Post on 04-Mar-2016
description
Treball de Recerca
Idees de Rudolf Steiner. La Medicina Antroposòfica Júlia Bauer de la Gandara Tutora: Montse Claveras Institut Montserrat 2n Batxillerat 2.2 6-11-2013
2
ÍNDEX
1. Introducció
1.1 Per què aquest treball?...............................................................pàg. 4
1.2 Objectius.....................................................................................pàg. 5
1.3 Metodologia.................................................................................pàg. 6
1.4 Agraïments..................................................................................pàg. 6
2. Rudolf Steiner
2.1 Vida i influències.........................................................................pàg. 7
2.2 Personalitat, experiències i assoliment.....................................pàg. 18
2.3 Llegat.........................................................................................pàg. 22
3. Idees de Rudolf Steiner
3.1 L’agricultura Biodinàmica..........................................................pàg. 25
3.2 La pedagogia Waldorf...............................................................pàg. 28
4. Medicina Antroposòfica
4.1 Introducció a l’Antroposofia.......................................................pàg. 30
4.2 La medicina Antroposòfica........................................................pàg. 31
4.3 L’Eurítmia..................................................................................pàg. 36
4.4 El tractament del Vesc..............................................................pàg. 37
4.5 L’arquitectura ............................................................................pàg. 40
3
5. La meva pràctica
5.1 Visita a una escola Waldorf.......................................................pàg. 44
5.2 Visita a una clínica antroposòfica..............................................pàg. 49
5.3 Enquesta...................................................................................pàg. 65
6. Conclusions.....................................................................................pàg. 74
7. Bibliografia
7.1. Bibliografia................................................................................pàg. 78
7.2. Webgrafia.................................................................................pàg. 78
7.3. Videografia...............................................................................pàg. 79
8. Annexes
8.1 Diccionari de conceptes i autors...............................................pàg. 80
8.2 Annexes....................................................................................pàg. 84
4
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Per què aquest treball?
La decisió no va ser gens fàcil a l'hora d'escollir un tema pel treball. El meu
ventall d'idees i propostes era cada dia més ampli, des de temes científics a
altres temes com el disseny i la història, tots son temes que m’interessen i que
desperten la meva curiositat. Al final vaig decidir escollir un tema de ciències ja
que és el més acord amb els meus estudis.
Sempre m'ha interessat molt l'esser humà i des de que he començat el
batxillerat científic la biologia s'ha convertit en una de les meves matèries
preferides. Pel meu cap ronda la idea d'estudiar alguna cosa relacionada amb
la salut, la psicologia i la investigació. Arran d'aquí vaig voler buscar un tema
sobre medicina, sobre el cervell humà. Volia aprofundir i cercar informació de
què en sabem de l'home, de què és el que entenem o creiem entendre del
nostre funcionament i de la vida.
Per com he estat educada conec el món de les medicines alternatives, aquelles
medicines que busquen les solucions més enllà de l'experiment científic i de les
que t'ofereix la medicina convencional. Des de ben petita he visitat a un metge
especialitzat en homeopatia i conec molts aspectes de la medicina. No vaig
voler triar aquest tema perquè crec que és un tema molt estudiat i discutit ja,
volia alguna cosa diferent i de la que poder cercar informació de veritat. Per un
tema personal sabia què era la medicina antroposòfica, una medicina casi
inexistent al nostre país i què poques persones l'han sentit anomenar abans.
De fet jo no en sabia gaire cosa, només que un familiar havia estat tractat amb
aquest tipus de medicina i els resultats que li va proporcionar van ser realment
positius.
Així que dintre l’àmbit científic, i sobretot en l’àmbit de l’ésser humà i la seva
psicologia, vaig escollir aquest tema per cercar amb una motivació personal.
5
1.2 Objectius
Els objectius que em proposo investigar són els següents:
- Les principals característiques de la medecina antroposòfica: els
aspectes teòrics de la medicina ideats per Rudolf Steiner.
- La pràctica de la medicina a l’actualitat, com treballen els qui ho fan en
aquest àmbit, perquè han escollit aquest camí professionalment parlant.
- Si la medecina antroposòfica té resultats positius i científicament
constatables, diferencies amb la medecina convencional.
- Quina va ser la trajectòria de la vida de Rudolf Steiner que el va portar a
treure aquestes conclusions i a ser un model a seguir per moltes
persones en diferents àmbits: metges, filòsofs, educadors... Què és el
que li va passar al llarg de la vida, quins fets i quines persones van influir
en el seu caràcter, etc.
- Per què a Espanya/Catalunya hi ha tant poca cultura d’aquesta
medicina?
- El treball conjunt que pot fer amb la medicina convencional ja que no la
nega del tot.
- Les circumstàncies de Rudolf Steiner que el van portar a pensar diferent
a la resta
- Quin coneixement té la gent d’aquesta medicina?
- Si la part espiritual i de benestar que planteja la medicina correspon amb
ciència constatable.
6
1.3 Metodologia
En primer lloc, per documentar-me bé sobre el tema, faré la part més teòrica
del treball. Llegiré i m’informaré sobre el tema mitjançant pàgines web
d’internet, llibres i vídeos també trobats a internet. Després faré una part més
pràctica per a estudiar en temps real com es duen a terme les idees de Rudolf
Steiner i quin coneixement hi ha en la població general. Per fer-ho m’haurà
calgut fer la part teòrica, ja què quan faci les suposades visites o entrevistes
haig de saber formular preguntes interessant i útils. Específicament consistirà:
en la visita a la clínica de Medicina Antroposòfica d’ Öschelborn, Alemanya, la
visita a l’escola Waldorf del poble alemany Bammental, i una enquesta amb el
principal objectiu de saber quin és el coneixement de la població actualment
sobre aquest tema.
He elaborat un diccionari de conceptes i autors per facilitar la lectura del treball.
1.4 Agraïments
Cal agrair a moltes persones la seva ajuda en el meu treball.
En primer lloc a la Clínica Alemanya d’Öschelborn, i especialment a Meike
Jocher, qui em va guiar al llarg de tota la clínica i em va mostrar tots els espais,
a més em va explicar per a què s’utilitzaven quines teràpies duien a terme. Es a
dir, gràcies a aquesta visita vaig poder veure com era l’activitat en un hospital
antroposòfic a l’actualitat. També haig d’agrair a la l’escola Waldorfkindergarten
Bammental. Gràcies a aquesta visita vaig veure com era una escola que
segueix tal pedagogia a l’actualitat i quines eren les activitats que duien a terme
dia a dia.
Haig d’agrair també a la meva tutora del Treball de Recerca, Montse Claveras,
què m’ha ajudat amb l’estructura, la correcció i el desenvolupament del treball.
També haig d’agrair a la família per donar-me la possibilitat de visitar l’escola i
la clínica a Alemanya, ja què allà aquest moviment està molt més present, i als
coneguts què han respòs l’enquesta amb total sinceritat.
7
2. RUDOLF STEINER
2.1 Vida i influències
INFÀNCIA
El món on va néixer Steiner l’anomenaríem una societat multicultural, on
diferents països de diferents races ètniques convivien en tranquil·litat, fins que
el nacionalisme i la urgència per a l’autodeterminació dels serbis va acabar
desembocant en la Primera Guerra Mundial.
Els pares de Rudolf Steiner procedien de la Baixa Àustria, és a dir que des de
sempre parlaven alemany a casa. Es van conèixer al servei del Compte Hoyos.
El seu pare, Johann, treballava com a guardaboscos i la seva mare, Franziska
Blie, formava part del servei domèstic. Tots dos van deixar la feina ja que el
Compte no va donar el seu consentiment
perquè la parella pogués contraure
matrimoni. Johann va trobar una feina de
telegrafista de la companyia de
ferrocarrils d’Àustria. En els primers anys
treballant a l’empresa el van traslladar
dues vegades, al Sud d’Estiria i a
Kraljevec.
Johann Steiner Franziska Blie
A Kraljevec és on va néixer Rudolf Steiner,
el dia 27 de febrer de l’any 1861. Un any
després la família es va traslladar a Mölding.
Casa on va néixer Rudolf Steiner, Kraljevec Kraljevec, Nord de Croàcia
8
Sis mesos després es van traslladar altre cop, aquesta vegada a Pottschach,
un petit poble situat a la Baixa Àustria, allí Johann era el cap de l’estació. Els
primers vuit anys de vida els va passar allà, envoltat de plena naturalesa on el
fascinaven les muntanyes altes dels Alps. El primer contacte amb la ciència i el
món de la tecnologia el va tenir mitjançant la feina del seu pare, i més quan el
seu pare va decidir donar-li ell mateix l’educació a casa. Se l’emportava a la
feina i li impartia la matèria corresponent, però com quasi tots els genis de la
història Rudolf mostrava total desinterès cap allò que no despertés la seva
curiositat i a la vegada sentia passió pel que si ho feia. Dedicava tota la seva
atenció en coses com examinar la resistència de les plomes que utilitzava per
escriure. Ell imitava tot el que feina el seu pare, fins que va aconseguir un
complert coneixement de l’estació.
Rudolf a la dreta amb la seva germana Pottschach
L’any 1869 van tornar a mudar-se i ho van fer a Neudörfl, aquesta vegada, un
poblet dintre Hongria. De camí a casa quan tornava de l’escola Steiner
recol·lectava mores i maduixes per menjar-les a l’hora de dinar amb la família,
ja què aquest àpat acostumava a ser un sol tros de pa amb formatge.
Aquí es on el seu pare va decidir deixar l’educació a casa. El va enviar a la
petita escola del poble on nens i nenes de diferents edats aprenien tots junts en
una única classe. En aquesta època Rudolf ja llegia prou bé, però no va ser fins
els deu anys d’edat que va dominar bé la gramàtica i l’escriptura. Hauríem de
preguntar-nos quant va influir aquesta experiència en primera persona en la
9
pedagogia que desprès va desenvolupar, ja què en les escoles Waldorf no es
fins els set anys quan els nens i nenes
comencen amb el procés de l’escriptura i la
lectura. El matrimoni va tenir dos fills més
apart de Rudolf, una noia i un noi, però no se’n
sap gaire d’ells.
Neudörf, 1870
Al deu anys d’edat la ciència acaparava tota la seva passió. Un dia un sacerdot
que va venir a l’escola de Rudolf va fer un grup amb els més “madurs” i Rudolf
estava entre ells. El sacerdot els donava lliçons sobre astronomia, aquell dia
del sistema solar copernicà i una altre, sobre els eclipses. Steiner va passar
varis dies fent dibuixos basats en aquelles noves lliçons. Durant aquella època,
també amb l’Església va sentir una gran connexió: tot i que el seu pare no
simpatitzava amb l’església. Una altre influència molt important que Steiner va
rebre va ser la de la literatura.
Degut a aquesta barreja d’influències (ciència, literatura i religió), el més
adequat hagués estat cursar els estudis al Gymnasium, on es prioritzaven les
humanitats, però el seu pare va decidir que havia d’estudiar a la Realschule,
una espècie d’institut tècnic on estudiaria un carrera d’enginyeria, que li
asseguraria un lloc a la companyia de ferrocarrils i per tant un futur.
REALSCHULE
Rudolf va cursar els estudis a la Technische Realschule, institut de tecnologia,
a Winer-Neudstadt, tot i què ara vivia a Hongria. Havia de fer un llarg camí amb
tren als matins i a peu de tornada a casa cada dia. Allí estudià matemàtiques,
física i filosofia. Les seves notes no eren gens espectaculars, ja què els plans
que el seu pare tenia per a ell estaven lluny del seu interès. No va ser fins a
finals del segon any a l’escola quan va mostrar uns resultats realment bons. De
nou, com en el cas de molts genis, no li interessaven les lliçons que se li
imposaven, tot i així s’esforçà en aprendre-les únicament pel sentit de
responsabilitat.
10
L’entorn de l’escola, el de una ciutat, tant diferent a la naturalesa a la que
estava acostumat, era un món realment estrany per a ell. Els únics lloc amb els
que va sentir afinitat van ser les llibreries, a vegades es parava davant els seus
aparadors i observava el gran nombre de volums novel·lescos exposats.
Durant aquesta època va tenir la necessitat de trobar un model a seguir, un
adult a qui admirar. Qui va adquirir aquest paper va ser el director de l’Institut a
partir de que aquest escrivís un llibre relacionat amb el Sistema Solar, fet que
va recordar a les ensenyances de Neudörfl. Tot i què el llenguatge era massa
complicat per a la seva edat i Rudolf era incapaç d’entendre algunes teories i
explicacions del llibre, va estalviar per comprar un exemplar. Des d’aquest
moment, el jove Rudolf, va adquirir l’hàbit de no limitar-se a descartar una idea
o filosofia amb la que no estigués d’acord, estava disposat a allunyar-se del seu
punt de vist per comprendre’l. A més del director hi va haver altres professors
que influenciaren molt sobre ell, com el professor de dibuix tècnic que en el
tercer curs a la Realschule va fer que Steiner escollís dibuixar amb compàs i
regla com al seu passatemps preferit.
Realschule, Winer-Neustadt
Amb quinze anys i tot i el poc temps que li deixava l’escola entre els viatges i
els deures, Rudolf va tornar a comprar un llibre que el fascinà, aquesta vegada
d’Immanuel Kant. Les classes d’història en concret, li eren molt avorrides i
després d’haver llegit tot temari en pocs dies, es passava les hores de classe
llegint el llibre de Kant. Degut a la complexitat d’aquets llibre, Rudolf arribava a
llegir fins a 20 vegades la mateixa pàgina fins entendre el seu significat.
11
Durant l’adolescència Steiner va augmentar les seves habilitats tècniques
aprenent taquígrafa, a enquadernar llibres, va cuidar amb la ajuda dels seus
germans al arbres fruitals que hi havia a prop de l’estació on treballava el seu
pare. També un doctor dels voltants va influir en el jove Steiner, visitava la
família molt sovint i va introduir-lo al món de la poesia. Tot i així no va deixar de
banda el món de les ciències en el que s’estava formant tant a l’escola com
auto didàcticament: a través de llibres va adquirir coneixements sobre
geometria analítica i trigonometria, temari que formava part de cursos superiors
al seu.
Durant aquesta època va tenir el seu primer treball i va emprendre el camí cap
a educador fent classes particulars als companys de la seva escola. Steiner
afirmava que els coneixements que oferien les matèries que li donaven a
l’escola li “traspassaven com les imatges d’un somni”, sentint-se com un
estrany en aquell lloc. Les classes particulars l’ajudaven a obtenir aquests
coneixements quan els impartia.
INSTITUT TECNOLÒGIC, VIENA
L’any 1879 va obtenir el títol de graduat a la
Realschule amb matrícula d’Honor. Van traslladar
al pare de Steiner a una ciutat del sud de Viena
perquè ell pogués seguir els estudis a l’Institut
Tecnològic. La vida a la capital va resultar un
repte encara més gran per Steiner, tot i que altre
vegada a les llibreries va trobar el seu consol. La
primera visita a Viena va consistir en la comprar
llibres, ara sobre J. G. Fichte.
Rudolf Steiner, 1878
Al nou institut Steiner rebia classe de matemàtiques, història natural i química,
però l’assignatura que el va influir verdaderament fou la filosofia. Va aprendre el
12
que era assistint a les conferències que donaven a la Universitat de Viena,
entre elles la del filòsof Franz Brentano.
Quant tenia uns 20 anys Steiner treballava de moltes coses i estava ocupat
començant el que fou el seu primer llibre. Va treballar en un diari en el que va
durar poc temps, ell mateix afirmà que no estava preparat per aquets feina però
que en ella va aprendre la redacció i elaboració d’articles i columnes sobre
temes polítics i socials. També, l’any 1882, Karl Julius Schröer, un dels mestres
de Steiner, suggerí el nombre de Steiner al Professor Joseph Küschner, editor
d’una de les noves obres de Goethe, i aquest el convertí en editor científic de
l’edició.
La situació econòmica de Steiner no era gaire bona fins que va començar a
treballar de tutor a la casa dels Specht. Vivia allà i va passar a ser un membre
més del família. La seva feina consistia a fer classes particulars al fill dels
Specht, l’Otto. Durant aquesta època acostumava a passar molt de temps al
Café de la Griensteidl, conegut com el Café de la Megalomania. En ell hi
assistien molts artistes, gent famosa i pensadors que es reunien i debatien.
Steiner s’estava fent un lloc en la societat, coneixent a gent i amb les seves
feines. Una vegada va conèixer a un jove anomenat Friedreich Eckstein, i ell
fou qui el va introduir al món de la Teosofia.
Café Griensteidl, 1897
13
Als 21 anys, quan estava en un tren que el duia des del poble on vivia
aleshores fins Viena, va conèixer a un senzill herborista anomenat Felix
Kogutski, qui fou la primera persona que li va parlà del món espiritual, com una
persona que havia tingut les seves pròpies experiències d’ell. Aquest
recol·lector d’herbes li presentà a Steiner una persona a la que ell només en
parlà com a “mestre”. Aquest “mestre” es qui va tenir una gran influència sobre
Steiner, concretament quan es decidí a estudiar la filosofia de Fichte.
L’any 1886 va publicar el seu primer llibre: Teoria del coneixement implícita en
la concepció Goetheana del Món.
Rudolf Steiner, 1887 Rudolf Steiner, 1889
Durant la seva estància a Viena Steiner va dedicar molt temps en estudiar les
obres de Friedrich Nietzsche, un filòsof que durant la seva època fou molt
criticat, però que desprès quan ja estava morint se’l va idolatrar. Steiner va
voler commemorar la seva obra i l’any 1885 va publicar un llibre que portava
temps elaborant anomenat Friedrich Nietzsche, un lluitador contra la seva
època. En ell però va mostrar també les diferències entre els seus pensaments,
ja què ell ja havia començat a idear la seva filosofia pròpia.
14
ARXIUS DE GOETHE, WEIMAR
Al 1888, desprès de treball per a l’edició Kurschner de les obres de Goethe,
Steiner va ser convidat a treballar com a editor en els arxius de Goethe-Schiller
a Weimar, Alemanya, això fou fins l’any 1896.
Principalment va escriure les introduccions i els comentaris a quatre volums
d’escrits científics de Goethe. Va començar a escriure el llibre, que també
parlava de Goethe i que es va publicar l’any 1897, Goethe i la seva visió del
món. Durant aquest temps també va col·laborar en edicions completes de
l’obra d’Arthur Schopenhauer i la de l’escriptor Jean Paul. Va escriure articles
per diverses revistes, i al 1894 va escriure la que considerarà la seva obra
filosòfica més important: Die Philosophie der Freiheit, traduït: la filosofia de la
llibertat.
L’any 1891 Steiner va obtenir un doctorat en filosofia a la Universitat de
Rocstock, Alemanya, amb una tesis basada en el concepte del ego de Fichte.
Li va costar adaptar-se a la nova ciutat, com en els altres casos, i es va sentir
molt sol. Mitjançant un amic va aconseguir una feina com a tutor, tal i com va
fer a Viena. Vivia a casa la família aquesta vegada d’una dona vídua
recentment, Anna Eunicke. L’any 1899 Steiner i aquesta dona, l’Anna Eunicke
es casaren, però segons la seva biografia i els seus escrits se sap que no
mantenien una relació amorosa.
Anna Eunicke Rudolf Steiner, 1891
15
BERLÍN
Steiner, amb 25 anys, va deixar els arxius de Weimar i es va mudar a Berlín
amb la seva esposa Anna. Es va convertir en propietari, editor cap i contribuent
actiu de la revista literària Magazin für Literatur, on esperava trobar lectors que
simpatitzessin amb la seva filosofia. La seva feina en la revista no va ser ben
rebuda pels lectors, per lo qual molts dels subscriptors es va donar de baixa. La
Magazin für Literatur va perdre més subscriptors després de revelar-se l’amistat
de Steiner amb escriptors anarquistes. Tots aquests esdeveniments van
conduir a la sortida de Steiner de la revista.
Al 1899, va publicar un article titulat La revelació secreta de Goethe en la seva
Magazin für Literatur. Aquest article va motivar una invitació per part del
Compte i la Comptesa Brockdorff, per parlar en una reunió de Teòsofs sobre
Nietzsche. Rudolf va continuar parlant regularment amb els membres de la
Societat Teosòfica, fins convertint-se en Secretari General de la seva recent
formada secció alemanya al 1902, tot i que mai es va unir a la societat
formalment.
Rudolf Steiner, 1891 Berlin, 1899
Durant aquesta època va entrar en contacte amb el teatre ja que es va convertir
en crític teatral i tingué contacte amb dramaturgs i poetes. Amb la desaparició
de la revista, a Steiner li van oferir impartir un cicle de conferències a
l’Arbeiterbildungsschule (Escola de formació d’obres). A partir d’això el seu
discurs i les seves idees van adquirir categoria i li proporcionaren èxit.
16
El 22 de Setembre de 1900, a la Biblioteca Filosòfica de la ciutat, Rudolf va
oferir una conferència on per primera vegada va parlar de la seva experiència
espiritual.
Rudolf Steiner, 1901 Rudolf Steiner, 1905
L’any 1904, va ser nombrat per Annie Besant dirigent de la Societat Esotérica a
Alemanya i Àustria, i va impartir nombroses conferències sobre ciència
espiritual arreu d’Europa. Durant aquest període, Steiner afirma que només va
parlar d’allò que ell mateix havia pogut investigar, passant des de un inici en el
que utilitzava només termes teosòfics a substituir-los per termes capaços de
definir per si mateixos els continguts que ell volia transmetre. El seu enfoc
sempre va ser original i basat en la investigació pròpia guardant una estreta
relació amb la tradició esotèrica i la filosofia occidental.
L’any 1911 Anna i Rudolf es separaren i poc desprès ella
va morir. L’any 1914 va tornar-se a casar amb una dona
que va conèixer a la Societat Teosòfica, Marie Von
Sievers. Rudolf sempre ha afirmat que aquets dona va
tenir una gran influencia en el seu treball. Junts va
desenvolupar l’Eurítmia, una espècie de llenguatge en
moviment, corporal.
Marie Von Sievers
17
SOCIETAT ANTROPOSÒFICA I ÚLTIMS ANYS
La seva independència i les diferències amb la Teosofia que començava a
experimentar van provocar que Steiner i la majoria dels membres de la secció
alemanya de la Societat Teosòfica es separessin del grup per a formar
l’anomenada Societat Antroposòfica.
La Societat Antroposòfica va créixer ràpidament i des de l’inici ja era necessària
la construcció d’una seu pròpia. Així es va construir el Goetheanum a Dornach
(Suïssa), on es representaven obres escrites per Édouard Schuré i pel mateix
Steiner. Una part de l’edifici, dissenyada per Steiner, va ser construïda per
voluntaris. Durant la construcció, la Primera Guerra Mundial esclatada l’any
1914 era present en els voluntaris però tot i així la construcció de l’edifici va
seguir pacíficament endavant. L’any 1919 es va estrenar la producció
complerta de Faust de Goethe, al Goetheanum. Aquest any també es va fundar
la primera escola Waldorf a la ciutat de Stuttgart, Alemanya.
Rudolf Steiner, 1919 Escena de Faust, Goetheanum 1938
La pèrdua del Goetheanum va afectar seriosament la salut de Steiner. A partir
de 1923, va tornar d’unes conferències fetes a Anglaterra i van aparèixer
signes de fragilitat i malaltia. Va continuar conferenciant molt i fins i tot viatjant,
especialment al final d'aquest període, freqüentment donava dos, tres o fins i
tot quatre lliçons diàries de cursos que tenien lloc simultàniament. D'una banda,
molts d'ells eren per a àrees pràctiques de la vida: educació, eurítmia curativa,
art de la paraula i drama. A partir d’aquets any també, va fer un gir pel que fa la
seva responsabilitat i presencia a la Societat Antroposòfica, va assumir-ne la
presidència i va formar la Universitat al Goetheanum. La universitat oferia
18
diverses seccions: antroposofia general, pedagogia, arts musicals i de la palau
a(Eurítmia), arts plàstiques, medicina, ciències naturals (investigació biològica i
agrícola), matemàtic-astronòmica, ciències socials, investigació espiritual de la
joventut i lletres.
D'altra banda, Steiner va començar una nova sèrie extensa de conferències,
presentant la seva investigació sobre les vides successives de diversos
individus, i en general sobre la tècnica de la investigació del Karma. Però a la
tardor de 1924, estava massa feble per continuar. La seva última conferència
va tenir lloc al setembre d'aquest any. Va morir el 30 de març de 1925.
Rudolf Steiner, 1923
2.2 Personalitat, experiències i assoliments
ELEMENTS DE LA SEVA PERSONALITAT
Molts escriptors, filòsofs i pensadors afirmen que Rudolf Steiner és una de les
personalitats més complexes i difícils d’entendre de tota la història. Les
característiques que el marcaren des de ben petit mostren que tenia problemes
de relació amb la societat en general com molts dels genis de la història. Era un
nen seriós i ell mateix afirma que no va aprendre a jugar fins complerts els vint-
i-cinc anys, quan va treballar com a tutor de nens. Els experiments i les probes
que feia quan era petit per tal d’entendre el món el va situar entre dos temes
19
que desprès l’acompanyaren la resta de la seva vida: la connexió entre totes
les coses, la relació entre tot en general, i com determinar els límits del
coneixement, traspassant el món físic.
La relació que mantenia amb les dones sempre era platònica, es parla del fet
que potser mai arribés a mantenir relacions sexuals amb cap dona.
EXPERIÈNCIA EN EL MÓN ESPIRITUAL
Quan Steiner era un nen, d’entre els 5 i 7 anys, va tenir una experiència amb el
mon espiritual. A la seva autobiografia no fa menció de tal esdeveniment, però
en una de les conferencies que va fer quan era adult, l’any 1913, va explicar
quina va ser la seva primera connexió amb aquest món. Estava assegut a la
sala d’espera de l’estació de tren quan va veure a una dona desconeguda, però
en la que va reconèixer trets familiars. La dona es va dirigí a ell i li digué: “des
d’aquest moment, i al llarg de la teva vida, procura ajudar-me tant com puguis”,
i desprès d’una estona va caminar cap a una estufa situada a l’altra banda de la
sala i va desaparèixer.
Steiner no volia fer pública aquesta experiència per por a que se’l taxés de
fantasiós, però va quedar profundament impressionat. Mes tard es va saber
que el mateix dia d’aquest succés, una familiar propera s’havia suïcidat. Ell no
la va conèixer mai ni tampoc en va sentir a parlar molt d’ella, però a la
conferència, després dels anys, va afirmar que l’esperit d’aquella dona li va
demanar que no deixés d’ajudar-la durant el temps que seguiria a la seva mort.
Hi ha moltes critiques i preguntes sobre aquesta experiència, però
lamentablement no se sap gaire cosa sobre aquesta dona i les preguntes
queden sense resposta, l’únic que sabem es que després d’això Rudolf Steiner
va acceptar l’existència d’un món espiritual tant inqüestionablement com la del
físic.
Durant l’època en la que vivia a Viena i rondava els 20 i pico anys, Rudolf va
conèixer una família un tant peculiar. Es va fer amic dels dos fills nois i de la
filla de la família. Va saber que el pare estava a una habitació tancat i mai sortia
20
d’ella. Steiner no va arribar mai a conèixer-lo en persona però quan anava a
casa d’ells llegia tots els llibres de la llibreria del pare i gracies a les
explicacions i descripcions que li feien els seus amics quan parlaven del seu
pare era com si el conegués. El pare va emmalaltir i al cap de poc temps va
morir. La família era conscient de l’apreci que Steiner li tenia a aquell home i
durant la cerimònia de l’enterrament la família va voler que Steiner que fos qui
fes un discurs honorífic a la seva persona. Era la seva capacitat per parlar i fer
discursos intensament emocionals que va provocar llàgrimes a tots les
presents. Steiner va afirmar anys després que tot i no haver conegut mai a
aquell home, després de la seva mort va acompanyar-lo en el seu camí
espiritual i que en aquell moment és quan el va conèixer.
Una altre experiència molt similar la tingué quan vivia a Weimer. A causa dels
seus problemes econòmics va haver de treballar de tutor per segona vegada i
on va instal·lar-se va ser a casa d’una dona recentment vídua amb la què
després va casar-se. Afirmà que amb l’espòs recent mort de la seva futura
esposa, va tenir una altre experiència espiritual acompanyant a l’esperit
d’aquest cap al final.
EXPERIÈNCIA EN EL MÓN FÍSIC
Quan tenia 8 anys, Rudolf anava a l’escola i allí va conèixer a un professor
ajudant del que es va encarinyar molt. Aquest professor li va deixar un llibre de
geometria i l’entusiasme de Rudolf per aquest llibre era inesgotable. Els
triangles, els polígons, les línies paral·leles, els teoremes,... van captar la seva
atenció com res ho havia fet abans. Aquestes ganes de conèixer i entendre el
món físic corroboren que Steiner era científic. Steiner afirmà que: “a través de
la geometria vaig experimentar la felicitat per primera vagada”, i que El resoldre
alguns problemes ho classificava com a “satisfacció profunda”.
21
EXPERIÈNCIA RELIGIOSA
Quan vivia a Neudorfl, durant la seva infància, Steiner topava amb un grup de
monjos de camí a l’escola. Sempre esperava que aquests li diguessin alguna
cosa, que li poguessin resoldre les preguntes que tenia sobre el món i la vida,
que eren tantes. Mai no ho van fer, però la seva presencia va produir en ell una
noció de solemnitat i la sensació de que la seva feina estava relacionat amb
alguna cosa molt important. Totes aquestes influències es manifestaren
posteriorment amb la seva entrada a la Societat Antroposòfica i en les bases de
l’educació que desenvolupà on es troba la religió.
ASSOLIMENT
Durant la seva joventut va exercir de tutor dues vegades. La primera vegada
fou a la família Specht, qui tenien un fill que es deia Otto i havia patit
hidrocefalia. Rudolf li havia de fer classes particulars ja que mai havia pogut
rebre lliçons en una escola o amb un tutor. Amb la instal·lació de Rudolf a casa
seva es va convertir en un membre més de la família. Amb el pare va tenir una
bona relació, qui tenia una bona posició social li presentà a gent important que
ell no havia conegut mai, com Joseph Breuer, un amic de Sigmund Freud. Amb
la mare de la família, que rondava els quaranta anys, va desenvolupar una
relació platònica i molt forta.
Otto tenia deu anys i encara no llegia, no havia sentit a parlar d’aritmètica, etc.
No tenia els coneixements que la resta de nois de la seva edat. Rudolf va haver
de treballar durament des dels inicis i va fer quelcom que va despertar l’empatia
del nen. Rudolf estava segur que el problema del nen regia en el seu cos físic i
què l’ànima de l’Otto tenia una gran capacitat. Les classes eren denses i el
nivell d’esgotament del nen era molt elevat, amb uns 15 minuts l’Otto acabava
esgotat. Poc a poc va anar creixent la capacitat de concentració i Steiner es
dedicà a ocupar dues hores en una cosa concreta, sempre amb un tema fixa
fins que l’ alumne el comprengués completament. Otto va aprovar l’examen
d’ingrés al Gymnasium i la malaltia va redimir. Steiner va recomanar que
22
s’integrés en una escola de classes amb altres nens normals i així es va fer. Els
bons resultats tant en la salut com en la vida acadèmica de l’Otto foren
immillorables.
Aquest va ser el primer cas catalogat amb èxit de Rudolf, on va
impartir els sues propis criteris i el seu mètode educatiu. Va tenir
gran repercussió i un exemple és l’escola estatunidense Otto
Specht’s School. Aquesta escola es basa en la pedagogia
Waldorf i a més es una escola que accepta i tracta a nens amb
discapacitats oferint necessitats especials.
2.3 Llegats de Rudolf Steiner
Com a llegat intel·lectual, a més de les 6.000 conferències aproximadament
que va oferir en diversos països, Rudolf Steiner deixà un seguit de llibres,
articles i assajos que ronden els 70. Els més importants són:
Assajos filosòfics Assajos espirituals
Teoria del coneixement implícita
en la concepció Goetheana del
Món
Com s’aconsegueix el coneixement
dels móns superiors?
Veritat i ciència Teosofia
Els enigmes de la filosofia Directrius antroposòfiques.
Nietzsche, un lluitador contra la
seva època
La ciència oculta
La filosofia de la llibertat.
23
D’altra banda Rudolf Steiner també va deixar un seguit de característiques
artístiques.
Poesia: El calendari
de l’ànima
Conjunt de 53 poesies que relacionen l’estat
espiritual de la persona amb les setmanes de
l’any.
Drama-Misteri Obres de teatre d’argument espiritual en que els
personatges es veuen sotmesos a diverses proves
relacionades amb el camí de la Iniciació.
Arquitectura:
Goethenum I i II
Es tracta de dos edificis que es van erigir
consecutivament a la localitat de Dornach, actual seu
de la Societat Antroposòfica.
Pintura Té el seu segell particular afí en molts casos a altres
moviments pictòrics. En general el tema es espiritual i
la tècnica parteix del color per arribar a la forma.
Estructura:
Representant de la
humanitat
Una escultura esculpida en fusta de grans
dimensions, en ella plasma la seva visió del bé i del
mal en l’home.
Al llarg de la seva vida, Rudolf Steiner va desenvolupar un pensament i una
visió del món propis. Com a llegat disciplinar trobem aquelles disciplines
derivades de les seves idees i del seu pensament, aquestes son: l’agricultura
Biodinàmica, la Pedagogia Waldorf i la Medicina Antroposòfica i l’Eurítmia.
Agricultura Biodinàmica: Encara que el nombre de granges biodinàmiques al
món és relativament petit, en 2006, al voltant d'un quart de les granges de
l'Índia han adoptat pràctiques biodinàmiques.
24
Pedagogia Waldorf: Actualment hi ha 1026 escoles Waldorf, 2000 jardins
d’infància i 646 centres d’educació especial en 60 països d’arreu del món. A
més, al seu nom i en la seva commemoració, existeixen un seguit d’escoles
que porten el seu nom.
Escola Rudolf Steiner, New York Escola Rudolf Steiner, França
Medicina Antroposòfica: Hi ha al voltant de 28 hospitals antroposòfics a
Alemanya, Suïssa, Suècia, Països Baixos, Gran Bretanya, Itàlia, EEUU i Brasil,
i més de 140 policlíniques per tot el món. Quatre dels hospitals antroposòfics
que es troben a Alemanya i Suïssa estan patrocinats per l’Estat, tres son
hospitals universitaris d’ensenyament. Les universitats europees de Berna,
Hamburg i Witten/Herdecke tenen càtedres en la medicina antroposòfica i altres
universitats ofereixen cursos d’aquest camp.
25
3. IDEES DE RUDOLF STEINER
3.1 Agricultura Biodinàmica
L’agricultura Biodinàmica és un mètode d’agricultura ecològica. Treballa amb
les forces vitals. Té presents els principis bàsics amb els que actua la
naturalesa per aportar equilibri.
En 1924, un grup d'agricultors preocupats pel futur de l'agricultura van demanar
l'ajuda de Steiner, Steiner va respondre amb una sèrie de lliçons d'agricultura .
Aquest va ser l'origen de l'Agricultura Biodinàmica, que ara es practica a gran
part d'Europa , Amèrica del Nord, Austràlia i Àsia. Steiner estava convençut que
la qualitat del menjar en la seva època s'havia degradat, i creia que la font del
problema era, per part de l'agricultura química, l’ús de fertilitzants artificials i
pesticides, però no creia que això es degués només a les propietats químiques
o biològiques relacionades amb les substàncies implicades, sinó també a causa
de mancances espirituals en tot l'enfocament químic de l'agricultura .
La paraula Biodinàmica procedeix de dues paraules gregues: “bio”, que
significa vida, i “dynamis” que significa força.
Conreus Biodinàmics
26
Per comprendre la vida vegetal hem d’expandir la nostra visió fins avarcar el
univers complet. Els vegetals són essers vius formats per les influències de les
la terra fins les influències de l’aire, la llum, la lluna... presents aquesta
agricultura avarca l’aspecte ecològic, l’econòmic i el social de l’agricultura.
Un aspecte central de la biodinàmica és que la granja en conjunt és vista com
un organisme i per tant hauria de ser un sistema tancat que s'auto-alimenta
amb les preparacions. Les malalties dels organismes no han de tractar-se
aïlladament, sinó com un símptoma de problemes en tot el conjunt .
Granja Biodinàmica
Altres aspectes de l'Agricultura Biodinàmica serien: aplicar «preparats» (que
consisteixen en materials naturals processats de manera específica) a terra, a
piles de compost i a plantes, amb la intenció d'implicar éssers no físics i forces
elementals. Steiner, en les seves lliçons, va animar els seus oients a verificar
els seus suggeriments científicament , doncs ell no ho havia fet encara. Les
primeres dècades de l'agricultura del segle vint van començar usant fertilitzants
inorgànics, com nitrogen “condensat” de l'aire i posteriorment aplicat en els
camps. Steiner creia que la introducció d'aquesta agricultura química era molt
nociva.
27
Tenint en compte l’organització i la producció les principals diferències amb
l’agricultura convencional són:
Agricultura Biodinàmica Agricultura convencional
Orientació ecològica Orientació econòmica
Us eficaç de la mà d’obra Minimitzar la mà d’obra
Diversificació, desenvolupament
equilibrat de diferents activitats
Especialització, desenvolupament
únic de determinades activitats
Estabilitat dictada per la diversitat Programa marcat segons la demanda
del mercat
Predomini de materials d’adob Predomini de fertilitzants
Si es necessari s’utilitzen minerals
amb lenta incorporació
Aplicació de fertilitzants solubles i
calci
Control de plagues per rotació de
cultius, calor, substancies
inofensives, homeòstasis*...
Control de plagues o adventícies per
herbicides
La producció esta integrada en el
medi ambient, construint paisatges
sans i amb atenció als ritmes.
Emancipació de les activitats del seu
medi ambient per manipulació
química i tècniques.
Estimulació i regulació de
processos vitals amb l’ajuda de
preparats biodinàmics
Estimulació i regulació de processos
vitals amb hormones, antibiòtics, etc.
No contaminació Contaminació considerable
Enfoc holísitic Imatge reduccionista de la naturalesa
*Homeòstasis: forma d’equilibri dinàmic possible gràcies a una xarxa de
sistemes de control que constitueixen els mecanismes d’autoregulació dels
éssers vius.
28
3.2 Pedagogia Waldorf
La Pedagogia Waldorf és una pedagogia elaborada per Rudolf Steiner. Aquesta
pedagogia té l’origen en l’any 1919 quan Steiner va visitar la fàbrica de
cigarrets Waldorf Astoria, a Stuttgart, i va parlar als treballadors sobre la
necessitat d'una renovació social, una nova forma d'organitzar la societat, la
seva vida política, cultural i econòmica. Era la seva proposta de l'anomenada
Triformació Social. L'amo de la fàbrica, Emil Molt, li va demanar a Steiner si es
podria encarregar d'establir i dirigir una escola per educar els fills dels empleats
de la seva empresa en aquest nou sentit social, preservant la cultura educativa
dins de l'esfera de la llibertat, sense interferència de la política ni de l'economia.
Primera escola Waldorf, Stuttgart (Alemanya) Cerimònia d'obertura de la primera Escola Waldorf, 1919
Rudolf Steiner va formar als professors i va dirigir l’escola durant cinc anys.
L'educació que van rebre aquests nens va ser tan innovadora i evolucionada
que aviat van començar a sorgir escoles Waldorf a Alemanya. Després el
moviment es va estendre per la resta d'Europa i del món.
D'acord amb la filosofia de Steiner, l'ésser humà és una individualitat d'esperit,
ànima i cos. La seva pedagogia estableix que les capacitats es despleguen en
tres etapes de desenvolupament de set anys cadascuna, anomenades
septennis. La primera va dels 0 a els 7 anys, la segona, dels 7 als 14, i la
tercera, dels 14 als 21. Acabats els tres septennis s’aconsegueix la maduresa i
es passa a ser adult. El primer septenni està basat en la imitació natural com a
29
mitjà d'aprenentatge, el segon, en la imaginació i l'art, i el tercer, en la recerca
de la veritat i la realitat.
La seva metodologia facilita el desplegament de les capacitats i habilitats
pròpies de l’infant i del jove. Aquesta pedagogia dóna la mateixa importància
als continguts com als processos per arribar-hi. Així ho reflecteix Rudolf:
“En la vida, més valuós que el saber és el camí que es fa per adquirir-lo.”
Durant el règim Nazi les escoles Waldorf van ser prohibides. Van tornar a obrir-
se després de la Segona Guerra Mundial.
Actualment l'educació Waldorf ha estat recolzada oficialment pels governs
d'Irlanda, Austràlia, Alemanya i Israel. L'Organització Cultural Científica i
Educativa de la Nacions Unides va afirmar que "els ideals i principis ètics del
moviment de les escoles Waldorf corresponen amb els de la UNESCO" i ha
escollit un nombre d'escoles Waldorf a Alemanya, Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica
per fer un "projecte d'escoles associades".
Activitats escolars d’escoles que formen part del moviment educatiu Waldorf
30
4. MEDICINA ANTROPOSÒFICA
4.1 Introducció a l’Antroposofia
LA MEDICINA CONVENCIONAL
La medicina convencional es basa en el mètode científic experimental.
Mitjançant tècniques desenvolupades com la radiació, els medicaments o la
cirurgia tracta els símptomes i les malalties. És la medicina convencional,
basada en l’evidencia mitjançant l’experimentació, la que s’imparteix en les
Universitats de tot el món i què s’atorga com a legal en la titulació de Doctorat.
La medicina convencional es limita a explicar els estats patològics des de les
lleis físiques i químiques.
L’ANTROPOSOFIA
L’antroposofia és una manera d’entendre la vida. L’antroposofia o visió de
l’esser humà considera que cada persona consta: d’una constitució física, d’un
òrgan de la vida (cos etéric), d’una organització psicològica (cos astral o aura), i
d’un ego lliure, l’esperit (font d’autoreflexió). Els metges antroposòfics creuen
que tots els nivells influencien en la salut d’un pacient, que tots els nivells
s’influeixen recíprocament.
A les funcions vitals de creixement, nutrició i reproducció, agrega les
sensacions, els sentiments, els desitjos i els impulsos, el què seria l’activitat de
l’aura, i l’activitat espiritual del pensar. La vida, l’aura i l’esperit son realitats no
visibles als sentits comuns, però sí comprensibles pels seus efectes a través
del pensament.
Segons Steiner, qui creà la societat antroposòfica l’any 1913, l’origen primari de
tot ser és espiritual, atorgant a lo material un paper secundari.
31
És el fruit de la barreja d’idees de diferents persones, persones que van
interessar-se amb la obra de Rudolf Steiner. Es pot dir què l’Antroposofia és la
barreja d’aquesta gent i del lloc i la època en la que es va crear, si hagués estat
un altre lloc tindria característiques diferents.
RELACIÓ AMB LES CIÈNCIES ORIENTALS
Steiner creu què molts dels més antics sistemes de curació, com la medicina
tradicional xina, la medicina ayurvédica i la medicina tibetana, es basen en una
percepció espiritual del món que la ciència moderna ha perdut. Tots el
medicaments antroposòfics que es van desenvolupar pretenien estar en
contacte amb l’espiritualitat i al mateix temps mantenir i fer servir els beneficis
de la ciència i de la tecnologia.
4.2 La medicina antroposòfica
La medicina antroposòfica es basa en l’antroposofia. Es una barreja de dues
fonts: la medicina convencional i els seus descobriments, i els coneixements
cientificoespirituals. La medicina antroposòfica es preocupa del cos, la vida,
l’aura (psique) i l’esperit. Es parla de les malalties com elements biogràfics
relacionats amb el total de la persona.
No és una medicina alternativa, no pretén suplementar la medicina moderna,
és complementaria, és a dir, que a més d’integrar la medicina convencional en
la curació agrega altres coneixements sobre l’humà espiritual, i per arribar a ell
desenvolupa mètodes propis. El que es pretén és utilitzar les bases d’aquesta
però anant un pas més endavant.
La medicina antroposòfica s’enfoca de manera integral, estudiant les forces
auto curatives de l’esser humà, tots aquells factors que recolzen i ajuden a la
salut humana, en comptes de centrar-se amb la causa de la malaltia. També es
centra en la lliure determinació, l’autonomia i la dignitat de cada pacient.
32
També utilitza altres medicaments i altres teràpies per a la curació. Aquests
medicaments són derivats dels tres grans regnes de la naturalesa: l’animal, el
vegetal i el mineral. Sobretot, es fan medicaments procedent del regne vegetal i
del mineral, i s’obtenen mitjançant processos propis de la seva farmacopea o
bé pel mètode de dinamització homeopàtic. Aquests medicaments actuen com
estímul despertant les pròpies forces de curació de l’organisme. Curar-se és a
la vegada aprendre a com fer-ho. Les teràpies són moltes, com per exemple: la
eurítmia, el massatge rítmic, la musico teràpia, la teràpia de la parla...
Segons els principis antroposòfics és impossible tractar als pacients amb un
protocol o amb receptes prefixades, el tractament ha de ser diferent en cada
individu encara que es tracti de la mateixa malaltia. Això implica què el metge
ha d’actuar de manera diferent amb cada persona i ho ha de fer de manera
creativa, que el remei no ha de ser una simple recomanació, i que com a remei
aquest tractament o medicament dóna el seu efecte però sempre recolzat per
la relació del metge amb el pacient. Així que la medicina antroposòfica no és un
protocol fixa de tractaments, al contrari, evita el que és rutinari. Tot i què la
malaltia sigui la mateixa, es comporta de manera diferent amb cada pacient,
per aquesta raó, l’antroposofia es preocupa tant de lo físic com de lo psíquic i
les circumstancies que l’acompanyen personalment, i què han estat i qui ha
donat pas a la malaltia.
S’inclou la cirurgia, la tecnologia medica, els anàlisis de laboratori i la medicina
de cures intensives com a tractaments mèdics convencionals i el què això
comporta com per exemple el camp de l’anestesia. Però sempre s’intenta
minimitzar la prescripció excessiva d’antibiòtics, drogues i vacunes. La
subministració de drogues i antibiòtics està totalment fomentada i recolzada per
la industria farmacèutica, fet què ha estat molt criticat per alguns metges.
Generalment, els metges antroposòfics tenen un tracte especial amb les
vacunes, molts nens tractats per aquest metges estan tant sols vacunats contra
el tètanus i la poliomielitis.
La salut i la malaltia es consideren profundament relacionades amb la biografia
d’un pacient. Aquesta medicina planteja el fet de que l’aparició d’una malaltia
33
pot ser conseqüència del què ha succeït o esta succeint en la vida del pacient.
El objectiu mèdic en tot cas no serà necessàriament restaurar la condició prèvia
en la que es trobava el pacient sa que el va conduir a la malaltia, sinó adquirir
un nou i més saludable estat.
L’objectiu principal de l’antroposofia és elaborar una comprensió global de
l’home i del món. L’Antroposofia descriu el què Rudolf Steiner anomena els
mons espirituals, basant-se amb una metodologia pròpia
Els metges que practiquen la medicina antroposòfica han de tenir el doctorat en
medicina convencional i després formar-se antroposòficament. Els
professionals d’aquest medicina creuen que passar temps amb un pacient es
important. Els pacients solen anar amb pressa i córrer per curar-se a través
d’un tractament mèdic, per culpa d’això es passen per alt factors molt
importants pel pacient cosa que no ajuda al benestar dels pacients. Estudis
demostren que l’estrès afecta al sistema immunològic.
Hi ha lleis antroposòfiques que permeten veure aquest total: el llenguatge
corporal, la fluïdesa dels moviments, la pressió de la mà al saludar, el
comportament del son en una persona, la sensibilitat al calor i al fred, la
respiració i els ritmes corporals. Es a dir, per diagnosticar o prendre decisions,
te en compte el què és particular d’aquella persona conjugant-ho amb el marc
general de la malaltia.
Les forces vitals es manifesten en el creixement, la regeneració, la
microcirculació i el ritme dia-nit. Lo anímic es manifesta mitjançant la tensió
muscular, la mímica i la gesticulació. Lo espiritual es manifesta en la distribució
tèrmica, la postura corporal, la verticalitat, la marxa, la capacitat d’orientació i
parla. Tots aquests indicadors, serveixen per obtenir una conclusió terapèutica
i un diagnòstic.
34
ELS QUATRE ELEMENTS DE L’ÉSSER
Segons Steiner els elements de la naturalesa pertanyen a quatre nivells
diferents. Aquests nivells estan representats i formen una part de l’ésser humà.
El nivell 1 és el més senzill i a mesura que es va pujant s’assoleixen noves
propietats sense perdre les ja adquirides, és una forma d’escala.
Element En la natura Forma física Nivell d’ésser
Terra Mineral Sòlid Cos físic
Aigua Planta Líquid Cos de la vida
Aire Animal Gasos Cos de l’ànima
Foc Home Termoadhesiva Jo
La terra – el mineral
Aquest element pertany a la terra i es troba en estat
sòlid. Manté una forma definida i no es mou, està
completament sotmès a les lleis de la gravetat. En l’home
representa el cos físic.
L’ aigua – la planta
Té un cos físic que pertany a la terra. La planta
supera la gravetat parcialment ja que creix cap munt i
puja a través d les tiges els líquids fins a les fulles.
Té capacitat de regeneració i de creixement. No té
una figura estàtica fixa, es mou però no totalment. En
l’home és el cos viu: els líquids i el cos interior.
35
L’aire - l’animal
És un element de la terra però no té una forma
fixa i no esta sotmès a la gravetat. Posseeix les
capacitats de regeneració i creixement, com
l’aigua, però a més l’animal pot relacionar-se
amb aquests gasos, pot absorbir-los. El més
important és l’aparició del món emocional, una
pròpia vida d’ànima: les sensacions, els desitjos,
les alegries, el dolor, etc. En l’home representa
l’ànima.
El foc – l’home
Amb la calor, l’element del foc ja no està
sotmès a la gravetat, es pot moure lliurement
en l’espai. La llum i la calor són els
transmissors entre l’emocional i l’espiritual.
La calor traspassa tots els altres elements.
L’home té un cos físic; un cos viu del que
consta la regeneració, el creixement i la
reproducció; té la capacitat de respirar,
inspirar aire i expiar-lo, el corresponent món
de les emocions; i a més l’home té la
capacitat de pensar i una autoconsciència. El reconeixement del món real i la
reflexió, la interiorització, formen la consciència, el jo. Aquest jo està per
damunt de tots els element i influeix en ells.
36
MEDICAMENTS ANTROPOSÒFICS
La medicina antroposòfica planteja la reducció de consum d’antibiòtics i
medicaments en les malalties, però elabora de manera natural uns propis.
Els medicaments que utilitza l’antroposofia estan elaborats a partir de
substàncies naturals: plantes medicinals, majoritàriament cultivades de forma
biodinàmica, minerals i metalls i algunes substàncies d’origen animal, què es
tracten mitjançant processos farmacèutics. Alguns d’aquests processos estan
extrets de l’homeopatia clàssica com per exemple la dinamització. La resta son
propis de l’Antroposofia i es divideixen en cinc grups: els que utilitzen calor, les
dinamitzacions, els metalls vegetabilitats, miralls metàl·lics o compostos en els
que es segueix en model d’una planta.
Weleda Espanya, una farmacèutica amb prestigi, comercialitza
aproximadament 200 medicaments antroposòfics en diferents formes
farmacèutiques: grànuls, injectables, pomades, gels, gotes i triturats. Per a tot
tipus de dolors o malalties, ja siguin els necessaris per a la medicina familiar
com d’altres utilitzats en pediatria, traumatologia o neurologia.
4.3 L’Eurítmia
Etimològicament significa: eu-, harmoniós, maco; i –ritmia, moviment, ritme.
L’Eurítmia es coneix com a l’acció de moure’s de manera harmoniosa. Serveix
per expressar els estats d’ànim i per això es transforma en un mitjà de
comunicació.
Rudolf Steiner va remuntar el concepte d’Eurítmia definint-lo com una art dintre
l’Antroposofia. Segons ell és l’art del moviment que es fa visible a l’espai i
mitjançant el moviment corporal tot allò que succeeix a l’interior de l’humà. A
més de desenvolupar-se com a art pels escenaris, l’Eurítmia també s’exerceix
com a teràpia artística ja pot exercir efectes terapèutics sobre un pacient o
grup.
37
Sent una art de moviment, l’Eurítmia fa visible la música i la poesia a través de
tots els possibles moviments corporals.
Des de la fundació de la primera escola Waldorf l’any 1919, aquesta tècnica
forma part del currículum escolar.
Practica de l’Eurítmia
4.4 El tractament del Vesc
EL CÀNCER
El nostre cos està format per molts tipus de cèl·lules, aquestes creixen i es
divideixen d’una forma controlada per produir noves cèl·lules. Quan creixen,
envelleixen o es danyen, moren i són reemplaçades per noves cèl·lules. Però
aquest procés pot descontrolar-se: l’ADN d’una cèl·lula sana pot danyar-se o
alterar-se produint un canvi o una mutació d’aquest. Aquestes cèl·lules són
incapaces de realitzar les funcions que els hi corresponen, no segueixen el
cicle corresponent, no moren quan haurien de fer-ho i les noves cèl·lules es
formen i amb més rapidesa tot i no ser necessàries pel cos humà. Aquestes
cèl·lules s’amuntonen i formen una massa de teixit a la que anomenem tumor.
Poden ser benignes, no canceroses, és a dir, què es poden extirpar i en la
majoria dels casos no tornen a aparèixer, o poden ser canceroses, cèl·lules
capaces d’envair altres teixits propers i a altres parts del cos.
38
TRACTAMENT DEL VESC
El vesc és un arbust semiparasitari d’arbres com l'alzina, la perera i el til·ler. El
vesc pot arribar a mesurar fins a un metre, produeix flors petites i del mateix
color. Les parts del vesc que s'utilitzen per a tractaments són les fulles i les
branques. Aquestes parts es posen a assecar en un corrent d'aire, penjades en
ramells, o s’assequen a no més de 40 graus perquè conservin el seu color.
Sempre que sigui possible cal usar la planta fresca.
Planta del vesc
El vesc presenta propietats medicinals contra les inflamacions, l'epilèpsia i el
reumatisme. Ajuda a millorar la circulació sanguínia, disminueix la pressió
arterial, hemorràgies del nas, dels pulmons, dolors de cap i marejos, és efectiu
per prevenir i tractar l'Arteriosclerosi, Litiasi renal i urinària, l’Artrosi, l’Urea,
malalties cròniques dels ronyons i el tractament pre i post-operatoris de tumors
malignes.
Rudolf Steiner va iniciar la investigació sobre el vesc per curar el càncer.
Actualment és el tractament més conegut de la medicina antroposòfica. Per lo
general, els extractes ja no s’utilitzen per reduir o inhibir el creixement tumoral,
sinó que per millorar la qualitat de vida del pacient i per reduir els efectes
secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia. La funció principal és que
estimula i potencia els limfòcits que són els màxims responsables de defensar
el nostre organisme de malalties, atacant i destruint les cèl·lules tumorals, per
això és imprescindible que es trobin en estat òptim per combatre la malaltia.
39
Històricament el vesc és una planta plena de simbolismes. Es diu què aquesta
planta ja era utilitzada per la cultura Celta, qui la considerava una planta
màgica. Les llegendes diuen què és una planta què no ve ni de la terra ni del
cel, ja que les seves arrels no toquen el terra però tampoc es manté per si sola
a l’aire. Els celtes l’utilitzaven per moltes diversitats entre les quals trobem:
protegir-se dels rajos del sol, per curar ferides o per ajudar en la concepció de
les dones. El consideraven un amulet protector i un símbol de pau. Des
aleshores moltes cultures han adoptat creences similars i han considerat al
vesc com una defensa i un protector. Una de les tradicions què s’ha mantingut
fins l’actualitat és la de besar-se sota una rama de vesc a l’època del Nadal.
Cerimònia de celtes de recol·lecció de vesc Tradició nadalenca
El National Càncer Institute d’Estats Units afirma que els extractes del vesc son
eficaços per a destruir cèl·lules canceroses en el laboratori i per estimular el
sistema immune. Aquesta és la raó per la qual el vesc ha estat classificat com
un tipus de modificador de la resposta biològica, és a dir, què és una
substància que estimula la resposta del cos a la infecció o malaltia També
s’han demostrat eficaços en el laboratori per prevenir el creixement de nous
vasos sanguinis que permetin l’aparició de nous tumors. Tot i així no
recomanen al vesc com a tractament contra el càncer, degut a que no hi ha
suficient evidència. Els extractes derivats del vesc s’han demostrat efectius per
destruir les cèl·lules cancerígenes in vitro.
40
4.5 L’arquitectura
Steiner va dissenyar fins a 17 edificis al llarg de la seva vida. D’aquests tres
van ser escollits a formar part dels edificis més representatius del segle XX dos
Goetheanum, situats a Dornach, Suïssa,
GOETHEANUM I
És la seu de la Societat Antroposòfica i també la seu de l’Escola Lliure Superior
per a la Ciència Espiritual. En un inici es volia construir a Munich però degut a
la oposició d’algunes autoritats religioses no es va poder, així que un membre
de la Societat Antroposòfica va donar uns terrenys a Suïssa.
Es van construir dos Goetheanums al llarg de la historia. El primer es va
construir a la colina de Dornach, que forma part del massís de Jura i es troba a
10 km al sud de la ciutat de Basilea.
Rudolf Steiner amb la maqueta Construcción del primer Goetheanum del primer Goetheanum
Aquest edifici el van començar a construir l’any 1913 varis membres de la
societat procedents de diferents països. Es va inaugurar poc després del final
de la Primera Guerra Mundial, l’any 1920. Però la seva existència va ser molt
curta ja que l’any 1922 la nit de cap d’any es va incendiar. Algunes fonts
afirmen que un grup de nazis van tenir alguna cosa a veure.
Era una construcció de fusta amb dues cúpules i tots els elements que
trobàvem al Goetheanum tenien un principi orgànic. Va ser una obra que va
aconseguir materialitzar els anhels de construir un gran centre pel
41
coneixement, una espècie de temple modern. Gràcies a les conferències que
feia arreu d’Europa, Steiner va interessar a moltes persones. La societat
Antroposòfica va decidir realitzar festivals dramàtics i Rudolf va escriure quatre
obres drama-misteri, que es representaren primer a Munich i desprès al
Goetheanum.
Exterior del primer Goetheanum
Interior del primer Goetheanum
Imatge del primer Goetheanum cremant-se, 1922
42
GOETHEANUM II
L’any 1924 Rudolf va crear la maqueta pel segon Goetheanum que és l’actual.
Aquesta vegada es va construir amb formigó, l’element inevitable de l’edat
contemporània segons Rudolf, entre els anys 1925 i 1928. Aquest va ser el
primer edifici monumental en la historia de l’arquitectura que utilitzava aquest
material per fer formes plàstiques. Steiner no va veure acabar aquesta
construcció ja que morí l’any 1925. De fet no es va acabar de construir, però el
1928 el van inaugurar com a edifici en brut i en els consegüents 70 anys es va
anar acabant per parts.
Segon Goetheanum
Grosser Saal (la sala principal) és el cor de l’edifici, amb un escenari de 23m
d’amplada, 20m de profunditat i 23m d’altura. Te capacitat per a 1000
espectadors. Quan s’entra a la sala es veu l’evolució representada en les
parets de formigó. Aquestes estan esculpides i en les dos línies de set capitells
mostren l’evolució còsmica i terrenal des de la creació del món fins el futur. Hi
ha dotze motius en les pintures del sostre.
Avui dia, sobretot durant els mesos d’estiu, la visita de persones d’arreu del
món per gaudir d’espectacles culturals i artístics, és enorme. Com a escola
dóna la possibilitat de formar-se mitjançant els 700 actes que arriben a produir-
se en un any, ja siguin discursos, exposicions, representacions teatrals o
d’Eurítmia, congressos internacionals...
43
Exterior del segon Goetheanum
Interior del segon Goetheanum
44
5. LA MEVA PRÀCTICA
5.1 Visita a una escola Waldorf
A continuació trobem la visita al Kindergartenbammental situada a la petita
ciutat de Bammental, Alemanya, i l’explicació de les característiques més
principals i del dia a dia en aquest tipus d’escola, d’una professora:
L’escola es va formar per iniciativa del pares, un grup de pares i mares de la
zona van reunir-se i organitzar-se per fundar-la. Aquesta escola acull a nens
d’entre 0 i 7 anys. Els nens d’entre 0 i 2 anys venen un dia a la setmana
aproximadament i acompanyats del seus pares. Quan ja han fet els dos anys
trobem el procés d’adaptació en el que els pares venen i es queden l’estona
que desitgen, cada vegada una mica més, fins que el nen és qui li diu als pares
que poden marxar. Això es fa perquè els nens s’acostumin al fet de que els
pares marxen potser per molta estona, però que sempre tornen.
Una jornada sencera va des de les 7:30h del matí a les 14:00h. Tant l’horari
d’arribada com el de sortida de l’escola és força flexible: els nens i nenes poden
anar arribant entre les 7:30h i les 9:00h, i poden marxar entre la 13:00h i les
14:00h. En aquest interval d’hora d’arribada els nens comencen l’estona de joc
lliure, des de que arriben sigui l’hora que sigui fins les 10:30 del matí els nens
utilitzen el material que tenen a la classe i juguen, pinten, etc. També és fa
l’activitat de cuina a dintre la classe, un espai gros i obert on hi tenim una cuina
que utilitzen els nens amb la professora per a fer diferents menjars. La resta de
jocs estan distribuïts amb espais.
A les 10:30, quan finalitza aquesta primera etapa de joc lliure de la jornada,
sona una campana, la campana indica que és hora de recollir. Des de la seva
arribada a l’escola a cada nen se li atorga un padrí, un dels nens més grans
que el cuidarà i l’ajudarà a adaptar-se i a fer les feines. Per exemple a l’hora de
recollir el gran, el guia, ensenya al petit on va cada cosa. I es què cada cosa té
el seu lloc específic, amb això som força estrictes. Al principi d’aquest
45
aprenentatge ho fan a poc a poc, però quan han aprés que han de recollir quan
toca i on va cada cosa, ho fan molt ràpid. Després d’això seiem tots junts i es
canta, en rotllana. També llegim poemes i fem activitats totalment relacionades
amb la natura i les estacions. A cada època de l’any entren amb contacte amb
la natura característica d’aquell moment.
Abans d’esmorzar, a les 11:00, van al lavabo tots junts. Es clar que quan un
nen necessita anar al lavabo enmig de l’hora de joc per exemple i pot anar,
però abans de dinar hi van tots. Només tenim tres lavabos pels 22 nens així
que fent cua per anar al lavabo aprenen a esperar. Normalment fem un
embarbussament, una endevinalla, així cada nen es concentra en el que vol dir
i l’estona esperant pel lavabo passa més de pressa. També per nens que tenen
algun problema lingüístic com balbucejar això els serveix molt per a practicar i
superar-lo fins hi tot. Que estiguin concentrats en això també evita discussions
entre ells.
D’11 a 11:30 és l’hora d’esmorzar. Seuen a taula de forma lliure, ningú té un
seient assignat, només els més petits i que acaben d’arribar a l’escola
s’asseuen al costat de la mestra que hi hagi. Els plats que s’utilitzen per a
menjar són específics, els van encarregar a un ceramista que els va fer rodons
i còmodes perquè s’adaptessin a les mans dels petits. A continuació és surt al
pati i la resta del dia es fan activitats conjuntes com per exemple cuinar.
Entrada de l’escola Kindergartenbammental
46
Fotografies de l’escola Kindergartenbammental
47
Fotografies de l’escola Kindergartenbammental
48
Fotografies de l’escola Kindergartenbammental
49
5.2 Visita a una clínica antroposòfica
Una de les pràctiques d’aquest treball ha sigut fer una visita a un hospital
antroposòfic, concretament la Clínica Antroposòfica d’Öschelborn, una petita
ciutat a Alemanya Va consistir en una visita guiada. Durant la qual, Meike
Jocher, treballadora administrativa de la clínica, hem va ensenyar totes les
habitacions i els indrets de l’edifici mentre m’explicava les teràpies i els
tractaments que duen a terme. La seva explicació està ajudada de fotografies
fetes en el mateix moment i hi ha participació meva en forma de pregunta.
La clínica: edicifi central d’arquitectura convencional i petita construcció lateral antroposòfica
Bé, farem una visita per la clínica, tinc pensat mostrar-vos totes les sales i
racons de l’edifici. Aniré explicat que fem a cada espai i per a que serveix cada
cosa.
Aquests espais que estan totalment buit son sales en les que fem, per exemple,
un tipus de teràpia anomenada Eurítmia. Son simplement habitacions buides
on es treballa de peu o assegut. Ha de ser un espai clar i lluminós, en el que
s’està o bé amb mitjons o bé amb sabates de ballet. Això és perquè en aquesta
teràpia es buscar el sentir bé el trepitjar, sentir el contacte amb el terra perquè
és una cosa important. Aquesta teràpia és una forma artística d’expressió que
pot ser una cosa semblant al ballet, per dir i expressar els sentiments en
50
moviments. Com a molt l’element que podem trobar és un piano, com en
aquesta habitació.
Sala on es practica l’Eurítmia Passadís amb habitacions dels pacients
Es a dir, això és una clínica, més petita que un hospital, però també hi ha gent
què està ingressada, que viu aquí mentre dura el seu tractament?
Sí, casi tots els pacients que tenim estan ingressats a la clínica, podríem dir
que tant sols el 5% venen només durant el dia, la resta viuen aquí.
Bé això d’aquí es la recepció, igual que les que trobem a tot hospital o clínica.
Arriben tots els pacients i son atesos aquí en un inici. Comptem amb els
aparells de primers auxilis com hi ha en les clíniques convencionals:
l’electrocardiograma.
Has sentit a parlar de la manera en la que considerem a l’home? El humà té: el
cos físic que es pot palpar, el cos etèric que són els líquids que es mouen
dintre el cos, una aura, i un jo, que està per sobre del cos. Quan considerem a
una persona, a un malalt, ho fem de cara als quatre cossos, ja que no només
emmalalteix el cos físic sinó que també té una conseqüència en el fluix dels
líquids, a l’aura i al jo. Un exemple simple seria el fet de curar un peu, no s’ha
de curar tant sols físicament sinó que també s’han de tractar els altres aspectes
del ésser, conjuntament. Sobretot en una malaltia com el càncer, com un clar
exemple, en el camp de l’oncologia fem servir aquesta visió.
51
Tenim una espècie de gimnàs que representa el lloc central d’entrenament,
quan parlem del cos físic. Per l’entrenament del músculs o de la circulació per
exemple. Hi ha estudis de que la posició del cos que demostren que la postura
influeix molt a l’aura de la persona.
Sala d’exercici físic Llitera de massatges
Aquí es treballen aspectes com la postura per exemple: depenent de la postura
podem reconèixer a una persona més depressiva, que te una posició tancada o
corba, o a una més alegre que adopta una postura més oberta. Es forma de
teràpia anar aixecant, obrint-se el cos. El moviment és una cosa molt important.
Això és una caixa de sorra, s’utilitza per treballar extremitats que ja no se
senten. És sorra completament normal i aquest exercici, que es pot fer descalç
o amb sabates, la fan alguns pacients que han perdut la sensibilitat a les
puntes dels dits, per exemple, a causa de la malaltia o del tractament que
reben. Simplement toquen i remenen la sorra fins començar a notar sensibilitat.
El vuit, és un altre exercici terapèutic. Existeix també en el budisme, i la seva
caracterització és que no te ni principi ni final. Ita Wagner va desarrollar un
tipus de massatge que es basa en el fet de que cada cèl·lula te el seu ritme. Hi
ha el ritme de respiració, un de dia i nit,... Amb la malaltia es perd el ritme
natural, el trenca, i amb el massatge, fent la forma del vuit, proposat per Ita, es
torna a buscar i trobar.
52
Fem també banys d’olis aromàtics, té a veure amb la aromo-teràpia i
l’homeopatia. Per introduir l’oli a l’aigua, ja que normalment flota, s’introdueix
l’oli amb un dispensador especial que el dispersa fent boletes petites repartides
a l’aigua. S’escull un oli o un altre depenent de si es tracta de reforçar el cos,
de calmar-lo, o quan s’és al·lèrgic. És a dir, que l’especialista no nomes escull
el tipus d’oli segons aspectes corporals sinó que també segons aspectes de
l’aura i de l’estat anímic del pacient.
Vuit (exercici terapèutic) Banyera (tractament olis teapèutics) Caixa de sorra
Tenim caixes on hi ha cera d’abelles per a fer les escaioles necessàries, ja què
estan fetes de cera d’abella. També utilitzem el verí de les abelles i l’injectem a
pacients quan necessiten aquesta teràpia, el verí de les abelles té moltes
propietats curatives.
Els pacients què ingressen aquí, ho fan després de sortir d’una operació?
Si, a veure, hi ha de tot. Hi ha gent què ve amb una malaltia o un problema i
necessita un tractament, però també hi ha pacients que primer estan en un
altre hospital, on son operats, nosaltres aquí no operem, i venen després de
l’operació per a tractar-se.
Com per exemple, si els han operat de càncer, venen i fa tractaments com el
del vesc? I si han de fer quimioteràpia o radioteràpia van a altres hospitals?
Si i no, es a dir, aquí fan tractaments com el del vesc, com tu dius, però també
tenim l’equipament necessari per fer radio i quimioteràpia. I es que no és que
53
no fem la medecina convencional, sinó si que la practiquem, però a demès hi
afegim totes les teràpies de la medicina antroposòfica.
Molts pacients venen quan ja és massa tard per ells, quan han provat de curar-
se amb els tractaments convencionals i cap ha donat resultat, aleshores proven
la nostra medicina. I és una pena, perquè per part nostra si haguessin vingut
abans, quan el mal no era tan gros, segurament s’haurien curat. Hi ha gent, a
tots el països suposo, que encara que provin medicines alternatives et
somriuen i dubten davant una cosa com la eurítmia, al principi no creuen que
aquestes coses les puguin ajudar i menys aportar-les-hi salut.
Tenim molts pacients que a l’inici es mostren negatius i pensen “ara m’haig de
moure, haig de fer això...” i s’ho prenen com si fessin quelcom molt estrany.
Però després de fer-ho unes tres vegades senten que és bo per ells mateixos, i
què els ajuda. I és molt emocionant veure com ho valoren aleshores.
Sala de teràpia artística
Comparat amb la resta de la clínica el sostre d’aquesta sala, sobretot, sembla
molt adient i correcte quan parlem de l’arquitectura antroposòfica, oi?
Sí, aquí es on fem teràpia pintant, i si també, la sala respecte les
característiques de l’arquitectura de Rudolf Steiner, on no hi ha cap angle recte,
de noranta graus. Malauradament això no ho tenim a tot l’hospital. Aquest
edifici ja estava construït i no el van construir antroposòficament, així que la
resta de la clínica, exceptuant aquesta sala i unes altres que han estat
54
construïdes com un afegit al costat de l’edifici, conté angles de noranta graus
com tots els edificis normals.
Però del que cal preocupar-se, a més d’això, es de que les sales tinguin formes
rodones i sobretot especialitzar els colors. No hi ha el típic blanc estèril de la
resta d’hospitals, sinó que hem utilitzat colors pastel com heu pogut veure.
També és important la presencia de plantes i de natura dintre de les
habitacions, i també de dibuixos i pintures.
Sala de teràpia artística
Aquestes feines que veieu aquí son pintures dels pacients. Alguns treballen
pintant un quadre i altres dibuixen quelcom especial i propi. A vegades també
tant sols es tracta de sentir els colors, “què passa amb mi quan dibuixo una
fulla complement blava? O complement vermella? Què és el que sento,
m’omple aquest color, o em relaxa, ?” a vegades també podem veure l’estat
d’ànim. Bàsicament es poden diferenciar i treballar totes les fases de la malaltia
a través dels dibuixos, es mostra la malaltia com un procediment. L’hora
d’assumir-la, potser ràbia davant del fet de que té la malaltia, també podem
veure l’estat d’acceptació i posteriorment el d’esperança. Les imatges parlen un
idioma increïble, hi ha imatges on es pot veure l’èxit de la teràpia, la superació
d’una malaltia, dibuixos de gent que dos dies abans de morir dibuixen un túnel
fosc amb al final una llum,...
55
Sala de teràpia artística
És el metge qui considera quina teràpia ha de fer el pacient, si li convé anar a
pintar amb aquarel·les, fer treballs manuals, treballar amb fang... i tot això
depèn de quina malaltia pateixin. Per exemple, persones que tenen problemes
a les articulacions que les tenen contractures o pateixen esclerosis, son qui
pinten amb aquarel·les i molta aigua, les seves pintures mostren molta fluïdesa.
I a la inversa, quan algú té massa aigua a alguna part del cos, a la panxa o les
cames, i el cos mateix no pot assimilar aquesta quantitat, aleshores no
dibuixaria amb aquarel·les, ho faria amb carbonet per exemple, quelcom que
sigui dur i sec. Pots treballar i modificar l’etapa de la malaltia tal i com pots
modificar i fer un dibuix.
Aquí sempre tenim xerrades i teràpia en grup amb els pacients i un oncòleg.
Tot pacient que ve ha de tenir una teràpia de moviment (eurítmia), de dibuixar
(de manualitats) i una de parlar en grup, ja sigui amb el nostre psicòleg o amb
el psico-oncòleg, que profunditza amb el tema del càncer.
Sala de teràpia en grup
56
Alguns dels temes que es parlen a la teràpia de grup són: Que fa la vida
agradable, que dona ganes de viure fins al moment, que pot ser el punt
detonant de la malaltia, o reforçar una debilitat. Com puc treballar i preparar-me
per viure amb la malaltia o preparar-me per la mort? Depenen de la situació i
del pacient, hi ha xerrades generals o individuals amb el psicòleg, per exemple
una persona que esta en els seus últims dies, tindrà teràpia i xerrades
personals i no seurà aquí a la teràpia amb el grup, la resta, la majoria, és
important que no es sentin sols, que sàpiguen que no viuen sols l’experiència i
que comparteixen pors i les mateixes preguntes.
Poden tenir recomanacions entre ells o impulsos dels oncòleg, per avançar
amb l’aclariment i l’assimilació de la malaltia. Moltes vegades les pors son els
desencadenants de la malaltia. Quan aprenen el que ha generat la por, el
causant, potser poden equilibrar el problema, sent-ne conscients i enfrontant-se
a ell.
Teniu pacients amb malalties com l’Alzeheimer, malalties que no tenen cura?
Bé, la veritat és que pocs. Nosaltres estem especialitzats en la malaltia del
càncer. L’Alzheimer és una disfuncionalitat del jo: ja no sap que s’ha de netejar,
menjar, dormir,... és una malaltia de demència. Per exemple, la gent ja molt
afectada que no poden ni parlar, al Nadal quan cantem una cançó, això
estimula a la persona i es posa a cantar-la amb tots de cop i volta. Quan la part
cognitiva, la del pensament i del raonament està afectada, com en el cas
d’aquesta malaltia, mitjançant les teràpies que treballen a nivell emotiu podem
saber quins son els seus sentiments, saber si estar feliç, com es troben
d’ànim,... Es pot frenar, la malaltia, evitar que marxin i desconnectin més, però
no se’ls pot retornar a la vida altre cop. Es una procés d’allunyament de la vida i
això ajuda a rellentir-lo.
57
I per exemple de nens petits en teniu a la clínica? O persones o nens especials,
com per exemple amb síndromes com l’Autisme?
Els pocs casos que tenim de pacients amb malalties cròniques son de malalties
com l’esclerosi múltiple. De nens petits tampoc en tenim, i d’adolescents amb
problemes psicosomàtics. Venen gent que tenen dolors o gent que en una altra
clínica no es senten ben atinguts. Els pacients els traspassen a clíniques
especialitzades en psicosomàtiques.
La seguretat social o les mútues paguen el material i els recursos necessaris
que utilitzeu pels tractaments o teràpies?
Sí, rebem una quota. Ens donen diners per dies de tractament, es a dir, que si,
no és privat del tot. Depenen de si fan més tractaments específics, a vegades
s’ha pensat en una teràpia per un temps determinat i després això s’allarga o
s’han de fer altres teràpies aleshores les assegurances només cobreixen el pla
que s’havia dit abans i no cobrem la resta de tractament que ha fet el pacient.
La sala on som ara és la sala de defunció. Els cossos
estan aquí una setmana perquè és el temps que
necessita l’esperit per alliberar-se del cos. Aquest tema
és més cultural i de tradició ja que en països com
Espanya només s’espera uns 3 dies perquè el clima és
més calorós i els cossos es desfarien. És una sala
rodona, sense angles rectes com podeu veure.
Sala de defunció
La Mediensaal (la sala dels medis) és la sala central de la clínica. El primer en
el que ens fixem a l’entrar és en l’arquitectura que és espacialment
antroposòfica, per exemple les parets que mostren relleus i pintures
específiques. El disseny té moltes similituds amb el Goetheanum.
58
Mediensaal
Aquesta sala s’utilitza per a tot: aquí es fan festes, conferencies, reunions dels
treballadors, un grup de nens asmàtics l’utilitzen un dia a la setmana per
practicar esports també. Té una acústica meravellosa i això fa que sigui la sala
idònia per a la representació de teatres, actuacions musicals o concerts,
coreografies d’eurítmia, etc. Té una orgue espectacular i realment especial. No
és un orgue corrent ja que té migs tons hi ha poques persones que la saben
tocar.
Orgue
Una altre sala on es fan teràpies, aquesta vegada tenen a veure amb la
música. La teràpia es fa en grup o individualment depenen del pacient.
Treballem amb la música on no es tracta de tocar be una peça o un instrument
sinó de sentir la musica i cada nota que es toca. En una situació en la que la
persona està be en general i es troba creativa, ella mateixa actua i deixa anar
la seva imaginació en forma de notes. En altres casos la teràpia va enfocada al
59
fet de que la persona noti la música, de que la deixi entrar i fluir en el propi cos.
En aquests casos és així perquè el pacient no té força suficient, aleshores algú
altre li fa música per a ell. Quan es practica en grup estant seguts en rotllana i a
cadascú se li dona un to musical, cada persona participa tocant el seu to i junts
fan una melodia.
Sala de teràpia musical
El Laier és una antiga guitarra, té una
forma molt similar però sense braç.
Aquest instrument es pot tocar de
manera suau i dolça o de manera forta i
brusca gràcies a les cordes musicals.
Cada persona té una necessitat
específica i segons aquesta es toca
d’una manera o un altra.
Laier i Bombos
Una de les coses en les què m’he fixat al llarg de la visita son els quadres que
hi ha penjats a totes les parets de l’hospital, son fets per professionals o pels
pacients?
De tot, alguns estan fets per pacients, d’altres per treballadors de la clínica,
altres són quadres fets per a exposicions, etc. Una mica de tot.
60
Això és un llibre de Mandalas. Aquests dibuixos son les representacions
d’onades a l’aigua causades per vibracions musicals. Depenen del to que
s’està produint amb un instrument surt
d’una manera o una altra. Es posa olis
de colors a sobre l’aigua que està en un
recipient rodó. Per les vibracions de la
música els olis fan formes a l’aigua. La
música fa aquest afecta sobre l’aigua
sigui on sigui, es a dir que en l’aigua que
tenim al nostre cos fa el mateix efecte.
Llibre de Mandales
Hi ha metges que tenen aquí el seu despatx, visiten a gent no ingressada a la
clínica en el moment, però que normalment han estat abans i/o després
ingressats aquí. Treballen de manera antroposòfica i son especialistes en un
tema determinat,. Moltes vegades els doctors de la clínica demanen consell
sobre la seva especialitat, es a dir que treballem una mica conjuntament. Per
exemple en el cas de que tinguin un pacient al que li fa faltar ser ingressat li
recomanen la clínica.
Per formar-te com a metge antroposòfic, cal estudiar medicina abans i després
cal fer algun curs per formar-te segons les bases antroposòfiques?
Exacte, el normal és estudiar medicina i després fer cursos. No hi ha una
carrera estatal reconeguda de medicina Antroposòfica. L’ideal és tenir aquesta
base sobre l’ésser físic que dona la medicina convencional i després obtenir
una formació sobre l’anàlisi del ésser segons l’Antroposofia, els quatre cossos,
les plantes medicinals, els medicaments, les formes de teràpia, la musico-
teràpia per exemple. Totes les formacions que es poden obtenir d’aquest àmbit
son privades, normalment te les has de pagar tu mateix però també potser que
ho pagui la clínica on treballes si ja tens una feina en el camp.
61
I aquí feu formació?
Si, oferim cursos de formació en diferents teràpies, també de les tècniques
antroposòfiques que portem a terme a l’hospital. A l’hora en que el metge visita
al pacient, la visita rutinària podríem dir, aquest està acompanyat per
estudiants.
També treballem conjuntament amb altres les clíniques i hospitals que també
fan formació, com per exemple l’hospital de Stuttgart i el de Herdege que son
els més grans i famosos.
Passadisos i interior de l’hospital
Les habitacions dels pacients són completament
normals. L’arquitectura és la d’un edifici antic i
convencional així que mitjançant els color hem intentat
mostrar les característiques i les bases de l’arquitectura
antroposòfica. Les parets no son mai blanques estèrils
com en el cas de tots els hospitals, busquem donar una
sensació de calidesa i comoditat.
Porta d’una habitació
No tenim radio ni ordinador ni mòbils. Durant l’estància aquí es tracta de que
els pacients es centrin en ells mateixos, deixant de banda totes les influencies
externes i els factors que els repercuteixen. Si algú porta un aparell de música i
l’escolta mitjançant auriculars per a ell mateix no li prohibim, però sempre
62
aconsellem que no es faci, que no es porti cap element extern que els
impedeixi centrar totes les seves forces en ells mateixos.
Hi ha un horari establert pel dia a dia? Com funcioneu per a organitzar les
teràpies?
Pel mati tots els pacients tenen moltes de les teràpies, així que els matins són
complerts i enfeinats. Per aquesta raó no poden venir visites externes,
familiars, pot ser que si arribessin pel mati haguessin d’esperar, ja què els
ingressats poden estar fent una actuació, una teràpia, rebent un massatge, etc.
Tenim una pausa des de les 13:00h fins les 14:00h. A aquesta hora no hi
poden haver visites tampoc, els mòbils han d’estar apagats i no es poden
utilitzar, és l’espai per a fer el tractament específic del bandatge (wikel) de cada
pacient depenent de la malaltia que pateixen, més endavant ho explicaré
detingudament. Desprès d’aquesta hora la vista dels amics i familiars seria
llibre, però sempre depenent de l’estat de la persona, no pot resultar esgotador
o cansat pel pacient. En la situació en les que algú està molt malament s’han
de limitar/adaptar les visites i acostuma a tenir habitació tot sol.
Ara que parles de les famílies i els amics, en el cuidat intervenen i ajuden
normalment?
Moltes vegades la família fa feines del cuidat ja que quan estan aquí
prefereixen ajudar, però no se li demana a la família cap ajuda, el normal és
que ho facin els encarregats de la clínica. Els encanta que un familiar els hi
doni el menjar, moltes vegades és el moment més complicat i sempre resulta
més fàcil que ho faci algú de la família.
Abans t’he parlat d’unes venes, un tractament especial que fem a absolutament
tots els pacients. Les venen produeixen la sensació d’acolliment, la sensació
que es té quan som petits persona i la mare ens cuida i ens protegeix amb els
seus cuidats.
63
Venes (Wikels)
Els pacients de càncer normalment tenen problemes amb la temperatura
perquè perden sensibilitat, per exemple moltes vagades s’abriguen poc. Les
benes sempre es preparen i s’utilitzen en calent, intenten donar calor ja que
aquesta és la seva principal funció. Hi ha diferents tipus de preparats que van a
dintre la bena: s’administra el la “bena d’oli” quan algú està molt dèbil, l’oli dona
molta calor i sobretot la manté, això és perquè no s’evapora, un altre exemple
és la “bena de te” que utilitzem per a gent més forta i sana, la infusió al principi
dona calor i però després es refreda i estimula que el cos es posi actiu i faci ell
la calor. En principi sempre és millor utilitzar la infusió però en el cas de que el
pacient estigui molt dèbil se li dona el d’oli. També hi ha diferents olis i tes
indicats segons les malalties i els òrgans que aquesta ha afectat que
s’administra un o altre. Per exemple la planta milfulles va molt be pel fetge, i
d’ella se’n fan benes de té i d’oli. També és fan cremes de metalls, cada metall
va be per una cosa concreta o òrgan concret, el coure per exemple és molt bo
pel ronyons.
Un altre exemple és la cua de cavall, una altra planta i que a més a més tenim
molta gent al hort comú, és una planta molt antiga, que creix en lloc secs, té
molta capacitat de pujar des de molt profund aigua fins a les fulles pot fer-se
molt alta, fins a un metre i mig. Per exemple si la gent retent molta aigua a les
cames, la planta ajuda a pujar l’aigua i ha tornar al cicle normal. Els
medicaments contenen, extractes de plantes però també metalls i productes
64
derivats del animals, com per exemple el verí de les abelles. També utilitzem
verins de serps, i de aranyes que s’utilitzen per les afeccions nervioses .
Milfulles Cua de cavall
I on es posen aquesta bandatges?
Depèn de tot, es pot posar la cap, a sobre el fetges, etc, l’òrgan que estigui
danyat: a les cames, als peus, als lloc on hi ha dolor, per exemple a l’esquena...
I les dietes son específiques?
Si, depèn de les malalties és específic, uns han de vigilar els sucres, o altre que
no poden menjar sal, o sense grasses. En general l’alimentació antroposòfica
és de poca carn. Per exemple la carn vermella, la de vedella sonretot, quan un
malalt té càncer se li diu que no és bo per a ell però aquesta carn vermella ja
no la mengen gaire quan estan malalt perquè noten que no els afaboreix.
Només tenim dos dies a la setmana carn perquè la nostre societat és una
societat de menjar molta carn i no es podria deixar de fer-ho de cop i volta. Els
altres dies de la setmana el menjar és vegetarià, i si es vol també es pot menjar
tots els dies vegetarià.
En aquesta habitació tenim dos llits, un de tractament amb calor i l’altre amb
tractament amb fred. Per exemple la de calor serveix per pujar la temperatura
del pacient per fer el mateix que fa la febre, augmentar la temperatura del cos,
ja que mata les cèl·lules cancerígenes abans. S’intenta estimular el cos perquè
estigui amb lluita amb les cèl·lules cancerígenes, que el cos sàpiga que ha
65
d’activar les seves defenses. Per exemple el tractament del vesc també
provoca una reacció de febre en altes dosis.
Camilles (tractament de fred i calor)
5.3 Enquesta
Enquesta a 95 persones per a estudiar el coneixement general que hi ha de
Rudolf Steiner i l’Antroposofia. L’enquesta l’he feta a gent major de 15 anys, ja
que m’interessava saber el coneixement de la gent jove però que ja té una
certa maduresa:
Sexe
Femení 62 65%
Masculí 33 35%
66
Et preocupes per la teva salut?
Sí, per això m'agrada conèixer i provar noves medicines i teràpies 37 39%
Sí, però no massa 56 59%
No, m'és totalment indiferent 2 2%
Creus què els nostres pensaments i el nostre estat d'ànim influeix en la nostra salut
física?
Sí 92 99%
No 1 1%
Creus què són importants els factors externs a l'hora de curar-se?
Sí, són realment condicionants 46 48%
67
Són condicionants però nomès avegades i segons les condicions 44 46%
No influeixen en cap cas 5 5%
Ets partidari/a d'aquesta visió de l'home? "Definició Holisme: Visió de l'home com un tot,
compost de facetes físiques, psíquiques i espirituals."
Sí 61 65%
Desprès de llegir la definció crec que l'holisme és un concepte erroni 8 9%
No ho entenc 25 27%
Has practicat alguna vegada alguna d'aquestes teràpies?
Eurítmia 2 2%
Musicoteràpia 7 7%
Pintura i dibuix terapèutic 6 6%
Tractament del vesc (muérdago) 1 1%
Cap 80 83%
Creus en els resultats de les medicines alternatives i complementàries? (exemples:
homeopatia, acupuntura)
1 4 4%
68
2 14 15%
3 44 46%
4 20 21%
5 13 14%
Saps què és una medicina complementària?
Sí, se perfectament què és 27 28%
Sí, és el mateix què una medicina alternativa 12 13%
No, però coneixo el terme medicina alternativa 36 38%
No, no en tinc ni idea 20 21%
Has rebut tractament d'una medecina alternativa o complementaria alguna vegada?
Sí, tota la vida 5 5%
Alguna vegada 46 48%
No, mai 44 46%
69
Saps qui fou Rudolf Steiner?
Sí, se qui és perfectament 6 8%
He sentit el seu nom abans 16 21%
No, no tinc ni idea de qui es tracta 54 71%
Coneixes alguna de les idees de Rudolf Steiner?
Medicina Antroposòfica 19 18%
Educació Waldorf 14 13%
Agricultura Biodinàmica 7 7%
No en conec cap 66 62%
Què en penses dels medicaments i dels antibiòtics?
1 3 3%
2 8 9%
3 31 33%
4 41 44%
5 11 12%
70
Què penses de la gent que creu en medecines alternatives o què està en contra dels
antibòtics?
La meva opinió és la mateixa 2
3
24
%
Respecto les medecines alternatives però crec què els medicaments i els
antibiòtics són molt positius
6
7
71
%
Crec què són uns sonats, només la medecina tradicional és la correcta
ANÀLISI I CONCLUSIÓ DE L’ENQUESTA
Referent a la primera pregunta, he volgut saber el sexe dels enquestats per fer
una mostra mitjanament igualada. En aquest cas el nombre de dones
enquestades és quasi el doble que el d’homes però com que la mostra és
suficientment gran no crec que això hagi canviat els resultats.
Veient els resultats a la pregunta: et preocupes per la teva salut?, ja es pot
veure que tot i que el 37% si ho faci i es preocupi força, el 60% bàsicament no
se’n preocupa gaire. Això ens dona a entendre que vivim en una societat en la
què la salut esta per baix de molts altres conceptes, com son el plaer, els
desitjos, etc.
Una de les bases de la medicina antroposòfica és la visió holística de l’home, la
visió de l’ésser humà al què li afecten els seus pensaments i sentiments
provocant reaccions físiques. Quasi el 100% dels enquestats està convençut
d’això però en canvi quan se’ls pregunta pel concepte d’holisme, el 25% no
l’entén, i el 9% el creu erroni. Aquest 9% crec que està compost per el grup de
gent què al veure la paraula espiritual a dins del concepte ja no l’ha cregut
71
vàlid. Tot i així aquest tant per cent és reduït i més de la meitat dels enquestats
està d’acord amb el significat d’holisme.
Un altre dels elements que té en compte l’Antroposofia són els factors externs,
el què ens envolta i les emocions que provoquen les situacions que vivim dia a
dia. El tant per cent més elevat correspon als que està convençuts de que
aquests factors són realment condicionants, però el 46% pensa què només
influeixen a vegades i el 5% que no influeixen en cap dels casos. Això mostra
que més del 50% dels enquestats no estan convençuts del tot o que ni tant sols
ho plategen com a un factor determinant en una malaltia.
Respecte a les teràpies m’he sorprès en alguns casos. Tot i que la gran
majoria, el 83%, no n’ha practicat cap mai a la vida, la resta si ho ha fet. El 7%
ha fet musicoteràpia alguna vegada i el 6%, pintura i dibuix terapèutic.
Aquestes dues teràpies són teràpies alternatives que s’utilitzen més
comunament, en canvi l’Eurítmia i el tractament del vesc són exclusivament
antroposòfics. Encara que només sigui el 3%, part dels enquestats han
practicat teràpies antroposòfiques, això vol dir què si hi ha d’haver un mínim de
coneixement sobre la medicina de Rudolf Steiner.
Aquest tant per cent tant baix que formen qui si què ha practicat alguna de les
teràpies de la medicina Antroposòfica, es comprova en una altre pregunta en la
què es vol saber si els enquestats han practicat alguna teràpia alternativa
durant la seva vida. Nomes el 5% ho ha fet durant tota la vida i el 48% ho ha
practicat alguna vegada. La resta, quasi el 50% no n’ha practicat mai. Això
demostra que aquests tant per cent elevat de qui si ha practicat una teràpia
alterativa però que no és cap de les abans esmentades, ho ha fet dintre el
camp de medicines més famoses i més extenses en el nostre país com és
l’Homeopatia.
En les següents preguntes he volgut saber si creien en els resultats de les
medicines que no son la convencional, i a més ho volgut accentuar el terme
medicina complementària. La resposta a si creien amb els resultats està
donada en graus, es a dir, que es podia utilitzar 5 graus diferents per a
contestar: 1 significava que no hi creies gens, i el 5, que hi creies totalment. En
72
el grup de que no hi creu gens o ben poc només el formen un 19%, seria el
corresponent al grau 1 i 2. El grau 3, el del mig, és on trobem que es
posicionen la majoria dels enquestats. El grau 4 i 5 el formen el 35% dels
enquestats. Això ens mostra que més de la meitat si què creu en els resultats
de les medicines alteratives o complementaries. Els resultats no sorprenen tant
ja què la pregunta fa referència a les medicines alteratives i complementaries
ne general, i cadascun dels enquestats pot creure una factible, una diferent.
Per a diferenciar el què és una medicina alterativa d’una complementaria hi ha
hagut més problemes: només el 28% tenia clar quina n’era la diferencia, el 13%
creia erròniament què eren el mateix i el 38% coneix el terme alterativa però no
el complementària. La resta, un 21% no té ni idea de què significa aquest
terme.
A continuació he aprofundit en el tema de l’Antroposofia i en la persona de
Rudolf Steiner. La gran majoria no n’ha sentit a parlar mai, d’aquest home, i
només el 16% ha sentit abans el seu nom, i el 8% sap perfectament qui és. El
poc coneixement sobre aquest camp es demostra en la següent pregunta, en la
què els enquestats han de respondre si coneixen alguna de les seves idees. La
gran majoria, el 62% no en coneix cap, el 18% coneix la medicina
Antroposòfica, a la cua l’educació Waldorf, amb un 13%, i per últim l’agricultura
Biodinàmica amb un 7%. Per la meva sorpresa el tant per cent de persones
que coneixen la medicina Antroposòfica és superior al nombre que coneix la
pedagogia Waldorf, tot i que en el nostre país la pedagogia Waldorf compta
amb més establiments i professionals en l’àmbit.
Una altre pregunta que he fet en forma de grau, 5 com abans, és la que es
refereix als medicaments i antibiòtics. Els enquestats que han respòs 1 creuen
què el seu efecte és totalment negatiu, i els què han respòs 5, totalment positiu.
La gran majoria, el 44%, ha utilitzat el grau 4, el corresponent a què en general
són positius i el tant per cent contigu, el 33%, ha utilitzat el grau 3. El grau 5,
corresponent a què són totalment positius, compta amb un tant per cent més
baix, un 12%. Només el 12% creu què tenen un efecte realment negatiu,
sumant el grau 1 i 2. Aquests resultats ens mostren què corresponant en la
73
societat en la que vivim, la gran majoria creu el s antibiòtics i medicaments
indispensables per a la curació.
A la última pregunta de l’enquesta he volgut esbrinar quina era l’opinió dels
enquestats referent a la medicina alternativa, la diferent a la convencional amb
la que estem educats i la relació d’aquesta amb els antibiòtics. En gernal, com
era d’esperar, la medicina convencional és la què ells practiquen i estan a favor
dels antibiòtics. El 71% respecta les medicines alteratives però no creu en elles
i el 4% les creu totalment errònies. El restant 24% practiquen medicines
alternatives i veuen els medicaments amb respecte, creuen en la regulació què
s’ha de tenir sobre ells.
En general l’enquesta m’ha aportat coneixements què ja imaginava, és a dir,
què ha comprovat el pensament que tenia respecta el coneixement i la opinió
de la gent.
74
6. CONCLUSIONS
Referent al treball en general he pogut assolir gran part dels meus objectius i
he ampliat la visió en la que volia centrar el treball. En principi volia centrar-me
nomes en el què significava la medicina Antroposòfica i quines característiques
té. Fent el treball i sobretot estudiant Rudolf Steiner he pogut comprovar què el
seu pensament és realment complexa i què la visió què tenia ell era de la vida
en general. La medicina Antroposòfica està estretament lligada amb la resta de
llegats què Rudolf Steiner va iniciar.
De cara als meus objectius he assolit la gran majoria, com he dit abans. M’he
documentat sobre l’Antroposofia en general i he estudiat a fons la vida i les
influencies de Rudolf Steiner. He pogut veure qui el va influir i quines
circumstàncies el van portar a ser qui fou. També mitjançant la part pràctica he
pogut veure com es du a terme, actualment, aquesta medicina i les teràpies
que es practiquen en un hospital. A més a més he pogut veure quines son les
característiques d’una escola Waldorf i com és el dia a dia en una escola així.
Un dels aspectes que volia treballar era el de la persona de Rudolf Steiner i ho
he pogut fer mitjançant el llibre de Gary Lachman, una biografia sobre Steiner
que tot i ser complicada de llegir m’ha ajudat a documentar-me pel què fa a la
seva vida. Fent aquesta lectura he descobert aspectes de la personalitat
realment interessants. Una de les caracteritzacions de la seva família és què és
humil, Rudolf aprèn a treballar i a buscar-se la vida des de ben petit. La
naturalesa per exemple, té una grandíssima influencia sobre la seva persona,
des de ben petit creix envoltat de muntanyes i de boscos, els Alps
concretament. Això el fa connectar amb ella, provoca una visió especial del
que significa la natura per ell i fa què més endavant desenvolupi el seu
pensament : utilitzà la natura nodrir-se d’ella i no fer-la malbé.
Un dels aspectes curiosos de la seva personalitat és la relació que té amb els
seus germans. Se sap què tenia una germana i un germà per explicacions que
feia a les seves conferències, però en la autobiografia que fa als últims anys
75
no hi apareixen. Això ens fa pensar que no tenia una relació forta amb ells i què
nomes en manté contacte a la infància. La relació què té amb les dones també
és curiosa. Moltes persones que el van conèixer i escriptors què han escrit
llibres i articles sobre aquesta relació parlen de la visió que tenia d’elles. Diuen
que és possible que mai arribés a perdre la virginitat, què la relació què tenia
amb les dones era exclusivament platònica. Concretament les seves dues
mullers, que eren d’edats més avançades a la seva. En general la relació social
que tenia era curiosa. Alguns escriptors pensen que patia un grau d’autisme
per exemple. Des del meu punt de vista això podria ser totalment cert, les
caracteritzacions de la seva persona son complexes i a vegades recorden al
trastorn d’autisme. Com molts “genis” de la historia, Rudolf Steiner desenvolupa
quelcom, en el seu cas un pensament i visió del món, al que la gent no està
acostumada, i com tots aquests genis pertanyents a doctrines com medicina,
arquitectura, filosofia, etc., es parla sobre la seva estranya i peculiar
personalitat.
Un dels aspectes que no m’esperava trobar és la seva connexió amb la religió.
Des de ben petit ja afirma que el món religiós el fascina i li troba quelcom
realment interessant. El seu convenciment del món espiritual l’apropa més a la
religió, la catòlica concretament.
He pogut comprovar que la medicina Antroposòfica està realment relacionada
amb les medicines orientals, com son la Tibetata i la Ayureta, i les concepcions
orientals també com el Budisme i el Karma. Totes elles tenen una concepció
holística de l’ésser humà i de tot el que l’envolta. L’existència i l’acceptació
d’aquest món espiritual les caracteritza i Rudolf Steiner va quedar realment
lligat a questa manera de veure el món.
La medicina Antroposòfica en general i aquesta visió del món és realment
complexa i difícil d’entendre de manera resumida. Crec què la informació què
he obtingut engloba molts aspectes i un camp complicat. La visió antroposòfica
es basa en moltes coses en el què la majoria de la gent diria fe. Segons
aquesta manera de veure el món no és necessària la comprovació física de les
coses, tal i com diu la medicina convencional. Molts dels aspectes
76
antroposòfics fan referència a l’esperit, quelcom que no es tangible als nostres
sentits però que segons la medicina Antroposòfica sí per al nostre cos. Crec
què l’ésser humà ha d’ampliar aquesta visió tant reduïda sobre el que es
tangible pels nostres sentits, cal començar a veure’ns com a un conjunt i ser
conscients què les emocions i els sentiments que té la nostra persona ens
afecten a la salut. Hauríem de creure en què el nostre pensament té una gran
influencia sobre nosaltres mateixos i que ens cal cuidar la nostra salut tant
física com psíquica i emocional.
La part pràctica crec que és la què és la part més important del treball. La visita
a la clínica antroposòfica m’ha permés veure en directe com es porta a la
pràctica tota la teoria que he aprés amb la recerca del tema. Mitjançant la visita
he conegut teràpies i aspectes que no havia trobat abans i he pogut comprovar
què en gran majoria les idees de Rudolf Steiner es segueixen encara ara al peu
de la lletra. Gràcies a la visita he comprovat també, què la medicina
Antroposòfica esta estretament relacionada amb costums antics, que moltes de
les pràctiques que s’utilitzaven abans i que ara s’han perdut degut al excés que
fa la societat de la automedicació, la medicina Antroposòfica les reafirma. Un
exemple n’és el de la febre: la febre és un sistema de defensa del propi cos i
des dels inicis de la civilització ha estat una manera de curar, com més es
suava i es provocava pujar la temperatura del cos abans es combatia la
malaltia. En l’actualitat quan una persona té febre el primer què es fa és baixar-
li urgentment provocant que la naturalesa del cos en combatre la malaltia
s’alteri. D’aquesta manera estem provocant la inactivitat de les nostres pròpies
defenses i del nostres sistema.
Pel què fa a la pedagogia, tot i que no he aprofundit en aquest àmbit, com més
l’estudiava més interessant em semblava. L’educació d’aquestes escoles està
basada en desenvolupar la creativitat de l’infant i la seva autonomia, busca que
els nens petits aprenguin a experimentar per ells sols i sempre dintre l’àmbit de
la natura. Els horaris d’adaptació son possiblement una gran diferencia amb les
altres escoles, la possibilitat d’adaptar-se als canvis amb tranquil·litat i amb el
ritme necessari de cada infant caracteritzen la pedagogia Waldorf. Tot i la
flexibilitat a l’hora d’experimentar, aquesta pedagogia estableix ordre i
77
organització, pretén educar amb total llibertat però de manera responsable.
Aquestes escoles estan estretament lligades amb la religió Catòlica també.
Depenent de l’escola aquesta religió es practica més o menys, i també ha estat
el detonant de què s’hagin creat altres escoles amb una pedagogia semblant
però de caire no religiós. Noves escoles que neixen amb projectes de
creativitat, relacionats amb les arts i la natura, tenen bases semblants a les de
l’educació de Rudolf Steiner.
En general aquets visió de la vida dóna un gran valor al respecte: el respecte a
l’ésser humà, tant en el seu cos físic com en el psíquic i l’espiritual, el respecte
a les emocions i a la sensibilitat causades per les experiències de la vida, a la
natura, la terra i l’univers com un tot conjunt.
78
7. BIBLIOGRAFIA
7.1 Bibliografia
- Rudolf Stenier, de Gary Lachman. Editorial: Atalanta
- Rudolf Steiner y antroposofía para principiantes, de Lía Tummer. Buenos
Aires: Era Naciente, cop. 1999
- El legado de Rudolf Steiner, Rodolfo Román (artícle)
7.2 Webgrafia
http://www.casasteiner.com.ar/cancer.htm
http://www.paudedamasc.com/?cuaderno=la-euritmia-como-canto-visible
http://www.buenastareas.com/ensayos/Medicina-Convencional/61850.html
http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Rudolf_Steiner
http://www.rudolf-steiner-handbuch.de/
http://www.sociedadantroposofica.com/
http://www.anthroposophie.net/steiner/bib_steiner_zeittafel.htm
http://www.colegioswaldorf.org/pedagogia.html
http://www.centrowaldorf.com/sitios.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Medicina_antropos%C3%B3fica
http://nuevaama.blogspot.com.es/2009/05/la-medicina-antroposofica.html
http://www.weleda.es/component/content/article/11-
medicamentos/medicamentos/90-medicamentos-antroposoficos.html
http://www.educacionviva.com/curseducacioviva.htm
http://www.cancer.gov/espanol/cancer/que-es
http://www.medicinabuenosaires.com/revistas/vol67-07/tapa_s2.html
79
http://suite101.net/article/muerdago-a5474
http://holossalud.blogspot.com.es/p/agricultura-biodinamica.html
http://sobresuiza.com/2009/10/08/el-goetheanum-sede-de-la-antroposofia/
http://www.escolawaldorf.org/nweb/introduccio_pedagogia_waldorf
http://www.goetheanum.org/After-Rudolf-Steiner-s-death-br-1925-
1945.127.0.html?&L=1
http://www.lamariposanocturna.com/antroposofia.html#arte
http://aquarianagegm.blogspot.com.es/2011/11/goetheanum.html
http://www.mysteriendramen.org/mysteriendramen-druckversion.html
http://www.threefold.org/education/otto_specht_school/index.aspx
7.3 Videografia
http://www.youtube.com/watch?v=5mNBaLC_37U (Euritmia' movimientos y
gestos del cuerpo con capacidad sanadora – Univision Noticias)
http://www.youtube.com/watch?v=wM5hGJMQ8oA (The Alchemy of the Everyday" a
Vitra Design Museum exhibition)
http://www.youtube.com/watch?v=Psnt3VTBzIU (Medicina Antroposófica – Antrosana)
80
8. Annexes
8.1 Diccionari de conceptes i autors
Brentano, Franz Clemens Honoratus Hermann (1838-1917) fou un influent
filòsof i psicòleg alemany, a més a més fou sacerdot catòlic. Doctorat el 1862,
es va ordenar sacerdot. La seva obra més rellevant fou: Psicologia des del punt
de vista empíric. Els seus estudis en el camp de la psicologia van introduir el
concepte de «intencionalitat» segons el qual els fenòmens de la consciència es
distingeixen per tenir un contingut, és a dir, per «referir» a algun objecte. Va
definir al seu torn la «existència intencional», que correspon, per exemple, als
colors o els sons. Brentano partia d'uns principis aristotèlics desenvolupats
durant l'edat mitjana.
Celtes és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per descriure, en un
sentit ampli, al poble o conjunt de pobles de l'Edat de Ferro que parlaven
llengües celtes, una de les branques de les llengües indoeuropeas.
Fichte, Johann Gottlieb (1762-1814) va ser un filòsof alemany defensor de
l'educació nacionalista. Estudià críticament l'obra de Kant, a partir de la qual
intentava harmonitzar sobre bases científiques el coneixement teòric amb
l'activitat moral, social i religiosa. Fichte tractarà de trobar un primer principi que
pugui justificar tot el saber. Aquest principi no pot sorgir de l'experiència, i
malgrat tot, ha de justificar-la. L'única realitat no és el jo empíric, sinó un Jo
Absolut il·limitat.
Goethe, Johann Wolfgang von (1749-1832) va ser un pensador i literat
alemany, funcionari de la Cort de Weimar. La seva producció literària abasta
des de la poesia, la novel·la, el teatre fins l'assaig i és l'iniciador del corrent
literari alemany conegut com a Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor
del romanticisme alemany. Va estudiar Dret i es va interessar per altres
branques del coneixement com ara la geologia, la química o la medicina que el
van portar al descobriment de l'os intermaxil·lar. També es va interessar per la
botànica i va publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes, en ell
81
intenta establir una teoria general sobre la morfologia dels vegetals reconeixent
l'analogia de la forma dels cotiledons, de les flors o les fulles. En el camp de la
música són innombrables els poemes de Goethe convertits en lieder per
compositors de totes les èpoques.
El karma és un terme de la filosofia índia que designa el principi de la
causalitat universal que resulta de l'acció. Es tracta d'una noció essencial del
funcionament del samsara (o "cicle de les reencarnacions"), un dels fonaments
del pensament indi; dins d'aquest context, el karma és el conjunt d'actes -
positius, negatius o neutres- que efectua cada individu i que marquen la seva
consciència, condicionant les seves futures encarnacions. La llei del karma és
el centre de les religions originades a l'Índia: hinduisme, sikhisme, budisme i
jainisme.
La Mandala és un terme utilitzat tant en el budisme com en l’hinduisme. Són
diagrames o representacions esquemàtiques i simbòliques del macro i el
microcosmos. La majoria de les cultures posseeix configuracions mandáliques,
freqüentment amb intenció espiritual.
La medicina Ayurvèdica es basa en la teoria dels cinc elements del
funcionament de l'univers: aire, foc, aigua, terra i èter (espai). Aquests es
manifesten en el cos com tres principis bàsics, els quals prenen el nom de
doshas i són: Pitta, Kapha i Vata. Els doshas indiquen les característiques
físiques i psíquiques dels éssers humans. A més, depenen de l'harmonia que hi
hagi amb el medi ambient intern i extern, els quals van a determinar la salut i
malaltia. Aquesta medicina es basa en l'existència d'una equivalència entre
l'univers i la persona, com també la interrelació molt estreta entre la ment i el
cos, considerant que qualsevol experiència positiva o negativa, en una d'elles,
afecta l'altra. El camp ayurveda no veu malalts sinó persones sanes que han
perdut la seva harmonia o equilibri. Tota malaltia porta una contrapart
emocional i la medicina ayurvèdica tracta les dues.
La medicina Tibetana és un sistema mèdic complet i natural, que percep
l'home d'una manera holística: cos, ment, ànima, energia i entorn. La sanació
es promou a equilibrar els 3 principis bàsics: Lung o moviment, Tripa o calor i
82
Baken o fred, ja que la malaltia resulta de la seva desequilibri. Per al tractament
de les malalties s'empren principalment píndoles, massatges, acupuntura,
canvis d'estil de vida i alimentació. El Sowa Rigpa busca reequilibrar-basat en
el camí mig budista-desequilibris extrems en les tres energies principals i dels
cinc elements, excessos o errors en la dieta i mals hàbits de vida.
El mètode de dinamització homeopàtic consisteix en la preparació dels
remeis homeopàtics: una sèrie de dilucions seguides d'agitacions, deu fortes
sacsejades després del procés de dilució. Es creu que la vigorosa agitació que
segueix a cada dilució transmet part de l'essència espiritual de la substància a
l'aigua.
Nietzsche, Friedrich Wilhelm (1844-1900) fou un filòsof alemany considerat
actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX. Va fer
una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant
la deconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les
actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Va meditar sobre les
conseqüències del triomf del secularisme de la Il·lustració, reflexió que
expressà d'una manera concisa en la seva observació que «Déu ha mort». És
considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió
de Paul Ricoeur), juntament amb Karl Marx i Sigmund Freud.
Richter, Johann Paul Friedrich (1763-1825) va ésser un escriptor i pedagog
alemany. A partir de l'any 1793 va publicar la seva obra sota el nom de Jean
Paul. Influït per Goethe i Rousseau, promogué una educació que respectés la
personalitat de l'infant. Atorgava gran importància a l'educació musical, el cant i
la dansa i era partidari d'una formació intel·lectual que enfortís la intel·ligència
sense haver d'impartir massa coneixements.
Schopenhauer, Arthur (1788-1860) fou un filòsof alemany. La seva obra més
famosa fou El món com a voluntat i representació i és una obra clau del
pessimisme occidental. L'obra fusionà les doctrines orientals que aprengué
amb els coneixements que tenia de Plató i Kant, amb la qual cosa creà "el
sistema Schopenhauer".
83
La teosofia (en grec, theosophia: theos, diví, i sophia, saviesa) és una doctrina
esotèrica nascuda a l'Antiguitat. La moderna teosofia recupera el principi
teosòfic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de
l'hinduisme i del budisme, els teòsofs afirmen que el seu fonament és un «cos
de veritat» comú a totes les religions: la Tradició Primordial. La teosofia, diuen,
és una recreació moderna del Sanatana Dharma, «la Veritat Eterna», com a
religió en si mateixa.
La Triformació Social és un nou model de societat que proposa l'Antroposofia.
D'aquesta iniciativa va néixer la necessitat d'humanitzar el món econòmic i
financer. Consisteix en tres màximes directrius de les diferents funcions socials:
la llibertat, l’igualtat i la fraternitat. Rudolf Steiner va concebre la llibertat com a
principi bàsic que ha de regir la vida cultural - espiritual, la igualtat com a pilar
fonamental de l'àmbit jurídic -legal, i la fraternitat com a suport imprescindible
per a l'activitat econòmica. En educació això significa desenvolupar en el nen
les bases per a un pensament clar i precís que tendeixi a la llibertat, sentiments
autèntics que respectin als altres en un marc d'igualtat de drets i obligacions i
una voluntat vigorosa.
84
8.2 Annexes
Article de la revista Integral: El legado de Rudolf Steiner, de Rodolfo Román:
85
86
87
88
89
90
Programa de l’escola alemanya Kindergartenbammental:
91
92
93
Programa de propaganda de l’escola Rosa d’Abril, partidaria de l’educació
Waldorf i situada al barri d’Horta, Barcelona:
94