Download - ACM 337 - Febrer

Cornellà del Terri. Pla de l'Estany

Associació Catalanade Municipis 337

Febrer 2013

Busquem l'eficiència de les nostres despeses

Pàg. 8

ActualitatEl president de l'ACM mostra la seva indignació pel recurs de Llanos de Luna contra l'Ajuntament de Corbera de Llobregat

Pàg. 16-17

Entrevista"Els consells són els ens ideals per desenvolupar accions de col·laboració i cooperació". Joan Català, president del Consell Co-marcal del Baix Empordà

Pàg. 8

Opinió"Els municipis en el procés sobiranista". Pere Cardús. Periodista

Pàg. 4-5

Actualitat

FEBRER 2013. NÚMERO 337 3

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Actualitat

04-05 L'ACM organitza jornades d'eficiència energètica per tot el territori català

06 "El Sistema Elèctric Català". Antoni Tahull, enginyer industrial i consultor energètic

07 Miquel Buch defensa el món local davant la possible reforma de la Llei de Bases de Règim Local

08 El president de l'ACM mostra la seva indignació pel recurs de Llanos de Luna contra l'Ajuntament de Corbera de Llobregat

09 Miquel Buch contraposa els beneficis del PUOSC als del FEIL i el FEOSL per al món local

Durant aquest mes de febrer, una vegada més, l’ACM té previst dur a terme visites pel territori català amb l’objectiu d’organitzar jornades d’eficiència energètica. Un cop hem comprat l’energia a un preu competitiu per als municipis, és moment de saber gestionar-la de la millor manera possible.

Des de l’ACM volem acompanyar els ajuntaments en tots els processos que permetin millorar la qualitat de vida i per-metin un millor estalvi a la ciutadania. Aquestes jornades serviran perquè ajuntaments i empreses intercanviïn expe-riències per millorar l’eficiència dels seus propis recursos.

La nostra intenció és realitzar més jornades sobre dife-

rents temàtiques i descentralitzar-les en el territori per estar més a prop dels municipis i donar-les suport.

L’ACM vol ser el canalitzador de les necessitats de tots els ens locals de Catalunya. Després de 30 anys al servei dels municipis, tenim clar que ens hem consolidat com la veu forta i clara a favor del municipalisme. Aquestes visi-tes pel territori serviran per mostrar, un cop més, el suport del president de l’ACM, a tots aquells municipis que fan un esforç per sortir de la crisi i treballen incansablement per mantenir o millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciu-tadanes.

Comprem i ensenyem a gestio-nar de la millor manera

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

10 L'ACM enceta un cicle de jornades sobre seguretat pública

11 L'ACM celebrarà la quinzena Assemblea aquest mes de febrer a la Pedrera

Entrevista

16-17 "Els consells són els ens ideals per desenvolupar accions de col·laboració i cooperació". Joan Català, president del Consell Comarcal del Baix Empordà

Qüestionari polític

18-19 Què en pensen de la reducció del nombre de regidors als ajuntaments que planteja el govern espanyol?

Opinió

22 “Els municipis en el procés sobiranista". Pe re Cardús, periodista

sumari

El municipi de Cornellà del Terri té 2.210 habitants i està situat a la comarca del Pla de l'Estany. Fins el 1989 va ser anomenat Cornellà de Terri. Té 27 quilò-metres quadrats de superfície i els seus habitants són cone-guts com a cornellencs.

Situat a pocs quilòmetres de Banyoles, entre el seu patrimo-ni destaca l'església de Sant Cugat (segle XI), el Castell de Ravós del Terri (s. XIV) i el pont medieval de Sords (s. XIII-XIV).

El seu alcalde és Pere Vilà Fe-rrer (Ind.).

N. 337Foto de portada: Jordi Sualis

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154kg d’escombraries

14kg de CO2

139km en un cotxe europeu estàndard

3.346litres d’aigua

333kwh d’energia

251kg de fusta

C02

editorial

FEBRER 2013. NÚMERO 3374

ran les possibilitats de millora mit-jançant eines de diagnòstic ener-gètic, planificació, utilització de nous materials i productes, apli-cació de noves tecnologies i siste-mes de gestió que es realitzen. En una segona part de la presentació es posaran en comú quatre expe-

riències dels ens locals en la con-tractació d’empreses amb gestió directa i mitjançant ESE (Empreses de Serveis Energètics) pels ajun-taments de Deltebre, Camarles i Reus.

Les jornades van adreçades a càrrecs electes i a personal tècnic i administratiu dels ens locals amb

actualitat

L'ACM organitza jornades d'eficiència energètica per tot el territori català

Orientar i donar suport a les acci-ons dels ens locals sobre eficiència energètica en un context econòmic complicat és l’objectiu de les jorna-des d’eficiència energètica que or-ganitzarà l’ACM a cada una de les províncies de Catalunya durant el proper mes de febrer.

Després d’haver fet el segon concurs de compra agrada d’elec-tricitat, a Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona s’han organitzat unes jornades on s’explicarà als assis-tents les millors alternatives per a estalviar l’energia que es consu-meix als municipis que s’han ad-herit a la compra agregada.

A les diferents jornades es pre-veu analitzar el nou marc sobre efi-ciència energètica en l’àmbit dels ens locals de Catalunya des del punt de vista dels aspectes eco-nòmics, financers, pressupostaris, jurídics i tècnics.

A partir de la presentació i del debat de les experiències dels tre-balls realitzats per diferents plans i projectes tècnics dels serveis dels ens locals, les jornades analitza-

>> Es faran quatre jornades a diferents punts del territori per fomentar les pràctiques que busquen l'estalvi energètic

tasques vinculades a la redacció i supervisió de projectes d’eficièn-cia energètica i a la contractació, manteniment i gestió dels serveis d’enllumenat públic.

Està previst que es duguin a terme quatre jornades a les dife-rents províncies de Catalunya. La primera tindrà lloc a Valls el 5 de febrer, la segona serà el 12 de fe-brer a Tàrrega, més tard el 19 a Banyoles i, finalment, el dia 26 a Granollers.

Visites pel territoriLes jornades serviran de pretext

perquè el president de l’Associa-ció Catalana de Municipis, Miquel Buch, iniciï un recorregut per dife-rents punts del territori català amb l’objectiu de conèixer de primera mà quines són les necessitats i les preocupacions reals de cada po-ble.

Per aquest motiu les jornades s'han previst en quatre punts del territori català ben diferenciats i que permetin representar les qua-tre demarcacions provincials de Catalunya.

Foto del municipi de Castellbisbal


Informació i inscripcions:Àrea de Comissions de l'ACM

Mail: [email protected]èfon: 93 496 16 14

Ser president de l’ACM m’ha permès conèixer de primera mà quines són les necessitats del municipalisme català i, sobretot, veure que tots plegats hem fet una gran feina i hem ajudat a pro-gressar socialment els nostres pobles i ciutats.

Per mi és un honor veure que tot i les dificultats que pateixen molts ajunta-ments, el alcaldes i alcaldesses estan remant a contra corrent per mantenir el benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes. Ells necessiten gent com

els nostres alcaldes per tirar endavant. Moltes vegades ens assenyalen com a culpables, però hi hem de ser per de-fensar els pobles i ciutats. No hem de deixar que ningú ens privi d’aquesta vo-luntat de servei que tenen els alcaldes i alcaldesses.

Només trepitjant el territori serem ca-paços de copsar les virtuts i les man-cances de cada municipi o ciutat. No-més serem si som capaços d’estar units i reivindicar que els ajuntaments som la primera administració on els veïns i ve-

La proximitat és la nostra raó de ser

l'apunt

Miquel Buch i MoyaPresident de l'ACM

ïnes truquen a la porta quan tenen un problema. I és que per alguna raó, som l’administració més ben valorada pel ciutadà.

Calendari de jornades en el

territori


actualitat

(cada un dels miners en actiu –uns 5.000- ens costa més de 100.000 €/any) i els descomptes que per inter-rupció es fan als grans consumidors. A Catalunya gaudim d’un “mix ener-gètic“ molt millor amb un parc nucle-ar capaç de generar quasi el 50% de la demanda, un bon equip hidràulic i de cogeneració, i poca incidència de sobre cost de les energies reno-vables, ja que, com ja hem detallat, les emissions de CO2 són baixes.

Algú pot pensar que som petits per crear un mercat elèctric inde-pendent. No és així: Catalunya amb una demanda anual de 48 Twh/any es situaria per sobre de la mida de mercats com Hongria (44), Bulgària (37), Dinamarca (35) i seríem gairebé com Portugal (55) o Romania (61).

La creació d’ens reguladors, equi-valents a la Comissió Nacional de l’Energia, al Consell de Seguretat Nuclear o a l’operador de mercat, no encariria el preu de l’energia per-

què a l’informe ja han estat consi-derats. Això sí, caldria que l’em-magatzematge dels residus nuclears de les nostres centrals nuclears es du-gui a terme en el

nostre territori. Cap temença al boi-cot des de Madrid. Ells hi perdrien molt i nosaltres som autosuficients i tindrem la clau d’interconnexió amb França.

Per tant, queden molt clars els avantatges del SEC independent i, per tant, a l’agenda del Govern de la Generalitat de Catalunya caldrà que s’incorpori aquest tema en la negoci-ació amb el govern central. Així, serà necessari revisar el Pla de l'Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 i que es desenvolupi la preparació de les estructures neces-sàries per dur a terme el desplega-ment del sistema independent amb mercat propi.

El Sistema Elèctric CatalàUn sistema elèctric ha de respon-

dre amb una sostenibilitat econòmi-ca i mediambiental i donar garantia de subministrament tant en potència com en energia.

El nostre sistema actual disposa d’instal·lacions de generació capa-ces de donar resposta a les deman-des tant de potència com d’energia fins a l’any 2020. Com que la capaci-tat d’interconnexió en Alta Tensió és molt superior a la recomanada per la UE (10% de la punta de màxima demanda), pel que fa a infraestruc-tures, un cop acabada la nova inter-connexió amb França, anem sobrats en tots els aspectes. Cal dir que ens manca assolir un millor mallat de la xarxa de distribució, qüestió difícil fins que gaudim de competències sobre regulació econòmica de l’acti-vitat de distribució.

En l’aspecte mediambiental, el Sis-tema Elèctric Català emet aproxima-dament uns 150 grams de CO2/kwh, la meitat que l’espa-nyol i la mitjana de la UE27, i una tercera part de l’emissió del Regne Unit o Alema-nya. Per tant, la nos-tra posició és molt competitiva.

Però si fins aquí l’anàlisi és sorpre-nentment positiu, el més destacat són els costos: sense modificar el sistema retributiu establert a l’Estat espanyol, l’energia generada a Ca-talunya es podria vendre al consu-midor final a uns preus com a mínim un 30% més baixos dels actuals. El sobre cost que els abonats de Ca-talunya aporten al sistema és d’uns 1.500 milions d’euros a l’any, xifra que caldria sumar al nostre dèficit fiscal.

L’explicació d’aquest desequilibri de costos es troba bàsicament en les primes de les energies renovables, el sobre cost de la generació a les Illes Canàries i les Balears, les extraordi-nàries subvencions al carbó nacional

Antoni TahullEnginyer Industrial i Consultor energètic

Sens dubte, un dels factors més importants sobre la competitivitat d’un estat són els costos energè-tics. Espanya, segons EUROSTAT, es situa ja l’any 2010 en el 5è lloc en preus d’energia elèctrica a la UE27, tant sols superada per Malta, Xipre, Itàlia i Eslovàquia. Com que desco-neixia l’existència de les possibilitats del SEC (Sistema Elèctric Català) amb funcionament independent del MIBEL (Mercado Ibérico de la Elec-tricidad), el passat mes d’octubre vaig concloure un informe fent un anàlisi a fons de les possibilitats del SEC amb els resultats que tractaré de resumir en aquest article.

L’anàlisi es pot fer de diferents mètodes i vaig triar el manteniment de càlcul que aplica la Comissió Na-cional de l’Energia per al càlcul de la tarifa elèctrica amb dades de tan-cament de l’any 2010. Em complau haver coincidit amb un criteri expres-sat pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en una conferència a un grup d’empresaris durant la qual va dir que “cal respectar les regles de joc (ens agradin o no) per gaudir de credibilitat en els mercats”.

>> L'energia generada a Catalunya es podria vendre al consumidor final a uns preus com a mínim un 30% més baixos dels actuals


actualitat

Miquel Buch defensa el món local davant la possible reforma de la Llei de Bases de Règim Local

Miquel Buch a la tertúlia de Ràdio Ciutat de Badalona.

El president de l’ACM, Miquel Buch, defensa el món local davant les possibles reformes que preveu el govern de l’Estat a la Llei de Bases de Règim Local. Per Buch, la reforma que planteja el govern de l’Estat és una improvisació de Madrid davant Europa per tal d’ensenyar les mesures que han dut a terme.

“El resultat econòmic que tindrà la reforma que planteja el govern de Madrid serà molt baix, mentre que l’impacte social serà molt important” va explicar el president de l’ACM, Miquel Buch, en una entrevista al programa matinal “Això no té nom” de Ràdio Ciutat de Badalona el passat 10 de gener. Així mateix, va afegir que amb aquesta reforma, molts ciutadans deixaran de tenir servidors públics, “gent que es dedica a la política sense res a canvi, només per servir i tenir l’experiència d’haver servit als seus conciutadans”.

El també alcalde de Premià de Mar va lamentar que ara que la Generalitat està ultimant la Llei de Governs Locals, el govern de l’Estat vulgui imposar una llei que no té rerefons de millora de serveis cap a les persones.

“Hem de centrar-nos amb la llei catalana amb l’únic objectiu que els ciutadans i ciutadanes dels pobles de Catalunya vegin els ajuntaments com a l’administració més propera, més àgil, que resol més problemes i que ofereix millor servei de qualitat”.

Finalment, pel que fa a la possibilitat que la nova reforma redueixi el nombre d’ajuntaments catalans,

Buch va manifestar que l’objectiu ha de ser el de perfeccionar el servei i si cal fer-lo més auster, però no eliminar la primera administració on el ciutadà truca quan té un problema. “El nostre objectiu és que no hi hagi ciutadans de primera i de segona. Tots els catalans i catalanes han de tenir les mateixos possibilitats alhora d’accedir a un servei”.


actualitat

En uns moments de greu crisi eco-nòmica com en els que estem vivint no pot ésser obviat que la contra-ctació pública és un instrument que influeix de manera transcendent, en la nostra economia i el medi en la mesura que cada cop que s’ad-judica un contracte públic aquest fet té una repercussió directa en el mercat i en l’entorn. En efecte, és evident que les potestats i poders que ostenta l’Administració Pública, la converteixen en un element clau i en l’escenari idoni per a l’aplicació de polítiques públiques, que per-metin desenvolupar, entre d’altres, els principis bàsics que regeixen el nostre ordenament jurídic recollits a la CE. En aquest context la figura del contracte permet la introducció d’altres interessos públics que van més enllà de l’objecte estricte del

contracte individualment considerat de tal manera que la contractació pública pot esdevenir un instrument més per portar a terme polítiques pú-bliques de caràcter transversal.

En conseqüència les Administra-cions públiques no poden obviar que disposen d’una eina real, amb potencial suficient per influir respec-te a la realitat social i sobre el medi ambient, mitjançant la inclusió de re-quisits en els processos de licitació pública i mitjançant la previsió de condicions d’execució del contrac-te que permetin assolir determinats objectius en els camps abans citats.

Evidentment estem parlant de la inclusió en els processos de selec-ció de contractistes adjudicataris de contractes públics, de clàusules socials i ambientals. Aquesta tasca s’haurà de portar a terme amb un

Les clàusules socials i ambientalsescrupolós respecte a la legalitat jurídica vigent i als principis que re-geixen el nostre mercat i l’actuació dels poders públic, si bé el que es-tem plantejant, és que davant una situació com en la que ens trobem, les Administracions aprofitin la seva prolífica activitat com a poder con-tactant per fomentar la responsabi-litat social, l’exercici de polítiques actives d’ocupació, la incorporació efectiva al món laboral de col·lectius amb capacitats diferents o risc d’ex-clusió social, la igualtat, la utilització d’energies renovables o de politi-ques de reciclatge...etc.

Projecte AODL – Desenvolupa-ment Social dels Municipis de Catalunya.

El president de l'ACM mostra la seva indignació pel recurs de Llanos de Luna contra l'Ajuntament de Corbera de Llobregat El president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha mostrat la seva indignació pel recurs fet per la delegada del Gobierno a Catalunya, María de los Llanos de Luna, contra l’Ajuntament de Corbera de Llobregat perquè no té penjada la bandera espanyola a les escoles municipals, al pavelló, a la biblioteca, al camp de futbol i a les instal·lacions de la policia Local. Dóna ple suport a l’alcalde Manel Ripoll i posa a la disposició de tots els ajuntaments associats l’assessorament jurídic de l’ACM. Lamenta l’actitud de la delegada del Govern de fer gastar els diners no pas amb coses prioritàries, sinó amb problemes propis d’altres èpoques.

El també alcalde de Premià de Mar mostra la seva preocupació per si aquesta mesura és igual per a tothom o si és un brot de la delegació

del Gobierno espanyol contra un ajuntament concret. Alhora, qüestiona a quins edificis s’hauria d’aplicar aquesta nova normativa. “Perquè aquests edificis que esmenta la delegada i no altres com el cementiri, el casal d’avis, la deixalleria, la ràdio municipal, les escoles bressol o

l’auditori?”, es pregunta Buch.El president de l’ACM considera

que aquesta denúncia respon a la voluntat d’espanyolitzar Catalunya que té el Gobierno del PP. ”I si no posem la bandera, què passarà?

Què li faran a l’alcalde?”. Així mateix, assegura que com a alcalde es gastarà abans el cost de col·locar la bandera espanyola en les famílies que no arriben a finals de mes o en altres aspectes més importants. Buch considera també que la delegada del Gobierno hauria de preocupar-se d’altres qüestions, com la crisi econòmica, ja que “la qüestió de les banderes no és un assumpte de debat al carrer”. Recorda que el recurs presentat per la delegada, inicia un procés contenciós administratiu i, per tant, hi haurà unes depeses judicials per part de l’Ajuntament, que es podrien destinar a altres temes molt més importants.

Des de l’ACM, es posa a disposició dels diferents ajuntaments associats el departament dels serveis jurídics per assessorar-los davant una possible denúncia del govern de l’estat.

>> Miquel Buch dóna suport a l'alcalde i diu que hi ha temes més prioritaris que gastar diners en banderes


actualitat

Miquel Buch contraposa els beneficis del PUOSC als del FEIL i FEOSL per al món local

Miquel Buch adreçant-se als més de 140 assistents a la jornada.

El president de l’ACM, Miquel Buch va lloar els beneficis de la nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis 2013-2016 que ha presentat la Generalitat de Catalunya. Per Buch, el PUOSC arriba a tothom i tracta a tots els municipis per igual en temps difícils. “És important que els ajuntaments contribuïm a millorar el dinamisme econòmic i el PUOSC és una eina més per fer-ho realitat”.

Acompanyat pel director general d’Administració Local, Joan Cañada, el també alcalde de Premià de Mar va inaugurar la jornada organitzada per l’ACM a l’Auditori del Banc Sabadell, que va comptar amb 140 electes i tècnics de municipis de Catalunya el passat 16 de gener.

“A l’hora de fer els pressuposts del 2013, els alcaldes no hem pogut preveure massa inversió. Per aquest motiu, el PUOSC serà un revulsiu important per al dinamisme econòmic dels nostres municipis”, va assegurar Buch, qui va destacar que al PUOSC se li aplica una mica més de seny que al FEIL i el FEOSL que va presentar l’Estat l’any 2009 i 2010. “En aquell moment ens van obligar a fer projectes per als municipis amb pressa sense tenir unes prioritats clares. En canvi, els projectes presentats al PUOSC hauran de tenir un retorn i un benefici per al ciutadà.

Per la seva banda, Joan Cañada, director general d’Administració Local va destacar que el nou PUOSC té dues vies d’actuacions. D’una banda es subvencionarà el manteniment i conservació d’obres ja fetes i, de l’altre, es subvencionarà noves inversions. Així va destacar que les noves inversions es faran a partir d’allò que sigui estrictament necessari i que tingui un valor afegit.

Segons Miquel Buch, per sort el nou POUSC té unes directrius clares que permeten gastar els diners amb despesa

corrent, una petició que han fet molts alcaldes. El president de l’ACM, també va voler deixar clara la feina que fan els alcaldes i els ajuntaments per als seus municipis. “Ara que tinc la sort de ser el representant de 905 municipis, veig que tots plegats hem fet una gran feina i hem ajudat a progressar socialment els nostres pobles i ciutats”. Per això, va denunciar fermament a tots els que pretenen desprestigiar la política i assenyalar als ajuntaments com a culpables de la situació actual.


actualitat

L'ACM enceta un cicle de jornades sobre seguretat pública

L'ACM complementa la seva formació centrant-se en la seguretat pública.

L’ACM enceta durant aquest mes de febrer un cicle de jornades centrat en la seguretat pública. Les jornades s'organitzen conjntament amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya.

El cicle de jornades començarà el pròxim 8 de febrer fins el 5 d'abril i s’estructura a partir de 5 jornades. L’objectiu és aprofundir en el coneixement del sistema de seguretat pública per part dels càrrecs electes municipals, amb la intenció de crear sinèrgies que facilitin la col·laboració mútua en aspectes de seguretat i emergències.

El cicle de jornades sorgeix a partir del conveni de col·laboració signat el passat mes d’octubre per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM, amb el suport de la Fundació Aula d'Alts Estudis d'Electes.

Les jornades es portaran a terme a la seu de l’ISPC a Mollet del Vallès. Les jornades inclouen una aproximació generalista sobre el sistema de seguretat pública a Catalunya i l'aplicació de la normativa en relació a la seguretat pública, o sobre aspectes més vinculats a la policia de Catalunya, als bombers, a la protecció civil o al trànsit.

També es tractarà la coordinació interpolicial o els serveis de suport als ajuntaments i a les policies locals del Departament d'Interior. Pel què fa a emergències, es podrà conèixer amb detall l'organització del Cos de Bombers de la Generalitat i les eines que utilitzen per a la gestió de les emergències. La formació també versarà sobre la protecció civil, els plans d'emergència i la seva gestió, i l'operativa de coordinació en aquest camp.

El 8 de febrer la jornada es centrarà en "Normativa d'aplicació"; el 22 de febrer sobre "Planificació de la seguretat pública"; el 8 de març versarà sobre "Àmbit d'actuació de seguretat i emergències"; el 22 de març anirà sobre "Gestió integral de les emergències"; i el 5 d'abril es tancarà el cicle amb "Solucions administratives als reptes de la seguretat".

Per l'ACM, la seguretat als municipis és un dels aspectes més importants per als veïns i veïnes d'un poble o ciutat.

>> Laaaa


actualitat

fensa dels interessos del món local del nostre país, i de defensa de les decisi-ons que prengui la nostra ciutadania.

L’ACM en nom de quasi un miler d’ens locals, definirà clarament el seu posicionament i el camí a seguir per a què el món local pugui seguir treba-llant per a la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.

L'Assemblea es celebrarà a la Pe-drera de Barcelona a partir de les 10 del matí. Hi estan convocats tots els representants polítics dels 990 ens lo-cals que són socis de l'Associació Ca-talana de Municipis. Entre aquests hi ha més de 900 municipis, els 41 Con-sells Comarcals catalans, les 4 dipu-tacions i quasi una quarantena d'En-titats Municipals Descentralitzades (EMD).

El màxim òrgan de representació de l'ACM es basa en la màxima que cada ens local associat disposa d'un vot. S'encarrega d'elegir el president de l'ACM cada quatre anys i escollir els membres del Consell Nacional. Tam-bé aprova el pla d'actuació general de l'Associació, juntament amb altres resolucions. És, sens dubte, un espai ideal per renovar compromisos muni-cipals i copsar l'estat actual del muni-cipalisme català.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques prepara la seva quinze-na Assemblea. L'entitat municipalista té previst celebrar-la el pròxim 11 de febrer a la Pedrera de Barcelona i ha convocat els 990 ens locals associats a l’entitat. L'Assemblea començarà a les 10 del matí.

La XV Assemblea de l’ACM serà el

punt de partida d’una resposta forta i unitària de tot el món local del nos-tre país davant els nous escenaris i els nous reptes que se’ns plantegen.

Després de més de 30 anys al ser-vei dels ens locals del nostre país, l’ACM ha consolidat la seva vocació de ser la veu forta i clara en favor del municipalisme. Per això en aquests moments encapçalarà la tasca de de-

L'ACM celebrarà la quinzena Assemblea aquest mes de febrer a la Pedrera

L'Assemblea de l'ACM es celebrarà a l'edifici de la Pedrera de Barcelona.

- Rebuda dels assistents i lliurament de documentació- Presentació de l'acte i constitució de la Mesa- Salutació i benvinguda- Inauguració de la Vicepresidenta del Govern i Conse- llera de Governació i Relacions Institucionals, Hble. Sra. Joana Ortega- Aprovació, si s'escau, de l'acta de la sessió anterior d'1 d'octubre de 2011- Informe de gestió i aprovació del pressupost- Presentació de la proposta d'adaptació estatutària i aprovació, si s'escau- Presentació de la proposta de Lleis Municipalistes

- Presentació de la proposta posicionament de l'ACM a la modificació de la Llei de Bases de Règim Local- Propostes de Resolució- Intervenció del President de l'ACM, Il·lm. Sr. Miquel Buch - Intervenció del President de la Generalitat, M. Hble. Sr. Artur Mas- Cloenda i foto de grupLloc: La PedreraInformació i inscripcions:www.acm.cat/assemblea

// ORDRE DEL DIA


actualitat

Primera trobada entre l'ACM i la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

El Govern de la Generalitat ha ampliat el termini de presen-tació de sol·licituds del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) 2013-2016, ja que diversos ajuntaments havien fet aquesta petició davant les novetats que incorpora el pla. Així, les propostes es podran fer arribar fins el 27 de febrer.

El termini establert inicialment per presentar les sol·licituds fi-nalitzava el 23 de gener de 2013. El Govern ha considerat con-venient allargar-lo fins al 27 de febrer per donar resposta al gran nombre de peticions que han formulat els ajuntaments, ateses les novetats que incorpora la nova formulació del PUOSC. Entre les novetats del pla, que torna a ser per a 4 anys, destaca la in-clusió, per primera vegada, de les despeses corrents de repa-racions, manteniment i conservació, previstes a la classificació econòmica de l’estructura dels pressupostos locals.

Breus ACMS'amplia el termini per presentar sol·licituds al PUOSC 2013-2016

El president de l'ACM, Miquel Buch, es va reunir a principis de gener amb el director del Recinte Modernista de Sant Pau, Marc Guerrero. La visita de caràcter institucional va servir per conèixer de primera mà el conjunt modernista que va ser pro-jectat per Lluís Domènech i Montaner i que destaca pel seu valor arquitectònic i patrimonial. Actualment, el recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es troba immers en un procés de rehabilitació per recuperar el seu valor artístic i patrimonial. Buch va poder veure quins criteris de sostenibili-tat s'estan fent servir, juntament amb les avançades tecnolo-gies amb les quals es dotaran els pavellons.

Miquel Buch es reuneix amb el nou alcalde de Terrassa

El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, es va reunir el passat 8 de ge-ner amb el nou alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. La tro-bada va tenir lloc a l 'Ajuntament terrassenc i va tenir un caràcter institucional entre el màxim representant del mu-nicipalisme català i el recent escollit alcalde.

La visita va servir per parlar sobre la ciutat de Terrassa i intercanviar punts de vista entorn del finançament dels municipis. Miquel Buch també va destacar que l'Associ-ació està al servei de tots els municipis catalans amb la voluntat d'oferir un ampli ventall de serveis, ja siguin d'as-sessorament com de representació institucional.


Les polítiques preventives són un bon element per evitar la sinistralitat al món laboral.

Envia’ns els teus dubtes a: [email protected] o al telèfon 93 496 16 16

Com bé sabeu, els tècnics de RiscLab realitzen visites periòdiques als ajuntaments per analitzar i dur a terme la implantació de la prevenció de riscos laborals en el món local. Durant aquestes visites RiscLab s’ha trobat amb una problemàtica comuna a molts ajuntaments de Catalunya: la coordinació d’activitats empresarials en matèria de pre-venció de riscos laborals.

Aquesta coordinació d’activitats apareix quan tenim tre-balladors d’una empresa o entitat treballant al centre d’una altra com, per exemple, quan es contracta una empresa per realitzar les tasques de neteja, jardineria o manteni-ment dels extintors. En aquests casos, no és suficient in-cloure una clàusula en el contracte en què s’exigeixi el compliment, per l’empresa contractada, de la normativa en prevenció de riscos laborals.

La importància de la coordinació d’activitats és molt alta, ja que, en cas d’accident, l’Ajuntament tindria la respon-sabilitat subsidiària tot i que el treballador accidentat no formés part de la seva plantilla.

Dins les actuacions que RiscLab ofereix als seus clients, s’inclou l’elaboració, la implantació i el seguiment d’un procediment de coordinació d’activitats, que comprèn la

L'Ajuntament té responsabilitat en l'accident d'un treballador extern?

realització de reunions de coordinació i el traspàs d’infor-mació entre l’Ajuntament i l’empresa contractada, així com el lliurament de diferents eines i documents que faciliten el compliment i control d’aquestes tasques en l’àmbit mu-nicipal.

>> La importància de la coordinació d'activitats és molt alta, ja que, en cas d'accident, l'Ajuntament tindria la responsabilitat subsidiàra, tot i que el treballador no formés part de la seva plantilla


actualitat

El Govern espanyol ha modifi-cat substancialment l’àmbit d’apli-cació de les llicències municipals vinculades a les estacions o les instal·lacions radioelèctriques que s’utilitzen per a la prestació de ser-veis de comunicacions electròni-ques. Excepte en casos molt deter-minats, les operadores no hauran de sol·licitar la corresponent llicèn-cia municipal, sinó que les instal-lacions es podran tirar endavant amb una comunicació prèvia o pre-sentant una declaració responsa-ble.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicava el passat 27 de desem-bre la Llei 12/2012, de 26 de desem-bre, de mesures urgents de libera-lització del comerç i de determinats serveis. En el seu preàmbul s’asse-nyala que, segons dades de l’OC-DE, Espanya és el segon país d’Eu-ropa on són necessaris més tràmits per a la creació d’una empresa. Per aquest motiu, la nova Llei té per ob-jecte l’impuls i la dinamització de l’activitat comercial minorista i de determinats serveis mitjançant l’eli-minació de les càrregues i restric-cions administratives que afectin a l’inici i exercici de l’activitat comer-cial, mitjançant la supressió de les llicències d’àmbit municipal vincu-lades a establiments comercials, les seves instal·lacions i determina-des obres prèvies.

Les estacions o les instal·lacions radioelèctriques utilitzades per a la prestació de serveis de comunica-cions electròniques disponibles al públic queden incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei. Així està recollit en la seva Disposició Addi-cional Tercera. No obstant, s’esta-bleixen les excepcions següents:

- Les instal·lacions radioelèctri-ques que tinguin un impacte en el patrimoni històric-artístic o en l’ús privatiu i l’ocupació del domini pú-blic.

L'Estat modifica els tràmits per a les instal·lacinos radioelèctriques

- Aquelles que ocupin una super-fície superior als tres-cents metres quadrats, computant-se a aquest efecte tota la superfície inclosa dins del tancat de l’estació o la instal-lació.

- Instal·lacions de nova construc-ció que tinguin un impacte sobre espais naturals protegits.

Segons la nova normativa, les empreses responsables de l’exe-cució de les obres i instal·lacions, així com de l’activitat comercial i de serveis, tenen llum verda per a ini-ciar les activitats amb la presenta-ció d’una declaració responsable o amb una comunicació prèvia, se-gons els diferents casos. Per a les administracions locals el control administratiu passa a ser un “con-trol ex post”, mitjançant l’aplicació del règim sancionador vigent en matèria de comerç interior, ordena-ció del sòl i l’urbanisme, protecció de la salut, del medi ambient i del patrimoni històric-artístic.

Pel que fa a la resolució de les sol·licituds de les llicències efectu-ades amb anterioritat a l’aplicació

de la Llei 12/2012, s’ha establert una disposició transitòria que asse-nyala que es tramitaran i s’acaba-ran resolent en funció de la norma-tiva anterior. No obstant es deixa en mans de l’interessat que, amb ante-rioritat a la resolució, pugui desis-tir de la seva sol·licitud i, d’aquesta

manera, optar per l’aplicació de la nova normativa.

En el preàmbul de la Llei es des-taca que la reforma efectuada res-pon a la finalitat i a l’orientació de la reactivació econòmica, establint un “mínim comú denominador per a tot l’Estat que garanteixi a les em-preses un marc de seguretat jurí-dica i una unitat normativa a tot el territori”. Tot i això, s’afegeix, “sen-se perjudici que les Comunitats Au-tònomes, en l’àmbit de les seves competències puguin regular un rè-gim de més abast en l’eliminació de qualsevol tipus de control previ”. El text afegeix que “qualsevol norma, disposició o acte, adoptat per qual-sevol òrgan de les administracions autonòmiques o locals que contra-vingui o dificulti l’aplicació d’aquest règim, podrà ser declarat nul de ple dret, sens perjudici de l ‘exigència, en el seu cas, de la corresponent responsabilitat patrimonial”.

>> La Llei 12/2012 elimina els controls previs per a l'atorgament de les llicències a les operadores. El control serà administratiu i posterior al desenvolupament de l'activitat. Només hi ha algunes excepcions


assegurances

// MéS INFORMACIó Manel Pérez i Sucarrats

Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: [email protected]

Des del Servei d’Assegurances de l’ACM, presentem la cobertura complementària a la Pòlissa de Responsabilitat Civili Patrimonial que fins ara no tenia cober·tura asseguradora. Entenem que és una pòlissa que mancava i a la qual val la pena dedicar un article especial per la conve·niència que els ajuntaments la tinguin contractada.

Per què aquesta assegurança?

Perquè és una assegurança que cobreix les persones al servei de l’Administració:

• Els carrecs electes, funcionaris i, en general, el personal al servei de les admi·nistracions han de respondre per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.• La seva responsabilitat és personal i il·limitada i, per tant, s’estén al seu patri·moni familiar.• Una reclamació pot ocasionar altres perjudicis com són les despeses de defen·sa o el dany a la reputació o laimatge.

Quins són els riscos i responsabi-litats als que s'enfronten els càr-recs electes, personal i tècnics de l'ajuntament a títol particular?

1. Reclamacions per part de l’Administra·ció pública als regidors i treballadors:

a. Acció de repetició: ( Art 145.2 Llei 30/ 92) “La Administración correspondi·ente, cuando hubiere indemnizado a los lesionados, exigirá de oficio de sus autoridades y demás personal a su servicio la responsabilidad en que hubieran incurrido por dolo, o culpa o negligencia graves, previa instrucción del procedimiento que reglamentaria·mente se establezca”.

b. Acció pròpia de danys i perjudicis ( art 145.3 Llei 30 / 92) “La Administración instruirá igual procedimiento a lasautoridades y demás personal a su servicio por los daños y perjuicios cau·sados en sus bienes o derechos cuando hubiera concurrido dolo, o culpa o negligencia graves”.

c. Acció de responsabilitat comptable (art 47 LO 2/ 82) “Incurre en respon·sabilidad contable el que por acción u omisión contraria a la ley menos·cabe los caudales o efectos públicos, quedando obligado a la indemnización de los daños y perjuicios causados. Esta responsabilidad puede ser Directa o Subsidiaria”.

2. Reclamacions per part de ciutadants o entitats administrades:Acció de responsabilitat civil derivada de delicte ( Art 146.1 Llei 30/92)• Reclamacions que sol·licitin indemnit·zació per danys i perjudicis derivats de l’exercici del seu càrrec.

• Reclamacions efectuades principalment en via penal.

3. Reclamació per part d’un altre treballa·dor o càrrec electeAccions per pràctiques indegudes en l’àmbit del treball (per exemple: mob·bing, discriminació...)

4. Restitució de la imatge i reputació• Despeses per a mitigar o restituir el dany a la imatge provocat per una de les anteriors reclamacions.

Què es cobreix?

Cobrim les despeses de defensa (que s’avancen) i les indemnitzacions fins al capital contractat. Posem un bufet d’ad·vocats especialista a la vostra disposició.Despeses de restitució d’imatge en els danys a la reputació o la imatge (consis·tent en honoraris de professionals de la comunicació, incloent el possible cost de publicacions).Àmbit temporal amb retroactivitat il·limitada. Hi ha la possibilitat de con·tractar l’extensió de l’acció de repetició per arquitectes i enginyers.

Ser regidor o treballar a l’ajuntamentpot repercutir en el meu patrimoni?Nova Assegurança de Responsabilitat d’Autoritats i Personal al servei de les Administracions


és del de Màrqueting i Vendes: Direcció Comercial que es durà a terme de l’1 de març al 26 d’abril.

4. A nivell turístic, vareu posar en marxa el primer Mapa Turístic de la zona, conjun-tament amb l’Alt Empordà. Quin propòsit es busca?

Un altre dels objectius marcats d’inici és el treball de consolidació de la mar-ca Empordà. Des de fa temps hi ha una estreta col·laboració amb el Consell Co-marcal de l’Alt Empordà per avançar en aquest sentit, si bé amb la modèstia que obliga la manca dels recursos desitjables. El Mapa Turístic és un molt bon exemple dels primers resultats del treball conjunt del dos consells.

5. Recentment, també heu inaugurat el Nou arxiu històric comarcal.

L’Arxiu històric comarcal és un magnífic nou equipament, al servei d’Ajuntaments i Entitats per custòdia documental i d’es-tudiosos i públic en general per treballs de recerca. Amb finançament de la Ge-neralitat en la seva construcció, avui és una realitat en un marc de col·laboració en la gestió a 3 bandes: Generalitat, Ajun-tament de La Bisbal d’Empordà i Consell Comarcal.

6. Ha mantingut constants trobades amb els municipis. La proximitat i la cooperació és fonamental en els temps que vivim?

Veritablement els consells comarcals són una administració local que basen la

entrevista

Joan Català i PagèsPresident del Consell Comarcal del Baix Empordà

Joan Català és l'actual president del Consell Comarcal del Baix Empordà. Combina aquest càrrec amb el d'alcalde de Begur i president del Consell Municipal d'Esclanyà. Està casat i és pare de dues noies. Fa 26 anys que és regidor de CiU.

“Els consells són els ens ideals per desenvolupar accions de col·laboració i cooperació"

1. Un any i mig després de la seva elec-ció com a president, com valora l'acció de govern realitzada per CiU i PSC al Consell Comarcal del Baix Empordà?

Estic plenament satisfet de la bona sintonia en l’equip de govern del Consell, conformat per consellers de CIU i PSC. Aquesta positiva dinàmica del treball en equip, acompanyada d’un col·lectiu d’excel·lents professionals de la funció pública, ens ha permès afrontar amb una gestió d’èxit els difícils moments que vi-uen totes les administracions públiques; i d’una manera especial els consells co-marcals, ens que malauradament avui per avui només disposen d’escassos re-cursos de caire finalista per desenvolupar serveis als ajuntaments i a la ciutadania de la comarca.

2. Un dels objectius que es va proposar va ser el d’afavorir l’activitat econòmica. En aquest sentit, s’ha posat molt èmfasi en la tasca formativa.

El dia d’inici d’aquest nou mandat del Consell vaig fer referència a la meva vo-luntat, com a màxim responsable, de portar a terme una acció prioritària envers la col·laboració amb els sectors emprene-dors a fi i efecte de facilitar l’activitat eco-nòmica en el nostre territori; en tot cas, si res mes no, de no entorpir-la, actuant amb eficàcia i celeritat en els tràmits que ens pertoquen.

En aquest sentit, l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme, recentment unifi-cada i amb un historial d’alta capacitat i

d’autoexigència contrastat i reconegut, certament dóna molta importància a ac-cions formatives dirigides envers tots els col·lectius partícips de l’activitat econòmi-ca. I d’una manera especial en l’àmbit de l’emprenedoria.

3. Parlant de promoció econòmica que ens pot dir del conveni recentment signat amb ESADE?

Si, és cert que fa pocs dies que jo com a president del consell comarcal vaig

signar un conveni de col·laboració amb ESADE per impartir formació empresari-al a la comarca. Tenim la satisfacció de poder apropar el Baix Empordà la forma-ció de nivell internacional d’ESADE, que es consolida entre les 10 millors Escoles de Negocis en formació d’MBA del món, segons la prestigiosa revista nord-ameri-cana Business Week: aquest acord amb ESADE ens permet fer arribar al territori coneixements sòlids i una visió global de l’empresa, com també de les com-petències necessàries per dirigir equips i prendre decisions eficaces. Així doncs, el primer Programa que es portarà a terme

>> El Mapa Turístic de l'Empordà és un molt bon exemple dels primers resultats del treball conjunt entre el Baix i l'Alt Empordà


fraestructures viàries es centren primor-dialment en el desdoblament de l’anella - vessant nord de Les Gavarres (Palafru-gell – Girona) i la finalització de les millores previstes en la carretera de connexió amb l’Alt Empordà (Corçà – Figueres).

10. Els Consells comarcals estan poc va-lorats?Els Consells Comarcals, per la seva jo-

ventut com administració, la seva gestió subsidiària i finalista, i el seu baix pressu-post estan poc valorats per la classe polí-tica. La ciutadania, a poc a poc, en té més coneixement i agraeix l’alt grau de profes-sionalitat en els serveis que es presten.

11. Quins reptes de futur caldrà afrontar en els pròxims 2 anys?

Els reptes de futur són de subsistència pel que fa referència a la situació econò-mica; i de lluita pel reconeixement dels consells a la propera Llei de Governs Locals com administració supramuni-

seva acció en el principi de subsidiarie-tat i proximitat al servei dels ajuntaments i conciutadans del seu territori. Els consells són els ens ideals per desenvolupar acci-ons de col·laboració i cooperació.

7. Precisament, es parla molt de manco-munar. Vosaltres esteu explorant noves possibilitats d’actuació conjunta?

Mancomunar i Consells Comarcals són sinònims. L’acció de mancomunar és precisament el que fan els consells co-marcals, sota uns paràmetres d’eficàcia, celeritat i economia gràcies a la seva pro-ximitat i al fet de ser una administració mo-derna. El Consell està sempre amatent a qualsevol necessitat del territori que sigui recomanable portar-la a terme mitjançant una actuació conjunta.

8. A nivell mediambiental, feu un nou pas endavant properament amb el nou com-plex de tractament de Lloret de Mar. Què aportarà a la comarca?

La posada en marxa de la Planta de Tractament de Lloret ens permetrà la cor-recta gestió mediambientalment, seguint les directives europees en la matèria, d’una part important de les deixalles de la comarca. En aquests moments s’estan fent els estudis econòmics pertinents per tal de fer-ho possible.

9. A nivell d’infraestructures viàries, quines millores calen?

Les millores pendents encara en in-

cipal necessària i efectiva en polítiques d’equilibri social i territorial, i per tant amb necessitat de dotar-los de competències i finançament.

12. Des de l'Àrea de promoció econòmica i turisme i juntament amb els ajuntaments s'organitzen diferents campanyes gastro-nòmiques a la comarca. Quina valoració en fa?

Des del Consell Comarcal i em cons-ta que des dels ajuntaments en fem una valoració molt i molt positiva. Aquesta iniciativa que ja compta amb deu anys de trajectòria es va iniciar per tal d’acti-var l’economia d’hotels i restaurants en les dates que aquesta activitat és menys productiva alhora que dóna a conèixer l’excel·lent producte amb el que compta la nostra comarca. Cal destacar que ca-dascuna d’aquestes campanyes gastro-nòmiques té lloc en el moment de l’any en què el seu producte base es troba en les condicions idònies per a ésser cuinat i degustat.

Així doncs, al llarg de l’any se celebren a la comarca 11 campanyes gastronò-miques i 3 jornades gastronòmiques: La garoinada, l’Olla de Peix, Pals i la cuina de l’arròs, jornades gastronòmiques de la clova, el menú de la gamba, la cuina de l’aviram, jornada gastronòmica de la poma, la cuina del bolet, l’escamarlà, la jornada del Niu, la cuina de la terrissa, el peix de roca i la cuina del peix blau gan-xó. ¹ ¹

>> L'acció de mancomunar és precisament el que fan els consells comarcals, sota uns paràmatres d'eficàcia, celeritat i economia gràcies a la seva proximitat


qüestionari polític

Jordi FàbregaAlcalde de Sant Pere de Torelló

Què en pensen de la reducció del nombre de regidors als ajuntaments que planteja el govern espanyol?

Laura CostaSecretària de Política Municipal de CDC

PSCPolítica Municipal

No entenem com el govern es-panyol adopta una posició recen-tralitzadora en el model del muni-cipalisme català. És absolutament aberrant la proposta donat que, segons ells, reduint el nombre de regidors s’estalviaran més recur-sos públics. Res més lluny d’això. El 85 % de càrrecs electes locals dels Països Catalans no perceben cap sou per desenvolupar llurs funcions públiques, ans el contra-ri, gran part d’ells fa una funció de voluntariat en molts aspectes de la gestió i l’activitat municipals.

La proposta dificultarà la plura-

litat democràtica dins els ajunta-ments que ja moltes formacions polítiques o agrupacions inde-pendents els serà més difícil ob-tenir un regidor, es necessitarà un percentatge de vots més alt, evi-dentement. En altres estats, com França, els consistoris fins i tot són molt més amplis proporcional-ment que els de l’estat espanyol per garantir més la pluralitat de-mocràtica. Hem d’entendre que, en el cas nostre, la majoria de re-gidors fan un munt de tasques i que no cerquen la remuneració. Reduir aquest nivell de voluntariat

que ara hi ha suposa o bé deixar de prestar serveis, o bé substituir-ne per personal contractat.

Aquesta mesura cerca el popu-lisme i la desacreditació del mun-cipalisme.

>> El 85% de càrrecs electes locals catalans no perceben cap sou per desenvolupar llurs funcions públiques, ans el contrari, gran part d'ells fan una funció de voluntariat

Aquesta reducció no supo-sarà cap estalvi significatiu –el 85% dels regidors de l’Estat no cobren–, i resta democràcia, acaba amb la pluralitat i les mi-nories.

De la mateixa manera, com al PSC reiterem el nostre reco-neixement a la tasca dels elec-tes locals dels pobles i ciutats de Catalunya, demanem al Go-vern català que faci costat als municipis, pobles i viles del país, i que conjuntament de-fensem el model català territo-rial i competencial que preveu

l’Estatut d’Autonomia de Cata-lunya.

L’Avantprojecte de Reforma de la Llei de Bases del Règim Local proposat pel Govern del PP no pot suposar un nou ele-ment de recentralització i de pèrdua dels drets socials ad-quirits en les últimes dècades.

Exigim diàleg i el màxim con-sens de totes les forces políti-ques per aprovar una reforma que sota el paraigües de fer més eficients, eficaces i auste-res les nostres administracions locals, ve a treure competènci-

es als ajuntaments, l’adminis-tració més propera i la primera porta a la que truquen els ciu-tadans i ciutadanes en cas de necessitat.

>> L'avantprojecte de Reforma de la Llei de Bases del Règim Local no pot suposar un nou element de recentralització i de pèrdua dels drets socials adquirits en les últimes dècades

A Catalunya hi ha 9.135 regidors pels 7 milions i mig d’habitants dels 947 municipis. Més de 4/5 parts d’aquests regidors no reben cap sou més enllà de la remuneració corresponent per assistència a òr-gans de govern. La reducció que planteja l’Estat actualment és del 21% dels regidors (fins fa poc en plantejava el 31%), això significa que Catalunya en perdria prop de 2.000. Caldria que ens expliques-sin quin és l’objectiu d’aquesta ‘re-forma’ perquè, com hem detallat al principi, pràcticament no hi haurà

estalvi en salaris i, en canvi, algú haurà d’assumir la feina que fins ara desenvolupen aquestes 2.000 persones.

Catalunya treballa la reforma de l’administració local en el marc de la nova Llei de governs locals, que la Generalitat teixeix colze a colze amb el món municipal i especialis-tes en diversos àmbits. I, per tant, com ja hem declarat, rebutgem qualsevol ingerència de l’Estat en la nostra organització territorial i de l’administració –més encara tenint en compte que, en aquest cas que

ens ocupa, Catalunya té el 16% de la població de l’Estat i només el 13% dels regidors–. Una vegada més estem davant la vulneració de la carta europea de l’autonomia lo-cal i les competències exclusives de la Generalitat.

>> Pràcticament no hi haurà estalvi en salaris i, en canvi, algú haurà d'assumir la feina que fins ara desenvolupen aquestes 2.000 persones


Francesc RiberaRegidor a Berga per la CUP

Lluís MorenoVicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

Cal que tinguem present que tota reforma de l'administració té una caducitat incerta però cur-ta. I aquesta temporalitat incon-creta dependrà, és clar, de la ve-locitat del procés de segregació d'Espanya i construcció del nou

estat. Fóra, per tant, una pèrdua absurda de temps i energia re-flexionar sobre la forma que ha de presentar un fons que té els dies comptats. La reducció del nom-bre de regidors no respon a un criteri d'estalvi de diners, sinó de

democràcia. Convinguem que la immensa majoria d'electes són de pobles o ciutats petites que no co-bren per la feina que fan. La seva absència deixarà feina per fer o exigirà l'engruiximent laboral de l'administració. Un bon bunyol.

Miguel Ángel IbañezSubsecretari de Política Municipal C's

Alícia Sánchez-Camacho Presidenta del PP a Catalunya

La reducció del nombre de regidors és una de les pro-postes que impulsa el Govern d’Espanya en el marc de la re-forma de l’administració públi-ca. L’administració pública cal adequar-la a la realitat actual i a les necessitats futures per fer-la el més eficaç i menys costo-sa possible.

En un moment que s’està de-manant importants esforços als ciutadans, cal aplicar el ma-teix criteri a la seva representa-ció política i institucional. Sense

demagògies però adoptant me-sures valentes.

Els milers de regidors i regi-dores del nostre país fan un tre-ball encomiable pels seus mu-nicipis, tasca que cal dignificar i posar en valor, tot recordant que molts d’ells perceben remu-neracions simbòliques. Ara es tracta d'aconseguir realitzar la mateixa feina amb menor nom-bre de regidors.

Però la reforma de l’adminis-tració va molt més enllà. Cal re-visar les competències de cada

administració, evitant duplici-tats, suprimir aquelles empre-ses públiques ineficaces, re-duir el nombre de consellers comarcals de forma substanci-al i limitar les retribucions, entre d’altres.

>> Ara es tracta d'aconseguir realitzar la mateixa feina amb menor nombre de regidors

Des d’ICV volem començar amb una afirmació contundent: la democràcia es basteix amb dis-curs, fets, gestos i accions.

El món local, els ajuntaments, han estat espill per a la ciutadania en valors democràtics i en cons-truir oportunitats per a tothom des del treball rigorós, carregat de for-ça i de conviccions, i de forma majoritària altruista. Cal dir, que la immensa majoria d’electes no co-bren per la dedicació als afers pú-blics.

El regidor o regidora esdevé el representant per mandat del con-

junt dels vots de la ciutadania, di-positari i responsable de vetllar i executar des del diàleg, escol-tant, parlant, contrastant i decidint el millor i més necessari per a la felicitat del conjunt d’homes i do-nes del municipi.

Aquests trets bàsics i fonamen-tals de la democràcia de proxi-mitat, forjats des de la pluralitat d’idees i valors d’esquerres o de dretes que són els ajuntaments, poden saltar pels aires amb la proposta de reducció del nombre d’electes dels ajuntaments que planteja el PP.

Necessitem més pluralitat i de-mocràcia, però alguns pretenen empobrir-la, reduir-la o limitar-la a uns pocs i a més fent creure que el problema “polític” està en les ajuntaments. No ens trobaran en aquest canvi profundament anti-democràtic.

>> Necessitem més pluralitat i democràcia, però alguns pretenen empobrir-la, reduir-la o limitar-la a uns pocs

Justificar aquesta mesu-ra per un estalvi econòmic, és pensar només en la gale-ria, doncs, la majoria d'ajunta-ments són petits i mitjans on les retibucions, si n'hi ha, són molt petites.

Per estalviar en sous caldria establir unes retribucions màxi-mes en funció de paràmetres objectius com ara la població, el pressupost, l'increment d'en-deutament municipal, etc.

Dismunuir el nombre de re-gidors afectarà la qualitat de-

mocràtica i representativa dels nostres ajuntaments perquè di-ficutarà la representació dels partits no majoritaris, quan no els farà directament desapa-reixer.

En aquest moment en què la societat està decebuda pels grans partits tradicionals i en què s'estan gestant nous par-tits, mesures com aquesta em sembla que són per afavorir els partits majoritaris posant-hi el màxim de traves legals per-què els nous partits politics, les

plataformes cíviques i les agru-pacions d'electors no puguin aconseguir representació als consistoris.

>> Afectarà la qualitat democràtica i representativa dels nostres ajuntaments perquè dificultarà la representació dels partits no majoritaris


Batea (Terra Alta) va celebrar les festes d'hivern del muni-cipi a principis de gener amb l'obertura de la residència per a la gent gran. La nova consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va expressar la seva satisfacció perquè la seva primera visita institucional sigui per inaugurar "un servei d'aten-ció a les persones". L'edifici on està la residència, equipat des de fa prop de dos anys, també acull l'hospital de dia. Després de molts mesos de neguits i negociacions, finalment, el pas-sat mes d'octubre, l'Ajuntament de Batea i el Departament de Benestar Social i Família arribaven a un acord per poder obrir abans d'acabar el passat 2012 la residència per a la gent gran del municipi. L'obertura d'aquest nou centre també ha permès crear una vintena de llocs de treball.

Batea obre la residència per a la gent gran amb 30 places públiques

La consellera, Neus Munté, va fer el seu primer acte oficial.

Estat de les obres de restauració del campanar.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

L'Ajuntament de La Coma i la Pedra ha iniciat les obres de restauració del campanar i el retaule de l'església de La Pedra, la més antiga de la Vall del Lord, amb un gran valor cultural i un reclam turístic per a la zona. Les obres tenen l'objectiu de millo-rar els acabats dels revestiments interior i exterior, reforçar es-tructuralment les cobertes i corregir l'envelliment de les instal-lacions. L'Ajuntament i el Bisbat han arribat a un acord gràcies al qual el consistori finança una part de les obres de restauració a canvi de la Rectoria de la Pedra, que passarà a ser propietat de l'Ajuntament. Les obres, amb un cost de 265.000 euros, estan subvencionades per l'1% cultural destinat pel departament de Territori i Sostenibilitat, que aporta 145.000 euros. Els 120.000 euros restants van a càrrec dels fons del consistori amb ajudes de l'Institut d'Estudis llerdencs, que aporta 64.000 euros.

Restauren el campanar i el retaule de l'església de La Pedra

El president del Consell Comarcal en un dels despatxos.

El Centre d'Empreses Innovadores del Solsonès (CEI) acull, des de mitjans de gener, tota l'activitat relacionada amb el foment de l'emprenedoria a la comarca. Es trac-ta d'un projecte que porta per nom el Trampolí Emprene-dor del Solsonès i s'emmarca dins del Pla d'Acció Immedi-ata (PAI), un programa pilot que té per objectiu reduir l'atur i augmentar l'ocupació a la comarca. Segons el president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, l'objectiu de concentrar tota l'activitat relacionada amb l'emprenedoria en un mateix centre és "facilitar l'accés al ciutadà i no con-tinuar-lo marejant". A més, ha afegit que "també optimitza-rem recursos a partir de les sinèrgies entre institucions".

Entra en funcionament el centre que unifica tota l'activitat relacionada amb l'emprenedoria al Solsonès


racó de l'associat / #municipisenpositiu

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

L'Ajuntament de #laSeu canvia l'enllumenat públic de Castellciutat per estalviar el 67%

#Girona posarà a disposició dels veïns solars buits per fer-hi activitats de barri @girona_cat

S'inaugura el primer Servei d'Intervenció Espe-cialitzada a la plana de #Lleida

El ple de l' @AjManresa aprova per unanimi-tat declarar el municipi lliure de desnonaments

Construeixen a #Vic 84 pisos de lloguer social a sota criteris d'eficiència energètica

@Ajtarrega ultima la rehabilitació de l'antic es-corxador, que acollirà l'Oficina Jove i un centre d'entitats juvenils

M

M

M

M

M

M

Un moment de la inauguració amb la Consellera.

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Mun-té, va inaugurar el 17 de gener el nou Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) adreçat a dones víctimes de violèn-cia masclista i als seus fills. Donarà servei a les comar-ques del Segrià, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra, Noguera i Garrigues. Aquest és el primer SIE a la plana de Lleida, el segon a la demarcació (n'hi ha un a la Seu d'Urgell) i el setè a Catalunya. Els SIE han donat servei a més de 2.000 dones i 600 infants l'any 2012. Un dels objectius del servei és aconseguir la reinserció sociolaboral. Des del SIE s'atenen tots els àmbits de manifestació de la vi-olència, tant el de la parella, com el familiar, laboral o co-munitari.

S'inaugura el primer Servei d'Intervenció Especialitzada a la plana de Lleida

El president de la Diputació de Tarragona a l'inauguració .

Les obres de millora del tram que uneix Vimbodí i Po-blet han permès condicionar 560 metres de longitud de la carretera TV-7002 amb una secció formada per dos car-rils de tres metres i mig d'amplada. El president de la Di-putació de Tarragona, Josep Poblet, va inaugurar el tram el 19 de gener i va recordar la importància de l'obra, ja que aquesta és la primera carretera de la Diputació amb carril bici. Aquesta ha estat la primera etapa d'un projecte d'arranjament íntegre que compta amb dos fases més en les quals s'invertirà una quantitat similar. El projecte ha in-clòs la construcció d'un viaducte de 117 metres de longi-tud al riu Milans.

La Diputació de Tarragona millora la carretera que uneix Vimbodí amb el Monestir de Poblet


Els municipis en el procéssobiranista

El 2013 es presenta com l’any dels rep-tes més difícils en molts anys pel nostre país. La crisi, la primera preocupació per a ciutadans i institucions, es presenta com un immens núvol negre que amenaça de deixar al seu pas tempestes devasta-dores. La capacitat de creixement i, per tant, de generació d’ocupació s’estanca encara més enguany i pot sofrir un retro-cés més gran dels que hem tingut els anys precedents. La crisi econòmica-financera no és històrica i fa tan sols quatre o cinc anys que l’estem vivint. Però sí que és his-tòrica la situació d’asfíxia financera que pateix Catalunya pel fet de formar part d’Espanya. I aquesta asfíxia ha fet que els catalans no hàgim pogut entomar la crisi en unes condicions més favorables i sen-se les eines i els recursos per poder-la en-carar amb garanties. Aquests reptes, la re-solució d’aquestes dificultats tan enormes, es presenten al món local de forma més descarada i més sagnat que a un nivell de més abast.

Els municipis viuen de primera mà les polítiques socials, assistencials i de cohe-sió. Per això, l’impacte de la crisi es nota de forma més real. Aquest és el princi-pal motiu per entendre que els municipis han de ser un dels pilars fonamentals del canvi que permeti a Catalunya sortir del pou. I aquest canvi passa inevitablement

per l’exercici de la sobirania catalana per treure’s del damunt el jou pesat i injust de l’estat espanyol. Per això, és lògic pregun-tar-se quin és el paper que poden fer els municipis en el procés cap a l’estat propi.

El factor proximitatL’estat propi necessitarà, com qualse-

vol decisió política de grans dimensions, una majoria social àmplia que la defensi i la subscrigui en un referèndum o en unes eleccions plebiscitàries. Segons les en-questes més fiables -si és que n’hi ha de fiables-, en aquests moments estem en una situació de majoria favorable a l’estat propi, però sense el marge suficient per no patir una sotragada en el moment de mà-xima tensió. Per això, cal ampliar aquesta majoria i hi ha un factor que a partir d’ara serà determinant: la proximitat.

Si observem l’evolució del suport social a la independència des de fa vint o trenta anys, ens adonarem que l’increment és considerable. Aquest increment el po-dem imputar als factors polítics dels últims anys: la destrossa de l’estatut pel Tribunal Constitucional espanyol, els atacs a l’auto-govern per la via competencial o per l’in-compliment sistemàtic dels objectius de finançament pactats, o els atacs al model català de benestar i d’ensenyament. Però

un cop aquests relats evidents i prou dià-fans han estat assumits per una part molt important de la societat i s’ha arribat a la conclusió que no hi ha més camí que la independència per blindar el nostre model de país i el benestar que podem tenir, hi ha una part de la població que no ha fet aquest pas i que és imprescindible per fer el pas. És per això que el factor proximi-tat és fonamental per incorporar un gruix rellevant dels encara no convençuts dels beneficis de dotar-nos d’un estat propi.

Els ajuntaments i les estructures pròpies del món local són una peça determinant

per arribar a capes de la població que en-cara s’han mostrat impermeables a les ra-ons de la transició nacional. Cal fer visibles a petita escala els beneficis de les estruc-tures d’estat pròpies i de les capacitats de finançament d’una Catalunya sense dèficit fiscal.

Base territorialUn altre dels factors que poden ser de-

terminants per l’èxit d’una estratègia d’àm-bit nacional per l’estat propi és el factor ter-ritorial. En les successives eleccions hem pogut comprovar que el suport popular als partits que incorporen els objectius d’exer-cir la sobirania i l’estat propi és majoritari de forma aclaparadora arreu del territori. Però encara podem identificar algunes clapes

en el mapa que demanaran una atenció especial en els pròxims mesos fins que ar-ribi el moment d’exercir l’autodeterminació.

Si observem un mapa de resultats en el que sumem en dos blocs les forces del ‘sí’ i les forces del ‘no’, podem veure que les zones del camp de Tarragona, el Baix Llo-bregat i l’Aran cauen del cantó del ‘no’. Si bé l’Aran té un pes demogràfic petit i unes lògiques polítiques pròpies i diferenciades que caldria estudiar a part, Tarragona i el Baix Llobregat demanen la màxima aten-ció per fer el procés cap a l’estat propi en bones condicions.

Proximitat i territoriSi bé la dinàmica parlamentària d’abast

nacional i el paper del govern de Catalu-nya són fonamentals per l’èxit del procés, no cal ser molt hàbil per entendre que els municipis i el món local en general també hi tenen molt a dir. Els dos factors que hem comentat, la proximitat i la base territorial, són determinants per construir el futur lliure de Catalunya. Per això, el govern espanyol ha començat també els seus atacs per aquest punt.

>> Cal fer visibles a petita escala els beneficis de les estructures d'estat pròpies

Pere Cardús CardellachPeriodista >> Podem identificar

algunes clapes en el mapa que demanaran una atenció especial en els pròxims mesos

opinió