8/19/2019 Programa BP1 Qp16
1/16
bases per al projecte 1forma i transformació
etsav, quadrimestre primavera 2016 pere fuertes (coord.), carles marcos, núria sabaté
BP1
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
2/16
2
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
3/16
3
BP1 bases per al projecte 1 | forma i transformació quadrimestre primavera 2016 etsav, upc
equip docent pere fuertes (coord.), carles marcos, núria sabatédepartament de projectes arquitectònics1a edició
en portada: boyd art centre, Riversdale, Glenn Murcutt, 1999
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
4/16
4
“practicing architecture is asking oneself questions, finding one’s ownanswers with the help of the teacher, whittling down, finding solutions.over and over again.”Peter Zumthor, “teaching architecture, learning architecture”, 1996
presentació
el diccionari descriptiu defineix, de manera genèrica, ‘projecte’ com a conjunt d’idees
organitzat, destinat a l’assoliment d’un objectiu determinat i, més en concret, com a
estudi detallat que inclou les instruccions per a dur a terme en el futur una acció, una
tasca, tot seguint una sèrie d’etapes organitzades. les idees d’ordre, procés i objectiu són
presents a totes dues accepcions.
en anglès, la paraula ‘design’ fa referència a la disposició de les parts d’un objecte i alprocés de decisió que en determina l’aspecte, estructura o funcionament. el disseny és el
camí que cal recórrer entre el problema i la solució. l’assignatura bases per al projecte 1
es planteja en aquests termes, iniciant l’aprenentatge en aquest procés de disseny a
través de la capacitat de la forma i els processos de transformació com a llenguatge i
mètode per a la construcció de l’espai arquitectònic.
en aquest context, el projecte arquitectònic pot ser entès com el procés creatiu que es
desenvolupa entre el plantejament d’un problema, d’una necessitat, i la seva solució en el
camp del coneixement i els recursos propis de l’arquitectura.
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
5/16
5
forma f. 1a. aspecte [determinat] [d’una cosa], resultat de la seva organització
interna, que es concreta en les línies i superfícies que la delimiten i que permet
distingir-la d’altres coses.
transformació f. 2. acció i efecte de modificar profundament les característiques
principals [d’una cosa, d’un lloc].
Pintori Giovanni, 1956
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
6/16
6
continguts l’assignatura BP1 es proposa establir les bases per a un mètode de projecte que
contingui els elements per a evolucionar i millorar en la mesura que l’estudiant vagi
adquirint coneixements i nova experiència. l’objectiu és proveir-se d’una eina perfectible,capaç de transformar-se –fins i tot de posar-se en crisi– amb el propi estudiant i que formi
part del bagatge del taller, de manera que faciliti la interrelació i permeti l’avaluació.
a partir d’aquest mètode es poden entendre, avaluar i treballar els continguts bàsics que
han de ser capaços d’articular un discurs sobre l’arquitectura que integri les dimensions a
l’espai, la gestió de la geometria, la capacitat de crear espais, l’expressió de l’individu i el
col·lectiu, així com l’aprenentatge crític a partir de referents. aquestes cinc qüestions,
juntament amb l’assimilació del propi mètode constitueixen la forma del projecte al qual
fa referència el lema del curs.
transversalment a aquests continguts, el taller posa l’accent en un conjunt d’operacions
de caràcter formal i de procés que marquen un punt de vista operatiu –de capacitat
d’acció– sobre l’arquitectura i que poden definir-se en el seu conjunt com a
transformacions projectuals. cal entendre que la suma de temes abordats sota el
concepte de forma i transformació són una de les possibles maneres d’ordenar les basesper al projecte d’arquitectura. la trajectòria formativa de cadascú i el dia a dia de la
pràctica arquitectònica modelaran aquests temes i en faran emergir d’altres. la proposta
de l’assignatura és, doncs, una fórmula entre altres possibles que pretén obrir un debat
consistent sobre aquesta qüestió.
la forma de comprendre i abordar l’arquitectura depèn necessàriament de la nostra
mirada i aquesta té un lloc i un moment que ens permet recórrer tota la seva història denou. la forma i les transformacions operades en el projecte són aproximacions a una
realitat subjecta a canvis; sobre tot, a canvis en la manera com l’observem.
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
7/16
7
metodologia
l’assignatura BP1 té format de taller on els estudiants desenvolupen majoritàriament la
seva activitat de manera presencial amb el suport de sessions teòriques a l’entorn dels
temes i conceptes tractats.
el taller –de dotze setmanes de durada– s’estructura en un conjunt d’exercicis breus
orientats a comprendre i posar en pràctica les qüestions de forma del projecte,
considerant en tot moment les operacions que hem definit genèricament com a
processos de transformació del material de projecte.
el treball es realitza en grups reduïts assessorats per professors ‘júnior’, estudiants dels
últims quadrimestres de grau que realitzen crèdits optatius dins el taller amb la finalitat deformar-se formant i posant al servei de l’exercici i de l’equip els recursos, capacitats i
coneixements adquirits.
cada exercici aborda un dels temes plantejats i s’organitza en dues parts. en la primera
part, cada grup d’estudiants treballa sobre casos d’estudi amb la finalitat d’entendre la
resposta particular que han donat al tema sobre el qual es treballa. a continuació, cada
grup presenta a la classe les seves conclusions –amb l’ajut del material elaborat al talleramb aquesta finalitat– per tal d’alimentar un coneixement comú propi del taller , que
anirà formant un corpus acumulable en el temps.
en la segona part, els estudiants han de ser capaços de fer una nova aproximació i
resoldre per ells mateixos un problema de naturalesa anàloga, en circumstàncies
concretes diverses i prenent com a material de partida –com a coneixement compartit– el
conjunt de casos prèviament estudiats i coneguts.
al final de cada sessió de taller, s’introdueix el treball i les activitats que cal dur a terme
fora de l’horari de taller per a la propera setmana.
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
8/16
8
Dora Maurer , tracing space, 1979.
els exercicis pretenen estimular la capacitat dels estudiants per a observar , comparar ,
anotar , mesurar , dibuixar i construir com a sistema obert d’operacions que permetassimilar i transmetre el coneixement de la realitat i de les propostes que es
desenvolupen. per aquest motiu, es demana que cada estudiant elabori durant el curs un
diari de treball que formi part avaluable del material produït en el taller.
la formació en el projecte –de la mateixa manera que l’exercici de l’arquitectura– té en
l’experiència l’arrel de qualsevol proposta. amb el temps, la comprensió fonamentada en
l’experiència s’amplia i s’hi incorporen altres modalitats de coneixement. BP1 es troba en
l’etapa inicial del cicle i, en aquest sentit, es proposa treballar a partir de l’experiència
conscient o inconscient de cada estudiant com a base de l’aprenentatge.
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
9/16
9
forma
durant el curs es desenvoluparan 5 exercicis –precedits per una sessió metodològica–
amb la finalitat de traçar un dels molts recorreguts possibles que permetin enllaçar els
continguts que el taller es proposa desenvolupar en format d’exercicis de taller i sessionsteòriques de suport.
si bé sembla prudent començar el recorregut plantejant la naturalesa del problema que
comporta el projecte d’arquitectura, la resta d’etapes del viatge podrien intercanviar-se en
funció de la complexitat dels casos estudiats i dels exercicis plantejats. tal és la condició
del projecte d’arquitectura que permet punts de vista i aproximacions diverses i, no
obstant, sempre com a parts d’un procés sistemàtic que pot ser explicat, entès i avaluat.
en la primera edició de BP1 que organitza l’equip docent en aquest format didàctic, de
febrer 2016, proposem abordar aquestes bases per al projecte en l’ordre que segueix,
entenent el caràcter experimental d’aquest curs i essent conscient que l’existència d’un
corpus del taller construït pels propis estudiants permetrà, en el futur, fer variacions en
base a l’experiència acumulada.
0. la naturalesa del problema
tot procés, tot sistema d’actuació requereix del coneixement de les eines
bàsiques per a poder plantejar adequadament el problema que es vol
solucionar, i el mètode projectual no és una excepció.
a partir de les reflexions del polifacètic artista, dissenyador i pedagog Bruno
Munari, el curs adoptarà un terreny comú que permeti abordar els propersexercicis des d’una base de disseny que es vagi consolidant progressivament
com a referència del taller.
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
10/16
10
castle Hedingham ,Essex, ca.1140
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
11/16
11
1. espai dimensional
l’espai arquitectònic és aquell que es troba en relació a la presència i les
accions desenvolupades pels individus com a manifestació de la nostra
capacitat d’habitar l’entorn. la seva primera qualitat és, doncs, l’adequació
dimensional a aquests requeriments. seure, treballar, desplaçar-se, menjar,
dormir, conversar, escoltar i veure són, entre moltes altres, accions quotidianes
que necessiten d’un suport mètric i físic que les faci possibles.
2. la gestió de la geometria
les operacions necessàries per a ajustar la nostra capacitat d’ocupació de
l’espai es tradueixen en un ús avançat de la geometria aplicada a la definició
d’objectes, àmbits i recintes; és a dir, aplicada al projecte d’arquitectura.
la geometria no és un simple instrument de representació, sinó un potent agent
de transmissió i elaboració del pensament. pensem arquitectura en la
mesura que som capaços de dibuixar-la i construir-la geomètricament.
3. creació d’espais
l’espai arquitectònic no és una qualitat intrínseca del lloc, sinó el resultat d’un
esdeveniment, de les persones que el desenvolupen en unes condicions
determinades i del context físic i immaterial en el que es produeix.
la forma en la que ens apropiem d’un lloc per tal de crear un espai és habitant;
una acció complexa que contempla les dimensions intel·lectual, perceptiva,
afectiva i física que permetin assumir la responsabilitat sobre el lloc i amb el
medi ambient.
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
12/16
12
4. espai, individu, col·lectivitat
un entorn habitable és el resultat d’un acord que es produeix entre unes
necessitats i una disponibilitat. les necessitats són l’expressió de la demanda
d’activitats que fem en un determinat lloc. la disponibilitat és el resultat del
potencial i les imitacions de l’espai sobre el que actuem. l’acord entre unes i
l’altra implica una negociació en la qual les dues parts s’acomoden. l’espai de
l’individu, de la intimitat, i l’espai col·lectiu, de l’acció social, són manifestacions
d’aquest procés negociador que impliquen enfocaments específics.
5. llenguatge de patrons
el llibre A pattern language escrit per Christopher Alexander el 1977 segueix
sent avui plenament vigent com a instrument d’aprenentatge de la manera en
com habitem en el nostre entorn a totes les escales possibles. el text és un
inventari exhaustiu de solucions –en el sentit que li dóna al terme Munari–
definides i il·lustrades amb gran precisió. és una font de coneixement que
permet endinsar-nos en el camp de l’arquitectura, de manera estructurada, per
a observar la realitat d’avui.
Rebecca Fode, lower east side
quarry, Nova York, 2012.
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
13/16
13
calendari
la naturalesa del problema17 febrer
presentació del curssessió teòrica: del problema a la solució
taller: exercici 0 | presentació de l’exercici 1
espai dimensional24 febrer
taller: exercici 1, primera part | presentació exercici 5
2 març
sessió teòrica: objectes, eines i àmbitstaller: exercici 1, segona part | presentació exercici 2
la gestió de la geometria 9 març
sessió teòrica: problemes pràctics
taller: exercici 2, primera part
16 març taller: exercici 2, segona part | presentació exercici 3
creació d’espai30 març
sessió teòrica: l’esdeveniment i els habitants
taller: exercici 3, primera part
13 abril
taller: exercici 3, segona part20 abril
taller: exercici 3, tercera part | presentació exercici 4
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
14/16
14
espai, individu, col·lectivitat27 abril
sessió teòrica: l’àmbit de la intimitat
taller: exercici 4, primera part4 maig
taller: exercici 4, segona part11 maig
sessió teòrica: els sistemes de creixement
taller: exercici 4, tercera part18 maig
taller: exercici 4, quarta part
llenguatge de patrons2 març a 20 abriltaller: revisions de l’exercici 5
13 abril a 18 maig
taller: presentacions de l’exercici 5
treball final13 juny
lliurament: dossier del curs15 juny
lliurament: presentació
Max Bill, rellotge per a
Junghans, 1957.
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
15/16
15
bibliografia
Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología
proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 2013
Alexander, Christopher et alt. Un lenguaje de patrones. Barcelona: Gustavo
Gili, 1980
Benevolo, Leonardo. La descripción del ambiente. Barcelona: Gustavo Gili,
1981
Herztberger, Herman. Lessons for students in architecture. Rotterdam: 010
Publishers, 1991
Rasmussen, Steen Elier. La experiencia de la arquitectura. Barcelona:
Reverté, 2004
Perec, Georges. Especies de espacios. Barcelona: Montesinos, 1999
Zumthor, Peter. Pensar la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2004
8/19/2019 Programa BP1 Qp16
16/16
© els autors, etsav, upc 2016
Top Related