1
1
2
3
4
5
6
7
JOCS FLORALS
Curs 15-16
2
8
ÍNDEX 9
10
11
12
13
14
15
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Pròleg …………...……...……………………………….. 4
Prosa Cicle Inicial (finalista) …......……….………... 15
Prosa Cicle Inicial (guanyador) …...……………….. 16
Prosa Cicle Mitjà (finalista) ………….……………… 17
Prosa Cicle Mitjà (guanyador) ……….…………….. 18
Prosa Cicle Superior (finalista) ………..…………... 19
Prosa Cicle Superior (guanyador) ……...…………. 22
Poesia Cicle Mitjà (finalista) ………………....……... 25
Poesia Cicle Mitjà (guanyador) ………………......… 26
Poesia Cicle Superior (finalista) ………………….... 27
Poesia Cicle Superior (guanyadora) ………………. 28
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Finalista Categoria D Poesía castellana...………... 2
Finalista Categoria D Poesia catalana…………….. 3
Finalista Categoria D Prosa castellana…………… 4
Finalista Categoria D Prosa catalana.…………….. 5
Finalista Categoria E Poesia catalana..…………... 7
Finalista Categoria E Prosa castellana...…………. 8
Finalista Categoria E Prosa catalana……....……... 10
Guanyador Categoria D Poesía castellana........… 13
Guanyador Categoria D Poesia catalana……….... 14
Guanyador Categoria D Prosa castellana..………. 15
Guanyador Categoria D Prosa catalana..……….... 19
Guanyador Categoria E Poesía castellana.………. 20
Guanyador Categoria E Poesia catalana.……….... 21
Guanyador Categoria E Prosa castellana..………. 22
Guanyador Categoria E Prosa catalana..……….... 24
3
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
Ed. Primària
4
Sant Jordi 2016
El dia 23 d’abril es commemora el dia mundial del llibre i del dret d’autor. Per què aquest dia? Es diu que en aquest dia van morir dos dels autors més importants de la història de la literatura: el “manco de Lepanto” i el bard d’Avon, és a dir, Miguel de Cervantes i William Shakespeare. També es comenta que en les seves vides van haver moltes coincidències, però, és això veritat? Però primer de tot anem a desfer alguns mites. Miguel i William no van morir el mateix dia. El primer va morir el 22 d’abril de 1616 però va ser enterrat el 23; el segon va morir el 3 de maig però com que a Anglaterra s’usava un tipus de calendari diferent ( el julià en lloc del gregorià usat a Espanya), la data oficial de la seva defunció és el 23 d’abril. Com podeu veure la data de celebració del dia del llibre sembla una mica agafat amb pinces, però si afegim que aquest mateix dia va morir Inca Garcilaso de la Vega i que van néixer d’altres escriptors importants com ara Vladimir Nabokov, podem entendre que potser és una data molt adient. Però ara es l’hora de fixar-nos en els nostres protagonistes i saber una mica més de la vida i obres de dos dels autors universals que van fer història amb el seu treball.
Miguel de Cervantes, el “manco de Lepanto” Miguel de Cervantes, també anomenat “príncep dels ingenis” és el novel·lista, dramaturg i poeta més conegut d’Espanya, fins al punt que la llengua castellana s’anomena també “Lengua de Cervantes” per la gran influència que va tenir la seva obra.
35
36
PRÒLEG 37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
5
55
56
57
Dos grans escriptors de la segona meitat del 58
segle XVI i començament del XVII. 59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
6
76
77
78
Miguel de 79
Cervantes Saavedra 80
va néixer a Alcalá 81
de Henares. 82
La seva vida no va 83
estar gens avorrida. 84
Fins i tot va 85
participar en la 86
guerra d’una 87
coalició cristiana 88
amb els turcs. 89
90
7
91
92
93
94
95
96
97
La seva gran obra 98
és la novel·la de 99
cavalleria 100
“Don Quijote de la 101
Mancha (El 102
Caballero de la 103
Triste Figura)” 104
105
106
8
107
El personatge de “Don Quijote” viu aventures intenses i 108
extravagants. Arriba a imaginar que els molins de vent 109
són l’enemic i lluita contra ells. 110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
9
127
128
129
130
131
William 132
Shakespeare va 133
néixer a Stratford-134
upon-Avon, 135
Anglaterra. 136
137
138
139
140
141
142
143
10
144
Shakespeare va llegir la primera part de “Don Quijote de la 145
Mancha” i va crear una comèdia inspirada en un dels 146
personatges d’aquesta obra de Cervantes. 147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
11
Les tragèdies són obres de teatre on els personatges 164
pateixen, maten, moren... de forma exagerada amb un final 165
mai feliç. La més important i coneguda de Shakespeare és: 166
167
168
169
“Romeo 170
y 171
Julieta” 172
173
174
175
176
177
178
179
180
12
181
Shakespeare també va escriure comèdies. Les comèdies 182
són obres de teatre divertides i sempre amb final feliç. 183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
13
201
202
Un personatge 203
important a les 204
comèdies és el 205
pallasso. 206
Sempre el presenten 207
com una mica babau 208
i poc intel·ligent, 209
qualitats que aprofita 210
l’autor per fer una 211
crítica política i 212
social. 213
214
215
14
Tots dos escriptors van aconseguir un lloc a la Història de la 216
Literatura Universal pel seu gran talent i la innovació en els 217
gèneres literaris de la novel·la i el teatre. 218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
15
236
PROSA Cicle Inicial (FINALISTA) 237
238
239
240
EN JOAN I LA LLUNA 241
242
Hi havia una vegada un noi que es deia Joan. En Joan era alt, intel·ligent i també li agradava 243
molt la Lluna. Li agradava tant la Lluna perquè de petit mirava els satèl·lits i els planetes dels 244
contes. 245
- Quan sigui gran m’agradaria ser astronauta – pensava en Joan. 246
Quan es va fer gran es va convertir en astronauta i va anar a Saturn i li van donar una 247
medalla per ser el primer astronauta en arribar a aquell planeta. 248
Va ser el millor astronauta del món mundial i la seva mare orgullosa li va dir: Molt bé Joan! 249
250
Dago Arduini 2n A 251
252
253
254
16
255
PROSA Cicle Inicial (GUANYADOR) 256
LA GRAN CARRERA DE MARIO KART 257
258
Hi havia una vegada un senyor que es deia Mario Kart i que sempre havia somiat córrer una 259
carrera amb un cotxe de Ferrali. En Mario va recordar que quan era petit no li deixaven ni 260
dibuixar un cotxe perquè els seus pares tenien por que es pogués fer mal. 261
Quan el Mario es va fer gran i els seus pares ja no el manaven, va decidir construir-se una 262
pista per poder córrer una carrera de karts i motos. Llavors va anar al garatge que havia fet al 263
costat de la pista i es va construir un Ferrali vermell amb una estrella blanca i una lletra M de 264
Mario dibuixada a la porta. Com que estava molt satisfet amb el seu cotxe li va posar el nom 265
d’Aleró Boig. 266
Va organitzar una cursa amb altres karts i motos. Hi havia el seu amic Luigi, la princesa 267
Peach entre d’altres corredors. També hi havia el Bowser que era una mica trampós. 268
Just abans de començar la cursa, el Mario va veure que el seu kart no funcionava i va baixar 269
ràpidament, va anar al garatge corrent i va agafar les eines, les va portar a la pista i el va 270
poder arreglar. Va pujar-hi i va córrer la carrera. Va guanyar la cursa en primer lloc i li van 271
donar la Copa Xampinyó. Es va sentir molt content i va felicitat el seu amic Luigi que havia 272
quedat segon. 273
La setmana següent va guanyar la Copa Flor en primer lloc i va guanyar moltes més copes. 274
275
Àlex Caramés 2n B 276
17
277
PROSA Cicle Mitjà (FINALISTA) 278
279
280
EL QUADRE MÀGIC 281
282
Hi havia una vegada un nen que vivia en una casa amb el seu pare i la seva mare. Un dia 283
van anar a una botiga per comprar un quadre per el nen que en volia un. 284
Buscava un quadre de superherois i el van trobar. 285
Van tornar a casa i el van penjar a l’habitació, i com que era molt tard, van anar a dormir. 286
Durant la nit el quadre es va obrir i es va emportar el nen a un món ple de fantasia i màgia. 287
Quan es va fer de dia el nen va poder tornar a casa i no recordava res del que havia passat. 288
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat. 289
290
291
Gara Montolio 3r A 292
293
294
18
295
296
PROSA Cicle Mitjà (GUANYADOR) 297
298
EL SALLENET 299
300
En els subterranis d’una escola, habitava una família de ratolins. El pare, la mare, la germana 301
i el germanet petit que es deia Sallenet. 302
El pare els hi va prohibir sortir fora del cau per veure l’escola, però en Sallenet era molt 303
tafaner i un dia no li va fer cas i va sortir a explorar l’escola sense que ningú el veiés. 304
Quan va arribar a dalt i va veure el que feien aquell munt de nens, va decidir que cada dia 305
aniria a classe per aprendre. 306
Un dia, un nen que es deia Pol, va veure en Sallenet i sense que el veiés, es va apropar i va 307
parlar amb ell. Al principi en Sallenet va quedar callat, però en veure que no li volia fer mal, 308
va començar a enraonar. Li va explicar que tenia enveja dels nens i que ell també volia 309
aprendre i tenir amics per jugar. 310
Llavors, en Pol el va ajudar, el va presentar als seus amics i a la professora i des d’aquell dia 311
en Sallenet va ser un més de l’escola. 312
313
Marc Vila 4t A 314
315
19
316
317
PROSA Cicle Superior (FINALISTA) 318
319
COSES CURIOSES 320
321
Fa molts anys, un nen que es deia Jordi volia veure com es creaven els videojocs i en què 322
s’inspiraven per a fer-los. 323
Durant uns quants dies, en Jordi es va anar informant força sobre el tema i va decidir anar a 324
una empresa de videojocs per a veure-ho amb els seus propis ulls. 325
Quan va arribar, va veure un gran edifici que arribava fins gairebé el cel. S’hi va acostar i va 326
observar un cartell que deia “Vídeocrea”. Més avall també va veure un altre que deia “Tot el 327
que et puguis imaginar, aquí ho trobaràs”. 328
En Jordi es va alegrar de poder entrar per veure com s’ho feien per imaginar-se tantes coses 329
per als videojocs. 330
Quan va començar la visita, va sentir alguna cosa estranya que li recorria tot el cos, era com 331
si tingués milers d’idees per crear videojocs, però alhora alguna cosa li deia que no era gens 332
fàcil fer-ho. 333
Va pensar en veure la part on planificaven i dissenyaven els jocs, i es va fixar molt en una 334
cosa a la qual ell no donava tanta importància, la part ortogràfica. Per a ell l’ortografia no era 335
tan important però, és clar, si feien faltes els nens i nenes que juguessin amb aquests 336
videojocs no aprendrien mai a escriure bé. 337
20
338
Més tard, va anar a la secció on en les idees es transformaven en realitat, i també es va fixar 339
en la gran importància que li donaven a tots els petits detalls, com ara uns arbres que es 340
veien al fons de la pantalla, els sons dels ocells, les veus de les persones de fons, les 341
onades del mar... 342
Després va parar-se a la part en la qual tots els videojocs eren posats en capses dins d’uns 343
camions per transportar-los per tot arreu. En aquest racó, en Jordi no va veure res 344
d’estrany... 345
Arribant a la part final de la visita, hi havia un espai on posava “Ara et toca a tu, experimenta 346
amb les teves idees i crea nous videojocs”. A en Jordi aquesta part li va encantar. Va 347
començar a tenir grans idees, impressionants, però a ell li va passar una cosa inesperada. 348
De cop i volta girava i girava sense parar, com si estigués dins d’una rentadora, i de sobte es 349
va aturar. Tot era estrany, tot ho veia diferent, no hi havia ningú... estava dins d’un videojoc! 350
Aquell videojoc no li sonava de res, no sabia de quin joc es tractava... Fins que es va adonar 351
que era dins del seu propi videojoc, el que ell havia creat en aquell racó. En Jordi es va 352
esverar, i va pensar que si estava en el seu propi joc, havia de seguir les seves normes i si 353
arribava al final podria tornar a la realitat. 354
I així ho va fer. Es va posar a córrer cap endavant i es va trobar amb una granota gegant que 355
se’l volia empassar. Però en aquell precís moment, de la seva butxaca va treure una petita 356
màquina, que el que feia era convertir en realitat el que pensava, i va desitjar que la granota 357
fos més petita que un cargol. I, efectivament, la granota gegant va passar a ser la granota 358
diminuta. 359
En Jordi va seguir endavant i es va trobar en un precipici on hi havia foc que anava pujant. 360
Va tornar a treure la màquina. Es va imaginar un pont de pedra, però no li va funcionar, 361
perquè la màquina només la podia fer servir una vegada i ja l’havia fet servir abans. En Jordi 362
21
363
estava acabat, moriria, perquè el foc pujava cada vegada més ràpid! Just en aquell moment, 364
li va venir una idea al cap: com era el seu joc i les seves normes, podia passar pel precipici 365
de foc volant. I així ho va fer, es va enlairar i va començar a volar per damunt del foc. Quan 366
va travessar aquell precipici va guanyar una petita recompensa, una vareta de desitjos. 367
L’últim nivell era molt difícil! S’havia d’enfrontar a una bèstia ferotge i despietada, una bèstia 368
que no estava per a bromes, sinó tot el contrari. Tenia cara de pomes agres i segur que no li 369
posaria les coses gens fàcils. Però amb la vareta que li havien donat li va ser molt més 370
senzill. En aquell moment la va treure i va fer sortir un ós amb ganes de victòria. L’ós va 371
començar a donar voltes al voltant de la bèstia, que es va acabar marejant, va caure i es va 372
donar un cop tan fort contra el terra, que va desaparèixer juntament amb la vareta. Aleshores 373
en Jordi va tornar a donar voltes i voltes i va tornar a la realitat... 374
Quinze anys després, en Jordi va treballar en aquella empresa, que li portava tants bons 375
records de la seva infantesa... 376
377
Àlex Arribas 6è B 378
379
380
381
382
383
384
22
385
PROSA Cicle Superior (GUANYADOR) 386
387
UN SOMNI FET REALITAT 388
389
El nom del nostre protagonista és Sergi, un nen que va descobrir allò que sempre havia 390
desitjat sense ser conscient. La seva passió des de ben petit van ser els cotxes i, sobretot, el 391
futbol, com qualsevol altre nen. Quan just tenia quatre anys, el Sergi ja sabia totes les 392
marques de tots els cotxes que hi havia al món. Tots els dies, de camí a casa amb la seva 393
àvia, el Sergi anava dient un per un, en veu alta, tots els cotxes que es trobava al seu pas: 394
- Aquest és un Renault! Mira àvia, un Ford! 395
De sobte, un home es va sorprendre de la facilitat que tenia el Sergi per reconèixer tots i 396
cada un d’ells: 397
- Porto 30 anys treballant com a mecànic i mai no havia vist res semblant! 398
Tot i així, allò que veritablement li apassionava era el futbol. Sempre que podia agafava la 399
pilota i anava al parc a jugar amb altres nens i de seguida agafava confiança. Va ser 400
aleshores quan els seus pares van decidir apuntar-lo a un club per a què jugués de manera 401
federada. El Sergi entrenava dos dies per setmana i després jugava els caps de setmana. 402
Poc a poc, va anar pujant de categoria fins arribar al Juvenil A, l’ última etapa abans de 403
formar part del futbol professional. 404
405
23
406
407
El Sergi, però, arrossegava molèsties a l’esquena que li impedirien seguir jugant. Per 408
recomanacions mèdiques, va haver de deixar allò que més li agradava, per començar a fer 409
natació. Mai no es va trobar còmode en aquella situació, però entenia que la seva salut era 410
molt més important. Més enllà de la pràctica, el Sergi gaudia veient els partits del seu equip, 411
el FC Barcelona, però també d’altres, com la lliga anglesa, l’alemanya o la italiana. També li 412
encantava llegir tots els diaris esportius i informar-se constantment del que succeïa al món 413
del futbol. Però el que més li agradava, era compartir opinions sobre aquest esport amb el 414
pare, amb els amics... La seva necessitat de parlar sobre futbol constantment va provocar 415
que el Sergi comencés a penjar tota una sèrie de comentaris a les xarxes socials sobre 416
qualsevol aspecte relacionat amb aquest. Va ser aleshores, quan el Sergi es va adonar que 417
se li donava bé escriure, tot i que a ell, li agradaven els números. 418
Un bon dia, la coordinadora d’un mitjà digital es va posar en contacte amb ell perquè havia 419
llegit els seus comentaris a les xarxes i li van cridar l’atenció. La noia, que buscava redactors 420
per la seva secció, li va oferir col·laborar amb altres membres de l’equip. El Sergi va 421
considerar que ja que no podia fer allò que més li agradava, escriure sobre el futbol potser 422
també el faria feliç, i no va dubtar en acceptar la petició. 423
El Sergi anava acreditat als partits i després hi era present a les rodes de premsa dels 424
entrenadors. També estava en contacte amb els jugadors a la zona mixta dels estadis, on 425
podia fer les seves pròpies preguntes a esportistes que fins feia ben poc admirava per la 426
televisió. Una vegada finalitzava el torn de preguntes, el Sergi penjava la crònica del partit i 427
les declaracions més destacades. La coordinadora feia una última ullada i donava pas als 428
seus articles, que podien ser llegits a la web minuts més tard. 429
430
24
431
432
433
Amb el pas del temps, el Sergi va finalitzar els seus estudis de batxillerat i per suposat tenia 434
clar el que volia fer: volia estudiar periodisme. Havia trobat la seva vocació i s’especialitzaria 435
como a periodista esportiu. 436
En la seva estança al mitjà digital, el Sergi intercanviava opinions amb altres periodistes un 437
cop finalitzaven els partits. Un d’aquests periodistes li va oferir un lloc com a becari a la 438
redacció del seu diari mesos més tard. El Sergi, no obstant, seguia formant-se, però sabia 439
que no podia deixar escapar l’oportunitat. Va aconseguir combinar els estudis a la Universitat 440
amb el seu lloc com a becari a un dels mitjans escrits més grans de la ciutat. Una vegada va 441
finalitzar el grau, li van oferir seguir treballant amb ells però ja com a professional i el Sergi va 442
accedir-hi sense pensar-ho dues vegades. Era un diari molt important i era conscient que 443
estava fent allò que més li agradava. D’una manera o d’una altra, sempre havia desitjat estar 444
vinculat al futbol. El Sergi estava vivint un somni que mai més es despertaria. 445
446
447
Laura Guillén 6è A 448
449
450
451
452
453
25
454
455
POESIA Cicle Mitjà (FINALISTA) 456
457
LA PAPALLONA 458
459
Una papallona de molts colors 460
s’atrau per una flor, 461
que fa molt bona olor. 462
463
Sota d’un roure 464
hi ha un somriure 465
és un conillet 466
molt petitet. 467
468
469
Marta Tejada 3r A 470
471
472
26
473
POESIA Cicle Mitjà (GUANYADOR) 474
475
LA MARE 476
La meva mare molt contenta s’ha posat 477
en rebre els rodolins que li he enviat, 478
I a tothom li ha agradat. 479
La meva mare estimada 480
és com una fada. 481
li agrada viure 482
amb un somriure, 483
li agrada escriure 484
quan està lliure. 485
Per estar més eixerida 486
es pinta els ulls de colors 487
i semblem unes flors. 488
M’ensenya moltes coses 489
I jo les aprenc totes. 490
Ruijie Xu 4t B 491
27
492
POESIA Cicle Superior (FINALISTA) 493
494
EL VIATGE 495
A Itàlia jo vull anar 496
per moltes coses visitar, 497
per Milà jo vull passar 498
i per la passarel·la desfilar. 499
Per Roma passejaré 500
i les seves ruïnes admiraré, 501
per Venècia navegaré 502
i els seus canals descobriré. 503
Ai! Florència capital de la Toscana, 504
la teva història és una passada. 505
Per últim a Nàpols jo aniré 506
i molta pizza menjaré. 507
508
Noa Arregui 5è B 509
28
510
POESIA Cicle Superior (GUANYADOR) 511
512
COSES BONES 513
Coses bones per menjar, 514
som com lladres criminals. 515
Xocolata amb caramel, 516
sucre i un cafè amb mel. 517
Coses bones materials, 518
som com rics incontrolats. 519
Un cotxe teledirigit 520
i una joguina per dormir, 521
videojocs molt divertits 522
i una nina amb vestit. 523
Coses bones per gaudir, 524
som com turistes atrevits. 525
La barrera de coral 526
i una cova amb diamants, 527
29
528
una platja sense gent 529
o un llac molt lluent. 530
Coses bones per viatjar, 531
som com coets estel·lars. 532
Un cotxe per rodar 533
i un avió per volar, 534
un vaixell per navegar 535
i uns peus per caminar. 536
Coses bones per estimar, 537
som com nens afalagats. 538
Una família que t’estima 539
i uns amics que bé et cuiden. 540
I així acaba la meva poesia, 541
amb el millor de la teva vida. 542
543
Júlia Gombau 6è B 544
545
546
1
547
548
549
550
551
552
553
554
555
556
557
558
559
560
561
562
563
564
565
566
567
568
JOCS FLORALS
Ed. Secundària
2
569
570
571
572
573
574
¿Quién eres? 575
Alguna vez he sentido que caigo en un pozo, 576
Un pozo del cual no sé salir. 577
Un pozo largo, estrecho y profundo, 578
Oscuro, frío y húmedo. 579
Está desierto, solo estás tú, 580
Está lleno de mentiras, engaños y discusiones, 581
Conflictos impurezas y maldad caen en él; 582
Ya no sabes cómo salir, llevas demasiado tiempo allí dentro. 583
584
Ves siluetas borrosas que pasan irreconocibles, 585
Que miran dentro, que ven que estás allí; 586
Pero nadie te hace caso, te ignoran; 587
Hasta que un día alguien se para, 588
No sabes quién es, pero quiere ayudarte. 589
590
Ves una mano que se alarga pozo abajo, pero no llega hasta ti; 591
pasan días y días hasta que vuelve, esta vez con una cuerda. 592
Pero es demasiado corta para llegar hasta ti, vuelve a marcharse; 593
Ahora sí, vuelve con más gente, 594
Necesita ayuda para sacarte de allí. 595
596
597
598
599
600
601
Finalista Categoria D Poesía castellana Irene Vidarte 1r ESO B
3
602
603
604
605
606
607
La soledat 608
609
Com seria el món per a mi 610
sense tenir cap amic 611
ningú que em pugui consolar 612
ni tampoc amb qui plorar. 613
614
Amb qui podria compartir 615
tot allò que jo he sentit 616
i a qui li podria explicar 617
totes les coses per les que he passat. 618
619
Si tingués algun problema 620
amb ningú podria comptar 621
i qui em donaria la mà 622
per poder tirar endavant. 623
624
Amb això nomes vull dir 625
que no puc parar de pensar 626
què senten les persones 627
que viuen amb soledat. 628
629
630
631
632
633
634
Finalista Categoria D Poesia catalana Laura Casaña 1r ESO A
4
635
636
637
638
639
El ridículo 640
641
¿No os ha pasado nunca que vais a entrar en una tienda y al no ver la puerta de cristal, 642
os chocáis contra ella? Hay quien empieza a quejarse como si fuese un niño pequeño y 643
exagerando su dolor para evitar que nadie se ría. También hay gente que se empieza a 644
reír y eso provoca que los de su alrededor, al ver que no se ha hecho daño, empiecen a 645
reírse con él. Las personas que son muy tímidas se sonrojan y por vergüenza ya no 646
entran en la tienda y se van pensando: “¡tierra trágame!”. 647
Hay veces en clase que el profesor hace una pregunta. Levantas la mano convencido de 648
saber la respuesta correcta con una gran sonrisa sin saber que estás a punto de meter la 649
pata y todos se reirán de lo que vas a decir. Por suerte le preguntan al compañero de 650
delante, quién dice la respuesta correcta. Tú reaccionas con normalidad aguantando la 651
sonrisa, ahora forzada y actuando como si tu respuesta fuera la misma. 652
Hay momentos en los que no puedes evitar reírte de lo que les pasa a los demás como 653
cuando jugamos a futbol toda la clase. Nos pasamos la pelota los unos a los otros y ahora 654
la tiene mi compañera. Está sola delante de la portería sin portero. Todos esperamos que 655
marque gol (ya que vamos perdiendo y queda poco para que se acabe el patio). Mucha 656
gente la está mirando. ¡Levanta la pierna para chutar y no le da a la pelota! Y por si fuera 657
poco se cae al suelo. Todos nos empezamos a reír, ella incluida porque es importante 658
saber reírse de uno mismo y aceptar que no somos perfectos a pesar de que sea difícil. 659
660
661
662
663
664
665
666
667
668
669
670
671
672
673
Finalista Categoria D Prosa castellana Júlia Tomàs 1r ESO A
5
674
675
676
677
L’escollit 678
Era un divendres qualsevol, tot semblava normal. Vaig arribar a casa i vaig pujar a la meva 679
habitació i em vaig posar els auriculars per escoltar música. De sobte, la llum se’n va anar, la 680
música es va apagar i la finestra de la meva habitació es va tancar també. Tot estava molt 681
fosc, no es veia res i vaig obrir el mòbil per enlluernar l’habitació. Necessitava pujar els 682
ploms, per això vaig haver de baixar les escales, vaig pujar-los una altra vegada i, mentre 683
tornava a la meva habitació, un soroll va sortir de les golfes. Va ser com si alguna cosa 684
s’hagués caigut; la curiositat em va fer pujar-hi. La porta de les golfes estava oberta i hi havia 685
una pedra vermella en el terra i, cada vegada que m’apropava més emetia una brillantor més 686
intensa. També vaig sentir que la pedra m’atreia, i que deia: ‘’Clarke, vine. Apropa’t, vine.’’ 687
Em vaig aturar i per més que volia utilitzar la meva màgia de mag per poder apagar aquella 688
llum o donar mitja volta i córrer per la por, no podia, la pedra m’ho impedia, no deixava anar-689
me. La pedra em seguia atraient i, encara que intentava marxar, no podia. Vaig agafar la 690
pedra amb els ulls tancats per la brillantor i, de sobte, la pedra va brillar amb una intensitat 691
que va recobrir l’habitació amb un color daurat molt intens, es a dir, del color de la llum que 692
sortia del llibre. 693
Vaig obrir els ulls i estava davant d’una mena de castell. Del no-res va sortir una noia, amb el 694
cabell de color marró molt clar, vestida amb un vestit verd ple de brillants, i em va presentar 695
el lloc on era. 696
-Ah! Qui ets? Que faig aquí? I on estic? –vaig dir espantat. 697
-Sóc la Reina d’aquest regne, em dic Elba. Estàs en el Regne de les Plantes. Estàs aquí per 698
una raó, ets l’escollit per salvar aquest regne. El fet que la pedra, o sigui, el transportador 699
hagi brillat i t’hagi portat aquí no ha sigut casualitat; la causa que tu estiguis aquí és perquè 700
t’hem fet vindre aquí per salvar-nos. Ets l’únic, Clarke. 701
-Però, per què jo? –vaig exclamar. 702
-Perquè ets un mag, i només un mag pot fer un encanteri per parar les morts de les meves 703
plantes, per parar la mort del meu regne. I, para ja de preguntar! Tenim molt poc temps. 704
Vaig tancar els ulls i vaig intentar pensar en què era més correcte. Tenia el deure d’ajudar, 705
però també m’arriscava a perdre els meus poders màgics, ja que parar les morts d’un regne 706
sencer pot acabar amb la teva màgia i energia, i també m’arriscava a morir. Vaig obrir els 707
ulls i vaig pensar que havia d’ajudar l’Elba. 708
Ens vam dirigir al castell, i allà vam poder parlar amb més serietat. L’Elba em va donar un 709
grimori perquè practiqués l’encanteri. Vam practicar-ho dies, setmanes, fins que l’encanteri 710
va sortir. L’Elba em va ajudar molt i ens vam fer molt amics. 711
- Sembla que ja estàs preparat! –va dir l’Elba alegrament. 712
- Sí! –vaig dir amb confiança. 713
-Doncs, anem? 714
Finalista Categoria D Prosa catalana Joshua Fernández 2n ESO A
6
715
716
-Sí, sí. Vaig dir mentre deixava anar un sospir. 717
Vam anar a l’arbre més gran del Regne i vaig exclamar: 718
- Allà realitzaré l’encanteri i des de allà l’encanteri s’escamparà per tot regne. Les plantes 719
tornaran a viure, la reina podrà viure sense preocupacions, i tot el regne viurà en pau, i 720
m’aniré. 721
Quan vam arribar, l’Elba em va donar grimori. Vaig començar l’encanteri. 722
Amb molta concentració vaig recitar l’encanteri una vegada i un altre. Vaig tancar els ulls, 723
vaig empassar saliva i vaig repetir l’encanteri. El vent va començar a bufar amb molta força, 724
semblava que estigués funcionant; els arbres i les flors estaven amb vida, estaven plenes 725
de color. 726
Mentre el regne tornava a recuperar la seva vida, jo no podia seguir amb l’encanteri, no tenia 727
més força i necessitava parar l’encanteri; però no podia, havia d’acabar-loo, una part del 728
regne tenia les flors mortes i necessitava que visquessin una altre vegada. 729
-Clarke! Para! Si la vida d’algunes de les meves plantes i la vida d’una part del meu regne 730
significa perdre’t, prefereixo que paris! –va cridar l’Elba amb una veu tremolosa. 731
-N-o,no, no pu-pu-c, haig de resistir i acabar l’encanteri. 732
El regne estava tot ple de vida, això significava que la meva missió com l’escollit havia 733
acabat, havia acabat l’encanteri. 734
Vaig tancar els ulls, em vaig ajeure al terra dur, em sentia dèbil. En aquell moment, vaig 735
perdre tota la energia i tota la màgia que em quedava. El meu cor es va parar per uns 736
minuts. 737
-Clarke? Clarke? –va cridar l’Elba. Per què no respires? Clarke? No, no, no! Això no hauria 738
d’haver passat! No ho recordes? Tu hauries de tenir una vida més llarga i feliç, i tornar a la 739
teva casa! Clarke, si us plau, desperta’t! Obre els ulls, obre’ls! Respira, si us plau! 740
L’Elba va començar a plorar, una de les seves llàgrimes va caure en els meus ulls tancats. 741
De sobte, vaig obrir els ulls i vaig donar un fort sospir. L’Elba em va donar una forta 742
abraçada. 743
-Clarke! Estàs viu! Estàs bé? Gràcies per fer aquest sacrifici, només per salvar un regne que 744
no coneixies. 745
-De res, i gràcies per salvar-me tu a mi, va ser la teva llàgrima que em va salvar. –vaig dir. 746
-Ja, de res. Doncs, voldràs tornar a la teva casa, no? –em va dir l’Elba mentre posava una 747
cara trista. 748
-No, crec que em puc quedar un temps aquí. – vaig dir amb un somriure d’orella a orella. 749
Vaig agafar a l’Elba per la cintura i ens vam dirigir al castell. Ara sé que la millor cura es 750
l’amor verdader. 751
752
753
7
754
755
756
757
758
Vuit de març 759
760
Et diu que no vals, 761
t’arrossega amb la força de les paraules, 762
et colpeja i t’humilia, 763
t’espanta i et castiga. 764
765
Però no, 766
lluitarem pel que és nostre, 767
llibertat i autonomia. 768
Sortirem al carrer 769
i amb les mans en l’aire protestarem. 770
771
S’ha acabat plorar, 772
alcem el cap! 773
Guanyar el que ens han tret, 774
recuperar els nostres drets. 775
776
Igualtat social, 777
dret a la vida, 778
dret a expressar-nos. 779
Així ho farem. 780
781
782
783
784
785
786
Finalista Categoria E Poesia catalana Carla González 4t ESO A
8
787
788
789
790
El sueño prohibido 791
Hace cerca de cuarenta años, la industria del automóvil dio un cambio radical. Pocos se 792
acuerdan ya del gran descubrimiento que hizo el sueco Lars Thompson cerca de la década 793
de los setenta. Los medios de comunicación mundiales y una gran coalición de países se 794
encargaron de borrar su gran hazaña, dejándolo completamente en el olvido. 795
796
Lars Thompson fue un ingeniero sueco nacido en Gotemburgo. Desde muy temprana edad, 797
a Lars le apasionaban los coches. Se puede decir que nació con uno bajo el brazo, ya que 798
fue el primer regalo que recibió al nacer. A medida que fue creciendo, Lars se mostraba 799
cada vez más interesado en los vehículos, concretamente en los sistemas de propulsión. Se 800
sacó el instituto con una nota global de nueve, lo que le permitió acceder a una beca para 801
estudiar en la prestigiosa universidad de Cambridge. Lars escogió la carrera de ingeniería 802
mecánica, la cual le permitía acceder a su trabajo soñado, ser ingeniero jefe de motores en 803
Porsche, la marca de la cual estaba enamorado. 804
805
Durante uno de esos días de estudio, Lars se sintió estresado, así que decidió ir a pasear 806
por la majestuosa ciudad de Cambridge. Durante ese paseo, Lars se hizo una pregunta que 807
jamás pensó que iba a revolucionar el mundo de la automoción. Se preguntó por qué se veía 808
obligado a estudiar los motores de combustión cuando estos son perjudiciales para el 809
mundo. Así que, al día siguiente, Lars fue a hablar con John Lampard, su profesor de 810
ingeniería mecánica, a quien le formuló la pregunta que se había hecho el día anterior. John 811
le retó a que creara un motor dotado de una gran autonomía, potencia, fiabilidad y que se 812
pudiera repostar en poco tiempo en caso de que necesitara algún tipo de fluido para poder 813
funcionar. La única condición que había era que el motor no podía contaminar bajo ningún 814
concepto. Lars se sintió muy motivado por este reto que se le presentaba, así que no tardó 815
ni un segundo en ponerse a trabajar en él. Indagó sobre qué combustible usaría para su 816
motor. Primero pensó en hacer un motor de hidrógeno, pero vio que su autonomía era muy 817
limitada y también carecía de potencia. Una vez descartado el hidrógeno, probó con la 818
electricidad. En este caso se dio cuenta de que los motores eléctricos necesitaban unos 819
veinte minutos para poder cargarse al sesenta por ciento, y que en caso de avería, las 820
baterías de ácido sulfúrico no tendrían lugar en el planeta, así que descartó la electricidad. 821
Después de muchos intentos con aceite, etanol, y muchos otros combustibles, Lars estuvo a 822
punto de rendirse, pero al final encontró la solución en su balcón. Un día de mucho viento, 823
Lars se asomó al balcón para refrescarse cuando una bocanada de viento le golpeó la cara. 824
Ahí fue cuando encontró la solución, el aire. Si era capaz de encontrar que un motor 825
funcionara con aire, todos esos problemas se acabarían. Lars confeccionó un motor capaz 826
de alcanzar quinientos caballos de potencia, con una autonomía ilimitada y sin necesidad de 827
repostar, ya que el motor funcionaba exclusivamente con aire. 828
829
Cuando Lars acabó de pulir su revolucionario invento, llamó a John para que se pasara por 830
su apartamento. Cuando este vio el motor y sus especificaciones técnicas, se quedó sin 831
palabras. Asombrado por el descubrimiento que su alumno había realizado, decidió 832
convocar una rueda de prensa en Cambridge. Los medios, impresionados, ya empezaron a 833
Finalista Categoria E Prosa castellana Francesc Murcia 4t ESO A
9
hablar del descubrimiento del siglo. Un montón de marcas como Ferrari, Mercedes-Benz, 834
Audi o hasta Porsche, la marca de la que era fanático, le ofrecieron sumas estratosféricas de 835
dinero para comprarle el motor, pero Lars rechazó cada una de las ofertas y decidió patentar 836
su motor. Al acabar la carrera, Lars fundó su propia empresa de coches, llamada “Lars Cars 837
and Propulsion Inc” la cual fue un gran éxito que convirtió a Lars en multimillonario. En su 838
primer año, “Lars Cars”fue la marca de coches que más ventas obtuvo. Disponía de una 839
gran variedad de modelos, desde utilitarios y monovolúmenes, hasta deportivos y camiones, 840
todos ellos sin contaminar nada y por el mismo precio que sus competidores. La población 841
ya empezó a hacer cálculos del dinero que se ahorrarían en gasolina y rápidamente, 842
millones de personas vendieron sus vehículos para hacerse con un Lars. Esto provocó que 843
Lars abriera diez nuevas fábricas para poder aceptar todos los pedidos que le llegaban, y al 844
poco tiempo, “Lars Cars and Propulsion Inc” fue la empresa líder del sector automovilístico. 845
La Unión Europea hizo públicos unos números en los que se podía ver con claridad cómo 846
habían bajado las emisiones de CO2 a la atmósfera. Lars Thompson estaba eufórico al ver 847
que él era el responsable de que las emisiones de C02 hubieran bajado. 848
849
Pero no todo era un mundo de rosas para el sector del automóvil. Empresas de la talla de 850
Daimler AG, General Motors, Fiat S.p.A se vieron obligadas a cerrar, después de haberse 851
declarado en bancarrota. También cerraron petroleras como Repsol, British Petroleum, Shell 852
o Petrobras. Esto provocó que países como Arabia Saudí, Emiratos Árabes Unidos, Qatar o 853
Venezuela se declararan en quiebra, ya que el petróleo era su principal fuente de ingresos. 854
Al ver que cada vez eran más las empresas y países que se empobrecían, se decidió a 855
convocar una reunión de todos los países del mundo para poner fin a esta crisis mundial. Se 856
llegó a un acuerdo para que Lars Thompson cediera la patente, pero los Estados Unidos 857
estaban muy enfadados ya que, por culpa del invento de Lars, General Motors había 858
quebrado, dejando su economía en una situación muy delicada. El presidente de los Estados 859
Unidos, Michael Philips, llamó a Lars para hacer una comida juntos y hablar sobre el invento 860
que este había creado. Lars aceptó amigablemente y comió con Michael Philips en un 861
restaurante a las afueras de Washington. Al acabar, unos hombres de negro cogieron a Lars 862
y lo sedaron mediante cloroformo. Jamás se volvió a saber nada de Lars. Unos dicen que lo 863
encerraron en un módulo de aislamiento de alguna cárcel americana, otros dicen que lo 864
asesinaron... Lo único que se sabemos es que Lars ya no apareció. Desde ese día, los 865
Estados Unidos arrancaron una enorme campaña en contra de “Lars Cars and Propulsion 866
Inc” acusándolos de estafa, alegando que los motores no funcionaban con aire, sino con 867
etanol. Acabaron hundiendo a la empresa de Lars y unos hombres de negro pasaron, casa 868
por casa, en cada rincón del mundo, requisando todos los coches de “Lars Cars”. Se 869
quedaron con la patente y la destruyeron. 870
871
De Lars nunca se supo nada. Desapareció sin dejar rastro. Nunca se sabrá qué fue de él. Lo 872
único cierto es que el motor de aire fue real, y el mundo salió perdiendo. 873
874
El bien común no es del interés de todos 875
876
877
878
879
880
881
10
882
883
884
La meva musa 885
886
887
20 de març de 2016. Que ràpid passa el temps! Fa just un any que vaig conèixer qui seria 888
l’amor de la meva vida. 889
890
Era molt planificadora, a vegades en excés, volia tenir-ho tot programat, però aquell dia es va 891
descontrolar tot per complet. Per començar, va trencar amb el seu promès una relació de dos 892
anys. Necessitava escapar d’amors tòxics, de mentides, de manipulacions, d’enganys, de 893
tanta dependència, dels homes equivocats. Necessitava viure per ella mateixa, estimar-se, 894
agradar-se, no necessitar. No em va donar més explicacions sobre el tema, al final cada 895
parella és un món i, com a tal, ha de ser només ella qui prengui les pròpies decisions sobre el 896
seu enllaç. Però hi ha vegades en què, per molt que s’intenti mantenir el vaixell en flotació, és 897
millor dir adéu. Per intentar evadir aquell sentiment de tristesa i sense un pensament previ 898
sobre l’acció, va decidir agafar un tren cap a Barcelona per celebrar l'aniversari de la seva 899
cosina Àmbar. Un lloc perfecte per practicar la fotografia, la seva gran passió, i per perdre’s 900
entre monuments i carrerons estrets. I aquí és on entro jo en tot això. 901
902
Laia Soler, aquest era el meu nom, bé, encara ho segueix sent. En aquella època era una 903
noia normal i corrent que vivia en un petit apartament del centre de Madrid. Estava cursant el 904
meu primer any de carrera a la facultat de Belles Arts. La veritat és que m’anava bastant bé. 905
Un dia em van encarregar un dibuix artístic sobre una persona, objecte o monument que ens 906
transmetés algun sentiment, i més endavant, en una exposició oral del treball, hauríem 907
d’explicar la sensació detalladament. Jo era una persona amb una gran facilitat per trobar la 908
inspiració. La veritat és que els meus companys sempre envejaven aquest fet i jo reconec que 909
no negava la facilitat que tenia per il·luminar-me. En canvi, com si d’una mala jugada es 910
tractés, aquest cop no trobava la inspiració necessària. 911
912
Ja havien passat quatre dies d'ençà que em van plantejar l’activitat i encara no tenia res al 913
cap. Vaig pensar que, si sortia una mica de casa, aclariria les idees i, vés a saber, potser em 914
venia la vena de l’artista, tot i que tampoc podia passar tot el dia fora, ja que a les sis i mitja 915
havia quedat amb la meva mare per ajudar-la a preparar el sopar familiar. Vaig agafar la meva 916
llibreta, un parell de carbonets, uns colors de fusta i els vaig ficar dins una bossa. 917
Finalista Categoria E Prosa catalana Laura Díaz 4t ESO B
11
918
Sincerament, crec que va ser el dia que més vaig caminar per Madrid, però aquests passos 919
van resultar un fracàs, fins que se’m va encendre la bombeta i em vaig dirigir a l’estació de 920
tren. Acompanyada per la multitud de gent i el soroll ensordidor, vaig decidir tancar-me en mi 921
mateixa per aconseguir el propòsit que buscava. Així doncs, vaig seure en un banc prop de 922
l’accés a les vies del tren i em vaig posar a observar. I allà la vaig veure, entre una jungla de 923
persones, fotografiant el sostre voltat, i de sobte va néixer l’estrella que porto dins, vaig treure 924
la meva llibreta negra i, fixant-me en la seva delicadesa, vaig començar a retratar-la. Tenia la 925
pell lleugerament fosca, es notava que havia estat exposada al sol, ulls brillants, amb una 926
salvatge cabellera castanya. Vestia bé, amb un estil molt “casual”. La seva cara mostrava un 927
lleuger somriure, en canvi, els seus ulls no semblaven dir el mateix. 928
929
En un d’aquests instants en què abaixes la mirada, et centres en la creació i la tornes a pujar 930
perquè ja no retens la imatge en la memòria, la vaig perdre de vista. Crec que només havien 931
passat cinc segons, el cas era que ja no hi era. Havia perdut la meva musa. No vaig 932
reaccionar, simplement em vaig quedar paralitzada, fins que un “hola” em va sorprendre per 933
darrere. De cop i volta i per una acció de protecció, vaig tancar la llibreta. Era ella, era la meva 934
lira. No vaig respondre, per vergonya, perquè els nervis em van jugar una mala passada. Ella 935
no es va rendir i va continuar insistint, em va dir que m’havia vist dibuixant i que em trobava 936
interessant. Finalment, em va confessar que m’havia fet una fotografia. Sense pensar-ho dos 937
cops li vaig demanar que me la mostrés. Acceptà, però, a canvi, li hauria d’ensenyar el que 938
estava dibuixant. En aquell moment em van passar tantes coses pel cap... Jo mai havia 939
ensenyat els meus dibuixos a mitges. Com es deu dir? Què feia fotografiant-me sense el meu 940
permís? Aquesta última pregunta no era del tot justa, ja que jo l'estava dibuixant i tampoc 941
m’havia donat la seva aprovació. Els meus pensaments van concloure quan va estendre la mà 942
per fer el tracte, i jo la vaig acceptar. La seva mà, freda i suau, i la seva mirada trista, em van 943
transportar a una altra sensació, fins aleshores desconeguda per mi. Després de mostrar-nos 944
mútuament les nostres creacions i que ella s’adonés, per tant, que jo l’estava dibuixant, 945
només em va mirar i va somriure. 946
947
Vam continuar parlant unes dues hores més. Es veu que anava a Barcelona i que el seu tren 948
arribava tard. Teníem tantes coses en comú... Era increïble. Jo no creia en allò de “la teva 949
ànima bessona”, però aquesta vegada... era màgic. A vegades la realitat supera la ficció. Li 950
vaig acariciar delicadament la cara, per comprovar si tot era real. I així es van unir les nostres 951
mirades i després les nostres boques en un petó que ens va remoure per dins. Un petó entre 952
dues desconegudes que es necessitaven urgentment. Cap de les dues volia separar els seus 953
12
llavis de l’altra, sentint com les pors desapareixien, com si les inseguretats es convertissin en 954
confiança, gaudint del plaer sense obstacles. I així van estar una eternitat. Una eternitat que 955
va durar el temps que dura un petó. No volia que finalitzés aquell moment, però faltaven tres 956
minuts perquè arribés el tren i ella havia d'acomiadar-se. Vam acordar que m’ajudaria a 957
acabar el dibuix i vam intercanviar els telèfons. Em va prometre que em trucaria quan arribés 958
a Barcelona i que aquesta “relació”, per anomenar-la d’alguna manera, no finalitzaria aquí. No 959
obstant això, sí que ho va fer. 960
961
L'endemà, enfadada amb la vida perquè no havia rebut cap trucada d’ella, vaig decidir llançar 962
la tovallola, em vaig repetir molts cops que aquesta història no havia sigut res, però em 963
resultava impossible, sabia que el que havia passat era cert. Va sonar el telèfon, aquell 964
número no estava registrat en els meus contactes. “Que estrany!”, vaig pensar. No tenia el 965
costum de respondre als desconeguts. Aquell cop, per desgràcia, sí que ho vaig fer. Una veu 966
trista i aguda, d’una tal Àmbar. Vaig recordar de sobte que així es deia la cosina de la meva 967
musa. En efecte, era ella. El meu cor es va esmicolar, tots els plans es van destruir, tot va 968
quedar en res: el meu amor fugaç havia mort. L’Àmbar em va explicar, entre llàgrimes, que no 969
m’havia pogut trucar abans, que va ser el tren, que va descarrilar, i que no s’hi podia fer res. 970
Em va comunicar que l’enterrament seria el dia vint-i-set, i em va acabar dient: “Vas ser la 971
llum de la seva vida, a ella li encantaria que hi assistissis, t’hi esperem.” 972
973
Avui, un any més tard, encara no he sigut capaç de superar la seva mort, i és que una història 974
de dues persones que s’estimen, no necessàriament ha de ser molt llarga per ser perfecta, 975
només ha de ser veritable. La vida continua, però seguiré escrivint la nostra història d’amor, 976
fins i tot després de la seva mort, perquè la nostra va tenir un principi, però mai tindrà un final. 977
978
T’estimo, Abril. 979
980
981
982
983
984
985
986
987
988
989
13
990
991
992
993
El perro y la pulga 994
995
Una pulga un día, 996
en el cuerpo de un 997
perro se metió. 998
Aburrida y aburrida, 999
un día le pico, 1000
El perro 1001
enfadado se empezó 1002
a rascar y la pulga 1003
salió disparada 1004
hacia otro lugar. 1005
La pulga disgustada, 1006
se echó a llorar. 1007
No entendía, no entendía, 1008
qué había podido pasar. 1009
El perro acudió a ella 1010
pidiéndole perdón. 1011
preguntándole si quería 1012
hacer un trato 1013
que no perjudicaría 1014
a ninguno de los dos. 1015
La pulga contenta, 1016
aceptó sin rechistar. 1017
Y estos dos amigos 1018
juntos siempre, 1019
pudieron estar. 1020
1021
1022
Guanyador Categoria D Poesía castellana Greta Samper 2n ESO A
14
1023
1024
1025
1026
La meva terra 1027
1028
1029
M'agrada la meva terra, 1030
perquè ens permet disfrutar. 1031
Tant podem ser a la platja 1032
com anar a esquiar. 1033
1034
Tenim una costa que és d'envejar, 1035
i unes muntanyes que són d'admirar! 1036
La terra és ferma, i tenim bon bestiar 1037
i la bona gent mai ens mancarà. 1038
1039
Gaudim de tradicions, 1040
com les sardanes i els balls de bastons. 1041
Tenim castells, correfocs i diables, 1042
i amb els forasters som ben amables. 1043
1044
Llibres i roses regalem 1045
i per Sant Jordi l'amor demostrem. 1046
A la Moreneta adorem, 1047
i el virolai li cantem. 1048
1049
M'agrada la meva terra, 1050
perquè acollim a tothom. 1051
La veritat, tant se'ns en dóna, 1052
siguin d'on són. 1053
1054
1055
1056
1057
1058
1059
1060
1061
1062
1063
Guanyador Categoria D Poesia catalana Alba González 1r ESO A
15
1064
1065
1066
1067
La mala conducta 1068
1069
En un pueblo de las afueras de Madrid, había una escuela llamada Divino Salvador. En esa 1070
escuela siempre había muy buen ambiente, la gente era muy amable y simpática, sobre todo 1071
entre ellos destacaba Jesús, el portero de la escuela. Jesús era un hombre de unos cincuenta 1072
años, que llevaba trabajando en esa escuela desde los treinta años, siempre vestía con su traje 1073
de trabajo impecable y bien planchado. Era una persona de lo más cariñosa, siempre estaba 1074
pendiente de los demás, primero le importaba la salud de los demás y luego la suya. Siempre 1075
llevaba en sus bolsillos algunos caramelos que iba dando a los niños y en su otro bolsillo una 1076
diminuta agenda donde apuntar algún que otro mensaje que le decían los padres para sus 1077
hijos. Todo el mundo lo quería y lo admiraba, pero lo que no sabían era el oscuro secreto que 1078
mantenía oculto desde hace muchos y muchos años. 1079
Jesús no había tenido una gran infancia. En el colegio no es que fuera el más listo, ni el más 1080
guapo, pero sí que tenía una gran sonrisa que iluminaba y alegraba todo aquel que estuviera 1081
deprimido. Pero ese rostro encantador e iluminado desaparecía nada mas entrar por la puerta 1082
de su casa. Él sabía que su familia no estaba en uno de sus mejores momentos. Su madre no 1083
trabajaba y siempre había sido una mujer simpática y atenta a los demás, pero llevaba unos 1084
años que siempre la veía triste, débil y muy distante a su padre. El que traía el dinero a la casa 1085
era su padre pero lo despidieron y por depresión se lanzó al alcohol. Durante la hora de cenar 1086
nadie hablaba, Jesús se comía su planto, lo llevaba a la cocina y luego se despedía de sus 1087
padres. Hasta que una noche empezó a oír unos ruido de alguien golpeando algo y a una voz 1088
de una mujer suplicando. Silenciosamente el niño atemorizado por ese escándalo, se dirigió a 1089
donde oía el ruido, el comedor. Todas las luces estaban apagadas y vio muchos objetos por 1090
todo el suelo. La puerta estaba entreabierta y pudo ver la escena que traumatizó el resto de su 1091
vida. Su madre tumbada en suelo, llorando y con un color de piel blanco como la nieve. Y 1092
encima de ella, su padre, borracho por haberse bebido una botella de whisky entera, 1093
golpeándola. Él nunca hubiese pensado que llegaría a esos extremos. Corrompido por esa 1094
escena se le escapó un gemido que hizo que sus padres lo descubrieran. Su madre lo miró y 1095
en ese momento contempló que en su mirada además de dolor había tristeza y preocupación. 1096
La mirada de su padre, en cambio, era de rabia y odio. En ese momento, su madre grito: 1097
Guanyador Categoria D Prosa castellana Marina Martínez 2n ESO A
16
-¡Corre, hijo mío! ¡Huye, vete, llama a la policía! 1098
El pequeño Jesús salió corriendo del comedor sin saber dónde esconderse. Su madre de 1099
donde pudo sacó sus últimas fuerzas y golpeó al padre que cayó al suelo. Sin tiempo para 1100
incorporarse, su padre la agarró. Empezó a golpearla y sin buscarlo, cayó al suelo golpeándose 1101
contra el pico de la mesa. Al caer al suelo, un charco de sangre inundó esa trágica escena. El 1102
padre salió corriendo por todo el piso buscando al niño, al final lo encontró escondido en el 1103
armario. Lo sacó con un brusco movimiento, lo tiró al suelo y lo empezó a golpear. El padre 1104
hizo creer a todo el mundo que la madre se cayó de la escalera por culpa de Jesús y que al 1105
caerse se golpeó la cabeza. Al entierro sólo asistieron cuatro miembros de la familia de su 1106
padre. Nadie más. 1107
Esa misma noche, al llegar a casa, aprovechando que su padre estaba en el baño, cogió un 1108
bote con distintas pastillas, las trituro lo más pequeño que pudo hasta dejarlas polvo y las 1109
introdujo en la botella de whisky. Al salir del baño su padre como era habitual, se bebió con 1110
largos tragos toda la botella, cayendo en un profundo sueño. Al despertase, se encontró atado 1111
en la cama y al lado de él, Jesús con un rodillo de amasar en las manos. El rodillo con el que 1112
pegaba a su madre. Se subió a la cama frente a su padre y le empezó a golpear 1113
constantemente con mirada fría e inexpresiva. Su último golpe lo dirigió a la cabeza y de ese 1114
golpe lo mató. Mintiendo igual que hizo su padre, hizo creer a la gente que entraron unos 1115
ladrones, quienes mataron a su padre. Como sus padres murieron al niño lo encerraron en un 1116
orfanato, por su trágica historia y durante años tuvo que asistir a diferentes sesiones con 1117
psicólogos. Al final, les convenció que ya estaba bien, que ya lo había superado. Al cumplir 1118
treinta años entró a trabajar en la escuela en la que ahora trabaja. 1119
Un día como todos, vino un niño nuevo al colegio. Era un niño no muy alto, delgadito, con un 1120
pelo y ojos negros como el carbón. Era un niño que transmitía tristeza, su rostro era apagado y 1121
siempre tenía unas inmensas ojeras. Jesús siempre se mostraba amable y atento con él, ya 1122
que su triste aspecto le preocupaba. Era un niño que cada día estaba más y más delgado. Un 1123
día cerca del verano, Jesús se acercó a él y le preguntó: 1124
-¿Estás bien? no haces buena cara. 1125
-sí sí, muchas gracias- le dijo el niño con voz temblorosa. 1126
-¿Quieres que llamemos a tus padres? Si no te encuentras bien, lo mejor es que te vengan a 1127
buscar.- le dijo atentamente Jesús. 1128
En ese momento sus ojos se abrieron como platos y el niño gritó: 1129
-¡Nooo, ya te he dicho que estoy bien!- e hizo un gesto para apartarse de Jesús. 1130
17
Fue entonces cuando Jesús pudo contemplar unos enormes cardenales por toda su parte 1131
delantera del brazo. Y rápidamente los golpes le recordaron a los que tenía su madre. 1132
Los próximos días Jesús se dedicó a investigar sobre la familia de ese niño: supo que su padre 1133
era un alto ejecutivo que gracias a sus maneras agresivas había llegado a un alto cargo en una 1134
gran empresa multinacional. Habían estado cambiando de ciudad por el trabajo de su padre 1135
varias veces. Su madre no trabajaba porque con tanto cambio tuvo que dejar de hacerlo. Se 1136
podía decir que era una familia acomodada. Al cabo de un par de semanas, Jesús se armó de 1137
valor y empezó a espiar a esa familia. El padre normalmente llegaba bastante tarde, serio, de 1138
mal humor. Parece ser que sus jefes le estaban poniendo en una situación difícil y esos nervios 1139
lo volvieron aún más agresivo en casa. Empezó a ser normal escuchar como alzaba la voz en 1140
ese lujoso piso de la zona alta. En una zona donde ningún vecino se conoce y ni le importa lo 1141
que hace el vecino de al lado. Escondido en la oscuridad pudo ver una escena conocida, como 1142
el padre cargaba su ira contra el atemorizado niño y su madre lloraba al lado. En aquel 1143
momento supo lo que tenía que hacer. 1144
Planeó delicadamente cada detalle y cuando faltaban pocos días para vacaciones decidió 1145
realizar su acto de justicia. Disfrazado de mensajero con gorra, gafas y un bigote postizo llamo 1146
a la puerta después de comprobar que el padre del niño había llegado a casa. 1147
-El señor Friman? Le traigo un sobre urgente del director de su compañía, es muy urgente. 1148
-¿Cómo? Si si, suba rápido.- dijo el padre. 1149
Jesús subió rápido pero sin dejar de parecer tranquilo al piso de la familia: 1150
-me envían para que firme estos documentos urgentemente y que debo devolver a su oficina. 1151
No le parecía extraño al padre y le dijo que pasará mientras buscaba algo con lo que firmar. 1152
Una vez dentro del piso Jesús de su cintura sacó una porra de hierro que la agarró tan fuerte 1153
como años atrás cogió aquel amasador. Se abalanzó sobre el señor y le dio un golpe fuerte y 1154
seco en la cabeza. El hombre cayó al suelo y el empezó con rostro inexpresivo a golpearle 1155
mientras decía: 1156
-Nunca más golpearas ni a tu hijo ni a tu mujer. 1157
En aquel momento apareció el niño, quien gritó: 1158
-Por favor deje a mi padre, yo le quiero. 1159
Jesús giró la cabeza y comprendió que si seguía ese niño sería otro Jesús marcado para toda 1160
la vida. Así que le dio un último golpe que dejó inconsciente al señor y salió corriendo. Esa 1161
noche la pasó vagando por las calles pensando en lo que casi había llegado a hacer y 1162
18
entonces vio claro que no podía tomarse la justicia por su mano. Lo que le paso a él fue un 1163
acto reflejo de venganza, pero o debía volver a reflejar su triste experiencia en otros casos. 1164
Jesús lo tuvo claro, se despidió de su trabajo, donde nunca entendieron porque, dejó el alquiler 1165
pagado de su piso e hizo las maletas. Ahora sabía que el objetivo de su vida debía ser 1166
convertir a esas madres e hijos indefensos, que sufrían malos tratos, en personas fuertes que 1167
pudieran denunciar sus situaciones de malos tratos. Tenían que ser las autoridades, la policía y 1168
la justicia quienes actuaran en defensa de esas pobres personas y actuara contra los hombres 1169
sin escrúpulos. Antes de irse había escrito una carta anónima a los servicios sociales 1170
explicándole el caso de ese alumno que había intentado erróneamente ayudar y él se marchó a 1171
otro país como voluntario para ayudar a este tipo de familias, por desgracia hay muchas más 1172
familias y casos como ese y el decidió que a partir de entonces lucharía con todos sus recursos 1173
para que fueran valientes y saliesen a la luz los verdaderos rostros de esos hombres 1174
monstruosos. 1175
Nunca más ningún niño debería cargar con la culpa que él ya nunca podría dejar que llevar con 1176 él. 1177
1178
1179
1180
1181
1182
1183
1184
1185
1186
1187
1188
1189
1190
1191
1192
1193
1194
1195
1196
1197
19
1198
1199
1200
1201
L’Ona invisible 1202
Som a classe de mates i el professor ha fet una pregunta molt difícil. L’Ona, la noia que tinc al 1203
costat, me l’acaba de dir a cau d’orella. L’animo perquè la digui en veu alta, però ella no vol, em 1204
demana que la contesti jo. Aixeco la mà i la responc. El professor em felicita davant de tots els 1205
companys i companyes. Estic molt sorpresa, la miro i està rient. 1206
Avui està sola, asseguda a les escales observant com juguem a bàsquet. Sembla que vol jugar 1207
però no s’hi atreveix. Cada cop que hi vaig per preguntar-li si vol venir em diu que no, que ella 1208
no en sap; ara, es passa tota l’estona mirant-nos. Quan encistello veig com somriu, veig com li 1209
brillen els ulls com si ho hagués fet ella. 1210
Els dijous ve a coral. Es posa als seients de darrere i canta molt fluix intentant que ningú es fixi 1211
en ella. La mestra sempre li diu que, si vol passar desapercebuda, ha de cantar convençuda i, 1212
si s’equivoca, seguir endavant amb la cançó sense que els altres arribin a notar-ho. 1213
Cada cop que hi parlo vull conèixer-la més, saber per què és així, per què no vol emportar-se 1214
mai el mèrit, per què és tan tímida. Sempre que estic amb ella parlem de tot, però quan li 1215
pregunto per què no vol contestar les preguntes a classe o jugar a bàsquet no em dóna 1216
respostes, les evita, no vol parlar d’ella i treu un altre tema. 1217
Sempre ho observa tot i li encanta veure com els altres parlen, com riuen, com si ella somiés 1218
que és part de tot el que veu sense atrevir-se a ser-ho. Sembla que tingui por de viure per ella 1219
mateixa i per això viu a través de les altres persones. 1220
Alguns nens li han posat sobrenoms, a ella tant li fa, sap que està per sobre d’aquestes 1221
ximpleries. Sempre em diu que “no ofèn qui vol, sinó qui pot”, però a mi em sap greu. Si la 1222
veiessin amb els meus ulls s’adonarien que ella no és així. 1223
Jo la considero la meva amiga i ara he entès que ha de ser ella qui s’atreveixi a jugar a 1224
bàsquet, a respondre les preguntes a classe o a fer solos a la coral. De fet, tots en algun 1225
moment, quan ens sentim insegurs, ens comportem una mica com l’Ona. 1226
Estic convençuda que algun dia s’atrevirà a viure la seva vida i tindrà el valor de ser la 1227
protagonista de la seva pròpia història. 1228
1229
1230
1231
1232
1233
1234
1235
1236
Guanyador Categoria D Prosa catalana Júlia Tomàs 1r ESO A
20
1237
1238
1239
1240
La muerte 1241
1242
La muerte, el final del camino, 1243
lo que nos separa de nuestros seres queridos, 1244
la Paz eterna que se nos ha concedido. 1245
1246
El cuarto jinete llega 1247
en capa negra envuelto, 1248
se acerca como esqueleto, 1249
a lomos de un caballo esbelto. 1250
1251
Y cuando su guadaña sientas, 1252
puedes reír o llorar, 1253
nada de lo que hagas ya, 1254
tu destino podrá cambiar. 1255
1256
Es un ser igualitario, 1257
no importa tu estatus social, 1258
seas rico o seas pobre, 1259
tu final llegará igual. 1260
1261
1262
1263
1264
1265
1266
1267
1268
1269
Guanyador Categoria E Poesía castellana Edgar Romero 4t ESO A
21
1270
1271
1272
1273
1274
Més enllà 1275
1276
Més enllà del que pots veure 1277
hi ha un esplèndid lloc. 1278
Mira l'horitzó, deixa't atreure. 1279
La llum, allà és foc. 1280
1281
Més enllà de la teva ment 1282
hi ha un petit secret. 1283
Un sentiment divergent, 1284
que rebutges com un cigarret. 1285
1286
Més enllà de la pantalla 1287
hi ha una noia que s'avorreix. 1288
Ell és qui talla, 1289
ella, qui pateix. 1290
1291
Més enllà d'un cos, 1292
hi ha un cor que batega. 1293
Crida com un gos, 1294
ara ella s'ofega. 1295
1296
Més enllà d'una noia eixerida, 1297
hi ha poc confort. 1298
Més enllà de la vida, 1299
hi ha la mort. 1300
1301
1302
1303
Guanyador Categoria E Poesia catalana Irene Roca 4t ESO A
22
1304
1305
1306
1307
Defíneme pueblo 1308
La RAE dice, literalmente, que un pueblo es: “una población más pequeña y con menor número 1309
de habitantes que una ciudad”, pero para mí, y creo que para todos aquellos que se hayan 1310
criado en uno de ellos, a esta definición le falta algo. 1311
Yo me he criado prácticamente en mi pueblo, me ha enseñado valores que no habría podido 1312
alcanzar sin él. Recuerdo cuando era pequeña, los grandes veranos que pasaba allí, con mi 1313
hermana y las únicas tres amigas que teníamos. Una de ellas vivía al cruzar la calle. También 1314
me vienen a la mente los paseos en bicicleta o los que consistían en recorrernos unas mil 1315
veces al día todo el pueblo. O bien cuando mi abuela nos llevaba a la piscina y perdíamos la 1316
noción del tiempo, pensando en nuestras cosas. 1317
Ha pasado tanto tiempo y tantas cosas, que se me hace imposible recordarlo todo. Pero todos 1318
crecemos y nos hacemos mayores, cambiamos nuestra forma de ser, nuestra forma de pensar, 1319
de vestir… pero no ha cambiado la forma de querernos. Día a día van sucediendo cosas 1320
nuevas y, cuando quieres darte cuenta, esas “tres amigas” se han convertido en un grupo de 1321
unas 20 personas. Y es precisamente allí donde se te concede el placer de conocer a personas 1322
maravillosas, que, con el tiempo, se convertirán en imprescindibles en tu vida. 1323
Sí que es cierto que un pueblo es una población pequeña, y que tiene un número mucho menor 1324
de habitantes que una ciudad. Pero, ¿para qué más? Si me conformo con ellos, con los paseos 1325
nocturnos o a plena luz del día, con las noches sentados en “La Plaza” contándonos cosas 1326
que, aunque parezca mentira, no sabíamos los unos de los otros o simplemente planeando 1327
cosas para el verano siguiente, o las tardes e incluso los días enteros que llegamos a pasar en 1328
la piscina o sentados en un banco comiendo pipas, las noches de cine en alguna de nuestras 1329
casas; por no hablar de la semana de “las fiestas”, esos pocos días que se te hacen más cortos 1330
aún de lo que son, pasando la noche entera hasta que sale el sol, sin cansarte ni un segundo 1331
de ellos, riendo, bailando, saltando, sintiéndolo. O cenando en la hamburguesería ambulante 1332
que cada año ponen en el mismo sitio. 1333
¿Para qué quiero más? Esta es la única pregunta que me formulo año tras año. 1334
Creo que, solo dándote mis ojos, verías lo que realmente yo veo al pensar en mi pueblo, el 1335
lugar donde nacen mis sueños y terminan mis preocupaciones. 1336
Creo que ahí he aprendido todo lo que sé. He logrado tener los valores que ahora mismo tengo 1337
y es el lugar que me ha enseñado a ser libre. 1338
Guanyador Categoria E Prosa castellana Paula Expósito 4t ESO A
23
Y ahora, consciente de que un diccionario no recoge todas las acepciones de un término y de 1339
que olvida aquellas que se llevan y se llevarán siempre en el corazón, defíneme PUEBLO. 1340
1341
1342
1343
1344
1345
1346
1347
1348
1349
1350
1351
1352
1353
1354
1355
1356
1357
1358
1359
1360
1361
1362
1363
1364
1365
1366
1367
1368
1369
1370
1371
1372
1373
24
1374
1375
1376
1377
El blau que ens separa 1378
Iorgos Kana. Illa de Lesbos. 11.34 h 1379
1380
No puc més... Fa temps que van fer fora de la feina el meu pare, ja que, des de l'arribada 1381
massiva de refugiats sirians, la situació de l'illa ha empitjorat molt perquè els turistes ja no ens 1382
volen venir a visitar. Teníem el mínim per viure, i ara ja no tenim ni això. Vaig dir als meus pares 1383
que deixaria els estudis i em buscaria una feina per ajudar a casa, però ells em van suplicar 1384
que no ho fes, perquè tenir certs coneixements em pot facilitar més endavant trobar una bona 1385
feina. Tot i que això no és cert. Conec moltes persones que tenen carreres universitàries i no 1386
han aconseguit feina. 1387
1388
De totes maneres, he decidit que quan sigui major d'edat, me n'aniré a Alemanya a buscar-me 1389
la vida i així poder col·laborar a fer front a les despeses familiars. No sé com s'ho prendran els 1390
meus pares, però no tenim alternativa. 1391
1392
Naima Habi. Mar Mediterrani. 11.34 h 1393
1394
No puc més... Fa més de cinc dies que estem vagant pel mar i no veiem res més que aigua. 1395
Estic començant a pensar que moriré sense veure terra. L'esperança ja no perdura en mi. I 1396
l'ambient que es respira aquí és tan podrit com aquesta porqueria de vaixell (si és que es pot 1397
dir així). Som a bord unes 200 persones, totes encongides, també pel fred vent de l'hivern. Fa 1398
dos dies que les reserves de menjar se m'han esgotat, el viatge està resultant més llarg del que 1399
la meva mare havia previst al preparar-me les provisions. No puc parar de pensar que vaig fer 1400
mal fet de deixar els meus, però van insistir molt que fos jo qui aprofités l'oportunitat 1401
d'embarcar-se. Tot i que van vendre tots els objectes de valor (sobretot les joies de la meva 1402
mare), no van aconseguir més diners que els equivalents a una plaça en aquesta llauna de 1403
sardines. 1404
1405
La desesperació a la pastera és tan gran que ahir un home de mitjana edat va patir un atac 1406
d'ansietat i es va llançar al mar. Sóc incapaç de treure'm del cap la imatge del pobre home sent 1407
engolit per les onades. Si la situació no millora, potser faré el mateix... 1408
Guanyador Categoria E Prosa catalana Irene Roca 4t ESO A
25
1409
Iorgos Kana. Illa de Lesbos. 11.48 h 1410
1411
Avui és un bon dia (meteorològicament parlant) per sortir a pescar. El meu pare i jo marxem de 1412
casa un cop canviats i ens dirigim cap al port. Allà, pugem a la barca i, junts, ens dirigim cap a 1413
l'horitzó. 1414
1415
Naima Habi. Mar Mediterrani. 11.48 h 1416
1417
La situació no ha millorat, i no tan sols això, sinó que encara s'ha agreujat. Ha començat a 1418
entrar aigua al vaixell i temem que comencin a tirar gent al mar. Només espero veure terra i que 1419
no s'arribi a aquest extrem. 1420
1421
Iorgos Kana. Mar Mediterrani. 12.32 h 1422
1423
Han passat gairebé tres quarts d'hora i no hem pescat res. Encara que estiguem a l'hivern, el 1424
sol pica, i molt. El meu pare està intranquil, perquè si no capturem cap peix, no dinarem. 1425
Cansat, alço la mirada i descobreixo alguna cosa que no aconsegueixo distingir i crido el meu 1426
pare per mostrar-li. 1427
1428
Naima Habi. Mar Mediterrani. 12.32 h 1429
1430
Doncs sí que s'han complert les pitjors prediccions. El capità (per dir-ho d'alguna manera) ha 1431
perdut els nervis i amb empentes ha començat a llançar gent per la borda. Per sort, sóc a l'altre 1432
extrem de la pastera, tot i així, m'és difícil mantenir-me dins. De sobte, un home forçut 1433
m'empeny, no puc dir que hagi estat accidentalment. L'aigua em colpeja com una bufetada i 1434
intento flotar, però l'aigua freda em paralitza els músculs. Noto que l'últim alè de vida se me'n 1435
va... 1436
1437
Iorgos Kana. Mar Mediterrani. 12.33 h 1438
1439
Allò que havia descobert resulta ser una pastera. Com que veiem que s'està enfonsant, sense 1440
pensar-ho dues vegades, posem rumb cap allà, mentre el pare avisa per ràdio. Quan estem a 1441
punt d'arribar, veig que el mar s'empassa el cos d'una persona. Trec forces d'on puc i em llenço 1442
al mar per intentar rescatar-la. Aconsegueixo pujar-la a la barca, és una noia tan pàl·lida i gèlida 1443
que em fa pensar que hem arribat massa tard. Però de cop, obre els ulls, que són d'un blau 1444
26
com el d'aquest mar que ens dóna i ens treu la vida. El temps sembla aturar-se... 1445
1446
Naima Habi. Mar Mediterrani. 12.33 h 1447
1448
Moriré, us estimo, pares. De sobte, sento que el meu cos s'enlaira. Sóc al cel? Obro els ulls i 1449
veig el rostre d'un noi preocupat. Un àngel? Els seus ulls són d'un blau com el d'aquest mar 1450
que ens dóna i ens treu la vida. El temps sembla aturar-se... 1451
1452
1453
1454
1455