Post on 08-Jan-2016
description
5. La dominació europea del món
5.1. La Segona Revolució Industrial (1870-1914) (1)
La Segona Revolució Industrial
és
un conjunt de canvis haguts en diversos camps
com són
l’energia
fent ús de
l’electricitat
el petroli
caracteritzada per
-netedat i flexibilitat-fàcil i eficient conversió en
llum, calor o moviment-adaptació a la màquina-possibilitat de trasllat
aplicada a
comunicacions, transport, indústria, il·luminació, oci...
aplicat a
il·luminació, lubricants, calefacció, combustible
per a vehicles
les noves indústries
com ara
vidre, fibres artificials, cautxú, tints químics, abonaments químics,
alumini...
degut alprogrés tecnològic que va resultar de la cooperació entre empresa i ciència
van permetre
l’augment de la capacitat productiva
la millora dels transports
com són
-xarxes ferroviàries-transport urbà
-navegació a vapor i altres millores
-construcció de canals-invenció del pedal i el
pneumàtic-automòbil
-aviació
que era
geogràficament desequilibrada
i unit a
l’augment demogràfic europeu (població x 2
durant el XIX)
van portar a
grans moviments migratoris
crisis agràries (Irlanda; finals
XIX)
entre
Europa i els EUA, Amèrica Llatina i Austràlia (60 milions
entre 1815-1914)
molt importants durant
els decennis finals del s. XIX
el camp i les zones industrials de cada
país
5. La dominació europea del món
5.1. La Segona Revolució Industrial (1870-1914) (2)
L’expansió de la industrialització
va provocar
augment de la competència
entre
empreses
que van optar per
noves formes de produir
noves formes d’organitzar el
treball
com són
la producció en sèrie d’objectes
estàndard
taylorisme (cadena de muntatge)
i van permetre
-millorar la productivitat (produir massivament en menys temps)-reduir els costos de producció (capital intensiu però treball no
especialitzat)
processos de concentració empresarial
pot ser
vertical i horitzontal
càrtel, trust, holding,
monopoli
països de manera que
la proporció de la producció industrial britànica respecte al total mundial passés del 33% (1870) al 14% (1914)
tant
Alemanya
sobretot
els EUA
que era
important en sectors de base (carbó, siderúrgia)
i en tecnologia avançada (elèctrica,
química, maquinària de precisió, farmàcia...)
va comportargran expansió
dels intercanvis
interiors
a través de
-grans magatzems-venda per correu-venda a terminis
exteriors (multiplicats per set entre 1850 i 1914)
5. La dominació europea del món
5.2. L’imperialisme i les seves causes
L’imperialismeésel sistema en què la cultura, la política i l’economia del món
s’organitzen segons el domini d’uns països
sobre els altres
va començarel darrer quart
del s. XIX
al temps que
la Gran Depressió a Europa
com a
component de sortida de la crisi (ampliació dels
mercats)
a més de
- la renovació de les estructures productives (innovació tècnica i
remodelació empresarial)- polítiques proteccionistes en defensa
del mercat i la producció nacionals
fou motivat per
causes econòmiques
com són
recerca de nous mercats i de primeres matèries, sobretot a mesura que
s’implantaven polítiques proteccionistes (Hobson)
inversió exterior com a necessitat del sistema
capitalista per donar més rendibilitat als capitals
excedents (Lenin)
una combinació
de
factors polítics: desig d’ampliar les pròpies zones d’influència per
augmentar el poder enfront dels altres
factors ideològics: concepcions racistes i nacionalistes que justificaven el domini
d’altres societats
factors demogràfics: la “gran explosió blanca” o enorme creixement natural
europeu
5. La dominació europea del món
5.3. El repartiment del món
L’imperialisme
culmina el
procés colonial iniciat al s. XVI
difereix del
perquè ara
-les possessions es troben a l’Àfrica, l’Àsia i el Pacífic i abans a
les dues Amèriques-les colònies són territoris
d’ocupació i abans d’assentament-el ritme d’ocupació és molt ràpid i
abans lent-les guerres són constants i abans
limitatsperquè ara
el domini europeu s’estendrà a tot el món (1914: 84% de la
superfície terrestre)
com va passar
a
l’Àfrica
van participarsocietats científiques i
missioneres (Livingstone)
on actuavenbritànics, francesos, el rei belga, alemanys (i també portuguesos,
italians i espanyols)
els conflictes: anglobritànic (Fashoda, 1898), anglobòer (1890)
i van convocar
la Conferència de Berlín (1885)
que no va evitar
l’Àsia on actuaven
GB: centre-sud (sobretot, Índia)
en conflicte amb
França per Birmània (1886)
Rússia per Afganistan (1880)
França: sud-est
tots (GB, F, Rússia, Alemanya i Japó): Xina
destacant
-la guerra de l’opi (1842)-l’alçament dels Cent Dies
(1898)-revolta dels bòxers (1900)-revolució burgesa (1911)
l’Australàsia on actuaven
britànics (Austràlia i Nova Zelanda)
holandesos (Indonèsia)
5. La dominació europea del món
5.4. Les noves potències imperialistes
L’expansió imperialista
també va ser producte de
l’acció de dos països extraeuropeus
que són
els Estats Units d’Amèrica
que havien tingut
un gran creixement econòmic (gràcies a
l’abundància de terra, la riquesa minera i la
immigració)
van efectuar
una política d’agressió interior
cap a l’oest i el sud
per motius
econòmics: proteccionisme europeu, adquisició terra,
protecció interessos companyies pròpies
ideològics: destí manifest, darwinisme
social (Spencer), doctrina Monroe
una política d’ingerència exterior (Carib i Amèrica
Llatina)
encetant el
neocolonialisme
que és
un sistema que es caracteritza per la ingerència política i militar en els
països dominats i la submissió econòmica dels governs als seus interessos i no per la conquesta territorial i la imposició directa de
l’administració
segons es veu
a
Cuba, República Dominicana, Haití,
Puerto Rico, Panamà, Nicaragua i altres
Japó
durantl’era Meiji
(1867-1912)mentre
fomentava el creixement econòmic per tal de convertir-se en potència i mantenir la
independència de l’exterior
va intervenir a
la ribera asiàtica del Pacífic
(Corea, Manxúria i Xina)
cercavaaliments, primeres matèries tèxtils i
defensa
va lluitar amb-Xina (1894-95)-Rússia (1904)
5. La dominació europea del món
5.5. L’organització dels imperis colonials
Els territoris dominatseren organitzats
com a
colònies pròpiament
dites
-governador i funcionaris de la metròpoli
-submissió als interessos econòmics metropolitans
protectorats
-govern indígena-govern de la metròpoli
paral·lel i dominant (defensa i representació
exterior)
mandats
la potència exerceix la tutela sobre una zona en
nom de la Soc. de Nacions (després de la PGM)
colònies de poblament
-territoris amb molta població europea que s’imposava als
indígenes-arribaven a disposar d’un
govern i un parlament propi, per bé que mantenien les relacions amb la metròpoli
patien
conseqüències en diversos ordres
com ara
econòmic-expropiació de terres
-monoconreu (plantacions)-economia de mercat
demogràfic
-augment de població per reducció de la mortalitat
(vacunes, mesures higièniques i hospitals)
-treballs forçats (Congo)-trencament de l’equilibri
població-recursos
social
-vida tribal desfeta-pèrdua antic sistema de
jerarquies-trencament d’unitats tribals
-enfrontament entre indígenes
culturalpèrdua de costums, creences i tradicions
de diverses maneres
caracteritzats com
tals com