1
DONA I PODER POLÍTIC
LA DESIGUALTAT COM A NORMA
Salvador Ferrón Sánchez
Aquest article ha estat realitzat com a base per a la conferència al Consell Comarcal del
Garraf amb motiu del Dia Internacional de la Dona del 2005.
INTRODUCCIÓ
A la investigació social amb freqüència ens trobem amb la necessitat d’utilitzar
tipologies (simplificacions), que no s’ajusten del tot a la realitat que ens envolta, però
que tracten de fer-la comprensible. La societat humana té com a norma la complexitat.
Doncs bé, a efectes d’aquest estudi es pot ressaltar un element que ens permet (i
aconsella) contemplar la dona com un tipus ideal, com un col·lectiu, la desigualtat, que
no la diferencia. Efectivament, amb facilitat trobem que una dona és diferent a una altra,
però aquesta singularitat resulta d’una menor rellevància envers la desigualtat
estructural que la dona presenta respecte de l’home. La relació home-dona a les
societats modernes té com a norma la desigualtat.
Però quina desigualtat? Mentre que quan parlem de diferències ens referim a la
inexistència d’una uniformitat estricta —genitals, per exemple—, la desigualtat es
presenta com una construcció adquirida que guia la discriminació estructural en l’accés
��������������������������� ��
������� ����
http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/ferroncat.pdf nº 25, Febrero 2006
2
als recursos materials i immaterials. Si tractéssim d’especificar a quina àrea o a quin
fenomen concret es palesa aquesta desigualtat, ens veuríem superats amb l’enumeració.
La desigualtat home-dona es presenta com una desigualtat transversal, omnipresent a
tots els àmbits de la vida. La desigualtat impregna tota l’estructura i es presenta a
cadascun dels elements als que ens apropem amb ulls desperts.
No falta qui expliqui aquesta desigualtat en termes biològics com a justificació
funcional per a un suposat ordre social. Tanmateix, com s’ha posat de manifest des de
diferents paradigmes [1], la desigualtat no té res a veure amb la biologia. La desigualtat
es construeix, i es construeix dins una societat que fa desigual el que és diferent. Però
no una desigualtat repartida de forma indiscriminada, no. Fins i tot per a la construcció
de desigualtats, aquest fer més desigual al diferent és més profund quan separa a homes
i dones.
El feminisme va posar de relleu la necessitat de prendre en compte la dimensió de
gènere per explicar la subordinació de la dona a la societat moderna.
Ara com ara, perspectiva de gènere i desigualtat van íntimament lligades. La situació de
la dona, com tractarem de veure a continuació, malgrat els avenços que s’han produït
[2] a les darreres dècades, encara continua presentant importants greuges en termes de
barreres, manca d’oportunitats vitals i subordinació a la quasi totalitat de les vessants
que conformen la vida de les persones.
El model més extensament reconegut al debat sobre de la relació dona-home-societat
explica com, tant les societats més contemporànies com les més arcaiques, s’estructuren
sota principis bàsics que penetren tota l’organització social i que arrelen al sí de la
família. Es tracta de l’ordre patriarcal, caracteritzat per l’autoritat i la dominació
institucionalitzades dels homes sobre les dones i els seus fills dins la unitat familiar,
com a part d’una política sexual, en els termes en que ho defineix Kate Millet.
“L’assignació de l’àmbit privat a les dones i l’àmbit públic als homes apareix, llavors,
com a part d’una política en el sentit weberià de dominació i subordinació.” [3]
Separació i jerarquització que posen a l’home adult per damunt de, i amb autoritat
sobre, la dona i l’home jove. Per a exercir aquesta autoritat, el patriarcat ha de dominar
tota l’organització de la societat, de la producció i el consum, la política, el dret i la
3
cultura. Les relacions interpersonals estan també marcades per la dominació i la
violència que s’originen a la cultura i les institucions del patriarcat. Sense la família
patriarcal, el patriarcat quedaria desemmascarat com una dominació arbitraria i acabaria
essent derrocat per la rebel·lió de “la meitat del cel” mantinguda sotmesa al llarg de la
història [4].
Ara bé, la foto del que succeeix no ha d’amagar les profundes transformacions a tots els
àmbits que ens porten a plantejar-nos la pregunta de si a Espanya l’estructura patriarcal
és la que impera i si és d’esperar que es mantingui en el temps.
Un altre punt de vista, complementari a l’anterior, és el de les representacions de
gènere, a les seves diferents accepcions i modalitats, que es forja a cavall de
l’Antropologia [5] i la Psicologia Social [6] i que ha calat igualment la Sociologia
feminista [7] que acaba per prendre la construcció de gènere com a objecte central de la
seva argumentació i investigació. “La noció de gènere sorgeix a partir de la idea de que
el fet «femení» i el fet «masculí» no són fets naturals o biològics, sinó construccions
culturals. [...] És la manera essencial en què la realitat social s’organitza, es divideix
simbòlicament i es viu empíricament.” [8]
El concepte de representacions de gènere tracta d’explicar d’una manera comprensiva la
forma en què es basteixen les desigualtats que es verifiquen entre homes i dones,
prenent com a base una construcció cultural del sexe i del gènere que conceptualitza el
món viscut com dues esferes que es superposen i a les quals se’ls atribueix
característiques diferenciades relacionades amb altres tants característiques atribuïdes a
la modelització del femení i del masculí. Les representacions de gènere han actuat i
actuen mantenint una constant relació de desigualtat.
Segons Moya, aquest concepte es nodreix dels estereotips com un conjunt estructurat de
creences compartides dins d’una cultura sobre els atributs o característiques que
posseeixen homes i dones [9]. Però és més que això, més que estereotips. És més que
una explicació-simplificació de la realitat. Les representacions de gènere incorporen una
dimensió normatiu-coercitiva. Els individus creiem que les divisions i
conceptualitzacions de gènere són així, naturals, en un procés de naturalització del que
s’ha construït culturalment. En aquest sentit, el concepte d’estereotip es reforça amb la
4
concepció durkheimiana de representacions col·lectives per a formar el concepte de
representacions de gènere.
Amb un esbós, un tant reduït potser, podríem dir que, mentre la teoria del patriarcat
indica qui predominarà sobre qui, qui tindrà l’autoritat, qui estarà acreditat per a prendre
decisions, qui estarà a dalt i qui estarà a baix a qualsevol fenomen al que es manifesti
una estructura jeràrquica, en canvi la teoria de les representacions de gènere
desemmascara què és el que es percebrà normativament com adequat per a cadascú
atenent a la seva dimensió de gènere, quines característiques són assimilables a la dona i
quines a l’home, aniran condicionant quins són els àmbits propis de cada sexe i quines
les qualitats-característiques que cal “esperar”. La teoria del patriarcat es reflectiria en
sentit vertical, mentre que la teoria de les representacions de gènere es palesaria en
sentit horitzontal. La teoria del patriarcat atendria a la dimensió de status social, mentre
la teoria de les representacions de gènere atendria a la dimensió del rol social. Per tant,
atenent aquests supòsits, el que cal esperar és que com més a prop del poder amb més
probabilitat trobarem un home i, d’altra banda, a tasques a les que se’ls assigni
característiques d’autoritat, de rudesa, de poder hi trobarem amb major probabilitat un
home, mentre que a tasques a les que se’ls assigni característiques de tendresa,
sensibilitat, feblesa i que estiguin al voltant de la persona i de la família (en el sentit de
cura) amb major probabilitat hi trobarem una dona. Això quan hi hagi una dona, perquè
un altre dels aspectes que impliquen les teories esmentades és que a l’àmbit públic hi
trobarem amb més facilitat un home, mentre que la dona queda reclosa amb més
probabilitat a l’àmbit privat de la família.
Aquest estudi pretén posar de manifest la situació de desigualtat de la dona enfront
l’home, a la llum de la teoria del patriarcat que palesa la constricció estructural sobre la
dona a l‘organització familiar, i social, i la forma d’entendre i interpretar les relacions
socials a la llum de la teoria de les representacions de gènere. Acotem a una
aproximació a la realitat espanyola de les darreres dècades, encara que es faci alguna
incursió amb dades a d’altres nivells que ens ubiquin en la dimensió del problema a
Espanya, i en segon terme acotarem a un dels aspectes en els que es palesa aquesta
desigualtat, el diferent accés a cotes de poder polític de dones i homes.
5
Realitzarem, així, una anàlisi comparativa en el temps i en l’espai de la situació de la
dona espanyola respecte de les relacions de poder a la política i de com es reparteix
desigualment la presència d’homes i de dones als llocs decisionals relacionats amb
l’esfera pública, amb el poder polític i institucional i amb la “qualitat” de la presència de
la dona a les organitzacions.
NO ENTRA LA DONA A LA CATEGORÍA D’HOMO POLITICUS?
Amb aquest títol tan provocador volem posar de manifest la impossibilitat per a
designar la presència de la dona a l’arena política amb nom propi. És a dir, no existeix
una desinència semblant a la partícula homo que faci referència a la dona. Això és així
perquè encara que el prefix homo significa “de la mateixa classe” i es pretengui utilitzar
en el sentit d’abastar tota la humanitat, el llenguatge ho llisca fins a fer d’homo un
correlat d’hominem (home al llatí) per contraposició a la veu mulierem (dona al llatí)
que, com veiem no té res en comú amb la veu homo.
És més, quan s’utilitzen accepcions que lingüísticament semblen equivalents, no resulta
així, sinó tot el contrari. Parlar de secretari és parlar d’un rol de prestigi. És qui certifica
la “veritat”, qui dóna fe en allò més solemne. És el Secretari de la Presidència, és el
Secretari de l’Ajuntament, és el Secretari de la Junta Rectora. Parlar de secretaria és
parlar d’una ocupació desprestigiada o, en el millor dels casos, subordinada a un cap o a
un director. Parlar de dona política és quasi com parlar de lligams familiars. I no
diguéssim si el terme que s’utilitza és el de “dona pública”. El llenguatge a més de
punyent és esbiaixat i discriminador.
La igualtat política és formal. La llei electoral no limita el dret de la dona a elegir o a
ser elegida com ho pugui fer amb l’home; però, per múltiples vies, allò que es produirà,
a la pràctica, és que la representació de la dona a tots nivells està lluny de ser
paritaria.
El feminisme espanyol incorporat al procés polític de la transició
El feminisme espanyol, més tardà que el feminisme europeu o nord-americà, des dels
seus inicis va estar íntimament lligat a les reivindicacions democràtiques contra la
6
dictadura franquista a l’inici dels anys setanta. Organitzacions polítiques i associacions
feministes es van inter-relacionar amb aquesta lluita des de la clandestinitat. Van ser
aquells inicis els que van propiciar com seria el seu desenvolupament posterior.
Com ens diu Castells: “El Front d’Alliberament de la Dona [...] també va participar a la
lluita per la democràcia, junt a les organitzacions de dones comunistes i socialistes.
Tanmateix, amb l’establiment de la democràcia a Espanya el 1977, i amb l’arribada al
poder del Partit Socialista el 1982, tots els moviments feministes autònoms van
desaparèixer, precisament degut al seu èxit institucional i polític. [...] Moltes activistes
feministes, i sobre tot les del Front d’Alliberament de la Dona, es van incorporar al
Partit Socialista i van ocupar càrrecs directius al Parlament, l’Administració i, en menor
mesura, al Govern” [10].
L’esforç d’aquelles dones va suposar un avenç per a la participació de la dona a les
estructures de l’Estat, cosa impensable uns anys abans. Malgrat tot, i potser degut a la
desactivació del feminisme espanyol, la situació de la dona a la política deixa encara un
ampli marge per a la reivindicació paritaria.
Dona i partits polítics
Encara que cal remarcar el fort impuls a les darreres eleccions generals, les propostes
que hi ha a sobre de la taula en qüestió de paritat fins ara no han donat prou acceptables
resultats respecte de la representació de la dona a les institucions polítiques. En darrer
terme, aquesta paritat descansa en la voluntat dels partits polítics d’incorporarla a les
llistes electorals. Aquí trobem doncs sensibilitats diferents segons els partits. I encara
més, en el millor dels casos, a través de diversos mecanismes, el que succeirà és que, a
la pràctica, la dona no assoleix una quota de poder polític semblant a l’home.
De mentre s’escriu aquest treball, el nou govern sortit de les eleccions generals del 2004
anuncia la presentació d’una nova llei electoral que contempla, entre altres mesures, la
obligatorietat de la paritat a les llistes electorals.
Fent un repàs dels caps de llista electoral pel 2004, trobem que el Partit Popular
presenta un 26,92% de dones per un 21,15% del Partit Socialista Obrer Espanyol. Amb
7
tot, i degut a una major presència de dones a segones i terceres posicions, aquest darrer
partit ha aconseguit una representació d’un 46,3% pel que es refereix a dones al
Congrés dels Diputats. El grup mixt també ha incrementat espectacularment la presència
de la dona en percentatge. En conjunt, la dona està representada amb un 36% a la
Cambra Baixa, amb un clar increment constant del percentatge de diputades.
DONES AL CONGRÉS, PER GRUP PARLAMENTARI (% Dones)
Grups Parlamentaris 2004 2000 1996 1993 1989 1986 1982
TOTAL 36,00 28,29 22,00 15,71 12,86 6,29 4,57
Socialista 46,30 36,80 27,66 17,61 17,14 7,07 6,93
Popular 28,38 25,14 14,29 14,89 10,38 5,95 0,95
Català-CiU 10,00 13,00 25,00 6,00 6,00 6,00 0,00
ERC 12,50 -- -- -- -- -- --
IU 40,00 25,00 33,00 22,00 11,00 -- --
Basc-PNV 14,29 29,00 20,00 0,00 0,00 0,00 12,50
Coalició Canària 20,00 25,00 0,00 0,00 -- -- --
Mixt 60,00 0,00 40,00 20,00 0,00 6,00 0,00
Altres -- -- 100 -- 25,00 20,00 --
CDS -- -- -- -- 0,00 0,00 0,00
Font: Instituto de la Mujer. A partir de dades del Congrés dels Diputats
Al Senat, la representació de dones és més minsa. A la legislatura 2004-2008 hi ha un
percentatge del 25%. A legislatures anteriors també hi ha un diferencial semblant. S’ha
de ressaltar el fet que pel Senat els vots són a les persones. Per tant, aquí juguen dos
factors per damunt de tot: 1) Les persones presentades per els partits polítics i 2) les
representacions de gènere que actuen condicionant el vot.
Com podem veure, a les eleccions al Senat el 2004 trobem que els partits presenten un
29,25% de candidates. Només al 30,92% de les candidatures hi ha presencia d’homes i
dones. De les 273 candidatures al 37,73% hi ha una dona com a primera de la llista. Per
concloure amb les eleccions al Senat cal fer esment que dels 208 senadors elegits a
Catalunya 53 (25,48%) són dones.
8
Eleccions al Senat 2004. Diversos aspectes
Candidats/es
Total Dones % Dones
1706 499 29,25
Candidatures
Total Amb Homes i Dones % Amb Homes i Dones
883 273 30,92
Candidatures Dones com a primeres a les llistes
Total Amb Homes i Dones Dones % Dones
273 103 37,73
Candidatures amb homes i dones
Total Amb Homes i Dones Més votada una dona % Dones
273 107 39,19
Senadors/es electes
Total Dones % Dones
208 53 25,48
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de l’Interior.
Com es conformen les llistes electorals? Cadascuna de les organitzacions polítiques
actua de manera diferent. Caldria investigar amb profunditat aquest aspecte. Tanmateix,
cau fora de l’abast d’aquest estudi. Però allò que es pot esperar és que estigui relacionat
amb quatre factors: 1) el compromís polític-ideològic de cadascun dels partits amb el
concepte de paritat; 2) la distribució per sexe a l’afiliació dels partits polítics; 3) la
distribució per sexe dels òrgans directius dels partits polítics i 4) el pes real segons els
llocs que s’ocupen al sí dels òrgans directius dels partits polítics.
9
AFILIACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS, AMB CINC PARLAMENTARIES/S O MÉS
%(Dones)
2002 2001 1996
Ambdós
sexes % Dones
Ambdós
sexes % Dones
Ambdós
sexes % Dones
PP 632.566 32,76 504.367 29,70
PSOE 484.321 30,00 419.155 28,40 365.445 24,69
IU 67.802 32,00 67.802 29,01 57.000 -
PNV 30.442 34,51 31.830 38,30
CDC 44.002 29,45
CC 6.494 32,58
Font: Instituto de la Mujer. A partir de dades facilitades pels propis partits polítics.
Com podem observar, l’afiliació de dones a diferents partits polítics està al voltant del
30%. En percentatge, va des de la més petita del PSOE, amb un 24,69% al 1996, a la
major del PNV amb un 38,3% al mateix any. A les darreres dades de que disposem
corresponents al 2002, al PSOE s’incrementa la presència de dones afiliades fins arribar
a un 30% i Esquerra Unida comptaria amb un 32% de dones a la seva militància.
Pel que fa la presència de la dona dins els òrgans de direcció dels partits polítics,
s’aprecia un ventall molt més ampli. El PSOE és el partit polític que major proporció de
dones incorpora al seu òrgan de direcció amb un 45,45%, mentre que el PNV és el partit
polític amb menor representació femenina a la direcció política del partit, concretament
un 14,28%. El PP compta amb un 30% de dones a la direcció. A Esquerra Unida la
direcció compta amb un 35,71% de dones.
10
COMPOSICIÓ DE LES DIRECCIONS DE PARTITS POLÍTICS
DISTRIBUCIÓ PER SEXE
Persones a l’òrgan de direcció Pes segons càrrec(*)
Homes Dones % Dones Homes Dones %Dones
PSOE 18 15 45,45 72 59 45,03
ICV 41 23 35,93 90 57 38,77
BNG 9 6 40,00 50 30 37,50
UDC 25 11 30,55 66 35 34,65
IU 18 10 35,71 65 26 28,57
PP 63 27 30,00 142 45 24,06
CDC 42 13 23,63 139 12 23,42
ERC 33 8 19,51 106 32 23,18
PNV 12 2 14,28 21 6 22,22
CC 67 31 31,63 149 31 17,22
Partits de dretes 209 84 28,67 517 129 19,97
Partits d’esquerres 119 62 34,25 383 204 34,75
(*) president/a=primer/a secretari/a=10; secretari/a = amb responsabilitat =5; càrrec entremig
= 3; vocal =1
Font: Elaboració pròpia a partir d’informació publicada a les pàgines web dels partits polítics.
Febrer 2005
Si a més de la presència dins els òrgans de direcció prenem en compte el càrrec que
s’ocupa diferenciant si el lloc és de major o menor responsabilitat, llavors ens trobem
que el pes [11] de la dona és un altre ben diferent. D’un costat, continuaria el PSOE
encapçalant amb un 45,03% del “poder”, dit amb totes les reserves, mentre que a la cua
trobaríem al grup de Coalició Canària amb un 17,22%. El PP baixaria d’un 30% en
quant a la presència fins un 24,06% pel que fa al pes segons el càrrec que ocupen homes
i dones. Casos d’especial rellevància són els grups dins els quals el pes de la dona és
notablement més reduït que la seva presència com serien CC, IU i PP.
11
La dona i els càrrecs polítics a les administracions públiques
Amb anterioritat hem vist la distribució al Congrés per sexe. La màxima representació
de la dona es produeix durant la legislatura 2004 amb un 46,3% de congressistes del
PSOE, pel que fa a grans grups. Veiem ara, els quadres que segueixen la presència de la
dona a les administracions a altres nivells.
Aquest quadre mostra que al 2004 sols el 22,3% dels alts càrrecs de l’Administració de
l’Estat són dones. S’aprecia, tanmateix, el tomb que s’ha produït pel que fa a
l’adjudicació de ministeris i la lleugera pujada a d’altres categories.
DONES I ALTS CÀRRECS DE L’ADMINISTRACIÓ
2002 2004
Dones Homes % Dones Dones Homes % Dones
TOTAL 56 293 16,05 82 286 22,3
PRESIDÈNCIA 0 1 0,00 0 1 0,00
MINISTERIS 3 13 18,75 8 8 50,00
SECRETARÍES
D’ESTAT 1 26 3,70
3 22 12,00
SUBSECRETARÍES 15 54 21,74 16 56 22,22
DIRECCIONS
GENERALS 33 176 15,79
53 174 23,35
ACSR(*) 4 23 14,81 2 28 7,14
(*) Aquest grup està format per alguns Alts Càrrecs d’Ens Públics que són nomenats pel
Govern, encara que no tenen rang administratiu concret.
Font: Instituto de la Mujer. A partir de dades facilitades pel Ministeri de les AA. PP.
El quadre anterior presenta una comparació entre la situació al 2002, amb el govern
anterior, i al 2004 amb el nou govern sorgit de les eleccions generales. Cal remarcar
que, per primera vegada a la història espanyola una dona ocupa una vice-presidència de
govern. Haurem d’esperar si en el futur la voluntat dels partits polítics encarregats de
12
formar govern passen per aquesta forma de divisió del poder. S’ha de dir que al govern
català sorgit de les eleccions autonòmiques del 2003, regit també per tres partits que
defenen la paritat, la presència de la dona és de 5 a 17. Ambdós casos, les carteres
ocupades per homes i dones segueixen tendencialment estereotips de gènere. Sanitat,
Educació, Cultura, Benestar i Família per a dones. Economia, Indústria, Tecnologia,
Treball, Defensa i Interior per a homes. No falten les excepcions. Interior a Catalunya i
Foment a Espanya són carteres ocupades per una dona.
Pel que fa a la composició dels governs de l’Estat del 1975 al 2004, podem veure al
gràfic següent el canvi produït a la presència de la dona com a ministres.
Composició dels governs a Espanya per sexe (1975-2004)
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1975
1977
1979
1980
(2)
1981
(2)
1982
(2)
1986
1989
1993
1995
1999
2000
2003
2004
HomesDones
Font: Instituto de la Mujer
13
El número d’escons ocupats per dones
en els diferents Parlaments autonòmics
té una tendència creixent des de la
instauració de l’Espanya de les
autonomies.
Font: Instituto de la Mujer. Dades facilitades pels Parlaments Autonòmics.
Al nivell local, la presència de la dona es resumeix al quadre anterior. El 27,35% són
regidores al 2003 i només un 12,48% d’alcaldies estan presidides per una dona.
DONES EN ELS GOVERNS LOCALS. 2003
REGIDORS/ES ALCALDESES
Ambdós
sexes Dones % Dones Total Alcaldies Dones % Dones
Total 56.501 15.453 27,35 8.084 1.009 12,48
Font: Instituto de la Mujer. A partir de los dades facilitades pel Ministeri d’ AA. PP.
Al nivell europeu, la representació segueix la mateixa tònica. Espanya compta amb un
33,33% de dones al Parlament Europeu, amb una mitjana global de 30,33%. Suècia,
amb un 57,89% és un dels països que tiren amunt la mitjana, mentre que per la part de
baix Xipre i Malta no compten amb cap dona entre els seus representants al Parlament
Europeu.
Dones als Parlaments autonòmics 1983-2004
5,62 6,79
13,9419,58
29,47
35,9735,3
0
5
10
15
20
25
30
35
40
1983 1987 1991 1995 1999 2003 2004
%D
ones
14
DONES EN EL PARLAMENTO EUROPEO. Any 2004
escons Dones % Dones escons Dones % Dones
EUROPA 15 732 222 30,33 AUSTRIA 18 7 38,89
BÈLGICA 24 7 29,17 FINLANDIA 14 5 35,71
DINAMARCA 14 5 35,71 SUECIA 19 11 57,89
FRANCIA 78 34 43,59 REP. XECA 24 5 20,83
ALEMANIA 99 31 31,31 ESTONIA 6 2 33,33
GRAN
BRETANYA 78 19 24,36 XIPRE 6 0 0,00
GRÈCIA 24 7 29,17 LITUANIA 13 5 38,46
IRLANDA 13 5 38,46 LETONIA 9 2 22,22
ITALIA 78 15 19,23 HUNGRIA 24 8 33,33
LUXEMBURG 6 3 50,00 MALTA 5 0 0,00
HOLANDA 27 12 44,44 POLONIA 54 7 12,96
PORTUGAL 24 6 25,00 ESLOVENIA 7 3 42,86
ESPANYA 54 18 33,33 ESLOVAQUIA 14 5 35,71
Font: Instituto de la Mujer. A partir de les dades aportades per l’Oficina a Espanya del Parlament
Europeu.
Pel que fa a Catalunya, la situació no es pot dir que sigui millor, sinó que, pel contrari,
la representació femenina a les institucions de poder polític és encara més petita. Al
Parlament de Catalunya, les parlamentàries han passat del 14,8% de la legislatura 1992-
1995 a un 30,4% a la legislatura 2003-2007, tot i tenint en compte que al conjunt de
l’Estat el percentatge és d’un 35,97% de mitjana de dones als Parlaments autonòmics.
15
Parlament de Catalunya
14,8 16,327,4 30,4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Legislatura1992-1995
Legislatura1995-1999
Legislatura1999-2003
Legislatura2003-2007
% Homes
% Dones
Font: Institut de la Dona a Catalunya
Quant al percentatge de dones que ocupen escons a les corporacions local catalanes,
s’ha passat del 12,7% a la legislatura 1991-1995 a doblar-se a la legislatura 2003-2007
amb un 23,3% de regidores per un 27,35% de mitjana a Espanya.
Regidores electes a Catalunya
12,7 13,8 17,7 23,3
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
Legislatura1991-1995
Legislatura1995-1999
Legislatura1999-2003
Legislatura2003-2007
% Homes
% Dones
Font: Institut de la Dona a Catalunya
16
En apropar-nos a les xifres de la representació de les dones com a alcaldesses als
ajuntaments de Catalunya, podem constatar el fet generalitzat de la baixa presència de
dones a les alcaldies encara que s’ha més que duplicat des de la legislatura 1991-1995 a
la legislatura 2003-2007, passant d’un 4 a un 10,1%.
Alcaldesses a Catalunya
4 5,2 6,9 10,10%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Legislatura1991-1995
Legislatura1995-1999
Legislatura1999-2003
Legislatura2003-2007
% Homes
% Dones
Font: Institut de la Dona a Catalunya
Per concloure la revisió de les dades, mirarem les dades dels càrrecs polítics al Garraf.
A la taula següent veiem quines àrees dels governs locals de la comarca del Garraf estan
dirigides per dones. Bàsicament es pot dir que, com cabria esperar, segueixen
estereotips de gènere. Se’n surten casos aïllats de Governació i Recursos humans que,
característicament són assignades a homes. Però, a tot arreu, Benestar Social, Educació,
Joventut, Gent Gran, Sanitat i Cultura són uns “clàssics” característicament assignats a
dones.
17
Governs locals al Garraf. Legislatura 2003-2007
Municipi Àrees ocupades per dones
Núm. Regidors/
es al govern
Núm. Dones al govern
% Dones al govern
Canyelles 1 Governació. Gent gran i Festes 2 Promoció econòmica i Treball 3 Benestar Social. Sanitat i Cooperació
8 3 37,50
Cubelles 1 Educació i Joventut 2 Urbanisme i Planejament i Medi Ambient
8 2 25,00
Olivella 5 0 0,00 Sant Pere de Ribes 1 Urbanisme. Planejament i
promoció de la ciutat 2 Hisenda. Organització. Mitjans de comunicació i cooperació internacional 3 Benestar Social de les Roquetes i Recursos Humans 4 Benestar Social de Ribes 5 Formació a les Roquetes
12 5 41,67
Sitges 1 Cultura i Educació 2 Comerç i Consum. Serveis a les persones i Sanitat 3 Recursos Humans. Hisenda. Organització i Serveis Generals 4 Igualtat de Gènere
14 4 28,57
Vilanova i la Geltrú 1 Sense adscripció (3ª Tinència d’alcalde) 2 Gent Gran. Equitat, Infància i Adolescència 3 Sanitat 4 Esports i Joventut
14 4 28,57
Font: Servei d’informació d’Administració Local: MuniCat.
Un altre aspecte al ressaltar de les dades anteriors són els percentatges de participació de
les dones als governs locals del Garraf. Trobem que a Sant Pere de Ribes s’arriba a una
quasi paritat amb un 41,67%, mentre que a l’altre extrem a Olivella no hi ha cap dona al
govern (com veurem més tard, a Olivella no hi ha cap dona al Ple de l’ajuntament).
Canyelles compta amb un 37,5% de dones al govern. Sitges i Vilanova i la Geltrú
18
presenten la mateixa proporció amb un 28,57% mentre que a Cubelles un 25% de les
persones que composen el govern local són dones.
Si en comptes de mirar-ho des del punt de vista dels governs locals ho mirem com a
composició del Ple, a la legislatura 2003-207, el major percentatge de regidores al
consistori correspon a Cubelles amb un 38,46% mentre que a Olivella no hi ha
representació femenina al Ple de l’ajuntament. En conjunt, la mitjana de dones regidores
al Garraf presenta un major percentatge (30%) que a Catalunya (23,3%) i a Espanya
(27,5%). Pel contrari, mentre que a Espanya el percentatge d’alcaldesses és d’un
12,48% i un 10,1% a Catalunya, trobem que a tots els municipis de la comarca
l’alcaldia està presidida per un home.
Càrrecs electes al Garraf. Legislatura 2003-2007
Alcalde/President Regidors/es
Homes Dones Homes Dones % Dones
Tot el Garraf 6 0 70 30 30,00
Canyelles 1 0 7 4 36,36
Cubelles 1 0 8 5 38,46
Olivella 1 0 9 0 0,00
Sant Pere de Ribes 1 0 14 7 33,33
Sitges 1 0 15 6 28,57
Vilanova i la Geltrú 1 0 17 8 32,00
Consell Comarcal 1 0 20 5 20,00
Font: Servei d’informació d’Administració Local: MuniCat.
Pel que fa al Consell Comarcal del Garraf, amb la transformació de la representació dels
càrrecs electes la dona redueix la seva presència i, si a nivell de regidores el percentatge
de dones al Garraf és d’un 30%, al Consell Comarcal el percentatge de conselleres és
del 20%.
D’altra banda, cal remarcar pel que fa aquest estudi, que de les cinc Comissions
informatives en què s’estructura l’activitat del Consell, només una està presidida per
19
una dona, mentre que a les altres quatre hi ha al capdavant un home. Cal afegir, com no,
que la Comissió presidida per una dona porta com a títol “Comissió Informativa de
Serveis Socials, Sanitat i Cooperació” i té com a tasques principals l’atenció primària,
serveis especialitzats, col·lectius desfavorits, dona, pla d’immigració, gent gran, sanitat i
cooperació.
DISCUSIONS FINALS
No volem concloure aquest treball sense reconèixer que es tracta d’un treball preliminar
i que caldria, però, afegir noves dimensions com ara la classe, la edat o la formació amb
una anàlisi conjunta de la relació dona-home-poder polític. Preguntes com si existeix
una influència de la variable classe a la distribució de la representació de la dona al
poder polític, dins del col·lectiu de la dona i comparativament amb l’home. ¿Hi ha
relació entre la classe a la que pertanyen les dones que formen part de la política activa i
la quota de poder polític que assoleixen? ¿Hi ha relació entre el fet de formar part o no
de la política activa i les cohorts per edat? A la política activa, són més joves les dones
que els homes? Per a formar part dels aparells dels partits, se’ls demana una qualificació
més gran pel fet de ser dona? I per anar a les llistes electorals? ¿Necessiten les dones
“demostrar” una major preparació que l’home i millors credencials formatives per
arribar al mateix —o pitjor- status polític? Aquestes i d’altres preguntes obren la
necessitat de continuar analitzant la qüestió de la desigualtat home-dona respecte del
poder polític.
Com hem pogut veure, les dades posen de manifest dues qüestions d’interès. D’una
banda podem dir que la representació de la dona a les institucions de poder polític, a tots
els nivells, és més reduïda que la de l’home, arribant a la seva màxima diferència quan
es tracta dels alcaldes i alcaldesses. L’altre aspecte a remarcar esdevé de l’increment
important que la presència de la dona ha experimentat al llarg dels darrers anys. En
aquest cas, cal ressaltar la paritat a la que s’ha arribat al més alt nivell amb el govern del
Partit Socialista Obrer Espanyol.
Tal com cabia esperar, si prenem en compte a teoria del patriarcat, el fet que la dona
tingui “adjudicat” l’àmbit familiar coarta la seva participació política per dues vies.
Una, perquè la seva “responsabilitat principal” no li deixarà ni temps ni ganes per
20
activitats polítiques —i menys si treballa també com assalariada, la qual cosa agreuja el
problema—. I dos, perquè la política es presenta com “cosa d’homes”. Ambdues
barreres actuaran conjuntament desanimant la dona a participar de ple dels processos
polítics. Cal molta força de voluntat i molt d’empenta i patir molt i, de vegades, inclòs
renunciar a la família per a superar tots els entrebancs que avui per avui encara pateix la
dona.
Encara que es pot dir que existeix una igualtat formal, és clar que la dona es troba
“atrapada” pel fet que se li assigna la responsabilitat familiar, la qual cosa dificulta, si
no impossibilita, la seva participació activa a les organitzacions i institucions polítiques.
De fet, si fem una ullada a l’àmbit que la presència de la dona és millor, el cas del
govern de l’Estat amb un 50% de dones, veiem que, paral·lelament, mentre que els
ministres són majoritàriament casats amb un bon nombre de fills, a les ministres trobem
que la meitat no estan casades i tenen un o cap fill. És a dir, les condicions de partida
són ben diferents per a homes i per a dones. La qual cosa justificaria, per si sola, la
discriminació positiva.
Més enllà, l’àmbit públic queda reservat en major mesura per l’home mentre que la
dona es queda com a titular de l’àmbit privat de la família. De la mateixa manera, com
més prestigi tingui un lloc, més veiem que és ocupat per un home. I, per acabar
d’adobar-ho, amb molta facilitat trobem que, tal com ho exposa la teoria de les
representacions de gènere, quan hi ha presència de dones aquestes ocupen àrees amb
suposades “característiques” femenines.
Una major capacitat de “negociació” de la dona, amb un canvi a l’estructura familiar,
que es reflecteixen a una major presència de la dona a l’àmbit públic, i una nova manera
d’entendre el rol que juguen tant l’home com la dona dins i fora de la família que re
equilibrin les posicions de poder són elements clau per e una veritable igualtat al poder
polític.
L’increment de la participació femenina a les activitats productives és un fenomen
d’abast universal que està augmentant el poder de negociació de les dones enfront els
homes i soscavant el domini d’aquests com a principals proveïdors materials de la
família.
21
D’altra banda, els “patrons” familiars estan canviant de manera notable. Els moviments
de gais i de lesbianes estan posant en entredit la parella heterosexual com a norma, i
l’afermament dels nous models familiars, amb un creixement important de les famílies
unipersonals i mono-parentals amb una dona com a cap de família, palesen la tendència
al declivi del model patriarcal, posat de relleu, aquest declivi, alhora, per l’increment de
la participació de la dona del poder polític. I, per tant, es pot dir que són elements que es
reforcen i interactuen.
La reivindicació de la paritat a tots els àmbits del poder polític amb una visió que
destaqui la importància de la activitat, l’esforç i els interessos humans en els processos
de canvi social reclama la necessitat d’un feminisme crític que no estigui mediat pels
partits polítics i que incorpori tant a dones com a homes.
L’ésser humà és, en gran mesura, fruit de la seva pròpia creació. La natura juga un
paper primordial en quant a l’existència, però acaba per ser un paper accessori pel que
fa al concepte d’ésser humà que transcendeix la pura animalitat. És nostra
responsabilitat que sapiguem construir un món de dones i homes lliures i amb igualtat.
22
BIBLIOGRAFÍA
ARNOT, Madeleine. “Feminismo y educación democrática”. En VVAA. Política,
educación y sociedad. Vol. I. Madrid: Editorial Morata- Paideia. 1995.
BECK, Ulrich; Elisabeth BECK-GERNSHEIM. 2001. El normal caos de amor. Las
nuevas formas de la relación amorosa, Barcelona: El Roure.
BRULLET I TENAS, Cristina. “Roles e identidades de género: una construcción
social”, en María Antonia García de León, Félix Ortega i María Luisa García de
Cortázar, (comps.), Sociología de les mujeres españolas, Madrid: Ed. Complutense, pp.
273-308. 1996.
CASTELLS, Manuel. “El fin del patriarcado: movimientos sociales, familia y
sexualidad en la era de la información”, en Castells, La era de la información
(Economía, sociedad y cultura). Madrid: Alianza. 1998.
COBO BEDIA, Rosa. “Género”, en Celia Amorós, directora, 10 palabras clave sobre
MUJER. Estella: Editorial Verbo Divino. 1995.
GIDDENS, Anthony. Sociología. Madrid: Alianza Universitat. 2001.
MOLINA PETIT, Cristina. “Ilustración”, en Celia Amorós, directora, 10 palabras clave
sobre MUJER. Estella: Editorial Verbo Divino. 1995.
MOYA, M.: “El análisis psicosocial del género“. En Estudios de Psicología social;
Morales Domínguez, J. F. y Huici Casal, Carmen. UNED. Madrid, 2003
PULEO, Alicia H. “Patriarcado”, en Celia Amorós, directora, 10 palabras clave sobre
MUJER. Estella: Editorial Verbo Divino. 1995.
VOGEL-POLSKY, Eliane. “Democracia paritaria en Europa”, en Mariagrazia Rossilli
(coord.), Políticas de género en la Unión Europea. Madrid: Narcea. 2001.
23
NOTES
[1]: Des de la Sociologia feminista fins la Psicologia Social passant per l’Antropologia
Social, s’han ocupat d’aquesta qüestió.
[2]: Quan diem que s’han produït no es pretén significar que hagi ocorregut per art de
màgia. Ha estat un procés llarg, ardu i dur, no mancat de conflicte.
[3]: Alicia H. Puleo; 1995: p.23
[4]: Castells; 1998: p. 159
[5]: Amb una tradició que arrenca amb Margaret Mead i la divisió sexual del treball des
de la perspectiva antropològica. Amb autors i autores com Maurice Godelier, Gayle
Rubin, Anastasia Téllez o Dolors Comas, entre altres, es pot rastrejar a prop de la
concepció de les representacions de gènere.
[6]: Serge Moscovici re elabora la proposta de Durkheim sobre les representacions
col·lectives i construeix el concepte de representacions socials.
[7]: Veure, en aquest sentit, l’epígraf dedicat a les teories de les relacions socials de
sexe i de la identitat com a concepte d’entrellat entre estructures socials i acció social a
Virginia Ferreira; 1996, p. 110-116
[8]: Cobo Bedia, Rosa: 1995, p. 54
[9]: Veure, en aquest sentit, l’explicació de Moya (Moya:2003)
[10]: Castells; 1998: p. 216
[11]: El pes proposat no serveix més que de manera indicativa.
24
Resumen
Este estudio pretende poner de manifiesto la situación de desigualdad de la mujer frente
al hombre, a la luz de la teoría del patriarcado que explica la constricción estructural
sobre la mujer en la organización familiar, y social, y la manera en que se entienden e
interpretan las relaciones sociales a la luz de la teoría de las representaciones de género.
Acotamos al contexto español de las últimas décadas, aun cuando se haga alguna
incursión en datos a otros niveles (Cataluña y comarca del Garraf) que nos ubiquen en
la dimensión del problema, y en segundo término acotaremos a uno de los aspectos en
los que se pone de manifiesto esta desigualdad: el desigual acceso a cotas de poder
político de hombres y mujeres.
Realizaremos, así, un análisis comparativo en el tiempo y en el espacio de la situación
de la mujer española respecto de las relaciones de poder en la política y de cómo se
reparte desigualmente la presencia de hombres y de mujeres en los puestos decisionales
relacionados con la esfera pública, con el poder político e institucional y con la
“calidad” de la presencia de la mujer en las organizaciones.
Palabras clave
Desigualdad, mujer, Cataluña, poder político.
Resum
Aquest estudi pretén posar de manifest la situació de desigualtat de la dona enfront
l’home, a la llum de la teoria del patriarcat que palesa la constricció estructural sobre la
dona a l‘organització familiar, i social, i la forma d’entendre i interpretar les relacions
socials a la llum de la teoria de les representacions de gènere. Acotem al context
espanyol de les darreres dècades, encara que es faci alguna incursió amb dades a
d’altres nivells (Catalunya i comarca del Garraf) que ens ubiquin en la dimensió del
problema, i en segon terme acotarem a un dels aspectes en els que es palesa aquesta
desigualtat, el diferent accés a cotes de poder polític de dones i homes.
Realitzarem, així, una anàlisi comparativa en el temps i en l’espai de la situació de la
dona espanyola respecte de les relacions de poder a la política i de com es reparteix
desigualment la presència d’homes i de dones als llocs de decisió relacionats amb
25
l’esfera pública, amb el poder polític i institucional i amb la “qualitat” de la presència de
la dona a les organitzacions.
Paraules clau
Desigualtat, dona, Catalunya, poder polític.
Top Related