1. LA NOSTRA MSICA TRADICIONAL Qu s la msica tradicional? La
msica tradicional valenc Autor del multimdia: Andrs Gonzlez
Rojas
2. La Msica tradicional del mn segons el concepte de la UNESCO
sn aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que
contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural
immaterial. Si b la msica s un llenguatge universal, en canvi
apareix sota formes distintes i en diferents ocasions de la vida de
cada societat. La msica tradicional forma una part important del
folklore de cada comunitat i els processos de fusi amb altres
formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han
contribut de manera primordial a la creaci de la msica popular
actual. Qu s la msica tradicional? [tornar a linici]
3. La tradici musical valenciana s molt rica i ampla, i cal
emmarcar-la dins de la regi mediterrnia. Al llarg daquest multimdia
farem una aproximaci als diferents estils i instruments ms
importants. La msica tradicional valenciana [tornar a linici]
Estils musicals Instruments tradicionals
4. Classificar la msica tradicional s molt complicat, perqu es
pot fer segons molts criteris, com la temtica de les canons o el
seu estil musical. A continuaci assenyalarem els estils ms
destacats: Estils musicals [tornar a msica tradicional valenciana]
Jotes Seguidilles Dansaes Havaneres Valencianes Fandango Bolero
Cant destil
5. La jota o cota s un ball tradicional molt ests per tota la
Pennsula Ibrica. S'utilitzava com a cant per rondar les fadrines,
per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del
camp. Actualment, encara es balla al Pas Valenci, les Illes
Balears, les Terres de l'Ebre, l'Arag i Mrcia, per en el passat va
estar estesa tamb per tota Catalunya. Aquest ball t un comps
ternari i presenta una estructura harmnica basada en l'alternana de
quatre compassos de tnica i quatre de dominant. Clickant laltaveu
podeu escoltar la Jota de Moixent La Jota [tornar a msica
tradicional valenciana] [veure altres estils]
6. s un ball molt antic, ests a partir del segle XVI a tota la
pennsula. Ha anat desapareixen i a hores d'ara se'n conserven pocs
exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les ms
antigues o clssiques, anomenades torrades en algunes comarques i
les rpides o manxegues, tamb anomenades corrilles o corridas. Les
primeres sn ms freqents a les comarques del nord i es ballen en
rogle, encara que tamb apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi,
on es ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones
sn ms freqents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se
en parella. Clickant laltaveu podeu escoltar la Seguidilla de la
Vall dAlmonacid Seguidillas [tornar a msica tradicional valenciana]
[veure altres estils]
7. Les Danses s la manera d'anomenar els balls pblics a les
comarques del centre i sud del Pas Valenci. Aquests balls pblics se
celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o
tamb de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al
so de la dolaina, xaramita o xirimita, un obo popular i tradicional
valenci, i tabalet o ms modernament de la banda de msica. Clickant
laltaveu podeu escoltar la Dans de Murla Dansaes [tornar a msica
tradicional valenciana] [veure altres estils]
8. L'Havanera s un gnere musical dels denominats d'"anada i
tornada", que t el seu origen durant el segle XIX en els
"indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb
nostlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les
tavernes. En la seva versi ms pura s'interpreten a capella, encara
que en l'actualitat s habitual acompanyar-la amb guitarres, llats i
bandrries. Estan escrites en comps de dos per quatre i el seu tempo
lent. Clickant laltaveu podeu escoltar lhavanera de Catadau.
Havanera [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres
estils]
9. Les valencianes sn un gnere exclusivament valenci, ests per
la comarca de l'Horta de Valncia i algunes comarques prximes.
Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els
dos primers guarden relaci amb la jota i el tercer amb el fandango
andals. El naixement de les valencianes com a ball, es degut als
mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de Valncia, que
van adaptar passades populars per amb la tcnica del ballet al cant
d'estil. Sn per tant un tipus de ball espectacular nascut als
entaulats. Clickant laltaveu podeu escoltar les Valencianes du i
dos de Montroi Valencianes [tornar a msica tradicional valenciana]
[veure altres estils]
10. Fandango (del nord) s un gnere musical i de ball quasi
exclusivament valenci. s molt abundant a les comarques valencianes
del nord, encara que tamb apareix a les Terres de l'Ebre i les
poblacions aragoneses prximes a la ratlla de Valncia. Generalment t
un ritme molt rpid i s'usen passades molt lluidores. En moltes
ocasions va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al
fandango sense parar la msica ni el ball. Fandango (de cobla
partida) s un gnere musical exclusivament valenci, que noms apareix
a la Serrania d'Alcoi, la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant. Est
emparentat amb els fandangos del nord del Pas Valenci, amb altres
fandangos ibrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se
en filera i formant cadenes. Clickant laltaveu podeu escoltar la
Jota-Fandango de la Vall dAlmonacid El fandango [tornar a msica
tradicional valenciana] [veure altres estils]
11. s un ball molt llut, creat pels mestres de ball del segle
XIX per a les classes benestants i popularitzat a finals d'aquest
segle. El seu origen est en la seguidilla, encara que tamb hi ha
boleros enfandangats influenciats per l'U. s un gnere cultivat
especialment a la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la
Valldigna. A ms a ms, els mestres de ball dels quadres de balls
populars de la ciutat de Valncia tamb van crear boleros per a
incloure al seu repertori. Clickant laltaveu podeu escoltar el
Bolero pla de la Llosa de Ranes Bolero [tornar a msica tradicional
valenciana] [veure altres estils]
12. El cant valenci d'estil agrupa all que sol anomenar-se com
cant d'estil i les albaes. El cant d'albades es caracteritza per
tenir una temtica satrica i humorstica. Consta d'una part
intrumental que consisteix en una tocata de dolaina i tabalet la
melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions
dels msics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa
variacions sobre una melodia base que tamb es repeteix. Al msics,
un dolainer i un tabaleter com a mnim, i al "cantaor" els sol
acompanyar sovint (per no sempre) el "versaor", que s aquell qui
inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de
cant d'estil s habitual a les festes de les poblacions rurals.
Clickant laltaveu podeu escoltar una Alb de nadal de lHorta de
Valncia Cant destil [tornar a msica tradicional valenciana] [veure
altres estils]
13. El cant valenci d'estil agrupa all que sol anomenar-se com
cant d'estil i les albaes. El cant d'albades es caracteritza per
tenir una temtica satrica i humorstica. Consta d'una part
intrumental que consisteix en una tocata de dolaina i tabalet la
melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions
dels msics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa
variacions sobre una melodia base que tamb es repeteix. Al msics,
un dolainer i un tabaleter com a mnim, i al "cantaor" els sol
acompanyar sovint (per no sempre) el "versaor", que s aquell qui
inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de
cant d'estil s habitual a les festes de les poblacions rurals.
Clickant laltaveu podeu escoltar una Alb de nadal de lHorta de
Valncia Cant destil [tornar a msica tradicional valenciana] [veure
altres estils]
14. Existeixen molts instruments tradicionals, ac podreu
coneixer i escoltar els ms representatius ordenats en diverses
categories: Instruments tradicionals [tornar a msica tradicional
valenciana] Vent Corda Idifons Percussi
15. Instruments de vent [tornar a msica tradicional valenciana]
[veure altres instruments] Dolaina Tamb anomenada xirimita, s un
tub cnic, generalment de fusta, amb una srie de forats que es tapen
amb els dits. Aquesta forma cnica i no cilndrica, especialment al
final, li donava antigament el nom de trompa. Existeixen moltes
varietats de dolaines: la castellana (amb claus), l'aragonesa, la
gralla de Catalunya, el Bolin-Gozo del Pas Basc i la dolaina
valenciana. El seu origen s antic. Tanmateix, el fet que sigui un
instrument de llengeta doble, com l'obo, suggereix que podria
aparixer desprs dels instruments de llengeta simple, com ara el
clarinet. Flabiol El flabiol s un instrument musical de vent de
fusta de la famlia de les flautes, amb embocadura de bisell, i de
la famlies de les flautes tocades amb una sola m mentre amb l'altra
es toca un tambor, un grup d'instruments mpliament disseminat,
testimoniat en diferents indrets d'Europa des de l'edat mitjana, i
que adopta moltes variants diferents Al Pas Valenci, es coneix com
a flabiol una mena de flauta dola amb digitaci de dolaina que
s'utilitza per facilitar el seu aprenentatge.
16. Instruments de corda [tornar a msica tradicional
valenciana] [veure altres instruments] Guitarra clssica s un
cordfon punteat. Consta de sis cordes de nailon, antigament de
budell. s l'instrument ms simblic i conegut de la pennsula, a causa
del flamenc. Sense entrar en aquest tipus de msica, en el mitj
rural s'utilitza esquinant les cordes i acompanyant els diferents
cants tradicionals amb pocs i senzills acords. Guitarr s un
instrument en forma de guitarra, de dimensions menors que aquesta,
per major que altres derivacions de la guitarra. Prov duna serie de
guitarres menudes que foren molt populars en el Barroc. El guitarr
valenci normalment t 4 o 5 cordes.
17. Instruments idifons [tornar a msica tradicional valenciana]
[veure altres instruments] Castanyoles Possiblement un dels
instruments ms estesos i coneguts de la pennsula. s un idifn
entrexocat el so del qual es produeix al xocar dues peces cncaves
de fusta lligades amb una corda a les mans. Esquellots sn idifons
sacsejats. Sense ser instruments musicals, en algunes ocasions
complien amb aquesta comesa d'una forma rudimentria, sobretot quan
es tractava d'organitzar molt soroll. Aquests instruments sn els
que produeixen el so a causa del material amb el qual estan
construts. Ferrets s un idifon percutit. Es tracta d'una barra de
ferro en forma de triangle que s copejada amb una baqueta, tamb de
ferro, en els tres costats d'aquest triangle.
18. Instruments de percussi [tornar a msica tradicional
valenciana] [veure altres instruments] Tabal Instrument de forma
cilndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so
indeterminat. N'hi ha de totes les grandries, encara que el tabalet
s generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar
al coll, la qual cosa permet integrar-se cmodament en cerca-viles i
altres esdeveniments al carrer. El tabalet fa parella amb la
dolaina, sent ambds instruments suficients per a amenitzar
musicalment qualsevol festa al carrer. Pandereta Potser siga,
juntament amb la guitarra, l'instrument ms conegut de tots. Es
tracta d'un bastidor circular de fusta amb sonajes en parells, i
cobert per un dels costats amb una pell tiban. Al llarg de tota la
pennsula es poden trobar veritables virtuosos d'aquest instrument,
sobretot entre les dones.