Fase 2Estudi i anlisi de l'entorn, el sector i la competncia

EN QU CONSISTEIX UN ESTUDI DE MERCATL'objectiu de fer un estudi de mercat, s principalment el d'investigar l'entorn del nostre projecte empresarial. Estudiar i analitzar tot all que pugui afectar positiva o negativament al nostre negoci. Hem segmentat aquest estudi en tres grans blocs: - Anlisi dels factors externs: on analitzarem l'entorn econmic que ens envolta actualment, les noves tecnologies del mercat actual i com podem collaborar a la societat amb els factors ecolgics i culturals, amb el nostre producte. - Anlisi dels factors interns: bsicament ens ajudar a aclarir exactament qu volem vendre, qu volem fabricar, s a dir, qu oferirem. Tamb estudiarem les amenaces que ens envolten, per tamb les oportunitats. I finalment quina estratgia ser la nostra per diferenciar-nos dels altres. - Anlisi del sector i competncia: farem una recopilaci de les empreses que hi ha dins el nostre sector, quina s exactament la seva activitat o servei, qu ofereixen i qu fan. Tamb analitzarem com ha evolucionat tot el relacionat amb les llepolies, per sobretot centrant-mos amb les diettiques. On muntarem el nostre negoci, i quines seran ms o manco les nostres despeses per saber la inversi inicial. Hem acordat entre els tres companys, fer una part cada un. La primera part, s'encarregar na M Antnia Florit, la segona na M Antnia Llodr i la darrera part, n'Alberto.

1. ANLISI DELS FACTORS EXTERNS1.1.Entorn polticPer la creaci del nostre projecte, no ens s de gaire ajuda saber quin partit poltic governa. Per si que ens afecta la presa de decisions que aquest fa, com per exemple les preses per l'actual govern, durant el 2012, com s la pujada de l'IVA, la pujada d'impostos, les retallades en educaci, sanitat,... aix fa que es generi ms crisi encara, i que disminueixi la quantitat de possibles clients potencials. Generalment, la poltica de dretes, tendeix a afavorir a les empreses, rebaixant els impostos directes, i augmentant els indirectes, a conseqncia d'aix, fa que disminueixin el nombre de clients, bsicament degut a la pujada de preus. En el nostre cas, ens perjudicar ms que no ens beneficiar, ja que la nostra s una petita i mitjana empresa.

1.2.Entorn econmicDegut a la crisi que estam passant actualment, l'entorn econmic s bastant negatiu. La taxa d'atur no deixa de d'augmentar, actualment es troba per damunt del 25% i no es creen nous llocs de treball. Aqu tenim un grfic tret de l'Institut Nacional d'Estadstica, on reflexa l'elevada taxa del tercer trimestre del 2012, que ja supera el 25% de poblaci activa en atur.

1.3.Factors socioculturalsEn quant als factors sociocultural s'han de tenir amb compte els estils de vida, la cultural, la demografia, la distribuci i la renda, entre altres coses. s un factor molt important estudiar l'entorn i la gent per determinar si la nostra activitat podr tenir un futur a la zona que hem elegit, sempre tenint em compte que cada pic s'ha d'anar actualitzant als diferents estils de vida. La moda actual s la d'adquirir productes light, ecolgics, 100% naturals, etc. Cada vegada hi ha ms casos de nins i nines, afectats per alguna malaltia nutricional alimentria, com per exemple els diabtics i/o celacs. Llavors, el primer que els eliminen de la seva dieta sn tots els tipus de llepolies. Aqu a Mallorca no hi ha cap empresa dedicada a fabricar llepolies diettiques, si que hi ha empreses comercials, majoritriament grans superfcies, que compren a la pennsula i venen aqu. Per nosaltres, ens dedicarem exclusivament al sector de les llepolies diettiques, llavors, en centrarem amb tot tipus d'aquests dolos, i repartirem i facilitarem la compra d'aquests productes. Principalment es tracta d'oferir un aliment difcil de trobar pel sector dels diabtics i/o celacs. Molts pocs sectors de la indstria alimentria s'acosten al que seria una dieta sana i equilibrada, ja que quasi tot cont additius i condiments qumics, que s'allunyen del

que seria un aliment saludable 100%. Dins tot el mn de les dietes saludables, hi figuren les llepolies, des de un punt de vista negatiu, ja que no ho sn gens saludables, per que a poc a poc, s'han anat creant un lloc dins les dietes equilibrades, ja que es fabriquen amb propietats ms saludables, i fins hi tot ja n'hi ha sense sucre i gluten.

1.4.Entorn ecolgicLes nostres llepolies estaran fabricades amb productes 100% naturals, sense additius, ni colorants, ni conservants, sempre que es pugui utilitzarem fruita natural. A continuaci realitzarem un quadre comparatiu on s'informa de tots els components i additius de les llepolies industrials i casolanes.

LLEPOLIES INDUSTRIALS

LLEPOLIES CASOLANES

Sacarosa, xarop de glucosa, cid ctric, cid lctic, Fruita, sucre o edulcorant i gelatina cid tartric, dextrosa, fructosa, tartracina3 (E102)*, groc de quinolina (E-104), groc ataronjat S3 (E-110), azorrubina (E-122), vermell cochinilla3 A (E-124)*, roig allura3 AC (E-129), blau patent V (E131)

*La tactracina, s un component intolerant per a persones asmtiques, allrgiques a l'aspirina. http://es.wikipedia.org/wiki/Tartracina *El vermell cochinilla s'extreu d'un insecte, ms informaci a http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cido_carm%C3%ADnico#La_cochinilla

Intentarem oferir les llepolies amb paquets reutilitzables de cartr, bosses de paper, s a dir, intentant no utilitzar plstics o materials difcils de reciclar. Per estam pensant en oferir envasos de plstic, per que puguin ser reutilitzables, que no acabin a les deixalles, com la majoria d'envasos d'aliments.

1.5.Entorn tecnolgicCada vegada hi ha ms maquinria que fa la feina que fins ara desenvolupaven treballadors, la facilita i millora els procediments de la nostra empresa, fent que es redueixin els costos de producci, per alhora fa que disminueixi la m d'obra, i amb aix l'augment de l'atur. Un altre avan tecnolgic molt important per la societat actual s l'Internet, que ens proporciona ajuda de carcter publicitari, tamb podem realitzar comandes a provedors, comandes de clients, fer enquestes per estudiar quins productes agraden ms, etc.

1.6.Entorn jurdicLa normativa per la qual ens regirem ser el Reial Decret 348/2011, de l'11 de mar, pel que s'aprova la norma de qualitat de caramels i llepolies en general. Aquesta llei, regula l'elaboraci de llepolies, i la seva distribuci. El decret que ens servir per si utilitzam colorants, cosa que en principi no farem, ja que fabricarem de manera casolana, amb productes naturals, s el Reial Decret 1465/2009, del 18 de setembre, pel que s'estableixen les normes d'identitat i puresa dels colorants utilitzats en els productes alimentaris. En canvi per a la venda de la llepolies diettiques, necessitarem el Reial Decret 956/2002, del 13 de setembre, pel que s'aproven las substncies que poden afegir-se per a fins de nutrici especfics en els preparats alimentaris destinats a una alimentaci especial. I en temes d'elaboraci, es regula al Reial Decret 2685/1976, del 16 d'octubre del 1976, pel que s'aprova la reglamentaci tcnica-sanitria per l'elaboraci, circulaci i comer de preparats alimentaris per rgims diettics i/o especials. Ha sortit un nou reglament, pendent d'aprovaci de la Uni Europea, on s'exigir que tots els productes portin la informaci alimentria per el consumidors. Aquest reglament regular l'etiquetatge nutricional europeu, i inclour les calories, el contingut del sal, sucre i derivats, grasses, etc. Encara no est clar, si ser obligatori per a la venda dels productes a granel. Si no s'arriba a un acord, ser cada Estat membre qui s'encarregui d'elegir quins productes portaran o no, aquesta informaci.

2. ANLISI DELS FACTORS INTERNS2.1. Que volem muntar?Desprs d'estudiar totes les possibles idees de negoci que ens van sorgir i seleccionada la nostra proposta de negoci, hem analitzat i valorat la influncia que pugui tenir, tant amb avantatges com amb inconvenients, i hem optat per realitzar la tenda/fbrica de llepolies casolanes especialitzada en productes per diabtics i celacs. Pensam que pot tenir expectatives de futur ja que degut a qu cada cop hi ha ms nens amb malalties nutricionals alimentries, els seus pares i mares faran el possible per satisfer el desig dels seus fills, a part creim que no hi ha cap tenda de negoci especialitzada a la zona. Per oferir el nostre producte, utilitzarem tota classe d'envasos, els materials dels qual seran reutilitzables. Tot i que, hem pensat envasar les nostres llepolies en pots de plstic dur o vidre, i donar la possibilitat de rellenar de nou els envasos ja adquirits, i aix estalviar el preu de l'envs.

2.2. Amenaces Complir amb la normativa i la legislaci que afecta a la nostra activitat. Actualment hi ha moltes empreses que es dediquen a la venda de llepolies i altres dolos. Competir amb els preus que ofereixen les grans superfcies, degut a las grans comandes i als descomptes de rpels per volum de compres.

2.3. Oportunitats Oferirem tota classe de llepolies diettiques principalment per diabtics i celacs. Fabricarem llepolies casolanes amb productes naturals. Les nostres llepolies seran sense sucre i amb poques calories. Utilitzarem envasos ecolgics, que es podran reutilitzar.

2.4. Estratgies a seguir A ms, personalitzarem les etiquetes dels nostres envasos, segons els esdeveniments, poques de l'any (Nadal, Sant Antoni, San Valent, etc.), tamb realitzarem comandes d'empreses que vulguin fer publicitat, obsequiant gratutament, capsetes de llepolies amb el seu logotip, i tamb per a festes particulars, com per exemple comunions, bodes, aniversaris, etc. Crearem una pgina web amb la informaci de la nostra activitat, per intentar que els nostres clients coneguin tots els productes dels que disposam i que d'aquesta manera tornin a adquirir-los. Publicitat i propaganda a diversos mitjans de comunicaci (diaris, revistes, xarxes socials..) o a empreses,mitjanant targetes, on venguin llepolies (bars d'instituts, centres d'ocis infantils,...). Participar a fires locals per donar a conixer el nostre producte. Per reduir despeses, ens encarregarem de l'elaboraci del producte i la comptabilitat i els diversos trmits de la nostra empresa. S'intentaran establir uns preus raonables. Encara que no estigui aprovada la normativa europea sobre l'etiquetatge dels productes a granel, nosaltres informarem sobre els valors nutricionals de les nostres llepolies casolanes.

3. ANLISI DEL SECTOR I COMPETNCIA3.1. IDENTIFICACI DEL SECTORAl web www.cnae.com, hem analitzat a quin sector es troba la nostra activitat, com a resultat dir que ens trobarem dins el grup C, amb els segents subgrups: Subgrup 1082 Fabricaci de cacao, xocolate i productes de confiteria. Subgrup 1086 Elaboraci de preparats i aliments diettics. Subgrup 4724 Petit comer de pa, confiteria i pastisseria a establiments especialitzats. Nosaltres fabricarem de manera casolana, s a dir, sense additius, ni colorants, ni conservants i la resta de productes qumics. Tamb ens especialitzarem amb llepolies diettiques, i a part vendrem productes no elaborats per nosaltres.

3.2. CONCENTRACI DEL SECTORLa concentraci del sector a les Illes Balears en quan a fabricaci de llepolies s inexistent, ja qu les empreses que hi ha a les illes, no produeixen, noms distribueixen. Els productes que venen, sn fabricats a la pennsula per grans empreses o tamb importats d'altres pasos, com Frana i/o Itlia.

3.3. EVOLUCI DEL SECTORLes llepolies varen nixer de la necessitat de les persones a trobar un aliment que aports energia a llarga durada, per a produir aquest aliment varen ajuntar ingredients com la fruita, els cereals i la mel que els donava un gust prou atractiu. Les primeres llepolies sn originals de la ndia, que s el lloc d'elaboraci per primera vegada del sucre, per els egipcis ja preparaven caramels amb mel i fruita i fins i tot els donaven forma. Durant molt de temps, la canya de mel es va utilitzar en tcniques productives per la confiteria, per el seu consum era redut ja que era considerat un article de luxe. Va ser al 1850 a Estats Units, quan s'inici la producci de caramels i llepolies, per a Espanya no arribaren fins al 1930. Al llarg del temps les matries primeres, la maquinria i la investigaci, han fet que es modernitzi el sector dels dol i les llepolies en general. Aix fa qu disminueixin els costos cada vegada ms. A l'actualitat, les grans multinacionals, dirigeixen les seves estratgies a una producci en lnia de productes sense sucre, i aix expandir-se entre els consumidors adults i no dedicar-se exclusivament al sector infantil.

D'aqu ve la nostra idea del projecte, la fabricaci de llepolies casolanes sense sucre i sense gluten, per qu cada vegada es troben ms casos de diabtics i celacs. Per no ens limitarem a la fabricaci de les llepolies casolanes, tamb vendrem productes sense modificar el seu procs productiu. El nostre objectiu principal, s la satisfacci dels nostres consumidors.

3.4. POSICI COMERCIALHem decidit muntar el nostre negoci al municipi de Sineu, per diverses raons. La principal s per la situaci d'aquest poble, que es troba just al centre de Mallorca, d'on podrem realitzar i repartir les comandes amb major rapidesa, ja que cada dia de la setmana la dedicarem a una zona de l'illa, i sempre des del mateix punt de partida, el centre. Una de les altres raons, s el constant augment de la poblaci durant els ltims anys. S'han creat moltssims habitatges nous, i a poc a poc s'estan emplenant de famlies provinents de molts indrets de l'illa, i tamb d'altres indrets. Degut a la crisi, la venda d'habitatges nous, ha quedat una mica aturada, per s'espera que durant els propers anys, aix vagi millorant. El preu del lloguer dels locals comercials, era un altre obstacle, ja que a les grans ciutats, aquests sn molt elevats, ms o menys entre 1000 i 1500, per un locals d'entre 100 i 300m2. Tot i qu, aquests preus han disminut molt durant els ltims anys, degut a la crisi. Llavors, trobar un local a bon preu, i en bones condicions a una ciutat, era una mica difcil. La soluci, cercar un local a un poble. Encara no sabem quin tipus de local necessitam, encara hem de fer l'estudi, per veure quants de metres seran necessaris per muntar el nostre negoci. Ja tenim una idea de a quina zona ens volem installar, ja que el ms de setembre del 2012 s'inaugur una nova escola d'ensenyana primria, el CEIP Rodamilans, degut a que el CP Sa Quintana era molt vell, i a ms s'havia quedat petit, a conseqncia de l'augment de natalitat de nins i nines al poble. Mapa de la zona de Sineu, on volem ubicar el nostre negoci.

La zona on han construt aquest collegi, no es troba al centre, per t molt bon accs, i moltes empreses s'installen all, ja que s ple de locals comercials nous a estrenar, i sobretot a molt bon preu, ja que oscillen els 600, amb una mitja d'entre 100 i 200m2.

3.5. ASPECTES ECONMICSDespeses aproximades per dur a terme la nostra activitat: SALARIS: per poder dur a terme l'inici de la nostra activitat, establirem per a cada un de nosaltres, el salari mnim interprofessional que actualment es troba en 641,40 euros mensuals*, fins a obtenir uns beneficis que puguin ser repartits i d'aquesta forma poder pujar els nostres sous. SALARI: 641,40 euros multiplicat pels 3 socis. LLOGUER DEL LOCAL: 600 euros. ELECTRICITAT: 200 euros aproximadament. AIGUA: 60 euros aproximadament. MOBILIARI: 4000 euros aproximadament. MAQUINRIA: 2500 euros aproximadament. MATERIALS: 500 euros aproximadament ALTRES DESPESES: 1000 euros aproximadament.

salari lloguer del local electricitat aigua

mobiliari maquinri a materials altres despeses

*El salari mnim interprofessional, queda fixat en 21.38 euros/dia o 641,40 euros/mes, segons estigui fixat per dies o per mesos. Informaci obtinguda de la web http://www.salariominimo.es/

3.6. ASPECTES FINANCERSFent el recompte de les despeses, haurem de fer una inversi inicial d'uns 12000 euros aproximadament, per cobrir les despeses del primer any. Deim aproximadament, per qu durant el projecte, aquestes xifres podrien variar. Llavors, la inversi inicial exacta, la decidirem ms endavant. Farem una aportaci de 4000 euros cada soci, sense cap tipus d'intervenci d'entitats bancries. Amb aquestes quantitats podrem comenar la nostra empresa. Hem inflat una mica la inversi inicial, per si de cas tengussim alguna despesa extraordinria, durant el primer exercici.

3.7. ANLISI DE LA COMPETNCIA DE LES EMPRESES DEL SECTOR3.7.1. Principals empreses de la competncia A travs de la pgina web http://www.europages.es/, hem fet una selecci de les empreses fabricants de llepolies a Espanya. Alguns fabricants majoristes i altres noms provedors, que importen els seus productes i els distribueixen, sense procs de fabricaci. Alguns s'han descartat, per ser fabricants noms de torr, i d'altres per fabricar joguines que a dins contenguin llepolies, sense especificar si les fabriquen ells o no. Tamb ens ha servit d'ajuda la web http://www.proveedores.com, per la recerca de provedors. LA GLORIA Avinguda Juan Carlos I s/n 14520, Fernan Nuez, Cordoba Tel.: 957 38 00 85 http://www.personalizadoslagloria.com

DULCEPLUS GOLOSINAS, SA Ctra. de Abanilla, km 13. Pol. Ind. El Semolilla. 30640, Abanilla. Mrcia Tel.: 968 67 80 49 http://www.dulceplus.com/index.html KING REGAL, SA Carrer Navarra, 6 46780, Oliva, Valncia Tel.: 962 83 80 69 http://www.kingregal.com/user/index.php EL CUQUET Carrer Mir, 5 Sant Cugat del Valls, Barcelona Tel.: : 935 44 22 25 http://www.elcuquet.net/ GRUPO CYA Ctra. Madrid, km 369 Mrcia Tel.: 968 673 361 http://www.grupocya.com/ HARIBO ESPAA Ctra. Girona Banyoles, km 14 17844 Cornell del Terri, Girona Tel.: 972 595 000 http://haribo.com/planet/es/startseite.php SUGAR'S MAGIC Polgon industrial Pignatelli, s/n Cuarte de Huerva, Zaragoza Tel.: 976 463 126 http://www.sugarsmagic.com/

LA PRAVIANA Carretera N-601 km 319 Valdefresno, Len Tel.: 987 202 620 http://www.lapraviana.com/index-6.html

PIRU DOL Pl. Sta. Eullia, 15 08031, Barcelona Tel.: 686 352 391 647 847 088 http://www.pirudols.com/

MXIMO CALLEJO, SL Avinguda Martn Palomino, 42 Pol. Cepansa - nave 4 10600, Plasencia, Cceres Tel.: 927 416 236 http://www.maximocallejo.es/

GOLOSINAS CLAY, SL Ctra. Santomera Abanilla, km 3,4 30140 Santomera, Mrcia Tel.: 968 86 53 62 http://www.clay.es/empresa.htm

SACOBI,SA Roca plana, 4, Polgono Industrial Coll de Montcada 08110 Montcada i Reixac, Barcelona Tel.: 935 650 765 http://www.sacobi.com/

ALMACEN DE GOLOSINAS SL Carrer San Anton, 12 28982 Parla , Madrid Tel.: 911 305 937 http://almacendegolosinas.com/

JOS PELLUZ BERNAL Avinguda del Catal, 39. 30162, Santa Cruz, Mrcia Tel.: 968 872 035 http://www.josepelluz.com/principal/ FRIT RAVICH, SL C/ De Riudellots S/N, Pol. Industrial Puig Ti 17412, Massanet de la selva, Girona Tel.: 9728 58 008 http://www.fritravich.com/index.html

Les principals empreses distribudores que hi ha a Mallorca: TUTTI FRUTTI 2000 S.L. C/ Sant Miquel, 6 07002, Palma Tel.: 971 724 808 http://www.tutti-frutti2000.com/ BELROS Avinguda General Riera, 152-156 07015, Palma Tel.: 971 761 023 http://www.belros.com

007 SNACKS Polgon Son Castell C/ Gremi Sabaters, 65 07009, Palma Tel.: 971 432 630 http://www.007snacks.com

ANLISI DE LES FORCES COMPETITIVESAnalitzant les empreses que hem pogut consultar per Internet, podem comprovar que no hi ha fbriques d'aquest tipus a Mallorca i menys que siguin especialitzades amb llepolies diettiques, generalment les que es concentren sn majoristes i no produeixen, noms distribueixen els seus productes que sn fabricats a la pennsula. La nostra idea s cobrir el desig de dol que tenen els nens generalment petits, que pateixen la problemtica de no tolerar b la ingesta de sucre i altres additius, poguent oferir productes semblants als industrials sense que s'hagin d'abstenir a ingerirlos. El tipus de clients generalment seran mares de nens petits que vulguin donar el gust de llepolies als seus fills sabent que sn fabricades amb productes naturals, sense additius, ni conservants i tamb gent adulta que vulguin llevar-se la gola. Hem pensat fer targetes que cedirem als nostres clients per incentivar al seu consum mitjanant un segell que marqui cada cop que han fet una adquisici al nostre negoci, de tal manera que quan arribin a un nombre de compres donar l'opci d'agafar un producte nou o un descompte sobre la prxima factura.

FEINES QUE HEM REALITZAT CADA UNEn principi havem distribut les diferents tasques d'aquesta fase, en tres parts, a realitzar cada un de nosaltres. La idea principal de cada part, s'ha complit aix com acordarem, per desprs entre els tres, l'hem anat completant. Hem cercat ms informaci i l'hem adjuntada a la part dels altres. El muntatge s'ha realitzat entre els tres.