El batre, la Mare de Déu i l’orella dreta. Antoni Ciutat Pinassa ......El batre, la Mare de Déu...

Post on 26-Nov-2020

3 views 0 download

Transcript of El batre, la Mare de Déu i l’orella dreta. Antoni Ciutat Pinassa ......El batre, la Mare de Déu...

EL BATRE, LA MARE DE DÉU I L’ORELLA DRETA. El cas d’Antoni Ciutat Pinasa

Teresa Ibars Chimeno

12-noviembre-2018

Documentació privada. Arxius personals, familiars i/o d’empresa

Fons personals. Fons familiars i/o d’empresa

1. FONS PERSONALS. Documents generats o recollits per una persona en el curs de la seua trajectòria vital.

Inclouen diferents tipus de material. Documents personals, correspondència, fotografies,biblioteques privades, etc que poden haver estat escrits, reunits i utilitzats per unapersona o per una família i/o organisme en l’exercici de les seues activitats i funcions

1. FONS FAMILIARS I/O EMPRESA. Fons recollits i aplegats per una persona o conjunt de persones unides per un vincle familiar o de negoci.

Inclouen correspondència, comptabilitat del negoci, projectes de reforma i millora,fotografies i tot tipus de material que indica els moviments de la família i els seus negociso de l’empresa en qüestió

HISTÒRIA DE LES MENTALITATS

1 generació 1929 Marc Bloch, Lucien Febvre2 generació. Anys seixanta Braudel3 generació. Anys setanta Jacques Le Goff, Philippe Àries, Michel Vovelle4 generació a partir dels anys vuitanta. Roger Charier

École des hautes études en sciences socials de Paris

MICROHISTÒRIA

La definició de Giovanni Levi, pare de la microhistoria, era: LaMicrohistoria és la història general, però analitzada partint d'unesdeveniment, un document o un personatge específic. Fent unaanalogia, és com si s'utilitzés un microscopi; es modifica l'escalad'observació per veure coses que, en una visió general, no esperceben

TRES EXEMPLES DE MICROHISTÒRIA

ANTONI CIUTAT PINASSA

ADONS 12 DE MAIG DE 1847

LLEIDA 2 DE SETEMBRE DE 1926

Tres generacions dels CIUTAT

Antoni Ciutat Pinassa Antoni Ciutat Coma Àngel Ciutat Perutxo-Navarri

Població de Senterada

◦ 1857 ------------------------- 770 habitants

◦ 1900 ------------------------- 466 habitants

◦ Pèrdua en 50 anys d’un 57,9% de la població

Cens electoral de Senterada: 1890

A banda dels pagesos i llauradors en aquell moment a Senterada hi havia:

◦ 2 fabricants,

◦ 4 ferrers,

◦ 3 fusters,

◦ 2 sastres,

◦ 2 presbiters,

◦ 1 farmacètuic, 1 semoler, 1 mestre, 1 estanquer, 1 rellotger, 1 filferrer, 1 estudiant

1 dels fusters i que també era rellotger és el nostre protagonista.

Antoni Ciutat Pinasa

Vida a Senterada1. S’estableix a Senterada 22 de desembre de 1973

2. Es nomenat alcalde 1 de gener de 1974. També feia de recaptador i depositaris dels fons municipals del districte. Portava personalment els fons a la Diputació.

3. Exerceix de fuster juntament amb un altre germà seu Josep Ciutat Pinassa

4. S’està a Senterada fins l’agost de 1896 que és quan s’estableix a Lleida.

PERSONATGE

Escriu un llibre de la seua trajectòria vital, vicissituds i de les seues creences, amb una clara voluntat exemplificadora.

Ens apropa a diferents aspectes de mentalitat i de praxis econòmica molt interessants

El queso y los gusanos de Carlo Ginzburg

Manuscrit d’Antoni Ciutata l’esquerra original i a la dreta fet passar a net

Manuscrit d’Antonio Ciutat Pinasa, publicat per la Impremta Mariana, el 1922

IMPORTÀNCIA DELS TEXTOS

Ens permet fer un apropament a:

1. A la família d’Antic Règim (mortalitat, natalitat)2. Vida econòmica i oficis de caire medieval. Diversificació

de la producció, autosuficiència de les famílies i delsnuclis de població.

3. Canvi de model productiu i què comporta a nivellmental

4. La religiositat5. Pautes de conducta i vida quotidiana

Propaganda a la premsa de l’època

Díptics divulgatius de la indústria

Primera casa de la família a l’estació de trens / Casa de Vila Antonia

Generador d’electricitat de la fàbrica ciutat a partir de la Canalització del riu Noguerola per la família a principis del segle XX.

Fira de Sant Miquel. Anys 1960

Noves instal·lacions al camí de Corbins. Any 1949

Maquinària ciutat preparada per distribuir fora de Lleida

FONTS D’ARXIU COMPLEMENTÀRIES

Premsa,

1. hemeroteca IEI,

2. hemeroteca en línia de la Paeria http://arxiu.paeria.cat/fons-documentals/hemeroteca

3. Hemeroteca de la Vanguàrdia http://www.lavanguardia.com/hemeroteca

4. Hemeroteca Arxiu Comarcal de Tremp http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top

Fons de la Diputació: Censos Electorals, BOP,

Fons de l’Ajuntament de Lleida. Expedients de canalització del Noguerola, Llicències industrials, etc