Idiomas
Páginas
Jurídico
LA REVISTA DEL COTOC32 33
l’entrevista
i la informació provinent de Regne
Unit i d’EEUU, es traduïen pocs llibres
a l’holandès. Aquella característica
feia que la nostra formació estigués
orientada cap al que anava passant
en TO a nivell internacional i, per
això, érem molt avantguardistes.
Vaig tenir com a professora Hanneke
Van Bruggen que va ser durant
anys la presidenta de la Enothe i,
actualment, és catedràtica d’honor
de la universitat de Corunya. Encara
mantenim el contacte.
Al final de la carrera, vaig fer la tesis
sobre el Model d’Ocupació Humana
de Kielhofner i vaig venir a Barcelona.
Després d’un parell d’anys, vaig
tornar a Holanda per a especialitzar-
me en Lesions Medul·lars. Sempre he
treballat en l’àmbit de la Rehabilitació
Física. A Holanda, s’incideix molt en
l’eficàcia i l’eficiència: tens uns temps
establerts per client en els que s’han
d’aconseguir uns objectius predefinits
per a cada un d’ells. Tot es registra de
manera exhaustiva i és molt diferent
a com funcionava aquí quan vaig
arribar: aquí no era habitual treballar
en equip multidisciplinari ni establir
metodologies conjuntes.
Quan vas arribar a Catalunya, hi havia
diferències conceptuals? Quina és la
teva visió de la TO?
de TO) que es va acabar fundant l‘any
1995.
Seguim amb la teva trajectòria…
A Fisiogestió, vaig ser-hi 8 anys com
a responsable del departament de
TO, coordinant el treball dels TOs. Va
ser una època molt activa a nivell de
divulgació de la professió: anava a
tots els llocs on es podia presentar
la TO (seminaris, xerrades, sessions
clíniques, jornades,…). Fa 20 anys ja
els parlava de conceptes com: self
management (autogestió), counseling,
coaching (assessorament), la
diferència entre la independència i
l’autonomia,…. Per a mi eren aspectes
metodològics i filosòfics fonamentals
de TO. Ara són conceptes que s’han
posat de moda però en aquell moment
no s’entenia res. Precisament, tinc
una anècdota recent sobre això. L’altre
dia em vaig retrobar per casualitat
amb una fisioterapeuta amb qui havia
col·laborat en el passat i em va dir
que havia trobat documents amb la
meva lletra on parlava d’aquestes
coses i em va dir: “Mieke, ara entenc
el que deies! En aquells moments
em sonava molt estrany i ara té sentit
per a mi”. Crec que és un reflex del
canvi de paradigma cap a una visió de
la persona que sempre ha estat la de
la TO, però que no s’estava aplicant
correctament: la de l’autonomia.
Si, moltes, vaig arribar el 1987 i el
que es feia aquí a mi no em semblava
TO, era molt diferent al que jo havia
estudiat. Per a mi, la TO no només
és una professió, sinó, sobretot, una
filosofia orientada a l’autonomia
personal. Culturalment, a Holanda es
dóna molta importància a l’autonomia,
ja des de petits. Allà, assistir a algú
pot viure’s com una invasió per part
del client. En canvi, a Espanya, estem
més orientats cap a la dependència:
és habitual que sigui la pròpia família
qui cuidi de la persona depenent i, en
un futur, aquells familiars que han
actuat com a cuidadors, acceptaran
i esperaran que sigui la família qui
cuidi d’ells quan adquireixin un
concret grau de dependència.
Per altra banda, em va decebre veure
(i segueixo veient!) que les terapeutes
que treballaven en institucions ho
feien gairebé sempre amb els clients
en grup (i no sempre amb objectius
ni sessions individuals). A més,
rara vegada apliquen les millores
obtingudes a nivell funcional dels
seus clients en la funcionalitat de
les AVDB o AVDI, en el rol, els valors
i l’entorn! El terapeuta hauria de
treballar amb un enfocament de la
discapacitat d’una persona cap a una
perspectiva holística.
No vull criticar, però, sincerament,
crec que a Espanya treballem massa
Això sembla, anaves per davant
conceptualment parlant. Que tal ha
estat treballar juntament amb altres
professionals com per exemple amb
els fisioterapeutes?
Sempre he treballat amb
fisioterapeutes i mai he tingut
problemes conceptuals amb ells.
Han respectat el meu treball,
també m’he ocupat d’explicar-ho.
Ens organitzàvem el treball per a
complementar-nos bé. Jo deia al
fisioterapeuta: “Has treballat ja els
passos laterals amb aquest pacient?
Doncs me l’enduc a la cuina”, per
a la cuina es necessiten els passos
laterals... La interdisciplinarietat
és important, s’ha d’anar amb
seguretat, sense por. Entenc que
un/a fisioterapeuta, infermer/a o
treballador/a social aconsellin, per
exemple, una taula de bany, perquè
és important que tinguin en compte
la seguretat de la persona. Però
estic convençuda de que els/les
terapeutes ocupacionals estem més
especialitzats/des en l’anàlisi de
l’activitat i a l’hora d’escollir l’ajuda
tècnica adequada, però no sempre
estem allà per a aconsellar-la.
Procuro ser un punt de referència
per als altres professionals en el
meu municipi per a que ells puguin
demanar el meu assessorament i
per últim però no per això menys
Mieke GerritsmaTerapeuta Ocupacional i coordinadora dels Serveis Socials d’Atenció Domiciliària de Vilassar de Dalt
La trobada amb Mieke és al Casal de Dia, un nou concepte de servei que va dissenyar i desenvolupar per als Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt. Està ubicat en un entorn privilegiat, “Can Rafart”, una masia modernista, envoltada de jardins, parcs i camins que porten a un llac, amb vistes a l’església i al casc antic del poble.
On et vas formar? Quina tradició tenia
allà la TO?
Vaig estudiar Teràpia Ocupacional
a Amsterdam, als anys 80. Allà la
carrera rep el nom d’Ergoteràpia.
Es tractava d’un estudi de 4 anys,
impartit en holandès amb llibres en
anglès i alemany. Teníem la formació
assistencialment, portant bates,
adaptant-nos al sistema sanitari.
Hauríem d’esforçar-nos en crear un
vincle cap a la vida diària, l’ocupació,
connectant el món físic, mental i
psíquic de la societat. És el nostre
compromís l’unir el model sanitari i
el social.
Explica’ns com ha estat la teva
trajectòria professional.
Quan vaig arribar a Barcelona vaig
començar a treballar a La Mutua
Metal·lúrgica, a El Niu (una escola
d’integració sensorial per a nens) i a
Fisiogestió. Després, vaig tornar dos
anys a Holanda per a especialitzar-
me en Lesions Medul·lars. A la
tornada, em vaig reincorporar a
Fisiogestió i vaig col·laborar amb la
Universitat de Terrassa assessorant
sobre el pla d’estudis de la
diplomatura de Teràpia Ocupacional
que estava a punt d’implantar-se.
Una de les meves aportacions va
ser la d’incloure el model de Reed &
Sanderson en el Pla d’Estudis.
Tu vas ser una de les fundadores
de l’APTOC. En aquell moment ja
parlàveu de constituir una associació
de professionals?
Si, les TO que ens coneixíem vàrem
començar a parlar de la creació de
l’APTOC (Associació de Professionals
LA REVISTA DEL COTOC34 35
assisteixen a la persona, des de
l’hospital fins al paleta.
Acompanyem als usuaris i la seva
família en el procés de cerca i de
presa de decisions per a establir un
equilibri.
Són serveis de copagament?
Sí, per exemple el casal, amb menjar
i activitat val 6,73€ al dia i es cobra
0,50€ pel transport . El copagament
del SAD va en funció dels recursos
de la persona. Conjuntament amb
els usuaris i els seus familiars,
valorem i analitzem els pros i els
contres de diferents serveis i els seus
corresponents preus, tant els serveis i
preus municipals, com per empresa o
particular. Per exemple, l’altre dia un
usuari ens va dir que preferia pagar a
una neboda que estava a l’atur abans
de contractar el SAD municipal. En
aquest cas, hem optat per formar
a aquesta familiar en les cures que
el usuari necessita, assessorant-la
i oferint-li a l’usuari i la família les
ajudes tècniques que necessiten,…
Per exemple els ensenyarem a
utilitzar una taula de transferència
o grua, si cal els presentarem
diferents models per a que provin
quin els va millor i si és necessari els
prescriurem la que considerem més
adequada. A més, com que aquest
usuari en concret es troba en un
procés degeneratiu i podem predir els
futurs riscos o necessitats, l’anirem
acompanyant al llarg del temps.
I metodològicament, com feu aquest
acompanyament?
Per a nosaltres és fonamental crear
un bon vincle des del principi (per això
són tant importants les enquestes a
majors de 80 anys). Intentem estar
a prop de les persones grans del
municipi, facilitant el contacte amb
nosaltres. Els ajudem a que siguin
ells mateixos els que identifiquin
les seves necessitats i realitzin les
demandes. L’important és que l’usuari
defineixi el problema i busquem
junts les solucions. Intento escoltar
molt i no aportar directament idees
(encara que les tingui), al principi vaig
deixant caure algunes observacions
que sé que necessitarà en el futur,
no insisteixo, ho deixo allà fins que
l’usuari o la família em truquen
i em diuen “Mieke, allò què vas
comentar…”. Cadascú necessita el
seu temps per acceptar la pèrdua
parcial o total de l’autonomia i
necessita temps per iniciar el procés
de cerca de solucions. Nosaltres
volem estar pròxims, recolzant/
consensuant la correcta introducció
dels canvis.
A més, aquest acompanyament a la
individualitat de l’usuari i en el seu
entorn natural, requereix estar en
contacte constantment, coordinant
tots els recursos que participen en
l’atenció a l’usuari; evitant males
experiències i claudicacions.
Mentre parlem s’escolten de fons els càntics alegres dels avis que avui estan menjant al Casal de Dia.
Com funciona el Casal de Dia?
És un servei on venen a menjar i a
realitzar activitats com estimulació
cognitiva, ioga, tertúlia, manualitats,…
Segons el grau de mobilitat de
l’usuari, se’ls recull amb el nostre
mini bus o venen caminant sols o
se’ls acompanya a peu. És un perfil
molt concret, bastant independent i
els ajudem a que segueixin sent-ho,
tot i així l’edat promig és de 85 anys!
En general, quan un usuari acudeix
al Casal de Dia se situa en una
situació de vulnerabilitat, nosaltres
intentem que surti d’allà. A més, per
a continuar en el Casal de Dia els
usuaris han de mantenir cert grau
d’autonomia. I això suposa un estímul
per a que s’impliquin de manera
activa i no abandonin. No sempre
podem mantenir el grau d’autonomia i
llavors derivem a un centre de dia o a
la residència.
En aquests moments el grup d’usuaris es dirigeix a l’activitat i un d’ells, el Sr. Juan entra al despatx per saludar.
Al Sr. Juan no li agrada gaire
l’activitat, preferiria anar-se’n a la
terrassa a fumar una cigarreta, però
és important que tots participin en
l’activitat del dia. Juan és un bon
exemple, té 89 anys, fa 6 mesos va
tenir una recaiguda i els metges
van aconsellar ingressar-lo en
una residencia però ell i la família
preferien que continués estant a casa.
Així que vàrem fer un estudi integral i
vàrem iniciar una intervenció. Els vam
assessorar per adaptar l’habitatge,
vam tramitar la teleassistència,
vam incorporar el SAD amb una
treballadora familiar 3 cops per
setmana per a realitzar la higiene,
al mateix temps es va incorporar
al Casal de Dia, amb freqüència
diària. Com que està sol, la seva filla
el truca per telèfon per a que baixi
quan l’espera el servei de transport…
Hem aconseguit que tingui un nou
equilibri, a més el metge ha pogut
baixar la medicació antidepressiva i
hem aconsellat un audiòfon per a que
i millora contínua integral. A més,
acostumo a participar en grups
de treball a nivell de Diputació i
de Generalitat, relacionats amb
la Qualitat dels Serveis d’Atenció
Domiciliària.
Amb quins altres professionals
treballes?
Jo formo part de l’equip
multidisciplinari de Serveis Socials.
Aquest equip està format per:
treballadors socials, educadors
socials, una mediadora sociocultural,
treballadors familiars, un auxiliar de
la llar i una terapeuta ocupacional,
que sóc jo. És un equip molt actiu;
dinamitzant la ciutadania; cercant una
millora contínua.
Ens dediquem, a part del treball diari
de l’atenció primària, a la creació de
nous projectes anticrisis: formem i
eduquem als usuaris per a que tinguin
més possibilitats per afrontar els seus
problemes, organitzem projectes amb
la participació de diferents entitats i
voluntaris del municipi.
Parlem més concretament d’aquests
serveis, en què consisteix aquesta
atenció integral que oferiu?
La part que jo coordino és el SSAD:
Serveis Socials d’Atenció Domiciliària.
Oferim tres serveis diferenciats:
Teleassistència, el Casal de Dia (els
usuaris venen a menjar i a realitzar
activitats terapèutiques) i el Servei
d’Atenció Domiciliària (SAD). Des del
SAD s’ofereix ajuda personal, ajuda
a la llar, menjar a domicili, banc
d’ajudes tècniques, assessorament
sobre barreres arquitectòniques,
educació sanitària in situ, grups de
suport a cuidadors i es realitzen
enquestes a majors de 80 anys per a
començar a treballar el vincle de la
persona i els serveis.
L’objectiu general és mantenir
a la persona amb algun tipus de
discapacitat (la major part són gent
gran) en el seu entorn natural, social
i familiar. Crear condicions per evitar
la dependència i l’aïllament de certs
grups de persones vulnerables. Ens
basem en l’autonomia personal,
integrant a la persona en el seu
entorn, respectant al màxim la seva
identitat i coordinant els recursos
tècnics i socials, sota la supervisió del
nostre equip tècnic i la dels serveis
socials i sanitaris.
I quina és la via d’accés als serveis del
SSAD?
Els usuaris venen derivats des de:
l’hospital, sociosanitari, CAP, PADES,
serveis socials o a través de familiars,
veïns, regidors, entitats (creu roja,
farmàcia, associació de càncer, casal
d’avis,…). En la valoració, es fa una
anàlisi general de les possibilitats i
expectatives de la persona a tots els
nivells i es valoren conjuntament amb
l’usuari i la família les necessitats
de l’usuari i del seu entorn. Moltes
vegades, el meu treball no es limita
a incorporar els serveis escrits
a sobre. A part de la dotació de
treballadors familiars i auxiliars de
la llar que acudeixin al domicili o la
incorporació d’una ajuda tècnica, hem
d’assessorar, coordinar, gestionar
tot aquells temes relacionats amb,
per exemple, petició de la llei de
dependència, prescripció d’ajudes
tècniques, tècniques de rehabilitació,
subvencions, associacions,
voluntariat, oci, autonomia personal,…
Intentem mantenir contacte amb
altres professionals i entitats que
important, per al benefici de l’usuari.
I després vas muntar la teva pròpia
empresa, oi?
Si, el 2001 vaig demanar una
excedència a Fisiogestió per a obrir
la meva pròpia empresa: Atenció
Domiciliària Integral (ADI), on
s’oferien serveis a la població en
situació de dependència de Vilassar
de Dalt, Premià de Mar i Cabrils. El
2007, l’Ajuntament de Vilassar em
va proposar que passéssim a formar
part dels seus Serveis Socials i vaig
acceptar. En aquests moments,
atenem de manera integral a més
de 273 persones a l’any, un 19%
de la població de Vilassar, major
de 65 anys. En el seu moment, la
Diputació ens va expressar el seu
reconeixement al treball ben fet i va
catalogar el projecte com “totalment
innovador”.
Què va suposar per a la pràctica
el traspàs de servei privat a servei
municipal?
Vaig poder mantenir la meva
autonomia i la meva forma de
treballar. Com equip, ens va oferir
una major estabilitat laboral, més
recursos i una focalització cap
a aquest municipi. Però el més
important va ser ampliar les nostres
àrees d’intervenció. A ADI ens
ocupàvem de la persona i de l’entorn.
I ara intervenim també a nivell
comunitari. I això és molt important
en la nostra visió de la intervenció.
Té altres funcions com a personal de
Serveis Socials de Vilassar?
Sí, per exemple ara, estic assessorant
al patronat de la residència municipal
en la definició d’un pla de viabilitat
l’entrevistaMieke Gerritsma
LA REVISTA DEL COTOC36 37
la figura de Mieke com a TO permet a
la resta dels professionals de l’equip
fer una reflexió nova més global,
holística, de l’objecte d’estudi, la
qual cosa aporta noves idees en la
planificació dels serveis socials.
Mieke, algun projecte de futur que et
vingui de gust compartir?
La continuïtat d’aquest projecte
no està garantida perquè el 2016
els serveis socials en municipis
menors de 20.000 habitants deixen
de dependre dels ajuntaments (Llei
de Sostenibilitat i Racionalització de
l’administració local) i hem de veure
des d’on podrien finançar aquests
recursos. Toca treballar-hi...
Per altra banda, respecte al COTOC,
estem valorant diverses possibilitat
de col·laborar com podria ser amb la
creació d’un grup de treball d’atenció
domiciliària. A més, estic treballant
en l’article sobre Atenció Domiciliària
que espero puguem publicar en breu.
Quins consells donaries a les noves
generacions de TOs per a que
s’animin a crear projectes innovadors?
Bàsicament dos: que aprenguin
anglès i que tinguin una experiència a
l’estranger.
Anglès per a que cerquin informació
fora i estiguin a l’avantguarda del que
va succeint en la professió. Conèixer
altres experiències d’altres països
i poder-les adaptar i aplicar-les
en el seu treball diari. Jo no m’he
inventat res, simplement he estat
molt pendent de les experiències
que estaven funcionant fora i les he
adaptat per a que funcionin aquí. Per
al desenvolupament de projectes
és important que conflueixin dos
conceptes: innovació i experiència.
I el fet de tenir una experiència
a l’estranger ho considero molt
important per ampliar perspectives.
I per últim, què en penses sobre la
col·legiació dels TOs?
Crec que és important per a defensar-
nos, per a lluitar contra l’intrusisme.
Per a estimular el desenvolupament
de la professió i de projectes
innovadors. La nostra professió és tan
important com qualsevol altra on la
col·legiació sigui obligatòria.
Entrevista realitzada per Noelia
García.
Nota: amb l’objectiu de protegir la
privacitat dels usuaris, noms i dades
particulars han estat modificades.
pugui relacionar-se amb les altres
persones.
Des del seu rol, Mieke, té l’oportunitat de poder fer propostes a diferents nivells (polític, assistencial, comunitari,…), per afavorir el benestar de les persones a les que atén. Les seves jornades laborals transcorren entre reunions amb l’ajuntament, visites domiciliàries, reunions amb el seu equip de treball, coordinació amb els recursos comunitaris, realització de l’inventari d’ajudes tècniques i preparació de taules d’Excel per al control dels recursos (personal, usuaris, finançament,…). Té un esperit innovador i un gran sentit de l’eficàcia i l’eficiència, que li permeten dur a terme els seus projectes en 27h setmanals.Reyes Paniagua és Treballadora Social i companya d’equip de Mieke. Hem aprofitat l’oportunitat per a fer-li una pregunta.
Reyes, què creus que aporta la figura
de TO a l’equip de Serveis Socials?
La TO és una disciplina històricament
no integrada en els equips dels
serveis socials, però que a Vilassar
de Dalt sabem com de valuosa és
perquè aporta un punt de vista fins
ara no tingut en compte en el treball
social, a aplicar en totes les fases
de la metodologia del treball social,
des de la valoració, el diagnòstic i
el tractament. Té en consideració
aspectes vers les capacitats
personals de les persones i la seva
funcionalitat perquè té com a punt de
partida la promoció de l’autonomia
personal. Treballa des de la salut,
des de la prevenció. Així, penso que
Mieke Gerritsmal’entrevista biblioteca
Biblioteca COTOC
“ Terapia ocupacional en la infancia ”
“ Terapia ocupacional aplicada al daño cerebral adquirido ”
Durant els últims mesos, la comissió de premsa ha continuat amb les
tasques del projecte de creació de la Biblioteca del COTOC. Per una banda,
s’ha estat treballant en l’elaboració del protocol de préstec per tal que pugui
iniciar-se el servei el més aviat possible i, per l’altra, s’està treballant per tal
que aquest servei sigui accessible a través de la nostra pàgina web.
Gràcies a la donació d’una col·legiada, també
disposem del llibre “Willard & Spackman. Terapia
Ocupacional”, un llibre clàssic que no podia faltar a la
nostra biblioteca.
Si tens llibres sobre Teràpia Ocupacional que no utilitzes
i vols cedir-los a la Biblioteca del COTOC, pots contactar
Editorial Medica Panamericana.
(Polonio López, B; Castellanos
Ortega, MªC; Viana Moldes, I)
Editorial Medica Panamericana.
(Polonio López, B; Romero Ayuso, D)
Aquest volum de la col·lecció
Panamericana de Teràpia Ocupacional
contribueix a la formació i reflexió
d’estudiants i professionals d’aquesta disciplina i
d’altres afins que desenvolupen el seu treball en
l’àmbit infantil.
Experts de l’àmbit nacional e internacional plasmen
el raonament clínic del terapeuta ocupacional en la
pràctica diària.
L’obra està dividida en quatre seccions temàtiques:
infància i desenvolupament, metodologia
terapèutica ocupacional a la infància, intervenció
ocupacional en edats infantils i àmbits d’actuació.
Estudiants i professionals poden trobar múltiples
eines que els permetran aprofundir en l’estudi i
coneixement de les troballes més recents en la
investigació de teràpia ocupacional al dany cerebral
adquirit.
L’estructura del llibre respon al plantejament de
la necessitat del treball interdisciplinari i a la
reflexió i autoregulació de l’aprenentatge
continu a través de la presentació de
diferents casos, incloent preguntes
d’autoavaluació que permeten al lector
anar valorant el seu propi avenç a través
del procés de coneixement.
Noves adquisicions dela Biblioteca del COTOC!A partir del proper semestre, la biblioteca del COTOC disposarà de dues novetats bibliogràfiques a la nostra biblioteca.
Top Related