Explica en quina mesura la Explica en quina mesura la narrativa curtanarrativa curta de de Quim MonzóQuim Monzó reflecteix la reflecteix la societat societat
contemporàniacontemporània i amb quins i amb quins recursos literarisrecursos literaris ho fa.ho fa.
1r Punt d'interés
2n punt d'interés
BIOGRAFIABarcelona 1952.
Narrativa experimental. Segona meitat s. XX.
Dedicacions: corresponsal de guerra, lletrista, guionista, traductor i escriptor.
Sotmet la realitat quotidiana a profunda deformació: exalta unes realitats, deforma unes altres.
A principis dels 70 comença a publicar reportatges sobre Vietnam, Cambotja, Irlanda del Nord i zones de l'Àfrica a Tele/exprés.
La producció literària evoluciona des del plantejament de la “Generació dels 70” fins aconseguir una veu personal als 80.
Primeres obres marcades pel textualisme:
● L'udol del griso al caire de les clavegueres.
● Self Service
Col·laboracions a TV3, a Catalunya Ràdio, publicacions setmanals a La Vanguardia.
NARRATIVA CURTAMestre del conte literari modern.
Les narracions curtes són reflex de la societat actual, destaquen els aspectes més ridículs de la vida quotidiana: Uf, va dir ell (1978).
L'illa de Maians (1985). Incita el lector a reflexionar sobre la societat consumista actual, la manca de valors, les manies i paranoies urbanes, la tirania de les màquines... usant humor negre.
NARRATIVA CURTA
El perquè de tot plegat. Temes de la realitat quotidiana: sexe, política, ordre, malaltia, repetició, família, veritat, absurd, amor, informació
Ens convida a contemplar i reflexionar sobre un món particular que no deixa indiferent a cap lector. Escriptor per a lector intel·ligents
CONTES: TRETS PRINCIPALS
Estructura: organització enginyosa. Sense argument lineal. Desenvolupament: cadenes, bifurcacions, simetries impossibles, cruïlles. Finals sorprenents, humorístics i absurds.
Elisió d'elements superflus.
Espai: món urbà, ciutat anònima, moderna.
Gran capacitat d'observació: dubtes i manies contemporànies tractats amb humor (sarcàstic o tendre).
No flatus vocis. Animus iniurandi
CONTES: TRETS PRINCIPALS
Referents urbans metàfores dels valors de la societat actual: gregària i exclusivista. Emergeixen les característiques de la vida i el pensament contemporani (tòpics, mentides, hipocresies): estrés, consumisme, mites passatgers, cultura visual, solitud, insatisfacció...
Desmitificació: recurs per a la crítica de costums: aparició d'elements absurds o fantàstics per a desmitificar la realitat. Situacions habituals, surrealistes, patètiques, o còmiques
CONTES: TRETS PRINCIPALS
Recupera la tradició dels bufons: barreja la veritat més nua i cruel amb acudits i malabars.
La darrera frase sol ser explosiva.
CONTES: TRETS PRINCIPALS
Al·legoria pessimista de la societat moderna, mancada de sentit i de coherència: solitud, desesperança, avorriment...
Ironia i paròdia: predomini de l'humor i del sarcasme.
CONTES: TRETS PRINCIPALS
Personatges: esquemàtics, anònims, determinats per una obsessió, amb problemes de comunicació.
Caracteritzats per un adjectiu, universalitzant-los, estereotipant-los: dona sensata, dona falta, home irresistible
Sense nom propi o amb noms absurds: Bplzznt , Chachachá
caricatura
CONTES: TRETS PRINCIPALSRigor i puresa de la llengua: Uniformitat del seu estil: cada paraula és insubstituïble i fascinadora. Amb la llengua juga, explora, provoca amb ella.
Combinació de registres lúdics: combina la fantasia i les coses grotesques amb el que és real i líric.
Metàfores irreverents, sensuals, amb toc surrealista. Algunes barregen dos sentits: amb el cap com un bombo de musiquetes de tots els colors.
Onomatopeies: amb expressivitat, humor, abrevien la descripció.
NOVEL·LESNOVEL·LES
● L'udol del griso al caire de les clavegueres
● Benzina
● La magnitud de la tragèdia
ARTICLES PERIODÍSTICS
Trets essencials: ● Claredat expositiva● Estil directe,
entenedor, ple d'ironia● Conclusió estudiada i
sorprenent.
Articles polítics sobre l'home del carrer.
http://www.youtube.com/watch?v=rDADyudZ7ag
http://www.youtube.com/watch?v=pLNXxm26aJc