacitat que la ROM, i a diferència d'aquesta última, la RAM no ve
integrada a la placa base, el que permet que l'usuari pugui expandir la quantitat de memòria RAM
del seu PC.
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
- El memoria cau L1 que es troba a l'interior del processador i funciona a la mateixa velocitat que aquest, i
en el qual es guarden instruccios i dates.
- La memòria cau L2 que solen ser de dos tipus: intern i extern. El primer es troba dins de la placa base,
mentre que el segon es troba en el processador però de manera externa, cosa que el fa més lent que la
memòria cau L1.
- La memòria cau L3 que només vénen incorporat a alguns dels microprocessadors més avançats, el que
resulta en una major velocitat de processos.
Memòria virtual o de Swap:
Ve inclosa al sistema operatiu d’un ordinador (Windows, Linux, etc.). És la memòria o l'espai en
el nostre disc dur que el sistema fa servir quan li queda poca memòria RAM. En el cas de Linux
està ubicada en una partició diferent del disc, mentre que en el sistema de Microsoft és un
arxiu dins del sistema operatiu.
La memòria virtual pot produir problemes que ocasionen que l’ordinador es bloquegi, perquè
ha estat creada pel sistema dins del disc dur i de vegades pot superar la capacitat de procés.
Executant programes amb la memòria virtual, l’ordinador es torna més lent perquè el disc dur
perd velocitat de procés. La millor manera d'evitar aquest inconvenient és expandir la
quantitat de memòria RAM perquè el sistema no necessiti memòria virtual extra.
LA MEMORIA AUXILIAR O SECUNDÀRIA
Aquesta memoria no està connectada directament al processador. És molt més lenta però té
més capacitat, la qual cosa li pemet emmagatzemar grans quantitats de dades.
Encara que la seva velocitat és menor, és un tipus d'emmagatzematge massiu i permanent (no
volàtil) amb més capacitat per emmagatzemar dades i informació que la memòria primària
(volàtil).
Per emmagatzemar informació es poden utilitzar aquests tipus de tecnologia:
- Magnètica (exemples: disquet, disc dur, cinta magnètica).
- Òptica (exemples: CD, DVD, Blu-ray).
- Magneto-òptica (exemples: Disc Zip, Floptical, Minidisc).
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
- Estat sòlid (Memòria Flash) (exemples: memòria USB o pendrive; targetes de memòria:
SD, MiniSD, microSD, MS, MMC, CF, SM).
Placa base
La placa base o placa mare(en anglès motherboard)és una targeta de circuit imprès que es
troba a l’interior de la computadora. Tots els components que formen l’ordinador, fins i tot el
teclat o el ratolí, es connecten a la placa i aquesta s’encarrega de coordinar-los i comunicar-los.
Algunes plaques són complexes i grans, d’altres són senzilles i amb pocs components, però el
funcionament bàsic a totes és idèntic en qualsevol model o fabricant.
1- A les seves escletxes s’inserten targetes, com les de so o xarxa.
2- Els bancs de memòria contenen les plaques de memòria RAM.
3- En aquest sòcol o socket s’ubica el microprocessador.
4- Perquè la informació pugui ser transmesa des de i fins als dispositius externs (ratolí,
impressora, monitor, etc.), hi ha una sèrie de ports.
5- Aquest xip de memòria conté un programa anomenat BIOS, amb el qual es configuren
els dispositius de l’ordinador.
6- Les unitats d’emmagatzemament (els discos rígids, els lectors de CD, les disqueteres...)
també es vinculen a la placa mare per mitjà de connectors.
Maquinari extern (fora de la torre):
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
Tipus de perifèrics:
Un ordinador necessita comunicar-se amb el món que l’envolta; i, per a això, disposa d’uns
dispositius que l’ajuden a connectar-se amb l’exterior. Aquests dispositius reben el nom de
perifèrics, i segons com flueixen les dades entre ells i l’ordinador, podem classificar-los en:
Perifèrics d’entrada
Són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador, com ara
imatges, moviments… (les dades flueixen des del perifèric cap al PC). Aquests aparells
converteixen la informaciónen senyals elèctriques que s’almacenen en la memòria central.
Per exemple:
· Teclat
· Ratolí
· Escàner
· Micròfon
· Càmera digital
Perifèrics de sortida
Són dispositius que usa l’ordinador per mostrar els resultats de les manipulacions de les dades
a l’usuari (extreure la informació). Doncs les dades flueixen des del PC cap a l’exterior.
Per exemple:
- IMPRESSIÓ
· Traçador (plotter)
· Impressora
· Terminal braille
- SO
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
· Altaveus
- VISUAL
· Targeta gràfica
· Monitors
Perifèrics d’entrada i sortida o d’emmagatzemament
Compleixen les funcions d’enviar i rebre dades a l’ordinador, o des d’ell. Són els dispositius que
emmagatzemen dades i informació per bastant temps. Lamemòria RAM no pot ser
considerada un perifèric d'emmagatzematge, ja que la seva memòria és volàtil i temporal.
Per exemple:
· Router
· Discos flexibles
· Pen drive
· Targeta de xarxa
· Targeta de so
Perifèrics de comunicació
Els perifèrics de comunicació faciliten la interacció entre dos o més ordinadors, o entre un
ordinador i un altre perifèric extern a l'ordinador. Permetent interactuar amb altres màquines o
computadores, ja sigui per treballar en conjunt, o per enviar i rebre informació.
Un perifèric de comunicació permet la connexió de l'ordinador amb altres sistemes informàtics
a través de diversos mitjans. El mitjà més comú és la línia telefònica.
Per exemple:
PEN DRIVE ROUTER
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
· Targeta de xarxa
· Targeta Wireless
· Hub USB
· Targeta Bluetooth
ELS CONECTORS (cables i ports):
- El software o programari és el conjunt de programes que dirigeixen les tasques que
executen els circuits elèctrics de l’ordinador. Està formada pel sistema operatiu
(Windows, Mac OS, Linux...) i els programes d’aplicació.
Què és un sistema operatiu?
Un sistema operatiu pot ser definit com…
HUB UBS TARGETA WIRELESS
TARGETA BLUETOOTH
(en aquest cas d’una impressora)
Software
Conjunt de programes especialment fets per a l'execució de diverses tasques, en les
que serveix d'intermediari entre l'usuari i la computadora.
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
Aquest conjunt de programes que manegen el maquinari d'un ordinador o un altre dispositiu
electrònic. Proveeix de rutines bàsiques per controlar els diferents dispositius de l'equip i
permet administrar, escalar i fer interacció de tasques.
Un sistema operatiu, té també com a funció, administrar tots els perifèrics d'un ordinador. És
l'encarregat de mantenir la integritat del sistema.
Podem dir que el sistema operatiu és el programa més important de l'ordinador.
Tipus de sistemes operatius
Existeixen molts tipus de Sistemes Operatius, la complexitat varia depenent de quin tipus de
funcions proveeixen, i en quin tipus d'equip pot ser utilitzat. Alguns sistemes operatiu
permeten administrar gran quantitat d'usuaris, en canvi altres controlen dispositius de
maquinari com bombes de petroli.
Quan el sistema operatiu comença a funcionar, inicia els processos que després necessitarà
per funcionar. Aquests processos poden ser arxius que necessiten ser freqüentment
actualitzats, o arxius que processen dades útils per al sistema. És possible tenir accés a
diferents processos del sistema operatiu, a través de l'administrador de tasques, on es troben
tots els processos que estan en funcionament des de la inicialització del sistema operatiu fins
al seu ús actual.
Una de les atribucions del sistema operatiu és carregar en la memòria i facilitar l'execució dels
programes que l'usuari utilitza. Quan un programa està en execució, el sistema operatiu
continua treballant. Per exemple, molts programes necessiten realitzar accés al teclat, vídeo i
impressora, així com accessos al disc per llegir i gravar arxius. Tots aquests accessos són
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
realitzats pel sistema operatiu, que es troba tot el temps actiu, prestant serveis als programes
que estan sent executats.
El sistema operatiu també fa una administració dels
recursos de l'ordinador, per evitar que els programes
entrin en conflicte. Per exemple, el sistema operatiu
evita que dos programes accedeixin simultàniament
al mateix sector de la memòria, el que podria causar
grans problemes. El sistema operatiu funciona com un
"mestre", procurant que tots els programes i tots els components de l'ordinador funcionin de
forma harmònica.
Funcions bàsiques del sistema operatiu
El sistema operatiu és un conjunt de programes que:
• Inicialitza el maquinari de l'ordinador
• Subministra rutines bàsiques per controlar dispositius
• Permet administrar, escalonar i interactuar tasques
• Manté la integritat de sistema
Un Sistema Operatiu molt simple, per exemple, per a un sistema de control de seguretat,
podria ser emmagatzemat en una memòria ROM (Memòria de només lectura: un xip que
manté les instruccions per al dispositiu), i prendre el control en ser connectat a l'equip . La
seva primera tasca seria reajustar (i probablement provar) els sensors de maquinari i alarmes, i
llavors activar una rutina que "escolta" ininterrompudament tots els sensors del sistema. Si
l'estat de qualsevol sensor d'entrada canviés, s'activaria una rutina d'alarma.
En un gran servidor multiusuari, amb moltes computadores connectades a ell, el Sistema
Operatiu és molt més complex. Ha d'administrar i executar totes les comandes dels usuaris i
assegurar que ells no interfereixin entre si. Ha de compartir tots els dispositius que són del
tipus serial per naturalesa (equips que només poden ser usats per un usuari de cada vegada,
com impressores i discos) entre tots els usuaris que demanen utilitzar aquest tipus de serveis.
El Sistema Operatiu pot ser emmagatzemat en un disc, i determinades parts d'ell són
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
carregades en la memòria de l'ordinador (RAM) quan és necessari.
El sistema operatiu proveeix utilitats per:
• Administració d'arxius i documents creats per
usuaris
• Execució controlada de Programes
• Comunicació entre usuaris i amb altres
ordinadors
• Administració de comandes d'usuaris per
utilitzar programes i espai d'emmagatzematge.
Les diferents parts d'un sistema operatiu
El sistema operatiu d'un ordinador que és usat per moltes persones a la vegada, és un sistema
complex. Conté milions de línies d'instruccions escrites per programadors. Per fer els sistemes
operatius més fàcils se ser escrits, són construïts com a un conjunt de mòduls, i cada mòdul
responsable de realitzar una funció.
Els sistemes operatius més coneguts..
. - Microsoft Windows (per a ordinadors)
- Windows Server (per a servidors)
- Linux (per a ordinadors i servidors)
- Mac OS (per a ordinadors)
- Chrome OS (per a ordinadors)
- Android (per smartphones)
- Windows Phone (per a smartphones)
- IOS (per a smartphones)
- BlackBerry OS (per a smartphones)
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
Què són els programes i qui els fa?
Quan parlem específicament de programa en informàtica, estem
fent referència a un programari. Es tracta d'aplicacions i recursos
que permeten desenvolupar diferents tasques en un ordinador
(ordinador), un telèfon o altres equips tecnològics.
Existeixen diferents tipus de programes en informàtica. El programari de base, per exemple, és
aquell que li brinda a la persona el control sobre els elements físics de l'ordinador, que es
coneixen com maquinari. Dins del programari de base pot nomenar als sistemes operatius,
com Windows o Linux.
Els programes ofimàtics també són molt importants. Entre aquestes eines apareixen els
processadors de text com Microsoft Word i ApacheOpenOfficeWriter; els fulls de càlcul com
Calc, Lotus 1-2-3 i Microsoft Excel; i els programes que permeten gestionar el correu electrònic
com Lotus Notes, Microsoft Outlook i Eudora.
És important ressaltar que la noció de programa en informàtica refereix tant a programes que
exigeixen un pagament per adquirir la seva llicència i així poder utilitzar-los, com a programes
de distribució gratuïta. Malgrat les llicències que protegeixen els programes informàtics,
moltes vegades aquests drets són vulnerats i els programes es comercialitzen de manera
il·legal a través de la pirateria.
- Microsoft Windows (per a ordinadors)
- Windows Server (per a servidors)
- Linux (per a ordinadors i servidors)
- Mac OS (per a ordinadors)
- Chrome OS (per a ordinadors)
- Android (per smartphones)
- Windows Phone (per a smartphones)
- IOS (per a smartphones)
- BlackBerry OS (per a smartphones)
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
Diferència entre sistema operatiu i programa
Un sistema operatiu (SO) és un software que actua d’interval entre els dispositius de hardware
iels programes d’usuari o l’usuari mateix per utilitzar un ordinador.
Clara Sarrià i Anna Torras Informàtica
Comparació entre dos ordinadors