1

DONA I PODER POLÍTIC

LA DESIGUALTAT COM A NORMA

Salvador Ferrón Sánchez

Aquest article ha estat realitzat com a base per a la conferència al Consell Comarcal del

Garraf amb motiu del Dia Internacional de la Dona del 2005.

INTRODUCCIÓ

A la investigació social amb freqüència ens trobem amb la necessitat d’utilitzar

tipologies (simplificacions), que no s’ajusten del tot a la realitat que ens envolta, però

que tracten de fer-la comprensible. La societat humana té com a norma la complexitat.

Doncs bé, a efectes d’aquest estudi es pot ressaltar un element que ens permet (i

aconsella) contemplar la dona com un tipus ideal, com un col·lectiu, la desigualtat, que

no la diferencia. Efectivament, amb facilitat trobem que una dona és diferent a una altra,

però aquesta singularitat resulta d’una menor rellevància envers la desigualtat

estructural que la dona presenta respecte de l’home. La relació home-dona a les

societats modernes té com a norma la desigualtat.

Però quina desigualtat? Mentre que quan parlem de diferències ens referim a la

inexistència d’una uniformitat estricta —genitals, per exemple—, la desigualtat es

presenta com una construcció adquirida que guia la discriminació estructural en l’accés

��������������������������� ��

������� ����

http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/ferroncat.pdf nº 25, Febrero 2006

2

als recursos materials i immaterials. Si tractéssim d’especificar a quina àrea o a quin

fenomen concret es palesa aquesta desigualtat, ens veuríem superats amb l’enumeració.

La desigualtat home-dona es presenta com una desigualtat transversal, omnipresent a

tots els àmbits de la vida. La desigualtat impregna tota l’estructura i es presenta a

cadascun dels elements als que ens apropem amb ulls desperts.

No falta qui expliqui aquesta desigualtat en termes biològics com a justificació

funcional per a un suposat ordre social. Tanmateix, com s’ha posat de manifest des de

diferents paradigmes [1], la desigualtat no té res a veure amb la biologia. La desigualtat

es construeix, i es construeix dins una societat que fa desigual el que és diferent. Però

no una desigualtat repartida de forma indiscriminada, no. Fins i tot per a la construcció

de desigualtats, aquest fer més desigual al diferent és més profund quan separa a homes

i dones.

El feminisme va posar de relleu la necessitat de prendre en compte la dimensió de

gènere per explicar la subordinació de la dona a la societat moderna.

Ara com ara, perspectiva de gènere i desigualtat van íntimament lligades. La situació de

la dona, com tractarem de veure a continuació, malgrat els avenços que s’han produït

[2] a les darreres dècades, encara continua presentant importants greuges en termes de

barreres, manca d’oportunitats vitals i subordinació a la quasi totalitat de les vessants

que conformen la vida de les persones.

El model més extensament reconegut al debat sobre de la relació dona-home-societat

explica com, tant les societats més contemporànies com les més arcaiques, s’estructuren

sota principis bàsics que penetren tota l’organització social i que arrelen al sí de la

família. Es tracta de l’ordre patriarcal, caracteritzat per l’autoritat i la dominació

institucionalitzades dels homes sobre les dones i els seus fills dins la unitat familiar,

com a part d’una política sexual, en els termes en que ho defineix Kate Millet.

“L’assignació de l’àmbit privat a les dones i l’àmbit públic als homes apareix, llavors,

com a part d’una política en el sentit weberià de dominació i subordinació.” [3]

Separació i jerarquització que posen a l’home adult per damunt de, i amb autoritat

sobre, la dona i l’home jove. Per a exercir aquesta autoritat, el patriarcat ha de dominar

tota l’organització de la societat, de la producció i el consum, la política, el dret i la

3

cultura. Les relacions interpersonals estan també marcades per la dominació i la

violència que s’originen a la cultura i les institucions del patriarcat. Sense la família

patriarcal, el patriarcat quedaria desemmascarat com una dominació arbitraria i acabaria

essent derrocat per la rebel·lió de “la meitat del cel” mantinguda sotmesa al llarg de la

història [4].

Ara bé, la foto del que succeeix no ha d’amagar les profundes transformacions a tots els

àmbits que ens porten a plantejar-nos la pregunta de si a Espanya l’estructura patriarcal

és la que impera i si és d’esperar que es mantingui en el temps.

Un altre punt de vista, complementari a l’anterior, és el de les representacions de

gènere, a les seves diferents accepcions i modalitats, que es forja a cavall de

l’Antropologia [5] i la Psicologia Social [6] i que ha calat igualment la Sociologia

feminista [7] que acaba per prendre la construcció de gènere com a objecte central de la

seva argumentació i investigació. “La noció de gènere sorgeix a partir de la idea de que

el fet «femení» i el fet «masculí» no són fets naturals o biològics, sinó construccions

culturals. [...] És la manera essencial en què la realitat social s’organitza, es divideix

simbòlicament i es viu empíricament.” [8]

El concepte de representacions de gènere tracta d’explicar d’una manera comprensiva la

forma en què es basteixen les desigualtats que es verifiquen entre homes i dones,

prenent com a base una construcció cultural del sexe i del gènere que conceptualitza el

món viscut com dues esferes que es superposen i a les quals se’ls atribueix

característiques diferenciades relacionades amb altres tants característiques atribuïdes a

la modelització del femení i del masculí. Les representacions de gènere han actuat i

actuen mantenint una constant relació de desigualtat.

Segons Moya, aquest concepte es nodreix dels estereotips com un conjunt estructurat de

creences compartides dins d’una cultura sobre els atributs o característiques que

posseeixen homes i dones [9]. Però és més que això, més que estereotips. És més que

una explicació-simplificació de la realitat. Les representacions de gènere incorporen una

dimensió normatiu-coercitiva. Els individus creiem que les divisions i

conceptualitzacions de gènere són així, naturals, en un procés de naturalització del que

s’ha construït culturalment. En aquest sentit, el concepte d’estereotip es reforça amb la

4

concepció durkheimiana de representacions col·lectives per a formar el concepte de

representacions de gènere.

Amb un esbós, un tant reduït potser, podríem dir que, mentre la teoria del patriarcat

indica qui predominarà sobre qui, qui tindrà l’autoritat, qui estarà acreditat per a prendre

decisions, qui estarà a dalt i qui estarà a baix a qualsevol fenomen al que es manifesti

una estructura jeràrquica, en canvi la teoria de les representacions de gènere

desemmascara què és el que es percebrà normativament com adequat per a cadascú

atenent a la seva dimensió de gènere, quines característiques són assimilables a la dona i

quines a l’home, aniran condicionant quins són els àmbits propis de cada sexe i quines

les qualitats-característiques que cal “esperar”. La teoria del patriarcat es reflectiria en

sentit vertical, mentre que la teoria de les representacions de gènere es palesaria en

sentit horitzontal. La teoria del patriarcat atendria a la dimensió de status social, mentre

la teoria de les representacions de gènere atendria a la dimensió del rol social. Per tant,

atenent aquests supòsits, el que cal esperar és que com més a prop del poder amb més

probabilitat trobarem un home i, d’altra banda, a tasques a les que se’ls assigni

característiques d’autoritat, de rudesa, de poder hi trobarem amb major probabilitat un

home, mentre que a tasques a les que se’ls assigni característiques de tendresa,

sensibilitat, feblesa i que estiguin al voltant de la persona i de la família (en el sentit de

cura) amb major probabilitat hi trobarem una dona. Això quan hi hagi una dona, perquè

un altre dels aspectes que impliquen les teories esmentades és que a l’àmbit públic hi

trobarem amb més facilitat un home, mentre que la dona queda reclosa amb més

probabilitat a l’àmbit privat de la família.

Aquest estudi pretén posar de manifest la situació de desigualtat de la dona enfront

l’home, a la llum de la teoria del patriarcat que palesa la constricció estructural sobre la

dona a l‘organització familiar, i social, i la forma d’entendre i interpretar les relacions

socials a la llum de la teoria de les representacions de gènere. Acotem a una

aproximació a la realitat espanyola de les darreres dècades, encara que es faci alguna

incursió amb dades a d’altres nivells que ens ubiquin en la dimensió del problema a

Espanya, i en segon terme acotarem a un dels aspectes en els que es palesa aquesta

desigualtat, el diferent accés a cotes de poder polític de dones i homes.

5

Realitzarem, així, una anàlisi comparativa en el temps i en l’espai de la situació de la

dona espanyola respecte de les relacions de poder a la política i de com es reparteix

desigualment la presència d’homes i de dones als llocs decisionals relacionats amb

l’esfera pública, amb el poder polític i institucional i amb la “qualitat” de la presència de

la dona a les organitzacions.

NO ENTRA LA DONA A LA CATEGORÍA D’HOMO POLITICUS?

Amb aquest títol tan provocador volem posar de manifest la impossibilitat per a

designar la presència de la dona a l’arena política amb nom propi. És a dir, no existeix

una desinència semblant a la partícula homo que faci referència a la dona. Això és així

perquè encara que el prefix homo significa “de la mateixa classe” i es pretengui utilitzar

en el sentit d’abastar tota la humanitat, el llenguatge ho llisca fins a fer d’homo un

correlat d’hominem (home al llatí) per contraposició a la veu mulierem (dona al llatí)

que, com veiem no té res en comú amb la veu homo.

És més, quan s’utilitzen accepcions que lingüísticament semblen equivalents, no resulta

així, sinó tot el contrari. Parlar de secretari és parlar d’un rol de prestigi. És qui certifica

la “veritat”, qui dóna fe en allò més solemne. És el Secretari de la Presidència, és el

Secretari de l’Ajuntament, és el Secretari de la Junta Rectora. Parlar de secretaria és

parlar d’una ocupació desprestigiada o, en el millor dels casos, subordinada a un cap o a

un director. Parlar de dona política és quasi com parlar de lligams familiars. I no

diguéssim si el terme que s’utilitza és el de “dona pública”. El llenguatge a més de

punyent és esbiaixat i discriminador.

La igualtat política és formal. La llei electoral no limita el dret de la dona a elegir o a

ser elegida com ho pugui fer amb l’home; però, per múltiples vies, allò que es produirà,

a la pràctica, és que la representació de la dona a tots nivells està lluny de ser

paritaria.

El feminisme espanyol incorporat al procés polític de la transició

El feminisme espanyol, més tardà que el feminisme europeu o nord-americà, des dels

seus inicis va estar íntimament lligat a les reivindicacions democràtiques contra la

6

dictadura franquista a l’inici dels anys setanta. Organitzacions polítiques i associacions

feministes es van inter-relacionar amb aquesta lluita des de la clandestinitat. Van ser

aquells inicis els que van propiciar com seria el seu desenvolupament posterior.

Com ens diu Castells: “El Front d’Alliberament de la Dona [...] també va participar a la

lluita per la democràcia, junt a les organitzacions de dones comunistes i socialistes.

Tanmateix, amb l’establiment de la democràcia a Espanya el 1977, i amb l’arribada al

poder del Partit Socialista el 1982, tots els moviments feministes autònoms van

desaparèixer, precisament degut al seu èxit institucional i polític. [...] Moltes activistes

feministes, i sobre tot les del Front d’Alliberament de la Dona, es van incorporar al

Partit Socialista i van ocupar càrrecs directius al Parlament, l’Administració i, en menor

mesura, al Govern” [10].

L’esforç d’aquelles dones va suposar un avenç per a la participació de la dona a les

estructures de l’Estat, cosa impensable uns anys abans. Malgrat tot, i potser degut a la

desactivació del feminisme espanyol, la situació de la dona a la política deixa encara un

ampli marge per a la reivindicació paritaria.

Dona i partits polítics

Encara que cal remarcar el fort impuls a les darreres eleccions generals, les propostes

que hi ha a sobre de la taula en qüestió de paritat fins ara no han donat prou acceptables

resultats respecte de la representació de la dona a les institucions polítiques. En darrer

terme, aquesta paritat descansa en la voluntat dels partits polítics d’incorporarla a les

llistes electorals. Aquí trobem doncs sensibilitats diferents segons els partits. I encara

més, en el millor dels casos, a través de diversos mecanismes, el que succeirà és que, a

la pràctica, la dona no assoleix una quota de poder polític semblant a l’home.

De mentre s’escriu aquest treball, el nou govern sortit de les eleccions generals del 2004

anuncia la presentació d’una nova llei electoral que contempla, entre altres mesures, la

obligatorietat de la paritat a les llistes electorals.

Fent un repàs dels caps de llista electoral pel 2004, trobem que el Partit Popular

presenta un 26,92% de dones per un 21,15% del Partit Socialista Obrer Espanyol. Amb

7

tot, i degut a una major presència de dones a segones i terceres posicions, aquest darrer

partit ha aconseguit una representació d’un 46,3% pel que es refereix a dones al

Congrés dels Diputats. El grup mixt també ha incrementat espectacularment la presència

de la dona en percentatge. En conjunt, la dona està representada amb un 36% a la

Cambra Baixa, amb un clar increment constant del percentatge de diputades.

DONES AL CONGRÉS, PER GRUP PARLAMENTARI (% Dones)

Grups Parlamentaris 2004 2000 1996 1993 1989 1986 1982

TOTAL 36,00 28,29 22,00 15,71 12,86 6,29 4,57

Socialista 46,30 36,80 27,66 17,61 17,14 7,07 6,93

Popular 28,38 25,14 14,29 14,89 10,38 5,95 0,95

Català-CiU 10,00 13,00 25,00 6,00 6,00 6,00 0,00

ERC 12,50 -- -- -- -- -- --

IU 40,00 25,00 33,00 22,00 11,00 -- --

Basc-PNV 14,29 29,00 20,00 0,00 0,00 0,00 12,50

Coalició Canària 20,00 25,00 0,00 0,00 -- -- --

Mixt 60,00 0,00 40,00 20,00 0,00 6,00 0,00

Altres -- -- 100 -- 25,00 20,00 --

CDS -- -- -- -- 0,00 0,00 0,00

Font: Instituto de la Mujer. A partir de dades del Congrés dels Diputats

Al Senat, la representació de dones és més minsa. A la legislatura 2004-2008 hi ha un

percentatge del 25%. A legislatures anteriors també hi ha un diferencial semblant. S’ha

de ressaltar el fet que pel Senat els vots són a les persones. Per tant, aquí juguen dos

factors per damunt de tot: 1) Les persones presentades per els partits polítics i 2) les

representacions de gènere que actuen condicionant el vot.

Com podem veure, a les eleccions al Senat el 2004 trobem que els partits presenten un

29,25% de candidates. Només al 30,92% de les candidatures hi ha presencia d’homes i

dones. De les 273 candidatures al 37,73% hi ha una dona com a primera de la llista. Per

concloure amb les eleccions al Senat cal fer esment que dels 208 senadors elegits a

Catalunya 53 (25,48%) són dones.

8

Eleccions al Senat 2004. Diversos aspectes

Candidats/es

Total Dones % Dones

1706 499 29,25

Candidatures

Total Amb Homes i Dones % Amb Homes i Dones

883 273 30,92

Candidatures Dones com a primeres a les llistes

Total Amb Homes i Dones Dones % Dones

273 103 37,73

Candidatures amb homes i dones

Total Amb Homes i Dones Més votada una dona % Dones

273 107 39,19

Senadors/es electes

Total Dones % Dones

208 53 25,48

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de l’Interior.

Com es conformen les llistes electorals? Cadascuna de les organitzacions polítiques

actua de manera diferent. Caldria investigar amb profunditat aquest aspecte. Tanmateix,

cau fora de l’abast d’aquest estudi. Però allò que es pot esperar és que estigui relacionat

amb quatre factors: 1) el compromís polític-ideològic de cadascun dels partits amb el

concepte de paritat; 2) la distribució per sexe a l’afiliació dels partits polítics; 3) la

distribució per sexe dels òrgans directius dels partits polítics i 4) el pes real segons els

llocs que s’ocupen al sí dels òrgans directius dels partits polítics.

9

AFILIACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS, AMB CINC PARLAMENTARIES/S O MÉS

%(Dones)

2002 2001 1996

Ambdós

sexes % Dones

Ambdós

sexes % Dones

Ambdós

sexes % Dones

PP 632.566 32,76 504.367 29,70

PSOE 484.321 30,00 419.155 28,40 365.445 24,69

IU 67.802 32,00 67.802 29,01 57.000 -

PNV 30.442 34,51 31.830 38,30

CDC 44.002 29,45

CC 6.494 32,58

Font: Instituto de la Mujer. A partir de dades facilitades pels propis partits polítics.

Com podem observar, l’afiliació de dones a diferents partits polítics està al voltant del

30%. En percentatge, va des de la més petita del PSOE, amb un 24,69% al 1996, a la

major del PNV amb un 38,3% al mateix any. A les darreres dades de que disposem

corresponents al 2002, al PSOE s’incrementa la presència de dones afiliades fins arribar

a un 30% i Esquerra Unida comptaria amb un 32% de dones a la seva militància.

Pel que fa la presència de la dona dins els òrgans de direcció dels partits polítics,

s’aprecia un ventall molt més ampli. El PSOE és el partit polític que major proporció de

dones incorpora al seu òrgan de direcció amb un 45,45%, mentre que el PNV és el partit

polític amb menor representació femenina a la direcció política del partit, concretament

un 14,28%. El PP compta amb un 30% de dones a la direcció. A Esquerra Unida la

direcció compta amb un 35,71% de dones.

10

COMPOSICIÓ DE LES DIRECCIONS DE PARTITS POLÍTICS

DISTRIBUCIÓ PER SEXE

Persones a l’òrgan de direcció Pes segons càrrec(*)

Homes Dones % Dones Homes Dones %Dones

PSOE 18 15 45,45 72 59 45,03

ICV 41 23 35,93 90 57 38,77

BNG 9 6 40,00 50 30 37,50

UDC 25 11 30,55 66 35 34,65

IU 18 10 35,71 65 26 28,57

PP 63 27 30,00 142 45 24,06

CDC 42 13 23,63 139 12 23,42

ERC 33 8 19,51 106 32 23,18

PNV 12 2 14,28 21 6 22,22

CC 67 31 31,63 149 31 17,22

Partits de dretes 209 84 28,67 517 129 19,97

Partits d’esquerres 119 62 34,25 383 204 34,75

(*) president/a=primer/a secretari/a=10; secretari/a = amb responsabilitat =5; càrrec entremig

= 3; vocal =1

Font: Elaboració pròpia a partir d’informació publicada a les pàgines web dels partits polítics.

Febrer 2005

Si a més de la presència dins els òrgans de direcció prenem en compte el càrrec que

s’ocupa diferenciant si el lloc és de major o menor responsabilitat, llavors ens trobem

que el pes [11] de la dona és un altre ben diferent. D’un costat, continuaria el PSOE

encapçalant amb un 45,03% del “poder”, dit amb totes les reserves, mentre que a la cua

trobaríem al grup de Coalició Canària amb un 17,22%. El PP baixaria d’un 30% en

quant a la presència fins un 24,06% pel que fa al pes segons el càrrec que ocupen homes

i dones. Casos d’especial rellevància són els grups dins els quals el pes de la dona és

notablement més reduït que la seva presència com serien CC, IU i PP.

11

La dona i els càrrecs polítics a les administracions públiques

Amb anterioritat hem vist la distribució al Congrés per sexe. La màxima representació

de la dona es produeix durant la legislatura 2004 amb un 46,3% de congressistes del

PSOE, pel que fa a grans grups. Veiem ara, els quadres que segueixen la presència de la

dona a les administracions a altres nivells.

Aquest quadre mostra que al 2004 sols el 22,3% dels alts càrrecs de l’Administració de

l’Estat són dones. S’aprecia, tanmateix, el tomb que s’ha produït pel que fa a

l’adjudicació de ministeris i la lleugera pujada a d’altres categories.

DONES I ALTS CÀRRECS DE L’ADMINISTRACIÓ

2002 2004

Dones Homes % Dones Dones Homes % Dones

TOTAL 56 293 16,05 82 286 22,3

PRESIDÈNCIA 0 1 0,00 0 1 0,00

MINISTERIS 3 13 18,75 8 8 50,00

SECRETARÍES

D’ESTAT 1 26 3,70

3 22 12,00

SUBSECRETARÍES 15 54 21,74 16 56 22,22

DIRECCIONS

GENERALS 33 176 15,79

53 174 23,35

ACSR(*) 4 23 14,81 2 28 7,14

(*) Aquest grup està format per alguns Alts Càrrecs d’Ens Públics que són nomenats pel

Govern, encara que no tenen rang administratiu concret.

Font: Instituto de la Mujer. A partir de dades facilitades pel Ministeri de les AA. PP.

El quadre anterior presenta una comparació entre la situació al 2002, amb el govern

anterior, i al 2004 amb el nou govern sorgit de les eleccions generales. Cal remarcar

que, per primera vegada a la història espanyola una dona ocupa una vice-presidència de

govern. Haurem d’esperar si en el futur la voluntat dels partits polítics encarregats de

12

formar govern passen per aquesta forma de divisió del poder. S’ha de dir que al govern

català sorgit de les eleccions autonòmiques del 2003, regit també per tres partits que

defenen la paritat, la presència de la dona és de 5 a 17. Ambdós casos, les carteres

ocupades per homes i dones segueixen tendencialment estereotips de gènere. Sanitat,

Educació, Cultura, Benestar i Família per a dones. Economia, Indústria, Tecnologia,

Treball, Defensa i Interior per a homes. No falten les excepcions. Interior a Catalunya i

Foment a Espanya són carteres ocupades per una dona.

Pel que fa a la composició dels governs de l’Estat del 1975 al 2004, podem veure al

gràfic següent el canvi produït a la presència de la dona com a ministres.

Composició dels governs a Espanya per sexe (1975-2004)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1975

1977

1979

1980

(2)

1981

(2)

1982

(2)

1986

1989

1993

1995

1999

2000

2003

2004

HomesDones

Font: Instituto de la Mujer

13

El número d’escons ocupats per dones

en els diferents Parlaments autonòmics

té una tendència creixent des de la

instauració de l’Espanya de les

autonomies.

Font: Instituto de la Mujer. Dades facilitades pels Parlaments Autonòmics.

Al nivell local, la presència de la dona es resumeix al quadre anterior. El 27,35% són

regidores al 2003 i només un 12,48% d’alcaldies estan presidides per una dona.

DONES EN ELS GOVERNS LOCALS. 2003

REGIDORS/ES ALCALDESES

Ambdós

sexes Dones % Dones Total Alcaldies Dones % Dones

Total 56.501 15.453 27,35 8.084 1.009 12,48

Font: Instituto de la Mujer. A partir de los dades facilitades pel Ministeri d’ AA. PP.

Al nivell europeu, la representació segueix la mateixa tònica. Espanya compta amb un

33,33% de dones al Parlament Europeu, amb una mitjana global de 30,33%. Suècia,

amb un 57,89% és un dels països que tiren amunt la mitjana, mentre que per la part de

baix Xipre i Malta no compten amb cap dona entre els seus representants al Parlament

Europeu.

Dones als Parlaments autonòmics 1983-2004

5,62 6,79

13,9419,58

29,47

35,9735,3

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1983 1987 1991 1995 1999 2003 2004

%D

ones

14

DONES EN EL PARLAMENTO EUROPEO. Any 2004

escons Dones % Dones escons Dones % Dones

EUROPA 15 732 222 30,33 AUSTRIA 18 7 38,89

BÈLGICA 24 7 29,17 FINLANDIA 14 5 35,71

DINAMARCA 14 5 35,71 SUECIA 19 11 57,89

FRANCIA 78 34 43,59 REP. XECA 24 5 20,83

ALEMANIA 99 31 31,31 ESTONIA 6 2 33,33

GRAN

BRETANYA 78 19 24,36 XIPRE 6 0 0,00

GRÈCIA 24 7 29,17 LITUANIA 13 5 38,46

IRLANDA 13 5 38,46 LETONIA 9 2 22,22

ITALIA 78 15 19,23 HUNGRIA 24 8 33,33

LUXEMBURG 6 3 50,00 MALTA 5 0 0,00

HOLANDA 27 12 44,44 POLONIA 54 7 12,96

PORTUGAL 24 6 25,00 ESLOVENIA 7 3 42,86

ESPANYA 54 18 33,33 ESLOVAQUIA 14 5 35,71

Font: Instituto de la Mujer. A partir de les dades aportades per l’Oficina a Espanya del Parlament

Europeu.

Pel que fa a Catalunya, la situació no es pot dir que sigui millor, sinó que, pel contrari,

la representació femenina a les institucions de poder polític és encara més petita. Al

Parlament de Catalunya, les parlamentàries han passat del 14,8% de la legislatura 1992-

1995 a un 30,4% a la legislatura 2003-2007, tot i tenint en compte que al conjunt de

l’Estat el percentatge és d’un 35,97% de mitjana de dones als Parlaments autonòmics.

15

Parlament de Catalunya

14,8 16,327,4 30,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Legislatura1992-1995

Legislatura1995-1999

Legislatura1999-2003

Legislatura2003-2007

% Homes

% Dones

Font: Institut de la Dona a Catalunya

Quant al percentatge de dones que ocupen escons a les corporacions local catalanes,

s’ha passat del 12,7% a la legislatura 1991-1995 a doblar-se a la legislatura 2003-2007

amb un 23,3% de regidores per un 27,35% de mitjana a Espanya.

Regidores electes a Catalunya

12,7 13,8 17,7 23,3

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Legislatura1991-1995

Legislatura1995-1999

Legislatura1999-2003

Legislatura2003-2007

% Homes

% Dones

Font: Institut de la Dona a Catalunya

16

En apropar-nos a les xifres de la representació de les dones com a alcaldesses als

ajuntaments de Catalunya, podem constatar el fet generalitzat de la baixa presència de

dones a les alcaldies encara que s’ha més que duplicat des de la legislatura 1991-1995 a

la legislatura 2003-2007, passant d’un 4 a un 10,1%.

Alcaldesses a Catalunya

4 5,2 6,9 10,10%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Legislatura1991-1995

Legislatura1995-1999

Legislatura1999-2003

Legislatura2003-2007

% Homes

% Dones

Font: Institut de la Dona a Catalunya

Per concloure la revisió de les dades, mirarem les dades dels càrrecs polítics al Garraf.

A la taula següent veiem quines àrees dels governs locals de la comarca del Garraf estan

dirigides per dones. Bàsicament es pot dir que, com cabria esperar, segueixen

estereotips de gènere. Se’n surten casos aïllats de Governació i Recursos humans que,

característicament són assignades a homes. Però, a tot arreu, Benestar Social, Educació,

Joventut, Gent Gran, Sanitat i Cultura són uns “clàssics” característicament assignats a

dones.

17

Governs locals al Garraf. Legislatura 2003-2007

Municipi Àrees ocupades per dones

Núm. Regidors/

es al govern

Núm. Dones al govern

% Dones al govern

Canyelles 1 Governació. Gent gran i Festes 2 Promoció econòmica i Treball 3 Benestar Social. Sanitat i Cooperació

8 3 37,50

Cubelles 1 Educació i Joventut 2 Urbanisme i Planejament i Medi Ambient

8 2 25,00

Olivella 5 0 0,00 Sant Pere de Ribes 1 Urbanisme. Planejament i

promoció de la ciutat 2 Hisenda. Organització. Mitjans de comunicació i cooperació internacional 3 Benestar Social de les Roquetes i Recursos Humans 4 Benestar Social de Ribes 5 Formació a les Roquetes

12 5 41,67

Sitges 1 Cultura i Educació 2 Comerç i Consum. Serveis a les persones i Sanitat 3 Recursos Humans. Hisenda. Organització i Serveis Generals 4 Igualtat de Gènere

14 4 28,57

Vilanova i la Geltrú 1 Sense adscripció (3ª Tinència d’alcalde) 2 Gent Gran. Equitat, Infància i Adolescència 3 Sanitat 4 Esports i Joventut

14 4 28,57

Font: Servei d’informació d’Administració Local: MuniCat.

Un altre aspecte al ressaltar de les dades anteriors són els percentatges de participació de

les dones als governs locals del Garraf. Trobem que a Sant Pere de Ribes s’arriba a una

quasi paritat amb un 41,67%, mentre que a l’altre extrem a Olivella no hi ha cap dona al

govern (com veurem més tard, a Olivella no hi ha cap dona al Ple de l’ajuntament).

Canyelles compta amb un 37,5% de dones al govern. Sitges i Vilanova i la Geltrú

18

presenten la mateixa proporció amb un 28,57% mentre que a Cubelles un 25% de les

persones que composen el govern local són dones.

Si en comptes de mirar-ho des del punt de vista dels governs locals ho mirem com a

composició del Ple, a la legislatura 2003-207, el major percentatge de regidores al

consistori correspon a Cubelles amb un 38,46% mentre que a Olivella no hi ha

representació femenina al Ple de l’ajuntament. En conjunt, la mitjana de dones regidores

al Garraf presenta un major percentatge (30%) que a Catalunya (23,3%) i a Espanya

(27,5%). Pel contrari, mentre que a Espanya el percentatge d’alcaldesses és d’un

12,48% i un 10,1% a Catalunya, trobem que a tots els municipis de la comarca

l’alcaldia està presidida per un home.

Càrrecs electes al Garraf. Legislatura 2003-2007

Alcalde/President Regidors/es

Homes Dones Homes Dones % Dones

Tot el Garraf 6 0 70 30 30,00

Canyelles 1 0 7 4 36,36

Cubelles 1 0 8 5 38,46

Olivella 1 0 9 0 0,00

Sant Pere de Ribes 1 0 14 7 33,33

Sitges 1 0 15 6 28,57

Vilanova i la Geltrú 1 0 17 8 32,00

Consell Comarcal 1 0 20 5 20,00

Font: Servei d’informació d’Administració Local: MuniCat.

Pel que fa al Consell Comarcal del Garraf, amb la transformació de la representació dels

càrrecs electes la dona redueix la seva presència i, si a nivell de regidores el percentatge

de dones al Garraf és d’un 30%, al Consell Comarcal el percentatge de conselleres és

del 20%.

D’altra banda, cal remarcar pel que fa aquest estudi, que de les cinc Comissions

informatives en què s’estructura l’activitat del Consell, només una està presidida per

19

una dona, mentre que a les altres quatre hi ha al capdavant un home. Cal afegir, com no,

que la Comissió presidida per una dona porta com a títol “Comissió Informativa de

Serveis Socials, Sanitat i Cooperació” i té com a tasques principals l’atenció primària,

serveis especialitzats, col·lectius desfavorits, dona, pla d’immigració, gent gran, sanitat i

cooperació.

DISCUSIONS FINALS

No volem concloure aquest treball sense reconèixer que es tracta d’un treball preliminar

i que caldria, però, afegir noves dimensions com ara la classe, la edat o la formació amb

una anàlisi conjunta de la relació dona-home-poder polític. Preguntes com si existeix

una influència de la variable classe a la distribució de la representació de la dona al

poder polític, dins del col·lectiu de la dona i comparativament amb l’home. ¿Hi ha

relació entre la classe a la que pertanyen les dones que formen part de la política activa i

la quota de poder polític que assoleixen? ¿Hi ha relació entre el fet de formar part o no

de la política activa i les cohorts per edat? A la política activa, són més joves les dones

que els homes? Per a formar part dels aparells dels partits, se’ls demana una qualificació

més gran pel fet de ser dona? I per anar a les llistes electorals? ¿Necessiten les dones

“demostrar” una major preparació que l’home i millors credencials formatives per

arribar al mateix —o pitjor- status polític? Aquestes i d’altres preguntes obren la

necessitat de continuar analitzant la qüestió de la desigualtat home-dona respecte del

poder polític.

Com hem pogut veure, les dades posen de manifest dues qüestions d’interès. D’una

banda podem dir que la representació de la dona a les institucions de poder polític, a tots

els nivells, és més reduïda que la de l’home, arribant a la seva màxima diferència quan

es tracta dels alcaldes i alcaldesses. L’altre aspecte a remarcar esdevé de l’increment

important que la presència de la dona ha experimentat al llarg dels darrers anys. En

aquest cas, cal ressaltar la paritat a la que s’ha arribat al més alt nivell amb el govern del

Partit Socialista Obrer Espanyol.

Tal com cabia esperar, si prenem en compte a teoria del patriarcat, el fet que la dona

tingui “adjudicat” l’àmbit familiar coarta la seva participació política per dues vies.

Una, perquè la seva “responsabilitat principal” no li deixarà ni temps ni ganes per

20

activitats polítiques —i menys si treballa també com assalariada, la qual cosa agreuja el

problema—. I dos, perquè la política es presenta com “cosa d’homes”. Ambdues

barreres actuaran conjuntament desanimant la dona a participar de ple dels processos

polítics. Cal molta força de voluntat i molt d’empenta i patir molt i, de vegades, inclòs

renunciar a la família per a superar tots els entrebancs que avui per avui encara pateix la

dona.

Encara que es pot dir que existeix una igualtat formal, és clar que la dona es troba

“atrapada” pel fet que se li assigna la responsabilitat familiar, la qual cosa dificulta, si

no impossibilita, la seva participació activa a les organitzacions i institucions polítiques.

De fet, si fem una ullada a l’àmbit que la presència de la dona és millor, el cas del

govern de l’Estat amb un 50% de dones, veiem que, paral·lelament, mentre que els

ministres són majoritàriament casats amb un bon nombre de fills, a les ministres trobem

que la meitat no estan casades i tenen un o cap fill. És a dir, les condicions de partida

són ben diferents per a homes i per a dones. La qual cosa justificaria, per si sola, la

discriminació positiva.

Més enllà, l’àmbit públic queda reservat en major mesura per l’home mentre que la

dona es queda com a titular de l’àmbit privat de la família. De la mateixa manera, com

més prestigi tingui un lloc, més veiem que és ocupat per un home. I, per acabar

d’adobar-ho, amb molta facilitat trobem que, tal com ho exposa la teoria de les

representacions de gènere, quan hi ha presència de dones aquestes ocupen àrees amb

suposades “característiques” femenines.

Una major capacitat de “negociació” de la dona, amb un canvi a l’estructura familiar,

que es reflecteixen a una major presència de la dona a l’àmbit públic, i una nova manera

d’entendre el rol que juguen tant l’home com la dona dins i fora de la família que re

equilibrin les posicions de poder són elements clau per e una veritable igualtat al poder

polític.

L’increment de la participació femenina a les activitats productives és un fenomen

d’abast universal que està augmentant el poder de negociació de les dones enfront els

homes i soscavant el domini d’aquests com a principals proveïdors materials de la

família.

21

D’altra banda, els “patrons” familiars estan canviant de manera notable. Els moviments

de gais i de lesbianes estan posant en entredit la parella heterosexual com a norma, i

l’afermament dels nous models familiars, amb un creixement important de les famílies

unipersonals i mono-parentals amb una dona com a cap de família, palesen la tendència

al declivi del model patriarcal, posat de relleu, aquest declivi, alhora, per l’increment de

la participació de la dona del poder polític. I, per tant, es pot dir que són elements que es

reforcen i interactuen.

La reivindicació de la paritat a tots els àmbits del poder polític amb una visió que

destaqui la importància de la activitat, l’esforç i els interessos humans en els processos

de canvi social reclama la necessitat d’un feminisme crític que no estigui mediat pels

partits polítics i que incorpori tant a dones com a homes.

L’ésser humà és, en gran mesura, fruit de la seva pròpia creació. La natura juga un

paper primordial en quant a l’existència, però acaba per ser un paper accessori pel que

fa al concepte d’ésser humà que transcendeix la pura animalitat. És nostra

responsabilitat que sapiguem construir un món de dones i homes lliures i amb igualtat.

22

BIBLIOGRAFÍA

ARNOT, Madeleine. “Feminismo y educación democrática”. En VVAA. Política,

educación y sociedad. Vol. I. Madrid: Editorial Morata- Paideia. 1995.

BECK, Ulrich; Elisabeth BECK-GERNSHEIM. 2001. El normal caos de amor. Las

nuevas formas de la relación amorosa, Barcelona: El Roure.

BRULLET I TENAS, Cristina. “Roles e identidades de género: una construcción

social”, en María Antonia García de León, Félix Ortega i María Luisa García de

Cortázar, (comps.), Sociología de les mujeres españolas, Madrid: Ed. Complutense, pp.

273-308. 1996.

CASTELLS, Manuel. “El fin del patriarcado: movimientos sociales, familia y

sexualidad en la era de la información”, en Castells, La era de la información

(Economía, sociedad y cultura). Madrid: Alianza. 1998.

COBO BEDIA, Rosa. “Género”, en Celia Amorós, directora, 10 palabras clave sobre

MUJER. Estella: Editorial Verbo Divino. 1995.

GIDDENS, Anthony. Sociología. Madrid: Alianza Universitat. 2001.

MOLINA PETIT, Cristina. “Ilustración”, en Celia Amorós, directora, 10 palabras clave

sobre MUJER. Estella: Editorial Verbo Divino. 1995.

MOYA, M.: “El análisis psicosocial del género“. En Estudios de Psicología social;

Morales Domínguez, J. F. y Huici Casal, Carmen. UNED. Madrid, 2003

PULEO, Alicia H. “Patriarcado”, en Celia Amorós, directora, 10 palabras clave sobre

MUJER. Estella: Editorial Verbo Divino. 1995.

VOGEL-POLSKY, Eliane. “Democracia paritaria en Europa”, en Mariagrazia Rossilli

(coord.), Políticas de género en la Unión Europea. Madrid: Narcea. 2001.

23

NOTES

[1]: Des de la Sociologia feminista fins la Psicologia Social passant per l’Antropologia

Social, s’han ocupat d’aquesta qüestió.

[2]: Quan diem que s’han produït no es pretén significar que hagi ocorregut per art de

màgia. Ha estat un procés llarg, ardu i dur, no mancat de conflicte.

[3]: Alicia H. Puleo; 1995: p.23

[4]: Castells; 1998: p. 159

[5]: Amb una tradició que arrenca amb Margaret Mead i la divisió sexual del treball des

de la perspectiva antropològica. Amb autors i autores com Maurice Godelier, Gayle

Rubin, Anastasia Téllez o Dolors Comas, entre altres, es pot rastrejar a prop de la

concepció de les representacions de gènere.

[6]: Serge Moscovici re elabora la proposta de Durkheim sobre les representacions

col·lectives i construeix el concepte de representacions socials.

[7]: Veure, en aquest sentit, l’epígraf dedicat a les teories de les relacions socials de

sexe i de la identitat com a concepte d’entrellat entre estructures socials i acció social a

Virginia Ferreira; 1996, p. 110-116

[8]: Cobo Bedia, Rosa: 1995, p. 54

[9]: Veure, en aquest sentit, l’explicació de Moya (Moya:2003)

[10]: Castells; 1998: p. 216

[11]: El pes proposat no serveix més que de manera indicativa.

24

Resumen

Este estudio pretende poner de manifiesto la situación de desigualdad de la mujer frente

al hombre, a la luz de la teoría del patriarcado que explica la constricción estructural

sobre la mujer en la organización familiar, y social, y la manera en que se entienden e

interpretan las relaciones sociales a la luz de la teoría de las representaciones de género.

Acotamos al contexto español de las últimas décadas, aun cuando se haga alguna

incursión en datos a otros niveles (Cataluña y comarca del Garraf) que nos ubiquen en

la dimensión del problema, y en segundo término acotaremos a uno de los aspectos en

los que se pone de manifiesto esta desigualdad: el desigual acceso a cotas de poder

político de hombres y mujeres.

Realizaremos, así, un análisis comparativo en el tiempo y en el espacio de la situación

de la mujer española respecto de las relaciones de poder en la política y de cómo se

reparte desigualmente la presencia de hombres y de mujeres en los puestos decisionales

relacionados con la esfera pública, con el poder político e institucional y con la

“calidad” de la presencia de la mujer en las organizaciones.

Palabras clave

Desigualdad, mujer, Cataluña, poder político.

Resum

Aquest estudi pretén posar de manifest la situació de desigualtat de la dona enfront

l’home, a la llum de la teoria del patriarcat que palesa la constricció estructural sobre la

dona a l‘organització familiar, i social, i la forma d’entendre i interpretar les relacions

socials a la llum de la teoria de les representacions de gènere. Acotem al context

espanyol de les darreres dècades, encara que es faci alguna incursió amb dades a

d’altres nivells (Catalunya i comarca del Garraf) que ens ubiquin en la dimensió del

problema, i en segon terme acotarem a un dels aspectes en els que es palesa aquesta

desigualtat, el diferent accés a cotes de poder polític de dones i homes.

Realitzarem, així, una anàlisi comparativa en el temps i en l’espai de la situació de la

dona espanyola respecte de les relacions de poder a la política i de com es reparteix

desigualment la presència d’homes i de dones als llocs de decisió relacionats amb

25

l’esfera pública, amb el poder polític i institucional i amb la “qualitat” de la presència de

la dona a les organitzacions.

Paraules clau

Desigualtat, dona, Catalunya, poder polític.